Oriol Grau, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Tens encara coses a la taula del despatx de TV3?
Fas aquella imatge tan televisiva o pel·lículera
que surto del despatx amb la caixa, amb les meves cosetes?
Jo anava amb unes bosses de plàstic,
que fa més super, diguéssim, més morófona.
Sí, sí, trobo que la capsa aquella és com a més senyorial, no?
Encara tens cosetes allà o ja has fet el trasllat?
No, no, no, ho vaig deixar...
M'ho vaig endur tot, diguéssim.
Vaig deixar les coses d'allà, la crepadora, els bolis, tot això.
No vaig tocar res.
Però les coses meves, sí, sí, m'ho han dut tot.
Quants dies fa que no trepitjàs TV3?
Doncs el 30 de juny va ser l'últim dia.
I tens cara relaxada i descansada, no?
Jo diria que sí.
Ho estic, ho estic.
Almenys un canvi de vida venir aquí a Tarragona
i això és un balneari gairebé.
De totes maneres, mai has trencat el vincle.
Vivies més allà a Barcelona,
lògicament perquè era una feina molt absorbent,
però el contacte sempre l'has mantingut amb la ciutat, físicament.
Sí, sí, divendres a la nit ja baixava cap a Tarragona
i passava tot el cap de setmana.
Això durant els dos anys.
Dos anys durs, eh?
Dos anys que Déu-n'hi-do.
Intensos.
M'han passat volant, de fet, també,
perquè el ritme de TV3 és tan trepidant
que passen els dies rapidíssim
i m'ha passat ràpid, sí.
El que passa és que entraves en una etapa professional
una mica diferent a tots els teus anys anteriors d'experiència
amb ràdio, televisió, amb el teatre.
Clar, entraves una mica a cavall entre el que és l'espectacle,
lògicament, que suposa la televisió,
però també la gestió.
Naturalment, perquè...
Que per tu això jo no sé si...
Em pesava, em pesava.
Em pesava, sí.
Em pesava una miqueta.
Perquè no deixes de ser un executiu, un directiu, no?
I sí, et passes el dia a reunions, a gestió
i la part artística és molt poca,
almenys pel que és la dinàmica de TV3 ara, no?
I jo enyorava molt els escenaris.
Havia tingut ofertes durant aquests dos anys
que havia rebutjat.
I per mi rebutjar una oferta de teatre
és com una punyalada al cor, no?
I fins al punt en què dic, ja està, no,
jo realment vull fer teatre,
és el que he volgut fer des que soc petit
i si puc fer-ho i em mantinc a Tarragona
fent teatre, és fantàstic.
La part creativa i artística,
tu pensaves que tindries una miqueta més d'espai, no?
El treball de TV3, a priori.
Sí, a priori sí, però esclar,
els programes tenen els seus propis directors i els seus equips, no?
Tu el que pots fer com a director executiu
és mirar, et suggerir alguna cosa,
però de fet la dinàmica del programa ja funciona.
Aleshores les meves intervencions eren molt puntuals
i em dedicava més a la costa de gestió i de producció,
que és bastant feixuga.
Recordes el primer dia a TV3?
Sí.
Com va ser?
La Mònica Terribas, que és la senyora directora,
em va dir, tinc una reunió
i m'interessaria que vinguessis,
una trobada amb una productora.
No em va dir quina productora era.
I aleshores la primera reunió que vaig tenir a TV3,
la direcció amb la Mònica Terribas,
va ser amb tot l'equip,
amb tot l'estaf del Terrat,
que és la productora de la Buenafuente,
menys el Buenafuente,
però hi havia tots els productors i directius i tal.
És a dir, els meus antics companys.
Col·legues.
Exacte.
I aleshores jo em vaig posar a l'altre cantó de la taula,
diguéssim,
al costat de la Mònica,
que és el que em corresponia,
i ells davant,
de manera que allò va ser simbòlicament
el fet de passar a l'altre cantó de la taula.
