en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Temps per repassar l'actualitat política,
com us dèiem avui,
amb la diputada per Tarragona del Partit dels Socialistes
al Parlament de Catalunya, Núria Segur.
L'hem convidat, entre d'altres qüestions,
perquè el Parlament encara ja la recta final de la legislatura
a l'espera de la convocatòria de les eleccions.
Per tant, comença a ser també moment de fer balanç
de l'activitat legislativa desenvolupada durant els últims anys
i comentar els principals temes de l'actualitat política.
Senyora Núria Segur, molt bon dia.
Molt bon dia.
Estem a la recta final, com dèiem, de la legislatura.
De seguida entrarem al detall d'algunes qüestions,
però des del seu punt de vista personal,
com a diputada per Tarragona al Parlament,
quin balanç faria d'aquesta legislatura?
Tres anys i mig ja.
Jo faria un balanç altament positiu.
Bàsicament perquè, més enllà de donar continuïtat
a projectes que s'havien endegat anteriorment,
han pogut tancar temes oberts.
I poso un exemple, l'Escola Oficial d'Idiomes,
que era un tema que es portava arrossegant a la ciutat de Tarragona
i tota la demarcació des de fa molts anys,
el tenim encarrilat.
I, per tant, ha sigut uns anys de continuar projectes
que estaven en marxa a l'hora de tancar
alguns que teníem difícils i encallats
i a l'hora també d'obrir nous projectes.
El Trencant, per exemple, que s'està fent estudi informatiu
i tot també és un projecte de futur,
no només per la ciutat sinó per tot el territori.
En qualsevol cas, anem a entrar en alguns detalls,
en alguns projectes concrets,
alguns, a més, de plena actualitat.
Hi ha qüestions relacionades amb el tema d'inversions sanitàries
que han aparegut molt en els últims set dies.
Precisament la visita la setmana passada
que va fer la nostra ciutat
i altres punts de la demarcació
la consellera Marina Geli
va tornar a obrir una certa polèmica política
sobre el nivell d'inversions
del govern de la Generalitat
a les ciutats de Tarragona i de Reus.
Tot això a propòsit de la construcció
del nou Hospital Sant Joan de Reus
i de les inversions que s'estan realitzant
en renovar diferents serveis
de l'Hospital Joan XXIII.
La conselleria ja ha dit
que no hi haurà un nou hospital de Joan XXIII
tal com reclamen alguns
i aquests sectors diuen
que s'està afavorint la ciutat de Reus
en detriment de les inversions sanitàries
a la ciutat de Tarragona.
Què opina la diputada Núria Segur?
Miri, crec que vostè ha fet servir
la paraula adequada.
Podemia política.
Això és una polèmia política, bàsicament.
Jo crec que, primer,
l'Hospital de Reus necessitava sortir
del centre de la trama urbana
i, per tant, ubicar-ho allà
i fer un salt de qualitat.
Segon, estem invertint 50 milions d'euros,
la meitat del que s'inverteix en res,
només en renovar l'Hospital de Joan XXIII
i en posar-lo al dia.
I després, a la ciutat de Tarragona
tenim un altre hospital
que potser més a mig termini
també haurà de fer un exercici
de sortida de la trama urbana
que és Santa Tecla
i el govern ha dit que està per la labor.
No és una cosa immediata
perquè això necessita una planificació, no?
Per tant, si comparem Reus i Tarragona,
si algú vol comparar,
jo crec que no s'han de comparar,
però li poso damunt la taula
100 milions d'euros a Reus,
50 milions que hi estan damunt la taula
que s'estan fent a Tarragona,
s'estan fent,
i l'horitzó també de mirar
de com traiem l'Hospital de Tarragona
o una part dels serveis de salut
que dona l'Hospital de Santa Tecla
dintre de Tarragona,
fora del cas Corbà.
Jo crec que no...
La balança està totalment equilibrada
i més enllà si sabem d'on venim.
Tarragona, el Joan XXIII,
feia 15 anys que no s'invertia res.
Durant l'ècada dels 90 no es va invertir,
no, Joan XXIII.
A tots els hospitals de l'ICS,
propietat del govern de la Generalitat,
no es va invertir.
