Veiem ara també com sortien de la catedral
i ara estan passant per la plaça de les Cols i el carrer Major,
les autoritats.
Ara veiem la Corporació Municipal
encapçalada per l'alcalde Josep Félix Ballesteros,
però abans, com comentava el Jordi Bertran,
abans de la Corporació Municipal van altres autoritats civils.
Enguany, per exemple,
el president del grup parlamentari de Convergència i Unió, Artur Mas,
el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet,
i alguns altres diputats i senadors a Madrid,
i també diputats al Parlament de Catalunya.
Són autoritats que van per davant de la Corporació Municipal.
Una corporació que, també, com deia abans, el Jordi,
va encapçalada per la senyera de la ciutat.
La banda Unió Musical de Tarragona que tanca la processó.
Veiem ara com enfilen el carrer Major.
I, en fi, des d'aquest punt de vista,
des d'aquesta perspectiva de la plaça de les Cols
i de les escales de la catedral,
es tanca aquesta processó de Santa Tecla.
una processó que us estem oferint en directe
a través de Tarragona Ràdio,
el 96.7 de la freqüència modulada.
També una salutació a tots aquells tarragonins i tarragonines,
o, en fi, qualsevol persona que ens estigui escoltant
des de qualsevol lloc del món,
a través d'internet, a través de la web tarragonaradio.cat.
Segur que hi ha més d'un tarragoní o tarragonina
que, per motius de feina, d'estudis,
per motius personals es troba i fora de la ciutat i fora del país
i potser està sintonitzant en aquests moments
la ràdio de la ciutat.
Aquesta retransmissió és en directe a través de Tarragona Ràdio
i és en diferit a través de TAC12,
que us l'està oferint el diumenge 26 de setembre,
és a dir, l'últim dia de les festes,
des de dos quarts de vuit del vespre.
Una col·laboració entre Tarragona Ràdio i TAC12,
entre la Ràdio Pública, la Ràdio Municipal de la Ciutat de Tarragona
i la Televisió Pública de Tarragona
i del conjunt del Camp de Tarragona.
En fi, podem veure com la gent,
també un cop ha passat la banda Unió Musical de Tarragona
a la plaça de les Cols i al carrer Marceria,
doncs alguns tiren avall, seguint la mateixa processó,
altres segurament encara intentaran pujar cap al Pla de la Seu.
La nostra perspectiva des d'aquí és magnífica
perquè podem veure això,
centenars i milers de persones aplegades
voltant amunt i avall d'aquest Pla de la Seu
i suposem, Jordi, que de seguida arribaran al Vall de Diables.
Potser alguns anys sabien, al cap i la cua, com dius tu,
s'havien gairebé menjat.
Sí, bé, de fet aquesta ampliació
que fa un doble tomb a la plaça del Fòrum
i va parar al carrer,
bueno, a la passeta de Sant Antoni,
permet guanyar una miqueta de recorregut.
Jo crec que ara també això dona un cert marge
i crec que en pocs minuts també hi haurà
la pistonada final perquè entri cap al Pla de la Seu
el conjunt del seguici.
Però jo crec que, en tot cas, aquesta ampliació
que ja es va viure fa uns quants anys
permet això, no?
És a dir, que no tinguis d'entrada una aturada aquí.
Ja hi ha un indicador claríssim
de a quin ritme s'acosta la processó,
que és la quantitat de persones
que ara es van aplegant aquí al Pla de la Seu.
Fa escasament 10 minuts, un quart d'hora,
dèiem, hi ha molt d'espai,
hi ha espai aquí a la plaça de la Seu,
però ara cada cop més l'espai s'està tapant.
Escolta, Jordi, feia senyals
que estan callant gotes?
Sí, estàvem aquí.
És a dir, que l'element...
Però què seria una santa tecla?
Què seria una entrada del braç
sense aquestes gotetes de pluja?
Jo prefereixo que no la tingui, eh?
Però de totes maneres,
escolta, són quatre gotes inofensives, eh?
No em siguis tan exigent.
Aquí als balcons hi ha hagut alarma, ja.
La pluja, de totes maneres...
No, no, no, no.
La pluja ja va caure amb prou intensitat
el primer dia, la primera tarda,
coincidint amb la crida de les festes.
