Saludem Satur Sosa, de l'entitat Mans Unides a Tarragona,
de la delegació a Tarragona de Mans Unides.
Satur, molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per venir avui a la ràdio.
Estem encantats també de donar la benvinguda a Nassabaté.
Ella representa aquí Creu Roja.
Anna, molt bon dia.
Molt bon dia.
Joan Fuster, molt bon dia.
Hola, com esteu?
URB Solidària, entitat que coopera i que també, d'altra banda,
diguem-ne que atorga des de la universitat formació en cooperació.
Això del voluntariat i de la cooperació,
abans diguem-ne que era com una cosa vocacional.
Avui en dia és una professió
i jo m'imagino que en casos com el que s'està experimentant ara a Haití,
el fet que al llarg dels darrers anys s'hagi informat a professionals
pot ajudar a que no es col·lapsi,
si és que no està col·lapsat ja,
panorames com el que tenim ara a Haití.
No, pot passar que es col·lapsarà,
però com a mínim hi hauran estratègies, eines i persones formades
que sabran com evitar aquest col·lapse
o com al·ludir-lo d'alguna manera.
Això, uns anys enrere, hauria sigut un caos.
Més ben dit, més caos encara.
Llegint avui la premsa,
quan es fa referència a les tasques que s'estan fent,
tothom que està treballant en temes de cooperació allà
tenen un perfil universitari,
tenen un perfil professional,
persones especialitzades en temes de cooperació.
Això 20 anys enrere no passava, 20-30 anys.
No. Bueno, estem parlant del...
Si parlem en el context del nostre país...
Del nostre país.
Exacte, doncs no, no, no passava.
Era... Calia prou en ser, entre cometes, bona persona.
Soc bona persona, me'n vaig ajudar als altres, ja n'hi havia prou.
I així et trobaves amb el que et trobaves,
que a vegades havies de tornar a casa teva
perquè no podies, diguem-ne, assumir aquest volum de...
Sí, la història de la cooperació a casa nostra
està plegada d'errors,
d'errors que ara, afortunadament,
cada cop n'hi ha menys
i ara, diguéssim que ho podríem comptar per encerts,
més que per errors.
En mans unides, ha estat una de les entitats,
com moltes altres, que des del primer moment
que es van conèixer les dades de la tragèdia d'Aiti,
doncs ràpidament va posar en marxa els seus mecanismes,
un compte corrent d'ajuda,
perquè, de fet, vosaltres, des de la delegació de Tarragona,
fa uns anys estàveu fent un treball de cooperació sostinguda,
no d'emergència, com ara.
Perquè vosaltres, habitualment, no treballeu en temes d'emergència.
No, habitualment, no, però els últims anys,
vull dir, tenim en aquests països projectes
i, per exemple, en Haiti fa 30 anys que estem treballant, no?
I, clar, la magnitud d'aquest desastre, no?,
doncs ens fa obrir una compte d'emergència per ajudar.
Nosaltres, aviam, ajudem en les primeres necessitats
quan puguem, per això hem obrit la compte,
però les necessitats vindran després,
amb els projectes de desenvolupament,
que després tindrem en mans unides, ajudar.
Clar.
Ana, vosaltres també, com a Creu Roja,
lògicament, hi ha el dispositiu, diguem-ne,
que s'enceta de manera automàtica,
també un compte corrent,
perquè tothom, qui vulgui, doncs,
pugui fer una aportació econòmica.
Tenim el compte corrent,
i nosaltres també, amb projectes de cooperació i desenvolupament,
portem molts anys treballant tant amb Haiti
com amb la República Dominicana,
tenim delegats permanents de Creu Roja Espanyola,
que ara mateix ens estan servint molt d'enllaç
per poder accedir a la zona.
El que passa és que som una entitat
que potser se'ns coneix més per l'emergència,
i, bueno, de fet,
el paper que desenvolupem en els primers moments
que hi ha una tragèdia,
pel fet que hi ha societats nacionals de Creu Roja
en tots els països,
és molt important.
Clar, però fixeu-se que,
amb dues entitats, és un bon exemple
com la necessitat ha fet que us adapteu.
Vosaltres només treballàveu
amb projectes a mitjà i llarg termini,
vosaltres treballàveu en situacions d'emergència,
ja doncs hagueu d'assumir totes les tasques
perquè les necessitats són evidents.
