Benvinguts a la seu del Col·legi de Farmacèutics i Advocats
en aquesta cita anual que tenim amb l'alcalde de la ciutat de Tarragona,
una cita que organitza el Col·legi de Periodistes de Catalunya
en la seva demarcació a Tarragona.
Gràcies als companys dels mitjans de comunicació,
als companys periodistes que ens acompanyen avui,
també a totes les autoritats, al públic en general,
demanant disculpes especialment a aquelles persones
que veiem que no tenen seient.
Ens hem quedat curts aquesta vegada en l'espai de la sala.
Com dèiem, aquesta és una cita anual
que organitza el Col·legi de Periodistes de Catalunya
a la demarcació de Tarragona.
L'objectiu és convidar l'alcalde de Tarragona
que encapsela tota una sèrie de conferències,
de xerrades que farem durant les properes setmanes
amb els alcaldes d'altres ciutats del camp de Tarragona.
En qualsevol cas, com sempre,
volem que l'alcalde de la capital, l'alcalde de Tarragona,
Josep Félix Ballesteros,
faci una exposició dels seus projectes
per aquest 2010
i segurament per la dècada que acabem d'encetar.
Després de la xerrada,
formularem tota una sèrie de preguntes
que prèviament també els companys dels mitjans de comunicació
ens han traslladat a la seu del Col·legi de Periodistes.
Així que, alcalde,
moltes gràcies per acceptar la nostra invitació
i endavant.
Moltes gràcies, Ricard.
Autoritats,
amics, regidores,
president del Col·legi d'Advocats,
president del Col·legi de Farmacèutics,
gràcies per la vostra acollida avui aquí.
com de fa ja uns quants anys
que ens trobem per passar balans
per fer una conferència sobre el passat immediat
i, sobretot, sobre el futur.
Gràcies també al Col·legi de Periodistes
per organitzar aquest acte
amb un èxit de convocatòria sense precedents, a més a més.
Per tant, moltes gràcies, sobretot,
gràcies a tots i a totes els que formeu part
de col·lectius, d'institucions, d'empreses,
d'entitats de la ciutat
i en aquells que heu vingut a títol individual.
L'any passat,
en un acte com aquest,
competíem mediàticament
amb un fet molt important i transcendent
del que aquests dies o aquestes hores hem tingut notícies,
que és que es produïa l'elecció de Barack Obama
just el dia abans que féssim aquesta conferència,
la segona conferència meva, com a alcalde.
Tot allò, mediàticament, pràcticament ja s'ha esveït.
L'agenda mediàtica canvia
amb tal velocitat de vertigen
que pràcticament d'allò
no és que no se'n recordi ningú,
però no ocupa titulars.
En tot cas, el que sí que és una constatació
és que tot canvia amb una rapidesa enorme
i el que ahir era notícia,
d'aquí dos dies deixa de ser-ho
per ser ocupat per una altra notícia.
Però, si en aquell moment teníem aquesta notícia
que marcava l'agenda mediàtica,
en aquest moment, dissortadament per tots,
l'agenda mediàtica va estar més marcada
per la tragèdia d'Aití.
Una tragèdia duríssima,
colpidora, com poques,
com poques els que han hagut
en aquestes darreres dècades.
Una tragèdia que ha mogut
a milers i milers
de persones en tot el món,
de països, d'institucions,
d'entitats,
per donar el bo i millor
de tots nosaltres
quan hi ha algú que ho necessita.
Jo vull esmentar especialment
el treball que s'està fent
amb molts instituts,
amb moltes escoles per recollida de fons,
el que s'està fent
amb moltes institucions públiques i privades
per fer aportacions dineràries,
alimentàries, recursos humans i materials
i especialment el detall
que han tingut els voluntaris
de protecció civil que tenim allà
de desplaçar-se fins a la zona
i posar-se també, com sempre,
en primera línia
a disposició d'aquells
que estan patint en aquest moment
una desgràcia com aquesta.
Moltes gràcies a tots
i gràcies especialment
als voluntaris de protecció civil de Tarragona.
Moltes gràcies.
L'any 2009
ha estat un any complicat,
difícil com pocs,
difícil com pocs
en aquestes darreres dècades,
jo diria que fins i tot a la història.
És un any
en què molta gent ha passat dificultats,
empreses,
individus a títol privat,
col·lectius,
és un any
que no oblidarem fàcilment
però és un any
del que hem de treure lliçons
i és un any
del que hem d'aprendre
molt
pel futur.
Com deia el filòsof
Kierkegaard,
el filòsof danès Kierkegaard,
la vida
la vida
s'entén
o s'interpreta
a partir del passat,
a partir del que ha succeït
enrere.
Però només pot ser viscuda,
només pot ser viscuda
autènticament
si
s'orienta
cap al futur,
si es reflexiona
cap al futur.
L'any 2010
també
serà un any
per recordar,
serà un any
per recordar
perquè tindrà
una primera etapa
difícil,
una primera etapa
que no estarà
exempta
de dificultats,
per tant,
tampoc passarà
desapercebut,
però en el que tots
tenim l'esperança
que més tard
o més d'hora
i avui
l'anàlisi
de la Caixa
de Catalunya
deia
que en el tercer trimestre
ja començarà
de manera clara
la remuntada,
és un any
en el que tindrem
dificultats
econòmiques
però que
tenim
moltes esperances.
És un any
que numèricament
obre una dècada
i és un any
en el que
esperem
que es produeixi
aquest punt
d'inflexió
tan important.
Com a alcalde
soc ben conscient
d'això
i de la responsabilitat
que tinc
per reaccionar
davant de tots
i cadascun
dels imprevistos
que puguin sorgir.
En aquest sentit
vull destacar
que els parlaré
des del realisme
però que no està ranyit
amb la confiança,
amb la visió positiva
de la societat,
amb la confiança
en el futur
i en les nostres
possibilitats.
Avui estic donant
estic donant
compte
d'allò
que hem fet
però sobretot
d'allò
que tenim pendent
de fer
com i quan
ho farem.
No serà un llistat
de realitzacions
exhaustiu,
evidentment,
entre altres coses
perquè seria
molt llarg
però també
perquè a la sortida
d'aquest acte
tots i cadascun
de vostès
rebran un CD
amb la gestió
municipal
dels dos anys
enrere.
Un esforç
que hem fet
per abundar
amb la transparència,
amb la comunicació
i amb el coneixement
per part de tothom
de què fa
l'Ajuntament,
en què inverteix
els impostos
dels ciutadans
i quins són
els reptes
que hem tingut
i que tenim.
Cada any
s'espera també
d'aquesta conferència
una notícia
sorprenent,
una gran notícia
que marqui
el titular
de l'Abnevà.
Jo no sé
si el tindrem,
els periodistes
hauran de fer la fenya
després d'aquesta
entrevista
però el que sí
que no pot ser
és que esperem
de cada conferència
de l'alcalde,
sigui qui en sigui,
quatre o cinc
projectes nous
perquè el que hem de fer
és no treure
conills de la xistera
a cada moment
i fer
tot allò
que tenim pendent
per fer
i fer
tots aquests projectes
que encara estan pendents
que són molts
històricament.
Per tant,
hem de fer possible
que Tarragona
deixi de ser
la ciutat
dels projectes
i passi
a tenir
un projecte
de ciutat.
Ni més
ni menys.
El que farem
avui doncs
serà
una diagnosi
de la ciutat
i cap on va
el nostre futur.
Parlaré
d'una dècada
que encetem
amb la màxima ambició
per competir
amb tots els mercats
globals,
per convertir
Tarragona
en una autèntica
ciutat
d'oportunitats.
El món
en què vivim
canvia
molt a pressa.
Per tant,
no hi ha temps
ni per la precipitació
ni pels dubtes.
Les respostes
han de ser
clarament
immediates
i això només
és possible
si abans
hem fet
un dibuix clar,
un diagnòstic
clar
de l'escenari
que tenim
i del que ens espera
pel davant.
El món actual
és com un gran
tauler d'escacs
en el que
has de preveure
tots els moviments
possibles
i les millors
opcions
per guanyar
cada partida.
El nostre rival
no és la crisi
només,
sinó també
les oportunitats
de creixement
i aprofitar-les,
la concepció
del territori
o tenir projectes
sols
que creixi
això que deia abans,
cap a on
hem d'anar.
Però cap a on
hem d'anar
no l'Ajuntament,
no els grups
polítics que governen,
no els grups
polítics que estan
a l'Ajuntament,
tota la ciutat,
tota la nostra
col·lectivitat.
I ho demostrem.
I ho demostrem,
per exemple,
amb un sector químic
que lluita per guanyar
oportunitats de futur.
i amb el que estem treballant
colze a colze
per definir
quines són
les seves oportunitats
de present
i de futur,
per definir clarament
quins són els escenaris
per reforçar
les aliances
entre les administracions
i les empreses
i per endivinar
i posar-nos
a disposició
d'allà on es preven
les decisions
per assegurar
aquest futur
de la indústria química
i la petroquímica
de la nostra ciutat
en les millors condicions
possibles.
En un port
que és una zona logística
de primer ordre
a la Mediterrània,
no només a Tarragona
o a Catalunya,
a la Mediterrània.
És una gran zona logística
que, com veuran després,
implicarà
que tindrà
més de 500.000
contenidors
d'aquí uns anys.
