No és un amparito, però és un ball de l'àliga.
Un pas doble amb el torero també.
L'àliga que es va col·locant en una posició central,
mirant a la porta principal de la catedral,
amb aquesta imatge, ara que tenim per TAC12,
un primer pla realment esplèndid.
L'àliga de Tarragona amb la seva corona comptal,
que de noia va ser motiu de polèmica quan va sorgir,
perquè la Lliga de Tarragona sempre havia portat la colona reial espanyola.
I en el moment de la recuperació es va fer un treball heràldic
per posar la corona comptal del comte de Tarragona,
d'herència medieval, i per tant té aquest nombre de perles determinades
que presideixen aquesta peça i que la donen aquesta estètica molt bonica.
És un element en pedigrí.
En pedigrí, la corona és del taller del Joan Bladquet,
la peça de l'Antoni Mas, l'única peça de lleutor que actualment surt al carrer,
tot i que està inspirada i copiada, en el bon sentit de la paraula,
de l'antiga àliga de Girona, que també, excepte el cap,
estava tota construïda en metall, o està construïda,
perquè encara es conserva al museu de la ciutat de Girona.
Jo recordo perfectament l'Antoni Mas de Vilaseca
anant a mirar la peça original per aprendre la tècnica
per sisellar aquesta magnífica àliga de Tarragona
que es va recuperar l'any 1986 per part del Vall de Diables de Tarragona,
que va ser impulsor d'aquesta peça que és propietat de l'Ajuntament.
Entre la molassa, mentrestant, la més juganera,
la més riaiera, podríem dir-ho, la més divertida,
una de les peces més divertides.
La peça que està més vegades documentada, que s'ha trencat en la història de la festa,
no aquesta, sinó les antigues, perquè precisament era una peça molt moguda
i, com bé deia el Ricard, doncs molt juganera, no?
Molt atrevida, a més a més, perquè quan després acaba ja el braç
i comencen a fer la baixada de les escales de la catedral,
diguem-ne que element i element fan com una mena de repte, no?
A veure qui ho fa més difícil, qui ho fa més complicat.
Amb les seves campanes, que ha de portar tota mula,
perquè les mules porten campanes i no porten picarols de cavall.
Per tant, també un altre detall, aquesta peça...
També és una qüestió de pedigri, si ets mula o cavall.
I el domàs, bé, tot el que seria tota la coberta de la molassa,
no només el domàs, tot el que seria tota la gualdrapa de color verd,
amb el serrell negre, també aquest color és històric de la molassa de Tarragona,
ja al segle XVIII es tenen descripcions i es va mantenir així recuperada.
Fixeu-vos com es col·loca a supluig, perquè, efectivament,
quan deia la Iolanda, estan caient algunes gotes
i s'ha col·locat una mica a cobert la peça.
Ja hem vist també que la cocafera ha quedat col·locada just a la banda de la porta,
d'una de les portes laterals de l'església de la catedral de Tarragona
i ja no entrarà més cap aquí, cap al pla de la seu.
Sí que ho farà el lleó, que és aquesta figura que rememora la llegenda,
a un dels passatges de la llegenda de Santa Tecla,
que, precisament, s'escenifica en el retaule del dia 20 a la nit,
que és aquest passatge en què Santa Tecla és llançada a les feres dels lleons,
perquè té diferents martiris de lleons, i se'n salva, se'n surt.
Després, també, una de les icones molt característiques,
de gojos, de diferents maneres de representar Santa Tecla,
és aquesta Santa Tecla amb un lleó o una lleó en els peus,
i és aquesta imatge que tenim documentada en uns antics carros
que sortien a la processó de Tarragona,
que eren els carros anomenats roques o castells,
que eren uns carros triomfals que representaven diferents figures.
De quina època parlem?
Estem parlant del segle XV,
només s'han mantingut a la ciutat de València
i aquests carros tenen un museu dedicat,
la Casa de la Festa de València,
la Casa de les Roques, precisament,
recull tots aquests carros que eren una mena de passos,
que eren estirats per cavalls o bé per persones,
i que el lleó de Tarragona hem d'imaginar-lo
col·locat en una roca d'aquest tipus,
més que amb aquesta figura més moderna,
amb les cames per sota.
També amb aquesta imatge preciosa del lleó,
coronat, en aquest cas, per una corona com a rei de les bèsties,
amb totes les figures,
la corona obra del taller de Serramia, en aquest cas.
