Quatre minuts seran tres quarts de dotze del migdia, matí de Tarragona Ràdio.
Hem conegut els projectes de l'Oriol Grau de la Sala Trono,
de les Dames i els Vells, en fi, però hi ha projectes que es materialitzen avui mateix.
I a més, és un projecte que va començar fa deu anys
i que ara ja forma part d'una de les propostes pedagògiques musicals educatives
més destacades d'arreu del país, no només a la ciutat de Tarragona.
Estem parlant del Desè Festival Internacional de Música,
que comença avui, es desenvoluparà fins al dia 11 de juliol
i l'organitza, com cada any, l'Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona.
Ens acompanyen els coordinadors del cicle, Jordi Massip. Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
Roger González, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguts. Ja parlarem de la part més pedagògica,
perquè hi ha una expectació amb l'espectacle inaugural d'avui.
Foc, aigua, música, percussió...
Sí, sí, és una cosa, com ens comentàvem abans,
és una cosa totalment nova, és un projecte, com sempre fem cada any,
una cosa que es fa especialment per això.
No és un concert que nosaltres hem anat a veure i el comprem,
no, és un projecte que es dissenya especialment per nosaltres.
I aquest any, com deies tu, l'espectacle és l'Aquastom,
que el farem a les 10 del vespre, a la plaça de les Cols.
i això que dius tu, hi haurà aigua, hi haurà foc, hi haurà timbals,
hi haurà ballerines, hi haurà acròbates...
Clar, nosaltres no sabem gaire més perquè no l'hem vist mai.
No, no, i d'això es tracta, precisament, no?
I llavors l'únic que podem dir és que la gent hi vagi a les 10 allà mateix
i hi haurà.
Allò és que ho comentava abans amb els oients,
el Festival Internacional de Música del Conservatori,
des dels seus orígens, sempre ha apostat per fer aquesta crida
des d'un espectacle diferent, innovador, jugant amb bars plàstiques,
amb dansa, amb altres disciplines artístiques,
i cada any aconseguiu sorprendre el públic.
Bé, és el que s'intenta una miqueta, no?
Que sigui un espectacle que pugui cridar l'atenció,
que sempre partint de la qualitat, vull dir que un espectacle innovador,
però sempre amb una qualitat,
i és un espectacle obert a la ciutat,
per això ho fem al mig de Tarragona, a la plaça de les Cols,
que és un lloc que té un encant per si mateix,
i que a més és un lloc molt neuràlgic perquè pot haver molta gent,
pot haver molt de públic, i és la nostra intenció,
que pugui veure molta gent i que pugui gaudir,
i que sàpigui que es fa aquest festival,
i que és la inauguració d'una setmana molt llarga,
amb moltes activitats, molts cursos, i que...
És una setmana en la que es treballa molt els músics que participen als cursos,
però jo m'imagino que aquest acte inaugural el que vol també,
el que vol és indicar la ciutadania,
que és una proposta pedagògica d'estudi,
però que té la seva vessant que es vol compartir amb tothom,
amb concerts dels que podem gaudir de forma gairebé diària,
de forma gratuïta, a més a més,
amb les primeres espaces de la música a nivell europeu,
aquí a l'Auditori de Caixa Tarragona.
Sí. A veure, ja es va convertir...
Va començar a ser en curs,
i després es va convertir en festival,
en aquest sentit, doncs, que incluïa diferents activitats,
obertes no només als participants dels cursos,
als estudiants, sinó també oberts a la ciutat,
i bé, com hem dit, sempre partint de la qualitat,
intentant portar solistes, músics,
grups de renom internacional,
per mostrar la seva música aquí a la ciutat
i que tothom es pugui beneficiar,
perquè, com bé has dit, és una entrada gratuïta
i, clar, limita l'aforament de l'auditori,
però que, bueno, sempre està pensat per això,
perquè la gent pugui gaudir.
Estem parlant de 180 alumnes que participen.
Una mica més, eh?
Més de 180.
Aquesta era la previsió, però ja estem...
Ens hem passat l'objectiu, doncs.
A més, amb sol·licituds que han arribat de tota Europa
per participar-hi.
