Aquí seguim amb tots vosaltres en directe matí de Tarragona Ràdio
i tornem a abordar una vessant artística
que sorgeix des de la nostra ciutat.
Us volem parlar de la cinquena bienal Contratalla d'Exlibris.
Aquest passat diumenge es va fer públic ja
al veredicte del Jurat amb unes obres magnífiques.
Una de les característiques,
de les moltes característiques d'aquesta cinquena bienal
ha estat la participació tan, tan i tan diversa
d'artistes d'arreu del món.
Ens acompanya el director de Contratalla, Maria Casas.
Molt bon dia, Maria.
Bon dia.
Enhorabona, primer que tot.
Moltes gràcies.
Perquè la convocatòria de la bienal d'enguany
ha estat extraordinària per la qualitat de les obres,
que les tenim aquí damunt la taula,
i també per la quantitat de persones d'orígens molt diferents.
En parlaves de més d'una trentena de països que han pres part.
Exactament, 32 països d'arreu del món.
O sigui, des de la Índia, la Xina, Bulgària,
Belorússia, Finlàndia...
O sigui, bueno, 32 països.
Anem a pams perquè a vegades donem les coses percebudes,
que és un exlibris segur que hi ha moltíssimes persones
que ho saben, aquesta manifestació artística tan delicada i tan bonica,
però probablement val la pena posar en antecedents els nostres oients.
D'una banda, que és un exlibris,
i el Maria Casas, com a gravador, com a artista de la ciutat de Tarragona,
des de fa molts anys que va apostar
perquè l'exlibris estigui present també a la nostra ciutat.
hi ha una associació, que és l'Associació Catalana d'Exlibristes,
molt activa, d'altra banda.
Bé, bueno, comencem pel principi.
Què és un exlibris?
En principi, un exlibris és una marca de propietat dels llibres.
O sigui, és una etiqueta, un dibuix,
on ha de figurar la paraula exlibris
i també el nom del titular del llibre o de la biblioteca
que anava, normalment, enganxat a la contraportada del llibre.
Això era així.
La realitat és que el pas del temps
ha fet que l'exlibri s'hagi convertit en una cosa de col·leccionisme.
I avui, pràcticament, se fan més exlibris
en homenatge a una persona determinada
per relació, per amistat,
per tindre un detall en aquella persona,
i, normalment, aquella persona no l'enganxi al llibre.
O sigui, el que passa és que ho té com un element més
dintre de la seva col·lecció.
Com una obra d'art independent, eh?
Jo sempre els defineixo com a petites obres d'art.
En realitat, els artistes que han fet exlibris
al llarg de la història han sigut tots.
O sigui, podríem començar des de l'Alessandre de Riquet,
que és la figura més destacada de Catalunya,
els exlibris de Picasso.
O sigui, vull dir que tots, pràcticament,
tots els artistes plàstics que han sigut al llarg de la història
han anat fent exlibris.
L'exlibris a Tarragona, bé, el Maria ja fa molts anys
que està posat en el món de l'exlibris.
És una entitat molt activa, l'Associació Catalana, no?
Bé, té molta tradició.
O sigui, la primera associació que tenim coneixement
naix el 1903.
I al llarg de la història,
han anat apareixent i desapareixent,
com passen totes les coses.
O sigui, depèn molt a vegades de l'equip directiu
que enfronta una associació,
al que aquesta funcioni més o menys.
actualment és l'Associació Catalana d'Exlibristes.
L'antecedent més immediat era l'Associació d'Exlibristes de Barcelona.
L'anterior era l'Associació Ibèrica d'Exlibristes.
Però hem aconseguit,
no sol que sigui l'Associació Catalana d'Exlibristes,
sinó que aquesta associació catalana
la portem a les nostres comarques.
O sigui, això ha sigut digut
perquè hem tingut la col·laboració
de l'Ajuntament de Vilaseca, fonamentalment,
que ens ha decidit un espai a la Biblioteca de Vilaseca,
on tenim l'arxiu i on tenim la seu
per poder tindre
totes les nostres col·leccions
i tota l'activitat que es desenvolupa.
Normalment fem un foro exlibristes català
que gairebé sempre se fa a l'Hotel Pals de la Pineda
i sempre amb tot el recolzament
per part tant del municipi
com dels hotels i les institucions,
el patronat de turisme Vilaseca, etc.
El Mariàs és el president de l'Associació Catalana d'Exlibristes
a la banda del director de Contratalla
que convocava la cinquena bienal.
