A les 10 del matí, 39 minuts.
Aquí seguim en directe en aquesta quarta hora del matí
de Tarragona Ràdio,
canviant absolutament de tema, de registre
i saludant amb un altre convidat.
Es tracta del vicepresident de l'associació hotelera
Salou Cambrils, la Pineda, Joan Antoni Padró.
L'hem convidat perquè en un dia simbòlic com el d'avui,
de tornar de la feina per a molta gent,
un dia d'aquells que segurament és difícil
perquè moltes famílies o tornen a la feina
o ja comencen a preparar el nou curs escolar que ja s'apropa,
doncs avui volem fer una mica de balanç, d'anàlisi
del sector turístic, del sector hoteler
a la Costa Daurada Central.
S'ha acabat ja el gruix, la temporada més forta,
però encara no s'ha acabat la temporada turística.
Senyor Padró, bon dia.
Hola, bon dia.
No s'ha acabat encara la temporada turística, no?
No, no, que va, que va, fins a finals d'octubre encara segueix.
Però el gruix, sí.
S'ha acabat el moment culminant,
el que són els preus cars, diguéssim, els preus bons.
La temporada alta.
La temporada alta, exactament.
La temporada alta, sí.
La temporada alta, aquest any segurament s'ha escurçat una setmana,
degut a que l'avançament escolar, això ens afecta,
com parlàvem ara fora de micròfon,
però bé, ha estat tot bé, ha estat molt bé.
La temporada alta, com ha anat?
En quant a gent, molt bé.
El que passa que amb temor que teníem, doncs els preus s'han baixat.
Hem estat a base d'ofertes, s'han llançat moltes ofertes,
ja des del principi d'any, ja es van llançar ofertes per tot l'any,
i això fa que econòmicament haguem anat justets.
Però en canvi, en quant a gent, molt bé.
Com a gent, hem tingut més gent que els altres anys,
i unes ocupacions, doncs no tinc les dades aquí encara,
lògicament, perquè encara no s'ha acabat el mes,
però amb unes ocupacions que haurem fregat els 90 i tants per cent,
que això amb un hotel és gairebé ple,
perquè amb un hotel, només que una habitació no l'omplis un dia,
ja és impossible d'obtindre el 100%.
Les ocupacions han anat molt bé.
Aleshores, s'ha anat millor fins i tot del que s'esperaven,
del que podien preveure, perquè, clar, ja en els últims anys,
i especialment en el context de crisi, es parla molt de les reserves a última hora,
que és pràcticament impossible fer previsions.
Clar, jo li deia, ha anat millor del que preveien.
Potser és una contradicció, però potser vostès tenien una impressió i ha millorat?
Sí, ha millorat, ha millorat bastant.
Nosaltres teníem el temor que no aniríem gairebé a la temporada alta,
i per això es van fer les ofertes.
L'any passat també va passar el mateix,
el que passa és que l'any passat ens ho vam trobar de cop i volta,
sense aquesta previsió, llavors vam fer les ofertes en el darrer moment,
i van tenir un resultat més baix.
En canvi, aquest any, hi ha previsió que la crisi continuava,
que la situació seguia, el pessimisme del mercat seguia exactament igual,
el que vam fer va ser llençar les ofertes ja amb molta entel·lació,
pensant-nos que la temporada no era tan bona com realment ha sigut.
Potser, si haguéssim vist la resposta,
potser haguéssim retocat algunes coses,
o potser no, perquè, evidentment,
potser si haguéssim retocat algunes coses
no haguéssim tingut la resposta que hem tingut.
De manera que és això una mica.
Nosaltres vam pensar-nos que la temporada seria més fluixa,
vam començar a fer una sèrie d'ofertes
i una sèrie de moviments per atraure més la gent,
i ha tingut molt d'èxit, hem tingut molta gent.
Per mesos hi ha hagut algun comportament que els hagi estranyat,
tenint en compte que l'agost o el gruix central de l'agost
gairebé sempre funciona bé, i ens ho acaba de confirmar,
la resta de mesos, al principi de temporada,
juny i juliol, per exemple, havia anat...