La imatge és realment fantàstica,
el lleó veiem darrere la banda de Cardona,
a continuació el magí de les Timbales.
La banda de la Cardona, que jo diria la més moguda
de les bandes que tenim a la festa, eh?
Exacte. Tenim els Negritos i després la resta de gegants,
amb una perspectiva que ens dona
tant les imatges de TAC-12 com la nostra pròpia
que tenim pels ullens de Tarragona Ràdio,
realment sensacional,
de l'arribada de tots els elements.
I el pronòstic horari es va complint, eh?
Sí, sí, sí.
I també aquest moment o aquesta imatge de veure
el pla de la seu ple de gom a gom
i aquella sensació de dir
no hi cap més gent, no hi caben, però hi cabran,
acabaran entrant tots els elements.
I cabran, sempre passa.
Sí, en aquest cas els Negritos
precedeixen aquests gegants moros,
gegants vells.
Negritos que, curiosament,
doncs va ser inspirats en un moment
en què una marca comercial, no?
Que era el rom Negrita, s'iniciava
i sembla que Bernat Berderol, d'una manera o altra,
es va inspirar en aquells moments
en aquella imatge que acabaria esdevenint històrica, no?
De fet, la Negrita, les imatges més antigues,
la tenim amb el vestit,
amb la iconografia de color de ratlles blaves i blanques,
una mica com la imatge del rom Negrita històric.
Perdona, Jordi, tu t'hi fixes a la banda de Cardona?
És fantàstica.
Jo no recordo haver vist mai una banda...
Jo mai he vist una banda
que pugui tocar, coreografiar
i portar aquesta animació i aquest moviment.
Hi ha dins d'aquesta banda
una persona, un dels tubes,
que és el David Parra,
que és una persona llargament vinculada
a la festa de Tarragona, perquè...
L'ovació de tot el públic que hi ha al Pla de la Seu
a la banda de Cardona, eh?,
quan han acabat la seva peça.
Ha desfilat amb diferents formacions
de bandes de música, de bandes de Dixieland, etc.
Jo crec que també li dona un coneixement
de la ciutat important, no?
Veiem ara la imatge general de la banda
que ha fet la seva peça.
Just al darrere tenim els negritos
i la resta de gegants.
Estan caient algunes gotes,
en fi, però tot això ho salvarem perfectament
perquè d'aquí pocs minuts arribarà la relíquia
en el moment més espectacular de la festa.
Aquest gegant negrito té la particularitat també
de ser de morfologia antigua,
és a dir, encara veiem les camas del portador,
és a dir, és un dels símbols més antics dels gegants, no?
Les faldies no es van generalitzar de manera global
fins a temps una mica posteriors.
També, bueno, alguns detalls d'aquesta figura de negrito,
doncs el fet que sigui també exòtic,
un personatge exòtic amb l'època que es crea
i que es crea tres anys abans que la negrita,
precisament la ciutadania de Tarragona
reclamava una companya pel negrito
perquè el van posar allà davant dels altres gegants
i anava sol, no, desaparellat.
I va ser el clan popular el que va fer
que sorgís aquesta parella tan estimada avui.
És a dir, que al llarg del temps
els gegants se'ls ha anat buscant parella,
mica en mica tots, eh?
Sí, sí, sí.
Estàvem molt solitaris pel que explicaves abans.
I també, per exemple, aquests gegants vells
del cos del Bou,
també dic que són dels més antics que hi ha documentats
i les peces són originals, són de l'any 1825.
Es coneix perfectament el seu autor,
Antoni Verdaguer,
que és un dels autors més importants
d'imatgeria d'aquells moments,
pertanyia als fusters de Tarragona
i va fer una feina que ha perdurat
amb la història d'aquesta ciutat
i del panorama festiu català.
La posició dels gegants
a banda i banda de l'entrada principal de la catedral?
Els gegants, per una banda,
les gegantes per l'altra.
És una posició...
Una posició de gènere.
No sé per què,
però les fotos més antigues ja estan així
i no s'ha volgut mai alterar.
Al final anem a la tradició,
que és el de sempre.
Ho diu la tradició,
ho hem fet així i ho continuem fent així.
I els valls com els que entren ara,
torcs i cavallets,
cerculets, patatuf,
també tenen el seu lloc aquí.
