Comença un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Comença un quart de català, Enric Garrigà, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Avui t'he tret a passejar, no et queixis.
He passejat per la Rambla, com cantaven els Mittels fa 15 o 20 anys.
Fa un dia lletjat per això, eh?
Sí.
Avui no toca allò de... Te'n recordes, Ioli?
No, avui no toca.
No, avui no toca.
Però avui toquen espais com a...
No, però els límits del català parlarem, que avui la cosa té...
Hi ha molta teca, també tenim novetats editorials informàtiques
i tot i que som a la Rambla també tenim música.
I què és el que has triat per avui per engegar el programa?
Avui donarem la nota.
Literalment.
El nota.
Doncs vinga, que soni el nota.
Un tema molt cultural.
2009, el nota en companyia.
Xa!
Xa!
Xa!
Xa!
Directament des del barri de Sant Bonn.
Xa!
Xa!
Xa!
Xa!
I l'altra tarda vaig sentir un favo amb un clou que espanta.
Jo la flipo amb estructures que la penya treu quan canta.
Cada dia un tio nou que deixa el molt, vol bones lletres.
Ten uns anys que surten rapers fins i tot sota les pedres.
Jo no porto aquí 10 anys, ni 20, ni 30, ni 40.
Però l'esclavo amb aquest xiu que tinc i jo sé que t'encanta.
Hi ha molts xinos que m'aturen, s'exupen i em donen les gràcies.
Perquè es forren els cabrons amb la meva maqueta a la seva manta.
Es diu, es diu el nota.
Es diu el nota.
I la cançó es diu el barbes.
La cosa va de...
El tema està ple de referències culturals d'allò que els agrada,
d'allò que no els agrada, de la cultura catalana.
I com que estem aquí he pensat que estava bé.
també té un altre motiu.
I és que avui també parlarem de premis i concursos.
I aquests són els que van guanyar el premi Sona 9 l'any 2008.
El premi comporta gravar un disco i el disco va sortir a finals del 2009.
Per tant, acaba posant-lo i avui parlarem d'altres premis
com el Sona 9 de l'any 2009.
Molt bé.
A veure, no he parat molta atenció a la lletra.
El que agrada, el que no agrada.
M'ho deixes i després ja m'ho escoltaré amb calma.
Perquè hem de fer un anunci de cara als voluntaris per la llengua.
dos anuncis en aquest sentit, no?
Sí.
Mira, per una banda, com cada any al voltant de Sant Jordi,
hem aconseguit entrades per a un espectacle en català
que sortejarem entre les nostres parelles lingüístiques.
de manera que sortegem entrades per a l'obra Un Merit Ideal,
que es representa aquí al metropol, aquí a Propet,
el dijous 29 d'abril a dos quarts de veu.
Donem dues entrades per a una parella lingüística
i la cosa és que ens han de trucar al telèfon dels voluntaris,
que és el 2483 68, amb el 977 al davant,
o bé que envien un missatge de correu electrònic també a la nostra adreça de voluntaris.
i el sorteig el farem la setmana que ve, tal dia com avui,
però suposo que estarem allà a l'estudi de Tarragona Ràdio,
farem allà...
Més còmodament, no?
Amb els nostres numerets, les nostres coses...
Farem el bombo dels sortejos...
I tindrem algú, no?
Sí, sí.
Que ens farà de mestres de cerimònies.
Tindrem una mà poc innocent, però una mà...
Però és la mà que teníem.
La mà que li toca treure la bola.
A més a més, això, com que divendres passat vam fer la presentació de la 14a temporada,
se'ls va explicar aquesta novetat i una altra que ara explicaré,
i ja en aquell mateix moment ja s'hi va haver unes 10 o 12 parelles que ja es van apuntar pels sudets.
Per tant, la cosa està disputada i només hi ha entrades per una parella.
Ja veus, doncs la cosa està molt disputada, com deies, però parlaves d'una altra novetat.