Juliol va anar molt millor que l'any passat,
o sigui, l'any passat el greu problema que vam tenir uns altres
l'any passat va ser el juliol, l'agost el vam salvar.
No vam tenir l'agost d'aquest any, però l'agost el vam salvar.
El juliol va ser el que vam punxar,
l'any passat va ser el juliol que vam punxar.
El juny ha estat més o menys com l'any passat,
no hi ha hagut gaire diferències,
i el maig cada any va ser més fluix,
està fluixant.
En canvi, el setembre,
o sigui, sembla com si la temporada es anés s'enredarien una miqueta,
cada any ens costa més omplir el mes de maig,
en canvi, tenim el mes de setembre.
Ara parlarem del setembre,
perquè a més presenta un canvi important a nivell català,
que és el canvi de l'inici del curs escolar,
però abans que res, com ha anat el comportament per mercats?
Per exemple, el mercat espanyol,
que és importantíssim per la Costa Daurada,
el mercat català, però també el d'Aragó, la Rioja, País Basc,
com ha anat aquest any?
Molt bé, aquest mercat ha anat molt bé.
En quant a mercats, el mercat espanyol ha respost,
i ha respost augmentat,
el mercat rus també ha augmentat,
i en canvi, el que ha baixat una miqueta és la britànica.
La britànica és el que ha retrocedit una miqueta,
potser perquè la lliure anglesa tampoc no està massa bé,
o perquè la situació econòmica d'allà tampoc no és molt bona.
Però, en canvi, el mercat espanyol ha estat el que...
El mercat espanyol ha estat el que ens ha acabat omplint, diguéssim.
El fet de les reserves de darrer minut,
com més proximitat hi hagi amb la destinació,
més reserves d'últim minut es fan, o sigui, augmenten més.
I en aquest sentit, doncs, els que més s'han aprofitat d'aquestes reserves
de darrer moment han sigut els del mercat, doncs, de proximitat.
En un context de crisi, doncs, la proximitat els ha ajudat a vostès,
és a dir, en que el mercat espanyol hagi pujat respecte a altres anys?
Exactament, sí, sí, sí.
Tant per el fet que la gent, doncs, possiblement,
en lloc d'una destinació més llunyana, ha preferit quedar-se més a l'hora,
com per el fet que, al final, la gent ha vist,
home, potser no n'hi ha per tant de crisi, potser que sí,
que fem vacances, no?, potser que no està tan malament la cosa
i això, doncs, s'hagi decidit molt a l'última hora.
I repeteixo les decisions, així que es prenen molt a l'última hora,
normalment acostumen a favorir les destinacions més properes.
russos pugen, britànics baixen, segons vostè, francesos, alemanys...
Es mantenen.
Tots es mantenen.
Per tant, la crisi no els hauria afectat o no ens hauria afectat?
Ens va afectar l'any passat i seguim als nivells de l'any passat,
és a dir, ens segueix afectant, però la bufetada força,
per dir-ho d'alguna manera, es va portar l'any passat.
És a dir, l'impacte fort va ser negatiu el 2009
i aquest any ens hem mantingut en els nivells.
Ens hem mantingut això, no?
El mercat holandès, belga, francès, més o menys se n'ha mantingut.
I el mercat alemany, desgraciadament, és molt petit aquí.
De manera que, sí, no ha crescut, però tampoc no ha baixat,
perquè tampoc no ha baixat gaire més.
I els russos que pugen també són els que gasten més?
O dels que gasten més?
En l'hotel, no.
I en els bars i amb això, no.
No és un client.
Així com el client britànic consumeix molt, està molta estona al mercat rus, no.
En canvi, el mercat rus el que sí que té és una mica més de...
No sé si dir-ne inquietud cultural, potser és una mica fort,
però li agrada conèixer més coses.
I llavors gasta més diners sortint i anant a fora i visitant altres indrets, no?
I en aquest sentit sí que gasta diners amb això.
En canvi, en el consum propi d'estar en un lloc i això,
no és un bon client de bar, no és un bon client de restaurant.
