Les 10 del matí i 12 minuts.
Estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Havíem tingut un petit problema informàtic
del sistema informàtic que s'havia quedat penjat
després d'aquest bloc de publicitat.
En fi, com us havíem anunciat fa moment,
al matí de Tarragona Ràdio, en el sumari,
avui hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
el doctor Jaume Pujol,
arquivisba de Tarragona just des de fa 6 anys,
perquè el proper diumenge, 19 de setembre,
farà ja just 6 anys de la seva arribada a la ciutat com a arquivisba.
L'hem convidat, a més, en una setmana i en un dia
en què la seva carta setmanal, a través del full dominical,
és protagonista als mitjans de comunicació.
De tot això i de moltes altres qüestions
parlarem durant els propers minuts.
Doctor Pujol, molt bon dia.
Molt bon dia, una salutació molt cordial, Ricard,
i a tots els de Catalunya Ràdio.
Una vegada més estic aquí, als vostres estudis,
per parlar del que vosaltres volgueu.
Diumenge farà 6 anys de la seva arribada com a arquivisba.
Què recorda d'aquella data?
Són els records més bonics que tinc, de veritat,
us ho puc dir de veritat,
que per mi aquell dia va ser,
sense dubte, el dia més important de la meva vida.
A les 5 de la tarda entrava a la catedral,
primer a baix, a la plaça,
i un dia amb emocions, de pregària,
perquè vaig preparar-me durant 3 mesos,
des del meu nomenament va ser el 15 de juny
i fins al 19 de setembre, per tant, 3 mesos i 4 dies,
van ser una preparació molt particular i amb molta emoció,
pregant molt i a la vegada també estudiant molt l'Arxidiòcesis,
coneixent tota la seva estructura, les coses,
i parlant també de moltes persones que em van ajudar molt.
Però aquell dia per mi és inolvidable.
Jo agraeixo també tot el...
Ja sabem que hi va haver moltes altres coses,
no puc amagar també el que hi va haver,
però sobretot hi va haver molt l'efecte de moltíssimes persones.
Em vaig trobar molt acompanyat per moltes persones,
sobretot dintre de la catedral,
un efecte que es notava i que la gent volia que...
Bé, és que aquell dia fos per mi un dia més important.
El fill d'això últim que deia, doctor, senyor Arquabisbe,
és veritat que fa 6 anys el seu nomenament va provocar en alguns sectors
certes crítiques.
No l'acabaven de veure bé, la seva figura, la seva arribada a Tarragona.
Té la sensació que amb aquest pas dels anys, ja en porta 6,
se'ls ha guanyat a tots aquests sectors que potser no ho veien gaire clar?
No ho sé, això ho han d'adjudicar els altres.
Jo, sincerament, com que mai he tingut enemics a la meva vida,
ho dic sincerament, no he mai sentit enemic de ningú,
sinó sempre...
Penso que, per altra part, avui dia, qualsevol nomenament,
ho veiem cada dia, no?
Ja sempre hi ha crítiques, avui dia,
qualsevol qüestió que es planteja amb una mica de serietat, no?
Surt el nom de Caixa Tarragona,
ja no uns és a favor, l'altre surt el nom de...
Qualsevol qüestió important de la vida de les persones, no?
I potser hi havia gent que pensava amb raó, no sé,
s'imaginava una altra cosa, no?
Jo crec que en aquests anys, almenys la gent m'ha conegut,
jo he intentat fer-ho el millor possible,
penso que tenim molta feina encara a fer,
i gràcies a Déu, no?
Perquè jo, per mi,
per mi sis anys no són res.
En passat, pot que assigur, volant, no?
He pogut conèixer tantíssimes persones,
tantes institucions,
tantes... no ho sé,
per mi és un goig molt gran
estar a Tarragona,
em sento tarragoní,
i em sento de Reus,
i em sento de Montblanc,
i em sento de Valls,
vull dir, tots aquests pobles,
ja està el poble més petit que he pogut anar,
el diumenge estava jo a la Morera de Montsant,
per exemple,
allí penjat del Montsant,
aquest poble tan bonic,
i tan... amb una gent preciosa,
entrava amb un nou rector,
vull dir, he estat ja pràcticament,
jo crec que no hi ha poble que no hi hagi estat,
i per tant, bueno, he pogut, no ho sé,
jo crec que la gent té també un sentit molt eclesial,
la gent de l'Església, ens entén, no?
