Tres minuts, tres quarts de dotze del migdia, ja us ho dèiem,
avui ens acompanya Caterina Martí,
és la secretària d'AC2O,
el col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals del Camp de Tarragona,
un col·lectiu molt actiu, val a dir-ho,
que des de la ciutat de Reus, al llarg dels últims anys,
s'ha donat resposta o cobertura a les demandes,
les necessitats dels diferents col·lectius davant d'aquestes situacions.
Hem convidat la Caterina perquè han tingut una assemblea aquest mes de febrer,
de fet es van reunint periòdicament,
i un dels punts, diguem-ne, pel que fa a la ciutat de Tarragona importants,
és que finalment tindran una seu a Tarragona.
Caterina, molt bon dia.
Bon dia.
Home, de fet us vau començar a reunir com a col·lectiu AC2O fa molts anys a la ciutat de Tarragona,
no pas a la ciutat de Reus.
Exacte. L'any 98 es va reunir dintre del que es va anomenar
Col·lectiu per la Igualtat de Tarragona,
hi havia diferents associacions, entre elles el col·lectiu d'homosexuals,
i vam estar aquí fins a l'any 2002.
Hi van haver reiterades demandes d'un local perquè ens poguéssim reunir el col·lectiu homosexual,
però bé, va ser infructuós.
Així és que l'any 2002 ens vam traslladar a Reus
perquè l'Ajuntament ens va facilitar un local, una seu, al centre cívic del Carrilet,
i des de llavors, cada divendres, a les 7 de la tarda,
ens reunim allí i fem les nostres reunions a partir del 2002.
Home, entenent-ho, i no sé si s'entendrà bé,
però en principi com un servei públic és el que feu davant de diferents situacions problemàtiques
que generen el fet que una persona es vulgui manifestar i viure amb la seva condició sexual.
Exacte. Nosaltres tenim una atenció psicològica, jurídica, d'acollida.
Tenim l'espai jove de joventut,
on voluntaris es dediquen a atendre en els espais públics.
Vull dir, no fem una feina solament de despatx,
sinó que estem al carrer, d'alguna manera, buscant,
i que ens trobin, no?, per fer-nos visibles,
i de què estem.
També tenim la pàgina web,
editem la revista Colors,
també fem un programa de ràdio,
vull dir que treballem molt per la visibilitat
i perquè la gent ens coneguin i que, bueno, doncs...
L'educació, la sensibilitat, la sensibilització, perdó, la socialització,
són les bases que podeu justament llegir a la plana web.
Una tasca social important,
i a més no només a les persones que són homosexuals,
sinó a les seves famílies.
I aquí a vegades penso sobretot en els joves, en els adolescents,
que a vegades tinguin més dificultats que les persones adultes
a l'hora d'assumir la seva condició sexual
i la repercussió que té en el seu entorn.
En aquest sentit, jo tinc entès que feu molta feina.
Exacte.
Perquè és el col·lectiu més vulnerable, probablement,
en aquest moment, en aquesta etapa de la seva vida.
Sí, perquè és una edat molt difícil,
doncs t'has d'enfrontar la família,
suposa un handicap molt gran,
per allò que és l'adolescència,
que realment és quan un es troba més...
També amb els seus iguals, a l'institut,
la por a ser rebutjat,
quan se senten diferents,
i llavors nosaltres el que fem és,
amb l'acollida, donar assessorament,
donar recolzament, orientar la persona,
però ha de trobar el seu moment.
Clar, perquè al llarg de tots aquests anys,
Déu-n'hi-do si heu fet feina,
i en determinats moments heu hagut de fer denúncies públiques
de determinades situacions que suposaven discriminació
per a determinades persones,
però dóna la sensació, sempre dic,
una mica de manera molt genèrica,
que en els últims temps s'ha millorat molt
des d'aquest punt de vista de socialització,
és a dir, que cada cop hi ha menys dificultat
o menys problemes en l'àmbit laboral, jurídic,
en les relacions del dia a dia,
o és només el que sembla?
Sí que n'hi ha, perquè de fet s'ha treballat molt
en quant al que és la visibilitat,
i una de les tasques que estem fent
és per al que és la normalització,
que se'ns vegi com persones normals,
però encara hi ha brots xenòfogs,
ai xenòfogs, perdona, homòfogs,
però bé, són més menys que n'altres.
