Poc més de 5 minuts i arribarem al punt horari de 3 quarts d'11 del matí.
Seguim endavant en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
en clau bàsicament política, ara per analitzar les dades de participació
i els resultats de la consulta sobre la independència de Catalunya
realitzada ahir a la ciutat de Tarragona.
Aquesta hora del matí saludem la portaveu de la coordinadora.
Tarragona decideix l'Hor de Marauri.
L'Hor de Marauri, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ara que hi han passat unes quantes hores, amb el recompte final,
quins són els resultats de la consulta sobre la independència de Catalunya
que vam fer ahir aquí a la ciutat de Tarragona?
Doncs al final, com vam passar tot el vot anticipat i es va enquadrar,
i va quedar una participació comptant amb els cent...
La participació, segons el padró, amb els majors de 16 anys,
és del 5,70, finalment.
i la participació, segons els cens electorals, de 6,71%.
En números rodons, van votar unes 141.000 persones?
No, no.
Era 141.000 persones, és la població total.
Perdó, sí, sí, m'havia equivocat.
Amb dret a vot són 118.000.
I van votar un 5,7 dels cens.
Dels cens, a veure, van votar.
És que com que això està obert als majors de 16 anys,
el padró, si fas el percentatge comptant els vots amb els majors de 16 anys,
són els 5,70.
I si fas la participació, segons el cens electoral habitual,
el que fem en qualsevol altra elecció, els majors de 18 anys,
és un 6,71.
Molt bé.
Aleshores, els vots sí, els vots afirmatius i els vots negatius i en blanc,
com es reparteixen?
A veure, el sí va tenir 6.207 vots,
els no, 414,
en blanc 134 i en no, 12.
Com valoreu, ara que insisteixo en passat unes hores,
com valoreu aquests resultats,
tant pel que fa, sobretot a la participació,
tenint en compte que Tarragona amb aquests resultats
se situa a la cua de les altres ciutats
que fins ara havien organitzat consultes.
Doncs, els resultats és que nosaltres sempre ho hem...
Hem estat parlant els últims dies i ho hem explicat
des del començament gairebé.
Tarragona és una ciutat difícil,
no tant pel nombre de veritants,
sinó per la disgregació que tenim
i per la manera o el tarannà potser que tenim de fer
i de l'activitat que fem.
De totes formes, nosaltres ens vam basar
a aconseguir fer nosaltres bé la feina de difusió,
que és la que hem intentat fer autocrítica,
per si aquí era on fallava,
però clar, és el que vam dir ahir en l'últim comunicat,
que amb els recursos i mitjans que teníem
crec que vam invertir el millor que hem pogut
i amb aquesta, que era la nostra feina.
La feina que vam tenir més d'extra
d'intentar correcuita, difondre,
eren els col·legis electorals que hi havia
per degut als canvis que havíem hagut de fer
i les informacions que donàvem al començament.
Però bé, crec que estem molt contentes
de tota la gent que a última hora es va implicar,
a més d'aquells 809 que consten a la pàgina web,
tota la gent que ahir a més a més se va afegir
i no és res d'agrair tothom,
tant els que van participar
com els que han col·laborat durant tot el procés.
Ha fallat potser la data.
Tenint en compte que se sabia
que hi havia eleccions al Parlament a la tardor,
potser aquesta data del 17 d'octubre
no era la més adequada.
Creieu que ha pogut fallar aquí l'elecció de la data?
La data la vam triar juntament amb Rubí
pensant en fer-la després de l'estiu.
Nosaltres volíem treballar tot l'estiu
les festes als barris,
les festes majors de la ciutat
i havia de ser després de Santa Tegla.
Primer, clar, el dia 3 d'octubre no ho podíem fer
perquè hi havia concurs de castells,
vam proposar el 10 d'octubre,
però clar, hi havia el pont
i potser hi havia molta gent que van marxar a fora
i llavors finalment vam deixar el dia 17
per acord amb Rubí.
I a partir d'aquí ens vam coordinar
amb la resta de poblacions que ens trucaven
i no ens demanaven com ho havíem triat.
Llavors tot això s'organitza des d'una feina que tu intentes fer una difusió
i buscant quines maneres tens de poder que et vegin més
sense invertir massa diners que és el que no tens.