Un sentit eclesial,
em sento que el bisbe és el representant de Cris a la Terra,
i dels apòstols,
i per tant, és una funció que no per mèrits meus,
sinó aquesta funció té...
a l'Església té molta importància.
Quin balanç fa com a tasca pastoral en aquests sis anys,
senyor arquebisbe?
Miri, jo, per mi,
l'important són les persones,
i per tant, haver conegut els mossens,
les parròquies,
procurar que totes les parròquies
estiguin ateses,
això és la meva gran preocupació,
impulsar el seminari,
i també impulsar que la catedral quedi bonica,
que es pugui fer el museu,
que l'edifici seminari es pugui arreglar,
que la capella del Santíssim
es hagi arreglat,
i també altres esglésies
de tota l'Arxidiócesi,
perquè no sols el nostre,
sinó s'està arreglant Sant Joan aquí a Tarragona,
s'ha fet la façana de Sant Agustí,
s'ha arreglat moltes coses,
vull dir, també penso que això és una part important,
que les coses s'arreglin,
que les coses estiguin boniques,
que tota aquesta part alta de Tarragona,
tan bonica, tan bonica,
quedi això.
I després,
tinc uns records inolvidables,
per exemple,
que la meva entrada va ser,
em vaig trobar amb Santa Tecla,
pràcticament l'endemà,
el 19,
el 23,
Santa Tecla,
el 25,
la Mareu de Misericòrdia,
que per mi també,
va ser un moment molt particular,
ja que va coincidir amb els 25 anys
que es portava la imatge a la ciutat,
i això per mi també va ser molt maco.
Després,
vaig celebrar el centenari
de la Mareu de la Serra,
a Montblanc,
ara estem a punt de celebrar
les decenals de Valls,
que també serà una festassa molt bonica,
i jo diria que el record per mi
molt important
és l'any de jubilar de Sant Fructuós,
que penso que per mi són...
Però jo li diria que cada dia
és una cosa nova,
cada dia és bonic,
perquè hi ha tantes coses,
ara, per exemple,
s'està netejant la catedral,
jo somio el dia
que puguem inaugurar aquella catedral,
que puguem fer una entrevista
allà dintre de la catedral,
que posem l'òrgue nou,
que tot això penso que és una riquesa
que quedarà per l'Arxidiòcesis,
no sols per la gent de Tarragona,
perquè jo sempre dic
que la catedral de Tarragona
és la casa pairal
de tota l'Arxidiòcesis,
i jo diria quasi de tot Catalunya,
perquè no oblidem
que som la metropolitana i primada,
aquesta, la nostra Arxidiòcesis.
Això no ho podem deixar de dir
i de...
De reivindicar.
De reivindicar o no,
és la realitat,
la realitat no en fem
una bandera per nosaltres,
perquè és veritat
que tenim el tresor
dels nostres màrtirs.
A vegades no ho pensem.
Avui és Sant Sebrià.
Sant Sebrià va ser
màrtir a Cartago.
Va morir uns mesos abans
que s'han fructú.
Segurament es coneixien,
segurament es van...
Ell escrivia moltes cartes,
no s'han conservat,
perquè, per desgràcia,
a Tarragona es va perdre
un gran arxiu, no?
Amb la invasió musulmana
es va perdre.
Però segurament Sant Sebrià,
que va morir el 258,
a la mateixa persecució
de Valeria i Calier.
De la mateixa persecució.
Per tant,
també va ser un home
d'una categoria impressionant,
junt amb Fructuós,
junt amb el papa Fèlix.
Vull dir,
són la gent que l'any,
en el cicle tercer,
259,
van ser personatges
molt importants
que van resistir
a l'emperador,
van resistir la seva fe,
van voler viure
amb consciència.
De seguida,
senyor Arquibisba,
parlarem de la catedral,
del seminari,
de totes les idees
i de les obres en marxa
o en projecte
que hi ha al voltant
de l'església principal
de la ciutat,
com és la catedral.
Però permeti'm parlar
d'aquesta qüestió
que, en fi,
aquesta setmana,
ahir i avui,
forma part dels mitjans
de comunicació,
perquè en el full dominical,
precisament el del proper diumenge,
coincidint amb el seu 6è aniversari,
vostè publica la carta setmanal
titulada
Religió i Societat Civil,
i alguns fragments
d'aquesta carta
adreçada als fidels,
doncs han provocat
com a mínim
una certa polèmica
o com a mínim
han aparegut
en altres mitjans
de comunicació,
cosa que no passa habitualment.
