El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
Aquí seguim amb tots vosaltres en directe en aquesta sisena hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ja fa dies que us ho anunciem.
Avui és el moment que farem en directe el sorteig de la mona dels tarragonins,
una iniciativa del gremi de pastissers de Tarragona i el Club dels Tarragonins.
Saludem Begoña Florías, tinent d'alcalde de participació de l'Ajuntament de Tarragona.
Molt bon dia.
Bon dia a tothom.
Benvinguda.
I, esclar, ens havien d'acompanyar el Josep Roquet, el Josep González.
Són president i vicepresident segons respectivament del gremi de pastissers de Tarragona.
Molt bon dia a tots dos.
Hola, bon dia.
Benvinguts.
La pastisseria Palau, la pastisseria Conde.
Però a vegades aquest tercer cognom, podríem dir, que teniu els professionals de la pastisseria,
no cal perquè la pastisseria artesana de Tarragona és tan coneguda, no?
Vaja, si més no, ja ho tenim molt per la mà.
Tots tenim els punts de referència de les pastisseries artesanes.
Això esperem.
Com ha començat aquesta col·laboració ara als pastissers, al Club dels Tarragonins?
Això va ser una iniciativa del Club dels Tarragonins per poder fer una peça de xocolata amb l'Ibori i la...
La dineta.
I la dineta.
Van barrejar les diferents opcions i al final la que es va semblar que seria més fàcil, més còmode i més comercial,
va ser la que vam decidir de tirar-la endavant.
I a partir d'aquí, doncs, vam posar fil a l'agulla, ho vam proposar als pastissers de Tarragona,
a veure què els semblava, a tothom li va semblar molt bona idea.
I a partir d'aquí, doncs, vam crear com podria ser la figura en concret.
I és una figura que és plana, això vol dir que no té volum,
i qual cosa ens permet donar-li el volum a nosaltres.
Això vol dir que la podem fer tan gran o tan petita com vulguem.
Algun tipus de xocolata en particular o després ja cadascú utilitza el tipus de xocolata?
No, el xocolata pot ser cadascú el que vulgui, no?
Sobre la base de la mona de biscuit, com és habitual, no?
Sí, el client prefereix que sigui un xocolata negre o que sigui blanc o que sigui amb llet.
Però vaja, que aquesta mona no només s'ha creat per sortejar-la avui.
Vull dir que la podem trobar a les pastisseries, no?
Al principi és perquè continuï, no?
I que a partir d'ara es pugui trobar cada any.
Hem de reconèixer que no ho té fàcil,
perquè ha de lluitar amb altres personatges molt més mediàtics que ells.
L'any de lluitar amb la Hello Kitty, que és una de les estrelles...
Hello Kitty, el Bob Esponja...
I el Barça.
I el Barça.
Però el Barça ja no cal...
Aquest no és eventual, aquest és de tota la vida ja, no?
Però bueno, nosaltres estem molt il·lusionats
i esperem que a poc a poc vagi arrelant i vagi tirant endavant.
Home, un club que ja té, en Beonya, prop de 7.000 socis i sòcies?
7.645, exactament avui.
He demanat la dada perquè, com que cada dia varia,
direm la que és exacta i avui té 7.645.
Nosaltres estem molt agraïts a la Gràcia de Pastissers
perquè és una aposta per un club que ara identifica molt
el que és la pròpia ciutat i que els nens s'ho prenen amb molt de carinyo.
De fet, avui pel concurs s'han inscrit,
perquè s'havien d'inscriure abans, 130 nens,
amb la qual cosa vol dir que és un número molt alt
pels nivells de participació que hi ha en les activitats diverses del club.
I, a més, són dos personatges que és veritat que ho tenen difícil,
però que també és veritat que amb aquest any i mig,
dos anys de vida que farem el 9 de maig,
que farem una gran festassa,
també hi ha una primera generació de tarraconins.
