Aquesta és la música i la veu del grup Pereza,
que són els protagonistes principals de la setmana de l'ETC,
del Festival d'Estiu de Tarragona.
I és que Pereza presentarà aquest divendres
al Teatre Auditori del Camp de Mar
el seu darrer treball, titulat Aviones.
Estaran aquest divendres a partir de les 10 de la nit
a la nostra ciutat.
Jordi Giramé, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Jordi Giramé és el coordinador del Festival d'Estiu de Tarragona
i és el nostre home que ens ha acompanyat
durant cada dimarts des de fa ja ben bé un mes i escaig
comentant les propostes del Festival d'Estiu de Tarragona.
Proposta musical aquesta setmana, no?
La que tenim el pròxim divendres.
Sí, proposta musical i potent, com són els Pereza,
aquest grup de pop-rock madrileny
que ens presenta el seu cinquè treball, Aviones.
En fi, un grup que ja està absolutament consolidat.
i que, a més a més d'uns directes potentíssims,
aquest cinquè treball ha aconseguit ja ser disc d'or,
amb la qual, en uns moments en què és difícil vendre discos
i que molts dels grups confien en les actuacions en directe,
Pereza troba una combinació que és difícil de trobar
entre una certa comercialitat,
per no perdre les seves essències rock, pop,
amb aquests aires d'estons,
aquests aires fins i tot de referències més properes,
com poden ser Tequila,
per bé que Aviones,
i tindrem oportunitat de parlar-ne,
és un disc amb alguna singularitat
una mica diferent de la resta de treballs de Pereza.
Pereza, el Teatre Auditori del Cant de Mar.
Un lloc ideal ho dic perquè moltes vegades
quan parlem de grups de pop-rock,
amb aquest ampli ventall musical que és l'expressió pop-rock,
a vegades no se sap si és millor portar-los
en un escenari tancat, amb seients,
com seria el Teatre Auditori del Cant de Mar,
o com podria ser el Teatre Metropol,
en format petit, en format divers,
o portar-los més en plan macroconcert de carrer,
a l'aire lliure.
Pereza és un grup, creu Jordi Ginamé,
especialment per un auditori com el del Cant de Mar?
En general, fins ara,
diria també que sí,
per bé que jo he tingut oportunitat de veure'ls,
els directes són aclaparadors, potentíssims,
molt de banda de rock,
i per tant diries,
potser això la gent no estarà ni asseguda
i això no és l'espai més ideal.
Malgrat això, et diria que sí,
perquè el Teatre Auditori del Cant de Mar,
com hem dit moltes vegades,
és un espai que està funcionant molt, molt, molt bé
per concerts,
amb aquesta forma així,
aquesta morfologia grecollatina,
que fa aquesta forma així envolvent,
que hi ha una proximitat molt gran,
i de fet hem fet concerts
d'aquest tipus com Manolo García
o altres grups més de pop rock,
i funciona molt bé.
Però contestant-te la pregunta,
si t'he deien els quatre anteriors treballs,
semblaria que no,
però jo et diria que sí,
en aquest encara et dic més que sí,
perquè de fet és un concert
amb una sonoritat molt més,
és un disc amb una sonoritat molt més acústica,
i que de fet ells aquest treball
ja l'han plantejat d'entrada,
que ja fa bastants mesos que van de gira,
ja l'han plantejat d'entrada
precisament per anar a grans teatres,
a llocs on habitualment no havien anat,
i que els feia molta il·lusió
anar a grans teatres de l'Estat.
I ja ha funcionat molt bé,
i de fet el Palau de la Música
crec que hi ha anat dues vegades,
i el concert funciona molt bé,
per això que et deia,
que aquest és un treball
una mica diferent dels habituals,
potser el rock i és,
perquè és la seva essència,
però potser l'estil és més pop,
i fins i tot country, folk,
la majoria de cançons van més en aquest sentit.
Per a aquells que no coneixin gaire,
o que no coneguin gaire,
això, la trajectòria musical de Pereza,
com els podríem definir,
com podríem d'alguna manera explicar
la seva trajectòria?
És un grup que,
si fem una mica d'història del grup,
és un grup que té 10 anys,
que a banda de ser el cinquè treball,
també ha fet altres coses
de gravacions en directe,
un que es diu Barcelona,
un que es diu Baires,
que és fruit de la gira
que van fer a Argentina,
i com que s'havien de donar a conèixer,
han començat a Argentina
tocant a locals petits,
quan aquí ja estan més que consolidats,
allà han començat una carrera,
i per tant també ha sorgit un DVD.