Ja veus, eh?
Sí, sí, sí.
Com et vas trobar?
Et vas trobar còmode?
Mira,
em vaig posar de seguida en el paper de TV3.
i aleshores els hi vaig exigir,
els hi vaig qüestionar,
feia gràcia perquè són amics meus,
però jo en aquell moment ja començava a ser un professional.
A tu a l'altre costat de la taula
ja havies estat moltes vegades.
Sí, naturalment,
havia estat al seu costat,
al costat dels directius.
I eres conscient del que costava vendre,
vendre programes,
vendre idees a una televisió.
Sí, sí,
el que passa que jo tenia l'avantatge
que sé per on flaqueix el Terrat
i aleshores anava directament al tiro.
Però això ho teniu com...
Naturalment, clar,
això passa amb el Terrat i passa amb tots, no?
Als millors guionistes se'ls queda el Buenafuente,
a l'Andreu, no?
Amb el seu equip i tal.
I aleshores els altres programes
no són els de primera línia,
són els de segona,
que poden ser igual de bons,
però el que passa és que jo ho sé això
i aleshores ho qüestionava,
preguntava noms i preguntava currículums.
A la Mònica t'arribes a dir
ui, quin fitxatge que he fet aquest tio és tu,
i quin coneixement té del món de les productores,
és extraordinari.
Per això,
imagino quan començaven a arribar d'altres,
però bé, ja havies fet una mica l'entrenament.
Has après molt, no?
He après un mogulló.
Durant dos anys sé com funciona perfectament
la tele per dins
i ha sigut superenriquidor.
Ho valoro molt,
no m'empenedeixo gens d'aquests dos anys,
però penso que dos anys per mi han estat suficients.
I com veus la tele en general?
Ara que tens aquesta perspectiva,
perquè els que som espectadors,
tenim la nostra mida,
som crítics en general,
a vegades crítics en fundament,
a vegades no,
ens apuntem al carro de la crítica generalitzada.
Es pot ser objectiu
i fer una crítica en condicions
del panorama?
Sí, sí, es pot fer.
I sobretot veient justament
les altres cadenes de l'entorn,
i dius, ostres,
nosaltres estem fent bona televisió.
TV3 està fent bona televisió,
en comparació, naturalment,
però les audiències estan ben acompanyades
aquest últim semestre
i estem, no ho sé,
pensem, diguéssim,
hi ha una certa satisfacció a TV3,
però satisfacció per la feina ben feta
i després perquè el públic et respon,
que és l'objectiu.
Si tu fas una feina,
una tele impecable,
però ningú et mira,
ja em diràs a què serveix.
I en aquest aspecte,
bé, satisfets.
Aquest tipus de televisió
només es pot fer
en els mitjans públics, ara?
Jo crec que sí, jo crec que sí,
perquè els altres van...
Bé, és que no ho proven,
no s'arrisquen, no?
Són molt conservadors en aquest aspecte.
Jo penso que TV3 és una tele
poc conservadora en l'aspecte
que arrisca una mica, no?
Si una cosa funciona,
la mantenen allà fins a les últimes conseqüències,
com pot ser Polònia, Cracòvia,
que són coses que van com un tro,
o l'APM,
i això es manté
des de l'antiga direcció, fins i tot.
Però amb apostes arriscades,
com per exemple un programa
que és Sotaterra,
que és un programa d'arqueologia,
i que, per any time,
això és inèdit.
Jo no sé si cap tele ho està fent, no?
Clar, però mira,
jo me'n recordo dels programes
de TV3 magnífics
que signava Escribano,
programes que tenien a veure
amb el món de la justícia,
amb el món de la sanitat,
que eren una mena de docodrames, no?
I aquests eren programes
potser de fa 5 o 6 o 7 anys,
no sé,
en falla la memòria.
Sempre s'ha apostat
per propostes innovadores
i que han tingut moltíssima audiència.
