Seguim endavant en aquesta quarta hora del matí de Tarraona Ràdio,
passant gairebé tres minuts a dos quarts d'onze.
Aquesta setmana, des d'ahir dilluns i fins al proper dimecres,
estem dedicant uns minuts del programa cada dia
al concurs de Castells de Tarraona,
la gran cita que tenim, l'espectacle més gran del món casteller
que tenim a punt i que se celebrarà el proper diumenge 3 d'octubre
a la Tarraco Arena Plaça.
Ahir vam tenir aquesta hora com a convidat el director del certamen,
el director del concurs, Miquel Ventrell,
i el que volem fer avui i els propers dies
és parlar de diferents aspectes relacionats amb el concurs.
Avui, per exemple, volem parlar del dispositiu sanitari
que s'ha de muntar de cara a aquest concurs,
que no és nou perquè sempre s'ha fet,
però en fi que val la pena destacar i comentar amb els seus responsables.
El dispositiu va a càrrec de la xarxa Santa Tegla
i avui ens acompanyen a aquests estudis Javier Uliac,
que és el director de l'hospital.
Senyor Uliac, molt bon dia.
Bon dia.
I també Manel González,
que és el responsable de la unitat de Medicina Esportiva de la xarxa.
Manel, també bon dia.
Hola, bon dia.
Quin és el dispositiu a grans trets, doctor Uliac,
que preparen per aquest diumenge?
Bé, nosaltres plantegem el dispositiu en dos nivells.
Un primer nivell, que seria el mateix hospital,
amb un reforç de personal sanitari,
i un segon dispositiu,
que és el que tenim desplaçat a la pròpia plaça,
que abarca personal mèdic, personal d'infermeria
i personal de suport, tant personal auxiliar com personal informàtic i de manteniment.
Això en personal a l'hospital vol dir un augment de xifra considerable de personal mèdic?
Això vol dir que a la plaça aproximadament tindrem unes 20 persones
i que el que és anar al propi hospital,
fem un reforç entre personal mèdic i d'infermeria,
aproximadament d'unes sis persones més.
Per atendre els castellers que puguin tenir alguna lesió,
Manel, ha d'intervenir un especialista en Medicina Esportiva?
Home, no necessàriament.
Ha d'atendre una persona que estigui una mica assabentada
en solventar problemes d'urgències
i que no tingui por.
Que no tingui por perquè, d'alguna manera,
no s'assusti quan cauen,
perquè quan cau no cau una persona,
no està acostumada a una,
sinó que cauen 10, 12, 13, 14, 15 persones
i una mica al principi tothom està espantat
i fins que no surts d'un moment de l'ensurt inicial,
moltes vegades és difícil d'assumir un rol,
és una mica una medicina de guerra, que digui.
S'ha de ser d'un caràcter especial
i no tothom val per estar-hi allà.
Ara parlem de tipus de lesions que es poden produir.
Pot semblar una mica alarmant, però,
que parlem d'un dispositiu sanitari
d'aquestes característiques per un certamen
que és festiu, té el seu caràcter competitiu,
això és evident,
però que reunirà milers de persones amb l'alegria,
amb les ganes de veure unes construccions castelleres
com les que veurem.
I, en canvi, parlar d'un dispositiu d'aquestes característiques
pot crear una alarma i una sensació de por.
Bé, el dispositiu té sentit en si mateix
pel fet de les pròpies característiques del concurs.
És a dir, en el concurs, el casteller,
quan cau o quan es rep algun cop alguna lesió,
el que vol és ràpidament que el revisin,
que el visitin,
i poder-se reincorporar immediatament al propi concurs.
Per tant, necessitem poder donar una resposta immediata
a molta gent en un moment donat.
Això no vol dir que sigui unes situacions de gravetat,
és a dir, la gran majoria de lesions,
i això ho explicarà millor el doctor González,
són lesions banals,
però sí que és important la rapidesa
per poder permetre que les colles
tinguin tots els seus efectius disponibles en qualsevol moment.
Aquí està la clau del dispositiu.