No, però en els últims anys, Ricard,
hem tingut moltes processons,
moltes entrades de braç en pluja, eh?
I algunes d'elles realment contundents.
Jo ho recordo, Jordi,
tu també segurament ho recordaràs.
Sí, forma part del peixatge.
Un parell d'anys que Déu-n'hi-do,
la pluja que ens va caure,
tot just a més a pocs moments
que sortís el braç del temple.
Bueno, forma part del...
De fet, no es va poder fer tot l'itinerari,
no es va poder fer el recorregut
i van haver de fer el recorregut
a l'interior de la seu.
Hi ha hagut vegades
que només s'ha pogut sortir el braç
aquí, treure el cap a la porta...
Perquè què diu el protocol
quan plou intensament?
S'ha de fer dins?
Quan plou no es pot fer.
Ara, depèn de com t'agafi,
perquè, clar,
si tu tens el seguici aquí dalt,
i el tens,
a vegades es pot entrar dins de la catedral,
també en algun cas
s'ha ballat a dins de la catedral
amb el vistiplau del capítol catedral
i llavors l'entrada,
diguéssim-la així,
es realitza només amb un ball
a dins de la catedral conjunt
que també, per als que l'han pogut veure,
també és molt espectacular, la veritat.
I si plou...
No és recomanable, però si es dona, doncs...
I si plou una mica,
què sap què podria passar ara?
Si plou una mica, doncs no res.
Arriba aquí i seguim la festa,
que no passa...
És aigua, és aigua.
I segur que Beneïda,
perquè és el dia de Santa Tecla.
Bueno, de moment han sigut unes gotes...
Quatre gotes, Jordi,
que ets un exagerat.
Bueno, els tècnics aquí,
el tècnic també s'han exagerat.
I el TAC-12
també han fet el mateix...
És més, jo no he notat ni una gota,
jo crec que esteu obsessionats.
Molt bé, molt bé.
Esperem que tinguis tota la raó del món.
Però vaja,
en tot cas sí que hi ha
aquest procés
d'intentar sempre fer l'entrada,
perquè aquesta és una de les premisses,
és a dir,
que sempre procurar,
i més quan ja s'ha sortit,
com és el cas.
En aquest moment,
clar, si es donés el cas,
el que s'hauria de fer
és tirar el més ràpid possible
fins al Pla de la Seu
per fer l'entrada
de la manera que fos.
Home, el pitjor és el que comentàvem
en aquell any,
que el pitjor és que comenci a ploure
i amb intensitat quan surt.
Si comença a ploure,
ara, escolta,
no hi ha més remei
que acabar la processó i entrar.
Vull dir que ja està fet el tema.
Sí, de fet,
per Sant Magí,
no té res a veure
la processó de Sant Magí
ni el volum d'elements,
però Sant Magí va entrar
juntament amb la Corporació Municipal
i recordo el ball de bastons
de Tarragona,
doncs xops, absolutament,
perquè van fer l'entrada
allà al portal de Sant Magí
com van poder, no?
És a dir, això quan ja estàs
recordo Sant Magí,
les autoritats eclesiàstiques,
les autoritats civils
i el ball de bastons picant
una mica com van poder, no?
És a dir, les coses es fan
com es poden, no?
El que està clar,
em sembla a mi,
per l'experiència dels 3 anys
és que aquest allargament
del recorregut fa que
entre el final de la processó
i l'arribada del ball de Diables,
és a dir, entre la cua
i el cap que comentàvem,
això s'allargui,
recordem que enguany
i en el programa de festes
es parla que el processó
puja pel carrer Santana,
plaça del Fórum
i després encara va pel carrer Granada
fins al portal del Sant Antoni,
el carrer Mercè,
la plaça de l'Oli,
peixateries velles
i nou del patriarca.
Aprofitarem aquest instant també, Jordi,
per comentar una altra de les anècdotes,
en fi, no sé si dir-ne anècdotes o no,
d'aquesta processó d'enguany.
Processó o professor?
Enguany, per primera vegada
en el programa de festes,
es parla de professor,
amb EFA,
que és, en fi,
una paraula molt tarragonina.
Hem de trucar als lingüistes o no
per abordar aquest tema?
Cal o no?
