D'aquí un minut seran dos quarts d'onze del matí.
El so de les graies, sens dubte, té un protagonisme especial
des d'ahir al nostre país.
Un cop l'UNESCO ha declarat patrimoni immaterial
de la humanitat als castells.
Avui, al matí de Tarragona Ràdio, us estem preguntant
com creieu que Tarragona hauria de celebrar
o hauria de recordar aquest reconeixement dels castells
com a patrimoni mundial.
Què faríeu vosaltres per celebrar o per recordar
aquest reconeixement.
Des de primera hora del matí us hem llançat aquesta proposta,
aquesta pregunta.
Podeu respondre, podeu opinar a través del correu electrònic
a l'adreça almatí arroba tarragonaràdio.cat
o bé també ho podeu fer a través del grup del perfil
de Tarragona Ràdio al Facebook.
Entre els comentaris que ens han arribat, per exemple,
volem apuntar un de les Terres Plana.
Diu que a ella li agradaria veure en una plaça castellera
fent un castell o un pilar a les 60 colles
que creu ella que hi ha repartides per tot Catalunya.
És a dir, l'Estar Plana reuniria en una gran plaça castellera
a totes les colles del país perquè fessin un pilar o un castell.
L'Antoni García ens diu senzillament que ell faria una festa,
que celebraria una festa a Tarragona
per commemorar aquesta distinció.
La Susana Osorio també a través del Facebook ha concretat
que ella faria una gran festa al monument dels castells
a l'alçada de la Rambla Nova.
I la Cris Ada, des d'una altra perspectiva,
ella, amb ella, li agradaria celebrar aquest reconeixement
donant un local decent, diu ella, als xiquets del Serrallo.
Per ella seria, sens dubte, una bona manera de celebrar aquesta distinció.
I vosaltres, què faríeu? Com celebraríeu?
Com recordaríeu aquest reconeixement dels castells
com a patrimoni mundial?
Aquesta és la pregunta que llancem avui al matí de Tarragona Ràdio.
A través del Facebook o del correu electrònic
podeu enviar les vostres propostes, els vostres comentaris.
Ja sabeu que tots aquests comentaris,
totes aquestes opinions amb les de la resta de la setmana
intervindran i participaran el proper divendres
en el sorteig d'un dinar o d'un sopar per a dues persones,
un dinar amb romesco, en un dels restaurants del Serrallo
que participen en aquestes primeres jornades del romesco.
El romesco i els castells que també salien
aquest matí de dimecres aquí a Tarragona Ràdio.
I dels castells seguim parlant.
Del romesco parlarem més tard.
Per ara volem analitzar aquesta decisió de la Unesco.
Ho volem fer des de diferents perspectives.
Ahir a la tarda ja vam recollir les primeres declaracions,
els primers comentaris, les primeres valoracions.
Ara ho volem fer amb una mica més de detallar,
amb la perspectiva que, per exemple, ens pot donar un periodista
que coneix molt bé el món casteller,
especialista en aquestes qüestions.
Durant molts anys ha estat el director del programa
Toc de Castell de Tarragona Ràdio
i el responsable de les retransmissions castelleres d'aquesta casa.
A aquesta hora del matí saludem en Jordi Sorinyac.
Jordi, molt bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Què creus que pots representar pel món castell
en el seu conjunt,
aquesta declaració de patrimoni mundial dels castells?
Doncs, principalment, reconeixement.
Haurem de veure quin és l'abast territorial
i la magnitud d'aquest reconeixement,
però aquest tipus de declaracions,
tal com estableixen les seves bases,
i aquest era l'objectiu pel qual s'ha tirat en marxa
tot aquest procés,
cercen en reconeixement internacional,
és un segell de qualitat,
aquí a Tarragona el coneixem prou bé
perquè la ciutat ho és pel seu conjunt arqueològic,
i haurem de veure si realment signifiquen un impuls
perquè els castells siguin encara més coneguts i reconeguts arreu,
no només en el restaurant internacional,
perquè suposem que això és més o menys senzill,
però també a veure si aquest segell pot ajudar
a donar un impuls perquè els castells siguin
potser més ben valorats per part d'alguns sectors de la societat
dins de Catalunya i dins de l'estat espanyol.