Per tant, és una mica un grup
que ja porta diferents treballs
i que sobretot va fer un salt qualitatiu
molt important a partir del 2007
i a partir de la col·laboració
com a productor en els seus treballs
del Nigel Walker,
que és un productor que havia produït
discos de Bob Dylan,
Top Petty, Aerosmith,
que de fet també veuen,
Pereza, una mica d'aquestes fonts,
potser el Bob Dylan menys elèctric,
però veuen d'aquestes fonts.
Llavors, això que deia,
el 2007 vam fer un salt molt important
i, bé, abans ho dèiem,
són un grup de rock
que les referències potser més clares
són els Estons,
o bé aquí els Tequila
o Burning,
referències més clares de l'Estat.
i ells doncs anaven per separar
tocant amb diferents formacions
i a partir del 2001
s'ajunten,
un cas a talents d'una discogràfica
els veu
i a banda d'aquesta sonoritat
que ja tenia un segell molt propi,
el que se n'adona és que també
tenen una imatge molt potent
i que poden funcionar molt bé
i aquí comença el seu recorregut.
Cada vegada hi ha més seguidors,
seguidors, seguidors,
fan aquest salt,
segurament la gent recorda molt
com a gran tema el de Princeses,
per exemple,
que és molt popular
i, bé,
ja són nominats els Premis de la Música
també el 2007,
comencen a col·laborar molt
amb els companys de la seva generació
per entendre'ns
i fent com Amaral, Sidoni,
en fi,
en diversos grups
i ja comencen a teixir
tot un seguit de complicitats
amb aquests propis de la seva generació
però també,
i això és una característica important del grup,
han sabut
amb aquests artistes
o grups
dels quals ells se'n senten admiradors,
també teixiria
un seguit de complicitats
tant ells col·laborar
amb els discos d'aquesta gent,
per exemple amb Sabina
o amb Miguel Ríos
amb aquesta gira
que va fer últimament,
amb aquests grans,
però també
que aquests grans
col·laborin
amb els seus discos
i, per exemple,
en aquest últim
col·labora Andrés Calamaro
i Ariel Rot
i de fet l'Andrés Calamaro
fa un duo
amb un dels temes
importants del disc
com és Amelie
i, bueno,
jo diria que
han sabut
no tan sols allò
estar tancats
com a vegades
pot passar
grups de rock
i tal
que estan molt
que estan molt
tancats
en el seu món
sinó
que han estat
molt oberts
a teixir
aquestes complicitats
com dèiem
amb gent
que ells admiren
i amb grups
de la seva generació.
Un concert
que segurament
començarà
amb la gent asseguda
però que pot acabar
amb la gent dreta
al ritme
del pop rock
de Pareza.
Un dels grups potents
un dels grups
que a més
tot i que venen
molts discos
la veritat
és que també
un dels potenciats
és el seu directe
en un moment
de crisi discogràfica
en què molta gent
evidentment
ja no compra discos
i tot s'ho baixa
d'internet
és importantíssim
cada cop segurament
més important
tenir un bon directe
un directe molt potent.
Sí
i ells el tenen
ells el tenen
i per tant
com bé deies
a veure
i els cançons en directe
o els concerts en directe
tenen el valor afegit
d'aquesta mena
de comunió
entre tots els fans
que aquí es produeix
vull dir
la gent
canta gairebé
totes les cançons
el concert
diríem
que està fonamentalment
centrat
amb els 17 temes
d'Aviones
però
fan un repàs
diguéssim
els seus grans èxits
per tant
els fans
en aquest sentit
poden estar tranquils
perquè sempre que ve de gust
escoltar l'últim treball
però també
la majoria de gent
recordar
recordar els grans èxits
aquelles cançons
que s'han emocionat
i per tant
a més
és això
són roqueros
però a vegada
també tenen aquesta cosa
malanjosa
més sentimental
de tocar la fibra
de tocar l'emoció
i de fet
si escoltem alguna
de les cançons
d'aquest últim
treball avionès
ens n'adonarem
i com que són
aquestes guitarres
més acústiques
està molt treballat
les cançons
i el disc
està molt treballat
intentant
amb els arranjaments
i tot plegat
trobar unes cançons
molt rodones
molt
amb això que estàvem
dient ara
de tocar la fibra
i per tant
ells tenen directe potent
quan són
més rock'n'roleros
però a la vegada
també tenen aquest directe
que toca molt la fibra
i que la gent canta
i que s'emocionen
amb aquests temes
més pop
més country
més folk
doncs la cita serà aquest divendres
a les 10 de la nit
a les 10 de la nit
que nos rajen
la espalda
al pasar
que nos siga
la prensa
