I després d'aquests apunts de l'agenda,
seguim endavant en aquesta quarta hora del programa,
parlant ara de part central,
del Centre Comercial de Tarragona,
que per cert ja té 15 anys de vida
i que des del passat mes d'octubre té un nou gerent.
Avui l'hem convidat per analitzar la situació del centre comercial
i, en fi, per abordar segurament l'impacte de la crisi,
que com a tot arreu segur que té alguna incidència.
Avui, com dèiem, hem convidat el gerent, el senyor Pere Peiró,
el gerent de part central per analitzar el moment del centre comercial.
Senyor Peiró, molt bon dia.
Molt bon dia a tothom.
Vostè és en gerent des del passat mes d'octubre.
Estem en plena crisi econòmica.
És un any o una situació difícil,
però ara mateix haguéssim de fer una fotografia del centre comercial
pel que fa al nombre d'establiments, el que ofereix als clients.
Quina és aquesta fotografia que faria,
aquesta radiografia que faria el seu gerent?
Com és el part central d'aquest 2010 que acabem d'estrenar?
Bé, la radiografia de part central és una radiografia
que el que ve a dir és que aquests 15 anys
han donat uns basaments, uns fonaments bastant importants
a part central perquè ha aguantat molt bé aquest 2009.
Ha sigut un any dur en tots els aspectes.
A nivell general, el sector està bastant ressentit
i jo crec que el que ha fet part central és demostrar
que estava consolidat dintre de la ciutat com a Tarragona
i amb la seva oferta comercial,
que creiem que és una oferta que demostra que anem pel camí.
És un centre de proximitat, és un centre mitjà, és un centre urbà
i el que necessitem és buscar noves formules
per no moure'ns o per moure's en el bon sentit de la paraula.
El 2010 serà un any també dur, però estem preparats.
Diguéssim que el 2009 ha sigut dur,
però ens ha vingut de sorpresa a tothom.
El 2010 estem preparats pel que vingui
després de sortir d'aquest 2009,
que creiem que hem sortit amb nota.
Quants establiments hi ha ara mateix a part central?
I quina tipologia?
Hi ha una mica de tot?
Predomina un determinat tipus d'establiment,
d'oferta comercial a part central?
Establiments n'hi ha a prop de 150 locals.
estem parlant d'un centre, com deia, mitjà, urbà,
en què predomina el que és l'oferta de proximitat d'alimentació,
predomina el que és l'oferta de moda d'equipaments
i al voltant d'aquesta oferta hi trobem tot tipus d'establiments,
com ara serveis, com ara restauració,
serveis que d'alguna forma acompanyen la compra habitual
del nostre client,
que el que principal ve és la compra d'alimentació i moda d'equipaments.
A causa de la crisi que ara comentàvem,
han notat un descens dels visitants?
Tenen estadístiques, xifres que demostren que durant el 2009
hi ha hagut menys visitants com a mínim?
Després una altra qüestió és els clients o no,
la caixa que fa cada establiment.
Tenen dades relacionades amb això que li pregunto?
Tenim dades.
La veritat és que el sector pràcticament s'ha mogut
a un sobre un menys 4%, més o menys.
Nosaltres estem al voltant d'aquest menys 4% a nivell d'afluències,
però el que sí que és important és l'esforç que han fet els comerciants.
Els comerciants han fet un esforç a nivell de polítiques de promoció
molt agressives, s'han apretat els marges,
han intentat treure tota la seva artilleria
i nosaltres les felicitem perquè han sigut ells
els que realment han tret totes les castanyes.
És a dir, un 4% menys de visitants seria?
Seria la mitja, sí.
Les rebaixes, com estan anant?
Aquesta campanya que ara fa un parell de setmanes va arrencar.
També segurament, com que els primers ja són els importants,
poden fer una mica de valoració.
N'estan satisfets?
La veritat és que les rebaixes han sigut molt bones,
han començat molt fort,
ens han acompanyat també a la climatologia,
llavors que unes bones rebaixes amb neu i amb fred
encara són millors.
També estem contents de la campanya de desembre,
del Nadal i de Reis.
N'hi ha moltes botigues que han superat les xifres de l'any passat,
la qual cosa, la veritat és que ens fa veure que pot ser que sigui dur,
però a l'hora de la veritat els clients responen
i sobretot el comerçant també.
Hem incorporat noves fórmules de comerç,
hem incorporat ròtuls, com sabeu, com Blanco,
que ens ha donat una vida bastant important a certes zones del centre comercial,
ens ha reforçat aquest posicionament de moda i de centre de proximitat,
i la veritat és que la primera setmana de rebaixes ha sigut una bubileria.