És a dir, creus que pot servir fins i tot com a reconeixement intern
des d'alguns sectors de la societat catalana
que no veurien amb bons ulls la pràctica castellera?
Això seria una altra part de protecció,
que si voleu en podem parlar més tard,
però per exemple, fins ara, per exemple,
en els últims anys, molt pocs,
el panorama mediàtic català
no s'ha centrat en un tractament que jo considero seriós
del que és la pràctica castellera.
I és curiós,
i segurament encara queden per donar molts més passos.
Ha d'haver també, segurament,
una aposta més decidida per part de les administracions,
i aquí seríem parlant també de finançament públic,
per part de les colles, que són els principals actors,
i per part de les actuacions que són el marc,
en el qual actuen aquestes colles.
És important que allà sí estan posant diners
per part de les administracions,
negar-ho seria de simples,
però sí que és veritat que segurament els recursos
són, en alguns casos, més aviat macres.
I creus que, des d'un punt de vista de projecció exterior,
els castells, en fi, doncs es podrien practicar,
o es pot extendre la pràctica castellera
a altres zones del món,
com, de fet, alguna vegada hem comentat
que havien sorgit algunes colles castelleres
en diferents països?
Actualment ja s'estan fent castells d'altres llocs,
però aquests projectes, si s'analitzen en detalls,
tenen poc a veure amb els castells,
tal com els entenem avui en dia.
A Xile és veritat que hi ha colles,
però hi ha tres o quatre colles d'àmbit molt modest,
i van néixer un caire mercat molt social
per intentar excloure un conjunt de població
que podria ser considerat marginal en algunes zones.
Això, d'una banda, i en el cas de les colles que hi ha a la Xina,
és bàsicament com una mena de pràctica d'empresa,
podríem dir, com hi ha empreses que porten els seus treballadors
a fer activitats,
doncs aquí, doncs a la Xina, en aquest cas,
han promogut la pràctica dels castells.
Ja no seria tant parlant d'internacionalització,
però sí que, per exemple,
aquest reconeixement de la Unesco pot ajudar
que qualsevol guia de viatges,
sempre que es faci referència de Catalunya
i de les ciutats més estrictament castelleres,
doncs que les fotografies dels castells siguin indispensables,
i que això, quan a mig termini,
no m'atreveixo d'una herida,
el Museu Casteller de Valls sigui en marxa,
doncs, vaja, que es proporcioni una informació detallada
de què són els castells, quan es poden veure...
Jo crec que anem cap aquí,
i fins i tot amb una identificació de Catalunya com a castells,
i si es fa ben fet,
i no necessàriament ha d'anar en detriment d'altres coses,
però crec que els castells, a mig allà de termini,
podrien esdevenir-se amb un element identificatiu
de la cultura catalana,
com avui en dia pot ser amb un altre nivell,
coses com la barratina, o el pa amb tomàquet,
o el Barça, si m'apuràs bé.
Ara ho estic portant a un extrem,
però jo crec que això pot ser un granet de sorra,
una miqueta en aquest sentit.
Ahir el president de la coordinadora d'ella,
el Miquel Botella de Colles Castelleres,
que això no és un punt i final,
sinó que és un punt de partida,
un punt d'inici,
i jo crec que es refereix a un punt d'inici en aquest sentit.
Creus que aquesta distinció de l'UNESCO
d'alguna manera culmina un moment especialment dolç?
Aquesta dècada o 15 anys,
podríem parlar especialment dolça del món dels castells?
Vaja, sí,
el 93 els minyons de Terrassa
van fer la gama extra,
això el punt,
els primers que fan la gama extra,
coincidint amb l'aparició
de la primera aposta mínimament seriosa
de televisió de Catalunya
als castells,
això podríem dir que és un colofó.
Però fins i tot,
jo ara estaria pensant l'altre dia
que hem iniciat un petit cicle de dos mesos
en què els castells,
en certa manera,
s'han redescobert a Catalunya.