Hi ha alumnes de Tarragona,
el mateix conservatori d'arreu del país,
però també d'altres països com Anglaterra, França...
Sí, sí, França, Holanda...
És una cosa que, clar,
com que els professors són internacionals,
un es treballa a la Guiljo a Londres,
l'altre ve d'Alemanya, no?
Llavors ells van arrossegant alumnes.
Són els vostres millors publicistes del festival, no?
Exacte, sí, sí.
Els professors.
Els professors, ells mateixos,
ja porten mitja dotzeneta sempre d'alumnes a cada lloc.
Vull dir que sempre anem així.
Es va especialitzant cada any una mica més
la part de cursos, la proposta pedagògica,
instruments, temàtiques...
En aquesta ocasió, què és el que abordareu?
Com són les classes que feu?
Bé, les classes les fem,
com a tots els cursos intensius que es fan a l'estiu,
com hem ja explicat, es porta un professor,
intentem nosaltres, com a conservatori,
tenim tot l'ampli espectre d'instruments de vent i de corda,
el màxim número d'instruments possibles,
i llavors durant quatre o sis dies,
depèn del professor o depèn del curs,
es treballen totes les especialitats
i tota la tècnica de cada instrument.
Piano, guitarra, cant, trompeta, trompa, trombó,
màster de classe de metal, flauta travessera,
violí, viola, violonxel, contrabach, música de cambra
i composició i anàlisi amb Agustí Charles,
que per cert, ja ha estat aquests dies
ja per aquí fent alguna que altra xerrada.
Sí, la primera part del curs ja ha començat,
normalment ho dividim al principi,
està més aviat, comença per exemple,
amb en guitarra, flauta i piano,
i composició amb l'Agustí que dèies tu.
Llavors a partir de diumenge també comença
la música de cambra que ve a l'Endelino String Quartet,
que després faran el recital el dia 7.
Els hem vist alguna vegada i déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí.
Us ho recomano també,
és un dels concerts que faran el dia 7 a la caixa,
imprescindible l'assistència.
I després a partir de dimarts ja comença la corda,
amb viola i viola,
i ja també al final la clausura amb l'Òfka Eulani.
El dilluns al metall.
Exacte.
Com decidiu les especialitats que es tracten en cada curs?
Una miqueta mirant el panorama que hi ha a la demanda dels alumnes,
però clar, a més tenint en compte que no només són alumnes d'aquí,
sinó que són de tot arreu.
Bueno, nosaltres hem de dir que tenint en compte el pressupost,
que cada vegada, degut a la crisi, ens el van ajuntant més,
nosaltres...
Estranyava que a vosaltres no us hagués tocat això també.
Tenia ganes de dir-ho.
Només faltaria, oi ho diu tothom, tu no seràs menys, eh?
Però bàsicament, com et deia abans,
que nosaltres som professors del conservatori
i, evidentment, tenim cura de tots els instruments,
tant de metall com de fusta, com de corda.
Llavors, no és que decidim, ara farem aquest sí i aquest no.
Nosaltres intentem fer el màxim possible.
A vegades, per qüestions que un no pot,
que l'altre professor no està disponible,
no podem fer tampoc tots els instruments que existeixen,
perquè no tindríem ni espai ni temps.
Normalment són els departaments
que proposen els professors que volen convidar, no?
Aquest professor és interessant,
nosaltres ho estudiem, parlem amb el mànager,
parlem amb els contactes que puguem tenir
i anem fent d'aquesta manera.
Home, també hi ha algun que altre professor d'aquí,
perquè el professor, clar, com estem nosaltres,
ara, per el professorat que té el conservatori,
sou gent que us moveu molt i que teniu una formació,
que Déu-n'hi-do, eh?
I aneu a fer cursos per ahir, vosaltres, també?
Bé, ara cada vegada menys.
Per la crisi, també, segurament, clar.
El que passa és que, clar, és a un altre nivell, no?
Vull dir, normalment la gent que portem,
nosaltres són gent que estan treballant
amb escoles superiors a nivell mundial, no?
A la Guildhall o conservatoris d'Alemanya.
Sí, a Ginebra.
Sí, exacte. Solistes internacionals.