Nosaltres, les contraparts que tenim,
els agents socials que tenim allà,
en diferents països,
ja ens ho demanen,
vull dir, ens ho demanen aquesta ajuda.
Per exemple, quan va passar el tsunami,
hi havia, a la part alta, a la muntanya,
camins que no es podia arribar,
l'aigua no podia arribar,
llavors ens van demanar ajuda
per obrir aquests camins.
Aquesta seria la primera emergència
que va fer a Mants Unida.
Diuen que a Haití, ara, naturalment,
però fins i tot avança del terratremol,
probablement sigui dels països del món
on hi ha una població de cooperants
més elevada del món.
Moltíssima gent treballant,
des d'entitats religioses,
missioners, missioneres,
entitats com les que representeu vosaltres.
És a dir, és dels llocs on hi havia,
i que també són persones
que es donen per desaparegudes,
algunes d'elles,
al lloc on hi havia més cooperants,
abans del terratremol.
Sí, això és significatiu,
això és molt significatiu.
No indica només que sigui un país empobrit,
a mi m'agrada l'expressió empobrit,
indica moltes altres més coses.
De fet, el que està passant
passa per ser un país tan, tan pobre.
Aquest mateix desastre en un altre país
no hauria tingut els efectes
que està tenint a Haití.
I això ens porta a reflexionar
sobre una qüestió més profunda.
És a dir,
si haguéssim fet una cooperació
amb el desenvolupament més ben fet
entre tots plegats,
sobretot pels governs,
probablement ara no estaríem parlant
d'aquest desastre.
Haití seria un país pobre,
evidentment,
però menys pobre
del que és actualment.
S'està produint
el que ara està de moda
l'expressió
la tempesta perfecta.
Haití en aquests moments
és la tempesta perfecta.
És a dir,
un país empobrit,
un govern dèbil,
infraestructures inexistents,
una societat desorganitzada,
tot això ho poses en una coctelera,
li afegeixes un terratrèmol
i tens aquest caos
i aquests episodis dantescos
que estem assistint aquests dies.
I un allau de diners
i de material
que jo no sé com s'organitzaran,
les entitats que han de gestionar
tot plegat,
perquè, clar,
cada entitat té la seva
estratègia organitzativa,
arriba material,
arriba material,
sabem que els aeroports
es col·lapsen
perquè els avions
no poden aterrar
amb tant de material humanitari.
És el caos,
com tu bé dius,
Joan,
però i després què?
Bé,
després entrarem
a la fase de reconstrucció,
que és la segona fase
després d'una emergència.
El que sí que és cert
és que en aquests moments
es malbarataran molts diners,
però és inevitable.
És a dir,
en aquests moments
hi ha avions,
aquests famosos
Hèrcules C-130 enormes,
i tripulacions
i gent de rescat
que estan aturats
amb aeroports
al voltant d'Aiti
sense poder aterrar
i tot això
estarà uns quants dies així.
Per tant,
és a dir,
no està entrant tothom.
Què vol dir?
Molts d'aquests diners
invertits
en aquesta logística
no arribaran a temps,
amb la qual cosa
es malbarataran,
però ha de ser així.
És impossible
organitzar-se
internacionalment.
No és impossible,
és possible,
però avui per avui
encara no s'ha aconseguit.
Ara que treus
la màquina
de comptar diners
i veus,
avui ho publica
tota la premsa,
als Estats Units
envia ajuda econòmica
69 milions.
el Banc Mundial 69,
el Fons Monetari Internacional 69,
Brasil 10 milions,
l'ONU 6,
el Regne Unit
quasi 10.
Anem sumant
i dius,
home,
tots aquests diners,
si en una punta
de tragèdia com aquesta
s'invertissin
de manera sostinguda
en aquests països,
no farien les cases
amb morter i cal
sense fonaments
i aquestes cases
no s'ensorrarien.
Un terratrèmol,
no sé si d'aquesta incidència
a Sant Francisco
o al Japó
hagués tingut
aquestes conseqüències,
segurament no.
Això és una reflexió
que hem de fer
tothom plegat,
perquè els governs,
ara el que dius tu,
aquestes xifres,
s'hagués fet abans,
perquè aquestes catàstrofes
passen sempre
amb els més desvalguts.
Són governs
que sempre són reticents
a aquell famós
0,0 no sé quant percent,
no?