Aquesta setmana sí,
perquè vostè,
entre d'altres qüestions,
fa, d'alguna manera,
una crida a desobeir
als catòlics,
als fidels,
les lleis que van
contra la vida humana.
Què n'ha de dir
del contingut
d'aquesta carta setmanal?
Primer no dic
que a desobeir,
sinó a obrir amb consciència,
i per tant,
quan un actua amb consciència,
a vegades ha de dir,
no, mira,
jo prefereixo,
com li deia fa un moment,
Sant Sebrià
o Sant Fructuós,
prefereixo morir
abans que
obeir aquesta llei
que és injusta
o que és una llei
que va en contra
la meva consciència.
Això és el primer.
El segon
és el següent.
El Funt Domenical
és el número ja 312
dels 15 escritos.
des del primer diumenge
que vaig entrar
el dia 19
de setembre del 2004
vaig publicar
el Funt Parroquial
i no he fallat,
em sembla,
amb tots aquests 6 anys,
tots els diumenges.
I els últims 3 anys,
quasi 2-3 anys,
em va semblar
que havia de tenir
una certa continuïtat
i vaig agafar
el Catecisme
de l'Església Catòlica,
que és un resum
que està dividit
en 4 parts,
que és el que creiem,
el credo,
el símbol de la fe,
el que celebrem,
que són els sacraments,
l'Eucaristia
i tots els d'altres sacraments,
el que vivim,
que és la moral cristiana
i després el que resem,
que és el pare nostre.
Doncs aquestes 4 parts
del Catecisme,
ara estic a la tercera,
estic acabant la tercera,
ja segurament
per la dalt
hauré acabat la tercera part
i que són,
la tercera part
és tota la moral
de l'Església
i dintre de la moral
els 10 manaments
de la llei de Déu,
primer,
estimar Déu
sobre totes les coses
i ara està bé
escrivint
sobre el quart manament.
La setmana passada
vaig parlar de la família
i de veritat
li dic que molta gent
m'ha felicitat
perquè li va agradar molt,
jo crec que
quan parlem de la família,
els que tenim la sort,
hem tingut la sort
de tenir una gran família,
doncs, no sé,
ens surt del cor,
no?,
parlar del bé de la família,
no?,
i de la família
al final és el racó
que tots ens trobem
bé, no?,
i contents, no?
i aquesta setmana
volia parlar
del quart manament
inclou no sols la família
sinó també
les autoritats civils
i jo
amb aquest número
he dit
sobretot
parlo
que hem de rezar
per les autoritats civils,
que les hem d'estimar,
que hem de complir
les lleis,
que hem de pagar
els impostos,
sempre que siguin justos
s'entén,
i en fi,
i paguem sempre,
ja s'entén
que un intenta pagar
el més possible,
no?,
però sempre dintre
de la llei,
no?,
els dic
que hem de,
dic una cosa,
que hem d'estimar
el nostre país,
que hem de crear
el país,
tot això ho dic
amb aquest escrit,
no?,
i també dic,
perquè això ho ha dit
l'Església
des de sempre,
citant una frase
molt famosa
de Sant Pere,
Sant Pere
en els fets dels apòstols,
quan els,
l'agafen els jueus,
no els jueus,
sinó els sacerdots
i els fariseus,
l'agafen
a Sant Pere
i a Sant Joan
i els diuen,
bueno,
no prediqueu més
de Jesús,
vosaltres aquest Jesús
que esteu dient
que nosaltres l'hem matat
i que l'hem clavat
a la creu
i que ha ressuscitat,
això no ho heu de predicar
i Sant Pere els diu
davant del Sanedrín,
diu,
cal obeir Déu
abans que els homes,
això és una frase
famosíssima
que sempre l'Església
ho ha dit
i per tant,
també,
amb consciència,
amb consciència
no podem deixar
de dir,
si hi ha una llei
que és injusta,
doncs nosaltres
no la podem
no la podem
no la podem
no la podem
no la podem
i això és el que dic jo
i exactament dic
i això és especialment greu
si aquestes lleis
van en contra
de la vida humana
des de la concepció
fins a la seva fi natural
això és el que jo he escrit
lògicament
hi ha hagut alguna persona
que suposo
que és una agència
d'això
que ha agafat
aquesta frase
l'ha traduït
en un titular
més
diguem
més
que a mi
estic d'acord
també
és el mateix
aquesta llei
no es pot obeir
amb consciència
un metge
no està obligat
a obeir amb consciència
aquesta llei
i a mi em sembla
que és molt important
que aquesta llei
de l'avortament
que
bueno
anem
va passant
el greu del cas
sap què és
el que heu escrit aquí
tinc un article molt bonic
que jo li agraeixo molt