Gent que quan tu vas a comprar un disc,
te trobes la seva cara, allà, el disc.
Clar, vull dir, el Roger i el Massip fem el que podem
nosaltres al conservatori, que jo crec que ho fem
el millor que podem, evidentment.
Però, clar, ja et dic, quan veus gent que fan gravacions,
gent que fan gires, i són, com deies tu,
primeres espases, em sembla que has fet dita d'expressió,
doncs això, primeres espases.
Primeres batutes, jo crec que tu podria haver posat
un altre objecte, els hauria de posar a les mans.
Imagineu-se per un moment que l'any que ve no hi ha crisi.
Va, va, va, imagina-se el poder.
I aleshores, doncs, demanem fer més cursos d'altres especialitats
i altres coses, perquè, clar, no tot s'acaba en el tema de l'instrument.
Jo recordo que algun any, dins d'aquest curs,
s'han fet cursos en quant al tema postural,
que és fonamental per a un músic.
Aquest tipus de cursos en paral·lel, que són tan importants, no?
Què afegiríeu vosaltres al festival en quant a cursos, eh?
En quant a cursos, a veure, es pot afegir les altres especialitzats
que no estan ara contemplades d'instrument, per exemple.
Curs, a la millor, doncs, també d'anatomia del músic.
I això també s'està posant molt de moda, no?
I si tinguessin més, per supòs, per portar més artistes
i fer més concerts, també estaria bé.
O fins i tot, doncs, gent que tracta, doncs,
la posada en escena del músic a nivell d'interpretació,
que això també és molt important, no?
Que, a veure, els mateixos professors ho tracten, no?
Però també hi ha especialistes, doncs,
que es dediquen a treballar això, no?
De superar, doncs, a la millor, el pànic escènic
o de poder tocar en públic o, bueno...
Vull dir que, clar, dins de la pedagogia
hi ha moltes coses que engloben.
El que passa, és clar, amb el pressupost que tenim
i el temps que tenim, perquè, clar, pensem que són...
Deu dies.
Deu dies, no?
I amb deu dies, doncs, clar, nosaltres també estem limitats
en un espai, en un edifici, en una sèrie d'alumnes
i, clar, doncs, potser es podria ampliar més temps.
Clar, si ens posem a imaginar,
podríem estar dues o dues setmanes i ampliar...
Mai se sap, escolta, aquest dia el tenim tancat,
que ara l'any que ve, qui sap?
Clar.
Parlàvem-se de l'important que és aquesta aposta en escena,
aquest contacte del músic, alumne, en aquest cas,
estudiant amb el públic, però, de fet,
això ja ho treballeu al conservatori amb les audicions
i al mateix festival, perquè també hi haurà concert
amb els alumnes que participen.
I, clar, que ningú es pensi que són canelleta que comença.
No, no, clar.
Quan diem alumnes estem parlant de músics.
Sí, sí.
Músics formats, eh?
Concert de participants, clar, posem participants
perquè, clar, no podem posar el nom perquè ens coneix,
però són gent, la majoria ho han acabat al superior
o estan acabant-lo i són gent de molt lloc.
O joves talents, que també n'hi ha molts, eh?
Exacte.
Que a vegades en aquests cursos descobreixes joves talents, no?
Gent molt jove, molt jove, que té un talent i un...
Això es veu?
Sí, es veu de seguida.
De seguida, de seguida.
Aquesta gent, doncs...
Se sent de seguida.
Se sent, sí, més que veus i es veu també, no?
Se es transmet en seguida, no?
Vull dir que a vegades te sorpréns perquè te veu un alumne molt jovenet, no?
I la veritat és que no es tanca la porta a ningú, no?
Vull dir, la inscripció, no dius fins a tal edat, no?
Es pot inscriure tothom.
Clar, després, si hi ha molta gent, doncs es fa una prova de nivell,
doncs perquè hi hagi una selecció.
Clar, un criteri has de fer si no hi ha cap tothom, no?
El que passa és que, clar, intentem al màxim agafar el màxim de gent, no?
Per donar l'oportunitat a tothom, no?
Perquè tothom tingui l'oportunitat de poder rebre classes de...