Per tant, en aquest sentit,
han fet l'esforç i s'està fent l'esforç.
Saben vostès que actuar en un hospital
és complicat.
A Reus és més fàcil,
que fan un, fan nou,
donava planta,
no hi ha activitat.
Joan XXIII,
hi ha l'activitat.
Per tant, s'han d'anar fent
per fases i per etapes.
quan s'acaba una planta,
s'arregla l'altra i es mobilitza.
Per tant, jo crec que Joan XXIII
i sobretot el complex
que anirà al voltant de Joan XXIII
amb el nou edifici de recerca,
amb tots els serveis
que estan plantejats.
Ara que ja finalment
l'Ajuntament ha acabat
l'urbanització de l'entorn i tot
i el pàrquing,
quedarà un parc
de la mateixa qualitat
que pot tenir Reus o més,
perquè hem d'oblidar
que l'hospital de referència
és Joan XXIII
de tot el camp de Tarragona.
No és Reus ni Santa Tegla,
és Joan XXIII.
I en això,
ningú li pot passar la mà
per la cara a Joan XXIII.
És puntal i referència
a tot el territori.
Per tant, a vegades comparem coses
que tampoc es poden comparar.
Globalment, el nivell d'inversions,
vist des del punt de vista global
de territori,
el nivell d'inversions
en matèria sanitària
és suficient per atendre
el que, en fi,
hi ha hagut un increment
de la població,
és evident,
a les nostres comarques
i en el conjunt del país
al llarg dels últims anys?
Miri, en salut mai no és suficient,
perquè tenim un servei de salut
que funciona molt bé,
està molt ben valorat
les enquestes de valoració
o així ho diuen
per part dels ciutadans
i com més bé funciona
més li demanem.
Primera cosa.
Per tant,
no serà mai suficient
perquè els ciutadans
sempre burquen
no la qualitat
sinó l'excel·lència
en salut.
No serà mai suficient.
Però jo crec que sí
que és l'idoni i l'òptim.
Bàsicament perquè
en aquests últims anys
que deia vostè
han fet 20 consultoris locals
a tota la demarcació
i 23 centres d'atenció primària.
Per parlar de la més proper
al ciutadà,
més enllà dels grans hospitals
que es veuen molt,
però el dia a dia
de les persones
són si tu tens
un consultori local
en condicions
o tens el teu ambulatori
en condicions.
I això
és un efecte,
jo crec que,
l'esforç
més fi
i més de qualitat
al govern de la Generalitat.
En els últims ja s'ha parlat
molt de sanitat
per aquesta qüestió
que jo deia,
aquesta polèmica política
entre Tarragona i Reus
també,
i per una altra qüestió
relacionada amb la sanitat
i amb l'educació,
que són aquests estudis
de higiene bucodental.
Ahir anunciava allà
el Departament d'Ensenyament,
el Departament d'Educació
de la Generalitat,
que aquests estudis
es traslladaran a Reus,
però que també
l'I-Escalípolis
de Tarragona
tindrà uns nous estudis
referents a tota Catalunya
en l'àmbit de la radioteràpia.
És un cicle de grau superior
en radioteràpia.
Entén vostè
que és una bona decisió,
aquesta adoptada
pel Departament d'Educació?
Mira, jo crec que també
hi ha un rerefons
de polèmica política.
I li diré per què.
Hi ha uns altres estudis
que s'implantaran l'any que ve,
que són els de transport sanitari,
el tècnic en transport sanitari,
que ningú ha dit mai res.
Tarragona i l'I-Escalípolis
fa anys que els reclama.
Es van fer la prova pilota llei
i de Tarragona
no va ser possible
en aquest sentit.
L'any que ve, per sort,
ja ho tenim,
i està compromès
i comencen a Tarragona.
Per tant,
allò que genera polèmica
i titulars
en fem fins i tot
un punt de demagògia.
Jo crec que
el que necessita
aquest territori
és una bona planificació.
Sí,
no podem fer-ho tot o tot arreu.
Les persones
ho entenem encara més ara
en un escenari
de crisi econòmica.
Per tant,
el que tenim
és tenir l'oferta suficient
al camp de Tarragona
per poder fer
aquests estudis.