Una aposta clara
i decidida
de l'autoritat portuària
per impulsar
la logística,
el transport,
la importació
i l'exportació
de mercaderies.
Però també
que,
històricament,
ja ha decidit
i comença en guany
la construcció
d'una terminal
de creuers
per la que tants
sospiràvem.
Una terminal
de creuers
consolidat
amb uns pressupostos
municipals
pel 2010,
realistes,
perquè posem
clarament
l'accent
en allò
que és
prioritari,
necessari
i imprescindible.
L'atenció
a les persones,
especialment
en aquests moments
en què hi ha molta gent
que té moltes necessitats
i sobretot
la necessitat
de ser atesa.
I finalment,
les inversions.
Manteniment
i aposta
per les inversions
públiques,
des dels fons
d'inversió local
del govern zapatero
de l'Estat
fins al propi
canal d'inversions
que tenim
i en el que ens hem compromès
a no reduir-ne
cap ni una
de les previstes
econòmicament.
En definitiva,
eines de tot tipus
per fer front
a les dificultats.
Només
amb l'aposta
ferma
per generar
activitat econòmica
i ocupació
qualificada
estimularem
la nostra
economia,
no només
la de la ciutat,
la del conjunt
d'aquest territori.
L'any passat,
en aquest mateix espai,
vaig anunciar
que el 2009
seria
un any
de les decisions.
Decisions
d'aquelles
que quan es prenen
poden passar
desapercebudes,
però que,
si no es fan,
el temps
demostra
i evidencia
que és una errada
no haver-les assumit
amb contundència
i amb valentia.
Estic parlant
entre les més importants
del bypass ferroviari,
que no era previst,
de la defensa
de la capitalitat
o de l'estació central
de Tarragona
que permetrà
agafar l'AVE
des del centre
de la nostra
ciutat.
això és governar,
això és prendre
decisions,
tot i que de vegades
els resultats,
i aquests
són evidents,
tot i que de vegades
els resultats
tardin més
del que tots
voldrien,
jo mateix.
En aquest sentit,
no sóc alier
a les crítiques
i crec que les hem
d'encaixar
raonablement.
Sóc conscient
que massa sovint
el període
de temps
que passa
entre el que
prenem una decisió
i es realitza
és excessiu
per tothom,
per qualsevol ciutadat,
també per nosaltres.
Això passa
en qüestions
en les que intervenen
altres administracions
però també
en la que
la decisió
és estrictament
municipal.
En aquest sentit,
vostès ho saben
perquè ja ho vaig anunciar,
una de les primeres
determinacions
en assumir
el govern de la ciutat
va ser agilitar
els processos
de tramitació
administrativa.
I això
és feixuc,
és lent.
És com moure
un trasatlàntic
que posar-ho en marxa
costa molt
però quan agafa
i agafarà
aquest any
velocitat de creuer
és molt lleuger
i eficaç
surtant
al mar.
És exactament
el que estem fent.
Vèncer
les inèrcies.
Clarament
vèncer
les inèrcies.
destacaré
alguns
exemples
significatius.
Tabacalera
serà
la gran
ciutat
de la cultura
construïda
com un gran
complex.
Un gran
complex
a l'estil
dels grans
complexos
de cultura
com el que
existeix a Santiago
de Compostela
o a les ciutats
franceses
o a molts altres
indrets
d'Europa.
Serà
una ciutat
constituïda
per la
necròpolis
paleocristiana,
el Museu
Nacional
Arqueològic
i tot un espai
dedicat
als diferents
àmbits
de la cultura.
L'arxivística,
els músics,
l'art,
la biblioteca,
etc.
El fet
de tractar-se
d'un gran
projecte
en el que
intervenen
tres administracions
fa que
s'executi
necessàriament
per fases.
Cada administració
té el seu ritme
de decisió.
Per la part
que correspon
a l'Ajuntament
ja aquest any
2010,
estem
treballant
i serà
una realitat
l'encaix
d'entitats
culturals
i econòmiques
com el Tarragona
impulsa
en una part
d'aquest complex.
Mentretant,
anem treballant
amb la Generalitat
i en el Govern Central
per definir
i per realitzar
aquest gran projecte
que la ciutat
necessita
per fer un salt
qualitatiu
important
amb l'oferta
cultural i turística
que és
el Gran Museu
Nacional Arqueològic.
És un projecte
importantíssim.
És un projecte
que
és absolutament
vital.
I amb això
hem passat
d'improvisar
a programar.
En aquest sentit
també
al final
d'aquest any
haurem tingut ja
el centre
de catalogació
i classificació
de materials
arqueològics
de tot Catalunya
a Tarragona.
Façana marítima
és un gran repte
que sovint
s'ha tractat
i m'ho heu sentit
a dir més d'una vegada
amb excessiva
lleugeresa.
En l'actualitat
la inversió
ja reconeguda
públicament
i en document oficial
de 174 milions
d'euros
en el Pacte Nacional
d'Infraestructures
és una gran novetat
i és una gran notícia
que lligada
a l'encàrrec
d'estudi informatiu
que per part
del Ministeri
en virtut
de l'acord
entre la Generalitat
Ajuntament i Ministeri
es va posar en marxa
l'any passat
fa que
aquest projecte
també vagi
agafant
velocitat
de creuer.
Per tant
aquí també
hem passat
d'improvisar
clarament
a programar.
Teatre Tarragona
al final d'aquest any
estarà llest.
En aquest cas
s'han superat
dificultats
d'una mala
programació
i una mala planificació.
Finalment
tindrem
un equipament cultural
que dotarà
Tarragona
d'un gran
espai escènic
per acollir espectacles
de gran format
que en aquest moment
no podem acollir
més que a l'estiu
al Camp de Mart
i destinar
el metropol
a acollir
activitats
importants
també
d'altres dimensions
recuperant
allò que havia estat
tota la vida
que era
el gran teatre popular
de la nostra ciutat.
D'aquesta manera
completarem
un eix
d'activitat cultural
que va
des del Teatre Tarragona
a Tarragona
Teatre Metropol
Banc d'Espanya
Caixa Fòrum
Sala
Auditori
i Sala d'Exposicions
a la Caixa Tarragona
fins a arribar
al Parc del Francolí
amb aquell gran espai
per actuacions
a l'Aile Llubre.
Un eix
important
no només a Tarragona
no només a la nostra demarcació
a Catalunya
un eix cultural
de primer ordre.
La comissaria
de la Guàrdia Urbana
entrarà en funcionament
també a finals d'enguany
entrarà en funcionament
també a final d'enguany
perquè
ens vam trobar
una comissaria
petita
dimensionada
per una plantilla
pràcticament
que ja havia quedat
petita
des del seu naixement
el tindem
a final d'any.
Un equipament
absolutament
imprescindible
per acollir
una plantilla
en constant creixement
la Guàrdia Urbana
i en constant millora
i de la que
ens sentim
molt orgullosos
del treball
que s'està fent
i del que s'ha fet
perquè la seguretat ciutadana
ja ho vam dir
és una de les apostes
més fermes
d'aquest govern
i així ho reconeixen
molts
especialment
les entitats veïnals
i les entitats comercials.