Característiques o particularitats respecte a les anteriors?
Bé, nosaltres tenim com a objectiu
que el 2014 el Congrés Internacional d'Exlibristes,
on participen més o menys 500 persones de tot el món,
es fa a Guita Ràmina.
Aquest és un objectiu que aquest estiu,
que anirem, si tot va bé, a Estambul, al Congrés,
que toqui a Baix i a Estambul,
d'aquí a dos anys toqui a Finlàndia
i d'aquí a quatre pretendem que toqui a Tarragona.
Per això tenim de lluitar
i per això tenim de posar unes quantes pedres
perquè la construcció pugui sortir reaixida.
I això és a través de la publicació que fem de la revista,
a través de moltes idees,
i també perquè tenim una tradició exlibristica important.
O sigui, només cal dir que el Pau Font de Rovinat de Reus
va ser un dels col·leccionistes més importants
que hi va haver en la seva època d'Exlibris i de Biliòfil.
A Tarragona, la família de company Fernández de Córdova
tenen els seus col·leccionistes extraordinaris,
i vull dir, molt vinculats.
I segueix hi havent molta gent.
O sigui, de l'Associació Catalana d'Exlibristes,
que aproximadament som 200 socis,
hi ha uns 30 que són de Tarragona,
que és una xifra important dintre de l'àmbit català.
I, bé, podríem anar amb bastants noms,
però vull dir, la veritat és que aquí hi ha afició,
hi ha col·leccionisme,
i tenim la seu de l'Associació Catalana d'Exlibristes,
que jo crec que és important.
Home, amb la mirada posada en aquest congrés del 2014,
d'aquesta aspiració que Tarragona pugui acollir al Congrés Mundial,
una bienal, una convocatòria com aquesta de contratalla,
fa que arreu del món Tarragona comenci a sonar els exlibristes
i es plantegin que sí,
que podria ser un bon lloc per celebrar aquest congrés.
Sí, crec que tenim tota la infraestructura que cal
per poder fer un congrés,
vull dir, jo diria millor que tots els que he anat, jo.
Tu vas anar, l'últim va ser a la Xina.
L'últim va ser a la Xina.
I vas anar.
I vaig anar.
L'anterior va ser Suïssa, que també vaig anar,
aquest està envoltament, ja anirem.
I el que he anat bé és que són uns congressos que estan molt bé,
però jo diria que pequen una identitat de folclòrics.
O sigui, vull dir, possiblement, a vegades,
el que diríem aquí, molta pandereta,
però vull dir, a vegades, no tanta cosa científica.
I aquí a Tarragona pretén que el congrés que es faci,
si s'arriba a fer, tingui un carrer científic,
perquè no hi ha que oblidar que l'exlibris més antic
és de la Menófis III, 1.500 anys abans de Jesús Cris,
i després hi ha un salt important a la història de l'exlibris
que ens posi a l'edat mitja.
I quan parlem de l'edat mitja,
hem de parlar dels exlibris que va catalogar,
va descobrir, va investigar,
el que va ser el director de la Biblioteca del Carrer d'Asòmetre,
el Domínguez Bordona,
que era un personatge extraordinàtic o investigador,
que la seva esposa encara viu aquí a Tarragona,
que la família està molt vinculada a la ciutat de Tarragona,
i que entre aquest període,
o sigui, de l'edat mitja i a l'època de la Menófis III,
lògicament també es va fer exlibris,
o sigui, també va haver títols de propietat dels llibres
en el format propi del llibre a la seva època.
Els papirs.
Els papirs i els rotllos de l'època romana.
I quan em vaig dirigir al director del Museu Arqueològic Nacional de Tarragona
i li vaig comentar el tema,
doncs immediatament em va enviar una imatge del sarcòfag del pedagòg,
que és un sarcòfag en un baix relleu
on se veu un senyor de l'època romana,
en un rotllo de l'època,
i que al Museu Arqueològic de Tarragona
posia un segell en bronze
corresponent a l'època romana,
el qual vol dir que tenim oportunitat
no sol de fer un congrés turístic i folclòric
i d'intercanvi d'exlibris,
sinó que a més a més puguem fer aportacions importants
en l'apartat d'exlibrisme,
en la seva fase històrica,
sobretot l'època romana,
que és la nostra, la de Tarragona,
i després també vull dir el que va ser el Domínguez de la Bordona
en tot el que va fer d'aportació en tot el tema dels còdics mediats
i dels exlibris com a il·lustració dels manuscrits
de l'època del segle XI,
o sigui, el primer em sembla que és del segle IX,
que va descobrint,
i és del segle IX, segle XVI i el segle XI,
que són exlibris mozàrabes curiosíssims,
perquè a més a més són laberíntics,
o sigui, són com els crucigrames,
o sigui, que vull dir que
per descobrir qui va ser l'autor,
qui va ser l'enquadernador,
qui va ser el que el va il·lustrar
i qui va ser el propietari d'aquest llibre,
doncs està com si fos una quadrícula
en forma laberíntica
on vas trobant les lletres
que és el desconeixement que va fer aquest senyor
i una aportació important en el món de l'Eglésia.