encendernos
con las manos
fue más
de la cuenta
y yo
que creía
que estaba
que estaba
de vuelta
aviones
a punto
de salir
pasiones
de gitanos
pequeña
sonrisa
de Amélie
me tienes
ganado
de la
yo
yo solo
busco
que me tiemblen
las piernas
que sea
de estar
que nadie
recomienda
que me tiemblen
yo
yo
solo
busco
que nadie
lo entienda
pero cuando
esté
roto
escuchar
que merece
la pena
que me tiemblen
canso de pereza
es titula
Amélie
es una de les que potser
segurament podrem
escoltar divendres
a les 10 de la nit
al teatre
auditori del
Camp de Mar
les entrades
Jordi
a la venda
sí
les entrades
i a la venda
des de fa molt temps
25 euros
l'anticipada
i a la taquilla
35 euros
bé
em sembla que
no
són uns preus
excessivament
alts
i sobretot
pensant
en la qualitat
del grup
evidentment
ells
són
fonamentalment
el duo
Rubén
i l'Eiva
els dos
que en aquest cas
en el concert
tots dos
fan guitarra i veus
però van acompanyats
d'un quartet de músics
tenim
en Manuel Mejías
al baix
Roberto Aracil
a la bateria
Luis Miguel Romeo
a la percussió
i César García
a teclats
per tant
encara que diem
que té una sonoritat acústica
evidentment
va acompanyat
de tota aquesta banda
i són elèctrics
quan convé sonar elèctric
i sona
com estem escoltant
ara
Meli
aquesta sonoritat
més dolça
més melenjosa
més folk
i amb pressa
arribarem ja pràcticament
al final de les nits d'estiu
al Camp de Mar
quedarà el circ
de Pequín
coincidint amb
Sant Magí
però
tancarem ja pràcticament
el cicle
doncs sí
això és el que té
molta intensitat
tot s'acumula
en poques setmanes
tot s'acumula
en poques setmanes
que són molt intenses
n'hem tingut
algun especialment
d'intensa
d'apaïda
i vibrant
com va ser
no aquesta última
sinó l'anterior
que vam tenir el divendres
vam tenir el Centro Dramático Nacional
amb l'Avaro
encapçalat
per Juan Luis Galeardo
i el dissabte
vam tenir el concertàs
del Joan Manuel Serrat
presentant
l'homenatge
a Miguel Hernández
i aquest dissabte passat
vam tenir l'oportunitat
també de recuperar
un clàssic
un clàssic
la nit de Sant Joan
exacte
un espectacle mític
que ja forma part
una mica de l'imaginari
de moltíssima gent
d'aquest país
però que a la vegada
s'ha revisat
aquest teatre musical
tan encantador
amb música
del Sisa
i cançons
i lletra
del Sisa
per també
noves generacions
i de fet
això en vam ser testimonis
és un espectacle
que gairebé costa més
el teatre
el familiar
perquè molta gent
que l'havia vist
jo vaig trobar
diferents persones
que l'havien vist
al Camp de Mart
o bé
n'hi va haver un
que em va dir
que a la laboral
també l'havia vist
per tant
no sé si vam fer
doble funció
l'any 81
estem parlant
de l'any 81
fa 29 anys
doncs molta gent
que hi va assistir
amb els seus fills
per tant
els hi feia molta gràcia
i de fet
és un musical
molt blanc
molt transparent
amb algunes característiques
que el fan diferent
d'aquell moment
i la frescor
és la mateixa
perquè els vuit
intèrprets
són molt joves
però a la vegada
porten un talent
i una vivacitat
extraordinària
i que de fet
en el repartiment
aprofito per dir-ho
que hi havia
tres persones
de la demarcació
de Tarragona
la Noelia Pere
de Tarragona
el Jofre Borràs
de Torre d'en Barra
i l'Anabel Tutusaus
de Calafell
que l'Anabel Tutusaus
fa una senyora
González
estupenda
els altres dos intèrprets
també estan magnífics
la Noelia
està magnífica
el Jofre
també és un gran actor
i aquests estan molt ben preparats
i per tant segurament
la qualitat vocal
i interpretativa
és major
que la versió
de l'any 81
amb la qual
hi havia
molts dels històrics
interpretaven
tant el Miquel Periel
com l'Anna Rossi
que ell
estaven dalt de l'escenari
la qualitat és major
però d'una certa
potser
de la cosa novedosa
que era en aquell moment
però s'aguanta molt
i al final
el que et queda
és aquesta música
del Sisa
que se t'emporta
és una música
extraordinària
i tu creus que la gent
que va veure l'espectacle
fa 20 o 30 anys
ara quan el torna a veure
creus que surt
més aviat
decepcionat
o no
al revés
no no no
jo penso que decepcionat
en absolut
perquè moltes vegades
les segones parts
vaig veure aquell espectacle
fa molt de temps
em va entusiasmar
la segona vegada
que l'he tornat a veure
potser ha perdut
una mica de l'encant
o no?