De fet,
qui va decidir això,
qui va aconsellar això,
va ser tècnics de normalització lingüística
de Tarragona,
per tant...
És un localisme,
professor, no?
Sí.
Passa que,
com sempre,
jo aquí
m'ho poso amb el tema filològic,
doncs hi ha moltes coses
que no reflecteixen per escrit,
és a dir,
bueno,
no sé,
als principis de la democràcia,
als primers anys,
ara sí que sentim el Vall de Diables de fons,
vull dir que,
bueno,
per tant,
estan entrant aquí
a la passada de les peixateries velles
i estan arribant ara,
és a dir,
això permet...
El que està clar
és que la processó cap.
Dèiem això
que al principi dels 80
va haver-hi el gran debat
sobre si s'havia de traduir
negrito per negret
o negrita per negreta,
com va fer els lingüistes
a la Segona República
en els anys 30
i es va acordar que no
perquè negrito,
doncs negrita,
havien entrat perfectament
dins de la terminologia pròpia,
no?
Ara també
els companys del diari El Punt
i l'Avui
normalment tradueixen
la carretilla dels diables
per carretonada,
no?
O cosa que no és així,
no?
Permet-me un parèntesi, Jordi.
Jo tota la vida,
la gent gran de Tarragona,
gent que ara pot ter 70, 80 anys,
tota la vida
els s'han de dir
professor.
Sí, sí.
Jo tota la vida
he dit processó
i si vols que et diga la veritat,
però si vols que et diga la veritat,
és igual.
Sí, jo crec que no té més
i que en tot cas
hi ha molts casos
en què
la variació
d'una lletra,
d'un fonema,
no acaba determinant-se
amb la grafia,
no?
És a dir,
no passaria res
perquè efectivament
la gent
diu el que sigui.
Aquí hi ha un altre procés
que és el procés
de normalització
que comporta la tele,
que comporten els mitjans
de comunicació,
les escoles,
en què hi hagi una estandardització
de les paraules
i per tant,
doncs,
és molt normal
que aquí es diguin nanos
i a Berga es diguin nans
i no passa res,
no?
És a dir...
I la tele que digui el que vulgui
qui viu la festa
és la gent
al carrer
i continuaran
dintre professor
o processó
en funció
de la seva experiència
festiva.
Sí, sí, sí.
De fet,
jo crec que,
bueno,
si s'accepta
com a tal
és una mica
el temps de debat
que sempre s'ha tingut
entre la normalització
tenint en compte
doncs els trets
més dialectals
o més locals
i el que seria
un estàndard,
vull dir,
jo tampoc.
La curiositat és que
enguany per primera vegada
apareix en el programa
de festes, no?
Amb EFA, no?
I que aparegui amb EFA
doncs això
en un document
escrit
doncs té la seva...
En cursiva, però, eh?
Té la seva gràcia.
Sí, en cursiva, sí, sí.
Però en fi,
però ja apareix.
Veiem samarretes grogues
per aquí?
Són de l'Àliga.
Per això que...
Que celebren els 25 anys
ho han celebrat
aquests dies
d'una manera
molt intensa
amb moltes activitats
més enllà
de les tradicionals
la baixada nocturna
de l'Àliga
s'ha estrenat
la baixadeta
de l'Àligueta
de la Molasseta
i del Lleonet
en Guany Jordi, per cert
i abans d'escriure
l'entrada
del Vall de Diables
al Pla de la Seu
podem també comentar
l'oclusió
que hi ha hagut
d'activitats
per la canalla, no?
És a dir,
el futur de la festa
no sé si
està més assegurat
que mai
però
corre a foc petit
baixadeta
El temps ho dirà, no?
El temps ho dirà
però tenim planter
com a mínim
o com a mínim
que tantem forma planter
Sí, sí, hi ha hagut...
T'ho diu algú
que era molt petitet
Ara en aquest moment
precisament el Vall de Diables
entra
aquí al Pla de la Seu
amb aquesta formació
de carretilla
normal
Aquestes de les imatges
boniques perquè sí
Sí, sí
Però boniques perquè sí
De fet
també no és una imatge
de sempre
perquè avui que el Ricard
comentava aquest canvi
d'itinerari
antigament no s'entrava
per aquest carrer
sinó, vull dir
encara recordem
com
s'entrava pel carrer
per a Iglesias
és a dir, s'acabava de fer
pel carrer Merceria
per a Iglesias
pujava aquí
però clar, la recuperació
d'elements
ha anat fent
buscar les...