Clar, Mario, quan parles de donar-li un caire científic
també fa pensar,
des d'aquests antecedents tan llunyats que deies,
les tècniques.
Sí, sí.
Les tècniques que es podien aplicar al paper
o als rotlles, com deies,
fins a les tècniques del paper,
passant per documents de l'edat mitjana,
això també és un punt a tenir molt en compte, no?
És evident,
i que, vull dir,
els exlibris, com l'escriptura,
ha anat evolucionant en funció dels descobriments
que s'ha anat fent.
O sigui, en l'època més antiga,
des d'escriure sobre tauletes de ceràmica,
escriure sobre fusta o a les parets,
lògicament allò no podia ser mai un llibre,
però es podia traslladar,
però al moment que és una tauleta de ceràmica,
o és un paper, o és un còdic,
o es fa sobre pergamí,
o sobre qualsevol altre material,
vull dir,
va evolucionant,
no sol el suport,
sinó que també la tècnica,
i en principi, diguem,
els més estics serien els manuscrits,
però després els manuscrits
tindríem els xilogràfics,
o sigui, els que van tindre com a matriu
la fusta,
o sigui, gravar sobre fusta.
Després els calcogràfics,
i a mesura que van avançant
les tecnologies d'impressió,
o sigui, la impremta,
van avançant també les tècniques
per fer exlibris.
Sortosament a la nostra Bienal
ens hem trobat
que encara arreu del món
hi ha molts artistes
que conrenen tècniques,
diguem, tradicionals,
però d'una categoria
i de l'ofici extraordinari,
o sigui,
el gravat sobre fusta,
el gravat sobre acer,
en borí,
que són tècniques molt difícils,
en aquesta Bienal
hi ha bastants participants,
i tècniques més modernes,
però vull dir,
també amb molta dificultat,
com pot ser les maneres negres,
també hi ha molts participants
que han utilitzat aquesta tècnica.
O sigui,
que el ventall,
diguem,
d'artistes
i de tècniques
i d'estètica
de la Bienal
jo crec que és bastant important.
Ara comentarem aquestes hores.
Saps que m'acaba de passar pel cap?
Potser és una pregunta fora de lloc.
Però quan parlaves de suport
i com havia evolucionat,
podem fer exlibris
pels llibres electrònics?
Sí,
ja està inventat.
És que m'acaba de passar pel cap
i costa,
el llibre electrònic,
li hem de posar un exlibris.
Sí,
tenim un company
de l'Associació Catalana
d'Exlibristes
que s'ha inventat
el Wibis,
o sigui,
l'exlibris
per les pàgines web.
O sigui,
ell crea
un exlibris
per les pàgines web
seua,
ho penge a la red
i com a conseqüència
invita
que la gent
vagin penjant a la red
tots els exlibris
que vagin fent.
I no sé quants milers n'hi ha,
però n'hi ha molts milers,
o sigui,
només cal entrar
a internet
i fiqués
pues Wibis
o fiqués exlibris
i dintre de les exlibris
surten els Wibis.
Home,
un testimoniatge artístic
i de la història
no es podia aturar
amb les noves tecnologies.
Lògicament,
també hi havia d'entrar-hi,
eh?
En absolut.
O sigui,
i a la nostra Bienal
també hi ha gent
que per crear exlibris
ha utilitzat les tècniques digitales.
O sigui,
no limitem les tècniques.
O sigui,
el que ens interessa
és el resultat
plàstic i estètic
i conceptual
que tenen
les diferents obres.
Però hi ha artistes
que vull dir
que han utilitzat
les tècniques del...
Quin seria?
Per aquí tenim alguns?
Sí,
en tenim alguns.
Hi ha un dels Estats Units
que,
mira,
aquest d'aquí
és un digital,
per exemple.
Sí,
ja es veu
el tipus de disseny
i tot plegat.