Malauradament,
en el transport sanitari
fins a aquest setembre proper
no passava això.
S'ha de tenir
que anar a Lleida o a Barcelona.
Per tant,
el que hem d'aconseguir
entre tots
és tenir l'oferta suficient
en aquest cas
de cicles formatius
al nostre territori.
A Reus o a Tarragona,
allà on siguin,
repartits,
esclar,
amb un equilibri.
Però aquí,
de mi m'és igual,
personalment,
si és a Reus o a Tarragona.
El que vull és que estiguin aquí
i que no tinguem
que anar a Lleida a fer
segons quins estudis,
per exemple.
I l'oferta en aquest àmbit
de la formació professional
és suficient?
La que podem disposar aquí
en aquest territori?
Jo crec que en l'àmbit
de la salut,
que són aquests dos
i aquest tercer
que esmentava jo
de formació,
jo crec que és òptima.
I indubtablement
hi ha algunes especialitats
que no les podem fer aquí
bàsicament perquè no tenim
tampoc demanda
ni massa crítica
suficient d'estudiants.
Però jo crec que
l'esforç que s'està fent
en aquest cas similar
al que s'estava fent
en què deia
dels ambulatoris
i dels consultoris locals
han de centralitzar
més proper al ciutadà
allò que és possible.
Hi ha coses
que no són possibles.
Igual si parlem amb salut
hi ha proves determinades
que has d'anar al Clínic
o a la Vall d'Hebron
o al Belvitge
perquè són molt especialitzades
i molt concretes.
Però si no
el que hem de fer
és apropar el servei
al ciutadà
i no al ciutadà al servei.
Hem començat parlant
de sanitat,
ara de sanitat
i d'educació
en qüestions barrejades.
El matí és estrictament educativa
o de l'àmbit educatiu
pel que fa als equipaments.
Vostè ha citat
en la primera resposta
de passada
l'Escola Oficial d'Idiomes,
el projecte llargament reivindicat
a la ciutat de Tarragona.
Unes obres que per cert
encara no han començat.
Ha estat dificultós
la recerca dels diners,
del finançament.
Al marge de l'Escola Oficial d'Idiomes,
en matèria educativa,
com destacaria
o quin balanç faria
d'aquesta legislatura?
En matèria educativa
hem tingut també
el mateix que passava amb salut.
Un increment important
en aquest cas de nens
i s'ha hagut de fer un esforç
que ha donat per resultat
la creació de nous centres,
alguns d'ells
amb situacions provisionals,
amb aules prefabricades.
Això ho hem de dir ja d'entrada.
Però sí que és cert
que s'ha donat resposta
a la demanda.
Mira, la ciutat concretament
de Tarragona,
aquesta legislatura
ha estat de 27 milions d'euros.
Posarà alguns exemples.
Dues escoles noves,
l'Olga Txilinax
i la de Ponent.
Una escola, com deia,
nova també,
però provisional,
allà avant,
i dues ampliacions
dels dos instituts,
el Martí Franquès
i el Vidari Barraquer.
Per posar uns exemples,
potser els més macro,
indubtablement,
hi ha tot un munt d'inversió
més petit
amb l'adequació
de les escoles existents
i dels centres
d'educació existents.
Jo crec que s'ha donat resposta.
Tenim un problema també,
no solament aquí,
sinó arreu,
de repartiment d'alumnes
i que amb la nova llei
d'educació
entenem que pot minimitzar
aquest impacte
de com es reparteixen
els alumnes,
sobretot els nouvinguts.
Això ara és menor,
perquè n'arriben menys,
però sí que els tenim
a determinats centres
i per tant s'ha fet
un esforç
amb recursos pedagògics,
aules d'educació compartida,
aules d'acollida,
per donar també resposta
a aquesta novetat
que tenen els docents
i també els nostres nens
a les escoles,
i perquè això
no distorsiona
el funcionament normal
de les aules.
I en matèria
de qüestions
d'obres públiques,
de política territorial
o d'obres públiques,
que seria el departament
que engloba,
en fi,
la màquina,
la màquina d'inversions
en infraestructures,
amb aquesta sensació històrica
que tenen aquestes comarques
de dèficit
en aquest àmbit,
hem millorat,
hem pal·liat,
creu vostè,
aquest dèficit històric
pel que fa com a mínim
a les inversions
que depenen
del Govern de la Generalitat?