Ara que ha citat una marca en concret, Blanco,
un establiment en una zona determinada,
preveuen noves entrades o, tal com estan ara els lloguers dels locals,
no hi ha previsions a canvis de noves entrades,
de noves firmes al centre comercial?
Home, tenim la sort que Parc Central és un dels centres amb menys rotació de locals,
pràcticament de la mitjana de l'Estat.
Nosaltres som uns centres que ara per ara tenim una ocupació de 98,5%,
o sigui, això és molt, molt, molt elevat i molt difícil de mantindre.
Per altra banda, les rotacions sempre aporten frescura,
en un centre amb 15 anys, lògicament, és part de la vida natural del centre,
i esperem que aquestes petites rotacions s'aportin el que li falta a Parc Central.
Ara fa un any, l'1 de febrer, o a principis de febrer,
que es va començar a instaurar el pagament en el pàrquing de Parc Central.
En aquell moment, vostè no era el gerent, però, en fi,
va haver-hi un gran debat a Ciutadà perquè era un aparcament
que utilitzaven milers de vehicles de persones que fins i tot
no eren clients del centre comercial.
L'anterior direcció va adoptar aquesta decisió.
Ara, que ja ha passat pràcticament un any,
com valora la direcció del centre comercial aquella mesura?
La mesura era una mesura que estava orientada únicament
i exclusivament a millorar el servei del client.
Estem parlant que hi havia algunes vegades cues
de més d'una hora i mitja per entrar i per sortir,
i això feia que el client que estava en un moment determinat,
el seu cotxe esperant per entrar o per sortir,
no tingués la millor percepció del nostre centre.
La mesura es va prendre en un moment determinat
que va coincidir amb la crisi econòmica,
lògicament són factors que nosaltres no controlàvem,
però que no ens va endarrerir aquesta estratègia
perquè pensaven que dintre de l'estratègia del servei
havien d'optar per filtrar perquè el client,
que realment és client del centre comercial,
pogués estar còmode i pogués entrar i sortir
sense cap menys de problemes.
La veritat és que som conscients
que va ser una situació difícil de simular
en un moment determinat, en Tarragona,
que era l'únic pàrquing pràcticament gratuït
dintre de la trama urbana,
però la veritat és que cada vegada estem més contents
perquè els factors que fan que el pàrquing sigui de servei
i tingui un gra de confortabilitat
ens estan donant molt bons resultats.
De fet, estem incrementant la mitjana d'estància dels vehicles,
sobretot aquest desembre i aquesta campanya de gener,
la qual cosa vol fer que la gent ja no està tan preocupada
pel cos del pàrquing,
que d'alguna forma sí que pot trobar la seva avantatge
quan compra amb alguns establiments
que ja estan donant aquesta mitja hora afegida
a l'hora que ja donen
i esperem que la situació torni una miqueta a la normalitat.
Tenen xifres de l'ocupació,
de la quantitat de vehicles que en un mes
o durant tot aquest any han utilitzat el pàrquing?
Doncs les xifres més importants que puc donar
és que, per exemple, al mes de desembre
hem tingut algunes vegades més de 40.000 vehicles
en un mes.
Això vol dir,
entre 18.000 vehicles un cap de setmana.
els dissabtes i divendres,
que som els dies més importants,
les rotacions o la permanència de vehicle
ha passat de més d'una hora i mitja
a gairebé dues hores o dues hores i mitja distància.
O sigui, la gent que hi entra per central
s'està més estona perquè, bueno,
ha perdut una miqueta el que és
la preocupació del pàrquing, no?
Troba que ja se'n pot anar perfectament
a qualsevol hora que no tindrà cues,
pot entrar a qualsevol hora que sap perfectament
no trobar una plaça de pàrquing
i, bueno, doncs,
ho has entingut, però de forma molt puntual.
Aquest 2009 també han tancat les sales de cinema,
que hi havia a part central.
Quina influència creu vostè que han tingut,
o si és que ha tingut alguna influència
en l'afluència en els visitants
que han anat a part central?
Bueno, la primera vegada que em van preguntar,
jo el que vaig analitzar era una miqueta
la incidència de les visitants de les cines
dintre del centre comercial,
i és que l'incidència dels cines
era al voltant d'un 2%,
i era una visita que havíem estudiat
que pura i durament s'estava beneficiant als cines,
o sigui, no era una visita que s'beneficiés
a qualsevol altra botiga
o a la resta del centre comercial.