També hi ha papes que em diuen,
que alguns que conec,
l'altre dia inaugurant aquí la plaça sempre del Tarraco,
els colúmpios,
dius que el meu fill ja se sap totes les cançons de memòria
i ja és tarraconí.
O sigui, ja ve com a imbuït, diguem-ne.
I això és molt interessant perquè, com sabeu,
un dels objectius era generar aquest sentiment de pertinença a la ciutat,
que a vegades és molt complicat,
no potser amb els que vivim aquí de fa molts anys,
però sí amb aquests nens que són de col·lectius potser més volubles,
que han vingut fa poc o que són famílies no vingudes,
i que el fet de tenir el club fa que se sentin molt més llegats a la ciutat,
que la cuidin més i que, per tant, se l'estimin més.
I en aquest cas, que també coneguin el que són les mones artesanes,
que també pensem que era molt important,
perquè un dels eixos, i amb això acabo,
que tenim és, sobretot, també treballar el que és el menjar sa
i fem diverses activitats vinculades al que és el menjar sa
i en aquesta línia, dins de la mona,
optar per un tipus de mona que no és la mona industrial,
sinó que és la mona artesana
i que, a més a més, es fa amb productes naturals
i que, a més, es fa amb tota la destresa
que tenen els nostres pastissers,
també forma part d'aquesta campanya.
Ho apuntaves i és molt destacable
perquè, des del començament,
a banda d'aquesta línia de l'alimentació saludable,
però com a eina, diguem-ne, d'integració,
les tradicions i la cultura popular
sempre és un terreny molt amable per entrar.
I després es pot entrar en altres territoris
a mesura que passa el temps,
però les tradicions, la cultura popular, la festa,
és un dels escenaris millors
perquè es produeixi aquesta integració.
És un dels escenaris millors
i és un dels escenaris on més fàcil
ells se senten part d'un col·lectiu.
En aquest sentit de dir
som igual que l'altre nen, no?
I, per tant, la veritat és que ens està funcionant molt bé.
Jo crec que en aquest segle que vivim ara,
això és el que repeteixo sovint,
necessitem eines imaginatives
per poder fer aquest tipus de coses
que segurament en el passat eren molt més fàcils
perquè no hi havia tanta mobilitat social
i, en canvi, ara necessitem eines
que siguin imaginatives, que siguin ràpides,
perquè els nens estan acostumats
en una forma de viure molt ràpida, no?
La tele mateixa.
El Bob Esponja és moda en guany,
però potser l'any vinent ja no és el Bob Esponja,
sinó que és el...
No sé, ara jo ja estic una mica desfasada, no?
El Doraemon.
Perdona, però Bob Esponja no morirà mai.
Això diu ma filla.
Això diu ma filla, també.
Això diu ma filla.
Però vull dir que estem en un món molt ràpid,
amb moltes coses,
i que, per tant, generar res a partir d'eines
que també ells enganxin,
doncs la veritat és que molt bé.
I he de dir, per exemple,
que aquesta iniciativa d'avui,
com totes, però aquesta també,
els nens dominen la web del club
i entren, surten, cliquen,
ells mateixos envien el correu per inscriure's,
vull dir, és impressionant, eh?
Molt bé.
I, per tant, molt bé.
Continuarem parlant, però en tot cas,
el que podríem fer és que arribi el moment del sorteig,
hem de treure quants inscrits,
perquè tenim aquí un munt de papers,
però quants són els que...
130.
D'aquests 130, cada nen o nena,
doncs, té el seu nom
i té el seu número de soci, lògicament.
Estan aquí, en treurem un que ho faci
el president del gremi de pastes, eh?
Li donem aquest honor.
Ho dic perquè així, a veure si ràpidament,
a través de les dades que ens proporcionen
des del Club dels Tarraconins,
podem localitzar el nom i el telèfon
del nen o nena que guanya aquesta mona
del Club dels Tarraconins,
i amb una mica de sort,
fins i tot podríem parlar en directe,
ho intentaríem, eh?