Home, el fet de que, per exemple,
la llei que ha autoritzat els matrimonis,
jo m'imagino que això ha ajudat molt
a que la societat en general
cada cop ho vegi com una situació normal.
Exacte. És que és també una demanda social.
Pensa que cada vegada hi ha més persones
que defensen la seva identitat sexual
i, evidentment, volen viure en conseqüència,
i llavors les lleis han d'anar modificant,
perquè ho requereix la societat,
una gran part de la societat.
és que són més visibles
i hi ha aquesta demanda.
Però a vegades hem de tenir memòria
que a les feines, a molts llocs,
avui en dia, la condició sexual d'una persona,
en general, en una feina, en un lloc de treball,
també depèn del tipus d'activitat que desenvolupi,
no ens enganyem,
però en principi no provoca
aquelles situacions incòmodes
i a vegades absolutament injustes,
que es podia provocar 10 o 15 anys enrere.
No, penso que no.
El que sí que passa és que la sexualitat
és una cosa que crea molt de morbo en general
a les persones,
i llavors sempre és motiu de comentari.
Potser és el que tu dius,
segons el tipus en l'ambient de treball que tu tinguis,
doncs, bé,
potser no patiràs un rebuig
o de tipus agressiu,
però és inevitable,
a vegades, els comentaris morbosos.
A veure, no ens enganyem,
parlem clar,
si et dediques al món artístic,
probablement, fins i tot,
que això també és una equivocació,
et poden donar un plus
per a la teva condició sexual.
Si et dediques a un tipus de feina
i no volem assenyalar a ningú,
com a més manual,
o que estigui en un col·lectiu,
doncs, diguem-ne,
o bé només d'homes
o només de dones,
jo m'imagino que aquí la cosa
en deu funcionar d'una manera diferent.
Sí.
I per no ofendre ningú,
no assenyalem col·lectius, eh?
Millor.
Però deu funcionar distinc, no?
Sí, sí, esclar que sí.
Sí, esclar que sí.
L'ambient fa molt.
Allà on tu estàs treballant
i allà on tu t'hi mous, evidentment.
Per això també és important,
doncs,
i és el que fem nosaltres, no?
D'alguna manera,
treballar, doncs,
perquè la gent conegui
el nostre col·lectiu,
perquè vinguin,
si tenen problemes,
perquè preguntin,
perquè es relacionin amb nosaltres.
Fer activitats específiques
amb les famílies dels joves
i els adolescents, no?
Amb les famílies,
no només els nois, no noies.
Des de l'acord.
Clar, no.
És que s'ha de tindre en compte...
I què tal?
Bé, bé.
Hi ha de tot, no?
Hi ha de tot, però...
La mentalitat va canviant, també.
Val?
M'he dit,
no tenen molta diferència
el que és
les generacions
d'una certa edat,
a partir d'uns 40 anys
per amunt,
l'educació que han rebut
els pares
és fonamental.
Cada persona
és també una mica
el que ha anat visquent,
no?
i les idees
i la moral
que li hagin inculcat
a l'època.
Llavors,
en gent jove
o gent més gran
notes una certa diferència,
no?
És el mateix
una persona
a partir d'uns 60 anys,
una persona
a partir dels 40
o que tingui 30
ja canvia bastant.
La mentalitat
és més...
oberta.
Potser sí que en principi
hi ha...
De totes maneres
hi ha casos
que són molt diversos,
vull dir que no pots...
Cada família
és un món,
eh?
En el que refereix
als germans
o el que són els pares,
hi ha persones
que ho accepten
amb normalitat,
potser no és l'ideal
que ells volien,
no?
Però no creen.
Però n'hi ha altres
que sí que és més conflictiu,
tot dependrà de...
Cada cas
s'ha de tractar...
Una cosa és allò
de que com que és el meu fill
o la meva filla
l'estimo per sobre de tot,
no m'agrada,
no voldria,
però com que l'estimo
ho he d'acceptar
i una altra
és que ho assumeixin
amb la normalitat,
no?
És la gran diferència
fins al que és
l'acceptació.
I en el cas
dels homes
i les dones,
l'homosexualitat
també ha un tractament
social diferent,
Caterina?
Les dones,
les lesbianes
encara continuen
tenint, diguem-ne,
un punt de menys acceptació
que no pas els homes?
És a dir,
s'accepta socialment
més una relació,
un matrimoni
entre dos homes
que no pas
entre dues dones?
Ho dic per la vostra
experiència
des de l'associació, eh?