Sí, diguem que això de Sant Jordi ja és el tercer any que ho fem,
però la novetat novíssima d'ara mateix és una oferta de visites guiades gratis en bicicleta
per a les parelles lingüístiques.
I això ve d'un dels comerços col·laboradors que tenim.
Amb la campanya del Bon Dret, hi ha una sèrie de comerços que s'hi adhereixen
i tenen una adhesió a la porta que els identifica com a col·laboradors i ofereixen coses.
Aquesta és una empresa que es diu Guales e-Bikes,
que són bicicletes elèctriques, però que també poden funcionar pedalant.
Desactivant la bateria pots anar pedalant.
A Tarragona, a les pujades, convèn engegar la bateria i el motoret,
no et canses, i quan fa baixada apagues la bateria i estalvies, que és més sostenible.
I tot això, ho dic, és aquesta empresa, que és una empresa que ha nascut aquí a Tarragona,
tenen dues botigues, una al carrer de la Nau,
a prop del centre de normalització lingüística,
una altra la tenen allà al port modern,
perquè la gent li agrada passejar pel port emissió.
i, per tant, aquesta empresa s'ha expandit des de Tarragona cap a l'exterior
i ofereixen aquesta deia en altes ciutats.
En el cas de Tarragona, tenen quatre o cinc rutes
i llavors les parelles que els interessi han de posar-se en contacte amb la botiga.
L'adreça de la... tenen una pàgina web molt senzilla,
l'adreça és www.guales,
però atenció, aquest Guales no és en anglès,
és G-U-A-L-A-S-S.
Jo pensava que era Guales, d'allò, el d'home,
doncs no, és Guales, així amb G, punt com, eh?
Guales, amb dues cesses, punt com,
i aquí trobareu l'adreça o el telèfon per trucar.
Les parelles de voluntaris que tenim apuntades
tenen deu trobades durant la, diguem, la campanya.
Doncs una d'aquestes deu trucades la poden fer en bicicleta,
amb un guia de la companyia aquesta,
han de trucar per demanar hora, suposo que organitzen grups,
llavors la parella truca, demana dia i hora que li va bé,
i s'apunten amb el grup Catauquiquilla
i fan la visita guiada, doncs, durant una hora,
amb bicicleta, per Tarragona, amb aquestes bicicletes.
Veus que bé, és tot un detall, eh?
És un motiu més per fer-se voluntari lingüístic.
Més que un motiu, un premi, eh?
Premi, també, sí.
Segurem, un reconeixement.
Molt bé, doncs, has arrencat bé com a content, com a feliç,
jo no sé si aquesta felicitat es trencarà avui
a l'espai dels límits del català.
No.
No? No es trenca? Podem continuar sent positius?
Sí, és un tema interessant,
una mica diferent dels que hem fet últimament,
però és molt, molt, és perfectament,
parla de l'ús lingüístic en un cas molt concret
i és en el de les PIMES,
les petites i mitjanes empreses,
que a Catalunya són el gran gruix del comerç.
Doncs bé, hi ha un estudi que ha fet aquest,
un estudi fet des de la Càtedra Lingua Món,
de la Casa de les Llengües i tot això,
que és la versió catalana d'un estudi que s'ha fet a tot Europa.
Llavors, des de la Casa de les Llengües
s'ha volgut fer la versió,
s'ha volgut fer aquest estudi en l'àmbit dels països catalans
per veure com estan les petites i mitjanes empreses
en quant a l'ús d'idiomes diversos
per a internacionalitzar l'economia.
Doncs bé, les conclusions principals
i, diguem-ne, resumidíssimes són,
per d'una banda,
que les empreses s'haurien de formar
en les llengües nadiues dels mercats
on volen vendre
i que amb l'anglès no n'hi ha prou.
Sovint pensem que amb saber anglès
ja es pot fer negocis a tot arreu
i això, doncs, amb la internacionalització de mercats
està canviant i ja no és suficient.
Aquesta és, diguem-ne, la recomanació
o veredicte de l'estudi.