Atendre immediatament el lesionat.
Efectivament.
Aquesta lesió en una altra circumstància
podria esperar, entre comentes, tranquil·lament una estona
anant a un centre sanitari qualsevol
i la persona es recuperaria,
però aquí el que cal és intervenir ràpidament.
Evidentment.
De fet, també és cert que nosaltres,
al llarg de les següents hores del concurs
i fins i tot l'endemà,
van degotejant pacients o gent o castellers
que venen al nostre saber d'urgències
perquè aquell cop que es van donar al concurs
i que no van voler perdre el temps
per poder rebre l'assistència,
que potser tampoc no va ser d'unes característiques
però molt important,
doncs aquest petit cop o aquesta petita lesió
al cap de les hores se refreda,
allò que diem se refreda
i llavors és quan tens gana...
Quan fa mal.
Quan fa mal i vas a servir d'urgències.
És a dir que nosaltres,
a part del dispositiu que muntem el mateix dia,
anem rebent assistències 24-48 hores després.
El doctor Gonferez,
que té experiència en altres concursos,
dirigint operatius d'aquests
o estan allà mateix en aquest dispositiu,
recorda números, xifres,
teniu la sensació que hi ha una allau important
d'atencions aquell dia?
De fet, he estat en tots els concursos moderns.
M'ha tocat organitzar una mica
la part assistencial de tothom.
I teniu un recompte de fins i tot estadístiques i de xifres?
Tenim estadístiques.
A veure, un dels reptes és
no solament atendre immediatament
a grans persones alhora
i no tenir que esperar
i aquestes persones se poden tornar,
Castell i es poden reincorporar ràpidament
la majoria, quasi tots,
a la següent ronda,
perquè d'una altra manera
s'hauria d'evacuar,
s'hauria de mirar
i moltes vegades estar a urgències vol dir dues hores d'espera.
Això seria pràcticament fer inviable el concurs.
La majoria són banals
i moltes vegades
se soluciona a la mateixa plaça,
alguna s'ha de traslladar,
fer alguna prova complementària
i alguna vegada s'ha d'ingressar.
Nosaltres estem calculant
des del primer concurs fins ara
entre 150 i 170 assistències
més o menys
tot un matí,
tot el que va al concurs.
Aquesta és una xifra quasi estàndard
que es dona
i es dona estadísticament
i no es canvia
des del primer concurs fins ara.
És curiós això
perquè a més també
han anat disminuint una mica
el nombre de colles,
el que potser,
clar, baixen el nombre de colles
però també hi ha més castellers
de cada colla, no?
És a dir,
que estaríem entre 150 i 170.
Assistències.
Assistències.
El que no vol dir
que no sigui importants
sinó que persones
que han vingut allà
per preguntar
qualsevol dubte,
qualsevol problema,
i la majoria
s'han reincorporat ràpidament
perquè tenim un dispositiu
suficientment àgil
per poder-ho fer.
Però bé,
en qualsevol cas,
aquest any,
que sí que tenim menys colles
i com tu dius,
possiblement seran
més competitives també,
veurem a veure
si l'estadística puja,
baixa o es queda igual.
Calculen que quedarà igual,
perquè una cosa compensa
l'altra,
com tu dius.
I aleshores,
la majoria de tipus de lesions
que es produeixen
en un concurs
com el de diumenge,
quines són?
A veure,
no portem les estadístiques
aquí de l'últim concurs
però aproximadament
solen ser de...
Es van repartides
entre cops als braços,
cops a les cames
i a l'esquena,
bàsicament.
Traumatismes crànells
i cervicals
tenim relativament pocs
i tenim altres ferides,
conduscions vàries,
marejos,
tenim de tot,
però bàsicament seria això.
I per tant,
aquestes són atencions ràpides
a fer?
La majoria,
el 90%
són atencions ràpides
que no necessiten
absolutament més
que atendre'ls en plaça
i acabar una estona,
un rato,
un minuig.
la idea és que torna
a reincorporar una altra vegada
a plaça.
La lesió de tot
és més greu
que es pot produir
en un concurs
arran d'una caiguda,
quina pot ser?