Li preguntava això del mercat rus, del turista rus,
perquè, en fi, una altra de les coordenades que hem sentit aquest estiu
moltes vegades pels hoteles de la Costa Daurada,
però en general per tot el sector a nivell de Catalunya i d'Espanya,
és que sí, que hi ha hagut molts turistes, sobretot ara a l'agost,
però que en general tothom gasta menys.
Sí, això sí.
I és veritat?
Però molt, eh?
En què es nota?
Mira, les recaudacions dels bars i les cafeteries dels hotels,
de dintre de l'hotel mateix, no t'enganyarés i diria que han baixat
entre un 40 i un 50%, moltíssim, la veritat.
En part per això de la crisi, en part també perquè l'augment del client rus,
ja acabo de dir, que no és un client de bar,
però les recaudacions han baixat moltíssim, moltíssim.
Les cafeteries, els restaurants, aquestes coses.
I per el que sento dir, evidentment, aquelles empreses de fora
que no tenen allotjament i que només viuen d'aquest diner de butxaca,
que en diem, no?, que es gasta el turista en aquí,
aquests ho han tingut molts problemes,
perquè, evidentment, no...
La gent ha gastat...
S'ha retingut més la gastar, no sé si perquè tenia menys diners
o per por a veure què passarà
i, de moment, doncs, ensenyem-nos bastant.
I en relació amb això, aleshores, ha augmentat
o continua predominant, en fi, no ho sé,
el client que va a un hotel de la Costa Daurada
amb pensió complerta, o no?
O simplement amb allotjament...
Nosaltres sempre, gairebé el 90% dels nostres clients
tenen una mitja pensió, pensió complerta.
O sigui, l'aturoperació, el treball amb turoperador,
que és la majoria nostra,
és sempre mitja pensió o pensió complerta.
De manera que, en aquest sentit, s'han mantingut.
Aquestes reserves d'última hora fetes per internet
sí que han incorporat bastanta gent
que, a més, agafa l'habitació i l'esmorzar.
Això sí que ha sigut la darrera incorporació,
llavors aquesta sí que les hem tingut, no?
Però la gran quantitat de clients nostres
venen mitja pensió o pensió complerta.
L'estada mitjana?
Això ha baixat una miqueta.
Estem...
Bé, d'uns anys aquí ha baixat moltíssim, eh?
El fa, no sé, fa una sèrie d'anys
ja comptàvem que 10-11 dies era l'estada mitjana,
ara arribem a 4 dies, potser 3 o 4 dies.
Però això s'hauria de matitzar una miqueta.
Primer perquè, tots dos de banda positiu,
un, a l'haver-hi portaventura
i algunes sortides curtes més que s'aprofita més la gent,
forats que abans ens quedaven d'un, dos, tres dies,
no s'omplien i ara s'omplen.
Això, doncs, que, òbviament, és positiu,
fa que el promig d'estada del client baixi,
perquè, esclar, si comptes tots els clients que han vingut,
per tant, aquell que ha vingut un o dos dies,
t'omple l'hotel, a dalt molt bé,
però el promig d'estada d'estada baixa.
Això, per una banda.
I, per altra banda, si hem assolit més clients,
més estades i hem una ocupació millor
i el promig d'estades és més petit,
vol dir que ha vingut més gent.
Perquè, si no, no n'haguessim arribat a aquestes xifres.
I això també vol dir que, si en un moment,
que pot haver-hi crisi o que pot haver-hi por,
ja hem augmentat la clientela,
esperem que aquesta clientela s'hagi fidelitzat,
que s'ho hagi passat bé.
Estem segurs que sí que s'ho ha passat bé,
si més no, per això treballem.
I així, d'aquesta manera,
quan hagi passat la crisi
i quan la gent torni a tenir més alegria econòmica,
potser aquests clients estaran més dies
i encara augmentarem més les nostres ocupacions.
Abans que ha citat Port Aventura,
l'efecte del part temàtic continua sent fonamental?
Continua sent molt important
per aquest complement que us dic.
Uns anys enrere ens quedaven unes quantes habitacions.