S'allarga la processó
s'ha d'allargar l'itinerari
Exacte
De fet, antigament
quan tu parles
d'aquest recorregut nou
encara és un recorregut
jo crec que inferior
al que tenim documentat
en altres èpoques
o per exemple
quan es parla de baixar
el cost del Bou
efectivament
abans arribava al carrer
la Nau només
és a dir que
hi ha hagut una evolució
ara la processó
que seria
més semblant
a la que vam viure
dels anys 70
és la del Corpus
que fa un recorregut
una mica més reduït
perquè només surten
els elements
del Magí de les Timbales
els Negritos
els gegants moros
els gegants vells
i les autoritats
pròpiament
per tant
seria una mica
aquest com hauria quedat
ja veiem també
darrere el Drac
de Sant Roig de Tarragona
que també
doncs
en guany
commemora
una mica també
aquests 25 anys
tot i que es va crear
un any diferent
de l'àliga
cadascú compta com vol
el Drac es va recuperar
l'any 85
l'àliga l'any 86
i
en aquest cas
el Drac de Sant Roc
porta aquest nom
de Sant Roc
no perquè lluités
amb el Sant
en temps medieval
sinó que lluitava
amb Sant Jordi
sinó perquè
els veïns
que el van recuperar
jo us recomano
una visita
a l'aparador
del Jordi Heredia
al carrer
al carrer
Portalet
on veureu
unes magnífiques
fotografies antigues
ja
de fa 25 anys
no?
de gent
d'avui en dia
doncs
molt
molt coneguda
en aquesta
bèstia
que
d'una manera o altra
doncs
també
han fet història
no?
jo crec que també
és important
i potser
també convé
recordar
que en aquest cas
el barri del Cos del Bou
ha sigut un barri
doncs molt
històricament
molt vinculat
a la festa
i que
per exemple
els gegants vells
també han estat
sempre
relacionats
bueno
com a mínim
des de l'any
1904
relacionats
amb aquest barri
perquè
quan ningú els volia portar
van ser ells
els que el van portar
no?
per tant jo crec que
això és
és bo recordar-ho
i aquestes vinculacions
de cada barri
de cada element
de la ciutat
doncs
amb una
icona
amb una imatge
crec que són
especialment
interessants
la gent
expectant
el Pla de la Seu
amb aquesta imatge
que tenim
al fons
del carrer
Nou del Patriarca
amb el
Vall de Diables
darrere
el Drac
i en fi
vindran de seguida
tots els elements
de foc
que portaran
fins aquí
fins al Pla de la Seu
la relíquia
de Santa Tecla
d'aquí uns minuts
també podrem veure
com tots els elements
es van col·locant
al Pla de la Seu
en una posició
per cert
perfectament
estudiar
en el protocol
aprofito
un SMS
que ens arriba
recordant-nos
una cosa
que també és bo
que hi hagi
aquesta participació
perquè t'has equivocat
o perquè t'has oblidat
no, no, no
perquè
precisament
em dic
que el Drac
feia aquests 25 anys
i que
hi ha hagut
concretament
una sèrie de persones
Fernando Rodríguez
la Pac
i l'Antònia Cantos
i el Jaume Uller
que
diguéssim
que fa 25 anys
que surten a la festa
i per aquelles coses
dels oblids
doncs a vegades
no són nomenats teclers
en tot cas
fem esment aquí
d'aquesta aportació
que fan els veïns
del cos del Bou
i del Drac
no, d'una sèrie de persones
que realment
sí que es veu
que fa 25 anys
que participen
desinteressadament
a la celebració
concretament
amb el Drac
i que
d'alguna manera
o altra
també els hi correspondria
aquest honor
el que passa és que
això ja crec que és una mica
difícil de comptar
quantes persones
hi ha en aquesta ciutat
que de manera
absolutament invisible
de manera anònima
i desinteressada
han treballat per la festa
sí, sí
el que passa és que
el català
que l'inventari
de persones
és difícil
però no està de més
sempre que hi hagi
l'oportunitat
ressaltar alguns homes
sí, en aquest cas
com veu que va bé
aquest oblit
també és bo
d'estacar-lo
recordem que estem
en directe
per Tarragona Ràdio
recordem també
que aquesta és una retransmissió
en diferit
per TAC12
que podeu veure
aquest últim diumenge
de festes
el diumenge 26 de setembre
l'últim dia de festes
des de dos quarts de vuit
a través de TAC12
ara són pràcticament
tres quarts de nou
en directe
pels oients de Tarragona Ràdio
tres quarts de nou
pràcticament
d'aquest dijous
23 de setembre
diada de Santa Tecla
i escolteu
tot aquí ho visquem
cada any
i des d'aquesta perspectiva
tu no comences a tenir
una mena de formigueig a l'estómac Jordi?