En principi,
la lesió
que podria ser més greu
en un castellacer
seria el traumatisme
crâncefàlic.
Un cop al cap,
un cop al cap,
diguem-ne,
d'una magnitud important,
amb un impacte important,
pot ser potencialment greu.
Això seria una mica
la lesió
que, diguem-ne,
també més tots.
En aquest cas,
aleshores,
per exemple,
s'ha d'avacuar a l'hospital
la persona?
Sí,
en aquest cas
es va fer una primera valoració
i si el traumatisme
veiem que és de prou importància,
evidentment s'ha traslladat a l'hospital
i s'han de fer
les proves complementàries
que pertoquin.
Perquè estava pensant
d'aquestes estadístiques
de 150, 170 persones
de mitjana
que se tenen en un concurs,
quantes poden arribar
a ser evacuades
un diumenge
com el proper?
Unes 20, 25 persones.
20 o 25
poden anar a l'hospital?
Sí.
Doncs déu-n'hi-do, no?
Home,
la majoria van més que res
per descartar problemes
de fractures
i altres,
bé,
per fer proves complementàries.
En el cas,
com diu el doctor Lillac,
de traumatismes cranials,
doncs nosaltres disposem
també de radiòleg,
disposem del TAC,
disposem de tota una sèrie
de mitjans
i si cal,
doncs si cal ingressar
s'ingressa
o si cal evacuar
també haurem d'evacuar
en un altre centre.
Clar,
una cosa és evacuar
i una altra cosa és ingressar.
Que necessitin ingrés
segurament pocs.
Dos, tres persones.
Dos, tres persones com a molt.
Aleshores,
el que comentava el doctor Lillac,
al cap d'unes hores
s'ha acabat el concurs,
diumenge al vespre potser,
dilluns al matí fins i tot,
alguns més d'un
deuen anar fins i tot
de treballar,
però no tancar l'endemà
poden tenir visites
no esperades,
és a dir,
visites conseqüències
del concurs?
Sí,
hi ha visites,
de fet tampoc
no és un volum important,
però sí,
va hi ha algun degoteig
en algunes visites,
però també,
és a dir,
habitualment són coses banals
i a més a més,
habitualment,
doncs això,
són a l'ordre de quatre o cinc visites
que pots veure l'endemà.
I segurament també
estan relacionades amb cops,
a l'esquena o als braços.
Sí, sí,
és el mateix tipus.
Que potser en calent
no ho han notat
i després en fred, sí.
El mateix tipus de lesions,
els cops
i alguna ferida,
però bàsicament
són sempre cops.
Recorda el doctor González
algun concurs
amb algun incident
nombrós
per la quantitat de gent
que, clar,
que, en fi,
ha d'activar
tot el dispositiu
d'una manera,
en fi,
rapidíssima?
Sí,
a veure,
com a especial,
ara no recordo
si va ser el 2006
o el 2004,
Vilafranca
va tindre una la sort
i feien castells molt alts
i quan caien
són molta quantitat de gent
i eren tots verds,
jo recordo
tot un dia
ràpid més,
la meitat de castells
eren tots de Colobert,
eren tots castells
de Vilafranca.
Recordo com a especial.
I va n'hivern
a un altre curs
que també
la jove de Tarragona
també va rebre.
Però, bueno,
en qualsevol cas,
el que més recordo
era un any
que bàsicament
eren castells
contusions,
la majoria importants
perquè eren castells alts,
sobretot quan un caudeu
molt a dalt.
Clar,
aleshores això
potser representa
haver d'atendre
en pocs minuts
a 15, 20,
30 persones.
I això com es fa?