Van molt de pressa, te n'adones, Ricard?
Van a un ritme molt picadet, eh?
Tots plegues,
l'aigua, l'aigua, l'aigua.
I nervis, també.
Això de l'aigua pot...
Bé, cada un dels elements,
en el moment de ser recuperat de manera moderna,
doncs s'ha col·locat en un lloc.
Aquí sí que hi ha hagut una adequació total,
diguéssim,
al que l'espai permetia.
A l'espai, no?
Sí, sí.
Per tant,
no es podia fer de massa altra manera, no?
Potser també s'ha de recordar
que algunes peces, doncs,
com per exemple els turs i cavallets,
necessiten per la seva composició
més espai que d'altres valls.
Confonem els elements de foc amb els llampecs
que hi ha ara a la ciutat de Tarragona,
sí o no?
De lluny.
Això ja està...
De lluny, de lluny.
Ricard, tens raó, de lluny.
Però...
Bueno, en tot cas...
Però fem via.
Fem via, fem via.
Els turs i cavallets
van ser portats durant molts anys
pel gremi de pagesos i bracers
i precisament, doncs,
aquest és un dels elements
que més anys està documentat
a la història de la ciutat.
Des del primer cavallet, diguéssim,
dels primers cavallets
que hi ha a finals del XIV,
que és de les primeres notícies de cavallets
de tots els països catalans
fins a pràcticament a principis del segle XIX,
que continuen en mans d'aquestes pagesos.
Després, aquí, els pagesos assumeixen més el rol
de portar un dels baig de Valencians
que dona origen als castells, no?
Però van ser un dels elements
també, doncs, més importants.
Va ser recuperar posteriorment, doncs,
per les bars Santa Tecla
i els cavallets són obra del Joan Serramià, no?
que és un dels bons escultors
que ha tingut la imatgeria de la ciutat,
doncs, al costat d'altra gent,
alguns ja han desapareguts,
com, per exemple,
no els hem dit tots perquè és impossible, no?
Però, doncs, la Montse Canudes
va ser la fantàstica escultora
que ens va deixar, no?, del Bou, no?
o d'altres persones que encara estan a nosaltres,
com la Dolors Veena, autora del Lleó,
per posar-ne algunes,
de moltes d'aquesta part artesanal, no?,
que hi ha darrere la festa, no?
És a dir, qui cuida qui pentien els gegants, no?
La Magda Bernaus, per exemple, no?
Una persona que se n'encarrega, doncs,
d'aquestes feines més...
que passen a l'ombra, no?
I que també és bo recordar aquest treball petit, no?,
que ja, com enguany abans feia referència,
doncs, al Joan Salvador, no?,
que és un fuster que, home, com a obra visible,
doncs, no la té perquè no són els caps,
no són les mans de res de tot això,
però sí tot a les estructures internes
de moltes de les figures que surten
a la Santa Tecla Gran i a la Petita.
Vèiem el Vall de Valencians
en aquest passadís estret,
però, en fi, passadís al cap i a la fe
que s'ha obert el Pla de la Seu.
També veiem de fons el Vall de Cosis,
en fi, els últims elements de la processó
que també tenen el seu lloc,
encara que s'hagin recuperat
per relativament poc temps, no?
Sí, sí.
Tenen el lloc estratègic,
cadascú sap perfectament on s'ha de col·locar.
No sé si com al teatre posen aquells espadres
al terra, però l'encerten, eh?
Hi ha un croquis, hi ha un croquis,
no hi ha les creus al terra.
I, curiosament, ara també hi ha
una alteració de l'ordre, perquè, si fixeu,
la part de la colla castellers de Sant Prés-Sant-Pau
s'ha avançat, perquè sempre tenen
molts problemes per entrar.
Jo crec que han donat consignes als pilaners
per saltar-se l'ordre.
És que recorden que han d'aixecar els pilars
quan arribi la relíquia.
L'ha passat, si no recordo malament,
Iolanda, vam estar dient
és que no li donarà temps a aixecar Sant Prés-Sant-Pau.
És veritat, eh?
Dèiem, no hi seran, no hi seran
i no podran aixecar de manera simultània
els quatre pilars.
Molta picardia per part de la colla castellers
de Sant Prés-Sant-Pau,
que ha desviat bé que els pilaners, no?,
cap a aquesta posició ja del pilar, no?