Clar, un cop has portat aquests artistes,
igualment estaran aquí des del matí fins a la nit, no vindrà d'un.
Vull dir que intentem el que diu ell, al màxim.
Clar.
Primer-los, al màxim.
I vosaltres heu tingut alguna vegada aquesta experiència com a professors
que sou de dir, aquest noi, aquesta noia, Déu-n'hi-do, eh?
Ha nascut per això.
Sí, sí, i tant.
I què us passa pel cos quan sentiu això?
Molt gratificant, eh?
És molt gratificant perquè...
Això passa molt de tal, d'enquant, però quan passa és la bomba.
Clar.
Que dius, bueno, és com una esponja.
Ara faràs això, ara, vinga, ara a aquesta escala...
I no el deixeu respirar.
Tres cursos més endavant.
A partir d'aquell moment no el deixeu respirar ja, no?
Bueno, perquè ells també volen, eh?
També volen i...
Clar, i si no s'avorreixen.
Nosaltres, evidentment, ho tenim tot estipulat per cursos,
però no és matemàtic.
Si has de fer coses de curs següent es poden fer perfectament amb la música, no?
I llavors, quan això passa, bueno, és que...
Però el que és molt important, a part del talent, també és la constància, eh?
El nostre...
El treball.
El treball, la constància i la disciplina, a part del talent, no?
Vull dir, a vegades hi ha gent que no té tant de talent,
però que la seva constància i disciplina i estudi i així fan que arribin a ser bons professionals.
Quantes hores al dia, més o menys, treballen els alumnes?
Al festival, vols dir?
Sí, sí, anar al festival.
Sí, aproximadament 6-7 hores.
I això permet que després s'interrelacionin.
Hi ha tendència a interrelacionar-se entre ells, clar, estem parlant de molta gent.
Sí, normalment sí, normalment sí.
A més, clar, també es fan aquestes activitats, els concerts de participants, dels professors,
i així, doncs, perquè hi hagi aquesta interrelació.
I a més, com que són cursos de matí i tarda, doncs, molts van a dinar junts,
vull dir, o queden al vespre per sopar, més tenim la setmana dels focs, vull dir que això també ajuda.
És a dir, com els futbolistes els feu anar a dormidora i aquestes coses,
on entreu en aquest?
Bueno, nosaltres, ells mateixos ja saben que si al matí has de tocar,
a les 10 de la matí has de tocar una obra de Rachmaninoff, per exemple, el piano,
doncs, tampoc pots estar fins a les 7.
Va bé amb tu tot, no?
Vull dir, clar, és anar amb un i amb un cuidado.
Però, vaja, en principi, la gent que ve, que paguen uns diners i que s'estan en un hotel,
i això, venen a fer el curt, venen de vacances.
Una de les grans coses és veure que després de 10 anys aquest festival,
en el circuit del que és el món de la pedagogia musical,
doncs té una anomenada i té una posició important des del moment que teniu aquest nivell d'inscripcions.
I una resposta, i una resposta, que és el que estem més contents, no?
Perquè, clar, aquest any no sabíem com aniria la cosa,
perquè, clar, hi ha molta gent que no té mitjans, a la millor,
per poder desplaçar-se aquí, pagar-se el curs, l'hotel...
És el viatge, és l'hotel, el curs, és una inversió.
És a dir, que els preus que són...
Els ajustem molt, els preus.
Són molt ajustats i...
Nosaltres no ho fem per fer negoci, només faltaria,
nosaltres estem dintre de les nostres hores, diguéssim, de conservatori.
A més a més, organitzem això.
No és un negoci que nosaltres traiem profit econòmic, no?
Llavors...
És un projecte que la Diputació ha apostat amb molta força, no?
Algun dels professors i professores que venen ja havien actuat en aquesta plaça anteriorment,
vull dir, ja els coneixeu.
Hi ha algun que vingui de nou?
D'avui mateix, de la inauguració?
No, no, els...
Sí, sí, sí, sí, la majoria.
L'Endelion String Quartet, doncs, ve amb bastanta freqüència.
Cal destacar, doncs, el Carles Trapat, és un professor que va vindre l'any passat
i que aquest any fa concert, que serà aquest diumenge.