Això és difícil
i nosaltres
ja fa uns anys
que hem dissenyat
un sistema
amb dos administratius,
tenim un sistema informàtic
molt àgil,
molt ràpid
i quan van passant
per l'administratiu
automàticament
hi ha una planxeta,
se'ls dona una planxeta
numerades
i a posteriori
es va revisant
i nosaltres
sí que tenim el control
exactament de tots
els que entren,
tots els que s'atenen,
de quina colla són,
de quina posició són,
si estan allà a nosaltres,
si s'han traslladat
a l'hospital,
si estan anant,
si estan venint,
si s'ha donat l'alta,
o sigui aquest és un repte,
se'ls posa una polsera
inclús identificativa
i hem aconseguit
tenir les estadístiques
i el control
instantàni
al moment
de tots els que tenim.
Però és difícil,
a la vegada és difícil
perquè genera un caos
i moltes vegades
no tenim suficient
camilles per fer-ho
i tenim també
moltes més,
disposem de moltes cadires,
disposem de camilles,
disposem d'altres històries
per poder atendre això
a 20-30 persones de cop.
Aquest és el dispositiu,
doctor,
volia que serveix experiència
després pel funcionament
de l'hospital
o al revés?
És a dir,
l'hospital ja té un dispositiu
per atendre
en casos concrets
d'una emergència
que m'imagino
que es produeix
molt, molt de tant en tant
i aquesta experiència
de l'hospital
s'aplica en un dia
com al concurs?
Ho dic per atendre
tanta gent,
encara que siguin
en aquest cas
la majoria
de lesions poc importants.
Sí,
el nostre hospital
disposa d'un pla
d'emergències externes
precisament
per poder atendre
en un moment donat
si hi ha un accident greu
o un tren
o qualsevol cosa d'aquestes
puguem muntar un dispositiu
per poder atendre
gran volum de gent
en pocs minuts
que et puguin arribar
20,
25,
30 persones de cop.
Això ja ho tenim,
diem-ne,
assajat,
ho tenim estudiat
i l'experiència
també del propi concurs
que fa 16 o 18 anys
que nosaltres estem
darrere del propi concurs
també ens ajuda.
és a dir,
que hi ha un,
diem-ne que és mútuament
l'experiència
del concurs de castells
que cada any,
cada dos anys,
rebem lesionats
de,
doncs això,
un gran volum
de lesionats
en pocs minuts
ens ajuda també
per poder dissenyar
un pla d'emergències
que tenim
i que de tant en tant
anem revisant.
Com s'atend,
doctor González,
una enxaneta,
un acotxador,
nens,
nenes petites
o gent molt joveneta
que puja dalt
de tot del castell?
Requereix en aquest cas
una atenció
diferenciada i especial?
El que nosaltres també
és un dispositiu
d'identificació
del lloc on han caigut.
Nosaltres tenim
una coordinació
amb la resta
d'organitzadors
de la plaça,
tenim diferents persones
que estan d'alguna manera
ubicades en llocs
estratègies a la plaça
i mitjançant
un walkie
nosaltres
rebem la informació
d'on hem d'anar
a buscar
una persona
que ha caigut.
A partir d'aquí
generem un dispositiu
amb el qual
participa Creu Roja,
participa
Voluntari de Protecció Civil,
metge i infermera,
un equip
que surt
a buscar aquesta persona
i d'alguna manera
es trasllada
a la zona sanitària
que és la zona
que és reservat
en el cas de la plaça
al pati de cavalls
i a partir d'aquí
es trasllada
al pati de cavalls
nosaltres fem
una primera avaluació
a partir d'aquí
una avaluació primària
a partir d'aquí
veiem que si és greu
o no és greu
es fa l'avaluació secundària
de totes les lesions
que pugui tenir
i es decideix
si aquest nen
el traumatisme
és important
o si s'ha de traslladar
o si al contrari
és banal
i se li pot donar d'alta.
En el cas
que s'hagi de traslladar
nosaltres haurem de fer
totes les mitjans
comunicar a l'hospital
per traslladar a l'hospital
i fer les avaluacions
complementàries a l'hospital.
Estava pensant
que aleshores
vostès
a partir del que explica
saben
i és important
pel metge també
saber en quina posició
estaven en el castell.
Clar,
igual no és el mateix
que està la pinya
a baix de tot
que en el tronc
que en el pom de dalt
i en el cas
d'un nen
o una nena petita
que sigui
que sigui
l'enxaneta
o l'acotxador.