Hi ha nervis, eh?
Bueno, és el que toca, no?
És un moment d'aquells,
estem tots ja esperant
que hi arribi aquell moment culminant.
Arriben els set pecats capitals, també,
fan la seva entrada al pla de la seu,
s'aniran trucant.
Sí, canga, també es veuen al final del carrer.
Sí, sí, el ritme s'està accelerant, eh?
Sí, sí.
De fet, la pluja acostuma...
I, de fet, hi ha el recorrecent del dia de Sant Magí
que la cosa va anar, doncs, molt apretada
i així vam anar, no?,
que va entrar al Sant, doncs, tot sota pluja, no?
Però, vaja, això ja és imparable.
Ara és allò que el temps se t'escapa de veritat.
Enguany s'ha de deixar que la durà fins diumenge,
però en aquest moment ja una mica...
la festa s'està escapant, no?,
de les mans, jo crec que és tot molt més ràpid.
És a dir, hi ha aquest moment de brugit,
de moment bastant únic, no?,
que tenen aquestes entrades de Santa Tecla
i que d'alguna manera o altra, doncs,
fan aquesta cosa màgica
que pràcticament no passa en cap altre moment de l'any,
que és que tothom, no?,
se senti part d'aquesta cosa que es diu Tarragona,
d'aquesta ciutat que es diu Tarragona, no?,
i d'aquest sentiment de pertanyència, doncs,
a una comunitat, no?,
que precisament, doncs, les seues batalles...
Justament això és el que exalta una situació i un acte com el d'avui,
el sentit de pertanyar,
aquel com col·lectiu, no?
Sí, i en aquest espai del Pla de la Seu,
que ens porta, doncs, molts records històrics, no?
És a dir, aquí, doncs,
en aquesta catedral, doncs,
s'han defensat els murs de la ciutat
durant diferents batalles, no?,
l'any que ve es commemorarà, doncs,
el bicentenari del setge de Tarragona, no?,
i la ciutat, malgrat el setge devastador, no?,
d'aquella guerra contra els francesos,
va tornar a créixer, precisament,
Santa Tecla va ser un dels moments
en què es veu ràpidament,
si tu computes entre el 1811
i la descripció estupenda
de mitjans de segle XIX del Pini Soler...
Però fixa't que descrius un fenomen similar
al que deies abans,
després de l'època de la reconquesta.
És un fenomen similar, no?,
del fet de Santa Tecla
que sigui un estímul de creixement de la ciutat.
Sí, jo crec que la festa ho té
i això es veu en aquests moments,
doncs, molt especials, no?
De fet, els espais no són casuals,
sinó que els espais tenen tot un sentit simbòlic
i no és el mateix
fer l'entrada del Bras de Santa Tecla
aquí, on estem ara, no?,
que fer-lo a la platja de la Rebaixada.
És evident que no és el mateix.
Tenim ja tots els elements col·locats
i només falten les colles castelleres.
Encara es queden amb Sant Pere i Sant Pau,
que s'han avançat molt.
Xiquets de Tarragona, que entren ara.
Entren els xiquets de Tarragona
i a continuació entraran també la jove
i els xiquets del Serrallo.
s'havia obert fins i tot un paraigües
per tapar un company càmera d'atac 12,
però ara fins i tot s'ha plegat el paraigües
perquè realment el que cau només són quatre gotes mal comptades
i esperem que això es mantingui així durant els propers minuts
perquè el moment culminant de la festa,
el moment culminant de l'entrada del Bras,
està a tocar, a tocar.
i que es mantingui perquè després d'aquest esclat
que tu deies, el moment magnífic
és quan totes les bèsties comencen a ballar
i precisament l'any passat,
per culpa de la pluja,
aquest moment de després, que és tan magnífic,
no el vam poder gaudir com tots desitjàvem
justament per la pluja.
A veure si en guany ens...
Jo i Holanda ja em perdo, no sé si va ser l'any passat o l'any passat.
O fa dos anys?
Jo tampoc no ho recordo, no ho sé dir la veritat.
Jo diria que la vam acabar sencera l'any passat.
Va ser fa dos anys potser, no ho sé, tant se val.
El que importa és que la puguem acabar en guany.
La Holanda està aquí amb els dits creuats
perquè no passi, que això és el més important.