Ja amb els dies previs del concurs de castells,
mitjans d'abast nacional,
que normalment no parlen de castells,
amb el concurs de castells en vam parlar,
en vam tornar a parlar l'altre dia
amb la fita dels castellers de Vilafranca,
amb la Torre de Vuit,
n'estan parlant aquesta setmana
amb la declaració de l'UNESCO,
i perquè no en podíem parlar diumenge a vinent
sis minyons de Terrassa
tornen a fer el 3 de 10.
Jo crec que aquests elements,
afortunadament d'àmbits diferents,
jo crec que sí que veig un rellançament
dels castells en l'àmbit català i espanyol
en primer terme,
i jo crec que això ja és prou important.
Una última qüestió, Jordi,
com a periodista i com a tarragoní,
tenint en compte que aquesta és la pregunta
que fem avui als oients del matí de Tarragona Ràdio.
Com creus que Tarragona hauria de recordar
o hauria de celebrar aquest reconeixement
de patrimoni de la humanitat dels castells?
Amb temes lúdicos-estius
veig incapaç de pronunciar-me,
però sí que Tarragona, en qualsevol cas,
ha de reivindicar com crec que ja està fent
la seva part important d'aquesta qüestió.
Avui en dia els castells no s'entenen
sense el concurs de castells.
El concurs de castells és, ja s'ha d'un element dinamitzador
del món casteller,
i Tarragona és la ciutat del concurs de castells.
Per tant, jo crec que...
De fet, en l'últim concurs
ja es va donar explícitament suport a la candidatura
i jo crec que en qualsevol celebració,
en qualsevol qüestió que es faci aquests dies
a referència als castells,
s'ha de tenir en compte que Tarragona
hi juga un paper profund d'anar.
Amb les seves quatre colles,
amb les seves grans diades
i, sobretot, per ser la capital dels castells
en el concurs.
Jordi Sorinyac, periodista,
gràcies per atendre aquesta trucada del matí
de Tarragona Ràdio.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
A veure el dia.
Seguim analitzant la declaració de patrimoni mundial,
ara amb dos nous protagonistes,
un altre a través del telèfon,
és el que ha estat director
de les últimes edicions del concurs,
Miquel Ventrell.
Miquel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I aquí també als Estudis de Tarragona Ràdio
ens acompanya una tarragonina vicepresidenta
de la coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya,
l'Anna Guàs.
Anna, també, molt bon dia.
Hola, bon dia.
A tots dos també felicitats
pel que ens correspon a tots.
Moltes gràcies.
Miquel, des del punt de vista del concurs estrictament,
què pots suposar, creus tu,
pel concurs, pel món casteller,
però també pel concurs,
aquest reconeixement internacional?
Home, pel món casteller està clar
que és un posicionament internacional
que en un món globalitzat és fonamental.
I pel concurs,
que el concurs sempre ha intentat ser capdavanter
en quant a la projecció mediàtica i innovadora
com a espectacle del món dels castells,
doncs segurament és un reforçament
del que ja s'ha vingut fent fins ara
i, sens dubte,
potenciarà el que es faci a partir d'ara.
A nivell interior, Miquel,
és a dir, a nivell interior de Catalunya
i a nivell exterior de projecció externa,
que és el que comentàvem també
amb el Jordi Solignac fa moment,
què pot representar aquesta distinció?
Jo entenc que, sobretot,
a nivell exterior i a nivell mediàtic,
des del punt de vista d'interès
per part d'arreu del món,
no només...
Ja hem tingut els darrers concursos,
el darrer mateix,
un interès mediàtic claríssim del país,
també de l'Estat,
amb connexions, agències, etcètera,
i també de fora de l'Estat,
amb agències estrangeres,
televisions estrangeres, etcètera.
Això, sens dubte,
tindrà un efecte multiplicador
i ha de ser,
sens dubte, positiu pel món dels castells,
no pot ser d'altra manera.
Dins de casa,
tu creus que ja estem prou reconeguts?
És a dir,
que el conjunt de la societat catalana
reconeix l'esforç
i els valors dels castells?
Jo crec que sí,
tot i que no oblidem
que els castells,
tot i que es distribueixen arreu del Principat,
bàsicament és la meitat surt.
Això potser potenciarà una mica
l'interès pels castells
en àrees que,
tot i que ja el tenen,
no és tradició arrelada de molts anys
com pot ser el Camp de Tarragona,
el Penedès, etcètera.