a Jordi Listerri
el director de Foc9
que em sembla
l'article més bonic
ell analitza una mica
tota la polèmica
que s'ha generat
i acaba dient
el greu problema
que tenim avui
és que hi ha
110.000 avortaments
aquest és el greu problema
i que
només que
la gent
es doni compte
amb consciència
no sols
tota la societat
que no podem mirar
cap a l'altre costat
això és un problema
gravíssim
que tenim
al nostre país
i que té la nostra societat
i per tant
nosaltres no
jo no condemno ningú
no condemaré mai a ningú
Jesús no ho va fer
i avui mateix
l'eucaristia d'avui
és preciosa
és l'escena
d'aquella dona pecadora
que se'n va a casa de Simó
que li renta els peus
amb les llàgrimes
i li sugue amb els cabells
i que Simó
diu
si fos aquest
un profeta
diria que
aquesta dona
és pecadora
i Jesús
li diu
Simó
li posa aquell exemple
un tenia dos deutors
un li va perdonar 50
l'altre 5.000
qui l'estimarà més
diu
qui l'estimarà més
diu
el que li va perdonar
5.000
diu
aquesta dona
també
però estima el molt
i per tant
la perdono
vull dir que
a veure
el tema de la consciència
és importantíssim
avui dia
a la nostra societat
ho podem
el tema de l'avortament
senyor
arquivisba
clar
aquestes dones
si avorten
realment no ho fan
de gust
és a dir
aquesta és una problemàtica
que entenem perfectament
la postura de l'església
i de la consciència
però que clar
com resolem
aquesta situació
aquest problema
per aquestes dones
aquests milers de casos
que vostè ha comentat ara
jo penso que molts d'ells
es podrien solucionar
sincerament
quan
si la societat
els apoyés
avui estem
estem buscant
adopcions
a tot el món
i quantitat de gent
que estaria contentíssima
de tindre
per tant
animar aquestes dones
a que no voltin
molt bé
no volen
el fill
també
és una
irresponsabilitat
moltes vegades
la manera d'actuar
de les persones
quina culpa té
aquell
creiem que
de veritat
el problema és
creiem que allí
hi ha una vida humana
nosaltres hem sigut
també això
un dia vam ser això
els nostres pares
ens van estimar
des d'aquell moment
i gràcies a ells
perquè també
podíem dir
avui dia
podíem dir
no hi seríem
nosaltres
si haguéssim
actuat d'aquesta manera
evidentment
que és un problema
però jo crec
que hi ha altres solucions
més que matar
aquesta solució
és com anar a la guerra
això
és dir
bueno
matem
mira
matem l'altre
l'enemic
i així ens acabem
els problemes
dialoguem
parlem amb la dona
fem apoyo
ajudem-los
jo estic aquí
organitzant
aquí a Tarragona
un lloc
hi ha Barcelona
i a IES
i aquí a Tarragona
estem treballant
perquè hi hagi un lloc
on una persona
que no vol avortar
però que es troba sola
que moltes vegades
el problema
el problema
el problema no és que ella
vulgui avortar
sinó que avortin
les persones
que té al costat
sigui els pares
sigui el nòvio
sigui la persona
que li ha produït
diguem
l'enfetus
vull dir
que ha actuat
tot això
a mi em sembla
que ho podem resoldre
d'una altra manera
és que
ho estem resolvent
d'una manera
que no és justa
que no és justa
per la persona
més dèbil
si nosaltres estimem
si quan hi ha
un cas
d'una persona
que se l'ha d'operar
surten coses fantàstiques
com la societat
es mobilitza
com la societat
es mobilitza
per poder operar
un nen
de Quènia
que té un problema
i que el portem
i que hi ha organitzacions
i en canvi
això
ho estem fent
la gent
hauria de donar-se compte
del que està passant
jo crec que
no acabem
de donar-nos
amb consciència
pensem
no això és un dret
de la dona
no és un dret
quan hi ha responsabilitats
ja no és el mateix
al contrari
la persona
que més
se l'hauria d'estimar
el lloc
on hauria d'estar
més segur
és el lloc
on es troba
amb aquest drama
més enllà
d'aquesta llei
de totes maneres
doctor Pujol
li preocupa
en general
la deriva
d'alguna legislació
de les autoritats civils
ja que aquesta setmana
parla
en la carta pastoral
de les autoritats civils
és a dir
el poder legislatiu
el poder executiu
en aquest país
li preocupa
la deriva
d'algunes
de les lleis
a mi em sembla
que sí
clarament
educació
el que coneixem
com a eutanàsia
això mateix