No, perquè és un gust poder gaudir,
és un cop l'any i tant de bo que no ens ho perdem, no?
De fet, aquest moment ara d'entrar a les colles
és un moment que els tècnics de l'Ajuntament
i les entitats s'han d'esforçar
perquè realment no és fàcil.
És difícil avançar i entrar a la plaça per part de les colles.
Tothom vol estar, però jo crec que avui
s'ha de reconèixer que Castellers de Sant Pere i Sant Pau
han tingut una idea brillant
que és avançar els pilaners.
Jo crec que...
Quedar-se la resta de components de la colla enrere
i només avançar els pilaners perquè hi hagi més espai.
Tothom, bé, pateixen per allò de l'any passat, no?
Jo crec que tothom, doncs, d'alguna manera o altra,
clar, vol entrar, però és que per fer els pilars
no cal tota la colla, no?
Són d'aquelles coses que un cop passa a la festa
s'ha d'analitzar i plantejar-ho per l'any vinent, potser.
És igual, continuarà sent igual.
Segurament, perquè forma part de la festa, també.
Tothom vol estar aquí i això és així
i té el seu tempo, no?
Aquí, doncs, les gralles intenten avançar-se.
Bueno, és una mica...
Cau en...
Aquest procés...
Ja no són quatre, són vuit gotes.
Ara són vuit gotes.
Són vuit gotes.
I coloració geomètrica, eh?
Ja no sé si aquests de Tarragona es van col·locant.
Sí, sí.
El ventet aquest que aixeca les banderes de Tarragona,
que són un dels elements bonics que tenim a Tarragona,
aquesta bandera amb aquestes zones, no?
Comencen a obrir-se per aigües, aquí, al Pla de la Seu.
I déu-n'hi-do, ara ja no són quatre gotes ni vuit, Ricard.
Ara plou, plou.
Sobren més.
Planerament, ja plou, plou.
Sobren més per aigües.
Els xiquets de Tarragona, mentrestant,
intenten accelerar el pas enmig de la multitud.
Darrere veiem també les camises de color lila de la jove.
i darrere, en fi, moltíssima gent, més per aigües al fons del carrer Nou del Patriarca.
En la imatge general d'Atac 12 podem veure els primers per aigües com s'han desplegat,
els colors de les camises de les colles castelleres, les ratllades dels matalassers.
Podem veure també com alguns dels gegants els protegeixen amb un plàstic.
Jo crec que s'han de fer uns xubasqueros arregladets, eh?
I els gegants vells són extraordinaris.
Sí, fixa't.
Una colla molt preparada.
Efectivament.
Saben que porta unes peces del 1925 i està claríssim que la seva gent no deixa que passi res a les seves peces.
Jordi, Jolanda, esteu preparats per retransmetre una entrada una mica diferent del braç?
Jo diria que molt accelerada serà, eh?
I també us diré, jo estic segura que podrà entrar,
però en aquest moment dius com pot entrar el braç en aquest moment si és que no hi ha un pas.
Els gegants s'estan entrant, alguns a la catedral.
Sí, per protegir-se de la pluja, esclar.
El braç ja enfila el carrer Nó de Patriarca.
Jo crec que això ja ara no té aturador.
És a dir, el braç entrarà i veureu...
Ha d'entrar, clar.
Entrarà enmig del ball, en aquest cas també dels paraigües, no?
Jo crec que és evident, però...
I els pilars de les colles castelleres podem preveure...
Els faran, els faran.
Els faran, això...
Aquesta entrada ja...
Ara s'entrarà com toca, així.
Clar, què passa?
Els músics, per exemple, potser no podrem gaudir de la part més sonora d'aquest moment,
els músics estan entrant també a la catedral, els instruments s'han de protegir.
D'aquí no res sentiràs la primera salva de pirotècnia i ja veuràs que les salves aquestes
jo crec que conjuren tots els esperits de la pluja.
Des d'aquí ja veiem el braç.
I això funcionarà.
Com comença, com comença, com comença ja a entrar al braç de la seu.
El braç doncs ara...
Ja el podem contemplar des d'aquí.
En aquest moment passant ja per...
Ara ja plou amb una certa intensitat.
Moxiganga, dels primers valls...
Per exemple, la Moxiganga està muntada perfectament, igual que muntaran també...
Però escolta, què farem sense músics?