Sí, a veure.
I ara vinga,
festa de milions.
Això és una paradoxa
lamentable,
és a dir,
no pot ser
que els Estats Units
s'erigeixi
com a líder
d'aquesta reconstrucció,
d'aquest ajut humanitari,
quan precisament
gran part de la culpa
d'Aiti
ve del que passa a Haiti
ve des de Washington.
Washington ha suportat
determinats governs
a Haiti
que han pobrit
encara més el país
i que l'han sumit
a on està ara mateix.
Per tant,
això és una contradicció
en sí mateixa.
Parlant de contradiccions,
la distància geogràfica
sembla que no provoca
distància emocional
perquè aquest tipus
de tragèdies
com la d'Aiti
a la ciutadania
a nivell global
sembla que ens acosta
més a aquestes persones
damnificades
que nosaltres
que probablement
geogràficament
tindríem més a prop.
Com reaccionem
els ciutadans
de tot el món
davant de situacions
com aquestes?
De manera molt diferent
davant de tragèdies
diguem-ne més quotidianes
que tenim a prop?
Jo crec que sí.
Les imatges
jo no sé
també que les posin
i això
abans comentàvem
parlarem també.
Ho parlarem també.
Però sembla que això
els impactin
a la gent, no?
I després
els mitjans de comunicació
que es parla
tant aquests dies
tot això és mediàtic, no?
Vull dir,
està a l'ordre del dia.
Sí.
Aviam,
després tindríem
que veure
dintre de 15 dies
com acaba tot això.
És el mateix,
és el síndrome
dels maratons nadalencs.
Sí.
És exactament
el mateix.
És a dir,
la societat civil
hauria de saber
que desastres com aquest
pràcticament
n'hi ha cada dia.
el que passa
que no som mediàtics
cada dia.
D'aquesta magnitud
no,
òbviament.
Però estem assistint
a...
En aquests moments
nosaltres estem parlant
i Palestina
continua sent Palestina,
Darfur continua sent Darfur,
el xat continua sent el xat,
podríem dir
Afganistan és Afganistan
i això
pràcticament
és lamentable
com la societat
afavorida,
que som molt poquets
en aquest planeta,
mirem contínuament
cap a l'altre costat.
És a dir,
escolta'm,
jo tinc els meus problemes,
jo tinc una hipoteca
que em costa de pagar,
només me'n falta
ara preocupar-me.
Hauríem de pensar
que potser estem bé
gràcies a que estem
expoliant els països
que no ho estan.
Perquè hi hagi pocs rics
han d'haver-hi molts pobres,
tal com està muntat
l'estructura econòmica
internacional.
I això
no se'n fa massa...
No se'n fa ressò.
És...
Diguéssim que
no és mediàtic
aquest missatge.
A mi em continua
sorprenent moltíssim
com les societats
reaccionem
endavant de les tragèdies
dels altres.
Em continua sorprenent
perquè de fet
aquests dies
els comentaris
la gent quan està mirant
les televisions
davant de les notícies
als diaris
estem doncs
com ensupits
i ens produeix
molta tristesa
i com tu bé deies
50.000 morts
estem parlant.
És una xifra
extraordinària.
Però anem
resseguint
tots aquests països
que has esmentat
i fem inventari
de víctimes mortals
dia a dia
a causa
de la pobresa
i de la violència.
que a l'Àfrica
mor a cada dia
la mateixa quantitat
de gent
per fam
i sida.
És això el que es costa
d'entendre
no?
És que no surt
als diaris
cada dia
hauria de sortir
cada dia
amb una plana
del diari
hauria d'explicar això.
Aleshores aquí sí que
poden matar una mica
el missatger o no?
No ho sé
però com a mínim
la gent ho recordaria
podríem tractar
cada dia un país
i veuries
i sí.
Heu vist
algunes fotografies
com totes
també jo
entro força
en contradicció
no ho sé
és que no ho sé
fotografies
com les que podem veure
avui publicades
a qualsevol diari
són necessàries
perquè la societat
es mobilitzi?