No us ho podem assegurar.
En tot cas, entre aquest bé de Déu de papers
que tens, Josep, si ens tan amable,
i a veure qui serà...
No triarem un.
Triar un a l'atzar.
A l'atzar, a l'atzar.
Tu mateix, a veure quin...
Vinga, aquest mateix.
Aquest? Doncs tu mateix,
deu haver-hi un número.
A veure què surt.
Quina emoció, quina emoció.
I mirarem.
El 331.
El número 331,
en tot cas,
des de la redacció,
si són tan amables de mirar
a veure si podem localitzar
el nom i el telèfon
d'aquest nen o nena.
No sabem exactament
si és un nen o una nena,
però immediatament ens ho passaran.
Continuarem parlant del Club dels Tarraconins,
però no és per fer temps,
és que realment tenim interès.
Quantes mones vendreu,
això que us preguntem sempre?
Quilos i quilos, no?
Totes les que puguem.
I més.
I més.
No, però vaja,
en això jo m'imagino
que els sectors van com van,
la cosa econòmica va com va,
però el tema de la coca de Sant Joan,
de la mona,
de tot això,
jo diria que no baixa,
que no renunciem a això.
No, les tradicions es van conservant,
en tot cas potser la quantitat,
o sigui,
si abans hi havia moltes mones
de dos quilos en amunt,
doncs ara potser són de dos quilos en avall.
Però en general,
el que són totes les tradicions,
com bé dius,
se continuen.
Continuen bastant aferradetes.
I que continuï.
El tema de la xocolata,
cada cop també som més exigents,
jo diguem, ja saps Josep,
que tinc sempre tendència a preguntar això,
perquè cada dia és més complex
al món de la xocolata,
també en sabem més.
El que passa també és que,
clar, avui per avui,
des de fa no sé quants anys,
la comunitat europea
no obliga a posar a les tabletes
que si és xocolata sucedani
o és xocolata autèntic de veritat.
No obliga ja.
No obliga ja.
Per tant,
entre vosaltres artesans
i la rebusteria industrial,
això és un problema per nosaltres.
En el nostre cas,
s'han de confiar del pastisser de tota la vida.
I, bueno, a Tarragona els que...
Per si ell no els obliga a posar-ho?
Sí, clar, està clar.
Aquí t'és el problema, no?
A més, ell no els obliga a posar-ho
i aquí és una contra nosaltres, no?
Però bé,
suposo que els oients
són prou intel·ligents
per saber on han d'anar.
A l'artesà,
a l'artesà,
a la pastisseria artesana,
seva,
la seva pastisseria,
que és el que nosaltres sempre recomanem,
que vagin a la seva pastisseria,
que no l'enganyarem mai.
I escolteu,
així com aquestes mones
que ens quedem mirant
a l'aparador
que ens cau la bava,
que no és...
el Bob Esponja,
posem-nos de peu,
un respecte,
la Hello Kitty,
el que vulgueu,
però aquelles figures,
aquelles creacions...
Està, està.
Aquelles creacions que feu
a vegades que ens aturem
davant de l'aparador
i ens estem a estona
i dius
sí, m'ho menjaria,
però és que és tan bonic de veure
allò,
la caseta de xocolata,
la cosa...
Enguany què heu fet vosaltres?
Heu fet alguna cosa especial?
Bé,
a veure,
normalment
et programes...
Clar,
tot això porta feina,
llavors a la Pasqua
te la programes
el mes de gener,
el mes de febrer,
perquè has de començar
a buscar si
o bé has de fer un mollo,
o t'has de buscar un dibuix,
has de fer el patronatge...
Has fet vosaltres,
els dibuixos i tot això?
O algú que sàpiga dibuixar.
I a partir d'aquí...
Si no crida un nen dels terraconins
i per internet
ràpidament us busquen un...
I a partir d'aquí
t'organitzes una mica
i penses
a veure què pots fer
de cara a la Pasqua,
no?