S'estan entrant tots a dins de la catedral.
En aquest moment no pot estar sense música.
La cocafera s'està aixecant també, les salves tiren igual...
Jo crec que és una mica...
Funcionarà igual, ja els veuràs com el font...
Mira, els castellers de Sant Pere i Sant Pau...
I del Serrallo també.
I del Serrallo ja comencen a fer la pinya per començar a aixecar els pilar.
Que diu Ricard, que potser és dubte...
No, no, mira, mira, mira.
Comencen a aixecar el pilar, i tant.
La relíquia va avançant amb un pas realment molt ràpid
perquè la pluja comença a caure amb una certa intensitat.
Tensitat, veiem també els diferents elements...
Però els festers, fixa-t'hi, no tenen por de la pluja.
La gent aclama al braç de la patrona de Santa Tecla
que comença a mica en mica, i en la mesura del possible entra per aigua
comença a avançar cap a l'entrada del pla.
L'únic que no farà, perquè és impossible, és girar-se cap a la ciutat.
No podrà, no podrà, no podrà.
Però de moment està parat.
L'àliga li han posat el seu plàstic també, però continua ballant.
Plastic picada, però balla l'àliga.
Jo crec que porta per aigua fins i tot el mossèn...
El ball de Valencians també s'ha aixecat.
Els pilars comencen a aixecar-se.
I entra el braç a la catedral en aquest moment màgic del dia de Santa Tecla.
Els diables comencen a encendre les carretillades.
Ni pluja ni res.
L'Europel, ja cau l'Europel, Jordi.
Magnífic l'espectaca, és magnífic.
I ara entra.
Entra el braç de la patrona, a la catedral.
El ball de Valencians també amb la torreta aixecada.
Ens esborronem, i no de l'aigua que ens cau a sobre,
sinó realment del moment absolutament emocionant,
que estem gaudint i compartint amb els oients de Tarragona Ràdio
i els espectadors de Tacotxa.
Entra l'aèria també, en aquest cas de la bibliotècnia Volcano,
que va guanyar el concurs de focs.
També es supragaran els tocs de campanes.
És el moment aquell brillant.
I el serraio que descarrega el seu pilar
aquí a l'entrada del braç de Santa Tecla.
La corporació mullada, la Guàrdia Urbana mullada.
S'estan mullant els micròfons, Ricard, ja t'ho dic ara.
És el que toca en aquest moment.
És a dir, que Santa Tecla es conjura amb la pluja
i es fa l'entrada.
Entren les autoritats municipals,
que són els últims de la processó.
Entren ara a la processó.
I aquest és el so de la festa.
L'alegria dels tarragonins i tarragonines
que canten improvisadament la Perito Roca.
I el ramat de pirotècnia també, molt bo per Paracàs.
i a més amb els trons de bis finals també.
A Jolanda patia per la música,
però ja veus que la banda sonora...
A cap era, no necessitem instruments, eh?
L'han posat els tarragonins i tarragonines
de manera improvisada
quan el Brás ha fet la seva entrada espectacular
a l'interior de la catedral.
Veiem una imatge realment fantàstica
del Pla de la Seu,
amb centenars i milers de paraigües
de colors diferents
que li donen realment una estètica.
Ara sí que és l'amparito, ara sí.
Una imatge bastant diferent
a quan no plou,
però també molt bonica
i desafiant com pertoca
aquesta pluja d'aquest 23 de setembre
de l'any 2010.
I des de la plaça de les Cols,
amb les escales de la catedral,
veiem ja els elements de foc
a punt de baixar
al ritme de la pel·lícula.
Però Ricard se l'emporta
sens dubte el Pla, eh?
El Pla i la gent
que l'emple aquest Pla de la Seu,
els tarragonins i tarragonines.
Sí, jo crec que ara aquí
ja és igual els elements,
perquè pràcticament
hi ha ni els peus.
Jo crec que és una mica
el moment aquest final
en què el caos aquest organitzat
que existeix, no?
Aquesta sinfonia de colors,
de músiques, de paraigües, no?
Que ja serà amb aquesta baixada
també ara del foc, no?
Encenen el Ball de Diables.
Que baixen amb els portuguesos,
que és aquest element
també característic
que es va incorporar
a partir de la presència
de la pirotècnia Úbeda
ja fa molts anys aquí a Tarragona
i que actualment
ja es fabrica
amb la denominació de Tarragona
per part de la pirotècnia
igual de Canyelles, no?