Sí,
jo penso que
en general,
sí,
de totes maneres,
els homes
sempre
han estat més...
Potser sí que han patit
més
rebuig
en un principi,
d'agressions,
però també
han estat més visibles,
és un punt
que ell
han treballat molt,
la dona
es va quedar
històricament
una mica
en silenci,
perdó,
les relacions
més en silenci,
l'home
ha estat
molt més visible
a nivell
de
de l'homosexualitat
i llavors
jo penso
que sí que van
un parell
de passos
més endavant,
que les dones.
És que a més,
tu comentava
perquè em deies abans
de l'entrevista
que no només
que tindreu local aquí
que ara parlarem
de local,
sinó que també
us heu integrat
en el Consell
de les Dones
que es va presentar
públicament
la setmana passada
i una batxerrada
que us van cridar
a més en més
per participar-hi.
Exactament,
l'Ajuntament
va tindre
molt d'interès
en que
forméssim part
del Consell
de Dones
de Tarragona,
ja fa temps
que ho estem
del de Reus
i bueno,
doncs en guanyem,
ens hem incorporat
i bé,
esperem fer
una bona tasca
i a veure...
Quins serien
els vostres objectius
com a lesbianes
dins d'aquest Consell?
Sempre treballar
per la normalització,
la visibilitat
l'estem tenint
i cada vegada
la gent
ens veu més
però nosaltres
treballem
evidentment
com sempre
pels drets
i legals
però
perquè
se'ns accepti
d'una manera
normal
quan parlo
de normalització
que no sigui
una cosa
que et s'opti
sinó que
cadascú
té la seva vida
Clar,
però des del punt
de vista legal
hores d'ara
amb la llei
que hi ha
en aquest país
potser alguna
entrebanc a vegades
pel tema dels fills
amb les adopcions
amb les adopcions
més que res
sí, sí, sí
amb les adopcions
encara hi ha algun escull
en aquest camí
sí, hi ha encara
que treballar
però bé
anem avançant
anem avançant
però així
per això esteu
i a més
em seu a Tarragona
sí
pensem que
aquest mes
ja us donarem
una data
i el lloc
en concret
i aquest mes
començar
a tindre aquí
ja
el nostre
local
al nostre despatx
per fer les reunions
i bé
doncs
us invitarem
a tots
que vingueu
el compromís
per tant
de l'Ajuntament
d'aquí
tindreu un local
per tenir una seu fixa
a la ciutat de Tarragona
i s'ha de determinar
exactament
el local
que serà
hi ha diferents propostes
damunt la taula
però ben fet
fins que no es digui
quin serà
doncs no ho fareu públic
però una miqueta
quina seria
la dinàmica
que mantindríeu
aquí a Tarragona
la que seguiu també
a Reus
donaríeu un servei
molt similar
el mateix
el mateix
perquè el col·lectiu
és el mateix
i la manera
de treballar
és la mateixa
i sigui
amb la mateixa línia
i ara doncs
teniu també
pel davant
doncs
diverses
diverses
activitats
no?
que s'acostarà
quan hi hagués
diferents
dates molt concretes
activitats pròpies
de l'entitat
aposteu també
per
qüestions
com la violència
de gènere
exacte
esteu en diferents fronts
nosaltres treballem
amb diferents punts
que tenen
que veure
amb la discriminació
tant de
de la dona
ara
venen
aquest
proper mes
moltes
activitats
xerrades
a la universitat
i bueno
tenim
molta feina
i sempre estem
esteu allà
us cridin o no us cridin
allà esteu
no
sí
ja portem
molt de temps
any rere any
i esperem
que aquí
a Tarragona
amb aquesta
nova apertura
que farem
ens
implicarem
bastant
també
físicament
no hi éreu
però
com a col·lectiu
i com a marca
si em permets
l'expressió
ja estàveu més que consolidats
a un nivell
diguem-ne
més intercomarcal
amb seu arreus
però que diguem-ne
que éreu visibles
com a entitat
arreu del que s'anomena
Camp de Tarragona
sí
molt bé
Caterina Martí
secretària d'H2O
col·lectiu de les vianes
gais, bisexuals
i transsexuals
del Camp de Tarragona
tindran piset també
aquí a la ciutat
obert a tothom
i això
sens dubte
és una molt bona notícia
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i molta sort
moltes gràcies a vosaltres
adeu-siau
Gràcies