I després també com a grup, també estrella, com si diguéssim, del programa,
el Quintet Boston Brass, que és un quintet de metall que ve, bueno, de Boston,
que ja ha començat la gira per aquí a Espanya.
I acaben, doncs, aquí a Tarragona el dia 6 de juliol,
que al matí faran una masterclass per a quintets de metall.
I al vespre, doncs, faran el concert.
Ja ho veieu, eh?, el Conservatori de Música continua.
Després d'acabar el curs, ara s'ha fet l'estatge de la Joua Orquestra.
Ara començareu l'estatge també de la banda.
Sí, dintre d'aquí una setmana.
I està previst que actueu també, no?, del que estareu treballant.
Sí, sí, ja.
I quan deixeu de treballar els professors del Conservatori?
Treballar així d'horari, eh?, em refereixo.
A l'agost.
A l'agost, eh?
A l'agost, eh?
A l'agost.
Com els treballadors antigament, que tot feia vacances a l'agost.
Això que diuen que els mestres tenen moltes vacances, però bueno, ja m'ho explicaran.
Sí, però això qui ho diu hauria de mirar els calendaris de professors de música
i també professors en general, que molts encara no han agafat les vacances,
ni han començat les vacances.
A l'agost de juliol a la banda de tot això, també hi ha les reunions,
a capsa d'apartament, de febraris pel setembre, vull dir que és un no pagar.
Es munta el curs, es munta el curs per l'any que ve, ja, clar.
Amb bones perspectives, m'imagino, perquè l'interès creixent per estudiar música
a la ciutat de Tarragona continua, jo no sé, però d'un temps cap aquí,
en aquesta ciutat, i vosaltres ho heu comprovat, 8-10 anys cap aquí,
ja ha millorat, i hi ha moltíssims joves que estudien música.
Sí, sí, ja t'he dit que hi ha molt de talent i gent molt jove que té moltes ganes
de tocar, d'estudiar, de fer música, no?
També n'hi ha, doncs, que no tant, però com més n'hi ha, doncs...
Clar, és que una cosa porta a l'altra, la gent crida a la gent.
Si tu sempre, quan tens, si tens dos alumnes, és més difícil.
Si tens 200 alumnes, sempre hi ha alguna mica,
ostres, jo tinc una mica amb el conservatori, jo tinc una mica que toca la trompeta a la banda.
Vull dir, la gent va sabent que es pot fer això i que està molt bé fer-ho,
i per tant s'apunten, és tot un cercle viciós.
I nosaltres en traiem profit com a ciutadans, com a públic,
perquè mentre ells estudien i aprenen, nosaltres diàriament
podem gaudir de tot un seguit de concerts de moltíssima qualitat
a l'Auditori de Caixa Tarragona.
Hi ha un programa, a veure, que començarà el primer concert,
quan serà, per cert, no l'Inaural, que ja sabem que és avui?
El primer concert és demà.
És demà, i sabta, amb la Jou Orquesta.
I un dia darrere l'altre, ja, fins al dia.
Començarem amb la Jou Orquesta, que és una altra de les...
a banda del festival, junta amb la banda sinfònica,
és un dels projectes principals, també, que engloba...
és un projecte que engloba els tres centres, Tarragona, Reus, Tortosa,
i que estem molt contents que allà des de l'any passat,
que va ser el primer que ho vam fer,
podem incloure el dintre del nostre festival,
la Jou Orquesta, molt contents.
Nosaltres contents de poder parlar de coses com aquestes,
d'iniciatives com aquestes, que a més esteu d'aniversari.
Deu anys, eh? Deu anys.
De festival internacional.
Que es diu ràpidament, no?
Sí, sí, molt ràpidament, però, escolta, si mires al darrere...
Sembla i, però...
Doncs no, no, fa deu anys ja, eh?
Fa deu anys, Roger.
Roger González, Jordi i Massip, coordinadors del CICLA,
moltíssimes gràcies, de veritat, per acompanyar-nos
i enhorabona per la feina que feu.
De debò. Moltes gràcies.
Adeu-sia, bon dia.
Adeu.