Sí, sí, sí,
que han funcionat.
Algunes tampoc,
d'altres no han funcionat,
lògicament.
Però, sí,
s'explora en nous formats
i això està molt bé.
Creus que una de les claus
a banda de la creativitat
en nous formats
és també el respecte
a l'espectador,
el respecte que es manté
amb tot el que es fa,
les imatges.
Jo no sé a tu si et passa,
però davant de determinades televisions,
determinats programes,
et sents com a menys tinguda, no?
Com que estan faltant el respecte.
Sí, a vegades t'ho fent.
T'ho fent.
Sí, sí, sí.
Efectivament, aquesta és la paraula.
I en principi,
en aquest cas,
TV3 et pot agradar
més o menys un programa,
però en cap cas
et sents ofesa, no?
Hi ha gent
que sí que se sent ofesa,
per això hi ha un servei
de l'espectador,
un servei a l'audiència,
la gent escriu,
les formes,
els fons
i la ideologia
que pot desprendre
un programa o un altre
és diferent.
Hi ha gent de tot, sí.
És diferent.
Però, sí, sí,
és veritat.
Hi ha molt clar
el concepte de servei públic
i que som una telepública
del país
i aleshores
no pots desobeir
una sèrie de coses
que fins i tot
estan escrites per llei, no?
Has dit una cosa
que m'ha cridat l'atenció
quan parlàvem
de les televisions privades
i el tipus de programació
que fan.
Diu, home,
si s'atrevissin
a fer un altre tipus
de programes,
tu creus
que els seria
rentable econòmicament?
Perquè al final
és això, no?
La gent consumeix
el que se'ls dona.
Aleshores,
si tu els dones
només corazón
i aquesta mena
de programes,
consumiran això.
Si tu intentes provar
i ho fas
de manera atractiva,
és a dir,
allò d'ensenyar
divulgant-ho,
es deia,
no?
No era així.
Entretener...
La televisió educa,
entretiene
i informa.
Informa i entretiene.
Doncs és això,
realment,
és una fórmula clàssica
però que segueix funcionant,
no?
I el fet de formar
les televisions privades,
en aquest cas,
no ho tenen
en el seu...
Jo trobo que...
Jo estic molt confosa
en tot això.
Això que dius ara,
doncs, home,
si ho fessin segurament,
és a dir,
l'audiència,
doncs realment
s'enganxa
a allò que li dones.
No ho sé, eh?
Sí, si ho fas...
Ja estima que no tindrem
ocasió de comprovar-ho,
si realment és així,
perquè això no faran el canvi, eh?
Si ho fas,
però atractiu,
és a dir,
no ho sé,
m'imagino ara
inventem-nos un programa,
però el Jorge Javier Bat,
que té la Belén Esteban,
parlant de monuments espanyols,
per exemple, no?
Home,
seria de molt divertit.
I al mateix temps
estaries donant informació
i t'hi diria més interès
i tal,
doncs per què no...
T'imagines una visita guiada
a la Catedral de Burgos,
aquests dos personatges...
Podries riure molt.
Home, i tant!
I amb experts al seu costat
que els digués
no, miri senyora,
això no és això,
sinó això és l'altre.
I ella posant la pot
o el que sigui,
doncs seria un nou format diferent
i te n'entenaries d'algunes coses...
I no ofendria tant.
I no ofendria tant,
naturalment,
perquè parlaríem de monuments
i de coses
que són patrimoni de tothom,
no del fetge
de la Rocío Jurado, no?
I en aquest sentit,
quin programa
t'hauria agradat
fer a tu a la tele?
Mira,
a mi m'hauria agradat
més que un programa
obrir,
no sé encara,
estàvem donant l'informe
i ho vam desestimar
per aquesta situació
de crisi tan punyetera
i que de sobte
retalla econòmicament de tot,
però m'hagués agradat
d'obrir una finestra
per cercar nou talent
al país, no?