ha perdut l'encant
perquè en aquell moment
la irrupció
d'un musical d'aquest tipus
quan ningú es feia musical
en aquest país
i el musical
un cabaret galàctic
del Sisa
una cosa tan diferent
tant d'això
esclar
sacsejava
i la gent hi anava
amb currua
a veure què passava
i què era això
i per tant
l'impacte era molt major
jo penso que
aquestes consideracions
són una mica prèvies
abans d'anar
i això ens passa a tots
quan es veu una pel·lícula
per exemple
fan una segona versió
tal
i un remake
i dius
ai és que mai
superarà l'inicial
però un cop
tu t'hi llences
jo penso que la gent
disfruta de la mateixa manera
en totes coses
perquè la gent té
una memòria una mica
borrosa ja
i per tant
recupera unes melodies
que li són molt
molt plaents
que en aquest cas
sí que hi havia
una diferència important
perquè el 81
les cantava totes
al Cisa
i aquí
hi ha uns arrenjaments
fets pels Javi Lloses
també
val a dir
extraordinaris
les cançons
s'aguanten molt bé
però la van cantant
diferents intèrprets
per tant
la sonoritat
és una mica diferent
però esclar
vull dir
els marcianitos
i en fi
la senyora
la senyora primavera
el senyor estiu
esclar
són cançons
que gairebé
mítiques
mítiques
i que tothom
es posa a ballar
i jo penso que això
a banda dels constitucions
per a més
la gent surt
molt satisfeta
i que jo penso
que tindrà
un recorregut important
quan ara estreni
el mes de setembre
finalment
aquest teatre
de les Gae
l'artèria paral·lel
al paral·lel
de Barcelona
recordem que
a més de Goll de Gom
fa la revisió
d'aquest espectacle
però ja n'ha fet alguna
Maricel
no fa gaire
també s'havia recuperat
que era un altre
dels històrics
dels musicals
que hi havia hagut
al nostre país
en fi
aquesta estiu
hem tingut
la nit de Sant Joan
amb els de Goll de Gom
el Jordi Ara
ens recordava
el concert
de Joan Manuel Serrat
hem tingut
l'Avaro de Molière
el Chic Corea
en fi
no podem oblidar-nos
del Chic Corea
entre les propostes
importants
o l'estrena
de les criatures
de Prometeu
aquell espectacle
que va inaugurar
el festival
amb la companyia
a plan B
de l'Aranja Sagardó
i l'Orquestra
Camerata XXI
una mica de balanç
en podem fer
Jordi
quina sensació
a falta
dels pereza
de divendres
encara no hem tingut
massa pausa
per fer valoracions
també
et soc molt sincer
i les valoracions
serà quan s'hagi acabat
ja
el Cirque Acrobàtic
de Pequín
per les fes de Sant Magí
i després serà
el moment de valoració
així és a cop calent
ja com ho demanes
doncs
home la veritat
és que pensem
que ha anat molt bé
ha anat molt bé
i sempre
per nosaltres
hi ha dos indicadors
importants
d'una banda
l'assistència de públic
per tant
això és el que
una mica
ens fa dir
si la cosa ha anat bé
o no ha anat bé
però una altra
que per mi
encara és més important
és com surt la gent
i els comentaris
que vas rebent
a posteriori
perquè tenim la sort
que estem en una ciutat
que encara hi ha
una certa proximitat
per tant gairebé
molts dels espectadors
te'ls trobes
els coneixes
i et comenten les coses
i ara que deies de Chicoré
per exemple
l'altre dia
amb la nit de Sant Joan
clar
hi havia gent que se'n va tensar
és una cosa realment extraordinària
i és veritat
és a dir
aquí hem parlat de Serrat
hem parlat de...