El mercat central
un gran equipament
ja han començat
les obres
el carrer Colom
ja el tenim en obres
han començat
els primers treballs
i òbviament
òbviament
causaran incomoditats
provocaran obstacles
i sorgiran les crítiques
és evident
les solucionarem
des del diàleg
des de la resposta
i també
des de la demanda
de paciència
en alguns dels usuaris
d'aquell circuit
del voltant
d'Avinguda Ramón i Cajal
i
Carre Colom
però
al final de tot
guanyarem
un gran equipament comercial
que significarà
un salt qualitatiu
importantíssim
una aposta claríssima
pel comerç de proximitat
i pel comerç local
serà
el major esforç
financer
d'aquest mandat
i vosaltres coneixeu les xifres
no cal que les deia jo
el cort anglès
el cort anglès
s'inaugurarà a finals d'octubre
començarà a funcionar
a finals d'octubre
també ens situa
en una oferta comercial
absolutament
imbatible
sumada
a tot el que tenim
el cort anglès
és un repte
sí
pel comerç local
però també és una oportunitat
si aprofitem bé
els molts i molts i molts ciutadans
de fora de Tarragona
i de fora de les comarques
que vindran
a comprar el cort anglès
de ben segur
que també haurem pogut aprofitar
aquesta oportunitat
el pla d'ordenació urbanística municipal
el mes de març
es farà
l'aprovació
provisional
saben vostès
que es va fer una inicial
una provisional
i d'aquí ja vindrà
la definitiva
superades
les angoixes
generades
en el seu moment
en el passat
en aquesta dècada
la ciutat
ja podem dir
sí
que tindrà
la planificació
que el pla marca
i farà possible
créixer
ordenadament
la ciutat
i cosir
tots els barris
al nord
al llevant
i a Ponent
el parc científic
i tecnològic
és la garantia
de creixement
econòmic
futur
que rau
en la recerca
i en la creació
de valor afegit
aquest parc
concreta
l'aposta
de Tarragona
pel coneixement
i pel progrés
de la mà
d'empreses
que ja estan
interessades
en jugari
de la mà
imprescindible
de la Universitat
Roviri Virgili
completa
la millor oferta
de recerca
de Catalunya
en l'àmbit
de la investigació
química
del medi ambient
i de la sostenibilitat
serà també
una gran porta
d'entrada
al casc urbà
des de l'AP7
per la qual
tenim les majors
entrades
de visitants
externs
a la nostra ciutat
turistes
i no turistes
i tindrà
a més a més
i això no ho havíem
explicat
un espai
de convencions
especialitzades
i un hotel
aquest complex
científic
ha de ser
acompanyat
i s'acompanyarà
necessàriament
de la transformació
del polígon
francolí
i la seva
connexió
directa
a la ciutat
la ciutat
esportiva
de Camp Clar
el projecte
continua sent
fer un estadi
per al club
gimnàstic
però he de dir
que per responsabilitat
i perquè així
també ho hem començat
ho hem comentat
amb diferents responsables
davant de la situació
de crisi
ara no es fa possible
ara per ara
assumir-ho
ara bé
es farà
i començarem
a més a més
perquè així
ens ho ha demanat
el club
i així
ens ho han demanat
els usuaris
per la ciutat
esportiva
del mateix Camp Clar
bé
i podíem afegir
una llista
enorme
de coses
que han passat
de ser
improvisació
a programat
aparcaments dissuasoris
transformació històrica
del Sanallo
piscina de Sant Salvador
llars de jubilats
de la granja
i Sant Pere i Sant Pau
banc d'Espanya
pla d'escales mecàniques
amb les dues escales mecàniques
actualment en marxa
100 escales
i palau de congressos
col·lector de Camp Clar
nova peixina
de Torreforte
Riu Clar
però una molt molt molt
molt important
que no surt en aquesta
transparència
que és que
en aquest mandat
farem les llars d'infants
que es necessiten
i podrem assegurar
que de mantenir-se
la demanda actual
per primera vegada
a la història
al final d'aquest mandat
cap nen
o nena
d'aquesta ciutat
deixarà de tenir
l'oportunitat
si vol
la família
d'anar
amb una llar
d'infants
Aquesta és la meva
tercera conferència
com a alcalde
i em tornaré
a reformar
en els aspectes
destacats
en ulterior
compareixences
en aquesta mateixa sala
A la primera
vam parlar
del canvi
de model de treball
i de la proximitat
A la segona
vam parlar
de la micropolítica
dels projectes
i de les decisions
per tant
de treballar
també el futur
a aquesta tercera
parlarem
bàsicament
de realitzacions
ja ho hem vist
i de com
sobretot
guanyem el futur
treballant
des del present
proximitat
doncs
participació
modernitat
o tarragonisme
continuen sent
pilars
fonamentals
de la nostra
tasca
també ho és
com no podia ser
d'altra manera
estar a prop
dels ciutadans
millorant i ampliant
les prestacions
els serveis
i els equipaments
des del primer dia
hem implantat
un nou estil
de guarnar
més dialogant
més eficaç
més proper
a la gent
sempre dic
que la interlocució
amb els ciutadans
és clau
pel govern
que encapsala
som nosaltres
els que tenim
l'obligació
d'anar-los a trobar
allà on es produeixen
els problemes
els temes
els projectes
o les il·lusions
i no al contrari
diàriament
molts ciutadans
i ciutadanes
més presen
preocupació
i neguit
davant les dificultats
actuals
però sobretot
confiança
i ganes
d'en sortir-se'n
no tot és competència
municipal
però des de l'Ajuntament
podem
escoltar
ajudar
treballar
i oferir solucions
tant si són
de la nostra competència
com si són
competència d'altri
ho fem
ho hem fet
i ho continuarem fent
establint prioritats
a l'hora
d'executar
l'acció de govern
prioritats
que es reflecteixen
en els pressupostos
tant
en els del 2009
com en els d'enguany
per això
molt breument
resumiré
què hem fet
quines són
les nostres prioritats
i sobretot
en quina direcció
adrecem
els principals esforços
l'Ajuntament de Tarragona
durant l'últim any
ha administrat
290 milions
d'euros
aproximadament
2.071 euros
per habitant
d'aquesta ciutat
en temps de dificultats
econòmiques
aquestes xifres
és important
que les retinguem
això implica
que gràcies
a aquestes inversions
a l'Ajuntament
les empreses
municipals
i també
de les empreses
contractades
el nombre
de persones
que treballen
directament
pel consistori
per tant
per la ciutat
és de 2.500
treballadors
en números rodons
i que
a més a més
9.000 persones
ho fan
en el seu conjunt
de manera directa
o indirecta
són per tant
la primera font
d'ocupació
de Tarragona
de la nostra ciutat
unes xifres
que a més a més
s'han incrementat
en 1.000
ocupacions
provinents
l'any 2009
dels fons
dels treballs
realitzats
en els fons
d'inversions
locals
sols
no podem
solucionar
la crisi global
però sí
podem
i és responsabilitat
nostra
intervenir
per pal·liar
i superar
els efectes
negatius
a Tarragona
estem fent
front
a les dificultats
especialment
a les repercussions
socials
que origina
no m'estendré
massa
tampoc
però
crec que és bo
recordar
el descens
que s'ha produït
de la pressió
fiscal
a la nostra
ciutat
del 4,37%
al 3,52%
que suposa
un 24,5%
de reducció
real
i comprovada
de la pressió
fiscal
calculada
com s'ha de calcular
respecte
de la renda familiar
disponible
com veuen
vostès
aquí
destaquem
també
que actualment
més de 8.000
escolars
viatgen gratuïtament
amb l'autobús
municipal
que la gratuïtat
també l'han fet
a part del col·lectiu
de jubilats
i discapacitats
l'han fet extensiva
als aturats
de llarga durada
que el preu
de l'aigua
l'impost
de béns immobles
l'impost
sobre vehicles
la recollida
d'escombraries
l'IAE
la plusvàlua
el preu
del bitllet
de l'autobús
els aparcaments municipals
les taxes
de l'Escola Municipal
de Música
els cursos
de formació
d'adults
i
les taxes
de les llars
d'infants
també han estat
clarament
congelades
en resum
mesures
que entrarien
dins l'àmbit
de les polítiques
socials
sí
però que ajuden
sobretot
els que més
ho necessiten
i que també
tenen com a objectiu
dinamitzar
l'economia
i promoure
l'ocupació
per això
em permeto afirmar
amb modèstia
però també
amb contundència
que el paper
de l'Ajuntament
davant la crisi
ha estat positiu
pels ciutadans
també els hi podia
parlar
de plans
d'ocupació
de programes
de formació
per la incensió
laboral
de cursos
per la creació
d'empreses
mitjanes
i petites
però seria
massa llarg
aquest esforç
com tots
poden entendre
no s'ha acabat
durant un temps
que esperem
que sigui breu
encara haurem
de continuar
lluitant
contra la crisi
amb imaginació
amb decisió
amb valentia
i també
assumint riscos
amb l'objectiu
de sortir
definitivament
d'aquesta situació
d'incertesa
actual
pel que fa
a les finances
municipals
el 2012
ha estat un any
complex
el 2010
continuarà
sent-ho
hem tingut
dificultats
i no ho ocultem
a banda
de la conjuntura
actual
el fet
que en 30 anys
encara no s'hagi
actualitzat
el model de finançament
de les administracions
locals
crea
greu
agreuja
encara més
la situació
però això
no és una excusa
només és
una reflexió
i una
evidència
hem de ser
decidits
i pragmàtics
prendre les decisions
que calguin
dir les coses
pel seu nom