Jo crec que tenim,
com he dit abans,
molts temes encarrilats
en aquest sentit.
Tot allò que era possible
planificar
ho tenim en marxa,
més o menys,
més o menys avançat,
per tant,
potser algunes
no les veiem,
però tenim el trencam
amb estudi informatiu,
el tema de la façana
marítima
i tot el desviament
ferroviari de Tarragona
hem estudi,
que això
en vien parlant
molts durant molts anys,
però ningú havia posat
fil a l'agulla
ni havia començat
a fer estudis
per veure si això
és viable o no és viable.
És viable passar el tren
i fer una estació
al centre de Tarragona
de la ciutat o no,
perquè hem de treure
la via ferria
que separa
Tarragona del mar,
però què en fem?
S'en havia parlat molt,
moltes hipòtesis,
però primera vegada
jo crec que s'està treballant
amb rigorositat
i respecte també,
com deia,
el trencam.
S'ha fet,
estem encarrillant
tot el tema
de ferrocarrils,
aquest cas conjuntament
amb el govern de l'Estat,
vostè coneix millor que jo
tot el tema
de Reus,
la nova estació de Reus
i tot el corretor
del Mediterrani
i les inversions
que estan en marxa.
Jo voldria destacar
també en aquesta línia
que fruit dels traspassos
de l'Estatut
i després dels traspassos
que es va fer
en un primer moment
de les rodalies
de Tarragona,
també en aquest moment
ja s'està negociant
com creem
el nou servei
de rodalies de Tarragona,
per tant,
com articulem
tot el voltant del camp
les rodalies
i com aquestes
es connectaran
amb les rodalies
de Barcelona,
cosa en aquest cas
jo entenc
que importantíssima.
Per altra banda,
coses més concretes,
la planta de Botarell,
la depuradora de Tarragona,
les inversions
en aigua
i en el reciclatge
d'aigua
i en les indústries.
I voldria destacar
també,
no és ben bé
política territorial,
però té impacte
en aquest sentit
totes les inversions
que s'estan fent
en coneixement,
en els centres
d'investigació
i de recerca
vinculats a l'ORB.
Això és sentar
les bases
del futur
del creixement
sostenible
i a més a més
paguin la paraula
també de futur
del nostre territori.
Tenim que competir
amb una nova economia,
no basada
en la mà d'ova barata.
Per tant,
aquests centres
i aquest coneixement
que estem invertint
en l'ORB
veurem els fruits
potser d'aquí 5 o 10 anys,
però és el que ens ha de permetre
estar a primera línia
dintre Catalunya
i dintre Espanya.
Fa un moment
necessitat la Rodalies,
el tema de negociar
un servei de Rodalies
a Tarragona
i que depengui
a mig termini
de la Generalitat.
Però com hauria de ser,
és a dir,
en primer,
en quin moment
es troben aquestes converses
amb l'Estat
i en quina situació
es trobaria ara mateix
un projecte
sòlid
per realment
constituir
un servei de Rodalies
al camp de Tarragona?
A més,
aquesta és una qüestió
que segur que preocupa
i interessa
a milers de ciutadans
de les nostres comarques.
En aquest moment
el govern de la Generalitat
té encarregat un estudi
que s'ha de fer
al llarg d'aquest any
pel que fa referència
a Girona, Tarragona i Lleida
per estudiar
la viabilitat
de vestir
un nou servei
de Rodalies
al voltant
d'aquests tres pols,
les tres capitals
en aquest cas
del nostre país.
Aquest estudi
es tindrà aquest any.
Paral·lelament,
també,
un cop
que es posi en marxa
plenament
el traspàs
de Rodalies
de Barcelona.
O sigui,
Barcelona
no és la prova piliot,
és la gran experiència
perquè no és petit
sinó que és
el macro,
el difícil.
Hi ha
damunt la taula
en què
hi ha
veure com
traspassem
aquests serveis
de regionals
perquè no són
de Rodalies,
són de regionals
i com aquests regionals
es convertim en Rodalies.
