Les 10 del matí, 10 minuts.
Aquí estem en directe en aquesta quarta hora del matí
de Tarragona Ràdio, parlant durant els propers minuts
de l'actualitat universitària,
perquè la Universitat Rovira i Virgili
té convocada una jornada electoral pel dia 6 de maig.
L'actual rector, Francesc Javier Grau,
que porta en el càrrec 4 anys,
aspira a un segon mandat.
Ha presentat ja la seva candidatura
i avui volem parlar amb ell durant uns minuts,
fer primer balanç una mica de la feina feta
durant aquests 4 anys,
durant aquest primer mandat
i preguntar-li també per les seves propostes de futur.
Senyor Francesc Javier Grau, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Suposo que si es presenta a la reelecció
és perquè personalment té ganes
d'afrontar un segon mandat de 4 anys.
Sí, de fet és així, altrament no ho faríem.
També el fet que el desenvolupament de la universitat
d'acord amb un projecte que vaig presentar fa 4 anys,
no pot dir que s'hagi exhaurit el projecte,
el projecte continua
i pensat,
i és una reflexió que també vaig fer el dia d'inauguració de curs,
no veig unes circumstàncies personals
que poguessin dir
que personalment ho hagués de deixar
i tampoc unes circumstàncies externes
que em fessin retirar.
Per tant, la naturalitat crec que s'imposa.
Creu que hi haurà una altra candidatura?
Doncs la veritat és que no ho sé.
Li agradaria?
Bé, estaria bé que hi hagués en la universitat
una contraposició de models o de discursos
si això vol la universitat.
No s'aprecia, però, en l'entorn o en l'ambient universitari
que hi hagi discrepàncies respecte a la...
o greus discrepàncies respecte a la gestió de l'equip de govern actual.
Jo el que aprecio és que la universitat està en un bon estat de forma
intern i extern
i que això és, el meu sentiment,
és que és apreciat majoritàriament d'aquesta manera.
Sobre discrepàncies,
on podríem entrar en el terreny de quines prioritzacions se fan
o quines línies s'endeguen,
però no hi veig en aquest àmbit
o no es manifesta, no se m'ha manifestat
i no ho he apreciat en aquest àmbit,
això que diu greus discrepàncies.
És una pregunta molt tòpica,
però normalment en situacions com aquesta es fa.
Què destacaria més d'aquests quatre anys,
d'aquest primer mandat?
Del què se sent vostè personalment com a rector més satisfet?
Difícil, eh?
És difícil, això.
Però jo crec que aquí,
si anem al cànon,
hauríem de dir que la primera feina
és la feina docent,
que per això existim com a universitat.
i en aquests quatre anys
hi ha hagut una feinada ingent
en transformar totes les titulacions antigues
en unes titulacions noves
en un context complicat externament,
amb una legislació que ha canviat.
I aquí la universitat
ha respost molt diligentment,
molt diligentment,
sobretot en el context espanyol i català.
I podem dir,
jo crec,
ja s'hi he fet això,
que tenim...
Són molt el treball que ha fet
els diferents centres i departaments,
la feina la fan les persones.
Però el procés
crec que té un punt d'exemplar
i amb això
em satisfà.
Aquesta és la primera feina que hem de fer.
Això des del punt de vista docent,
que com deia,
segurament és la prioritat
d'una universitat,
d'un centre universitari.
I des del punt de vista
d'equipaments i d'instal·lacions,
que també sempre és important
tenir-les a punt
i en les millors condicions possibles,
quin balanç en fa d'aquests quatre anys?
Hem estat fent obres
i en seguirem fent obres.
Crec que en algunes ocasions
hem parlat també
de les infraestructures de l'universitat
i com van desenvolupant-se.
En aquests quatre anys,
potser el fet més significatiu
és que hem obtingut finançaments
per fer-les.
Hem signat amb el govern
un pla d'infraestructures universitàries
que han atorgat a la universitat
un 12% del total,
77 milions,
que ens ha permès acabar
les facultats de lletres
i l'escola d'infermeria
i ens permetrà començar
i acabar la facultat d'educació.
I el campus de les Terres de l'Ebre
són grans equipaments.
I aquest 12% que deia,
de fet,
és un 50% més
del pes que la URB té
en el sistema universitari català.
Això també és una bona fita.