Aquest també és digital
i,
lògicament,
doncs...
És diferent.
És diferent.
Jo ho veig més
i amb tots els respectes
del món,
ho veig més
com un cartell
d'aquells d'anunci bonic,
i no,
doncs,
com per exemple
aquest del Premi Contratalla
que és d'un artista búlgar
que és d'una bellesa
extraordinària.
Sí,
i la tècnica
és que és immensa
perquè,
a part de la imatge
de les figures
que hi ha aquí,
o sigui,
semblaria
una Daniela
al paradís.
No mai una dona
abraçats,
nus,
eh?
Però vull dir,
després no n'hi ha prou
en l'aspecte
de la figura
que després és el fons,
o sigui,
vull dir,
la cabellera
de la senyora,
doncs,
tot són lletres,
o sigui,
vull dir,
els cabells són lletres,
eh?
i el fons de l'arbre,
totes les fulles,
vull dir,
no s'han dibuixat
les fulles així,
com una taca,
sinó que estan molt ben
conreades,
i bueno,
aquesta noia que...
Un artista
de la Tònia,
no?
De la Tònia,
doncs,
aquesta senyora,
vull dir,
fa unes imatges
extraordinàries.
Un artista de la Tònia
que n'ha rebut
una menció,
hi ha artistes
espanyols,
un parell,
del Perú,
també.
Si ja anem a les mencions
contra talla,
continuem...
Artistes xinesos,
fan...
Tu vas a estar
al Congrés de la Xina,
una manera de fer diferent?
Com tota la vida,
els orientals?
Sí, però, bueno,
suposo que en poc temps
us passarà ennevant
perquè que és com
en totes les coses.
Al Congrés
va haver un comunicant,
no arribava a ser
una ponència
on van dir,
per exemple,
que l'exlibrisme xina
va néixer el 1910.
La meva reacció va ser,
diguem una data així,
potser sortida de torn,
però vaig dir
que no m'ho crea.
i vaig haver d'explicar
per què no m'ho crea.
I exactament
me van dir,
bueno,
vaig dir jo,
un país que ha inventat
la impremta
i un país que ha inventat
el paper
és impossible
que no tingui
exlibris anteriors.
Al segle XIX,
segle XX?
Sí.
I dius,
dius,
per què ells prenen
com a origen
el fet de l'exlibris
com a títol
de propietat
dels escrits
a partir de la Xina?
Perquè utilitzen
la base
dels exlibris,
diguem,
a l'estil europeu.
O sigui,
i ells te diuen,
bueno,
és que resulta
que els missioners
que van vindre
a la Xina
o els personals
de les envejades
que van començar
a utilitzar els llibris
utilitzaven
estètiques
i formes de fer
diguem,
europeus.
Però allí mateix
va sorgir
el fet
que ells utilitzen
una espècie
de tampons
fets amb pedra,
o sigui,
gravats sobre pedra,
no sobre cautx,
o sigui,
manualment,
i són exlibris.
O sigui,
que...
Són a més,
són pesats
i a més
amb uns mànecs
molt treballats,
no?
Sí, sí, sí.
Aquest tipus...
Jo els interpretava
com exlibris.
Sí, sí, és que són
exlibris realment.
I aquesta gent,
lògicament,
avui,
en les tècniques nostres,
potser no estan a l'alçada,
però en les seues
tècniques tradicionals
la veritat és que
fan coses
de moltíssima qualitat
i molt bé.
I, vaja,
organitzant
un concurs internacional
que vull dir
que caldria veure
el catàleg,
vull dir,
500 pàgines
en unes participacions
tremendes
perquè
s'hi han involucat tothom,
o sigui,
ja no és el fet
dels 300 o 400
o 500
que a nivell del món
més o menys
vas fent exlibris,
sinó que ells
han involucrat
a totes les escoles
i a totes les facultats
d'art i tot això
i resulta que
tenen una participació
de milers de persones.
Hi ha moltíssimes obres,
quantes obres en total
més o menys?
274.
Són moltes, no?
Déu-n'hi-do.
Una convocatòria
d'Argentina,
de Polònia,
la del Premi Restaurant
Ares
és una altra obra
extraordinària,
és d'un artista polonès,
són obres que dius,
home,
és...