Ara bé, hi ha moltes dades interessants
com, per exemple,
que l'ús que fan del català aquestes empreses.
Bé, la petita i mitjana empresa a Catalunya
utilitza en el català el 97,9%.
És la seva llengua, diguem-ne, la llengua pròpia
de les petites i mitjanes empreses.
És elevadíssima, aquesta xifra, no?
Sí, sí, vull dir, la seva feina,
els seus negocis, ho fan en català d'aquesta manera.
En un 97,9% de les empreses
és la seva llengua de comerç.
Seguit, molt de prop, evidentment,
i, lògicament, del castellà, amb un 81%.
Després, també tenim, en l'àmbit intern,
el 94% de les empreses
utilitzen el català pels seus negocis.
Vull dir, quan una empresa es relaciona amb una altra,
el 94% ho fan en català,
seguit del castellà amb un 87%,
i, en menor mesura, l'anglès amb un 12%.
Però, bé, això, clar, dintre és lògic, no?,
que funcioni així, lògic en segons quins sectors,
perquè també sabem que, segons quins sectors
de la societat o del món socioeconòmic,
això no funciona així.
A veure, podíem mirar, i respecte a l'estranger,
com estem?
Doncs, mira, les llengües més utilitzades
en els negocis, en l'estranger, serien,
primer, l'anglès amb un 69,2%,
seguit del francès amb un 55%
i l'espanyol amb un 40%.
El portugués, l'alemany i l'italià,
ja, entre totes, fan un 17% només.
I això, clar, aquí l'estudi ve,
per tant, que en segons quins mercats
és important anar amb el seu idioma.
I dos mercats on és important
dominar l'idioma del país per vendre
són Rússia i Xina, que són mercats emergents,
i, per tant, la recomanació és que les empreses
s'haurien de posar a estudiar això.
Llavors, ja a l'estudi també apareixen dades
de l'estil de veure quines empreses
utilitzen traductors
o tenen previst fer cursos d'aquests.
Llavors, per una banda, hi ha aquesta dada
del que caldria, però l'altra és que
només un 1,8% d'empreses
preveuen que els seus treballadors
aprenguin xinès i només un 1,1%
preveuen que els seus treballadors
aprenguin rus.
Després, una altra dada, per exemple,
és que només un 6,3% de les empreses
tenen consciència d'això
que estàvem explicant,
que per vendre en segons quins països
cal anar amb el seu idioma,
sobretot amb els xinesos, per exemple.
i també destaca que, tot i aquesta evidència
del mercat avui dia,
només hi ha un 10% d'empreses
que contractin serveis de traducció
o de correcció o d'intèrprets
en aquests últims 5 anys.
I així, hi ha una sèrie dades d'aquest estil
que estan molt bé, molt interessants.
Tot aquest estudi es pot baixar, si es vol,
des de la pàgina web de la Generalitat,
el gencat.cat,
es posa estudi-elen
i ràpidament pots tenir l'estudi en PDF.
L'estudi, com que és una cosa multilingüe,
està en català, que està allà en anglès,
amb moltes gràfiques, amb moltes dades
i és molt interessant,
sobretot a la gent del món socioeconòmic
li ha d'interessar aquestes dades.
Sobretot dades positives,
que quan parlem dels límits del català
últimament estàvem una mica desanimats, eh?
Per això, aquí, calla,
que avui tenim un estudi
que almenys és optimista en alguns aspectes
i que, com a mínim, el que veiem
que en el món de la PIME
el català és molt majoritari,
per tant, ens alegra.
Però, escolta, et veig estupendo
i, francament, estàs desconegut.
Fem una petita pausa
i parlem de novetats editorials i informàtiques,
perquè també, en aquest sentit,
avui tot pinta molt bé.
Doncs sí, sí.
Mira, no sé per què.
I això que és un dia gris i lleig,
però, vaja, les notícies són bones.
Jo crec que podem fer aquesta pausa, pot ser?
Doncs no, sí.
Atenció!
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona
que està aprenent català a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
Avui parlem moltíssim de voluntaris i voluntàries.