sense ambigüetats
ni mitges veritats
conscients
que mai es pot
satisfer tothom
i que tampoc
mai l'encertes
al 100%
governar
i sobretot
liderar una ciutat
és això
prendre decisions
en tots els moments
especialment
en els moments
difícils
o com dirien
els pescadors
de Tarragona
mantenir ferm
el timó
de la barca
està clar
que l'objectiu
de les inversions
de l'Ajuntament
és transformar
la ciutat
i mobilitzar
tots els recursos
en aquesta transformació
però també
hem d'invertir
per generar
les condicions
òptimes
que garanteixin
un bon nivell
de cohesió
social
per això
en aquesta època
les partides
que més augmenten
són
les de les atencions
a les persones
a totes les persones
des dels més petits
fins a la gent més gran
sense aquest paper
garantidor
de la convivència
i de la cohesió
social
que fem els ajuntaments
i també el de Tarragona
la nostra societat
la societat catalana
la societat espanyola
hagués patit
sens dubte
convulsions
socials importants
com les que s'han produït
a França
o a Itàlia
amb economies
que no han estat capaces
de donar resposta
dia a dia
indret a indret
cas a cas
les necessitats
de la gent
que necessita
d'aquest estat
del benestar
totes aquestes mesures
i actuacions
aprovades
durant el 2009
ens situen
en aquest 2010
a l'inici
d'un període
en el qual
es produirà
segur
tard o d'hora
la recuperació econòmica
per tant
hem d'estar preparats
ja
per aprofitar
les noves oportunitats
que es presenten
estic convençut
que la dècada propera
és capdalt
pel futur de Tarragona
com ho serà
per molts altres llocs
per això hem de ser conscients
que avui
ja hem d'estar treballant
i ja estem treballant
pel futur
aquests dies
hem viscut
les convulsions
davant d'una
futura divisió
vagarial de Catalunya
i
en una conferència
com aquesta
és obvi
que jo no podia
passar per alt
aquest tema
Tarragona
és capital
i punt
Tarragona
és capital
no només pel passat
sinó per present
i per capacitat
de futur
la resta
és una discussió
artificial
si preguntem
a qualsevol lloc
de l'estat
o de Catalunya
o del sud de França
quina és la capital
d'aquest territori
no hi haurà ningú
que no digui
Tarragona
no només perquè ho han estudiat
sinó per convenciment
Tarragona
és per població
per història
per desenvolupament
per activitat
per projecció
per organització
i fins i tot
per sentit comú
si m'ho permeten
la capital indiscutible
la capitalitat
de Tarragona
és tan evident
que no existeix
cap argument
per
qüestionar-la
tot l'altre
només es pot fer
d'una perspectiva
única i estrictament
de polèmica localista
la polèmica però
i els hi he de dir
ha servit
per molt
a la nostra ciutat
ha servit
per sumar esforços
d'entitats
institucions
partits polítics
i gent
ciutadans
al voltant
de la unitat
al voltant
del treball
per la nostra ciutat
un treball
d'unitat
per la nostra ciutat
del que jo
em sento orgullós
que valoro
i que agraeixo
una unitat
que hem de mantenir
en aquests
i en altres temes
fonamentals
i que no serà
l'alcalde
ja els hi dic clarament
qui la trenqui
al contrari
el meu compromís
és mantenir-la
i així ho he evidenciat
perquè la capitalitat
no sereta
sinó que es guanya
amb projectes forts
i compartits
per la ciutat
i el servei
del territori
com el nou hospital
de Santa Tecla
o l'ampliació important
de les instal·lacions
de l'hospital
de Joan XXIII
o les inversions
ja apuntades
del parc tecnològic
per citar-ne
només tres
però també Tarragona
és una capital
que pensa en el territori
i aquest territori global
també té un nom
que és Tarragona
no som una ciutat egoista
ho hem demostrat
amb la postura adoptada
amb la canonja
una decisió
que alguns
han dit
que ens afeblia
com a capital
que ens afeblia
amb les nostres possibilitats
ens al contrari
ens enforteix
perquè demostra
que no som
impositius
ni nepotistes
la canonja
recupera
aquest any
espero
amb tota la tramitació parlamentària
allò que mai
hauria d'haver perdut
que és la seva independència
com a poble
i la seva autonomia
de gestió
dit això
la canonja
i Tarragona
seguirem formant
un nucli urbà
que col·laborarem
amb man comunitat
en donar-nos
serveis
i en compartir
els ingressos
de moltes maneres
per tant
demostrem amb això
que Tarragona
no és egoista
Tarragona no és nepotista
no és imposadora
de cap tesi
que no sigui
raonable
i precisament
pel nostre concepte
de capitalitat
i territori
Tarragona
treballa
i treballarà
colze a colze
per unes comarques
fortes
amb ciutats
potents
amb millors serveis
mencomunant
el desenvolupament
i sobretot
també sobretot
unint
forces
així ha estat
fins ara
durant molts anys
i així serà
vostès
coneixen
sobradament
les dades
i les previsions
que des de diferents organismes
s'estan donant
al voltant
de l'inici
de la recuperació econòmica
no té massa sentit
polemitzar
sobre les previsions
més aquí
més enllà
però el que tot
sembla indicar
que s'estan detectant
ja
alguns
incipients
primers símptomes
per això
si m'ho permeten
aixecaré la mirada
i intentaré
que l'aixequem tots
per guanyar perspectiva
i explicar-los
com el govern
de la ciutat
afronta
l'horitzó
de creixement
i progrés
a 10 anys vista
en aquest moment
és important
un canvi
de ritme
per la ciutat
sabien vostès
que a la nostra ciutat
hi conviuen
més de 16 plans
diferents
agenda 21
que per fi
la vam tenir
aprovada
pla d'acció municipal
pla d'equipaments
culturals
2016
pla cultural de Tarragona
pla local de joventut
projecte educatiu de ciutat
en fi no els ha llegit a tots
no sé si tots ho veuen
però
16 plans
de diferent ordre
de diferent àmbit
de diferent calat
16 plans
que han suposat
molta fenya
des del punt de vista
sectorial
16 plans
però
que demostren
una gran dispersió
una gran dispersió
d'esforços
què hem de fer
si volem avançar tots
en la mateixa direcció
això
és com una família
en què cada membre
que té ingressos
decidís
com els vol gastar
a què els vol aplicar
quant estalvia
quant entra
quant surt
per què aposta
al final no quedarien diners
per pagar
el fonamental
que és la hipoteca
i la casa
que és el que dona
això plug
i vida a la família
per tant
què és el que hem de fer
doncs aquí ve la proposta
més important
pel futur de la ciutat
des de l'Ajuntament
i amb totes les institucions
i entitats locals
traçar
i lligar
tot això
que vèiem abans
la transparència
amb un únic document
el pla
Tarragona
2022
un pla estratègic
un pla
que dibuixi
el full
de ruta
de totes
i tots
els que actuem
en aquesta ciutat
administracions públiques
institucions privades
entitats privades
empreses
i persones
individualment
posades
al servei
de la ciutat
es tracta
doncs
del pla
de plans
que aglutinarà
per primera vegada
tots els projectes
en un únic document
interdisciplinari
que treballarà
amb tots els sectors
conjuntament
i de forma coordinada
amb un compromís
de seguir-ho
com un full de ruta
obligat
per compartir objectius
per compartir estratègia
per compartir instruments
per compartir camí
per compartir recursos
aquest és el canvi de ritme
que els parlava
deixar d'improvisar
per programar
algú dirà
ens ha vingut a parlar
de la planificació
i de planificar
sobre planificar
bé
les ciutats
les ciutats
que se n'han sortit
millor
no només a Catalunya
o a Espanya
Europa i al món
són aquelles
que han estat capaces
de dotar-se
d'instruments comuns
per veure el futur
i per traçar el camí
per arribar-hi
pensin en el que vulguin
qualsevol
Còrdoba
Boston
Barcelona
Lleida
qualsevol
la Rochelle
a França
són exemples
clars
de que entre tots
han estat capaços
de posar-se d'acord
amb uns objectius comuns
amb uns recursos comuns
amb uns camins comuns
i amb uns instruments comuns
per tirar endavant
i aprofitar
les seves oportunitats
el Pla Tarragona 2022
defineix
definirà
una concepció global
de Tarragona
a partir d'una anàlisi
a fons
dels diferents sectors
econòmics
del medi ambient
de la cultura
de la qualitat de vida
i de l'entorn urbà
del potencial demogràfic
de les infraestructures
o de la col·laboració
entre el sector privat
i les administracions públiques
també
per la projecció exterior
moltes vegades
m'han sentit dir
i hem dit
pràcticament
tots els portaveus municipals
que Tarragona
té un sostre
de capacitat demogràfica
que el POUM fixa
en uns 185.000 habitants
això què vol dir?
vol dir que Tarragona
no pot créixer?
vol dir que estem
absolutament limitats
un cop arribem
a aquesta xifra
per la que ens falten
uns 40 i escaig mil habitants?
no
podem créixer
aquest pla
defineix
aquest creixement demogràfic
però encara hi ha corda
podem créixer més
ara bé
el que sí que podem fer
per mantenir
aquest tamany
de ciutat
amable
d'una dimensió
mitjana
que es pugui viure
que no perdi
qualitat de vida
és
créixer en dins
créixer en qualitat
què vol dir això?