Sí, ha de ser un efecte dinamitzador,
segur, sens dubte.
Falta molt per la propera edició del concurs
perquè acabem de sortir
de la del 2010
i teòricament no la tindrem
fins a l'octubre del 2012,
però creus des de la teva experiència
que precisament també aquest reconeixement
facilitarà les coses d'organització,
de patrocinatge,
d'exponsorització,
de buscar recursos,
de tenir més recursos,
en fi, institucionals,
és a dir, públics i privats,
de cara a les properes edicions del concurs?
Esclar,
això és un element que segurament ajudarà
a potenciar els més recursos pel concurs.
Jo crec que institucionalment en tenim,
sobretot de l'Ajuntament de Tarragona,
amb una aposta molt contundent,
però potenciarà també l'ajut privat,
que nosaltres al concurs
sempre hem intentat fer un finançament mixta
entre la part pública i la part privada,
i encara queda a camí
i tant per fer a la part privada.
Això segur que ho ajudarà
i sobretot amb esponsorització privada
de gran abast i d'abast internacional.
Acabo, Miquel.
També com a Tarragona,
com creus que Tarragona hauria de recordar
o de celebrar aquest fet
de la declaració de l'UNESCO?
Això se m'escapa una mica.
Jo diria que
algun element recordatori en forma de placa
o això hauria de ser en algun lloc
clarament casteller, possiblement,
i el tema de celebrar-ho
d'un punt de vista de festiu
és una època ja complicada
des del punt de vista casteller,
amb les colles havent tancat ja la temporada,
i també no oblidem
que la coordinadora de colles castelleres,
que des del punt de vista de concurs
nosaltres estem molt contents
perquè hi ha hagut un recolzament
i un recolzament mútu
en molts àmbits,
ja fa una celebració global
del món casteller aquest dissabte
i per tant nosaltres com a concurs
també s'hi afegirem.
El que passa és que la fa Barcelona.
Sí, però és una gran celebració
des del punt de vista
de món casteller
i que sense dubte
s'hi hem d'afegir com a Tarragona,
però Tarragona no deixa de perdre
la capitalitat del món dels castells per això.
Ho deia, però entendràs
que segurament molts oients
i molts aficionats castells
que ens estiguin escoltant
de Tarragona a Ciutat
i fins i tot d'altres punts
a la demarcació
puguin entendre que està molt bé
que es faci una celebració a Barcelona,
capital de Catalunya,
però que també potser
n'hauríem de fer alguna a Tarragona
o a Valls o a Vilafranca,
que són les grans places castelleres del país.
Probablement.
Per això ja correspon
a les institucions.
De tota manera,
com a gran esdeveniment,
Tarragona ja fa anys
que celebra
el possible patrimoni
de la humanitat
del món dels castells
amb l'aposta pel concurs
i això, sens dubte,
és una aposta claríssima.
Si alguna institució
ha de fer alguna cosa més,
això correspon a les institucions.
Però ja dic que
jo penso que ara
potser no és el millor moment
i potser s'ha de buscar un moment
o un dia,
el dia del patrimoni
de la declaració matrimoni,
que s'institucionalitzi
com a una diada,
com a una celebració.
Però estic parlant
en aquests moments
així molt sense massa rigor
perquè no ho hem pensat.
Miquel Vendrell,
en Quassolques,
també moltes gràcies
per atendre aquesta trucada
del matí de Tarragona Ràdio.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.
Ens quedem aquí als Estudis
amb l'Anna Guàs,
que ja l'havíem saludat,
ella és la vicepresidenta
de la Coordinadora
de Colles Castelleres
de Catalunya,
ella és tarragonina,
suposo que molt contenta.
No sé si aquests dies
la gent de la Coordinadora
l'heu viscut especialment
amb nervis
o teníeu bastant clar,
creieu que teníeu bastant clar,
el president de la Coordinadora
ha anat amb l'expedició catalana
que ha estat aquests dies
i està a Quènia.
Hi havia nervis
o teníeu bastant clar
que sortiria la nominació?