La incidència ha sigut forta
a nivell, diguéssim, més mediàtic que altra cosa,
però a nivell de xifres estem parlant
d'una afluència que beneficiava sobretot,
beneficiava els diumenges,
que lògicament sí que, lògicament,
no tenim més eina els diumenges
que el que tenen abans, que era els dinemes
i la restauració pròpiament dita,
i estem buscant fórmules
per compensar el comerciant
en la visita dels seus diumenges,
perquè hi trobi, lògicament, altres eines,
sobretot de servei al client.
Quines fórmules?
O a què es refereix quan parla de buscar altres fórmules?
Quan estem parlant de la restauració,
estem parlant d'un visitant
que un diumenge pot tindre més alternatives
d'oci i d'esbargiu
i trobar-se dintre d'un centre comercial
que tindrà un grado de confortabilitat.
Estem parlant de serveis com ara pugui ser
poder veure un partit de futbol en pantalla gran,
poder disfrutar de tota la programació del Mundial,
per exemple, aquest any.
O sigui, eines que d'alguna forma
t'afegeixin al servei de la restauració
que tenim a part central.
Lògicament no és un centre lúdic,
no és un centre d'oci,
és un centre en què la restauració acompanya
l'oferta comercial.
i per això estem posant tota la cara a la braça
per ajudar el comerciant amb aquestes franges horàries.
I això també entraria a la possibilitat
que es tornessin a obrir unes noves sales de cinema
a càrrec d'una altra empresa,
gestionades per una altra empresa,
perquè d'això n'han sortit algunes informacions
en els mitjans de comunicació.
Jo ho has dit també.
O sigui, la part dels cinemes és una part que s'ha viscut a part central.
El seu funcionament a tota la resta del país
cada vegada se'n va menys.
Moltes són les sales de cinemes que han tancat.
Nosaltres hem vist com uns cinemes que al seu moment
eren pioners, després de 15 anys,
la competència no solament del sector,
sinó d'altres sectors,
fa que la gent tingui altres alternatives
per anar al cinema,
com ara comprar videojocs
o baixar-se pel·lícules d'internet.
I és un sector que ha patit molt
i continuarà patint.
Llavors, és una aposta
que al seu moment es va donar
i jo crec que ara passa per una reflexió molt important
per part de part central,
a l'hora de tornar-se a plantejar o no aquesta activitat.
Nosaltres som,
o volem aprendre de les experiències
i sobretot volem donar servei al client.
Llavors, tornar a tindre les sales de cinemes
passa perquè el sector
doni la volta
o faci que la rendibilitat sigui molt important.
I això no està a les nostres mans.
I això que comentava abans
de la possibilitat d'instal·lar pantalles.
Per exemple, amb el Mundial de Futbol
que tindrem el proper mes de juny,
ho farien dins dels mateixos passadissos
de la mateixa arquitectura de part central
o en una sala tancada?
O com s'ho han plantejat, això?
No, la millor forma d'anar servei al comerç
amb el client és fer-ho dintre dels passadissos.
Estem parlant que tenim una plaça de restauració,
que és la plaça central, lògicament,
i allà jo crec que és el millor escenari
perquè la gent hi pugui disfrutar
i pugui estar tranquil amb la seva família
veient, no sé fins on arribarà a Espanya aquest any.
Però sí que de debò pensem
que hem d'integrar sobretot els events culturals
que n'hi hagin
perquè puguin formar part també
de la seva visita al part central.
El mes d'octubre arribarà el Corte Inglés a Tarragona.
Li preocupa?
Bé, la veritat és que el Corte Inglés
és un revulsiu a tots els nivells.
Coneixem altres apertures
i la veritat és que els efectes del Corte Inglés
són molt importants.
Però jo crec que són més positius que no negatius
creient que Tarragona és una ciutat
que feia molt de temps
que s'havia anunciat l'arribada del Corte Inglés.
Jo crec que tenim molts visitants
o molts clients de part central
que avui, hores d'ara, aprofitant el cap de setmana
i se'n van a Barcelona a Corte Inglés
i d'altres poblacions.
Nosaltres creiem que ara tenim la possibilitat
de mantindre aquest client a Tarragona.
I dintre de Tarragona
nosaltres ens hem de reforçar el nostre posicionament
perquè una de les visites
que aquest senyor de Corte Inglés
vagi a fer
també la comparteixi amb nosaltres.
Llavors creiem que el que hem de fer
és estar a prop
i seguir molt de prop la seva evolució.
Però sense por.
Ho deixem aquí, parlant del Corte Inglés,
però sobretot, evidentment,
analitzant la situació del centre comercial
part central amb el seu gerent,
el senyor Pere Peiró.
Senyor Peiró, moltes gràcies
i fins la propera.
Bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.