I això s'ha aconseguit
per marits propis,
per marits de la universitat?
Creu-vos-teu?
O és que ha estat
una actitud de favor
de politisme del govern?
No, no, no.
Les coses s'argumenten
i es guanyen amb arguments.
No és una casualitat?
No, jo crec que hi ha raons per això.
Aquest segon mandat,
si és que, en fi,
surt reelegit com a rector,
que tot apunta que sí,
canviarà molt respecte
als objectius
d'aquests primers quatre anys
que ha estat al capdavant
de la Rovira i Virgili,
creu-vos-te?
Ho dic perquè si,
per exemple,
des del punt de vista
d'adaptació de titulacions
que comentava,
la feina ja està feta,
potser caldrà,
en aquest àmbit de la docència,
abordar altres aspectes.
Han estat quatre anys
d'entrar en l'Espai Europeu
d'Educació Superior
i l'Espai Europeu de Recerca.
Això que tothom anomena
com Bologna.
Sí, però també en l'àmbit
de recerca,
i aquí ja no té tant,
això hauríem de dir a Lisboa.
Hem entrat en aquest espai,
però les titulacions
que comencen algunes
l'any que ve,
en primer curs,
tenen quatre anys
per desenvolupar-se.
Això és un repte.
I en aquest repte
hem de fer real
que hi hagi
una implantació
d'aquestes noves metodologies
i els docents
que se centren en l'estudiant
que permeten acreditar
davant d'Europa
i davant del món
que efectivament l'estudiant
té les competències que té.
Això encara ho hem de completar.
Això és un bon repte.
Finalment,
espero que d'aquí quatre anys
un titulat de l'ORB
sortirà amb un diploma,
amb un suplement
al diploma europeu,
i que dirà,
d'una manera que és entenedora
a tot el món,
quines competències té.
Aquest és un salt
que omple de contingut
moltes de les coses
que fem internament.
Vol dir una major assistència
a l'estudiant,
una major presència
en el seu procés
d'aprenentatge
per poder acreditar
que efectivament
té aquelles competències.
I tot això
que es diu,
diguéssim,
darrere de Bolònia,
de manera...
Tot això conté,
de fet,
el necessari
per poder acreditar
i que l'estudiant
de l'ORB
pugui viatjar pel món
i sigui reconegut com a tal.
I pel que fa
a l'àmbit de les obres
i dels equipaments,
tenint en compte
el que ens explicava
del que s'ha fet
en els últims anys,
aquest segon mandat,
si surt reelegit,
caldrà plantejar-se altres coses?
És a dir,
el procés o la intensitat
o el ritme d'obres
ha de ser el mateix
o ja pràcticament
la universitat,
per dir-ho d'una manera gràfica,
la tenim pràcticament definida
i feta?
No, la tenim definida
però no feta.
Sí,
són dues coses ben diferents.
El pla d'inversions
s'acaba el 2013.
El 2013 serà pràcticament
el final del següent mandat
i llavors caldrà negociar
un nou pla d'inversions
amb les obres
que encara no han pogut
ser contemplades
en aquest anterior,
la principal de les quals
la Facultat de Medicina Nova,
que s'haurà de treballar
del centre de Reus
a Bellicens.
I aquesta obra,
que és gran,
no entra,
no ha pogut entrar
o no va poder entrar
en aquest pla d'inversions
que ja es va estirar
al màxim,
com he dit abans.
Per tant,
tenim clar el mapa
d'ubicacions
que hi va en cada peça,
com són cadascun dels campus,
per tant,
què hi falta
en cadascun d'ells.
I en aquest
què hi falta
hi ha dos grans components.
Acabar
d'executar
el pla d'inversions,
això vol dir,
per exemple,
completar el campus
de les Terres de l'Ebre,
completar
la Facultat d'Educació
i Psicologia,
això serà en aquest període,
i per això
ja hi ha el finançament
previst.
I alhora,
en la mesura
que siguem capaços
de captar nou finançament,
acabar de completar
els campus.
I això,
per exemple,
en guany
ho hem pogut fer
finançant
amb recursos propis
de la universitat
l'Escola d'Arquitectura
de Reus.
Ajudats
amb un acord
amb l'Ajuntament de Reus
que ens ha avançat
el finançament
del projecte,
igual que ens avançarà
el finançament
d'altres projectes
que puguem executar
en la mesura
que siguem capaços
de trobar nou finançament.