En el sistema informàtic
nosaltres sempre identifiquem
a part del nom
i a part de les dades personals
i la colla
identifiquem la posició
i la zona lesionada.
O sigui,
nosaltres a nivell estadístic
quan acabem el concurs
si voleu podeu saber
exactament també
les estadístiques
una mica
per posicions
dels castells
també lesionats.
Que curiós.
Doncs sí,
potser ho preguntem
la setmana que ve
després del concurs.
Suposo que n'hi haurà problema
però nosaltres
classifiquem
per llocs del tronc
per posicions del tronc
o per pinya.
Perquè a mi m'imagino
que a les zones
poden ser lesions diferents.
Clar,
no és el mateix
si estàs enmig
del tronc del castell.
Si tot va bé
nosaltres tindrem
l'estadi sec de tot
com sempre.
Però no,
però em refereixo
que aleshores
saben també
que poden predominar
un tipus de lesions
si estàs a baix o a dalt.
Sí,
perquè nosaltres
podem correlacionar
les lesions
amb la posició del castell.
Quina pot ser
la lesió més complicada
o més,
no sé si dir-ne greu,
greu segurament no,
però més seriosa,
més complicada
de poder
recuperar-se després
que necessita
diversos dies.
Abans l'ha dit
el doctor Liach
bàsicament
és traumatismes cranials
i bàsicament
en aquest sentit
un nen
que està a la pompe de dalt
que cau
i es fa mal
doncs
en els últims anys
s'han buscat
sistemes de seguretat
i ara està establert
que per exemple
el casc
és un element essencial.
Abans no ho era així.
Aquest seria el més greu,
el més important
i d'alguna manera
també solventat
perquè ja totes les colles
s'han conscienciat
i ara
crec que totes les colles
ja és obligatori
el casc.
Ha costat una mica.
Possiblement el següent
serà veure si tenim
algun sistema
per protegir-ho a nivell cervical
no hem aconseguit buscar
el sistema idoni
perquè em molesta
i és difícil
a veure,
això compaginar-ho
hem realment fet
pujar al castell
i després les lesions
de parell locomotor
de cames i braços
que són molt espectaculars
una fractura
és espectacular
o una fractura
a nivell vertebral
també pot ser important
i pot comportar
diversos mesos
de recuperació
una fractura
a nivell lumbar
o a nivell cervical
o a nivell
sobretot cervical
o a nivell dorsal.
Ara que comentava
el tema del cas
doctor Uliac
com han canviat
les coses
a millor en aquest sentit
la conscienciació aquesta
de l'ús del cas
per part dels nens
de les sancenetes
de les colles castelleres
un fet segurament
impensable
fa 10 o 12 anys
això hem recordat
moltes vegades
l'ús del cas
que en les motos
o l'ús del cintura
de seguretat
en els cotxes
que ha fet disminuir
molt els accidents
això m'imagino
que des del seu punt de vista
mèdic
és un fet important
tot el que sigui
actuacions
per la seguretat
de la gent
i pensem
que és important
i la societat
està adaptant-se
en aquesta realitat
aquesta exigència
que també la pròpia societat
ens fa
és a dir
les activitats que es fan
són activitats lúdiques
i han de fer-se
amb la màxima seguretat
possible
per tant
com bé comentàveu
potser fa 10 anys
era absolutament impensable
que una nitxaneta
pujés a un casc
i ara ja es veu
amb absoluta normalitat
de la mateixa manera
que fa 20 anys
el motorista
habitualment no portava casc
o la companya
no portava casc
i ara sembla mentida
vull dir que
es fa molt raro
veure amb algú
que no porti casc
quan no veig
és a dir
que totes aquestes actuacions
nosaltres les veiem
molt positives
i a més a més
és que pensem
que és una exigència
de la pròpia societat
podem pensar
que d'aquí uns anys
s'incorpori
algun altre sistema
de protecció
als castellers
siguin els nens
o la gent
que està al tronc
és possible
ja ho apuntava
el doctor González