ara que s'acosta el moment
això de l'entrada
és un moment divertit
un moment divertit
un moment emocionant
i un moment que
si ho visco cada any
però és que cada any
és diferent
de fet l'entrada
és com una renovació dels vots
sí o no?
i l'entrada
i l'entrada
no és una cosa
també
que puguem dir
que estan als orígens
de la festa
sinó que realment
agafa força
en el segle XIX
quan la pirotècnia
es fa més popular
i precisament
no la pirotècnia
aquesta que escoltarem
ara
del Llucefeu
de la Diablesa
del Vall de Diables
sinó de la pirotècnia aèria
que també acompanya
tota la celebració
de fet
té poc a veure
la foto d'avui
amb la foto segurament
d'altres èpoques
i potser també
és un moment
de recordar
qui va començar
fent aquesta festa
possible
i els primers
que van ser
van ser
els 12 gremis
12 gremis
que per exemple
a Reis
determinats
els hi generaven
molt de plaer
hi ha descripcions
per exemple
una del 1514
que una hora
diu
totes les conferies
fanen aquí
els entremessos
amb gran concert
i pleguer tant
ha dit senyor
refereix al Fons d'Aragó
els entremessos
i ciutadans
que dic
els senyors de cònsuls
que anaven tan bé
els entremessos
si mai n'hagués vist
és a dir
el Fons d'Aragó
el 1514
entre les imatges
de TAC-BOTSA
i la veu del Jordi
Bertrand
hem fet una petita
incursió en el temps
hem fet una imatge
una imatge
de viatge
Déu-n'hi-do
la imatge
la imatge
que poden veure
els telespectadors
aquest diumenge
a TAC-12
d'aquesta autèntica
festa de Fau Calçlar
de la Seu
amb el Vall de Diables
sí, jo crec
en aquest moment
peten
el Lucifer
i la Diablesa
a la porta
de la catedral
també com van a la tradició
i ara deixaran
ja pas
que entri
el drac
de la ciutat
jo espero que tinguem
l'habilitat
quan falti poc
que arribi
el braç
a la ciutat
que tinguem l'habilitat
nosaltres modestament
de cedir
el so d'ambient
i deixar de parlar
perquè hi ha un moment
en què entre
els crits de la gent
la música de les bandes
i el so dels elements de foc
val la pena escoltar
només el so de la festa
i nosaltres
modestament
ens retirem una miqueta
tant de bo que tinguem
aquesta habilitat
perquè els oients
i els espectadors
puguin gaudir
sí
en tot cas
intentarem veure
una mica
aquest retrocés
amb la història
també d'aquests elements
els pescadors
sortien a la festa
els joves menestrals
els vastaixos
descarregadors
i forners
els teixidors
de lli
els pagesos
i bracers
els corders
els mestres
de casses o paletes
els fusters
els paraires
els sabaters
els sastres
els ortolans
fixa't si hi havia
cicles formatius
en aquella època
sí
els argenters
i tota una sèrie
d'elements
que d'una manera o altra
encara podem veure
avui en dia
pels carrers de la Paralta
en aquestes cantonades
que encara mantenen
aquests noms antics
d'alguns dels gremis
que hem muntat
i que d'una manera o altra
van fer possible
que això que estem aquí
veient avui en dia
en aquesta celebració
de gran importància
en el calendari festiu
de tots els països catalans
també
tingui un pòsit al darrere
i tingui una història
és a dir
que no sigui
tan sols
una cosa
nova
actual
sinó que també
tingui aquest llegat
que precisament
la renovació del llegat
és el que
el fa
crec
encara més important
i que és això
que estem a punt d'experimentar
d'aquí uns minuts
ja comencen a concentrar-se
tots els elements
al pla de la seu
veiem el drac
la molassa
continuen entrant tots els elements
primer com sempre
ja ho sabeu
del seguici
els elements de foc
i ara és quan comença
aquest incretxendo
que esmentaven fa gairebé dues hores
quan iniciàvem aquesta retransmissió
i que ara comença
ara és aquell moment
que tots esperem
aquesta que veiem
és la víbria
no?
