Seguim en directe des de l'edifici de la Facultat de Lletres,
l'antic edifici dels hermanos de la Salle,
com ens deien abans els nostres tertulians.
La qüestió és que ara, entre altres coses,
és la seu del Centre de Normalització Lingüística.
Nova seu, trasllat recent relativament,
des de l'estiu que s'han traslladat des de la plaça del Palló,
des de l'antiga audiència.
Ara són aquí, a la plaça Imperial Tàrraco,
i avui ho estem celebrant amb ells.
Enric Garriga, et torno a saludar.
Espera que es posen els auriculars del tipus Madona.
Et torno a saludar. Hola.
Hola, què tal?
Vinga, que m'has portat dos voluntaris per la llengua.
Sí, hem portat dos voluntaris, com dèiem abans,
de perfils molt diferents,
i amb diferents experiències com a voluntaris.
Doncs mira, l'Àngel González...
Bon dia, Àngel.
Hola, bon dia.
L'Àngel és conductor de l'EMT?
Sí.
Per tant, home enfeinat, home amb uns horaris concrets,
que diu, jo vaig a fer de voluntari.
Sí, el temps lliure, el tenim una companya
que normalment sortim a fer alguna visita a Terramona,
i que a ella li costa una mica més.
Jo no soc català nascut a Catalunya,
però, bueno, sembla ser que parlo una mica millor
i llavors a ella li costa una mica més
i anem a fer algunes visites, sí.
Ara parlarem de les vostres aparelles,
perquè heu vingut dos voluntaris però desaparellats.
L'altre voluntari, a més, a Tecarra, que és el Javier Sabater,
delegat del govern.
Hola, què tal? Bon dia.
I si l'Àngel està, doncs, enfeinat i esgarrapa el temps d'un pot,
com a conductor d'autobús, vostè, senyor Sabater,
d'on treu el temps per fer de voluntari?
De lluny sigui, no?
Perquè jo sentia abans la tertúlia,
hi havia unes últimes consideracions,
quan deien que era cosa de tots,
doncs hi hem de col·laborar tots, no?
En el cas de l'Àngel González, té molt més mèrit que jo,
perquè és una persona que no ha nascut aquí,
que, a més, jo he estudiat filologia catalana
i, per tant, en fi, ja em ve molt fàcil,
però ell, en fi, és d'admirar, no?
Així que, exemples com el seu són els que haurien de proliferar.
Aquí hi ha gent que ha vingut de fora
i que ja s'incorpora en aquesta tasca
de fer, no només de preservar la nostra llengua,
que això ja de per si és un mèrit molt important, no?
És que el com té un mèrit cultural, no?
És un objectiu cultural, si diguem-ho així,
però també té un altre objectiu,
que és el que continuem sent un sol poble a Catalunya,
perquè aquí, si hi ha fractures
per diferències lingüístiques o culturals o religioses, etc.,
no en sortirem.
I la llengua és un element molt important,
en fi, és gairebé el més important de la nostra nació,
és el que ens confereix personalitats.
Si Catalunya no tingués una llengua pròpia,
en fi, potser la nació ni existiria, no?
En canvi, gràcies a això,
doncs tenim un poble que hem de continuar preservant.
Així que jo felicito l'Àngel i, en fi,
gairebé també com a voluntari lingüístic,
però també com a delegat del govern.
Au, doblement felicitat.
Moltes gràcies.
Expliqueu-me què ha de fer,
què és el mínim o el màxim que fan voluntari,
quines són les seves tasques?
Jo?
Sí, què fan voluntari?
Bé, jo intento, o intentem nosaltres allà,
amb la resta de companys que vam estar amb l'Enric
fent un curs de...
De reforç oral.
De reforç oral, sí, perquè era tot oral.
I, bé, ja des del bon matí, quan arribes,
comences a parlar amb ells en català, no?
Perquè s'ho vagin acostumant.
Després diem, escolta,
aquí podem anar a passejar, a veure, a tocar ferro, no?
Allà...
O sigui, teniu un dia a la setmana que quedeu?
Un moment que quedem i diem, bueno,
una horeta avui, aquesta tarda és per nosaltres, vinga, va,
anem a fer alguna visita pels monuments o la muralla,
o ja et dic, no sé, i anem, anem.
I parlem de les peces que hi ha allà i ho parlem en català, no?
Ho feu sempre en parelles, vull dir que no cal que aneu tot al grup.
Quedeu en parelles a les hores que us convé més.
Quedeu en parelles, i no sempre a la mateixa, no?
Perquè potser la que jo tinc assignada, en principi, per l'Enric,
doncs no pot venir, no?
Però hi ha un altre company que està lliure d'allò del curs.
Escolta, Miquel Àngel, què hi anem?
O Jasmina, què estàs lliure?