Evidentment
sempre hi haurà personatge
de moda
que ja saps què l'hauràs de fer.
Però sempre busques
de fer alguna coseta,
com dius tu,
per poder posar l'apredor
i perquè la gent
s'hi aturi,
s'ho miri
i tot això, no?
Serà més maca
o menys maca,
depèn de les mans
que tingui el pastisser
a l'hora d'elaborar la peça.
O sigui,
més artista
o menys artista
i...
I què heu fet vosaltres
particularment?
Jo he fet
un parell de peces grans
del Miki
i després
he fet una peça
del Barça.
El podia faltar.
Sí, bueno,
jo heu basat tot.
Ho heu basat molt
amb els terraconins.
Heu basat molt
també amb el tema
tot i que soc
un nastiquer
a morir,
per mi el primer
és el Nàstic.
Però estàs molt enfadat, segur.
No, bueno,
estic disgustat,
no enfadat, disgustat.
L'últim dia
ens vam alegrar
una miqueta.
Però no baixem la guàrdia.
No, no,
però jo tenen
tota la meva confiança
i sé que en sortirem, segur.
He fet coses del Nàstic
perquè no me'n puc estar
de fer-ho,
ho faig de tota la vida
i del Barça,
doncs, bueno,
a quantitats,
però a quantitats,
de veritat.
O sigui,
el Puyol,
el Messi,
l'Enric,
de tots aquests,
això ho hem fet
molt en transfer.
O sigui,
les fulles aquestes
de mantega de cacau,
que es mantega de cacau,
això s'ha fet molt,
molt en guany.
Hasta, inclús,
ara, abans de vindre aquí,
m'han encarregat
l'anagrama del Cracovia.
Què dius ara?
Sí, sí, sí,
m'ha fet molta gràcia.
M'ha fet molta gràcia.
És a dir,
que us fan encàrrecs
també de coses particulars.
Sí, sí, hosta,
de fora de Tarragona
ens venen de vegades també,
de fora de Tarragona.
Perquè el que comenta ell
del transfer
ens permet,
és molt àgil
i ràpid
i aleshores et permet
adaptar-te bastant
amb el que et demana el client.
Les temperatures
són fonamentals
per la xocolata
i a vegades
si fas amb xocolata...
Sí, ara ja comença a ser complicat
treballar el xocolata.
Amb aquesta temperatura
d'ara ja comença...
El que dèiem abans,
nosaltres treballem
amb xocolates com cal.
Si treballes en sorsianis
ja no tens tant de problema.
Però clar,
el xocolata autèntic...
El sabor és el mateix.
No, home,
està claríssim.
Però és que a més a més
la feina, no?,
que has de pujar la temperatura
per fondre-la,
baixar-la
i després tornar-la a pujar
per fer la corba
perquè a l'hora
de posar-t'ho la boca
hi ha moltes coses
que potser els oients
no coneixen
i que haurien de tindre en compte.
I els personatges
del Club dels Tarraconins
han estat especialment
dificultosos
a l'hora de fer-ho o no?
No han presentat dificultats,
s'han deixat treballar bé, no?
Sí, sí.
Home,
nosaltres quan vam dissenyar
els personatges
també vam...
vam fer un tipus
de personatge
que tot i que es basa
en la Nineta
i l'Ibori és l'heroi
perquè pensàvem
que si no els nens
no ho voldrien,
també vam tenir molt en compte
que els nens
els puguin dibuixar.
Per tant,
no són personatges complicats
a l'hora de la traça.
I després es poden fer
coses com aquesta,
com la Mona.
Sí, sí.
Està molt bé.
A veure,
és guanyadora,
és guanyadora,
no és guanyador.
Es diu Judit
en Rebell Soler,
és el número
de soci 331,
ens han passat
algunes dades més
perquè l'hem trucat
per telèfon,
ens han passat el telèfon
però no hi és.