Bé
aquí entrem
en un tema
d'ètica
i de moral
jo crec que la societat
s'hauria de mobilitzar
sense que fessin falta
aquestes imatges
però no oblidem
que estem
a l'època
de la comunicació
ens entren les imatges
estem
a l'època
a l'era
de la imatge
sobretot de la notícia ràpida
del titular
a vegades la gent
es queda més
amb la foto
i estic segur
que moltes persones
perdran minuts
mirant les fotos
i no llegiran el contingut
per tant
no sé
què és millor
no sé què és millor
abans
de record
estàvem parlant
que al món
de les ONG
per exemple
tenim un codi ètic
que ens impedeix
utilitzar aquestes fotografies
nosaltres no les utilitzem
en un pòster
si mai veieu una ONG
que posa coses d'aquestes
en un pòster seu
és que no està
o dins d'alguna coordinadora
o està fora
o va per lliure
però el nostre codi ètic
ens ho impedeix
el codi de la premsa
no ho sé
m'imagino que no
perquè això surt cada dia
en els diaris
d'una manera o d'una altra
Mans Unidas igualment
si recordeu
l'exposició
que vam fer
fa uns mesos
dels 50 anys
de Mans Unidas
que la vam fer aquí
al pati de l'Ajuntament
vam posar fotos
d'aquests 50 anys
fotos de l'Àfrica
d'Àsia
i eren fotos
amb dignitat
que les mirava
i tenien
nens
però amb dignitat
no fotos
d'aquesta mena
Creu Roja
té la mateixa dinàmica
en el nostre cas
clar
tenim molta informació
sobre el que està passant
sobre el terreny
però
de ment
això no ho il·lustrem
amb fotografies
per motius obvis
el que no
no vol dir
que
doncs la premsa
ho pugui fer
i això segurament
provoca una reacció
potser de
més solidaritat
o més ajuda
o no
tampoc ho tenim mesurat
el que segurament
ens perdem
amb la imatge
i no llegim el detall
i això sí que pot ser
un problema
no més que la imatge
intensi per la premsa
i ara intento visualitzar
campanyes vostres
i d'altres ONGs
i de fet
les fotografies
que publiqueu
en el que són
les campanyes promocionals
de l'activitat
generalment són
fotografies
o imatges
que sí que reflecteixen
la precarietat
diguem-ne material
de determinats grups
però sempre hi ha
una actitud positiva
com que s'està refent
i probablement
impacti més
o convidi més
a ajudar
que no pas aquesta
de mort
de sang
de tragèdia
depèn de la persona
també
però jo diria
com a psicologia social
que et convida
més a sentir-te a prop
d'aquelles persones
aquesta imatge
més positiva
nosaltres ja fa temps
que rebutgem
aquella típica foto
del nen africà
amb la panxa
onflada
i les mosques
a la cara
fa molt de temps
que no la utilitzem
aquesta foto
eticament
no és adequat
jo sempre penso
que és la dignitat
entre tot de la persona
el qual no vol dir
que això no estigui passant
està passant
òbviament
però una altra cosa
és el tractament
que se'n fa
vosaltres ho noteu
ara per exemple
hores d'ara
és molt aviat segurament
però
mans unides
creu roja
heu obert uns comptes corrents
vosaltres teniu coneixement
de si
els ciutadans
individualment
han fet aportacions econòmiques
per a la tragèdia
d'AIT?
jo de moment
no tinc les dades
però si ens enremetem
a altres campanyes
i altres fets dramàtics
jo per exemple
tinc aquí unes dades
no?
que l'any 2008
vam fer
8 projectes
d'emergència
i vam recollir
429.960 euros
i això
com es valora?
en funció del que
es recull habitualment?
bé
clar
les nostres recaudacions
sempre són per projectes
de desenvolupament
això són coses puntuals
vosaltres Anna?