I baixaran darrere...
Bueno, això ja serà una mica
camp equipolera.
Bé, és complicat
perquè rellisca molt el terra
i a vegades aquests elements
del seguici, aquestes figures
renuncien, en cas de pluja
perquè és molt perillós, eh?
Sí, crec que ara...
Rellisca molt pitíssima
el paviment de les escales.
En aquest moment
ja es fa el que es pot.
Sí, l'àl·liga potser
no baixarà,
està protegida
per un plàstic
com hem pogut veure.
Les imatges que ens ofereix
la televisió,
les imatges de televisió
ens ofereixen
una imatge fantàstica
dels diables
baixant pel carrer...
Si no m'equivoco,
allà amb la càmera
de TAC-12
absolutament foada, no?
Pel Quebec, no?
És a dir,
perquè es veuen
ja estes puntets
en algun moment de...
La pluja,
realment, Jordi i Iolanda,
ara és intensa, eh?
Ha arribat en el moment
de l'entrada, eh?
Ha estat un efecte
que formés part del decorat, eh?
Ha estat un efecte adicional, no?
que ens ha volgut
de fer regalar Santa Tecla.
Sí, sí.
Vull dir,
aquest moment.
Algun dels elements,
el bou,
em sembla que va cap a les escales.
Valent, valent, eh?
Vol baixar.
Jo crec que la gent
ara també baixarà
la majoria dels que puguin, no?
La vibri, em sembla...
El drac col·locat,
hi ha el drac col·locat.
Per tant,
la majoria d'elements,
potser els elements de foc,
no sé si són els més atrevits
per fer aquesta baixada caòtica.
Ara estàs aquí dalt,
llavors tens dues opcions,
o t'amagues
o tires cap a baix, no?
Llavors, bueno,
el moment, no?
L'únic que no hem vist,
com abans comentàvem la Iolanda,
és aquests sortidors aèris.
És veritat,
ja és el segon any consecutiu
que els sortidors aèris
no hi són.
Que creuen aquest pla de la seu
i que la veritat
li donava molta especularitat.
Això ens ho comentaven
aquest matí
els companys
de l'administració
de Sant Fèlix,
Vilafranca,
que és un dels punts
en què una mica
l'entrada de Santa Tecla
guanya clarament
a Sant Fèlix
i, bueno,
que quedaven una mica,
jo crec que arrodonien, no?
aquesta presència.
Per contra,
crec que avui
a l'Oripell
ha estat molt més ben tirat
que no pas l'any passat
i crec que ha arrodonit molt
també aquesta entrada
per Aigüera, no?
És el so de la festa.
és el so de la festa
malgrat la pluja,
el so, la música,
el pla de la seu
a la plaça de les Colts
amb aquestes imatges espectaculars
dels elements de foc.
Alguns han baixat les escales.
Veiem com, en fi,
faran ara la seva baixada
a bon ritme
pel carrer Major
després d'haver actuat
a la plaça de les Colts.
En fi,
en un altre dels moments
més màgics
de la nit de Santa Tecla.
També seria bo explicar
com va començar
aquesta baixada
perquè realment
aquesta baixada
no es feia.
Era de rigorós pas
pel que seria
el Pare Iglesias
i el que Rames seria.
I un bon dia
doncs es va decidir
a tirar pel recte, no?
I qui va començar?
Qui ho va decidir?
Amb els que van al davant sempre.
Els diables!
Que per això són els primers
i són diables, no?
Sí, doncs ells ho van decidir.
Es permeten aquestes llicències, no?
Bueno, és una cosa
que era també lògica
en aquell moment, no?
Perquè era una manera
d'agilitzar la sortida
d'aquí al Pla de la Seu.
Per exemple, en aquest moment,
avui,
en una situació
com la que hem viscut,
les escales et donen
el joc evident
de poder marxar, no?
I després, per altra banda,
també crec que
és interessant
de veure
com les escales,
els elements recuperats
de la festa
ja han aconseguit
també reinventar-se-les
perquè les escales
se les devem
doncs als nostres ancestres
que les van construir.
Els pilaners del segle XIX
que es van barallar entre ells
i van fer aquestes competicions
per pujar-les
però està clar
que la festa del segle XX
les torna a utilitzar, no?