a mi em preocupa
aquí ho dic
aquí ho dic
amb això
el principi
de subsidiarietat
per exemple
per mi és un tema
molt greu
l'estat
i l'estat
i també
el nostre govern
ens està fent
un munt de lleis
ens està legislant
un munt de coses
arriba un moment
que diu
i el principi
de subsidiarietat
i el principi
que nosaltres
la nostra societat
i la societat
especialment catalana
ha sigut sempre
amb molta iniciativa
avui dia
parlant
amb empresaris
l'altre dia
parlava
per exemple
amb un empresari
em dius
que estem
sembla que
som els dolents
de la pel·lícula
aquí no
és fàcil
avui dia
una empresa
trobar els crèdits
tot això
estic parlant
del tema
econòmica
a mi
a mi
a mi
em preocupa
molt
aquest tema
perquè
penso
que
també
influeix molt
amb els més
desfavorits
qui està pagant
els plats
trencats
avui dia
estan pagant
els pobres
ho estem veient
a Càritas
aquests són els
que tenen
el sou assegurat
avui no estan passant
cap crisi
al contrari
es troben les coses
més barates
tenen més oportunitats
siguem sincers
avui la crisi
l'està pagant
els pobres
aquells que estan
a l'atur
aquelles persones
i aquestes
que ens venen
a Càritas
a milers
jo li puc assegurar
que en aquest moment
no donem abast
no donem abast
a Càritas
estem
amb uns problemes
però
també
li puc dir
que la generositat
de les persones
s'ha disparat
les parroquies
em diuen
que posen
les paneres
perquè la gent
hi posi
el menjar
i el menjar
arriba
gràcies a Déu
la gent
ha sigut generosa
també
crec que
no parlem
només
d'egoismes
avui dia
hi ha molta gent
generosa
molta gent
que s'està
preocupant
de les coses
però
evidentment
hi ha una sèrie
de lleis
totes aquestes lleis
jo penso
les lleis
de l'avortament
de la família
del divorci
express
totes
no són lleis
que favoreixen
la persona
i la família
que són
les institucions
i la mateixa
llei d'educació
quina llibertat
tenen avui
els pares
si
són els seus fills
ells els volen educar
d'acord amb uns valors
és molt difícil
avui que un pare
pugui portar el fill
a l'escola
que ell vol
però això és tan difícil
que ho organitzem així
és que
hi ha moltes coses
per comentar
ara que ha entrat
en el tema
de la crisi econòmica
de la feina que fa
per exemple
a Càritas
estava pensant
en un cas concret
que tenim aquí a Tarragona
amb Càritas
i amb l'Ajuntament
s'ha tancat finalment
la casa del Transseun
lamenta vostè
aquest fet
li sembla bé
que l'Ajuntament
assumeixi
aquesta feina directament
l'Ajuntament
té l'obligació
per llei
vull dir que
els ajuntaments
tenen l'obligació
ells han fet
aquesta opció
nosaltres
a la casa del Transseun
li puc assegurar
que la farem servir
per moltes altres coses
anirem als més pobres
encara
perquè sempre
si l'Ajuntament
ho fa i ho fa bé
jo l'aplaudeixo
perquè és la seva obligació
i per tant
endavant
jo no tinc cap crítica
al contrari
i poden estar asseguts
que la casa del Transseun
la farem servir
per altres coses
com està fent servir
al costat
hi ha una altra
una part de la casa
del Transjun
s'està fent servir
per exemple
per al Montgitano
per treballar
perquè prenguin oficis
coses
s'està fent
els instruments
que tenim
els faran servir tots
per ajudar
perquè aquesta casa
està destinada
precisament
als més pobres
això és l'obligació
de la fundació
que es va crear
en el seu moment
i la persona
que ho van donar
va ser per aquest sentit
amb això
a mi no em preocupa
si l'Ajuntament
atén bé
els pobres
i sobretot
els que estan al carrer
els passabolants
que diem
a mi em sembla fantàstic
vull dir que no
i a qui s'hi dedicaria
doncs Caritas
a qui podria dedicar-se
ho estem estudiant
això no
però per exemple
per fer cursos
de rehabilitació
de les persones
és una casa
que està en un lloc
que es pot fer cursos
jo no dic
que no es pugui tornar
a obrir un menjador
social
per nostra
també sembla que
potser sí
que seria millor
fer un barri
més
que hi ha més necessitats
tot això
ho estan estudiant
en aquests moments
ha passat l'estiu
que han sigut moments
també
de vacances
i ara és el moment
de tornar
a agafar aquestes coses
Parlem d'obres?