Un altre exemple
és
l'ajut
que ha significat
la bona qualificació
que vam tenir
al campus
d'excel·lència internacional.
Una entrada
no prevista
de més de 5 milions
d'euros
que seran dedicats
precisament
a aquestes infraestructures.
I això ens permetrà
jo crec
que completar
el campus
Catalunya
pel qual
necessitàvem
finançament adicional
i ja l'hem trobat.
Això són obres
que es duran a terme
durant aquest període.
Però amb això
no acabem la universitat.
La peça més gran
que ens falta
pel següent
període
que ja
ja dic
serà al final
d'aquest mandat
començarà
serà segurament
la nova facultat
de Medicina.
Ara que citava
el campus
d'excel·lència internacional
era una de les qüestions
que li volia plantejar.
Ha estat una de les notícies
en els darrers mesos
d'aquest mandat
que ara s'acaba.
Amb el rector
parlàvem fa
tres mesos crec
recordar
era a principis
de febrer
quan li feia
amb l'última entrevista
que la van fer
per cert
a l'exterior
al mateix campus
Catalunya
coincidint
amb el primer aniversari
del trasllat
dels estudis
de lletres.
Vostè ja ens explicava
que la universitat
es tornaria a presentar
una segona convocatòria
per aquest mateix any
per aquest 2010.
Sí
està previst
primer s'ha de posar
d'acord
el govern
d'Espanya
de com
estructura
aquesta convocatòria
hi ha dos ministeris
que en tenen competències
i aquesta coordinació
entre els ministeris
encara no està resolta
per tant
no sabem
encara
efectivament
com serà
la convocatòria
però el que està previst
és que hi hagi
una convocatòria
oberta
com la de l'any anterior
on es presentin
tots nous projectes
que vulguin
i una més
restringida
per aquells projectes
que ja van ser avaluats
l'any anterior
i aquí
és on entre
la Universitat Rovira i Vergili
de manera que
el nostre projecte
que el tornarem a presentar
aniria directament
a la fase final
d'avaluació
per una comissió internacional.
Recordem de manera sintètica
els oients
en què consistia
el projecte presentat
per la Rovira i Vergili
perquè recordem
que va ser una notícia destacada
perquè
en fi
una universitat
com la de Tarragona
en un panorama
de tantes universitats
a l'estat espanyol
que estigui entre les 15 primeres
les 15 més significatives
és prou important.
Quin és el projecte
que presenta
la universitat d'aquí?
És un projecte
que portem de fet
desenvolupant
de fa anys
i això ho dic
perquè
per deixar clar
que no és que hàgim pensat
un projecte
perquè hi havia
una convocatòria
sinó que hem aprofitat
la convocatòria
per desenvolupar
el nostre projecte.
I el nostre projecte
és
el podem visualitzar
veient com
en el nostre àmbit
en el nostre àmbit
d'influència
en la nostra regió
tenim
una gran massa
de generació
de coneixement
en la universitat
però que també
la universitat
ha procurat
des de la universitat
que en uns certs àmbits
que són
coincidents
amb les particularitats
i potencialitats
del territori
si hi ubiquessin
instituts de recerca
i centres tecnològics.
Tot aquest agregat
d'instituts de recerca
centres tecnològics
els hospitals universitaris
que també fan investigació
els centres tecnològics
que tenen
les pròpies empreses
que hi ha
en l'entorn
tot aquest agregat
de generació
de coneixement
és el que configura
el campus
d'excel·lència internacional
Catalunya Sud
i en aquest sentit
entrem
diguem
perfectament
en l'esperit
de la convocatòria
que és buscar
una major visibilitat
internacional
a través
de l'agregació
estratègica
d'agents
de generació
de coneixement
i això som nosaltres.
Per tant
crec que podem dir
que ja existeix
un campus
Catalunya Sud
ja existeix
l'han d'acabar
de completar
s'han d'acabar
de fer els instituts
IREC
s'ha d'acabar
de construir
per exemple
però el mapa
està ben dibuixat
tant el projecte
està molt desenvolupat
i el que
ens cal
o el que ens ajudarà
força
és que
s'entreconegui
que tenim
aquest potencial
de ser
d'excel·lència internacional
i això és el que vam fer
l'any passat
a través d'aquesta
selecció
on vam ser seleccionats
entre els 15 primers
I ara
què és senyor
que podem esperar
rector
creu vostè?
