Falten sis minuts per arribar al punt horari de 3 quarts d'11 del matí.
Seguim endavant en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ahir parlàvem amb la guanyadora del Premi Tinet
de narrativa curta per internet,
una jove de 22 anys d'Argentona,
que vindrà dissabte a recollir el seu premi, evident,
la gala dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona.
I avui volem seguir parlant d'aquests premis
perquè ahir al vespre coneixíem qui és el guanyador
del desè Premi de Cultura Popular Joan Amades.
Es tracta d'un jove també de 31 anys, de Manresa,
Jofre Padullers, que ha guanyat el premi
amb una obra que analitza les festes dels correbous de Cardona,
a la comarca del Baixas.
Ara mateix el podem saludar en directe
a través del matí de Tarragona Ràdio.
Jofre Padullers, bon dia.
Hola, bon dia.
I felicitats.
Moltes gràcies.
Bous d'amor, no? Així es titula l'obra guanyadora.
Aquest és el títol.
I de què va? Explica'ns.
Bé, de fet, el títol és precisament per recordar,
perquè sembla que ja estigui oblidat,
el fet que aquí a Catalunya els correbous
era freqüent que es donguessin morts els bous.
I això va ser així fins la llei del 1988
que el Parlament de Catalunya prohibia
que es matessin bous a les places de toros
on es feien correbous populars.
Que, paradoxalment, es permetia a les places de toros
destinades a turistes al llarg de la costa catalana.
En qualsevol cas,
analitza només el cas de Cardona?
Cardona és potser el fil conductor,
però de fet es fa referència arreu de Catalunya,
fins i tot de l'estat espanyol,
que és on la tradició de les festes amb bous
ha estat arrelada des de...
En fi, difícilment podríem trobar una data,
però en el cas de Cardona, per exemple,
com a mínim són 600 anys d'història.
Tu ets antropòleg,
m'imagino que el cas de Cardona
el deus conèixer des de fa temps.
Et va motivar alguna cosa en concret
l'interès per aquesta festa
i la seva anàlisi a través d'aquest treball?
Home, en el cas de Cardona
és inevitable,
hi ha un factor personal important
i és que soc de Manresa
i des de ben petit
que he anat a Cardona
i he pogut veure com ha evolucionat
la festa,
en els darrers...
M'atreviria a dir que en els darrers 20 anys.
A banda d'això,
doncs,
era una festa especialment interessant
pel que implica
que inclou en si mateixa
una doble vessant.
És a dir,
hi trobem la part popular i tradicional,
per dir-ho així,
que es correspon al que entenem
pels correbous,
bous al carrer,
i alhora la part moderna,
que seria pròpiament la corrida de toros,
amb la participació de toreros
i banderillers,
que en aquest cas,
sense que l'animal
s'ofregui cap tipus de...
És a dir,
sense que se li clavi cap banderilla
ni se li sacrifici
el bo per part del torero.
Aleshores,
a partir del cas de Cardona,
també s'analitzen
els altres correbous
que es fan a Catalunya
i que tenen com a escenari principal
les Terres de l'Ebre?
Si fa una aproximació.
És cert que
no constitueixen
el fil del treball,
però les semblances,
les relacions
entre uns i altres
és inevitable.
És a dir,
no té sentit
desvincular
la celebració
del correbous de Cardona
del que s'està produint
a les Terres de l'Ebre.
Perquè són similars
o hi ha diferències significatives
entre el que te coneixes
molt bé de Cardona
i els de les Terres de l'Ebre?
L'element principal
i comú
a tots ells
és que es tracten
de festes populars.
És a dir,
es tracten de festes
que cada població,
per dir-ho així,
articula la seva manera.
Podem trobar
unes diferències.
Els elements festius
que s'utilitzen
poden ser particulars
de cada població.
En el cas de Cardona,
per exemple,
les cordes
que es fan servir
per esquivar
l'envestida del bou,
però en el fons
un cop entres
i veus
com funciona
i quina funció compleix
t'adones
que hi ha
molt més semblances
que diferències.
És curiós,
en fi,
a més està molt bé
que clar,
el teu treball
que ara en rep
aquest premi
Joana Mades
de Cultura Popular
arribi en un any,
en fi,
en què ha pres
un protagonisme
especial
tot el que ha envoltat
el món del toro
amb la prohibició
de les corridas
de toros
per part del Parlament
i amb la legislació
també concreta
relacionada
amb els corrobors
que han sortit
de la cambra legislativa.
Què n'opines
de tot plegat?