Això, indubtablement,
és una tasca
pel proper mandat.
Vostè ha dit
que hi ha eleccions,
per tant,
és alguna cosa
que segurament
haurà de negociar
el govern sortint
de la Generalitat
i també,
segurament,
el nou govern
sortint de les eleccions
també de l'Estat
perquè en aquest moment
encara estem en fase
d'estudi
com si podem vestir o no.
Hi ha dubtes a Tarragona,
crec que no tenim dubtes,
però a Lleida
potser hi ha dubtes
de si tenim prou
massa crítica
per vestir
un servei de Rodalies
al voltant de la ciutat
de Lleida
i als voltants
i a partir d'aquí
quan sapiguem
què volem fer
hem de veure
com ho volem fer
amb els trens
que tenim,
en aquest cas de regionals,
com els convertim
en Rodalies
i com els fem funcionar
com a Rodalies
i això,
com pot vostè entendre,
se m'escapa
els meus coneixements
que no són pas tècnics
en aquest àmbit.
Però mentrestant
i pel que fa
a les comunicacions
entre aquestes ciutats
de l'àrea del Camp de Tarragona,
les dificultats,
és a dir,
hi ha les possibilitats
de les línies d'autobusos.
Considera
el grup parlamentari socialista
que hem millorat,
que es pot millorar molt més,
per exemple,
les connexions
Tarragona, Reus,
Valls, Cambrils,
Salou, Torre d'Embarra,
totes aquestes ciutats
de l'àrea
del Camp de Tarragona
que presenten
segurament encara
dèficits
en matèria
de comunicació?
Hem millorat,
hem millorat bàsicament
perquè hem incrementat
el nombre de línies
de transport.
Reus, Tarragona,
recentment va sortir
la notícia
que s'incrementaven.
Però potser amb altres municipis...
Valls, Tarragona
també s'ha incrementat,
m'explico,
s'ha incrementat
el nombre de serveis.
Per primera vegada
Valls s'ha connectat
amb el Vendrell
que no tenia un autobús
de connexió
de les dos capitals
de comarca
que són limítrofes,
dos comarques veïnes.
S'ha incrementat en serveis
però també vull fer especial
incís en la implantació
del bitllet
de tarifa integrada
que primer el tenim
a la zona 1
que en diem nosaltres
que és la zona més poblada
que és el Tarragonès,
el Baix Camp
i està previst el 2012,
si no recordo malament,
ampliar-ho a tot el territori.
Per tant,
que això sigui
a tot Catalunya també.
Per tant,
estem parlant
que hem rebaixat els preus
amb el conseqüent esforç públic
perquè, clar,
les empreses
que tenen la concessió
que l'últim govern
de Convergència
els va donar per 25 anys
mitjany abans de les eleccions
o quatre mesos
abans de les eleccions
ho tenen per 25 anys
i aquests senyors
no perden diners.
Per tant,
el que deixen d'ingressar
de bitllets
li sofreguem també
dels impostos
d'entre tots.
Per tant,
hem aconseguit
abaixar els preus
tot i amb l'esforç
que significa
els pressupostos
en aquest cas
de la Generalitat
i segona,
hem aconseguit
també incrementar
el servei.
Són suficients?
Segurament no
perquè jo segurament
en una hora
voldria venir
i no tinc autobús
i m'he d'esperar
amb mitja hora
o tres quarts.
Per tant,
no.
Però amb el transport públic
s'ha de trobar l'equilibri
perquè és un pou sense fons,
és un servei
deficitari plenament.
Per tant,
hem de trobar
l'equilibri
entre les necessitats
i cobrir les necessitats
i la demanda
i l'oferta
que no ens porti
a tots
a una situació
insostenible econòmica.
Altres qüestions.
Ara fa 15 dies
es va aprovar
al Parlament
la llei
que permet
ja definitivament
la segregació
i la independència
de la canonja
respecte a Tarragona.
Com valora aquesta llei?
Miri,
jo no puc
altra manera
que somriure
a la meva cara
en aquest cas
la satisfacció.
Estem molt contents
i molt satisfets.
Compte vostè
que és excepcional
aquesta llei
per dues coses.