Nou talent per televisiu,
diguéssim,
és a dir,
anar a buscar,
si hem fet un programa
que es deia
Buscant la Trinca,
doncs potser un programa
sense dir-se
per un programa
que es digués
Buscant el Bonafuente
o Buscant el Toni Soler
o Buscant el Talent,
que ara ja tenen 40 anys,
diguéssim,
Anar renovant, no?
Sí, exacte,
anar renovant la cosa.
I això,
ha tingut la crisi abans
i ens ha dit no,
no hi ha espai
per un laboratori.
De totes maneres,
aquest també és un aspecte
del que adoleixen
totes les televisions,
no?
La renovació de persones,
les cares sempre són
generalment les mateixes.
Això és bo o és dolent?
Perquè a vegades
mires altres televisions,
americanes sobretot,
i veus personatges
que s'hi han estat
amb 20, 30, 40 anys.
40 i 50 i tant.
En print time, eh?
I les estrelles del moment,
persones amb 60 i escaig d'anys
i encara aguanten allà estupendos
i són número 1.
Aquí això no passa tant.
Bé,
potser no som tan conservadors
en aquest aspecte, eh?
I també perquè no idolatrem
els artistes
o la gent
que està als mitjans
de la manera
que idolatren a Nord-Amèrica,
jo crec que.
No?
Tant no.
Doncs jo tinc la sensació
que la gent és molt mitòmana
amb la gent que s'ho parla a tele.
No ho sé,
és una sensació, eh?
Amb el respecte, eh?
Vull dir que aquí,
a Nord-Amèrica,
a un artista vell
se'l respecta
i la seva trajectòria
i tot, no?
I es contempla i tal.
Aquí no tant, no tant.
Aquí l'enganxes pel carrer
i fas una foto, no?
Exacte,
i més d'ho s'ha ditirar.
És més d'ho s'ha ditirar, sí, sí.
Jo ja entenc el concepte.
Escolta,
que has deixat la tele
una experiència enriquidora
i important
el dia que tinguis temps.
Jo crec que
jo tinc moltes ganes
que l'Oriol...
No, no tinc ganes
que es faci gran.
Però quan es faci gran
no me'ns farem tots.
Sí, jo ho soc.
Jo vull...
Oh, per favor.
Vull que faci les seves memòries.
Jo seré la primera
en comprar-les.
i dins d'aquestes memòries
segur que sortirà
aquesta trajectòria
un pas importantíssim
a la teva vida
professional i personal
perquè al final
tot va lligat.
M'agrada parlar
de teatre
i de la nova etapa
de l'Oriol.
Entre altres coses
perquè nosaltres
aquí a la ciutat
n'aprofitarem
perquè estaràs aquí.
Sí, de moment
em quedo aquí.
La teva caserna
ja sé que el terme militar
no t'agrada gaire
però diguem-ne
serà la Sala Trono.
Sí, exacte.
Molt bé.
I què farem a la Sala Trono?
Doncs de moment
des d'allà estem preparant
el 30è aniversari
de Dames i Vells
que volem que sigui especial
però també
ens adequem
als temps que corren.
Teníem ganes
de fer un espectacle gran
al Metropol i tal
i ho hem reduït a expectatives
i aleshores
ens quedem a la plaça
de Dames i Vells
que és una plaça
que dona per molt
i allà farem
un espectacle
més en escenari
però a carrer.
I amb alguna música
i alguna cosa
i una mica més llarg
que el ball habitual.
Vau fer un espectacle
de Dames i Vells
al Metropol?
Sí, sí,
el 25è aniversari
una cosa que durava una hora
i...
Ja la hi farem.
és això?
Sí, sí,
diferent, diferent.
Això durarà potser
una mitja hora,
tres quarts,
no arribarà
i aleshores juguem
amb alguns elements
dels balcons
de la plaça
i així.
Home,
alguna cosa,
t'ho comento
perquè s'ha llegit
que fins i tot
els actors interactuaran
des d'algun...