Sí, doncs anem a fer una visita.
I ja està, i ho muntem així.
Per tant, digues, Enric.
Vull explicar, en el cas de l'Àngel,
i en el cas de l'empresa municipal de transports,
van fer, entre els alumnes d'aquests cursos de reforç oral que fèiem,
van fer parelles entre ells,
perquè teníem el curs, gent que parlava que eren català o no parlants,
o quasi com l'Àngel, que si no ho diu ell no ho notaríeu,
que de petit no parlava en català.
I llavors les parelles són entre ells.
De manera, això també ho fem, per exemple, al Departament de Justícia,
i en alguns llocs així, diguem, en alguns llocs concrets de feines,
o ho hem fet també al sociosanitari Francolí, per exemple.
En aquests llocs la gent s'emparella amb algú del lloc de feina
amb la qual cosa tenen temes en comú pròpiament de la feina.
És el que deia també l'Àngel.
És a dir, clar, abans del curs se saludaven en castellà,
després de fer el curs i a més a més emparellar-se lingüísticament,
se saluden en català i això crea una dinàmica interna de l'empresa.
En canvi, tenim el XIVST, que és, malgrat que tingui el carrer d'això,
ell es va apuntar com a voluntari, diguem, del voluntariat normal,
la gent que s'apunta a fer de voluntari sense...
Sense conèixer la seva parella, n'és a veure el que li tocarà.
Exacte, en absolut, en absolut.
XIV, què és la teva parella?
Doncs és una noia colombiana que ja porta un temps aquí,
que es diu Glòria, i que...
En fi, jo a més a més faig una cosa adicional amb tot això,
que és que intento fer col·laborar també altra gent, no?
Clar, sóc el delegat del govern i no s'hi poden negar, diguem-ho així, eh?
Si no ho fos segurament no tindria aquesta possibilitat,
però ho dic perquè de vegades anem a exposicions, no?
Doncs llavors faig venir algú que ens faci una exposició guiada
i llavors en català, evidentment,
perquè alguna vegada ha passat també aquell com que és molt curiós, no?
Arribem a un lloc i dic, mira, és la meva parella lingüística,
l'estem que ensenyant el català, és colombiana,
i llavors tothom comencen a parlar en castellà.
Dic, home, no, no podem, que aquí hem vingut per una altra cosa.
Però, en fi, vull dir que hi participen, doncs, en fi,
si anem a un museu, doncs, de vegades truco al directe
o al conservador de l'exposició, d'una exposició que hi hagi, etcètera, etcètera.
O anem a veure monuments o alguna botiga o, en fi,
elements molt quotidians també, no?
Molt del dia a dia per poder practicar.
I de vegades, a més, has d'anar una mica a la guait, no?
Perquè quan, si hi ha algun altre que està explicant l'exposició,
el monument o la botiga,
de vegades coneixent com coneixes la teva parella lingüística,
doncs ja tenen dones que dius,
em sembla que aquesta paraula la coneixes,
i llavors no. Ah, doncs clar, potser no s'atreveix a dir-ho,
però si tu coneixes una mica quin és el seu vocabulari,
doncs llavors te n'adones que li has d'explicar aquella paraula
que t'hi has de fixar.
És a dir, fem una mica també de professors, eh?
Així que penso que és una bona experiència,
que serveix per allò que dèiem,
no només per ensenyar en si la pròpia llengua,
sinó també per col·laborar, que hi hagi més integració.
Gairebé diria que, a més a més d'ensenyar la llengua,
has de ser simpàtic, eh?
Els catalans, els catalanoparlants,
hem de ser simpàtics amb el...
Bueno, és una feina més que ens toca, no?
Vull dir que encara que un dia no estiguis gaire d'humor
o no et faci mal al peu, doncs...
Has de ser bon anfitrió, o?
Exacte.
T'has de sentir això és casa meva, vina, vina, que t'ho ensenyo.
Ah, exacte.
És com si fessis venir algú a casa teva, exacte.
Enric, què em preguntes?
Què m'escrius?
Jo sentia que diu que, a part d'anar a exposicions,
i a més a més, també van a llocs, a espais comercials,
i anava a preguntar, heu anat al tall anglès?
No, no, això encara...
No crec que hi anem, eh?
Prefereixo anar a una botiga tradicional
que, en fi, que sigui d'aquí,
que li puguin explicar les coses d'aquí,
doncs un dia, per exemple, una joieria
que hi havia una exposició, a més,
sobre joies fetes amb alabastre, no?
Alabastre de Serral, gairebé tot.
O sigui que fem jugar tot, també, no?
Molt de coneixement de la llengua,
però també de les coses d'aquí,
que pot ser una joieria,
però pot ser un lloc on es guanyen la vida,
doncs deixar fent extracció d'alabastre, no?