Sí,
anem a veure,
els premis són tres,
o sigui,
i em sembla que ho hem dit,
però vull dir,
potser com bé repetiu,
perquè crec que és molt important,
perquè no sol,
diguem,
l'Associació Catalana
d'Exrevistes
i Contratalla
mos hem embolicat
en aquesta història,
sinó que l'Ajuntament
de Vilaseca
s'ha implicat molt
fins al punt
que hi ha un premi
que dóna
l'Ajuntament de Vilaseca
i aquest premi
que dóna l'Ajuntament
de Vilaseca
és sobre una temàtica
que és la pau.
I el Restaurant Ares
de Tarragona,
o sigui,
el Rafa i la Júlia,
que,
bon amics,
vull dir també,
i aficionats
i socis
de l'Associació Catalana
d'Exrevistes,
també porten
un premi
com els altres
i en aquest cas
era sobre
la flora i la fauna
i cal dir
que possiblement
sigui
el que ha motivat
més els artistes
perquè la quantitat
d'aquests libres
que hem rebut
sobre la flora
i la fauna
i la qualitat
d'aquests,
jo crec que
de les tres seccions
possiblement
siguin els millors.
Els tenim aquí davant
i realment
hi ha, diguem-ne,
molt colorits
i molt simples
en un sentit positiu,
no pejoratiu,
però d'altres
que són escenes...
És el que dèiem,
són petites obres d'art,
no és un segell
de propietat
un exlibris.
Aquesta definició
ja està superada
vista el vist
que ens ha deixat
la història d'herència
dels exlibris.
És evident
que avui
l'exlibris
és una petita obra d'art
que es fa en homenatge
a unes persones
determinades
per on això
es posa el seu nom
i que l'objectiu
és el col·leccionisme.
O sigui,
jo crec que avui
hi ha molts exlibris
que acaben emmarcats,
o sigui,
que acaben penjats
a les parets
perquè, vull dir,
que la forma
i la qualitat
i l'estètica,
vull dir,
és de tot
una obra d'art.
Aquest senyor xinès,
d'aquest gatet,
i el reflex,
l'aigua del gatet,
i el fons,
vull dir,
és una obra realment...
que dius,
amb aquest tipus de tècniques
de seriades,
dius,
no sé com poden arribar
aquesta exquisitesa.
És una percepció meva
o no és molt,
molt, molt conegut
el món de l'exlibris?
A vegades,
per exemple,
i què és un exlibris?
Alguna vegada,
segur que t'ho han preguntat.
Sí, sí,
segur que...
No com a definició,
sinó realment,
perquè dins que no tinc ni idea
que és un exlibris,
no?
Vull dir...
És que em costa d'entendre
que no sigui una manifestació artística
coneguda.
Tarragona,
una de les manifestacions
també culturals
que es feia,
vull dir,
ara fa un parell d'anys
que no es fa,
era l'encoentro d'escriptores.
El José María Fernández,
que era el que organitzava això,
doncs,
em va dir
l'última ocasió
que es va fer,
doncs,
a veure si els feia
un exlibris
per a cada un dels participants
que van vindre
a fer les jornades aquestes,
no?
I, bueno,
ho van fer.
I la veritat
és que,
inclús a nivell de gent
del món del llibre,
escriptors,
doncs,
que algun se va quedar sorpreso,
o sigui,
que no és d'estranyar
que si hi ha gent
del món del llibre
que encara,
vull dir,
no ho té massa clar,
vull dir que el gran públic
encara ho tingui menys clar.
Però, bueno,
confiem que la sensibilitat artística
i els coneixements
i la cultura
cada vegada estigui més
a l'abast de la gent.
O sigui,
jo sé que,
bueno,
que empreses d'aquí Tarragona
dedicades als segells de Goma,
vull dir,
en fan molts.
I tant, i tant.
En fan molts.
I a més per posar el segell
de propietat del llibre.
Sí, sí.
I té l'avantatge
que es pot posar
perquè
el Fernández Sánchez de Rauco
se li va regalar
l'exlibris
que li van fer
arrel d'això
de l'Encuentro Ciutadans
i em va dir
que ho lamentava
perquè ell
els seus exlibris
no els podria ficar
tots a l'exlibris
perquè, vull dir,
primer,
per un problema de cos
que representa
fer una estampació
d'una tècnica
calgogràfica
i, segon,
perquè la quantitat
de llibres que té
li obligaria
que vés una persona
amb dedicació exclusiva
pràcticament
a enganxar els llibris
als llibres, no?
Clar, clar.
Per tant, vull dir,
el fet que l'exlibris
hagi deixat de ser
l'etiqueta
enganxada al llibre
a mi no em sembla
gens malament.