Perquè
fa una llei específica
per crear un municipi
perquè amb el marc legal
existent
la canonja
no complia
els requisits previstos
i per tant
s'havia de fer una llei
i un govern
ha decidit fer-la.
És la segona vegada
en la història
de Catalunya que es fa.
L'altra va ser
la municipi de Badia.
Per tant,
és prendre una decisió
en aquest cas valente
que no s'havia après
durant molts anys
en aquest país
i segona cosa
és una llei
que s'ha votat
per unanimitat
i sense esmenes
que encara és més excepcional
deu ser l'única vegada
que ha passat
a la història
de la democràcia
d'aquest país.
Per tant,
la feina constructiva
de tots els grups
la feina molt treballada
feta sobretot
encapçalada
i liderada
de manera permanent
i constant
per el Roc
Muñoz
l'alcalde de la Canonja
que ha anat perseguint
a tothom
jo que he estat
ponent de la llei
però no solament jo
perquè som del mateix partit
sinó
a tots els altres ponents
he anat parlant
de manera
seguida, seguida
i continuada
per agilitzar
tots els tràmits
i per tant
estem molt contents
i molt satisfets
que la Canonja
hagi recuperat
allò que la dictadura
li va rebessar
per interessos
clarament econòmics.
Aquesta llei
ha acabat el seu camí
al Parlament
tenim una altra
però que està en ple camí
en plena tramitació parlamentària
aquesta llei
d'ordenació territorial
de Catalunya
la nova
la de les vagaries
perquè la gent
ens entengui
que tanta polèmica
també va provocar
durant unes setmanes
i mesos
ara el debat
ha baixat
com a mínim
no està present
en els mitjans
de comunicació
quina és la previsió
que fa el grup parlamentari
socialista
de la tramitació
d'aquesta llei?
És una llei
que es pot aprovar
si tots els grups volen
jo tinc el meu dubte
que es pot aprovar
quan?
Aquest mandat
abans de l'estiu
sí, conti vostè
que el Parlament
es dissoldrà
el Parlament durarà
la seva activitat
fins al juliol
es dissoldrà el juliol
a l'agost
quan decideixi el president
per convocar eleccions
però difícilment
podríem començar
activitat al setembre
seria possible
però difícilment
seria possible
per tant
aquesta llei
quan deia
és possible aprovar-la
volia dir
és possible aprovar-la
abans de juliol
que s'acabi
aquest període
de sessions
abans de les vacances
d'estiu
que comencen a l'agost
si tots els grups
volen
i no endarrereixen
el procés
el tràmit
el tràmit de la llei
és llarg
ferragós
hi ha terminis
pròrrogues
de terminis
per tant
la voluntat
de sub del govern
és aprovar-la
altra cosa
és que
si posem recursos
si impugnem la llei
hi posem
totes les traves possibles
per part dels grups
de l'oposició
que jo
malauradament
penso que serà així
potser no serà
possible aprovar-la
jo no em puc pronunciar
és possible fer-ho
si hi ha voluntat
per part dels grups
del govern
n'hi ha
de fer-ho
a vostè tal com està
la llei a dia d'avui
li agrada?
Home, el nostre grup
hi ha anunciat
que presentarem esmenes
i en aquest moment
s'està en tràmit
de presentació
d'esmenes
encara no s'ha acabat
el termini
s'acaba
si no recordo malament
aquesta setmana
i estem parlant
amb els altres grups
que donen suport
al govern
per consensuar esmenes
entre d'altres
algunes referents
a temes territorials
que em reservo
perquè encara no estan tancades
Capital o seu institucional
què ha de dir la llei?
La llei
ha de dir
allò que generi
més acords
possibles al territori
i menys
dissensos
per fer servir
una paraula
que diu
l'alcalde Ballesteros
que m'agrada molt
que és
el contrari
de consensos
que sigui
desencontra
seria la paraula
jo crec
que la capitalitat
de Tarragona
ningú
li pot qüestionar
és capital
des de l'època
dels romans
per tant
ningú
li pot qüestionar
la capital
de Tarragona
Begueria de Tarragona
o Begueria de Camp
de Tarragona?