Potser el mes d'agost, potser no tant,
però en altres mesos et quedaven habitacions buides
els caps de setmana i no els omplies.
I, en canvi, aquesta vegada, aquest any,
sí que aconseguim un increment,
no potser omplir,
però un increment de clients de cap de setmana,
sobretot gràcies a Port Aventura.
Estem a 30 d'agost,
s'acaba el moment àlgid de la temporada,
però aquesta temporada encara no s'ha acabat.
Estem a punt d'obrir un mes de setembre
que serà una mica diferent,
o bastant diferent,
tenint en compte l'impacte que suposa
per a milers de persones,
per a milers de famílies,
a l'inici del curs escolar.
I teníem un inici del curs
que començava al voltant del 12, 14, 15 de setembre,
i aquest any, com a gran novetat,
començarà una setmana abans.
Començarà dimarts de la setmana vinent,
que és dia 7 de setembre.
Això, des del punt de vista turístic,
els pot afectar a vostès?
Ens pot afectar i ens afecta.
I així és bastant negatiu.
És molt negatiu.
Pensa que nosaltres,
com deia,
la temporada sembla que s'allarga una mica cap enrere,
és a dir,
que s'escurça per davant i s'allarga enrere,
i, esclar,
sense la talla per darrere una setmana,
doncs és molt fort.
Nosaltres hem de considerar
que la temporada més alta,
no et diré l'Àlgida,
però la temporada alta
començava des de Sant Joan
fins al 11 de setembre,
era la temporada alta,
ara, doncs,
d'aquesta temporada alta,
que eren nou setmanes o així,
doncs ens n'han escapçat una.
I això ens ha obligat a reaccionar
i ens ha obligat a avançar tot una miqueta.
I el que era ja la temporada menys alta
que començava abans,
a primers de setembre,
l'hem hagut de fer ja l'última setmana d'agost,
perquè si no,
ja no és només quan comencen els col·legis,
que les famílies se'n van cap a casa
uns dies abans que comencin els col·legis,
no arribaran el mateix dia,
i això fa que aquests últims dies
i la primera setmana de setembre
haguem hagut d'haver d'aplicar preus
i tarifes de temporada mitja
en lloc de temporada alta.
Una reducció de preus,
però que creuen o confien
que servirà per mantenir nivells d'ocupació
d'altres anys?
Això és el que busquem.
Això és el que busquem.
Fins ara,
les previsions que tenim del setembre
són bastant bones,
bastant positives.
baixarà el mercat espanyol,
això ja ho preveiem,
però en canvi ens puja el mercat britànic
i el mercat rus
en relació a l'agost.
Possiblement per això
que he dit els preus abans.
Al baixar el preu,
llavors aquests mercats
han reaccionat a l'alça.
I esperem tenir,
si més no,
la primera quinzena,
vint dies de setembre,
amb unes ocupacions bones.
Després ja a partir del 20-25 de setembre,
llavors ja anem a la baixa.
Hi ha aquestes ocupacions bones?
Què vol dir?
per entendre'ns.
A veure,
per entendre'ns...
Què és una ocupació bona per vostè
al mes de setembre?
Al mes de setembre,
un 80% d'ocupació
seria una ocupació molt bona.
Un 80%.
A l'agost,
no,
a l'agost esperem més del 90%,
evidentment,
i al juliol,
doncs,
un 80% alt.
Però espero que el 80%
sigui que s'ho soleixin,
al mes de setembre.
Això del curs escolar,
que comença una setmana abans,
recordem que té un altre efecte,
que s'han parlat moltíssim
i que segur que en els propers dies
tornem a parlar molt,
perquè quan es va decidir
fer aquest canvi en el calendari,
incluïa allò de la setmana blanca
d'una setmana de vacances,
entre finals de febrer
i principis de març.
No sé si per qüestions de calendari
això a vostès
potser no els afecta gaire.
Aquí a la Costa Dourada
no ens afecta.
Per tant...
Pot afectar la muntanya,
en altres llocs,
però aquí no,
perquè el nostre atractiu
és el sol i la platja.
