Rapsol IPF ha col·laborat
amb la programació estable d'espectacles
del Teatre Metropol.
Rapsol IPF dona suport a la candidatura
de Tarragona com a capital europea
de la cultura 2016.
Rapsol IPF
t'apropa als protagonistes del Metropol
a Tarragona Ràdio, sempre amb la cultura
de la ciutat.
Déu-n'hi-do, la temporada del Teatre Metropol
la temporada d'hivern va arrencar
la passada setmana amb un gran èxit
i la continuació també
està assegurat el mateix éxit
perquè demà dijous tenim
l'oportunitat de gaudir d'un dels
grans espectacles d'aquesta temporada.
Estem parlant d'Una vida por delante
dirigida per Josep Maria Pou.
Gran actor, gran director que s'envolta
de grans actors també per aquesta funció
que interpreta Concha Velasco, Rubén de Guia,
José Luis Fernández i Carles Canot.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
Rubén de Guia. Rubén, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Sabem que vas en cotxe, que estàs en una situació
d'aquelles quotidianes, però de moment
la teva veu ens arriba amb molta claretat
i això és suficient per poder saber
algunes coses d'una obra teatral
que jo no l'he vista, ja t'ho confesso,
per tant parlo d'oïdes i del que he llegit
però tinc entès que és comovadora
a banda de moltes altres coses més, no?
Tant de bo i espero que ho pugueu comprovar demà
per partir de doble perquè venim a fer dues funcions
o sigui que esperem que ho pugui veure
al màxim de gent possible.
Veneu a fer dues funcions perquè jo m'imagino
que són d'aquelles obres que passa sovint aquí a Tarragona
que quan s'anuncien, doncs ràpidament
volen les entrades i es fa la necessitat
de crear aquesta doble funció.
La vida por delante és una obra
que realment parla de moltes coses, no?
Parla de la vida, de l'amor, de les persones,
de la multiculturalitat, de tot plegat.
Sí, cert, és com un còctel
en forma de drama, en forma de comèdia
on es barregen, com tu molt bé dius,
molts temes que avui en dia estan
a les pàgines dels diaris.
Parla'ns de qui és Madame Rosa,
el personatge que interpreta Concha Velasco?
Qui és?
Sí, Madame Rosa és una ex-prostituta jueva
que ara està retirada
i es dedica a cuidar a casa seva
els fills de prostitutes
que no poden estar pels seus fills
i li queda el darrer.
Ell ja és gran, els altres nois han anat marxant
i li queda l'últim fill de prostitut, el Momo.
Que ets tu, no?
Que és el personatge que interpreto.
És el que tu interpretes.
I qui és el Momo?
D'on ve?
Quina era la seva família?
Perquè és important conèixer la seva ascendència, no?
El seu pare, sobretot.
Sí, el problema exactament del Momo és això,
és que no sap qui és, no sap d'on ve.
L'únic que sap és que es diu Mohammed i que és musulmà.
I no s'ha pres més.
I aquesta ignorància és el que, per ell,
és una de les coses que genera el conflicte amb Madame Rosa,
que és que ell necessita saber qui és,
perquè per poder saber cap on vas necessita saber les teves arrels.
I en això, diguem-ne, que en aquesta convivència
és quan es posen énfasi en tots aquests temes
que dèiem abans que van sortint al llarg de l'obra.
Esclar, Madame Rosa, a part de ser una dona gran
que ha viscut, que ha sofert,
que ha estat a camps de concentració nazi
per ser jueva, que l'havien denunciat,
és una dona que comença a patir
per tenir algun tipus de malaltia cerebral.
No vull parlar més,
perquè aleshores ja ens posarem a explicar la història.
No, i això no s'ha de fer mai,
però a mi sí que m'agradaria que m'expliquessis,
perquè, clar, estem parlant de Concha Velasco.
No cal posar-hi adjectius,
tothom sap qui és i el que pot donar de si
en un escenari Concha Velasco.
Això està superat.
I resulta que tu, Rubén,
és la primera obra de teatre que fas.
Tota la crítica ha estat unànima
i el públic que has brillat,
que brilles molt amb la Concha Velasco,
de cop i volta,
primera obra de teatre
davant d'una de les grans actrius d'aquest país.