allà al fons
sí, sí, sí, és la víbria
portada per la colla
diables bona mar
del Serrallo
que també
en guany
celebra aniversari
celebra els seus 20 anys
i que precisament
l'altre dia
va recuperar
una de les
tècniques més patrimonials
del foc
a la zona
del camp de Tarragona
i del Penedès
que és la carretillada
aquesta roda de foc
d'una duració aproximada
d'uns 20 minuts
i que
com deien
alguns companys diables
d'altres poblacions
que van vindre a veure-la
doncs
realment
l'espai de la plaça de les Colts
és un espai
idoni
per fer-la
aquesta pràctica
ja tenim col·locat
el Vall de Diables
que són els primers
que han entrat
el Drac
i el Bou
ara la víbria
s'aniran col·locant
podem explicar
aprofitant avui
que també tenim
les imatges
les retransmissions
conjunta de ràdio i televisió
podem explicar
com s'aniran situant
bé
la col·locació
és hereva
de com s'ha anat
recuperant cada peça
de fet
el Vall de Diables
ara sí que plau
Jordi
sí, sí
ocupa una posició central
en el pla de la seu
però és el que està més lluny
de la porta
per un doble sentit
un perquè evidentment
té foc
i pot cremar més
diguéssim
a la part del braç
i de les autoritats
que venen
però també una mica
per un sentit simbòlic
és a dir
realment
el foc
sempre està
a les antípodes
del cel
o del vell
per tant
per això
els Diables
el Drac
el Bou
i la víbria
es col·loquen
a l'altra banda
del pla de la seu
a continuació
es col·loca
la fila de les bèsties
que no tindria foc
és a dir
el lleó
que està més a prop
de la zona
més allunyada
des d'on estem
retransmetem-vos
després
l'àlica en posició central
perquè va ser la primera
bèstia sense foc
que es va recuperar
i la molassa
serien aquestes tres peces
la cucafera
va quedar
ja
en una altra banda
per al seu volum
és a dir
està col·locada
just sota
la façana principal
i tancant el cercle
aquí davant
fent corredor
perquè pugui entrar el braç
es col·loca
el Vall de Serrallonga
el Vall de Serrallonga
és l'únic grup d'armes
de bancarga
i per tant
té una altra posició
aquest matí
m'ho comentaven
doncs
alguns membres
de la corporació
que les salves
del Serrallonga
havien estat molt intenses
s'ha de dir
que doncs
en guany
per primera vegada
doncs
les dosis
estan regulades
per una normativa
que és aquest nou reglament
d'artificis pirotècnics
i cartutxeria
que inclou
aquestes quantitats
amb un gramatge determinat
això fins l'any passat
no mai hauríeu vist
el Vall de Serrallonga
amb aquestes
cantimplores
dosificadores
que en canvi
sí que es podien veure
per exemple
les festes de moros i cristians
de la comarca
de l'Alcullà
el País Valencià
o d'altres poblacions
Jordi
pel que fa a regulacions
hem arribat
ja està tot arreglat
o encara
hem d'anar més enllà
ens hem quedat curts
ens hem passat
sota el teu punt de vista
la teva experiència
jo crec que s'ha fet
una sèrie d'excepcions
que són les que pertocaven
sota el teu punt de vista
home
jo crec que hi ha hagut
un gran acord institucional
perquè això sigui possible
des del meu punt de vista
hi ha un excessiu intervencionisme
de l'Estat
a l'hora d'autoritzar
algunes festes
però bé
això també passa
en els correbous
i passa en els castells de focs
per tant
doncs bueno
podem estar d'acord o no
però
oferim un emperitó
als oients
i als espectadors en directe
vinga va
no és un emperitó
però és
un ball de l'àliga
un pas doble
molt durero també
la liga que es va col·locant
al mig de