I no es plantegen
que amb la instauració
d'un curs escolar
que ara tindrà vacances
entre finals de febrer
i principis de març,
No, en principi no.
Primer, perquè, repeteixo,
no és l'atractiu principal
de la Costa Dourada,
no ho notem.
I segon, perquè una setmana
entre mig,
únicament una setmana,
tampoc no crec que comporti
un canvi tan radical
com per poder tornar a obrir
i poder tornar a tancar
no és massa fàcil.
Veurem si això es va consolidant,
si veiem que sí,
que la gent ve,
que hi ha altres atractius aquí,
que la gent respon
amb altres atractius,
doncs possiblement
llavors ja reaccionem i ho farem.
Però en principi no.
previst.
Pot ser a mitjà armini, clar.
Si es va consolidant
aquest nou calendari.
Exactament.
Si veiem que pot haver-hi demanda
i que hi ha demanda de grups,
perquè pensa que
a la Costa Dourada,
tot i que el 80%
dels establiments tanquen,
queda un 20% obert sempre, no?
També amb l'Inserso
i amb altres coses.
Lògicament,
si es veu que aquests hotels
que queden oberts
durant aquesta setmana
tenen un augment de demanda
prou importants,
doncs ràpidament
n'obrim un altre,
és a dir,
que no costa gaire d'obrir això.
Altres aspectes importants,
en fi,
un tele que vostè representa,
els vols de baix cos,
Ryanair,
la presència de Ryanair
a l'aeroport
de les nostres comarques,
tan important és per vostès?
Ens preocupa
que Ryanair
pugui tirar enrere
i, evidentment,
tots sabem que a Ryanair
el que li importava
era Barcelona,
perquè fins i tot
venia a Reus
com Barcelona,
o sigui,
no ens hem d'enganyar
amb això, no?
Però sí que aportava
una sèrie
de beneficis,
de complements, no?
Ryanair, evidentment,
no ens ha de salvar
la temporada,
no ens ha de portar
el gran grup de turistes,
però sí aquests complements
que ens van ajudant.
Pensa que,
com que les despeses
dels hotels
són les mateixes,
augmentar un 1%
més la clientela
representa,
no sé,
pensa que si un hotel
treballa,
per dir una xifra
que no és certa,
però per posar un exemple,
si treballa
amb un,
necessita un 80%
d'ocupació
per cobrir despeses,
per dir alguna cosa,
que el d'establiment
és diferent,
vull dir,
no ho dic com d'això.
si necessita un 80%
i té un 90%,
vol dir que fa el benefici
sobre 10%,
si en lloc del 90%
és el 91%,
que tu per sent
es remeta un 10%
més de benefici,
és a dir,
que és una qüestió
exponencial
que ens anava molt bé
tenir-ho,
i a més a més,
és també una mica
crear confiança
en el sector turístic
de la zona,
en canvi,
quan aquestes empreses
grans
es retiren d'una zona,
creen una desconfiança
en els inversionistes
i en tota la gent
cap a la zona,
i aquests efectes
poden ser evidentment negatius.
I tenen coll avall
que una part dels vols
els deixarà de cobrir Ryanair?
Això és el que ens temem,
a dir que dintre d'uns dies
ha de sortir la programació,
de moment no hi ha programació
de novembre,
a partir del primer de novembre
no hi ha programació
o hi ha molt poca programació
a partir del primer de novembre,
concretament amb el Reino Unit
no hi ha res,
veurem quan surti
la programació
del mes de novembre,
però el fet que ara encara
no estiguin a la venda
els bitllets de novembre
no és bona senyal,
evidentment.
No és un públic fonamental
per a vostès,
per a si és complementari
molt important.
Exacte,
és com he explicat abans,
és un complement molt important
i a més a més
és un recolzament moral
que el retirar-se
és al revés,
ens crea una sensació
que la zona no va bé.
Quan tots sabem que no és així,
que senzillament el que passa
és que ells no podien entrar a Barcelona
i mentre no podien entrar a Barcelona
anaven a Girona o Reus
i ara doncs
ara poden entrar a Barcelona
i llavors ja baixen
aquests altres dos aeroports
que per ells són de més a més.