A veure,
per una banda,
sí que ho teníem com a molt clar,
suposo que emocionalment,
però clar,
no sabíem exactament
si això funcionava així
perquè ahir vam veure
que tothom que es presentava
a les candidatures
a tothom li deien que sí,
llavors ja vam veure
que era ja el punt final
i que no es tiraven darrere res,
o sigui,
ahir em sembla que
de les 47 candidatures
que van aprovar
van ser totes,
i aleshores,
a mesura que ho anàvem veient,
anàvem veient que sí,
que ja era el definitiu,
però clar,
la incertesa hi era
i nervis,
doncs sí,
perquè vulguis que no,
s'aporten bastants anys treballant,
hi ha hagut moments de tot,
vam començar
gràcies a la revista Castells,
que va ser qui va promoure
la candidatura,
després ja s'hi vam afegir,
doncs bé,
a part la coordinadora,
a part de l'UNESCO,
la comissió que hi ha aquí a Catalunya,
es va portar
al Centre de Promoció
de la Cultura Tradicional Catalana,
també des del primer dia
hi van ser,
llavors,
com que a nivell institucional
també teníem bastant de suport,
doncs bé,
vam anar fent els passos
que ens tocava,
ens vam alegrar moltíssim,
quan per part del Parlament de Catalunya,
el 17 d'abril del 2008,
unànimament,
va estar a favor
que tiréssim endavant la candidatura,
després es va presentar
a l'UNESCO a París,
i després ja quedàvem a Nairobi,
no?
Però clar,
vull dir,
han estat uns anys,
doncs s'ha anat fent feina,
primer bastant atabalats
perquè eren moltes coses a preparar
i un temps curt,
però bé,
ara estem contents.
I què creus que pot representar
aquesta declaració
a nivell interde país,
a nivell de Catalunya
i de projecció externa,
que és una qüestió
que això li comentàvem ara,
li plantejàvem al Miquel Vandrell
abans també al Jordi Sorignac.
Primer,
jo com a catalana,
i a nivell cultural,
o sigui,
el que s'hagi reconegut
com en el seu moment
va ser l'Apatum,
vull dir,
que es reconeguin els castells
que és una mostra,
vull dir,
de la nostra cultura
i de la nostra identitat,
crec que és importantíssim,
no només a nivell
de les persones que vivim
i som de Catalunya,
sinó que,
per part de les institucions,
per això els hi donen molta força,
no només a nivell de Catalunya,
sinó arreu del món.
I després,
a nivell dels castells,
a nivell nostre,
vull dir,
això és un repte,
un repte pel futur,
vull dir,
a partir d'ara
és una responsabilitat
molt gran,
això vol dir
que ho hem de saber fer bé,
cosa que ja anem fent,
ja ens hem d'adaptar
en el segle XXI,
hem de començar,
potser,
a modificar algunes cosetes,
ara en aquest moment
tampoc t'he diré quines,
perquè això és una reflexió
que hem de fer,
no?,
tot el món casteller,
pensa que en el 70
hi havia només 12 colles,
o 13,
avui,
a dia d'avui,
som quasi 60 colles,
això,
movem més de 7.000 persones,
ens movem dintre dels castells,
gent que ve,
gent que se'n va,
torna,
vull dir que això
és un anar i vindre,
vull dir,
molt important,
no?,
mou una massa social
molt important,
per això t'he dit
que és una responsabilitat
i, clar,
això ens obliga
a fer,
a ser madurs,
no?,
i veure com tirem endavant,
però amb responsabilitat.
I de projecció externa,
tu creus que ajudarà
a donar una imatge
també positiva
del país en el seu conjunt
i de la cultura catalana
a través dels castells,
que ja heu sortit molt
en els últims anys,
però pot ajudar molt,
això?
Jo crec que,
indiscutiblement,
jo crec que sí,
que a nivell internacional,
bé,
ja saps que
s'ha anat a la Xina,
s'ha anat a Xile,
que ja hi ha a Colla,
després a la Índia,
i després pensa
que també en aquests moments
s'han fet,
potser diria,
més de 500 sortides
a l'estranger,
durant tota la temporada,
clar,
això,
si se n'ha fet
aquesta quantitat,
vull dir que,
a partir d'ara,
reconeixent
el que són els castells,
ja no només
per la visió
plàstica que té,
no?,
que això ja remou
les emocions,
són els valors
que té els castells,
que és una mica
per el que se'ns ha donat
aquest reconeixement,
i crec que sí,
que,
perdona,
que serà segons dubte
molt important
per la projecció externa
i fins i tot
per la projecció interna
de Catalunya.