en el cas de creu roja
tenim aportació pròpia
com a creu roja
i en aquest cas
com a creu roja espanyola
amb motiu
de grans emergències
i després
la que puguem recaptar
a través dels administracions
o de la societat civil
no tinc dades
del que
estem recaptant
pel tema d'IT
però
sí que ahir
la nostra central
d'atenció
que deriva
en funció d'on
entren les trucades
a Catalunya
havia atès
fins a les 6 de la tarda
més de 2.000 trucades
de donacions
això només per telèfon
quan hi ha la via
de comptes bancaris
i també
hi ha la via
de poder-ho fer
a través de la pàgina web
i després
aquí sí que
m'agradaria
penso que els meus
companys estaran d'acord
en centrar
quin tipus d'ajut
es pot oferir
ara
estem rebent també
un munt de demandes
de gent
que vol anar el terreny
que vol adoptar nens
que vol portar
això
no és possible
això no és possible
això és car
això ara mateix
no es posa a palçar les rodes
aquest tipus d'oferiments
una mica
en relació
el que deia ell
hem de pensar
que nosaltres
tenim mobilitzades
amb prealerta
500 persones
d'equip de resposta
en urgència
que són enginyers
de telecomunicacions
de plantes potabilitzadores
la gent que va sobre el terreny
ha de ser gent molt experta
i tota aquesta solidaritat
en forma de
com podem anar allà
que agraïm molt
però que ho hem de reconvertir
d'una altra manera
fins i tot peticions
per adoptar nens
de tot
hem tingut trucades
de tot
de portar nens d'allà
això primer que és caríssim
després que legalment
no és possible
però
que ens agradaria
que també la gent
fes la reflexió
del que es necessita
en aquest moment
que bàsicament
és diners
per poder
adquirir
segurament allà
o en el país més proper
el material que es necessita
i portar d'aquí
tot el que
tecnològicament
doncs no es pot comprar allà
ara mateix
farem avui
una
un envió
de plantes potabilitzadores
d'aigua
bàsicament
i que això
ho pugui entendre
molt bé la gent
i no se senti
exclosa
d'aquesta possibilitat
d'ecuperar
perquè no hi és
ara mateix
i probablement
hi serà
tampoc
en la reconstrucció
per tant
té sentit
que com a ciutadans
individuals
en casos com aquests
fem una aportació
econòmica
segur
no no
i és que
justament per això
que parlàvem
aquesta situació
endèmica
de pobresa
d'injustícia
doncs escolta
no cal que doni res
perquè això és inútil
és a dir
en aquest moment
sí que és important
que
per nosaltres
perquè això és una planta
potabilitzadora d'aigua
que sabem que és un dels greus problemes
que pot crear moltes malalties
és a dir
és temes molt concrets
ara sí que hem de posar diners
i en tot cas
aparcar aquesta mena d'atacs de solidaritat
si em permeteu
l'expressió
que a vegades tenim els ciutadans
de la societat riques
que està bé que hi siguin
està bé que hi siguin
però caldria mentalitzar
a la societat
que això està passant quotidianament
per tant
està molt bé
però hauríem de saber
també nosaltres
canalitzar
aquests atacs
com tu molt bé
t'expressaves
d'una altra forma
i la societat
hauria de saber
que aquests impulsos
que estan molt bé
no són tan efectius
com un ajut constant
i més
diguéssim
homogeni
ajut econòmic i material
sí, sí, econòmic
hem d'acabar ja
amb aquesta percepció
que tothom és bo
per anar
hi ha aquesta percepció
encara en el nostre país
que la gent vol anar
sobre el terreny
a fer, a ajudar
no, no, sí
mans i braços
ja n'hi ha
masses
el que necessitem
són professionals
algú que sàpiga fer
alguna cosa
és igual
la que sigui
serveix un enginyer
serveix un metge
un infermer
o un xòfer
però algú que tingui
una especialitat
que sigui útil allà
d'acord
o sigui, allà trobes
que si ets un entusiasta
i no ets res més que això
pot ser que caiguis malalt
pot ser que emocionalment
no estiguis preparat
en la qual cosa
et converteixes en un obstacle més
vas a plorar i a patir
i ja ploren i pateixen
exactament
prou
és a més
no solament cal ser professional
sinó que a més a més
calen unes característiques especials
perquè
has d'estar
molt saf
físicament
per no contraure malalties
i has de tenir
un nivell emocional
a prova de bombes
el que no pot ser
és que arribis allà
i de cop i volta
t'agafi un atac
de crisi
d'aquells
de no poder