Això s'ha dit,
per això tu torno a dir
si no,
no desvetllaríem
mai cap cosa.
Vull dir,
preneu la plaça
absolutament com un escenari.
Bé,
com es feia
al segle d'or,
no?
Sí, exacte.
que s'actuava
als carrers
i a les places
i diguem-ne
que tota la infraestructura
fins i tot
per al públic
es muntava així.
I mantenim
l'esperit autèntic
de Dames i Vells
que és el carrer, no?
Clar,
i és que
què et puc preguntar
jo d'això que no?
Perquè hi ha moltes coses
que no podràs explicar
i és llògic
però alguna cosa
sí que et puc dir
alguns dels temes
que seran estrella.
És com la representació
de Santa Tecla
però més gran,
més teatralitzada
amb els...
Amb personatges nous.
Personatges nous
que s'hi quedaran ja?
No, no, no,
que seran més d'un any, exacte
són ocasionals
però hi tocarem
el tema del Burka
i amb alguna persona
que porta Burka
diguéssim
o el tema
dels jutges
del Tribunal Constitucional
et puc dir
aquests dos temes
que són estrella.
De totes maneres
anava a dir una cosa
que no es pot dir
però ho suposen
en safata
anava a dir
d'una altra manera
però és lletge.
En general
això ho comentem sovint
amb el Toni Soler
que ens ho posen
molt fàcil
els còmics
perquè és només
obrir el diari
segons com
quan t'ho prenguis
ja et fa riure.
Que el país vagi així
és una llàstima
però dius
home, pels còmics
i tota aquesta gent
que és a dedicar al tema
és que és un filó
és que no s'ho acaben.
Fantàstic, exacte
quan desapareixen personatges
tipus Aznar
o jo què sé
Fraga
o el que sigui
és una llàstima
pels còmics
perquè realment
dona molt de suc
no?
Parlaves de personatges nous
pel que fa als actors
30 anys
encara
hi ha actors
que
que estaven al començament
i que s'han fet grans
a dames i vells
el Fermí per exemple
o un Pere Navarro
que no en fa 30
però en fa gairebé 20
el Pere a més
com que l'altre dia
va estar aquí
mira
precisament va estar aquí
per parlar de la passió
de Sant Fructuós
és veritat
que el dirigeix
dirigeix la passió
és a dir
que aquests
diguem-ne
que són
veterans
sí, sí, històrics
o jo mateix
per exemple
tu mateix
tu sortiràs?
sí
i tant
enguany sí
no perquè com que estàs dirigint
i tot això
no, no, no
però enguany sí
sortiràs
ara tota la força
diguem-ne que es concentra
en la preparació
de l'aniversari
de dames i vells
des del punt de vista teatral
de la Sala Trono
que a més s'ha consolidat
d'una manera extraordinària
a la ciutat
estem molt contents
amb una programació
de primera línia
Déu-n'hi-do
quines són les línies
que seguireu?
fer produccions pròpies
com heu fet anteriorment?