Llavors, clar, l'estudi que fas tu per poder treballar
o el que la gent de l'entitat pensa per poder dir
abans de l'estiu, després de l'estiu, va ser això.
Que hi havia eleccions, ho sabíem,
des que vam començar,
el començament eren abans de l'estiu,
quan vam decidir fer-ho a la tardor
i alguns deien que potser era a la tardor.
Però clar, tu havies de definir una cosa,
no pots començar a fer campanya per una consulta
i no dir, mira, potser la faig avui, al juny,
potser la farem al juliol o potser a la tardor.
Llavors havies de definir-te, havies de dir,
tria una data.
I a partir de llavors, aquest dia és una data,
l'únic que podíem fer ser variable,
que és el que ficàvem en els primers fullatons,
després ja ho vam esmenar a partir
que vam saber segur la data de les eleccions del Parlament,
en els primers fullatons, quan repartíem en la data,
ficàvem que seria el 17 d'octubre,
a no ser que les eleccions del Parlament fossin el dia 17,
que es posarien el diumenge següent.
Perquè el que no podíem fer era que coincidissin
amb les del Parlament.
Però, clar, nosaltres havíem de dir una data,
no podíem esperar que s'atracés,
quan ells decidissin endarrerir-les,
de fer-les a finals, a començaments d'estiu,
al setembre, a l'octubre.
No tenim els mitjans ni els mecanismes
perquè en un moment donat aixecar una roda mediàtica
i dir, mira, que d'aquí dos mesos ho faig.
no tenim aquesta capacitat.
Està clar. En tot cas, i parlant a nivell més global de Catalunya,
amb altres coordinadores,
potser creieu que era aquesta la cinquena onada de consultes,
creieu que l'efecte positiu i innovador
que va tenir la consulta d'Arenys
i fins i tot la segona i les terceres onades,
clar, han anat perdent pistonada
a mesura que s'han anat convocant noves consultes?
i que això, doncs, s'explica també en part
que la participació hagi estat més baixa a Tarragona
que en altres ciutats?
No ho sé si això ha fet que a Tarragona
fes baixar la participació.
A Tarragona, no sé com haguéssim pogut
aconseguir més participació.
L'única manera era fent la difusió.
Algunes persones ahir
van anar a votar
i ho acabaven de veure
i al penjar, al veure les pancartes
i moltes més cartes que van penjar-li abans.
Però fins que no pots fer les coses
no es pengen ni es fan.
Llavors, no ho sé ben bé
el per què no van participar.
Que ja ha passat molt de temps,
les onades, no ho sé,
és una mateixa consulta
que cada ciutat o població la fa quan pot
perquè pel nivell de dificultat
clar, a veure, les poblacions
que era fàcil fer-ho ja està fet.
Les que ho teníem més difícil
per una raó o altra d'organització o això
ho han trigat més a no organitzar-te.
De fet, és el mateix referèndum,
sempre ho diem.
Feten parts perquè cada comissió local
intenta organitzar-lo com pot.
Llavors, que hagi passat l'interès o no,
això crec que la gent que tenia interès en participar,
la gent que vol decidir
i vol que segueixi existint la democràcia participativa,
seguirà tenint aquest interès.
Una última qüestió a l'ordre.
Què fareu ara, la coordinadora?
La plataforma Tarragona decideix a partir d'ara què?
A partir d'ara, primer, recollir tot una miqueta,
tornar les coses que ens han deixat
i llavors intentar recuperar,
fer alguna cosa de calaix per recuperar els deutes
i poder deixar-ho tot net.
I llavors parlarem a veure quin paper volem jugar
aquí a la nostra comarca,
si decidim, com fan en altres comarques
i en moltes poblacions,
continuen i ajuden a les poblacions del seu voltant
a fer la consulta.
Això és el que es tracta,
som una mateixa cosa,
però necessites els del voltant i tot
perquè t'ajudin a muntar-ho i a fer-ho.
I si això és el que podem fer,
doncs això ho farem.
Molt bé, doncs, l'ordre Maraurí,
portaveu de la coordinadora Tarragona decideix.
Moltes gràcies, doncs,
per atendre aquesta trucada en directe
al matí de Tarragona Ràdio
i valorar els resultats de la consulta
sobre la independència de Catalunya
realitzada a la nostra ciutat.
Gràcies i que vagi bé.
Molt bé, gràcies.
Adeu-sia, bon dia.
Adeu.