Vull dir,
els puritans ho critiquen
però nosaltres
no sé molt bé.
A mi m'agrada
sempre preguntar-li
al Marià
quants llibris té.
Sempre m'ho diu
però és que sempre
em sorprèn.
Bueno,
l'última vegada
que recordo
que ho vaig dir
és que segur que has augmentat
el patrimoni
en exlibris, no?
Sí, vam parlar
de 16 o 17 mil
exlibris.
Clar, 16 o 17 mil
exlibris,
ho podeu imaginar.
però és que ara
el problema és que
n'ha arribat a 20 mil.
Que dius!
Sí, sí, sí.
Sortosament
hi ha molta gent
al món
que en col·lecciona,
que en crea
i que nosaltres
en mitjant
l'intercanvi,
o sigui,
sí que hi ha una part
de col·lecció
que es compra
però vull dir
la major part
és d'intercanvi,
o sigui,
vull dir,
entre la gent
que en fa
i la gent
que en col·lecciona
lògicament
tenim la
costum
d'enviar-los.
O sigui,
per exemple,
la Real Acadèmia
de les Bones Lletres
que té la col·lecció
de la Pepita Paller
i que allí hi ha
com a conservador
de la Carmen Illa,
de tot el que li va arribant
m'enviant un exemplar.
Jo també li vaig enviar
un altre exemplar d'ell.
Mossèn Roig
d'Ull de Molins
que és un gran col·leccionista
d'exlibris
fem el mateix.
Vull dir,
l'Honor i company
també d'aquí Tarraona,
la Lió.
O sigui,
amb molta gent
vull dir,
això de l'intercanviar
és normal.
I més a més,
després tens
els contactes
de l'estranger.
Vull dir,
i vaja,
jo recordo
una ocasió
de l'emoció
que representava
cada vegada
que arribava el carter.
Però això m'està passant.
O sigui,
cada dia
quan ve el carter
estic pendent
a veure si ve
algun altre de nou.
I sortosament
quasi tots els dies
ni rebo.
O sigui,
que són molts.
Dels últims que has rebut,
quin és el que t'ha robat
una mica el cor?
Bé,
jo diria que
precisament
del guanyador
de la Vianau
de Contratalla.
Aquest...
Al marge
del que es va fer
la convocatòria
de la Vianau,
que això ja
es va fer
l'estiu passat,
perquè el servei
s'hi hauria de presentar
fins a meitat
de febrer
d'aquest any,
preparant un número
monogràfic
de la revista nostra
que la volem dedicar
a exlibris eròtics.
Resulta que...
En trobareu molts, eh?
En trobareu moltíssim.
Moltíssim.
Ja en tenim moltíssim.
Ja em vaig dirigir
a tota una sèrie
d'exlibris,
de creadors
d'exlibris,
artistes,
que sé que en feien.
I un d'ells
és aquest,
el guanyador,
el vulgar aquest guanyador
de la Vianal, no?
I em vaig dirigir
amb ell
i, bueno,
la veritat és que
seguint la pauta
de la qualitat
i de l'estètica
que ell utilitza
i les tècniques
que s'utilitza,
doncs m'envia
una vintena
d'exlibris eròtics
que, bueno,
que són preciosos,
vull dir,
que són imatges
que crec que val la pena
i us informarem
quan fem l'exposició
perquè, vull dir,
crec que s'hi va valdre la pena
perquè ja hem recollit bastants
i la veritat és
que la qualitat artística
és molt bona.
Doncs valdrà la pena,
ja veieu que és un món
que es mou molt actiu
i que, tant de bo
que tingui aquesta presència
el 2014
en el Congrés Mundial
d'Exlibristes
i que es pugui fer
a Tarragona.
Mentrestant,
des de Contratalla,
des de l'Associació Catalana
d'Exlibristes
es continua apostant
per aquesta tradició
i aquesta tendència artística
que, de veritat,
si no us heu acostat mai,
val la pena
perquè us deixaran
moments visuals
realment extraordinaris.
I, a més, vull dir,
avui tenim l'internet,
o sigui,
només cal entrar a internet
i ficar exlibris
i veureu el que passa.
Entré avui,
de veritat,
un ratet a dir,
no tinc res a fer,
doncs, a veure,
vaig a descobrir
el món dels exlibris.
A nosaltres
el Descobreix de tant en tant
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
a Maria de Casas,
li agraïm moltíssim
que hagi vingut
i enhorabona
a tu, naturalment,
i a tots els integrants
de l'associació.
Molt bon dia.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.