De fet, hi ha moltes parelles lingüístiques,
però això no creu que puguin haver-hi moltes més, oi, Enric?
Sí.
Esperem que sí.
Per tant, per això cal continuar promocionant-les
i és el que fem aquí des d'un quart de català.
Espero que més d'un del que ens estigui escoltant avui
hagi captat això de les bicicletes i s'hi enganxi,
per almenys que sigui una cosa que li vagi rodada.
Sí, les bicicletes,
que sigui una entrada per al teatre,
que si visites els recintes museístics
allò by face, vull dir que...
Sí, veritat, això ja no he dit perquè ja va decalar,
i si ja fa temps que ho tenim organitzat,
que tenim amb el carnet del voluntariat,
poden entrar a tots els museus de Tarragona,
no només els municipals,
sinó que també n'hi ha algun més que no és municipal,
però que també hi entra dintre el paquet i s'hi pot anar.
Doncs vinga, parlem de novetats editorials informàtiques.
primer que tot anunciant que Apple es passa al català.
Sí.
Ara tots s'estan apuntant, afortunadament.
Potser ha costat, però...
Al final hem anat descobrint que la llengua és un mercat.
És un bon negoci, també.
És una cosa que els sociolingüistes del país,
quan dic el país vull dir d'aquí, els catalans,
ja fa una dècada o dècada i mitja
que ho tenien estudiat i ho tenien clar.
La llengua és un mercat,
i ara alguns mercats internacionals
estan adonant que amb el català també poden fer negoci,
i aquí ve que els americans,
que ells tot ho fan en funció de si venem o no venem,
doncs els de la poma, l'Apple,
per fi han fet el cop de cap i han dit
sí, a partir de les pròximes versions
d'una sèrie de coses que ara explicareu,
ho farem en català.
Recordes que alguna altra vegada
amb el qual agradàvem parlar d'una campanya
que hi havia dels usuaris d'Apple?
Sí.
Ja fa uns quants anys que hi ha campanyes d'aquestes
i al final l'Steve Jobs ha dit
és veritat, com que no me n'havia adonat abans?
Doncs bé, se n'ha adonat, més val tard que mai.
Temes que tindrà Apple en català.
D'entrada, aquest estiu sortirà
el nou sistema operatiu per a l'iPhone,
que és el telèfon d'Apple,
només cal dir que hi ha 40 milions d'iPhone
pel món circulant,
també l'ipot touch,
que és el catxerret aquest de música,
que a més a més és el que estem utilitzant avui
per tirar la música,
doncs amb un ipot,
però el que tingui és més primitiu,
no és d'aquests touch,
que vol dir d'aquests que et poses el dit
dret a la pantalla i es mouen les coses.
Que no és digital, vaja.
Sí, és digital perquè ho és,
però no perquè funcioni amb el dit
posant-lo a la pantalla,
no és de pantalla tàctil.
Però l'ipot touch,
sembla que no,
però n'hi ha 20 milions de repartits pel món.
Doncs el software de l'ipot touch
també passarà a estar en català
i com que resulta que el software,
és a dir, el programari de l'ipot touch,
és el mateix que utilitza l'ipat,
que és aquella espècie de nou ordinador
de pantalla plana així com de butxaca.
Doncs també ho podrem tenir en català.
Sí, això s'acaba de presentar fa 10 dies
i ja n'han vengut mig milió.
Només als Estats Units.
En la primera setmana n'han vengut mig milió.
A l'estiu arribarà a l'estat espanyol això
i ja els primers que es vendran
no els has de comprar,
perquè només estaran en català,
però la segona remesa ja vindrà
amb aquest programari en català.
De manera que podràs ser una xica Apple,
una xica poma,
amb el teu ipot,
amb el teu ipat,
amb el teu ipon,
tot en català.
Això serà l'hòstia.
Serà la rapera.
Escolta,
i és que allò que deies dels mercats
i tot plegat,
les descárregues de programes en català
han augmentat un 38%
durant l'any 2009,
segons a Soft Català.