Parlem d'obres
Abans has mandat alguna cosa
No és el més important
les obres
per mi les importants
les pedres
jo sempre dic
quan vaig a una parroquia
les pedres d'aquestes
esglésies són precioses
però vosaltres sou
les pedres vives
però també s'han de restaurar
hem parlat una mica
de les persones
Déu-n'hi-do
en aquesta última part
de l'entrevista
però de la catedral
amb tantes obres
que s'estan fent
quin és el calendari
quines són les previsions
que tenen?
segons ens va dir l'empresa
el Cotex
que és la que ho està fent
ara s'està fent
la meitat de la nau central
van dir sis mesos
per tant al Nadal
tota la vestida
que s'està fent
a la part central
es trasladarà
a la part final
de la nau
des de la porta d'entrada
fins a la meitat de nau
i sis mesos més
per tant
el juny de l'any que ve
i al Nadal
i llavors es trasladarà
tot el que és el Creuer
i en principi
amb 18 mesos
ha d'estar acabada
la catedral
una vegada que s'acabi
es muntarà l'Orgue
que esperem
un parell de mesos
i jo calculo
que la Pasqua
del 2012
podríem fer
la gran inauguració
de tot allò
potser el Nadal
inclús del 2011
podríem
de l'any que ve
no aquest any
sinó l'any que ve
això passa de seguida
el temps
si hem dit
sis anys per mi
hem passat volant
imagines
un any i mig
que és el que ja
s'està treballant molt bé
de veritat
estem contents
hi ha coses
molt interessants
hi ha grups de treball
que estan molt interessants
perquè és un moment històric
aquest
poder veure
per exemple
la clau
de les claus
de la bòveda
tot això
és preciós
el que es pot veure
des d'allí
el que s'està fent
i jo crec que s'està treballant
molt bé
després s'ha pogut fer
aquesta investigació
del subsol
que ara ja està tapat
per tant
per Santa Tecla
podrem entrar al braç
fins almenys
fins allí
el posarem sobre el temple
d'August
perquè santifiqui
però ha sigut molt maco
l'escapació
i el treball
que s'ha fet
és molt interessant
i a més
una unió
entre l'Ajuntament
l'ICAT
el que visva
tothom diu
però aquí hem d'unir
les forces
si a Tarragona
si ens hi posem
de veritat
i ara estic
amb la gran
per mi
una de les coses
més importants
la catedral
sens dubte
el seminari
l'edifici seminari
li anava a preguntar
justament
és per vostè
el més important
ara
és el gran projecte
perquè vostè
sempre ha parlat molt
de fer un gran centre cultural
exactament
doncs
ja han començat les obres
avui estan posant
la grua
està tallat
al carrer Sant Pau
ho sento
les obres
incomodaran una mica
tota aquella part
però
esperem que es pugui resoldre
i què s'hi farà
sempre he parlat
jo des del primer dia
vaig parlar
que hi ha una gran biblioteca
i per tant
obrir la biblioteca
en segon lloc
l'institut
sobretot
nosaltres allí tenim
l'institut superior
de ciències religioses
que de veritat
funciona molt bé
ja tenim moltíssims alumnes
l'any passat
més de 500 alumnes
vam tindre
que es fan molts cursos
i fer un institut
com cal
que encara i ulls
perquè les aules
ara estan molt malmeses
són aules molt antigues
tot està molt
perdoneu la paraula
atrotinat
i taparem els claustres
quedaran tapats
imagines la capella de Sant Pau
ben guardada
ben bonica
que no li caigui la pluja
de tal
la pols
i tot allò
quedarà uns espais
molt bonics
que jo
espero també
que pugui ser
un servei
a la societat
i per tant
que hi ha una reunió
de periodistes
puguin anar allí
a tindre
en una aula
un parell d'aules
després d'unes sessions
uns treballs
o el que sigui
allò de tindre vida
imagines els dos claustres
al mig
la gran capella
que és una preciositat
també
des del punt de vista
arquitectònic
és una meravella
aquella capella
al mig de Tarragona
al centre
a la part alta
de Tarragona
que hi hagi
un centre
que jo dic
cultural
i pastoral
és a dir
cultural
perquè
hi haurà una aula magna
molt bonica
ben arreglada
tot l'edifici
és que és una joia
aquell edifici
i el lloc
també
a mi em sembla
al davant
tindrem el museu
que també serà