molts espectacles
molt importants
però l'avinguda de Chicoré
ha sobretot
de Chicoré
ha sobretot acompanyat
de la Freedom Band
amb el trio de músics espectaculars
que portaven
capçalats
pels Roy Haynes
85 anys
que ja havia tocat
amb Louis Armstrong
per entendre'ns
a banda de passar
per tots els grans
com pot ser Miles Davis
i tota una corrua
de grans intèrprets del jazz
era un concert
molt especial
molt que qui pot
va assistir
doncs
recordarà
durant molt temps
molt excepcional
per entendre'ns
creus que ha estat
el moment
més màgic
més important
del festival
d'aquest any?
no
no parlaria
del moment més màgic
i tot plegat
en nyan
diversos
perquè en tots els espectacles
produeixen
però clar
per exemple
el de Serrat
que abans parlàvem
d'un dels indicadors
que també
per nosaltres
és important
que és l'assistència
de públic
per exemple
el que més públic
ha tingut
és el de Serrat
per tant
en Serrat
que era un concert
centrat exclusivament
en aquest seu últim
treball
dedicat
a Miguel Hernández
i Jo de la Luz
i de la Sombra
home
tenia moments
absolutament extraordinaris
de fet
en el moment
que recuperava
alguna de les cançons
de quan va fer
fa 40 anys
la seva primera visita
al món
de Miguel Hernández
les nanes
de la Cebolla
per exemple
aquestes cançons
també que són mítiques
home
allà hi havia
una emoció
i una màgia
especial
a banda que era un concert
a format d'espectacle
era molt complet
a banda també
de ser un sextet
de músics
amb el qual també
li dona un coixí
sonor molt important
hi havia
tota una parella
escenogràfic
i de llums
molt interessant
i de fet
cada cançó
anava acompanyada
d'un vídeo
de diferents
realitzadors
espanyols
Vigas Luna
Montxo Armendariz
Troeba
per tant
això també
li donava
una factura
un acabat
a l'espectacle
que si hi ha
les cançons
i sobretot
la veu del Joan Manuel
doncs ja és una cosa
que t'aporta
aquesta sensibilitat
i aquesta màgia especial
tot aquest embolcall
jo penso que
es reforçava
es reforçava
aquesta màgia
però bé
de moments màgics
amb tots els concerts
de l'espectacle
sempre es produeixen
sempre n'hi ha
i és molt personal a més
això que cadascú
té el seu moment
segurament també màgic
sempre hi ha moments
que toquen
per exemple
la nit de Sant Joan
s'acaba amb els marcianitos
abans de la primera part
abans de fer la mitja part
i també és un moment
en què
l'espectacle puja
i els visos
que gairebé
hi ha
el senyor
de la primavera
el senyor estiu
esclar
torna a haver-hi
un moment
que gairebé
tothom es posa
ja a picar
de mans
i es posa
gairebé
a ballar
en fi
el festival
però no s'ha acabat
entre altres coses
perquè divendres
tenim el Sa Pereza
al Teatre Auditori
del Camp de Mar
a les 10 de la nit
però és que a més
demà
dimecres
tenim una altra proposta
musical
en aquest cas
en el mar del Queser
arriba un grup alemany
que es diuen
Al-Hawala
ara li preguntarem
al Jordi Freixas
si és correcta
aquesta pronúncia
Jordi Freixas
bon dia
bon dia
el Jordi Freixas
no cal dir-ho
és el director
del Queser
del Festival de Músiques del Món
que ja no sé
si cal dir-li així
o d'una altra manera
però en fi
sempre serà el Queser
escolta Jordi
Al-Hawala
és correcta
així la pronúncia?
no ho sé
no dic no ho sé
perquè sempre faig
el mateix amb els grups
a veure
normalment diuen
Al-Hawala
Al-Hawala
Al-Hawala
i com Jordi
diguéssim
la gent nostra
diguéssim Al-Hawala
de totes formes
l'altre dia
teníem
Joan Sara
i jo li deia
com ho deien ells
perquè en cada país
és diferent
i els nòrdics
igual deien Joan
o Joan
resulta que diuen
Joan com nosaltres
pràcticament
i Sara
o et diuen Sara
o Sara
i no sé què
aleshores
diguéssim que
cadascú
el pronuncia
com millor li ve
i em sembla
que el més correcte
és pronunciar-ho
en cada lloc
tal com ens surt
però bueno
això està
veritablement
es diu
Al-Hawala
La setmana passada
teníem una visita
del nord d'Europa
de Noruega
i aquesta setmana
Déu-n'hi-do
també perquè tenim
aquest grup
Al-Hawala
Al-Hawala
ja el pronunciaré bé
venen d'Alemanya
no?