Doncs a millorar
la posició
I a rebre més diners
això en la pràctica
seria rebre més diners
també?
També
és a dir
com més amunt
es queda
més diners
es leuen
La valoració
que et va fer
a l'anterior
convocatòria
proporcionalment
per la dimensió
que té la nostra universitat
el nostre agregat
davant d'altres
universitats
vam ser molt ben finançats
molt ben finançats
per posar
un exemple
una gran universitat
de Madrid
o de Barcelona
que són
4 o 5 vegades
més grans
que nosaltres
van rebre
només el doble
de quantitat
de diners
que hem rebut nosaltres
en aquest sentit
jo crec que podem dir
que tenim
un bon finançament
sí que
doncs
les 3 universitats
de Madrid
i les 2 de Barcelona
van rebre
els dos projectes
que són 3 universitats
però són dos projectes
van rebre un segell
que diu
que són
campus d'excel·lència internacional
i això
és una bona marca
i nosaltres
ens van dir
que tenim
un bon projecte
que són prometedors
i és una cosa diferent
però en termes
financers
crec que vam tenir
molt d'èxit
una següent edició
el que volem
és tenir les dues coses
està clar
seguir
tenir
finançament
pel nostre projecte
i guanyar-nos
aquesta
etiqueta
la següent
convocatòria
jo la prevec
més dura
que la primera
perquè
va ser
molt selectiva
la primera
i moltes
i molt bones
universitats
van quedar fora
aquestes moltes
i molt bones
universitats
com per exemple
jo què sé
la Salamanca
Saragossa
que tots coneixem
en aquesta convocatòria
aniran
potser millor preparats
aniran per totes
imagino
un terreny competitiu
nosaltres tenim
el nostre projecte
com he dit
és un projecte
que no és un projecte
ad hoc
pensat
perquè hi havia
cregut torres
sinó que és el nostre projecte
seguirem
aquest projecte
ben definit
i esperem
que sigui
ben apreciat
per la Comissió Internacional
la Universitat
de Rubí de Brasil
i Rector
pot créixer encara més
a nivell
d'estudiants
de titulacions
de fet
està creixent
i
jo crec que
creixerem
encara més
però
en dos nivells
diferents
com a
nivell
com a universitat
que dona un servei
de formació superior
a la seva regió
i això
ho tenim molt clar
en la formació
de nivell de grau
jo crec que té
la dimensió adequada
pot
canviar
el nombre
d'estudiants
però no
d'una manera
significativa
i aquí
estem
al voltant
entre 11.000
i 12.000
estudiants
en un territori
que té
tres quarts
de milió
d'habitants
si incrementa
molt la població
com
alguns estudis
ens diuen
que
en 10 anys
podríem arribar
al milió
d'habitants
llavors
també creixerà
però
per un fet
simplement
d'atenció
a la demanda
que creixen
però no és
una expectativa
de creixement
en aquest nivell
que és
la part principal
en canvi
sí que tenim
expectatives
de creixement
i estem creixent
en la que és
la formació
de postgrau
que aquesta
dona servei
al territori
però no està pensada
només pel territori
sinó
està pensada
pel món
i aquí
el que volem
és atreure
més gent
que vingui
de fora
estudiar aquí
i tenir èxit
en aquesta banda
aquí sí que implicarà
créixer
aquest model
de creixement
de les universitats
de les universitats
catalanes
de les universitats
de l'estat espanyol
la gran quantitat
d'universitats
creu que a mig
o llarg termini
s'haurà de replantejar
algunes coses
i que caldrà
fer aliances
o concentrar
serveis
estudis
jo crec que aquí
ens hem instal·lat
o aquest és un bon model
no
jo crec
jo crec que
ens hem instal·lat
en un discurs
erroni
i ja
ja és un lloc comú
dir
que hi ha masses
d'universitats
qui ho diu això
i amb quins números
ho diem
oh és que el sistema
potser és massa car
per què
és massa car
crec que
es diu
i s'accepta
com ho ho fet
a través
doncs
de l'opinió
publicada
però sense contrast
la universitat espanyola
77 universitats
són
no recordo
54 públiques
i 23 privades
o una relació
d'aquest tipus
és un sistema
que té
un tamany
promig
d'universitat
d'un
19.000 estudiants
per universitat