Val la pena,
això,
recordar que la distinció
és pels valors,
perquè molta gent també
pot pensar en un dia
com avui,
que, en fi,
l'UNESCO
ha distingit
i ha donat
aquesta distinció
de patrimoni
immaterial
de la humanitat
als castells,
doncs,
per una qüestió
plàstica,
per una qüestió
bonica,
i no,
realment,
al darrere hi ha
tota una sèrie
de valors
que aquests dies
hem comentat
i que suposo
que vosaltres,
des de la coordinadora,
impulsant la candidatura
és el que més
heu treballat,
no?
Doncs sí,
perquè precisament
és això
el que et fa
que et donin
un tipus
de reconeixement,
així,
no?
Doncs,
els valors,
ho hem repetit
moltíssimes vegades,
inclús,
quan hi va haver
els castellers
de Vilafranca
que van anar a Xile
i a Xile
es va reconèixer
precisament
aquests valors socials
que van encarar
d'una manera,
doncs,
per treballar
amb la gent
dels barris,
etcètera,
allà a Xile,
doncs,
aquí a Catalunya,
doncs,
bueno,
dèiem,
així,
però és veritat,
vull dir,
és que no els hem explicat,
no els hem,
perquè els vivim
i els vivim
una mica internament,
no?
I de forma natural.
I de forma natural,
això mateix.
sense la necessitat
d'explicar-ho,
no?
Això mateix,
perquè, bé,
en una colla,
doncs,
hi ha de tot,
és que tu mires una colla,
no hi ha edat,
no hi ha sexe,
no hi ha professions,
a més,
a més,
no hi ha colors,
eh?
Tothom té una manera
de pensar,
pot ser de moltes maneres,
i després,
doncs,
que allí té cabuda tothom,
vull dir,
i té feina tothom,
perquè en una colla,
vull dir,
fa falta des del més menut
hasta el més gran,
vull dir,
s'han de tapar molts forats,
s'ha de pujar el tronc
i s'ha de fer l'aleta,
i aleshores,
doncs,
tot això,
vull dir,
som integradores,
vull dir,
la gent novinguda
s'hi troba a gust,
per què?
Doncs precisament per això,
perquè no es fa,
no es fa cap retret a ningú,
quan s'aconsegueix un castell,
el castell és col·lectiu,
vull dir,
el triomfes de tota la colla,
no és coses individuals,
sinó que és col·lectiva,
i després la solidaritat entre tots,
vull dir,
per fer un castell necessitem tindre
una complicitat molt gran,
i la tenim,
i això,
aquests valors són els que,
crec jo,
que hem de potenciar molt més,
i hem de treballar.
La coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya
ja ha anunciat que hi haurà una festa,
és el que comentàvem fa un moment,
serà el proper dissabte, no?
El proper dissabte,
de 6 a 9,
perquè, bé,
volíem fer una festa
que pogués entrar tothom,
clar,
si fas una festa només de nit,
només hi poden anar la gent jove,
i alguna gent més gran,
però, clar,
perquè pugui participar
tot el món casteller,
i tota la gent que vulgui,
vull dir,
s'ha de fer amb aquest horari,
no?
I llavors es fa
a l'antiga Fàbrica d'Am,
a Barcelona,
i bé,
clar,
lògicament,
no perquè sigui la capital catalana,
com s'ha dit,
sinó també perquè,
mirant-ho fredament,
aquí,
a les terres,
a les comarques nostres,
som els que van,
aquí van néixer els castells,
però realment,
si tu mires,
la quantitat de Colles que hi ha,
o sigui,
més de la meitat,
més de la meitat,
són de Vilafranca per amunt,
crec que també
han de tenir el seu reconeixement,
vull dir,
i també abans plantejaves
de si teníem que fer aquí una festa,
jo crec que sí,
jo crec que és molt important.
T'ho anava a preguntar,
com a tarragonina,
l'Anna Guas,
com creu que Tarragona
ho ha de celebrar?