Home, és una mica també com de pel·lícula.
Sí, gràcies per això de les crítiques brillants.
Per sort no és la primera obra,
vaig acabar a l'Institut del Teatre fa dos anys
i vaig tenir la sort de no parar.
El que passa és que no eren personatges protagonistes com aquest,
però vaig tenir la sort que ja havia fet alguna cosa
amb el Xavier Bertí, amb l'Alex Regola
i amb el Calixto Vieto,
que són també grans noms.
Grans noms també.
És a dir, que experiència la tenies en el món del teatre, no?
Sí, no de protagonista,
i sí, és un luxe començar una carrera professional,
que espero que només sigui un inici,
amb el costat de Concha Velasco.
Que no li calen grans adjectius, com dius tu,
però sí posant l'adjectiu de la gran Concha Velasco, ja està.
Ja no caldria més,
perquè, com dius tu,
tothom ja sap de quin peu calça
i quin gran actriu és.
És una dona de grans registres
i, a més, aquest registre tan passional,
el domina a la perfecció, segurament.
Sí, la veritat és que sí,
que és molt passional
i això es transmet.
Tu com t'has sentit
al llarg d'aquestes representacions,
a l'assajos?
Ja deies, ja venies de treballar
en altre tipus de papers no protagonistes,
amb grans directors,
però, clar, et trobes
amb dos grans de l'escena,
Josep Maria Pou,
gran director,
com s'ha revelat en els últims anys,
però també gran actor, d'altra banda.
Com està treballant amb ells?
Per mi l'experiència ha sigut fascinant,
perquè una cosa és que et dirigeixi
un gran director,
però l'altra és que a sobre
t'estigui dirigint un gran actor,
perquè en alguns moments
quan et transmet el que ell creu que ha de ser,
perquè la seva funció és molt,
ens ho va transmetre molt,
d'una manera molt senzilla,
la funció del director és
fer-nos entendre
de què va aquest projecte
i que anem tots dins del mateix vaixell,
no és cap altra missió la seva,
és que tots anem a una.
i clar, quan vulguis que no,
quan intenta transmetre
el que ell creu que ha de ser,
es veu
que ell és un gran actor
i és un luxe
poder estar treballant
no només amb un gran director,
sinó amb un que també és un gran actor.
I al costat de Concha Velasco,
bueno,
des del primer dia,
que m'ho van dir,
va ser un
un dragoncant,
com aquesta muntanya rosa
a Porta d'Aventura,
que puges i dius
ostres,
això farà una baixada
fantàstica,
estupenda,
amb loopings i voltes
i va ser això,
l'adrenalina
ascent sempre.
Jo he llegit
per alguns llocs
que,
de tu,
a banda que expliquen
tan bé que dones
els matisos
del teu personatge,
bé que t'he d'explicar
si tu ja ho hauràs llegit
lògicament,
però una de les
de les coses
que he llegit
i crec que val la pena dir-la,
diuen allò parlant
del teu futur
que donaràs moltes alegries
a l'escena catalana.
Tan de bo,
i espero que
no només sigui
a la catalana
sinó sigui
a l'espanyola.
A la Mundial,
ja, directament,
escoltem,
ens hem de conformar
amb poca cosa, eh?
Tan de bo.
Home,
estic molt content
perquè ara,
aquesta setmana passada,
ens van donar,
bueno,
el van donar a mi,
però és mèrit també
del POU,
de la Concha,
el Premi de Teatro Arcilla
Actors Revelacions,
i això sempre
et posa molt content.
Els Premis posen molt contents
i poder treballar
en aquestes condicions
amb aquests textos
i amb aquests companys
realment és el millor premi
per un actor
i el públic
que aquí a Tarragona,
ja et dic jo,
que no et faltarà
i que és un públic
molt entusiasta
i molt agraït.
Ens agrada molt recordar-ho
als actors i a les actrius
que venen aquí a la ciutat
perquè realment és un públic
molt fidel
al de la ciutat de Tarragona.
Rubén,
enhorabona de veritat
per la feina que feu
i moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada.
Sort.
Moltes gràcies,
que el disfruteu.
Així ho farem.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, bon dia.