Venen de la ciutat
de Freiburg
Sí, sí
però tot i que hi ha
músics
de diferent
procedència
Al-Hawala
és una
és una formació
com hem dit
alemana
que porta molta
carrera al darrere
i que a diferència
del crim concert
que era el de Rís
del Joan Sara Grup
que ens portava
als cants
dels samis
del que coneixeríem
de la part
de la Lapònia
no?
Aquí el que ens porta
és una formació
centrada a Alemanya
però que es basa
en els ritmes
balcànics
per tant
ritmes intensius
amb vents
però junt
portat
amb mixtura
amb el que són
cultures urbanes
aleshores el que ens trobarem
és una banda
d'abraç
balcànic
però
amb instruments
també elèctrics
i que
ajunten
la música
balcànica
per exemple
amb el fang
amb melodies
tradicionals
amb
amb
brickbeats
vull dir
amb
ritmes
totalment
actuals
d'última generació
això
dona
a entendre
que ens espera
un concert mogut
que serà
el concert
de clausura
i que
també hauria
de fer moure
algun cul
diguéssim
allò de començar
també asseguts
i acabar
una mica
drets
una mica
no
del tot
drets
i ballats
segurament
és una mica
com el cas de
Saltellers
en aquest sentit
que vam començar
ballant
i acabarem
ballant
i la idea
serà la mateixa
posar
tota una part
de davant
sense cadires
pel públic
que s'animi
a ballar
segons
el tipus
de públic
que vingui
i deixar
tota una part
al darrere
amb cadires
per al públic
habitual
que ho vulgui
escoltar
la CIT
és el pla
de la Seu
no?
la CIT
és el pla
de la Seu
i serà
la clausura
d'aquest
del festival
d'enguany
tot s'acaba
abans li deia el Jordi
Giramell
ara t'ho dic a tu
Jordi Freixas
però és que tot
s'acaba
abans que comenci
perquè com que et passes
un any preparant
aquestes programacions
diverses
o les vas treballant
en paral·lel
aleshores arribes aquí
i et penses
que et queden
un munt de concerts
per davant
i de cop i volta
paf
han passat
i és el que ens passa
però vaja
estem molt contents
perquè un any més
el públic ha respost
l'altre dia mateix
vam posar
quasi 400 persones
a dintre
al seminari
amb la
amb la Sofia Jones
amb Estranran
amb ritmes
d'astonians
que va quedar
molt bé
i l'aposta de risc
que era el Joan Sara
que ens portava
ritmes i contraritmes
una mica estranys
per les nostres oïdes
d'entrada
que era el dia
de Gull de Gom
també l'arribada
va ser més lenta
després es va omplir
i tal com era de preveure
el sector de més edat
va anar desapareixent
fins que va quedar
una mitja entrada
però que ho trobem normal
o sigui
quan tu fas una aposta
de risc
és a dir
música
que demani
un cert esfòs
i per això
la poses
per escoltar
perquè són coses
que no estem acostumats
el fracàs
seria que no marxés ningú
sobretot
la gent de més edat
diguéssim
per tant
va passar
allò previst
i es va acabar
d'una manera
bastant apoteòsica
amb tota la gent
que es va quedar
volent conèixer els músics
i comprant discos
perquè veritablement
els ritmes
que ens duien
eren
eren una cosa
realment nova
a Tarragona
i al sur
estem pensant
que estem al sur
i ens vam anar a buscar
al nord
del nord
és a dir
que del conjunt
de concerts
del que sé
n'estàs content
n'estic content
perquè a nivell
a nivell
de col·laboració
organitzativa
amb l'Ajuntament
de Tarragona
perquè això
en realitat
és organització
de l'Ajuntament
de Tarragona
i que tinc la sort
de dirigir-la
artísticament
però sempre
ens han posat
d'acord
amb els responsables
sigui el Jordi Giramé
sigui el Ricard
o sigui qui sigui
ha anat molt bé
tot ha seguit
com cada any
la dinàmica
que havia de seguir
el transcurs
no hem tingut
errors tècnics
que hagin pogut apreciar
i a més a més
tots els dies
com dèiem
se'ns ha omplert
inclús l'inici
del concert de risc
que dèiem
que sempre n'hi ha un
de concert
de risc
i per tant
com que ho hem tingut
sempre molt bé
estem molt contents
i el públic
ha continuat
sent respectuós
i molt interessat
no tan sols
amb la música
sinó amb el fet
de la procedència
i l'arrel
d'aquestes músiques
Jordi Giramé
i la teva valoració
el documentari
del que sé
sí
no
abans volia comentar
una cosa
dels que ha dit el Jordi