vol dir créixer
millorant l'espai públic
vol dir créixer
millorant la mobilitat
vol dir créixer
treballant
i millorant el civisme
vol dir
treballar a fons
amb la qualitat
dels serveis públics
en el medi ambient
en els equipaments
en cosir millor
els nuclis aïllats
del terme municipal
rehabilitar
els habitatges
fer un gran esforç
no per construir més
que també
sinó per rehabilitar
tot allò
que en aquest moment
ja tenim
créixer en dins
i millorar
en qualitat
vol dir
millors serveis públics
una ciutat
endreçada
i una economia
productiva
forta
diversa
i que generi
més riquesa
el POUM
que desenvoluparà
tot el seu
articulat
durant aquesta propera dècada
precisament
serà l'element
imprescindible
per racionalitzar
i optimitzar
tot aquest creixement
que com he dit abans
també és un creixement
en dins
i de qualitat
no vol dir
omplir
l'espai
que ens queda
sinó
ordenar-lo
i endreçar-lo
raonablement
pensant en tots
d'acord
amb les necessitats
i les demandes
que sorgiran
durant aquest deceni
que comencen
i pel que preveiem
aquest pla
Tarragona 2022
repeteixo
el POUM
estarà al servei
de la qualitat
de vida
entesa aquesta
en tots
i cadascun
dels seus aspectes
no volem
una ciutat
desmembrada
ja vaig dir
fa més d'un any
a Barcelona
amb una conferència
davant del conseller
Antoni Castells
i un nombrós
grup d'empresaris
que Tarragona
és la capital
política i econòmica
del sud de Catalunya
i ho va ratificar
el conseller Castells
és un enclavament
privilegiat
dins d'aquest espai
estratègic
de futur
que és
i serà
la Mediterrània
entre l'eix
del Mediterrani
l'eix
de l'Ebre
i
centre de la península
i sobretot
l'eix
Cantàbric
Tarragona-Llei
de Saragossa
Sant Sebastià
Tarragona
és més
que una simple
cruïlla
de comunicacions
és la suma
de totes
les possibilitats
que ofereixen
aquests eixos
d'activitat
i de comunicació
per tant
no som
una cruïlla
com un concepte
geogràfic
o geomètric
passiu
som
suma
d'oportunitats
i suma
de possibilitats
Catalunya
necessita
capitals
fortes
i ben vertebrades
com ho serà
Tarragona
com ho està
sent Tarragona
amb projectes
rigorosos
com els que estem
definint
la Catalunya
viable
la del futur
és la de les ciutats
potents
amb força
i amb empenta
la Catalunya
del futur
és aquella
que té
múltiples
centres
vitals
que dialoguen
i que es complementen
entre ells
per això volem
i estem en condicions
de col·liderar
i ho veig dir allà
i ho ratifico avui
Catalunya
desplaçant
el centre
de gravetat
de les decisions
del nord
cap al sud
i cap a l'est
és clar que
Tarragona
capital d'aquesta àrea
del sud
de Catalunya
té fortalesa
i està en condicions
de liderar
activitats o àmbits
que cap altra
ciutat o comarca
de Catalunya
està en condicions
de fer-ho
amb la potencialitat
de la nostra ciutat
em refereixo
al patrimoni
històric
al polígon industrial
en sentit ampli
al desenvolupament
i estudi
de les energies
renovables
a la logística
que té
unes grans
oportunitats
d'instal·lació
i d'activitat
a la nostra ciutat
i al turisme
el turisme
en un sentit
ampli
no només
el turisme
d'aprofitar
els que vinguin
a Salou
o els que vinguin
a Portaventura
que benvingut sigui
sinó
el turisme
apostant clarament
per una primera
destinació
per una destinació
que és
Tarragona
apostant per un turisme
de ciutat
per un turisme urbà
per un turisme
de valor afegit
per un turisme
cultural
i aquí
en aquest entorn
els vull introduir
quatre elements més
que justifiquen
que el 2010
és la porta
d'entrada
d'aquesta dècada
de les oportunitats
un
infraestructures
ferroviàries
i viàries
dos
el port de Tarragona
tres
el pla
de competitivitat
turística
quatre
els nous
motors
de l'economia local
el primer
i el segon
si m'ho permeten
els tractaré
conjuntament
infraestructures
viàries
ferroviàries
i port
de Tarragona
en els dos casos
en els darrers mesos
afortunadament
hem tingut un allau
de notícies positives
de bones notícies
i tenim
seguim tenint
aquest repte
fonamental
que són les
infraestructures
el darrer anunci
fet el passat
12 de gener
pel Ministeri
de Foment
avançava
l'adjudicació
de l'estudi
informatiu
de l'AVE
Castelló
Tarragona
amb 1,6
milions d'euros
d'inversió
l'històric
anunci
significava
i significa
l'obertura
d'una nova línia
de comunicacions
d'alta velocitat
que connectarà
Tarragona
amb l'arc
mediterrani
i que ens converteix
en un nòdul
estratègic
dins la xarxa
de comunicacions
del país
aquesta nova actuació
s'afegeix
a un paquet inversor
sense precedents
en tot el territori
i particularment
a la nostra ciutat
com el desdoblament
de la Nacional
340
l'estació intermodal
les inversions històriques
al port de Tarragona
i a l'aeroport
el tercer carril
de l'AP7
o la nova autovia
A27
Tarragona-Montblanc
que precisament
el passat dia 14
signava
amb un acord
d'impuls
i d'aposta claríssima
el president
de la Càmera de Comerç
de Tarragona
que està per aquí
el president
de la Càmera de Comerç
de Lleida
l'alcalde de Lleida
i jo mateix
un eix
que com ja he dit abans
ha de possibilitar
que les grans zones logístiques
que estan entre Tarragona
i Donosti
entre Tarragona
i Sant Sebastià
puguin comunicar-se
amb agilitat
amb una agilitat pròpia
del segle XXI
no del segle XIX o XX
el que sí
és rellevant
també però
és que
en els pressupostos
generals
de l'Estat
per enguany
hi ha més de 500 milions
d'euros
d'inversions
directes
en infraestructures
és veritat
que en aquest territori
portem endarreriment
però també és veritat
que quan es produeixen
aquestes inversions
les hem de saludar
i les hem d'explicar
perquè això és bo
no només pels que estem aquí
sinó pels que venen de fora
i volen invertir
a la nostra ciutat
o al nostre territori
el corredor del Mediterrani
ha de connectar
el més aviat possible
Catalunya
amb la regió francesa
Midi-Piraner
actualment
ens falten
només 150 quilòmetres
per arribar a França
Tarragona
conjuntament
amb Barcelona
i per això
va venir l'alcalde de Barcelona
aquí
fa unes quantes setmanes
lluitarà
per fer-ho possible
perquè
ens hi juguem
molt també
amb aquest eix
no només parlo
de moviment de persones
que també
sinó sobretot
de mercaderies
l'any 2004
la Unió Europea
va definir
una xarxa de transports
que no contemplava
el Fermet
que és
el que afecta
i desenvolupa
l'art mediterrani
però això
es pot modificar
l'any
aquest any 2010
aprofitant
la presidència
espanyola
de la Unió Europea
em comprometo
a exercir
tota la pressió
i treball
possible
en aquest sentit
ens incorporarem
al Fermet
que no hi som
el Fermet
és
l'oportunitat
més gran
que tenim
per situar
en molt poques hores
les nostres mercaderies
al centre d'Europa
i a l'inrevés
precisament
el passat
mes de novembre
el Ministeri
de Foment
destinava
56,3 milions
d'euros
a la connexió
del corredor
del Mediterrani
amb la línia
d'alta velocitat
Madrid
Barcelona
la frontera
francesa
un altre projecte
d'aquesta dècada
és el tramvia
que connectarà
la capital
amb la resta
del nostre territori
el pla territorial
aposta
per potenciar
la mobilitat
a través
d'una xarxa
de transport públic
eficient
que creï
nous eixos
tramviaris
i nous itineraris
per les mercaderies
també és clau
defensar
com ho estem fent
el bypass
que connectarà
l'estació
de l'AVE
amb el centre
de la nostra
ciutat
i que farà
cada vegada més
d'aquesta estació
la del centre
de la ciutat
l'estació
central
sé que
alguns
tenen dubtes
respecte
del tramvia
vostès saben
que quan el govern
no va incloure
en el pla d'infraestructures
el tramvia
moltes entitats
del territori
el van reclamar
i els grups polítics
de l'Ajuntament
de Tarragona
s'hi van manifestar
favorablement
en definitiva
a nivell de Tarragona
i de país
el recte
de les infraestructures
és molt important
la possibilitat
de l'eix transversal
ferroviari
Lleida
Girona
que passa
per Tàrrega
Igualada
Manresa
i Vic
és
un competidor
complicat
i és per això
que ens hem d'espavilar
amb aquests eixos
que a Tarragona
li interessen
A27
o l'Eix Cantàbric
com vulguin dir-li
i corredor del Mediterrani
fins connectar
amb França
i amb el centre d'Europa
precisament
el port
és un exemple
dels avantatges
que té
planificar
i fer-ho bé
només unes xifres
inversions
de l'any 2009
52 milions d'euros
inversions
període 2011-2020
500 milions d'euros
o si parlem de càrregues
i apareix
la diapositiva
ara
el moviment de contenidors
del port
passarà
de 221 mil
contenidors
ja
efectuats
en guany
a
en el 2015
500 mil
contenidors
això són salts
qualitatius
importantíssims
que pocs territoris
que poques ciutats
poden tenir
en aquest moment
al seu abast
justament
en un moment
de crisi
aquests contenidors
aquest tràfic
ha permès
no només feina
que també
per les empreses
logístiques
i de transport
que fan aquests moviments
sinó també
que l'estiva
i desestiva portuària
no hagi
hagut d'enviar
a cap
treballador
a l'atur
el tercer element clau
és el pla
de competitivitat
turístic
que farà possible
que Tarragona
sigui un primer destí
com els hi deia
i no una etapa més
d'una ruta
de platges
com sovint
ha passat en el passat
amb tot el respecte
per les platges
en aquest cas
també hem de compartir
la nostra ambició
el nostre projecte