sí
en fem una cada any
i el nostre objectiu
seria fer una producció
pròpia de teatre
i una de dansa
el que passa
que el món de la dansa
és diferent
de fet hem fet
una producció de dansa
deu ser
l'únic lloc del món
en què una empresa privada
produeix dansa
perquè la dansa
diguéssim
no és rendible
el que passa
que aquestes estan corrent molt
l'Anna Corredor
i la seva companyia
i sí, sí
farem una producció
de fet n'estrenem un al setembre
és un monòleg musical
és a dir
que és un cantant i actor
i amb tres músics
se l'acompanyen
una cosa també estranya
diferent
l'estrenem al final
just quan
per Santa Tecla
per tant
ja estan en dansa
sí, sí
l'estan començant a sejar
i acabarem per exemple
la representació
de Dames i Vells
i la gent podrà empalmar
amb la Sala Trono
que mitja hora després
comença la funció
fem tot un pack espectacle
la representació
de Dames i Vells
del 30è aniversari
en el marc de les festes
de Santa Tecla
sí, naturalment
els del 22 i 23
però també la setmana anterior
els tres
el divendres, sette i diumenge
de la setmana anterior
perquè pensem
que quantes més representacions
fem millor
perquè la gent
més se n'aprofita
vull dir que sempre
està plena la plaça
doncs així
ho fem més espaiat
aquests són els objectius
més immediats
sí
podem mirar més enllà
o encara no ho sé
i tant
ja tinc compromisos
i tot
i per què no ens ho expliques
una miqueta
si tens compromisos
és que es pot parlar
sí, sí, sí
ja estan lligats
que si no estan lligats
que jo mai he entès això
perquè al teatre
o qualsevol altra feina
bueno, hi ha gent que creu
en la bona i la mala sort
i jo no crec
de fet
ni en una ni l'altra
exacte
jo no crec en aquestes coses
però sí
ja puc parlar
que per exemple
al novembre
començo a ser ja una obra
amb la companyia Teatro de Cerca
jo ja havia fet una obra
d'aquestes que es va per les cases
una obra domèstica
que anem a una parella
i anem per les cases
fent teatre
amb la Ceniza
que és l'obra
que fèiem anteriorment
vam fer fins a 120 bolos
i encara n'estem fent
amb l'Edutelletxegues
el meu company
i ara començaré una altra obra
també per les cases
que es representarà
el menjador
i el dormitori
i en tinc moltes ganes
ara al novembre
i després
al gener
comencem els assajos
a Reus
amb l'Alteba
que el teatre del Baix
teatre estable
del Baix Camp
ho dic bé
companyia veterana
sí, companyia veterana
també fa el seu 30è aniversari
i em van demanar
si vull dirigir una obra
aleshores buscàvem obra
i de sobte
vam topar
amb el Toni Orensanz
que és un autor de falser
periodista reconegudíssim
magnífic
molt amic d'aquesta casa
exacte
molt bon paio
diguéssim
i aleshores
ell té una obra
una comèdia molt divertida
que es diu
Bandera, banderita, bandereta
sobre la identitat del país
si què som
si catalans
si espanyols
si mig i mig
i no sé què
i això ho fareu amb el Tebac
sí, amb el Tebac
text de Toni Orensanz
amb el Tebac
home, això és una producció
de les comarques
sí, sí, sí
falset, Reus i Tarragona
vinculats
està molt bé
perquè d'alguna manera
els artistes demostrem
que nosaltres sí que ens podem entendre
als polítics
els costa més
i també demostreu
que es poden fer coses de qualitat
aquí
que no cal marxar lluny
exacte
i amb autors d'aquí
actors d'aquí
però això és un desig
o és una realitat?
això de moment està sent
i serà
i jo tinc ganes
que s'ampliï
és a dir
no tinc més ganes
que s'ampliï Tarragona
que es faci més gran
per mi ja és la mida justa
jo m'aturaria aquí
però a nivell cultural
sí que ha de créixer
sobiranament
totes les comarques
i per això
aquesta és la meva aposta
jo me la crec
diguéssim
crec en les possibilitats
de la ciutat
les persones que et coneixen
amb una certa profunditat
d'anys
segur que ni s'ho han qüestionat
ni s'ho pregunten
però probablement
aquelles persones
que no tenen tanta confiança en tu
o no et coneixen tant
deuen pensar
home
deixar TV3
estem parlant
de l'àrea de programes
amb aquell sou que guanya
que deu entrar gratis
a tot arreu
és clar
és un xollo
sí, sí, un munt d'invitacions
entro gratis a tot arreu
guanyo un sou
tinc un prestigi
estic a la Televisió de Catalunya
no em fan fora
perquè he fet bé la feina
sinó que jo decideixo marxar
i me'n vaig a la meva ciutat
que és una ciutat petiteta
molt acollidora
i em poso a fer teatre
al teatre de la meva ciutat
al teatre
teatre amb la companyia
això
vols dir que algú
pot entendre
amb els temps
que corren de tanta tonteria
i cancaneo
si algú em coneix bé
ho entendrà perfectament
perquè
prioritzo està bé
diguéssim
i prioritzo el que m'agrada
i ja està
quan un no té fills
i ha acabat de pagar la hipoteca
és lliure de la seva vida
i jo
doncs
ho exerceixo
sempre hem dit
que l'Oriol Grau
és un gran artista
però
amb això que acaba de dir
es constata
que és un home molt intel·ligent
d'altra banda
gràcies Iolanda
escolta
ja sé que havíem fet una mica
això té forma de final d'entrevista
que vinga
però és que a mi això
que aneu a fer teatre per les cases
m'ha deixat bocabana
explica'ns una mica
també
és que m'atreu moltíssim
com funciona el tema
avui
vosaltres munteu l'obra
d'acord?