de no poder
suportar el que veus
és a dir
professionals
però a més a més
preparats
per aguantar
el que tenen
que aguantar
potser calor
a vegades fred
estats
de crisi
gana
set
etcètera
per exemple
aquesta gent
que van amb els gossos
de rescat
que això
ho conec molt bé
directament
gent del creixell
i gent de protecció civil
de tarragona
jo ho he vist
primer beuen els gossos
que ells
és una cosa
digna de veure
si hi ha poca aigua
la primera aigua
qui la beu
és el gos
imagina't
perquè són ells
qui trobaran
les persones
és una cosa
impressionant
és una cosa
de veritat
que fa frapar
veure aquestes escenes
sí sí
són professionals
exactament
i les organitzacions
opten per professionals
ja s'ha acabat
allò del voluntariat
tant amb el que és
l'ajut d'emergència
l'ajut humanitari
com amb el que són
projectes de cooperació
des d'aquí es poden fer
moltes coses
amb el tema de cooperació
moltes coses
projectes de sensibilització
que segurament
requereixen un altre perfil
on hi caben
perfils de voluntariat
molt diferent
i no és necessari
en el terreny
no és necessari
en molts casos
no és productiu
per ningú
i ens genera més problemes
que beneficis
a la llarga
però també
podem treballar
la cooperació
des d'aquí
el tema de la sensibilització
és importantíssim
i és un camp
on segurament
amb aquest
com deies
atacs de solidaritat
no ens plantegem mai
però una sensibilització
sostinguda
poder donar
a la societat
la informació
sobre els projectes
que fem
sobre les maneres
de col·laborar
és una cosa
que es pot fer
des d'aquí
i no deixes
de treballar
amb el camp
de la cooperació
però treballant
el terreny
aquí també
hi ha terreny
per llaurar
pràcticament
però sembla que
anar-nos a un país
llunyà
entre cometes
exòtic
sembla que tingui
més valor
que treballar aquí
vosaltres ho sabeu
Creu Roja
esteu treballant
com altres entitats
naturalment
aquest hivern
ara ho comentàvem
en programes
amb indigents
repartint menjar
buscant eixopluc
per a aquestes persones
i aquí podrien
entrar els voluntaris
però sembla que aquí
dius
no
jo per cooperar
i per treballar
pels altres
he de posar distància
també en ajudes
aquí
vull dir
però
aviam
és que allà
és pobresa extrema
jo veig d'aquesta manera
la sanitat
mateix
aquí tothom té accés
a la sanitat
allà no
no hi ha sanitat
l'educació
aquí tothom té accés
a l'educació
vull dir
allà no
vull dir
és que el tema
és tan gran
fora d'aquí
aquesta és una pregunta
molt freqüent
i que estem acostumats
a respondre
quan vas a fer alguna xerrada
o alguna cosa
sempre hi ha la pregunta
de dir
escolti
a veure
què m'està explicant
amb el que està passant
a casa nostra
com vostè ara
m'ha de explicar
què hem d'anar a ajudar
en aquests països
la resposta ja la tenim tipificada
és a dir
escolti
nosaltres tenim la fortuna
de viure en un país
on hi ha mitjans
és a dir
tenim un govern
tenim una seguretat social
tenim un munt d'instruments
tot i la desgràcia que hi ha
també
no ho oblidem
però tenim molts instruments
fins i tot
mira
el sol fet de tenir
una democràcia
la gent no ho valorem prou
perquè la tenim
exacte
llibertat d'expressió
el fet que no vagis
pel carrer i et detinguin
tenir un eixopluc
poder
saps
poder tenir
uns serveis d'assistència
tot això
ja fa
que
puguem dedicar-nos
a altres coses
aquests països
Haití no té res
d'això
Haití i tants
i tants països
no tenen res de tot això
res
si no hi ha algú
de fora
que els pugui assistir
es quedarien
seria un desastre
per tant
el que hem de fer
és treballar
per això
per enfortir
les seves estructures
socials
logístiques
d'infraestructures
viàries
sanitàries
enfortir els governs
procurar que tinguin
una governabilitat
el més democràtica possible
tot això
ho hem de fer
des de fora
però
en el cas
en el cas d'Haití
les ONGs
faran tot el que calgui
ara en situació
d'emergència
però
d'aquí quatre dies
vull dir
no poden pressionar
el govern local
perquè faci una cosa
o faci una altra
aquest paper diguem-ne
que no el poden fer
ni les ONGs
ni els ciutadans
per tant aquí
diguem-ne
que per molta aportació
i molta cooperació
imprescindible
i necessària
sempre
hi haurà
aquesta mena
de fractura
que no es traspassa