Sí, sí,
ja sabem que Soft Català
és aquell col·lectiu...
Per cert,
que ahir em feia el tonto,
Soft Català, pot ser?
Pot ser.
Pot ser.
Potser tenia una esquizofrenia
entre el Soft Català
i el Soft Valencià.
No vingueu més.
S'havia crevat una mica,
una mica esquizofrènica, això.
Bé,
Soft Català només és una web,
però és la web de referència
en la traducció de programari
i de tot el que sigui informàtic
en català.
Per tant,
si a Soft Català
hi ha hagut un increment
del 38% de descárregues en programes,
podem dir que
és la xifra principal
i global en aquest sentit.
Què vol dir això?
Bé,
Soft Català tenen publicat
la llista dels 20 programes
més descarregats en català
durant el 2009.
saps quantes programes
i quantes còpies
s'han baixat
l'any 2009
de la gent?
Ens hem baixat
i jo n'he baixat
unes quantes vegades
de coses d'aquestes.
Ei,
que això és legal,
ho podem fer,
que ningú es pensi...
Evidentment,
tot el que està Soft Català
és perfectament legal
i a més
ells ho tradueixen
d'acord
amb els creadors
dels programes
i tot això.
S'han baixat
820.354 còpies
de programes
en català
i això és un increment
respecte a l'any anterior,
només a l'any anterior
i cada any
l'increment és important.
Els 20 programes
de més èxit
són els que
sovint hi hem anat comentant
quan apareixen noves versions,
doncs mira,
el primer és l'Open Office,
el segon el Firefox,
que és el navegador,
el tercer el GIMM,
que és el de tractament fotogràfic,
molt semblant al Photoshop,
però gratuït,
en català
i més fàcil d'usar.
Això són tres,
només en dic tres,
n'hi ha més
d'avantatges del GIMM
respecte al Photoshop.
Però bé,
el següent és un antivirus,
és l'abast antivirus
que és gratuït,
el WinRAR,
que és el de comprimir
i descomprimir
i després n'hi ha uns quants
que són de temes de llengua,
doncs el corrector ortogràfic
per a l'Open Office,
el paquet de català
per al Microsoft Office 2003,
el diccionari català
de sinònims de l'Open Office,
el paquet d'indefí
de català per al Windows,
el PDF Created,
que és una cosa
que va molt bé
per convertir un document
de text en format PDF.
Si tens Open Office,
això és molt fàcil
i hi ha una tecla,
hi ha una icona
que directament t'ho converteix.
Segons quines versions
del Word,
també tenen l'opció
de clicar
i que s'hi converteix en PDF,
però a mi sovint
m'adona problemes
i no m'ho converteix bé.
En canvi,
l'Open Office
m'ho converteix molt millor.
Però si no tens Open Office,
pots baixar del PDF Created
i és com una impressora
que en lloc d'imprimir
allí amb folis i en tinta,
te converteix allà en un PDF
perfecte
i sense pegues
ni problemes.
I encara queden,
diguem,
el número 11 seria
el corrector,
que és un corrector
que tant sabeix
per a Word
com per a Open Office
i, diguem,
el 12è programa
seria el paquet català
de l'Open Office 2007.
No,
però del Microsoft Office.
Després,
els següents programes
ja són una mica més
de l'Adobe Reader
en català,
per exemple,
que l'Adobe fins ara
no existia en català,
fins no fa massa.
Ara ja sí,
ja fa dues o tres edicions
que sí.
O l'Emule,
que és una cosa
que alguns diuen
que és pirata,
o no,
coses d'aquestes,
eh?
No,
no,
doncs està molt bé.
Escolta,
va la cosa nouament,
però deixem el món virtual
i quasi que parlem
una mica de paper
perquè a més avui,
ja ho comentàvem,
a les 7 del matí,
a l'agenda del dia avui
hi ha tota una concentració
de professors
de filologia catalana
de la Universitat Rovira
i Virgili
a la llibreria La Ramba
per presentar els seus llibres.