ja haurem de donar
una empenta
a la catedral
haurem de donar
una empenta
a tots
a tota la societat
que ens ajudi
per acabar el museu
jo crec que és una vergonya
que no tinguem encara
el museu
acabat aquí a Tarragona
sincerament ho dic
perquè el tema del seminari
si diu que han començat
ja les obres
aquesta mateixa setmana
això vol dir
que ja tenen
el projecte
del tot redactat
i per tant
comencen unes obres
i quin termini
els han donat
un any i mig
potser dos anys
i el museu
vindria després
si el museu
s'està treballant
també
el museu s'està treballant
perquè ara
hem de fer el conveni
un nou conveni
amb l'Ajuntament
la Diputació
veurem si la Generalitat
també hi pot entrar
i nosaltres
per ja
per fer
una altra fase
ara
de moment
el museu
tenim fet
l'edifici
l'obra civil
ara s'ha de fer
el museu
l'obra civil
està molt acabada
ja
molt feta
i ara s'hauria de començar
primer faríem
el que en diem
el lloc
per guardar les obres
és a dir
que hi hagi un lloc
que totes les obres
es puguin guardar
el magatzem
diguem
però un magatzem
no és un magatzem
qualsevol
ha d'estar condicionat
ha de tenir
una temperatura
ha de tenir
tot unes
perquè les obres
d'art
no es facin malbé
i després
haurem de fer
les sales
s'està fent
el projecte
museístic
tot això
s'està treballant
des de fa
molts anys
el que passa
és que són treballs
que ningú
es dona compte
de vegades
jo crec que
hi ha molta gent
que jo
des d'aquí
agraeixo
de veritat
la quantitat
de persones
que estan treballant
en projectes
que no es veuen
fins l'últim dia
hi ha molta feina
al darrere
perquè un museu
un projecte museístic
és importantíssim
jo penso que
ja ho vam explicar
però
l'edifici
del museu
ell mateix
és museu
ja
el museu
ja és l'edifici
perquè té
una parent romana
del segle primer
s'han trobat
unes claveries
que segurament
són anteriors
al segle primer
s'han trobat
uns
uns arcs
medievals
tot allò
té
el lloc
on està
col·locat
mirada
cap al claustre
jo de veritat
he vist molts museus
i li puc assegurar
que com aquest
cap
senyor arquebisba
per anar acabant
hi ha moltes coses
però m'agradaria
preguntar-li
per la visita
del Sant Pare
a Barcelona
el 7 de novembre
l'Arxidiós
no sé si farà
alguna cosa
tindrà una presència
important
tenint en compte
aquesta visita
aquest viatge històric
del papa
benet XVI
jo penso que és
un do de Déu
perquè
no ens donem
ens hauríem de donar
compte
passa que vull dir
com que les coses
es van
es van alitzen molt
però una visita
al Sant Pare
a Barcelona
a Catalunya
jo diria
perquè
és a Barcelona
molt tio
de la Sagrada Família
que és de tots
perquè la Sagrada Família
no és
doncs
jo sí
aniré molts
a concelebrar
amb el Sant Pare
lògicament
jo ixiré
jo també aniré
a rebre
el Santiago de Compostela
després a Barcelona
i després jo voldria
que molts
dels parroquies
ho estem organitzant
puguin anar també
amb autobusos
a participar
de l'Eucaristia
hi haurà
cadires
la gent podrà estar
si avisa amb temps
hem d'avisar amb temps
perquè s'ha de saber
però s'estan organitzant
ja des de les parroquies
sí, sí
des de les parroquies
intentar que la gent
pugui anar amb autobusos
anar a Barcelona
i allí es posaran cadires
i clar
no tothom podrà entrar dintre
perquè el problema
de dintre
caben unes 8, 9, 10 mil persones
però amb la cosa de seguretat
sembla que fins a 8 mil persones
hi podran entrar
dintre del que és el temple
però fora
s'hi posaran
no sé quants mils de cadires
amb pantalles
es podrà veure perfectament
podran veure el Sant Pare
que entre
també el Sant Pare
sortirà a fora
per donar l'Àngelus
per res a l'Àngelus
i serà
sense dubte
molt bonic
avui el Sant Pare
més és notícia
perquè han set
d'una altra visita
històrica a la Gran Bretanya
i difícil
i difícil
més difícil
que la que tindrà aquí segurament
però de totes maneres
li volia preguntar
ja per acabar
aquesta visita del Sant Pare
i el moment en què viu l'Església