els nostres objectius
amb el territori
perquè comptem
amb totes
i cadascunes
de les comarques
des del Baix Penedès
al Priorat
des de la Terra Alta
a la Conca de Barberà
des del Baix Penedès
fins al Tarragonès
no pensem només
en nosaltres
com a destí
únic
i exclusiu
som
no som
i ho he dit abans
una capital
escloem
perquè tenim capacitat
per liderar
i a tot arreu
han de saber
que Tarragona
a banda del Llegat Romà
també és la porta
d'entrada
d'una de les zones
vinícules
més importants
del món
el Priorat
la porta d'entrada
d'una ruta cultural
i religiosa
tan important
com la ruta
del Xíster
o la de Sant Fructuós
amb la Tarragona
amb la catedral
i amb tots els monaments
de Tarragona
com a escenari
així com el bresol
del modernisme
amb obres úniques
de Gaudí
o de Jujol
El quart element
són els nous motors
de l'economia local
fa una estona
ja m'he referit
a la recerca
al coneixement
com a peces claus
perquè Tarragona
s'enganxi al progrés
que anirà lligat
a la nova economia
també a l'esforç
que hem de fer
i està fent
la indústria química
i els serveis
a la nostra ciutat
per posar-se
en primera línia
també d'avantguarda
a les economies
de tota Europa
Si mirem Europa
precisament
veurem com
els països nòrdics
l'economia
vinculada a l'esport
concretament
en el cas de Finlàndia
representa
prop del 14%
del seu PIB
i en el cas de França
l'economia
vinculada
a la producció cultural
ja supera
de llarg
una de les principals
indústries històriques
del país veí
de l'estat veí
l'automobilisme
i precisament
la cultura
i l'esport
tindran
una gran rellevància
a la nostra ciutat
durant aquesta dècada
que comencem
tenim dues cites
de gran transcendència
no només
per situar
Tarragona
en el món
sinó també
per la gran repercussió
econòmica
que tindran
a mitjà
i sobretot
a llarg termini
em refereixo
concretament
a la capital cultural
europea 2016
i els jocs
del Mediterrani
2017
la capital cultural
2016
ens ajudarà
i definirà
perfectament
el pla d'equipaments
que aquesta ciutat
no ha tingut mai
el model cultural
que estem començant
a debatre
oberta
i clarament
en tots els actors
de la cultura
de la nostra ciutat
i a canalitzar
les fortaleses
de l'acció
municipal
però sobretot
de tots aquells
actors i productors
culturals
que operen
a la nostra ciutat
i que creuen
en la indústria
cultural
a Tarragona
no ho he de descobrir
aquí hi ha presidents
a molts clubs
d'esports
en sabem molt
el patronat d'esports
en dos anys i mig
ha consolidat
un sistema de gestió
que pot ser model
i està sent model
per altres ciutats
en dos anys
ha duplicat
gairebé
el nombre
d'usuaris
i pot augmentar
els serveis
encara més
en els propers anys
però a més a més
ho ha fet
disminuint
en un 21%
les necessitats
d'aportació pública
per tant
d'aportació municipal
aquest
és el model
que estem implantant
a la gestió municipal
per aquesta dècada
planificació
en comptes
d'improvisació
els resultats
tarden més o menys
però arriben
pel que fa als jocs
les xifres
permetin que ho digui així
són realment impressionant
l'impacte econòmic
basat
en el que
no basat
en uns estudis teòrics
i unes perspectives
estranyes
no no
basat
en la recollida
de dades
del que va suposar
el Maria
2005
que com saben
vostès van
organitzar els jocs
del Mediterrani
últims
del nostre país
va suposar
o suposarà
per Tarragona
entre 200 i 300 milions
d'euros
d'inversió
pública
directa
altres partides
també són
la mateixa organització
uns 55 milions d'euros
instal·lacions esportives
100 milions d'euros
la vila dels jocs
100 milions d'euros
i d'altres partides
d'organització
i logística
fins a 200 milions d'euros
per tant
mil milions d'euros
d'impacte
no tots
suportats
a les arques públiques
aquí també hi ha una
col·laboració important
públic-privada
i algunes d'aquestes inversions
també les faran
empreses privades
com la vila dels jocs
o algun dels equipaments
que després es pugui explotar
i rendibilitzar empresarialment
vull aprofitar l'ocasió
també
ja ho he fet
en alguna
emissora
vull aprofitar l'ocasió
per expressar el meu suport
el suport de Tarragona
a la candidatura
dels Jocs d'Ivern
Barcelona 2022
crec
en l'empenta
de Barcelona
per liderar
amb èxit
tal com ho va fer
l'any 92
un projecte
d'aquesta magnitud
com saben
Barcelona és subseu
dels Jocs del Mediterrani
2017
i Barcelona
com a ajuntament
i com a ciutat
ens ha donat suport
en tot moment
en aquesta realització
en resum
la Mediterrània
és un espai
estratègic
de futur
Tarragona
és la capital
política
socioeconòmica
del sud
de Tarragona
i per això
ha de fer valdre
el seu paper
de gran motor
del país
per demografia
per infraestructures
per indústria
per logística
per cultura
Tarragona
és una ciutat
industrial
i turística
però
que aposta
també per la cultura
el comerç
i l'esport
que creu
en les oportunitats
que generen
els emprenedors
que creu
en la recerca
del nivell
i aposta
que aposta
també
per la qualitat
de vida
dels tarragonins
i per estar
ben connectada
amb l'exterior
Tarragona
comptarà
doncs
amb un full
de ruta
per tothom
amb el Pla
Tarragona
2022
per primera vegada
a la seva història
venint del lluny
tots ho sabem
estem orgullosos
del nostre passat
però sobretot
volem guanyar
el nostre futur
un futur
que passa
pel ple desenvolupament
en els propers
10 anys
de tot
el nostre potencial
i em comprometo
que al final
d'aquest mandat
no de la dècada
d'aquest mandat
no hi haurà projectes
aturats
sinó projectes
o en marxa
o acabats
comencem una dècada
de grans oportunitats
un deceni
en el que hem de fer
possibles
tots els projectes
pendents
de fa tant de temps
una dècada
en què no podem
renunciar
absolutament
a res
un deceni
decisiu
per a les infraestructures
pel disseny
de la pròpia ciutat
i pel benestar
de totes les persones
aquesta Tarragona
ja està en marxa
i ningú la podrà aturar
una Tarragona positiva
convençuda
de les seves possibilitats
que no té límits
que supera els obstacles
amb ambició
i amb amplitud
d'objectius
perquè si conduïm
amb les llums
curtes
només veurem
les pedres
del camí
si posem les llargues
com pretem
com pretenem
i proposem
veurem tot el camí
en aquesta dècada
per tant
apostar per Tarragona
creguim
és guanyar
moltes gràcies
Gràcies
Gràcies
alcalde
ha estat una exposició
extensa
exhaustiva
li agraïm
que ens hagi
explicat
tots aquests projectes
de la ciutat
de Tarragona
ha estat 55
és igual
ara obrim la segona part
hi ha una trentena
de preguntes
dels companys periodistes
és evident que no
les podrem fer totes
n'he estat fent
una tria
a propósit
també dels continguts
de la conferència
n'hi ha algunes preguntes
relacionades
amb el territori
amb la capitalitat
amb la bagueria
de Tarragona
per exemple
Joan Martínez
de Canal Català
i Colla Ballester
de Catalunya Ràdio
li pregunten
per aquesta qüestió
pràcticament
en el mateix sentit
està disposat
a negociar
el nom
de la bagueria
de Tarragona
o
feta la pregunta
d'una altra manera
per què no accepta
ara el nom
de Camp de Tarragona
començaré pel final
de la pregunta
i acabarem el primer
o és igual
el primer
no
i per què no accepta
el nom
de Camp de Tarragona
perquè el Camp de Tarragona
ja ho he dit
i ho hem comentat molt
el Camp de Tarragona
històricament
i geogràficament
perquè vostès ho sàpiguin
i segur que ho saben
tots
o la majoria
és
el camp
baix camp
i si m'apuren
tarragonès
geogràficament
està clar
però no
baix penedès
que volem que sigui
part d'aquesta bagueria
no
Conca de Barberà
no Priorat
fa poc parlàvem
gent del Priorat
i em deien
ens sentim més còmodes
sota el paraigua
de Tarragona
que del Camp de Tarragona
que nosaltres
ni l'ensumem
perquè el Camp de Tarragona
està més enllà
del coll de la teixeta
no aquí on vivim nosaltres
això d'una banda
i de l'altra
he de reconèixer
un mea culpa
que hem de donar
uns quants
dels que estem aquí
o tots
nosaltres
durant anys
hem anat posant
jo no hi era
però en fi
ho assumeixo
Consorci del Camp de Tarragona
tram camp
inclús en els nostres partits
i en les nostres urbanitzacions
tenim Federació del Camp de Tarragona
molts partits
però no dir tots
probablement el Partit Popular
és l'únic que no
però
i ho hem anat fent
en un sentit
boanista
d'una banda
i escolta
ja ens va bé
i de l'altra
per fugir
d'allò que pensàvem
que era obsolet
i que era tan
carca i tal
que eren les províncies
jo hem anat fent
jo hem anat fent
de bon rotllo
permeti'm l'expressió
però és veritat
que
no sempre
aquest bon rotllo
s'ha utilitzat bé
d'altres bandes
jo vinc per l'autovia
a 7
passant de la canonja
i anant cap al futur cim
i veig
cim del camp
punt
veig al costat
de la canonja
també
una mancomunitat
de mercaderies
que diu
mancomunitat
del camp
i el de Tarragona
per tant
com que també
s'ha fet
un mal ús
del nom
camp
de Tarragona
jo defenso
veuria de Tarragona
perquè crec
que històrica
geogràfica
i naturalment
és la més adequada
sobre el mateix tema
alcalde
Catalunya Ràdio
també li pregunta
d'una altra manera
si creu que des de res
s'ha actuat
amb traïdoria
en aquest tema
si em permet la broma
pots fer allò de
passo a palabra
no, no, no
podia demanar
el comú he dit
del públic
o no?