és a dir
el tema
del poder protegir
la zona vertebral
o la zona cervical
és una de les coses
que s'està treballant més
i s'està estudiant més
per poder tenir
la màxima seguretat
també
tornem amb aquest tema
dels castellers
però és un tema difícil
de trobar solucions
que facin compatible
la pròpia activitat
el propi castell
amb la seguretat
que voldríem tenir
aquí seria bàsicament
protegir
això
les espatlles
una mica
m'imagino o no
les espatlles
o la possibilitat
que el coll
faci un moviment important
de fuetada
de latiazo
per poder
d'alguna manera
tenir un problema
quan a algú li cau
per exemple
una persona
quan fa llenya
un castell
caigui a sobre
per exemple
amb un senyor de la pinya
i s'ha fet alguna prova
d'algun element
sí
nosaltres vam tenir
inclús aquí proves
i vam fer dissenyar
el casco
fa uns anys
amb el doctor anglès
i en principi
no ha sortit
no ha donat
el resultat
que encara esperàvem
però bueno
s'està intentant
i veurem
a veure com ho aconseguim
també al principi
el cas semblava
una cosa que molestava
que era impensable
que ningú s'ho posaria
es va adoptar
un cas de BTT
es va amb diferents cascos
i al final
s'ha dissenyat un casc
que més o menys
s'adapta
un a l'enxaneta
i altres
el pom
els rebutjadors
són diferents
una mica
no ho hem dit
però m'imagino
que vostès també
atenen el públic
si hi ha algun problema
perquè clar
s'hem dedicat a parlar
dels castellers
recordem que hi haurà
més de 6.000 persones
a la plaça
clar
sempre és una quantitat
important de gent
igual que es pot atendre
una persona
que va a un concert
suposo que també
en la estadística
també està públic
i també atenen
molts aficionats
per les experiències
dels anys anteriors
home
tenim alguns
igual són 10 o 12 persones
que tenim del públic
bàsicament
l'hipotímia
marejos
l'hipotímia
nervis
no arriba
temes de nervis
també de tot
tenim una mica
d'ansietat
familiars
de tot
tenim de tot
molt bé
estaran a partir
de primera hora del matí
m'imagino
a partir de primera hora del matí
estarem allà
i estaran a la part
de carrer Mallorca
aquell espai
que queda
estaríem
pel carrer Mallorca
pel carrer
i sortiríem
pel carrer Eivissa
bàsicament
per la part de darrere
per on està
el pati de cavalls
per allà entraríem
i sortiríem
les ambulàncies
una zona reservada
una mica
i d'alguna manera
tampoc són molt visibles
però torno a dir
no és
l'objectiu és
bàsicament
fer una atenció
i que no es nota
ni qui siguem
que no creï alarma
que és el que dèiem abans
que no passa res
sinó simplement
que en qualsevol espectacle
no cal ser casteller
en qualsevol espectacle massiu
sempre hi ha un servei
sanitari
la quantitat de gent
és per donar servei ràpid
no per donar servei important
aquest és el tema
no tenim gaires problemes
aquí els metges
han d'estar
doncs una mica
a l'abast del
o seguint el criteri
o la demanda
de les pròpies
colles castelleres
exacte
atenent el seu desig
de poder participar
amb tots els efectius
en el concurs
i treu-li l'ansietat
exacte
molt bé
doncs aquest dispositiu sanitari
és el que volíem comentar
aquest matí de dimarts
en aquest espai diari
que estem dedicant
al llarg de la setmana
al concurs de castells
a la 23è edició
del concurs de castells
que se celebrarà
el proper diumenge
el doctor
Xavier Oliac
director de l'hospital
Santa Tecla
i el doctor
Manel González
responsable de la unitat
de medicina esportiva
de la xarxa
en Joan explicat
aquest matí en directe
doctors
moltes gràcies
que vagi molt bé
moltes gràcies
i que no tinguin gaire feina
la mínima possible
l'estadística es compleix
no preocupis
doncs en parlarem
gràcies
que vagi molt bé
Adéu-siau
bon dia