Són els quatre genets
de la URB.
De la URB.
En català.
els quatre genets.
A més,
títols ben diferents
en quant a continguts,
eh?
Els uns dels altres.
Sí,
jo diria,
jo pels títols
diria que n'hi ha dos
que són més de lingüística
i dos que són més de literatura
o de teatre.
Per exemple,
Jordi Sinebre presenta
llengua,
nació i modernitat,
sociolingüística,
aproximadament.
No sabem res més
dels llibres
que es presenten avui.
Espero que pròximament
me'ls enviïn
perquè me'ls pugui veure
i explicar-los aquí.
molt bé.
Dic.
Francesc Massip,
que és crític teatral
i professor d'història
del teatre
i coses d'aquestes,
explica,
publica Acost de Rei,
que m'imagino que no sé
si és una obra de teatre
o és alguna cosa
sobre teatre,
però no ho sé.
Magí Sineb publica
La ciutat nova,
suposo que és narrativa
o no ho sé,
i Xavier Rull
publica
De la sufixació en català.
Aquest sembla
que és d'aquells
dels reculls
que fan el servei lingüístic
de coses molt tècniques
de lingüística,
de llengua.
Xavier Rull
havia estat al servei lingüístic
d'Andorra
durant uns quants anys
i ara ja fa uns quants anys,
fa pocs anys,
ha tornat a la URB
i és professor de la URB.
Bé,
tot això es presenta avui
a la llibreria de la Rambla
a les 8 de la vespre.
No tenim més dades,
la setmana que ve
si podem ja
n'explicarem alguna cosa
de tot això.
I ja posats a fer previsions,
parlem de concerts,
de discos i de premis,
com deies abans.
Sí,
a veure,
publicacions aquesta setmana
n'han sortit uns quants
de discos
que ara explicarem,
però primer direm
breument els concerts
de grups que canten en català
que hi ha pròximament
aquests dies.
D'entrada,
dissabte tenim,
no,
divendres 16,
a dos quarts de la nit
per 3 euros
a la Palma de Reus
actuen els Gallina,
grup de reunir
que tenen
un repertori en castellà
i en català.
Després,
el dissabte
a la sala 0
tenim un concert
d'aquells duríssims
amb els vidres a la sang,
te'n recordes
el dia que els vam posar?
Sí, els vam escoltar un dia.
És una cosa d'aquelles
del death metal,
el trash metal,
cantat en català...
És que els vidres a la sang
fan una cosa,
no només això,
cantar aquest gènere en català,
sinó que a més a més
el que fan
és que agafen poemes
del Martí Pol
i els musiquen,
i això,
tela,
i queden la merda bé.
Però no seran només ells,
sinó que seran 3 grups
d'aquesta corda,
vidres a la sang,
foscor i setge,
tots 3 grups que canten...
Com a mínim,
vidres a la sang i foscor
canten en català,
setge em sembla
que en català o en anglès
no n'estic segur.
total,
això a la sala 0,
a dos quarts de 9,
perquè són 3 grups,
comencen aviat per acabar,
quan puguin acabar,
i preu entre 10 i 15 euros.
Ja anem a les novetats,
aquestes ja t'agradaran més.
Aquesta setmana...
Són més tranquil·letes.
Sí.
Entre dilluns i dimarts
d'aquesta setmana
estava previst
que sortissin al mercat
3 discos,
no,
4 discos
de grups catalans
ja molt coneguts.
Primer,
dilluns,
12,
havia de sortir
el disc dels Pets,
fràgil,
el de Roger Mas,
no,
perdó,
el de Missima,
Ordre i Aventura,
el del Surfing Sidles,
que es diu
tal qual Surfing Sidles,
ja en parlarem
pròximament d'aquests,
i també el de Roger Mas,
que sortia ahir,
que era,
es diu,
a la casa d'enlloc.