en fi
com ho diria
per fer-ho bé
i perquè ningú
es molestés
excessivament
jo crec
que Reus
ha intentat
esgarapar
alguna oportunitat
i també
crec que Reus
ha
en algun cas
abusat
de la
bonomia
de la majoria
dels tarragonins
això
es traduiria
home
crec que no
potser la paraula
és molt forta
però sí
és veritat
que mentre
que nosaltres
anàvem
treballant
pel territori
utilitzant
camp de
Tarragona
altres
anaven esgarapant
dia a dia
gratant
dia a dia
possibilitats
i això clar
arriba el moment
en què si graten
una miqueta
no en fan mal
però si graten
molt
et fan ferida
i si et fan ferida
reacciones
canvien de registre
no sé si ho he dit
bé
li pregunto
per qüestions
de cultura
Benignes Rios
d'on de
Rambla.radio
planteja
un debat
que diu
que hi ha
un sentiment
general
que hi ha
a la ciutat
de Mancances
en matèria
de cultura
tenint en compte
que Tarragona
aspira a ser
capital
de la cultura
europea
el 2016
reconeix
que hi ha
aquest problema
que tenim
mancances
en matèria
cultural
claríssimament
sí
i els hi vaig dir
a les entitats
el dia que es van trobar
al Metropol
però també
per cert
van donar la cara
davant de totes
les entitats
al Metropol
i ens hem tessat
de mutu acord
un camí conjunt
per buscar
un model
el model
que nosaltres
hem posat
damunt la taula
i sí
és veritat
que hi ha
mancances
importants
culturals
importantíssimes
no les detallaré
totes
però hi ha
importants
i també
els propis
les propis
entitats
culturals
i els propis
artistes
i la gent
que es dedica
a la cultura
ens deia
no és culpa
només
de vostès
és de dècades
que no s'ha
invertit
prou
en cultura
en equipaments
culturals
amb activitat
cultural
amb indústria
cultural
per tant
com que tenim
aquesta aposta
tan important
que és el
Tarragona
2016
que ens ha de
marcar un camí
i uns objectius
treballem-ho junts
i el compromís
de tots plegats
és treballem-ho junts
jo aquest manifest
famós
que han signat
el subscriuria
gairebé
íntegrament
i els hi vaig dir
amb ells
i em van agrair
la sinceritat
a més a més
per tant
en comptes
de fer lamentacions
respecte del passat
anem a treballar
pel futur
i jo crec
que hem posat
amb el model cultural
que ha proposat
la senyora Carme Crespo
i la senyora
Rosa Rossell
com a responsables
màximes
de l'àrea
de cultura
damunt la taula
i amb la plena disposició
de discutir-ho
treballar-ho
i arribar a conclusions
i apostar
clarament
per allò
que es defineixi
entre tots
que és el millor
per la ciutat
a nosaltres
ens tocarà
fer els equipaments
evidentment
a nosaltres
al Ministeri
de Cultura
en el cas
del Museu
i la Necròpolis
a la Generalitat
en casos diferents
la nova Biblioteca Pública
etcètera
però és veritat
que hi ha greus mancances
en cultura
i per tant
si la pregunta
és
hi ha greus mancances
sí
la resposta és sí
si estem en condicions
de resoldre-les
també
si el sector
està preocupat
també
però menys
de fa unes setmanes
a mig camí
una pregunta a mig camí
de la cultura
i de la polèmica
que comentàvem abans
bàsicament
és una pregunta
de caire cultural
però jo crec que hi ha
un rara fons
clarament
per la polèmica territorial
m'he deixat una cosa
perdoni
amb la immensa majoria
de les entitats
per no dir en totes
estem treballant
tenen subvencions
i tenim convenis
ho dic perquè
també s'entengui
que no estem
als dos costats
del riu
és a dir
que no som
orient i occident
estem treballant
ja
en alguns temes
el que li deia
una pregunta molt concreta
que potser
pot semblar anecdòtica
la Raquel Sanz
del diari de Tarragona
li pregunta
s'ha plantejat canviar
el nom del carrer
Méndez Núñez
pel d'Antoni Gaudí?
sí
sí que l'hem plantejat
però tenim un petit problema
em sembla que ja ho vaig explicar
en alguna ocasió
que és que a Sant Salvador
hi ha un carrer
que es diu
l'Antoni Gaudí
i aleshores
però sí, sí
està plantejat
ho estem treballant
perquè ni els veïns
de l'Antoni Gaudí
ni de Méndez Núñez
jo sé que algú a Mendez Núñez
ha dit que no volia
que es canviés el nom
però jo crec que l'hem de canviar
perquè és que allà
tenim l'Església de Jesús i Maria
i l'única obra autèntica
de gaudir
de tota la nostra demarcació
per tant
jo crec que té sentit
algú es pot molestar
però la voluntat decidida
és posar-li
en Toni Gaudí
de cultura i d'esport
li pregunta
Mercè Ribé
del punt
de la candidatura
de Tarraona
dels Jocs del Mediterrani
i de la candidatura
a Capital Cultural Europea
d'aquesta segona
diu que es parla
més aviat a POC
què s'està fent
realment
per promocionar
la candidatura
del 2016
i tenint en compte
la repercussió
que tenen
els dos esdeveniments
li pregunta
i li demana
que es mulli
si en davant
dels dos casos
quina seria
prioritària
per l'Ajuntament
si una o altra
és que no
no són excloents
ni es fan nosa
ni tenen
per què anar separades
van separades
perquè són dues convocatòries
diferents
dos formats diferents
dos objectius diferents
però no
no són excloents
per tant
les seguirem treballant
totes
amb la mateixa intensitat
de tal manera
que
la Capital Cultural
2016
i els Jocs del Mediterrani
2017
en els pressupostos
municipals
tenen
exactament
la mateixa partida
exactament
la mateixa partida
i ho hem fet
perquè no circuli
aquesta sensació
que apostem
pels jocs
i ens deixem arrossegar
per la Capital Cultural
Llega
no
què s'ha produït?
s'ha produït
una cosa
que es passa
en aquest món
que els esports
tiren molt
que hi ha moltes
empreses privades
que hi han apostat
decididament
que segueixen
trucant a la porta
per patrocinar
els jocs
del Mediterrani
probablement
perquè esperen
que l'esponsorització
tinguin
millors retorns
pel que sigui
o perquè és més conegut
o perquè s'entén més
jo recordo que l'alcalde
de Salamanca
em deia
que li feia ràbia
que Salamanca
i el de Santiago
també
no sé amb quin esdeveniment
esportiu
coinciria
no sé si amb els jocs
de Barcelona
no ho sé
i em deia que em feia
em fa ràbia
em fa ràbia
em fa ràbia
de ell
em fa ràbia
me da ràbia
que
se ha hablado
no sé quantes pàgines
de Barcelona
no sé si era
Barcelona
o que Sevilla
intentava la candidatura
i en canvi
de la capital cultural
solo salíamos
en los medios
cuando había
un gran acontecimiento
no todos los acontecimientos
culturales
un gran acontecimiento
cultural
per tant
estem treballant
amb la mateixa intensitat
és veritat
que el timing
dels jocs
del Mediterrani
s'ha accelerat
com a conseqüència
que el COE
ja ha fet seva
la candidatura
de Tarragona
i va descartar
la de Cartagena
i ja hem estat presents
als jocs
a Pescara
a Itàlia
i per tant
diguéssim
ja està una mica avançat
ara bé
nosaltres tenim
amb el joc
amb la candidatura
de Tarragona
2016
un conveni
amb l'Institut Ramon Llull
perquè amb totes
les seves exposicions
i presències
estatals
nacionals
i internacionals
hi hagi present
una exposició
de la candidatura
de Tarragona
2016
vam estar
a Frankfurt
hem estat
a Fitur
i estarem
aquests dies
a Fitur
vam estar
a Gènova
vam estar
a Liverpool
capitals
allà on s'han fet reunions
i projecció exterior
de capitals culturals
i no hem parat
de fer-ho
sempre dic
que per les dues
candidatures
és tan important
el recorregut
és a dir
tot el que siguem
capaços de fer
per arribar-hi
com el mateix objectiu
perquè
en la capitalitat
de la cultura
ens obliga
a fer
un dossier
exhaustiu
de tots els potencials
culturals
de Tarragona
ens obliga
a proposar-nos
i complir
evidentment
objectius
d'inversions
i de treball
en determinats sectors
i àmbits
de la vida cultural
i sobretot
ens obliga
a definir
uns objectius
un eslògan
un leitmotiv
d'aquesta candidatura
que no puc revelar
que s'està treballant
amb experts
per no donar pistes
a la resta
de les candidatures
però també els he de dir
que si vostès
miren
a les adhesions
que hi ha una pàgina web
que les marca
i que les compara
tot i que hi ha
entre 17 i 19
candidates a Espanya
entre 17 i 19
candidates a Espanya
i ciutats
com Còrdoba
que fa
molts i molts anys
que ho treballen
i no treballen molt bé
estem els quarts
situats
en aquest rànquing
que si volen
és per adhesió popular
no és un rànquing
definitori
però també li dic
que ens han dit
recentment
dos experts
de la Unió Europea
que és qui
definitivament decideix
qui és la capital cultural
que estem
igual de ben posicionats
que la resta
de candidatures
per tant
seguim optant
seguim optant
en la mateixa força
el que passa
és que
jo no tinc la culpa
ningú dels que estem aquí
que a l'esport
tinguin més repercussió
que a la cultura
ja que parlem
de les dues candidatures
Pitu Terrassa
de Tot Tarragona
li pregunta
per què l'Ajuntament
no ha realitzat
una auditoria
a la candidatura
2017
l'auditoria pròpia
encarregada
per l'Ajuntament
a la candidatura
als Jocs del Mediterrani
i com vostè va assegurar
per la mateixa raó
que no
que no faig
una auditoria
de la seva empresa
o que no faig
una auditoria
de cap empresa privada
perquè no puc
ni em toca
jo he de fer
he de demanar
que em portin
l'auditoria
me l'han portat
l'hem fet pública
aquí ho ha demanat
i hem auditat
per la intervenció
municipal
les aportacions
municipals
per tant públiques
que s'hagin aplicat bé
que això és el que hem de vetllar
que els diners publics
sepiquin bé
li preguntaré
per alguns equipaments
que potser no han sortit
en la conferència
un
ja sé que no és obra
no és competència
de l'Ajuntament
que és el complex Sant Jordi
que en sap
de l'endarreriment
és una obra
que ha de fer
el govern de la Generalitat
sap les raons
per les quals
encara han començat
jo he trucat
a diversos responsables
i em diuen
que no hi ha
problemes
reals
que l'empresa
està fent
suposo que
còpia de material
finançament
saben vostès
que el finançament
últimament està molt car
d'obtenir
i nosaltres ho sabem
per l'escola oficial
d'idiomes
però vaja
ningú m'ha dit
i per tant
he d'entendre
que això avança
i avança bé
en quin moment
es troba la sessió
del Banc d'Espanya?