li preocupa especialment
senyor Arquabisbe
tots aquests casos
que s'estan donant a conèixer
a nivell mundial
de bussos a Irlanda
a Vèlgica ara
fa un temps a Alemanya
li preocupa que
això provoca
una certa desafecció
d'una part de la societat
respecte
sens dubte
sens dubte
i jo
de veritat tinc
en primer lloc
com que és una cosa
que no entra al meu cap
jo de veritat
li puc dir que
tinc 66 anys
mai m'havia trobat
en un cas
i he estat a internats
i he estat a molts llocs
mai m'havia trobat
en un cas
en aquests casos
tan terribles
si són realment
veritat
tot el que expliquen
perquè a vegades
també hi ha una exageració
però jo diria
en primer lloc
a mi
el que em dol moltíssim
és l'ofensa que es fa a Déu
perquè és un pecat gravíssim
perquè a mi
el que primer
de qualsevol barbaritat
d'aquestes
de l'avortament
miri
tornem a parlar d'això
però
de l'avortament
de totes les coses
que es fan avui dia
el primer que em dol
és que és una ofensa a Déu
i per tant
això ja
és el que més em dol
però en segon lloc
em dol
les víctimes
que les hem d'acollir
a mi
hi ha un deure
d'injustícia molt grau
per les persones
que han fet
i després
lògicament
les persones
que han fet això
realment
s'han d'arrepentir
han de tindre
una conversió
molt forta
és com
el que s'ha donat compte
la vida
potser
ho va fer
en un moment de passió
un moment d'això
de el que sigui
però s'ha de donar compte
que a la vida
ens hem de saber
arrepentir
de les coses dolentes
que hem fet
que avui dia
la gent no es vol arrepentir
no vol demanar perdó
i avui ho hauríem de fer
per tant
i s'ha de fer justícia
jo crec que en aquest sentit
hi ha coses d'aquestes
que hem passat
perquè potser
a altres èpoques
també hem de veure
altres ambients
on també
tot això s'està passant
potser seria el moment
també de fer una reflexió
a tots nosaltres
i dir
què està passant avui dia
per exemple
amb altres escoles
què està passant
també avui dia
amb totes les institucions
que té l'Església
què està passant avui dia
perquè la pedofília
no és un problema
de l'Església
és un problema
de la societat
és un problema
avui dia ja
aquest turisme sexual
que la gent
tot això
nosaltres
ho permetem
permetim que els diaris
ens portin
tota la pornografia
que vulguin
tot això
ho hauríem de tornar
ara és un moment
de pensar
l'Església
em sembla que ha afrontat
això
amb molta valentia
amb molta força
no tenim por
jo no tinc cap por
d'això
les persones
lògicament
que tenen aquesta
desafecció
i jo ho entenc
també
però
han de distingir
molt bé
entre el que és
l'Església
i el que són
les persones
que formen part
de l'Església
els que formen part
de l'Església
són pecadors
són persones
però en canvi
l'Església no
l'Església santa
i l'Església
és la que pot donar
precisament
la que pot donar
la força
i l'Església
és la que pot donar
en aquests moments
precisament
l'empenta
per dir
no això
i això
el papa ho ha afrontat
amb molta força
i se li ha de creir
jo crec que ha sigut
en aquest sentit
molt valent
així acabem
el Sant Pare
com dèiem
és protagonista
aquests dies
per la visita
que comença
a la Gran Bretanya
i ben aviat
el 7 de novembre
estarà a Catalunya
estarà a Barcelona
amb una representació
important
de les parròquies
de l'Arxidiócesi
així acabem
aquest ampli repàs
encara ens quedarien
molts temes
per comentar
ho farem en una altra ocasió
perquè amb l'arcabisbe
amb el senyor arcabisbe
de Terraona
l'havíem convidat avui
i l'hem convidat
justament per celebrar
d'alguna manera
per compartir
d'alguna manera
aquesta celebració
dels sis anys
de la seva arribada
a l'Arxidiócesi
doctor Jaume Pujol
moltes gràcies
felicitats
i jo demano
que el dia 6
se m'encomani
especialment el senyor
perquè pugui continuar
a servir-vos
que és el que vull ser
servidor de vostre
servidor de l'Arxidiócesi
el vostre bisbe
pare i pastor per tots
senyor arcabisbe
moltes gràcies
fins la propera
adeu-siau
bon dia