Deixa'm aprofitar
per dir,
ara que esmentaves
el disc dels Pets,
fràgil,
que aquesta tarda,
el ja tardes
a quarts de sis
i seran els Pets,
el programa de la tarda
de Tarragona Ràdio,
ja aprofitem
per anunciar-ho.
Presentaran el disc.
Comença en gira
la presentació
el dia de Sant Jordi mateix,
per allà a la Catalunya,
al nord de Catalunya,
on anava a dir
la Catalunya?
Lluny de casa.
No,
lluny de casa,
per allà a la zona gironina
que els tacten molt bé.
Una ratificació,
no?
Has de fer avui o...
ja els vaig trobar
en una coneguda cadena
de material informàtic
i multimèdia
que hi ha per allà
en un polígon
que hi ha als afores
de la ciutat.
Ja els tenien?
Tots tres ja hi eren.
Els Pets,
Roger Mas i Missima.
Dijous passat
estaven disponibles
a les botigues de Tarragona,
almenys en una.
Jo ja els vaig trobar
i alguns ja els tinc
i els posarem pròximament.
L'únic que no hi trobar
encara és el de Surfing Seedles,
però aquest és...
Caurà, caurà.
Caurà abans que s'acabi
la temporada.
I ara me rectifico
a mi mateix.
Un dia vaig dir
que el Premi del Disque Català
de l'any...
El dia que vam parlar
als Premis de Santa Roca
vaig dir
també hi ha el del Premi
del Disque Català
de l'any de Ràdio 4.
La vaig pifiar.
Vaig agafar per internet
i vaig confondre dates
i vaig agafar
i vaig parlar
del del 2009,
però que en realitat
era el del 2008.
El Premi del Disque Català
de l'any de Ràdio 4,
atenció que això es fa
per votació popular.
A que no endivines qui és?
Els amics de les arts?
Sí senyora.
Per votació i aclamació.
Això és el que se'n diu
per aclamació,
per aclamació popular
de votants de això.
Premi del Disque Català
de l'any
als Amics de les Arts.
Ja, no el posem
perquè l'hem posat
bastant de Ràdio 4.
Jo, de fet,
el vaig conèixer
un quart de català.
No els coneixia
fins que els vas portar
com moltes altres grups.
Em va fallar
que et diguis això.
Doncs bé,
el Disque Català de l'any...
Ho dic perquè
el dilluns que ve
es fa l'acte
de lliurement del Premi
i actuaran
els Amics de les Arts
i actuarà el Cesc Freixas
que és el que havia guanyat
l'edició anterior.
I això, clar,
estem al 2010
i el Premi
correspon
a la Disque Català
de l'any 2009.
Els votants han votat.
Aquí m'he fet jo el cacau.
No, problema per la rectificació
perquè si és el dilluns vinent
encara hi som a temps
i...
Ui, ja quasi hem d'acabar.
Sí, només,
si vols,
t'ho dic...
Avui,
per què he portat el Nota?
Escoltarem una altra cançó del Nota, no?
Una molt interessant
que es diu
ni quatre duros
per a tres perles,
que els tres perles
són els membres del grup,
s'autocritiquen.
I hem posat el Nota
per allò que dèiem,
van guanyar el Sona 9 del 2008,
el disc va sortir
fa pocs mesos
a finals del 2009
i els que han guanyat
el Sona 9 de l'any passat,
que es va fer el veredicte
el novembre,
finals de novembre,
són el grup Mind.
Suposo,
durant el Guany
han de gravar disco,
quan surti,
doncs ja...
Suposo que ja serà
la dotzena temporada
d'un quart de català
i el podrem posar.
Molt bé,
doncs aquests són els guanyadors.
I quedem amb el Nota.
Doncs el Nota
ni quatre duros
i el disc es diu
Anem a fer-ho fàcil.
Sí,
anem a fer-ho fàcil.
Doncs anem a fer-ho fàcil,
Enric,
ens retrobem la propera setmana
allà des dels estudis,
d'acord?
Allà a l'Avinguda de Roma.
A l'Avinguda de Roma.
Adéu-siau,
Enric,
gràcies.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.