aquí cal
com deia al principi
un pensament
molt més profund
hauríem de començar
per reestructurar
les Nacions Unides
que sincerament
no serveixen
per gaire cosa
hauríem de pensar
per reestructurar
el Fons Monetari
Internacional
i el Banc Mundial
cap de les tres
fa el que hauria de fer
o almenys
no ho fa adequadament
si començéssim
a parlar d'això
potser acabaríem
resolent
algunes coses
interessants
però
si no resolem això
estem dins un bucle
és una mena
de cercle
viciós
però insistim
ciutadans
i ONGs
això no ho poden resoldre
evidentment que no
no
podem denunciar
podem treballar
però
això ja no està
en les nostres mans
en la línia
del que deia l'Anna
la sensibilització
sí
sí bàsicament
a través d'aquí
nosaltres
a més
Creu Roja
que sempre
m'han digut
una actitud
molt neutral
amb tot això
que de vegades
ha estat
bueno
qüestionada
però
ens serveix
per arribar
a la primera línia
bueno
això no vol dir
que no tinguem
la nostra opinió
sobre el que està passant
i els motius
pels que està passant
les coses
aquesta és una altra
acusació que es fa
a vegades
que les ONGs
no es mullen
algunes sí
home
hi ha de tot
però a vegades
aquesta neutralitat
a vegades
hi ha algunes
que els detenen
i els empresonen
a Copenhague
per exemple
vull dir que sí
hi ha de tot
hi ha de tot
jo crec que tenim
una tasca
de denúncia
i de treure
a la llum pública
situacions
d'injustícia
això és una
de les prioritats
que hauríem de fer
com a mínim
des de la universitat
aquesta és una tasca
interessant
perquè nosaltres tenim
a més a més
encomanada
la tasca de formar
i per tant
també és d'informar
i treballem
en les Unides
per exemple
hi ha moltes més ONGs
amb tot això
del canvi climàtic
la primera de Copenhague
es van recollir firmes
perquè almenys
fer una mica de pressió
no quedar-nos
a casa
sense fer-hi res
com acabarà tot això?
Potser hi ha qui pensa
que si no adopta un nen
o no se'n va cap allà
a treballar
no pot fer res
però vaja
per tot el que esteu explicant
des de la modèstia
d'una vida
diguem-ne
ordenada i quotidiana
com podem tenir
en els països desenvolupats
també es pot fer feina
jo crec que a vegades
tampoc
és a dir
està molt bé la gent
que vulgui tenir
una opció activa
en el món de la cooperació
està bé
tenir aquesta opció activa
però
hi ha una altra opció
que és
viure responsablement
si tothom visqués
una mica més responsablement
i tingués en compte
una mica la realitat
de tot plegat
el món funcionaria
una mica diferent
és a dir
si tothom fos
algú més auster
fos menys competitiu
sabés comprendre més
el que té al costat
i sabés tenir
una mica més
d'empatia
i respectés una mica
el medi natural
faria que tot
rotllés una mica millor
això és subversió pura
això que estàs dient
però és una revolució
sí, sí
probablement és una revolució
això que sembla
tan evident
i tan de sentit comú
sona subversió
és el que es parla últimament
també de la falta de valors
que tenim avui dia
aquesta societat
en què vivim
molt bé
doncs estem
exhaustint el temps
més enllà de les dades
que
per sort o per desgràcia
vull dir
estan damunt de la taula
a internet
els diaris
la intenció era
intentar posar
algun element
de reflexió
cap a la societat
en general
des d'una ciutat
com Tarragona
que s'ha mobilitzat
també
ara ho comentàvem
moments de creixell
protecció civil de Tarragona
doncs ja han marxat
perquè són persones
que estan molt especialitzades
a més a més
en aquest tipus de tasques
i vosaltres
doncs representant
localment
organitzacions
amb les quals
jo m'imagino
esteu en contacte
sabeu de primera mà
el que us arriba
més o menys
o no
perquè a vegades
ni estan allà
les comunicacions
són força complexes
nosaltres de moment
no hem pogut
no hem pogut
comunicar
amb el nostre
contrapart
que tenim allà
en Haití
vosaltres Anna?
nosaltres sí
que hem pogut parlar
la situació
és absolutament caòtica
i bueno
també
estem esperant
des de República Dominicana
que puguin accedir
als nostres
tres delegats
que m'han enviat
sobre el terreny
i no és fàcil
doncs moltíssimes gràcies
per venir avui
a la ràdio
Joan
Saturana
moltíssimes gràcies
de veritat
fins al proper
adeu-sí
a vosaltres
d'ajustins gràcies