en una posició central
mirant
a la porta
a la porta principal
de la catedral
amb aquesta imatge
ara que tenim
per TAC12
un primer pla
realment esplèndid
la liga de Tarragona
amb la seva corona
comptal
que de noia ser motiu
de polèmica
quan va sorgir
perquè la liga de Tarragona
sempre havia portat
la colona reial espanyola
i en el moment
de la recuperació
es va fer un treball heràldic
per posar
la corona
comptal
del comte
de Tarragona
d'herència medieval
i per tant
té aquest nombre
de perles determinades
que presideixen
aquesta peça
i que la donen
aquesta estètica
molt bonica
és un element
en pedigrí
en pedigrí
la corona
és del taller
del Joan Blasquet
la peça
de l'Antoni Mas
l'única peça
de Lleutor
que actualment
surt al carrer
tot i que està
inspirada
i diguéssim
copiada
en el bon sentit
de la paraula
de l'antiga
àliga de Girona
que també
excepte el cap
estava tota construïda
en metall
o està construïda
perquè encara es conserva
el museu
de la ciutat de Girona
jo recordo perfectament
l'Antoni Mas
de Vilaseca
anant a mirar
la peça original
per aprendre
la tècnica
per sisellar
aquesta magnífica
àliga de Tarragona
que es va recuperar
l'any 1986
per part
del Vall de Diables
de Tarragona
que va ser
impulsor
d'aquesta peça
que és propietat
de l'Ajuntament
entre la molassa
mentrestant
la més juganera
la més riaiera
podríem dir
la més divertida
una de les peces
més divertides
la peça que està
més vegades documentada
que s'ha trencat
en la història
de la festa
no aquesta
sinó les antigues
perquè precisament
era una peça
molt moguda
i com bé deia el Ricard
molt juganera
molt atrevida
perquè quan després
acaba ja el braç
i comencen a fer
la baixada
de les escales
de la catedral
diguem-ne que
element i element
fan com una mena
de repte
a veure qui
ho fa més difícil
qui ho fa més complicat
amb les seves campanes
que ha de portar
tota mula
perquè les mules
porten campanes
i no porten
picarols de cavall
per tant també
un altre detall
aquesta peça
també és una qüestió
de pedigrí
si ets mula
o cavall
i el domàs
bé
tot el que seria
tota la coberta
de la molassa
no només el domàs
tot el que seria
tota la gualdrapa
de color verd
amb el serrer i negre
també aquest color
és històric
de la molassa
de Tarragona
ja al segle XVIII
es tenen descripcions
i es va mantenir
així recuperat
fixeu-vos com es col·loca
a supluig
perquè efectivament
quan deia la Yolanda
es tancant algunes gotes
i s'ha col·locat
una mica a cobert
la peça
ja hem vist també
que la cocafera
ha quedat col·locada
just a banda
d'una de les portes laterals
de l'església
de la catedral de Tarragona
i ja no entrarà
més cap aquí
cap al pla de la seu
sí que ho farà
el lleó
que és aquesta figura
que rememora
la llegenda
un dels passatges
de la llegenda
de Santa Tecla
que precisament
s'escenifica
en el retaule
del dia 20
a la nit
que és aquest passatge
en què Santa Tecla
és llançada
a les feres dels lleons
perquè té diferents
martiris de lleons
i se'n salva
se'n surt
després també
una de les icones
molt característiques
de gojos
de diferents
maneres
de representar
Santa Tecla
és aquesta Santa Tecla
amb un lleó
o una lleó
en els peus
i és aquesta imatge
que tenim documentada
amb uns antics carros
que sortien
a la processó
de Tarragona
que eren els carros
anomenats
roques
o castells
que eren uns carros
triomfals
que representaven
diferents figures
de quina època parlem?