Està molt bé
que a aquesta hora del migdia
no estigui a casa,
que estigui amunt i avall
i jugant
i no plantada a casa
esperant que la truquin
des de la ràdio
de totes maneres
se li comunicarà
formalment
i diu que va a l'escola
de Sant Pau.
És alumna del Col·legi Sant Pau
de Tarragona,
té sis anys
i es diu Judit
i ja té la seva mona
dels tarragonins.
I segur que estarà encantada
quan ho sàpiga.
Jo ho estaria,
sens dubte.
Quines pastisseries
han posat a la venda
la mona dels tarragonins?
Perquè això també és important
dir-ho,
que no ens despistem,
no?
Bueno,
el conde...
Per no deixar-me'n cap.
Sí.
No sé pronunciar-la mai.
Genevev.
Genev.
Genev.
Genev.
Lehman,
Montserrat,
que està Sant Pau,
Palau,
Rabassó,
Rovira,
Sant Romà
i Trill.
Aquestes són les que
no ho pastisseries.
Allà podem treure-les.
Sí.
Estan...
Bueno,
són les que són
la florinata.
He de dir que
s'han agafat
amb molt de carinyo,
perquè tots els companys
s'han agafat
amb molta il·lusió.
Molt bé.
Bé,
tot el que sigui tarragonins
em penso que fa il·lusió a tothom.
Una gran estrena
i a més que tindrà continuïtat.
això segur.
I la Judit
ja em penso
que a partir d'ara
només voldrà aquesta mona.
Quan li demani a la padrina
l'any que ve
jo vull la mona
dels tarragonins
que l'any passat
la vaig tenir
i vull la mona
del gremi de pastissers.
Aquest matí
l'alcalde
ha donat
una de les mones
dels tarragonins
a les cinc tecles
que s'anomenen tecles
des que l'alcalde
ha anunciat
que les apadrinaria
i ho ha fet aquest matí.
Jo no havia vist encara
cap de les mones
i m'han semblat fantàstiques.
És a dir,
que han estat mones
d'aquestes
que s'han donat
les nenes
a les tecles.
Sí, sí, sí.
I a més
són molt petites
les nenes
perquè tenen un any
i estaven encantades.
Té molt de color
i té molt xula.
En el moment
les mones
hi hauran
moltes més iniciatives
amb el gremi de pastissers
que jo diria
que esteu al costat
de qualsevol iniciativa
ciutadana
i popular
i de les tradicions
de Tarragona.
Si fem inventari
esteu a tot arreu.
Des del braç
de Santa Tecla,
ara la mona dels Terraconins.
Tenim aquest mal costum.
Sou gent molt dolça,
sou gent molt dolça,
clar que sí.
Moltíssimes gràcies
per venir avui
a la ràdio,
de veritat,
que tingueu una bona Pasqua
i Begoña,
en tot cas,
ho esmentaves
que ara el mes de maig
queda el dia 9,
el segon aniversari
i hi haurà
moltíssima activitat prevista,
una tan festessa,
com deies.
Sí, sí, sí.
Però sí que caldrà
parlar més endavant, no?
Ja en parlarem.
L'única cosa
que volia avançar ja,
si també m'ho permets,
és que per Sant Jordi
també tenim preparades
coses xules, eh?
Farem l'espectacle
de titelles
el dia 25 d'abril
al Caixa Fòrum,
el secret de la Nina d'Ibori,
que és molt xulo,
i després
començarem
el concurs
de tires còmiques,
Terraconins,
el rescat,
que enguany
anirà al voltant
dels animals domèstics,
dels espais públics,
la neteja,
la convivència,
el respecte,
i que potser
algun d'aquests artistes
que dibuixa
o interpreta la Nineta
pot servir d'inspiració
per les mones
de l'any 20.
Doncs,
com que estem en xarxa,
que es diu ara,
Begoña Floría,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
tinent d'alcalde
de participació
i que tingueu
una bona pasca
a tots.
Igualment.
Adéu-siau.