Ho fa difícil
però jo crec
que tenim consolidat
un nom
jo li pregunto
a vostè
quin nom
tenim consolidat
aquests anys
des que jo recordo
Pasqual Maragall
el 99-2000
va començar a parlar
de les set regions
tenim consolidat
un nom
que és Camp
de Tarragona
interioritzat
en el nostre subconscient
jo sóc poc partidari
de canviar les coses
com sóc poc partidari
de canviar la capital
també sóc poc partidari
de canviar les coses
que la ciutadania
té interioritzades
més que res
perquè el desorientem
els ciutadans
necessiten
crec que uns governs
que siguin seriosos
rigorosos
que no teoricin
ni el cubrin
i per tant
i que no els hi producin
canvis
innecessaris
i anar canviant
les coses per se
no és la meva
en aquest cas
opinió personal
senyora
segur
per anar acabant l'entrevista
i al marge
de l'activitat
pròpiament legislativa
estem en la recta final
de la legislatura
com dèiem
d'aquest mandat
al Parlament
vostè com a diputada
socialista
per Tarragona
té la sensació
com diuen alguns
que estem davant
d'un final d'etapa
de sensació
de final de govern
tripartit
entre PSC
Esquerra Republicana
i Iniciativa
això ho diu l'oposició
que és el que li toca dir
no ho diuen pas
als grups
que donen suport al govern
per tant
és lògic que l'oposició
digui això
perquè quan no està
l'oposició
que aspira
és governar
no és pas
aquesta
la meva percepció
més que res
perquè tenim
moltes coses
de tirar endavant
que no s'havien tirat
endavant
i crec
que som la garantia
de fer-ho
n'he esmerçat
algunes
la façana marítima
el trencamp
fonamentats per Tarragona
i fonamentats
per el nostre territori
Ahir vam entrevistar
en aquest programa
l'alcalde Ballesteros
però en qualitat
de membre
de l'executiva nacional
del PSC
i de membre
d'aquest comitè electoral
que ha creat
el partit dels socialistes
de cara als comissis
ell mateix
deia
afirmava
que no es pensa
presentar
en la llista
que no vol participar
en la candidatura
del PSC
en les eleccions
al Parlament
i fins i tot
demanava
als seus regidors
a l'Ajuntament
que tampoc ho facin
que es volen dedicar
plenament
a la feina municipal
i vostè
es vol presentar
li agradaria repetir
a la llista socialista
Jo
si em permet
no crec que l'alcaldes
digués que no vol
sinó que té altres
prioritats polítiques
que és la ciutat de Tarragona
Sí, sí
Això és el que va dir
I més a més
Tarragona
com dèiem
és la capital
i és prou gran
perquè el seu alcalde
tingui aquesta voluntat
que jo li totalment
li respecto
Jo fa anys
que compagino
la meva activitat
a l'Ajuntament de Valls
i al Parlament
de Catalunya
des del govern
i des de l'oposició
els dos llocs
per tant
hi ha estat els dos llocs
els dos puestos
jo en aquest cas
com sap
i com toca dir
i com diem tots
perquè és cert
estic a disposició
del meu partit
si el meu partit
considera que he de continuar
i continuaré
i si no considera
que no he de continuar
doncs
no ho faré
en aquest sentit
en el meu compromís polític
fa de molts anys
i per tant
també
en aquest cas
el meu compromís
no solament
en participar
o anar al Parlament
sinó
en allò
en aquest cas
que entre el meu partit
i jo mateixa
pactem
que sigui l'idoni
en aquest cas
no hi ha per mi
sinó sobretot
pels Pallancs i les Pallancs
Molt bé
doncs ja acabem
aquest repàs
a l'actualitat política
amb la diputada
del partit
dels socialistes
per Tarragona
al Parlament de Catalunya
Núria Segur
ella també
tinent d'alcalde
primera tinent d'alcalde
de l'Ajuntament de Valls
per això aquestes referències
a la capital
de l'Alcant
senyora Núria Segur
moltes gràcies
que vagi molt bé
i bon final de legislatura
moltes gràcies a vostè
i disfrutar del sol
que avui fa molt bon dia
sí
és primavera
això es nota
gràcies senyora Segur
adeu-siau
bon dia