Amb una festa,
amb una placa,
amb una diada especial,
no ho sé.
Jo tampoc ho sé,
s'hauria de pensar una miqueta,
però ahir,
justament,
quan acabava
tot allò de la candidatura,
que estàvem allà
al Palau de Congressos,
el senyor alcalde va dir
que possiblement
s'hauria de fer una placa
i que podríem celebrar
aquest dissabte a migdia
perquè pugui venir tothom
i fent uns pilars
i fent això,
una commemoració una mica,
a part d'institucional,
però també per tots nosaltres,
no?
Crec que la ciutat
també s'ho mereix
i a Valls van fer
el seu reconeixement
al moment
i això té molt de valor,
perquè això vol dir
que si ha pensat,
si ha treballat
i això s'ha de reconèixer
que ho han fet molt bé
i que nosaltres encara hi som a temps,
i crec que sí que ho hem de fer.
No ho sé,
en principi...
Hi hauria, per tant,
aquesta possibilitat
de fer-ho aquest proper dissabte.
Hi hauria aquesta possibilitat,
però clar,
jo tampoc no puc avançar res
perquè realment
això va ser un moment
d'eufòria
i no ho sé,
també s'han de pensar
les coses
perquè no sé si hi ha temps,
no ho sé,
el tema d'organització
suposo que també porta
la seva feina,
no?
Però jo crec que sí,
jo crec que és important,
és important per tots nosaltres,
per la ciutat
i precisament,
com deia,
abans el Miquel Vendrell,
la ciutat viu,
viu el tema del concurs
com una cosa seva pròpia
i tal,
però el concurs
és una fita,
es fa cada dos anys
i això és una cosa
que ha estat,
és una vegada,
una vegada a la vida,
no?
I s'ha de commemorar
perquè s'ha fet un treball
i és un reconeixement mundial
i això,
doncs,
no té,
no té quasi pèrdua,
no?
Acabem,
ja que estem parlant
des del punt de vista
estrictament terragónic.
Creus també,
Anna,
que ajudarà,
fins i tot arribi,
revitalitza encara més
la participació
dels terragonins
i les terragonines
en les quatre colles?
Ui,
jo crec que sí.
Jo crec que...
Que hi haurà més gent
que s'animarà?
Jo crec que sí,
perquè, bueno,
ja últimament
estem vivint
un temps molt maco,
no?
perquè quasi en totes les colles
estan trencant gent nova,
sobretot gent jove,
que és el que fa falta
perquè les colles
portàvem un temps
que teníem,
vull dir,
els efectius ja
una miqueta cansats,
no cansats de fer castells,
sinó que físicament
hi ha una edat,
no?,
per fer els castells,
sobretot de pujar el tronc.
Per les pinyes i tot això,
no,
però per pujar el tronc sí.
I últimament
ja hi havia una rabifalla,
vull dir,
jo crec que en totes les colles,
així comentant-ho
amb les colles de Tarragona,
doncs totes estaven contentes
que els hi anava entrant gent,
a nosaltres també,
jo soc de la colla jove,
de Tarragona,
xegues de Tarragona,
i clar,
i en altres aquest any mateix
hem tingut,
bueno,
hem donat més de 70 camises,
vull dir,
això és que és impensable,
temps enrere,
i clar,
vull dir,
el reconeixement aquest
jo crec que animarà molt
a la gent,
no?
Ara ho hem d'aprofitar?
Sí, sí.
I la temporada que ve,
ara les colles estan descansant,
però la temporada que ve,
la del 2011,
cal agafar aquesta embranzida
que pot donar la distinció
de l'UNESCO
per sumar més gent
a les colles castelleres.
I estarem pendents
de qualsevol tipus de celebració
que es pugui fer
a la ciutat de Tarragona
en les pròximes hores
o en els pròxims dies,
perquè, en fi,
això només passa un cop a la vida,
com deia l'Anna Huás,
i s'ha de celebrar.
Anna Huás,
vicepresidenta
de la Coordinadora
de Colles Castelleres de Catalunya,
moltes gràcies,
felicitats.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé,
adeu, bon dia.
Adéu, bon dia.
Gràcies.