A veure,
em semblava precisament
per aquest motiu
interessant
fer un treball
sobre aquest tema,
principalment
perquè els arguments
que s'han pogut
escoltar,
que hem pogut seguir
a través,
ja sigui el Parlament
o a través dels mitjans
de comunicació,
sovint han sigut
m'atreviria a dir
que bastant limitats.
Particularment
en relació
al tema
que es va debatre
en referent
a les corridas
de toros
i la seva prohibició,
de manera resumida
el que
en el treball
explico
i el que ara
procuro
citar-vos
és el fet
que en el fons
el que es protegeix
no és els animals
sinó els espectadors.
És a dir,
des que
les primeres lleis
que es van redactar
a la protecció
dels animals
ens remetem
al segle XVIII
amb la il·lustració
a França
i després
a la resta
de països
d'Europa
i d'Amèrica
el que es perseguia
era precisament
principalment
els sacrificis públics
d'animals
però
quan dic
que anaven encaminades
no a la protecció
dels animals
sinó als espectadors
és perquè
el que preocupava
i el que preocupa
a hores d'ara
no és que morin
milers d'animals
industrialment
en una determinada zona
sinó que el fet
que això es faci en públic
és a dir
que el que preocupa
és que
la mort
d'un ser viu
es produeixi
en una zona
i això pugui ser vist
per les persones
si em permets
de manera resumida
de les bases ideològiques
les bases ideològiques
que tant a les hores
com ara
es troben
al rerefons
d'aquest tipus
de legislacions
són dues
principalment
en primer lloc
la consideració
que la violència
és una
que la violència pública
és una actitud
potencialment
contagiosa
el monopoli
de la qual
ha de recaure
exclusivament
a mans de l'Estat
i en segon lloc
l'ocultació
de la mort dels animals
però de fet
de la mort en general
En qualsevol cas
i de les teves paraules
entenc que
clar
no estaries d'acord
amb la legislació
amb el que s'ha legislat
en aquests darrers mesos
des del Parlament
M'hauria agradat
que el debat
s'hagués produït
en uns altres termes
i que no s'hagués limitat
a un punt
d'entrar a nacionalismes
i no s'hagués
aprofundit
o no s'hagués
tingut en compte
d'altres factors
que realment
són
són importants
i són interessants
a l'hora de
en fi
com el mínim
que la riquesa
d'un debat
com el que se'ns oferia
doncs
podia haver tingut
Més enllà
d'aquestes polèmiques
polítiques
i parlamentàries
tu creus que
els correbous
de Catalunya
tenen llarga vida
per davant?
Home
de moment
en el cas de
Cardona
per citar l'exemple
principal del treball
com et deia
porta 600 anys
celebrant-se
i són 600 anys
en els que
sempre
ha estat assajada
ha estat
intentat prohibir
i ha estat
sota tota mena
de
normativitzacions
que han pretès
acabar amb ella
i no s'ha aconseguit
el futur
que ens deparen
no sé quin serà
però de moment
l'història
ens diu
que
no s'ha aconseguit
el premi
si no m'equivoco
a part de la dotació
econòmica
també
dona la possibilitat
de publicar
el treball
no?
Sí
sí
sí
està previst
que es publiqui
no sé dins
de quin termini
però
sí
sí
es publicarà
no sé
no sé si
precisament
això
el premi
la publicació
del treball
pot fer
que el
Joffre Padullers
continuï
amb aquesta línia
d'investigació
de recerca
que si el tema
li interessa tant
que pot aportar
més coses
o pot continuar
investigant
en aquest àmbit
home
doncs
està clar que sí
està clar que
és una temàtica
que m'interessa
que em preocupa
i que
i que de fet
no l'he abandonada
no tinc
es vorà
es vorà
per quins camins
pot anar
però
però sí
sí
és un tema
és un tema
interessant
però de fet
no tan sols
els Correbots
sinó
les festes
populars
en si
que sovint
les acabem
intentem
convertir
en una
una espècie
de mostrari
de les bondats
d'una certa
identitat
més o menys
homogènia
quan en realitat
doncs són
i sempre han estat
font de conflictes
i que precisament
han treballat
a partir del conflicte
i en aquest sentit
entenc que
que és un camp
de treball
molt molt interessant
molt bé
doncs esperarem
de moment
a veure el llibre publicat
d'aquesta obra publicada
Bous Amor
que ha guanyat
el premi
el deset premi
de cultura popular
Joan Amades
en el marc dels premis literaris
Ciutat de Tarragona
Jofre Padullers
moltes gràcies
felicitats
un altre cop
enhorabona
per la feina feta
i per aquest
reconeixement en forma de premi
gràcies
i fins i tot
que suposo que vindràs a Tarragona
i tant
i tant
moltes gràcies
Gràcies Jofre i bon dia
Adéu-siau