clar que n'hi ha
de 2.000
algunes privades
són de 2.000
però una privada
ja sabrà ella
la que fa
i que les públiques
n'hi ha entre
10.000
i 100.000
en una gran disparitat
però
el tamany
promig
no està
no és petit
i
el tamany
de les universitats
petites
resulta
que és superior
al promig
europeu
on és
la definició
del tamany
òptim
d'una universitat
hi ha una tendència
a dir
que les universitats
s'han d'agregar
per millorar
per tenir
majors
factors
escala
això és una visió
economicista
de concentrar
recursos
en pocs llocs
pensant que n'hi ha
pocs de recursos
però aquí
ve una altra part
de la qüestió
estar l'estat espanyol
o estar
Catalunya
dedicant
suficient
d'esforç públic
a la universitat
això depèn
depèn
per què vulgui
la universitat
si vol
com un espai
de formació
purament de formació
potser
podríem dir que sí
si vol
com un motor
de l'economia
del coneixement
que és el que es diu
que es vol
llavors hauríem
de tenir
una inversió
en la universitat
semblant
a la que els tenen
les economies
del coneixement
doncs estem
a la meitat
sap
la inversió
per estudiant
que l'estat
d'Holanda
dona a les universitats
públiques
holandeses
exactament
el doble
del que rep
l'ORB
l'ORB
té una inversió
pública
de 7.000 euros
per estudiant
la universitat
de Maastricht
que és
igual que l'ORB
amb feina
amb dimensió
amb nombre
d'estudiants
amb perfil
de titulacions
rep 14.000 euros
per estudiant
de l'estat
holandès
no és la mateixa
cosa
cal
perquè siguem
més eficients
que
difuminem
o que ajuntem
la nostra universitat
amb d'altres
o cal
per contra
fer una reflexió
respecte
a quin és
el nivell
d'inversió
que com a societat
volem que tingui
la universitat
i això
no s'està discutint
en canvi
s'accepta
sense cap
número
sense cap
contrast
l'opinió
que hi ha
masses
universitats
que és
molt car
el sistema
i que
s'hauria
d'eliminar
titulacions
no sé què
i creu que
aquest corrent
d'opinió
es pot acabar
imposant
o que
pugui
dur
a decisions
polítiques
he de dir
que jo
aprofito
el mitjà
de comunicació
per dir
la meva opinió
però la meva
opinió
és una opinió
molt solitària
en aquest sistema
el mitjà
de comunicació
ahir veig
o abans
ahir vaig veure
un editorial
d'un diari
d'àmplia difusió
que precisament
anava en la direcció
totalment contrària
del que estic dient
però altres
rectors de Catalunya
pensen diferent
que vostè?
no
no no
quan diu que és
una opinió solitària
potser en un determinat
context
en el món universitari
és probable
que la seva opinió
sigui la majoritària
jo crec que la majoritària
sí
encara que
el món universitari
és molt divers
i hi ha moltes opinions
com ha de ser
però
el món universitari
que
és homologable
la nostra universitat
d'avui en dia
en termes generals
és homologable
a la bona universitat
europea
perquè està competint
per projectes europeus
per publicacions
en revistes
i competeix
bé
és competitiva
aquesta universitat
perquè
doncs
l'universitari
col·labora
internacionalment
sap perfectament
quins són els estàndards
sap perfectament
què és el que s'ha de fer
i sap perfectament
en quins mitjans
treballa ell
i en quins mitjans
treballa el seu col·lega
per tant
aquesta realitat
és ben coneguda
ara
no penetre massa
en la comunicació pública
són reflexions
realment molt interessants
al voltant del present
i del futur
de la realitat
del món universitari
al nostre país
senyor Grau
dues qüestions molt concretes
per acabar aquesta entrevista
que com sempre
podria abordar molts altres temes
però dues qüestions concretes
molt vinculades a més
a la ciutat de Tarragona
abans quan parlava
de la regió del coneixement
recordem que la universitat
promou diferents centres tecnològics
parcs tecnològics
tenim una a la ciutat de Tarragona
que crec que si no vaig equivocat
és el que va més endarrerit
és el de l'energia i la química
a les assalades
com està ara mateix
aquest projecte