exacte'n
si anem a l'Edu i jo
que som els dos actors
arribem a la casa
una hora abans
munteu l'obra
l'assageu
però arribeu a quina casa?
a les cases que truquen
que s'interessen
i que volen
exacte
on us anuncieu?
a l'internet
si algú posa
teatro de cerca
tot junt
teatro de cerca
aleshores allà surt
la propaganda
hi ha dues obres
en cartera
vaig a buscar-ho ara?
bueno de fet
n'hi ha més d'obres
en cartera
teatro de cerca
no et fa res
no tens molta pressa
molt bé
és una companyia
molt prolífica
generalment
fan les obres
en castellà
i té una raó
tots els actors
i director
que la composen
tots són gent
de fora de Catalunya
que van venir
a treballar
a Porta Aventura
ara fa uns anys
i aleshores
eren gent
actors i actrius
amb inquietuds teatrals
i van dir
doncs muntem una cosa
i per això ho fan en castellà
que molta gent diu
però per què feu en castellà
doncs mira
perquè són gent de fora
ara amb els anys
ara tots saben català
parlen català
l'estudien
i ara ja podríem
fer una obra en català
però de moment
l'autor
que és el Quique Culebres
autor i director
de la companyia
doncs ell escriu en castellà
i diu que li
actua
a la Salatro
sí
teatro de cerca
una companyia de teatro
que també lleva
sus espectáculos
al salón de su casa
això és la pàgina web
sí
espectáculos de escenario
aquests els deixen
sí
espectáculos de salón
de salón
que queda d'un fill
salón
ostres
i has de fer dissabte
per tenir tota la casa
adreçada
naturalment
perquè ho remenem tot
oh hi ha unes fotografies
genials
d'una casa
com la vostra
o com la meva
d'aquestes normaletes
amb el seu trasillo
la terra
el menjador
i els actors
fent teatre
sí
sí
a veure
vosaltres
jo m'imagino
que necessiteu
quan us truquen
a veure
voleu que vingueu
a fer
a fer l'obra de teatre
només en tenim dues
la ceniza
i la carcoma
la carcoma
la interpreten dues noies
i la ceniza
som dues nois
molt bé
aleshores
vosaltres
què demaneu
els
diguem-ne
els que us contracten
un planell de la casa
per exemple
no necessàriament
no necessàriament
no anar a veure primer la casa
a veure com
tampoc
tampoc
no no
ens adaptem de seguida
arribem una hora abans
i ens adaptem
aquest és el menjador
molt bé
aquest és el sofà
d'acord
doncs aquí ens asseurem
o ho feu a la terrassa
o ho feu on sigui
ho hem fet a tot arreu
ho hem fet a classes
amb aules
amb gratjos
a jardins
a masies
ho hem fet a tot arreu
i és tan interessant
i quin tipus de gent
us contracta
per anar a fer teatre a casa
de tot
de tot
gent que aprofita
a vegades una festa sorpresa
o a vegades una reunió d'amics
o així normalment
la mitjana d'espectadors
és entre 25 i 30 persones
i abans passàvem la barretina
diguéssim
i la gent paga el que vulguem
a la voluntat
sí
abans sí
el que passa que ara
ja hem canviat una mica la història
i cobrem un mínim de quantitat
són uns 300 euros
i segons si és gaire lluny
o què
doncs
part del viatge
i com els còmics d'abans
us donen de sopar després
sí