I se les recrea cada vegada
i avui en dia
la baixada,
doncs,
totes les baixades
que té la festa,
la baixada de la nit del XXI,
la d'ara a la tarda,
la...
bueno,
totes...
la demà al migdia,
els pilars,
totes les...
totes aquestes baixades
de les escales
de la catedral
són un moment especial
i aquests 20 esglaons
que té les escales, no?
Aquesta grada natural
una mica
ens recorda
aquesta manera especial
que té
aquesta plaça
de les cols, no?
Que només,
penso que només
és comparable
a la plaça
de la Patum de Berga, no?
Aquest anfiteatre natural, no?
Que tenim
en les terragonines
i que li dona
aquest caire
absolutament distintiu
a la festa.
Aquest moment,
després de l'entrada del braç
és realment impressionant,
però tinc la sensació,
Jordi i Holanda,
que avui la pluja
a última hora
ha contribuït
a que ara
la gent encara...
Encara vol més festa.
Estigui més contenta
i tingui més ganes
de ballar
i de cantar
l'emperito roca
que és l'himne
d'alguna manera
de Santa Tecla
perquè és un no parar
tot i que l'àliga
s'ha quedat al mig
del pla
amb el seu plàstic
ben protegida
i també veiem
la molassa
amb un altre plàstic
que la cobreix totalment.
Aquí veiem,
sentim els aplaudiments
de fons
de la gent
mentre la víbria
baixa
per les escales
de...
per les escales
del pla...
de la plaça
de les Colts
i del pla de la Seu.
El pla de la Seu
ja fa olor
també a pluja,
crec que jo
en aquest moment
barrejat
amb aquesta
pirotècnia
dels grups de foc
amb les armes
de la pólvora
de les armes
del Serrallonga
amb la música
que se va escapant
i ara
una mica
amb aquesta baixada
en què
veiem des d'aquí
els tècnics
de l'Ajuntament
concentrats
davant de la porta
de la catedral
en què
jo crec que hi ha un moment
que se t'escapa tot
i que els grups
van una mica
com poden
i que l'organització
fa el que pot
perquè això
vagi funcionant
però ja penso
que fins i tot
els mateixos elements
fan més
ja
del que habitualment
i el que deia el Ricard
la pluja no fa
que la gent
s'acobardeixi
no, no, no
la gent continua la festa
i Déu-n'hi-do
perquè encara la festa
aquesta nit segueix
i els focs
actuacions
és a dir
la festa de Santa Tic
la continua
i aquest any més que mai
perquè recordem
que les festes
oficialment no s'acabaran
fins al proper diumenge
i torna
malgrat la pluja
ara ha baixat una mica
la intensitat
de la pluja
però torna
la música
de les bandes
enmig dels paraigües
moltíssima gent
al Pla de la Seu
i en fi
amb tots els elements
de foc
ara també
amb el ball de Sarrallonga
baixant per les escales
fins a la plaça
de les Cols
més música
és l'emparito roca
és la música
de la festa
quina millor manera
que acabar
la retransmissió
que
és una sintonia perfecta
amb l'emparito roca
de fons
una manera
ideal
perfecta
per acomiadar
els nostres
comentaristes
Jordi Bertran
i Holanda García
gestor cultural
periodista
respectivament
tarragonins
tarragonines
que avui ens han acompanyat
per fer
aquesta processó
i l'entrada
del braç
de Santa Tecla
a través de Tarragona
ràdio en directe
i de TAC12
en diferit
alguna cosa
per acabar Jordi
jo jo jo
home
no ho hem dit
en tota la retransmissió
visca Santa Tecla
i visca Tarragona
i tant
visca
visca Santa Tecla
visca Tarragona
Holanda
Jordi gràcies
i fins la propera
ha estat un plaer
gràcies a vosaltres
ha estat un plaer
compartir aquesta retransmissió
amb Jordi Bertran
amb Holanda García
transmissió en directe
a través de Tarragona
ràdio
transmissió en diferit
a través de
TAC12
des d'aquest punt
del Pla de la Seu
amb les imatges
de la plaça de l'Escolzi
al carrer Major
i amb el so
de l'emparito roca
tanquem
aquesta retransmissió
de la processó
de Santa Tecla
des d'aquests micròfons
molt bona festa
Major a tothom