que em sembla interessant
dir-ho
que esclar
cada festival
o cada cicle
té les seves característiques
determinades
llavors ell deia
hi ha algunes propostes
que són especialment
pensades
o programades
però que ja
es compta
que hi ha un cert risc
i jo
bé
una mica defensant
aquesta tesi
del Jordi
diria que
precisament
en el marc
d'aquest festival
de músiques
abans quan tu deies
festival de músiques
del món
un dia el Jordi
en aquests programes
que anem fent
els dimarts
doncs ho va explicar
que també això
en aquests darrers 10 anys
va evolucionant
i ara doncs potser
amb el subtítol
que ens sentim
més còmodes
és festival de músiques
doncs està molt bé
introduir algunes propostes
especialment
perquè ho sabem
en el món artístic
doncs hi ha propostes
que són més amables
més populars
i altres
que requereixen
un esforç major
per anar-hi entrant
però em sembla molt interessant
això que dius
que la gent que es va quedar
va entrant
va entrant
va entrant
i realment
és com allò
saps assevorir
assevorir
però a partir
de la paciència
d'un cert esforç
anar-hi trobant
els referents
anar-hi trobant
aquelles coses
que s'acosten més
a la teva sensibilitat
o bé
sensibilitats molt diferents
però que t'arriben
no sé si en el cas
de Joan Gansara Group
perquè jo estava
i no vaig poder-ho veure
jo estava al Camp de Mart
amb els de Gull de Gom
no sé
potser va passar una mica
com podria ser
fa anys
amb Borte
que en principi
podia sorprendre molt
però que en canvi
encara hi ha gent
que ho recorda molt
aquelles sonoritats guturals
i que van a pensar
la gent final
és la gent més agraïda
és en aquests concerts
perquè
la gent més agraïda
quedar-se allà
i anar a descobrir
una nova cultura
o sigui
el problema
no és que sigui difícil
sinó que a vegades
no estem acostumats
a les claus musicals
que fan servir
en altres parts del món
no, no
i està bé introduir aquestes
Borte
ens portava aquests sons
de Mongòlia
i parlava molt diferent
perdona
amb el concert
que vam fer
amb Joan Sara
justament vam veure
l'enllaç vocal
entre els països
del nord d'Udopa
i com que
van ser
d'alguna manera
els països
del que ara és l'actual Amèrica del Nord
i el sur
colonitzats pel nord
l'enllaç
com tenien els cants
dels nòrdics
dels que en diuen lapons
que ells no es volen dir lapons
perquè lapons
per ells és degradant
significa persona bruta
ells són els samis
que estan dividits
en tres costes
i vam veure
en l'enllaç
com hi havia els cants
dels indis nord-americans
amb els cants dels samis
i això va ser
molt il·lustratiu
i va despertar molt
la gent
que a més a més
portat
per un dels productors
més potents de Noruega
a la música actual
amb lligants
amb el jazz
i tal
perdona que t'he tallat
però era una mica això
era descobrir
aquest aspecte nou
que a vegades
ens ve de lluny
i ens costa una mica més
però no perquè sigui
dolent ni difícil
sinó per falta de costum
de conèixer les claus
en qualsevol cas
la proposta de demà
Jordi
per dir-ho d'alguna manera
no és tan arriscada
què va
què va
la proposta de demà
com hi han portat
música balcànica
recordem
que els primers concerts
al Camp de Mars
que va ser amb Tarata Haiduc
que va anar molt bé
recordar
aquella va ser
10 anys
l'arrencada
del Camp de Mars
pel que és
i va ser aquesta
aquella sí que va ser
una gran aposta
i tant
de risc
i tot plegat
i ens em van sortir
molt bé
però sí que era
un cert risc
passar
m'han portat
tota una sèrie
d'allò
i com que són
ritmes frenètics
per ballar
són tant per ballar
com per escoltar
perquè musicalment
tenen molta qualitat
el jawala
i porten anys
han tingut premis
de tot tipus
i al mateix temps
són una banda
jove
a base de
això
de saxos
baix
bateria
vull dir
tot el que faci falta aquí
per aixecar el públic
el que passa
és que sempre
tenen la d'ombra condició
i és que tu
pots estar assegut
escoltant
i aparellant exclusivament
la qualitat
d'aquesta música
al mateix temps
et pots moure
molt bé
doncs amb ells
amb aquesta banda
de 5
que són el jawala
demà a dos quarts 11
al pla de la seu
tancarem