i quina és una mica
la previsió
de cara al nou mandat
sí
aquí hi ha hagut
en aquest període
una fase
promoguda
per la universitat
i alimentada
per les convocatòries
de suport
a parcs científics
i tecnològics
del govern espanyol
que per altra banda
també està suportada
pel govern català
que és la que es compromessa
el retorn de la inversió
en la que
la universitat
ha fet
un disseny conceptual
i ha
presentat
projectes
perquè siguin finançats
hem obtingut
per aquest camí
39 milions d'euros
que s'han invertit
en fer els edificis
que estem fent
aquesta fase
ja s'ha completat
i en els darrers anys
en el darrer any
vam identificar
que era necessari
un relleu
en el lideratge
del projecte
de parcs científics
perquè ara
l'èmfasi
cal posar-lo
en la definició
de l'espai
en la definició
dels serveis
de l'entorn
del parc
això és una qüestió
que no és universitària
que és
de la ciutat
és la ciutat
la que ha de fer
el seu pla urbanístic
és la ciutat
la que ha de
marcar
quines són
les regles del joc
de les empreses
que puguin
sentir atretes
per aquest parc
i aquí
vam fer un canvi
de la presidència
del parc
que ara està presidit
la societat promotora
està presidida
per l'Ajuntament
de Tarragona
i en aquesta fase
en aquesta fase
el factor limitant
és poder urbanitzar
jo crec que està pendent
de l'aprovació
del POUM
que encara no s'ha completat
és a dir
la pilota està
en la teulada
municipal
és un problema
té una component tècnica
perquè cal una aprovació
d'aquest pla urbanístic
per poder
tirar endavant
i mentrestant
des del lideratge
de l'Ajuntament
s'està promovent
la definició conceptual
del parc
més enllà
de l'espai universitari
que aquest dia
està desenvolupat
i s'està treballant
en aquesta direcció
aquest és un projecte
l'altre
el que no s'ha avançat
gens en aquests quatre anys
ve des de fa molts anys
i que
si li pregunto
pel futur
i somriu ja
el rector
és pel tema
de la Sabinosa
suposo que
intuïa que li preguntaria
per això
aquí hi ha alguna cosa
a fer o ha llançat
la tovallola
com m'ha dit
que no s'ha avançat
de seguit ho he identificat
és que no s'ha avançat
gens
segurament s'ha avançat
en tot
menys en aquest
sí
però he de dir que
encara que sigui una mica
en gairebé tots els àmbits
s'ha avançat
poc o molt
no jo crec que s'ha avançat
molt en molts àmbits
aquest àmbit
no està en l'esfera
de la universitat
en el seu dia
vam fer una proposta
crec que fa quatre anys
quan vam parlar
de la
pla d'actuació
vam parlar de la proposta
que l'URB feia
per la Sabinosa
però és una proposta
que fa
la Sabinosa
no és de la universitat
la Sabinosa
no pot ser desenvolupada
en cap mesura
per la
per la universitat
i
les administracions
que puguin ser responsables
ens trobaran
sempre disposats
a
ajudar
però no em sento
en cap mesura
diguéssim
responsable
com a institució
d'empenya
per tirar endavant
un projecte
que no està
en les nostres mans
en aquest sentit
tampoc puc dir
que hem abandonat
no hem abandonat res
perquè no teníem
una propietat
sobre el projecte
si l'haguéssim tingut
no
no ens haguéssim quedat
no sé
el que haguéssim pogut
avançar
però
hauria sigut
un projecte més
responsabilitat
de la universitat
i haguéssim treballat
però efectivament
com a universitat
no hi hem treballat
aquest període
perquè no és
un projecte
de la universitat
en fi
doncs
parlem d'aquestes dues
qüestions concretes
que afecten
el territori
del municipi
de Tarragona
acabem aquest repàs
a l'actualitat universitària
que hem fet
amb el rector
Francesc Xavier Grau
porta 4 anys
al capdavant
de la universitat
ja és jornada electoral
el 6 de maig
i ha presentat oficialment
la seva candidatura
i per tant
aspira a la reelecció
aspira a un segon mandat
senyor Grau
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb els sovients
de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
moltes gràcies