demà passat
ho sabrem
ja sé que no hauria de dir
perquè m'estaren trucant
demà passat
tots els periodistes
però
doncs
el trucarem divendres
bé
no
va molt bé
va molt bé
un equipament
pràcticament
ja enllestit
és que he dit
tantes vegades
que estem a la recta final
que si ho torno a dir
una altra vegada
hem tirat
miri
l'alcalde
amb el mateix compte
un altre equipament
que és competència
en aquest cas
de la Diputació
les obres
de la plaça
de Toros
s'han d'acabar
però un cop
estiguin vestides
les obres
que és una pregunta
de la redacció
de Tarragona Ràdio
l'Ajuntament
vol gestionar
el que s'hi faci
és a dir
vol assumir
la competència
de la gestió
dels espectacles
de tot tipus
que s'hi facin
a la plaça
de Toros
aquesta és una qüestió
que jo estic parlant
amb el president
de la Diputació
i amb la que ens posarem
d'acord
si m'ho permeten
no puc parlar
pel president
de la Diputació
i per respecte
a les converses
que anem tenint
ens hi posarem
d'acord
per tant
no hi haurà
cap problema
és evident
que serà
un equipament
per la ciutat
pensat també
per la seva
envergadura
per tot el territori
i que nosaltres
hi hem de dir
alguna cosa
i estem parlant
amb el president
de la Diputació
ja portem
algun
tres converses
tres reunions
fetes
inclús
ens estem intercanviant
números
i ens posarem d'acord
només li puc dir això
per respecte
permeti'm que no sigui
més explícit
ni aporti més informació
per anar acabant ja
una pregunta de calendari
quin any podrem veure
la nova estació
de tren
de Tarragona
del centre de Tarragona
aquí lligaré
amb
lo dels esdeveniments
ara tenim
com he dit
dues coses
que no teníem
primer
estudi informatiu
encarregat pel Ministeri
i conveni
entre les tres institucions
responsables
Ajuntament
Generalitat
i Ministeri
per tirar-ho endavant
per tant
això no té marxa enrere
la façana marítima
vull dir
la recuperació
de la façana marítima
i el pas
del tren
per la ciutat
una
dos
hem manifestat
en tot moment
que volem que l'estació
sigui
en el centre de la ciutat
i una estació
central
per tant
no un abaixador
tres
en el Pacte Nacional
d'Infraestructures
acordat ara fa pocs mesos
o poques setmanes
diria
fins i tot
tenim consignats
ja 174 milions
d'euros
per aquestes obres
o per aquest projecte
que no és poc
per tant
què hem de fer
amb tot això
que tenim
dir que l'objectiu nostre
és que
quan es facin
els llocs del Mediterrani
o la Capital Cultural
2016
això estigui ja tot
plenament en marxa
vostès em diran
home és molt optimista
mirin
el Pasqual Maragall
quan va fer
quan va plantejar
la candidatura
del 92
el que tenia al cap
no era només
la cerimònia inaugural
o
o les competicions
que eren magnífiques
o
o el desenvolupament
dels voluntaris
no no
el que tenia al cap
és que amb l'excusa
del 92
es pot
si m'ho permeten
pressionar
a les administracions
per dir
escolti'm
jo tot això
ho vull acabar
per aquest moment
que vindran
5.000 atletes
no sé quants periodistes
no sé quantes delegacions
no sé quants ministres
per tant
què facilita els llocs
què facilita
la Capital Cultural Europea
dir en els responsables
dels ministeris
escolti'm
acceleri
que jo això
ho he de tenir
per tenir una ciutat presentable
en definitiva
un país presentable
en el món
i per això serveix també
un esdeveniment
d'aquest tipus
per tant
data
2016-2017
ens recordarem
Gemma Torrens
de la Cadena
Serli pregunta
per una de les apostes electorals
de fa dos anys i mig
la construcció
de 900 pisos
de protecció oficial
a la ciutat
diu que
si amb la crisi econòmica
encara queda tot plegat
no no
aquella aposta
ara
aquella aposta
que a més està escrita
i no ho nego
va estar pensada
en els paràmetres
2006
jo avui
m'he fullejat
un full
que va fer
el govern anterior
sobre uns pressupostos
rodons
pel 2006
i feia
una aposta
pels habitatges
socials
que després
no es van fer
però és igual
una aposta clara
pels habitatges socials
en el 2006
hi havia una alta demanda
d'habitatges socials
entre altres coses
perquè aquells
que eren
adjudicataris
obtenien crèdits
i aquí no estic
criticant la banca
obtenien crèdits
ara mateix
les condicions
són
a veure si no m'equivoco
la victòria
és per aquí
sí
a Sant Salvador
vam inaugurar
una promoció
de 8 habitatges
socials
vam tenir
quanta gent
que es va presentar
una vintena
de persones
al final
només 3
3
van poder adjudicar
perquè els altres
o no els reunien
en condicions
es van tirar enrere
i quants
han aconseguit crèdit
2
això d'una banda
per tant
vol dir que la demanda
és la que és
no perquè no hi hagi
necessitat
de tenir habitatges socials
sinó perquè
és que les condicions
són les que són
hi ha molta gent
que es queda a l'atur
molta gent que té por
de l'atur
i diu
escolti
jo ara no m'embarcaré
perquè m'espero
vaig estalviant
a veure si la situació
canvia d'una banda
i de l'altra
hi ha molts empresaris
molts constructors
que m'han dit
escolti
deixi'm els fer a mi
els habitatges socials
perquè tinc terrenys
i en aquest moment
estem parlant
amb empresaris
que ja estan
en marxa
amb llicències
que volen construir
habitatges socials
cosa que no passava
anteriorment
per tant
entre una cosa
i l'altra
difícilment
per no dir impossible
per tant
ja li dic
no
farem els 900 habitatges
de protecció oficial
perquè a més
els tindríem
tancats
els tindríem tancats
li faig
ara sí
l'última
Mercè arriba
també del punt
li pregunta
quina herència
quina obra
creu que deixarà
vostè
en el seu primer mandat
com a alcalde
de la ciutat
a la ciutat
de Tarragona
quina herència
quina cosa
quina obra
per d'aquí un any i mig
creu que deixarà
i que marcarà
haurà marcat
el seu primer mandat
com a alcalde
de Tarragona
suposo que tots
volen
que jo digui
un gran projecte
o el mercat
o el cort anglès
o el teatre Tarragona
doncs no
les llars d'infants
que permetran
que tots els nens i nenes
si no canvia molt
la població
tindran una oportunitat
i els pares
per tant
de treballar
i deixar els nens i nenes
les llars d'infants
que ens hem compromès
a fer en aquest mandat
i que tancaran
pràcticament
l'oferta educativa
de la nostra ciutat
des del punt de vista
de llars d'infants
doncs alcalde
espero posar
la primera pedra
de la ciutat esportiva
del Nàstic
en fi
moltes altres coses
però la que em fa
més il·lusió
és aquesta
doncs alcalde
aquí acabem
li agraïm
des del col·legi de periodistes
la demarcació de Tarragona
de tots els companys
dels mitjans de comunicació
aquí per cent
els que no han pogut venir
li agraïm
que hagi acceptat
la nostra invitació
gràcies per la conferència
per la xerrada
i gràcies també
per respondre
a les preguntes
i gràcies també
a tot el públic
assistent
per venir a aquesta cita
anual
de la conferència
del col·legi de periodistes
de Catalunya
gràcies i bona nit
adeu-siau
ha anat molt bé
ha anat bé
a la