En fi,
per les viatges que hi ha,
per les destinacions
que encara té en marxa Ryanair
des de l'aeroport de Reus,
bàsicament el client
que vostès els beneficia
era el president de la Gran Bretanya?
Sí, molt sí, molt sí.
Entre altres coses,
perquè,
a part de vols interns espanyols,
que aquí també això
també ens va bé,
el client britànic
fa molts anys que ve,
el tenim molt fidelitzat,
coneix molt bé la zona.
llavors viatjar pel seu compte
i agafar un bitllet
i anar-se'n a un lloc
normalment costa més
quan no coneixes aquell lloc,
quan no coneixes la zona.
També quan no és una zona coneguda
ho fas perquè ja saps
que arribes allà,
ja saps on trobaràs,
saps on són els taxis,
on són els hotels,
les distàncies, etcètera.
I això ajuda molt.
I evidentment,
el fet que el turisme britànic
sigui el majoritari aquí
i faci molts anys que vingui,
doncs ens ajudava molt en aquest sentit.
Per acabar, senyor Padro,
i tenint en compte això
que comentàvem de Ryanair
i del futur,
que pot ser més o menys immediat
que faci desapareixer
algunes línies
que connecten amb el nostre aeroport,
caldrà buscar doncs nous mercats?
I quins creu vostès
que són els mercats
potencials en creixement
de cara al futur?
A veure,
això és una mica difícil de dir,
ja són opinions...
O l'opció del sector
és per consolidar el que ja tenen.
De moment hem de consolidar
el que tenim.
Nosaltres,
una de les grans tresors
que té aquesta zona d'aquí,
i això no dit per nosaltres,
sinó dit per als turoperadors britànics
que ho han calculat,
és que tenim una fidelització
de clients elevadíssima.
Concretament,
una de les principals turoperadors britànics
en el seu estudi
de totes les destinacions
que té tot el món,
aquesta és la que té
una fidelització més alta.
De quan?
De tot el món,
de tots els folletos.
Sí, sí, sí.
De tot el follet que fa.
Però a quan pot arribar
la fidelització?
És a dir,
això vol dir
que els clients repeteixen.
Exactament.
És l'índex de repetidors
més alt que tenen.
I això és un gran avantatge
per nosaltres.
De manera que hem de consolidar això,
hem d'aconseguir
anar augmentant
la categoria dels nostres establiments
i de tots els serveis
que donem
per poder anar...
que l'augment de preus
que es vagi produint
sigui coherent
amb l'augment dels serveis
que estiguem donant,
que la gent
se senti satisfeta
d'aquests augments de preus
que indiscutiblement
s'han de fer
perquè el nivell de vida
aquí és un nivell de vida alt,
però hem d'aconseguir això,
que la gent segueixi venint.
Això és el nostre principal repte.
Mercats nous,
doncs és difícil,
de mercats nous.
Jo abans ho he mig insinuat,
ens agradaria molt
que tornés al mercat alemany,
per exemple.
Ens encantaria,
crec que per aquí
és una possibilitat
de futur important.
Doncs amb aquest desig
ens quedem.
El rus també?
El rus, el rus.
Pot créixer més?
El rus encara està en creixement.
Sí, el rus encara està en creixement.
Tot i que ja fa uns 10 anys que ve,
però encara està en creixement.
El rus encara pot créixer més,
evidentment.
Doncs amb aquestes previsions
a cara a mig termini
acabem aquest repàs
a la situació,
a l'anàlisi
del sector hoteler
que fa el vicepresident
de l'associació hotelera
Salou Cambrils Lapiner,
el senyor Joan Antoni Padró,
que ens ha acompanyat
en un dia com avui simbòlic,
entre altres coses,
perquè representa el final
de la temporada alta, alta
i l'inici d'una recta final
de la campanya turística
d'aquest 2010.
Senyor Joan Antoni Padró,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I que acabi d'anar bé aquest 2010.
Això esperem.
Gràcies, bon dia.
Gràcies, bon dia.