després hi ha sopar
és que és part requisit de l'obra
van al contracte
exacte
després sopem i sopem
amb tots els convidats
i es comenta l'obra o no
o es parla del que sigui
una mica teatre a fòrum també
sí, sí, sí
sovint es fa teatre a fòrum
és que
mirant les fotografies
per a més m'imagino
preparant la casa
i que venen avui
quins nervis
sí, sí, sí
del tot
que venen avui a fer teatre a casa
traient els tamborets
del quarto de bany
de la cuina
exacte
la gent se seu
els coixins a terra
clar
no tens tantes cadires
és que de vegades
és un espectacle
raro, diferent
l'escenari
cada vegada és diferent
perquè el públic
esdevé una mica també
una obra teatral
en si mateixa
i a més estan tan a prop
que els ascents
en passar la saliva
i tu com a actor
això és interessantíssim
perquè saps si estan atents
si s'avorregen
si no
és fantàstic
quin tros d'experiència
aquí ho guardaré a preferits
perquè mai se sap
sí, exacte
si tu vols fer una festa
o alguna cosa
si home sí
una obra de teatre a casa
però si és una luxa
ara el meu company
de funció
l'Edu
està a la Xina
ell també és manipulador
de titelles
i està fent un espectacle
a la Expo de la Xina
i per tant
ara estarem una temporada
sense fer l'obra
però d'aquí uns mesos
estarà aquí
bé, jo m'imagino
que un cop tingueu enllestit
l'espectacle de Santa Tecla
l'aniversari de Mas i Vells
no sé, estareu en forma
sí, sí, començaré
jo al novembre començaré
a assajar una altra obra
diferent
en què no només es fa el menjador
sinó que de sobte
faig aixecar el públic
i els porto al dormitori
i...
bueno
quina mitjana de públic
teniu generalment?
d'edat
de nombre
ah, de nombre
25 o 30
25 o 30
imagina 30 persones
a dins d'un dormitori
tots al voltant del llit
clar, cases n'heu vist
de molts tipus
de tots colors
de tots colors
hem estat des de cases
tan petites que dèiem
des d'altoestànding fins a...
i cases d'altoestànding
efectivament
una vegada vam anar a una casa
i vam actuar al jardí
i tenien al costat
d'on actuàvem nosaltres
un joc d'escacs
gegant
de mida natural
per aquí a Tarragona
vull dir que hi ha gent
molt rica per aquí
i tant
i tant
hi ha gent molt rica
a vegades veus uns cucharros
pel carrer
que dius
Déu-n'hi-do
home, jo crec que això també
omple una mica
aquest esperit tafaner
que sempre has tingut
perquè tu això
d'anar a les cases
i mira com ho tenen
les cortines
els dos muebles
i tenen nets
i tenen brut
els retratos
com tenen les cases?
netetes en general?
en general sí
que el que reben visites
reben visites
la gent s'esmera
Oriol Grau
ha estat cap de programes
d'entreteniment de TV3
fins al 30 de juny
i ara torna a la ciutat
per fer allò
que ha fet sempre
i que li agrada
que és fer teatre
i amb tota aquesta experiència
acumulada
queda ben segur
et serà molt útil
i tant
ja ho estic aplicant
ja a la sala de trono
com que ja estàs aquí
ens anirem veient més sovint
d'acord
moltíssimes gràcies
i benvingut
a tu
adeu-siau
i benvingut