el que és
el festival de músiques
Jordi Freixas
moltes gràcies
per acompanyar-nos
cada dimarts
a través de Tarragona Ràdio
per anar-nos explicant
i fer-nos això
un panorama
de les formacions
que han vingut a Tarragona
a través del que és
moltes gràcies
felicitats
enhorabona per la feina feta
i fins la propera
moltes gràcies
a vosaltres
perquè sense la informació
les programacions
no són massa cosa
i gràcies al Jordi
ja que el tenim aquí
per la part
que correspon
des de l'Ajuntament
per la col·laboració
que sempre hi ha hagut
perfecte Jordi
gràcies
molt bé
gràcies a tu Jordi
adeu
acomiadem el Jordi Freixas
i pràcticament
acomiadem també
el Jordi Geramé
no sé si cal afegir
alguna cosa més
del concert de Pereza
o en fi
del que sigui
de l'ETC
ara que com dèiem
arribem ja
al final del trajecte
no
del concert de Pereza
potser dir
que fins i tot
la gent
que no és un gran
seguidor de Pereza
els convido
a que facin l'aposta
abans quan dèiem
d'això
que facin l'aposta
perquè penso
que no els defraudarà
gens ni mica
és a dir
que és un grup
amb una
formalment
quan els veus
el Rubén i el Leib
amb aquesta imatge
així més dura
més contundent
i a part i hi ha
samples i d'arragues
sí
aquests dos nois
que tots els sogres
voldrien tenir
o no voldrien tenir
com a gendres
però
fent una mica
de broma
tenen una imatge
molt dura
però que en canvi
les sonoritats
barregen
com bé dèiem abans
unes sonoritats
molt més amables
i que la gent
hi pot entrar
molt més
i que per tant
aquest concert
com bé dèiem
amb la gira
d'aviones
es pot escoltar
i gaudir
d'aquest concert
tranquil·lament assegut
per tant
convidem
que la gent
hi aposti
i se'n portarà
una gran
i molt agradable
sorpresa
n'estem convençuts
i veig que ja està sonant
un dels èxits
més importants
d'ell
princeses
no em sembla
doncs
amb ells acabem
i del festival
en general
ja que demanaves
doncs
bé
encara que és una mica
prematur
doncs
molt satisfets
perquè
tot s'ha desenvolupat
amb molta normalitat
i
la gent
doncs
ha respost
d'una manera
fantàstica
tant en quantitat
com
una mica
amb la satisfacció
que ha mostrat
sortint dels concerts
podem dir això
podem dir això
i també agrair-vos
aprofitar per agrair-vos
igual que el Jordi
feia
aquesta dedicació
i més a més
que la feu
amb molt de carinyo
i amb molta professionalitat
i això queda molt pilota
sembla que ens estiguem
aquí ensabonant
però ho haig de dir
perquè és veritat
que la gent
es pot agafar la feina
amb més o menys interès
i vosaltres
doncs
hi poseu
aquella mica
de passió
que es necessita
per parlar
d'una cosa important
com pot ser
propostes artístiques
a les coses
se li han de posar
passió
gairebé sempre
per no dir sempre
amb pressa
acabem aquest espai
dels dimarts
del Festival d'Estiu de Tarragona
de l'ETC
que ens ha acompanyat
des de finals
del mes de juny
aquí a la Sintonia de Tarragona
a Ràdio Pérez
recordeu
divendres
a les 10 de la nit
al Teatre Auditori
del Camp de Mar
presentant
el seu darrer disc
avionès
Jordi,
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
que acabis de passar
un bon estiu
molt bé
adeu-sia
bon dia
a la Sintonia de la Sintonia de Tarragona
a la Sintonia de Tarragona
a la Sintonia de Tarragona
Últimamente las cosas cambian cada vez más
A veces pienso que algo malo viene detrás
Me siento como una colilla con los labios al fumar
Me cuelgo de cualquiera que le guste tras luchar
Que inoportuno fue decirte me tengo que largar
Pero que bien estoy ahora
Quiero volver a hablar de princesas que buscan
Tipos que coleccionar a los pies de su cama
¿Te ves algo?
Quiero volver a hablar de princesas que buscan
Tipos que coleccionar a los pies de su cama
¿Te ves algo que he olvidado ya?
Sigo buscando una sonrisa de repente en mi mar
Una calada de algo que me pueda colocar
Una película que consiga hacerme llorar
De princesas que buscan
Tipos que coleccionar a los pies de su cama
¿Te ves algo?
Quiero volver a hablar de princesas que buscan
Tipos que coleccionar a los pies de su cama
Eres algo que he olvidado ya