I fem una mica de coneixement de tot el medi,
o una exposició del món romà,
o anar a veure, doncs,
les últimes actuacions que s'han fet en el teatre romà
perquè es puguin descobrir.
és a dir, hi ha descobriment de ciutat,
també una mica fem de tot, no?
Aprofitem el temps.
Això també ho volia dir.
El tema del voluntariat és, per una banda,
també el que és el voluntari,
el que és el catalanoparlant de la parella,
ja té aquesta feina com d'anfitrió,
i el que sol passar amb el tema de la cultura lingüística
és aquest intercanvi,
no només hi ha de llengua,
sinó també de costums, de cultura,
que la parella lingüística, l'aprenent,
no només aprèn llengua,
sinó que, a més a més,
aprèn, gràcies a la seva parella,
que és una persona que, generalment,
pot tant molt de temps,
o tota la vida que és d'aquí,
no només aprèn català,
sinó que, a més a més,
aprèn el lloc on viu,
coneix coses de la ciutat de Tarragona.
Perquè, de fet, és el que passa,
la llengua està vinculada amb el que vivim.
Amb l'entorn.
A les festes de Santa Tegla,
jo m'he trobat gent que conec del voluntariat,
gent que són els aprenents,
gent que fa pocs anys que estan aquí,
o pocs mesos,
i me'ls he trobat pel carrer,
participant a les festes,
veient les coses i comentant-les.
Però, i vosaltres, què apreneu?
Què us aporta, vosaltres?
Sempre hi ha moltes coses.
A mi, molta satisfacció de poder dir,
no som d'aquí, no som d'aquí.
Jo he començat a parlar català de ben gran.
jo he viscut tota la vida a Bonavista.
Molt difícil parlar català a Bonavista,
el de petit i anys enrere.
Però, quan vaig començar a treballar amb els autobusos,
després amb el discrecional i tal,
vaig veure que era la meva obligació,
perquè vaig començar a créixer aquí,
estimar Tarragona,
i dir que això és el meu,
i jo he d'aprendre català.
I jo he après el carrer.
Jo parlo el català del carrer.
I llavors, per mi, és una gran satisfacció
poder-li explicar a una companya
que li costa més o que té vergonya,
dir-li, no, tu has de perdre la por.
Vine amb mi, anem.
Mira, això és un pas de vianant,
això és el semàfor,
això és un autobús,
això és una exposició de no sé què.
A nivell laboral, a mi em xoca una mica,
perquè amb la feina que teniu ja vosaltres dins la EMT,
escolta, que després encara facis hores extres
per entendre'ns, eh?
Amb els mateixos companys de feina,
que dius, jo ara me n'aniria a casa.
I trobo que prou gent està implicada en aquest programa?
Sí, dins de l'empresa nostra, sí.
Déu-n'hi-do.
Van haver dos cursets, no?
I cada curs tenia 15 o 20 persones,
vull dir que prou que sí.
Entenc que sí, no?
I com que va sortir també el primer,
jo sé que hi ha molta gent animada a fer més curs.
Sí, sí, està previst que en farem més detallers d'aquests.
I, bueno, hi ha gent catalana dins de l'empresa
que estaria molt disposada a ajudar, eh?
A mi també m'ensenya moltes coses.
Per exemple, doncs pensar que una de les qüestions
que més hem de resoldre a casa nostra
és el canvi d'actituds i d'hàbits, no?
I jo pensava que aquesta persona,
que és la meva primera experiència,
també l'hauria d'animar a canviar de bé, no?
Però en canvi he après, i això és molt important,
que tenim gent molt conscienciada.
Clar, normalment la gent que va a fer cursos
o que admet fer aquesta experiència
és gent que ja ho té claríssim, no?
I que fins i tot quan va a algun lloc
i si no se li adrecen en català,
de vegades ho demanen.
Així que és una experiència des de molts punts de vista,
com deia l'Àngel, que produeix molta satisfacció.
Així que jo animo que les persones que ens estan escoltant
que també considerin aquesta possibilitat,
perquè és una manera també de ser feliç,
si se'n permet, no?
Fent feliços els altres com més feliç és un, no?
Això ja se sap, doncs en aquesta ocasió,
amb aquesta experiència també passa.
Amb aquest missatge tan positiu ja ho veieu.
Us recomanem també que proveu això de voluntariat per la llengua.
Avui hem parlat amb dos voluntaris,
l'Àngel González i el Javier Sabatí.
Moltíssimes gràcies.
Bon dia.
Bon dia.
Canviem d'hora, Enric, tu et quedes, no?
Sí, jo em quedo amb tu.
Passats els titulars de Catalunya Informació,
estarem aquí per fer un clic i ja per tancar aquest programa especial
des de la nova seu del Centre de Normalització Lingüística.