estem parlant
del segle XV
només s'han mantingut
a la ciutat de València
i aquests carros
tenen un museu dedicat
la casa de la festa
de València
la casa de les roques
precisament
recull tots aquests carros
que eren una mena de passos
que eren estirats
per cavalls
o bé per persones
i que el lleó
de Tarragona
hem d'imaginar-lo
col·locat en una roca
d'aquest tipus
més que
amb aquesta figura
més moderna
amb les cames per sota
també amb aquesta imatge
preciosa
del lleó
coronat
en aquest cas
per una corona
com a rei
de les bèsties
amb totes les figures
la corona
obre del taller
de Sarramia
en aquest cas
la imatge
és realment fantàstica
el lleó
veiem darrere
la banda de Cardona
a continuació
el magí de les timbales
la banda de la Cardona
que jo diria
la més moguda
de les bandes
que tenim a la festa
tenim els negritos
i després la resta
de gegants
amb una perspectiva
que ens dona
tant les imatges
de TAC12
com la nostra pròpia
que tenim
pels ullens
de Tarragona Ràdio
realment sensacional
de l'arribada
de tots els elements
i el pronòstic horari
es va complint
i també
aquest moment
o aquesta imatge
de veure
el pla de la seu
ple de gom a gom
i aquella sensació
de dir
no hi cap més gent
no hi caben
però hi cabran
acabaran entrant
tots els elements
sempre passa
sí
en aquest cas
els negritos
precedeixen
aquests gegants
moros
gegants vells
negritos
que curiosament
doncs va ser inspirats
en un moment
en què una marca comercial
que era el rom negrita
s'iniciava
i sembla que Bernat Berderol
d'una manera o altra
es va inspirar
en aquells moments
en aquella imatge
que acabaria esdevenint
històrica
de fet la negrita
les imatges més antigues
les tenim amb el vestit
amb la iconografia
de color de ratlles
blaves i blanques
una mica com la imatge
del rom negrita històric
perdona Jordi
tu t'hi fixes
a la banda de Cardona
és fantàstica
jo no recordo
mai una banda
que pugui tocar
coreografiar
i portar aquesta animació
i aquest moviment
hi ha dins d'aquesta banda
una persona
un dels tuves
que és el David Parra
que és una persona
llargament vinculada
a la festa de Tarragona
l'ovació de tot el públic
que hi ha al Pla de la Seu
a la banda de Cardona
quan han acabat
la seva peça
ha desfilat
amb diferents
formacions
de bandes de música
de bandes de Dixilan
etcètera
jo crec que també
li dóna un coneixement
de la ciutat
important
veiem ara
la imatge general
de la banda
que ha fet la seva peça
just al darrere
tenim els negritos
i la resta
de gegants
estan caient
algunes gotes
en fi
però tot això
ho salvarem perfectament
perquè d'aquí pocs minuts
arribarà la relíquia
en el moment més espectacular
de la festa
aquest gegant negrit
té la particularitat
també de ser
de morfologia antiga
és a dir
encara veiem
les cames del portador
és a dir
és un dels símbols
més antics
dels gegants
les faldies
doncs
no es van generalitzar
de manera
doncs global
fins a temps una mica posteriors
també
bueno
alguns detalls
d'aquesta figura
del negrito
doncs
el fet
que sigui
doncs
també
exòtic
un personatge exòtic
amb l'època que es crea
i que es crea
tres anys
abans que la negrita
precisament
la ciutadania de Tarragona
reclamava una companya
pel negrito
perquè el van posar
allà davant
dels altres gegants
i anava sol
no desaparellat
i va ser
el clan popular
el que va fer
que sorgís
aquesta
aquesta parella
tan estimada avui
és a dir
que al llarg del temps
els gegants
se'ls ha anat buscant parella
mica en mica tots
estàvem molt solitaris
pel que explicaves abans
i també per exemple
doncs
aquests gegants vells
del cos del Bou
també dic
que són dels més antics
que hi ha documentats
i les peces són originals
són de l'any 1825
es coneix perfectament
el seu autor
Antoni Verdaguer
que és un dels autors
doncs
més importants
d'imatgeria
d'aquells moments
pertanyia als fusters
de Tarragona
i va fer una feina
que ha perdurat
amb la història
d'aquesta ciutat
i del panorama festiu
i la posició dels gegants
a l'entrada
a banda i banda
de l'entrada principal
de la catedral
els gegants
per una banda
les gegantes
per l'altra
és una posició
una posició de gènere
no sé per què
però les fotos més antigues
ja estan així
i no s'ha volgut mai alterar
al final anem a la tradició
que és el de sempre
ho diu la tradició
ho hem fet així
i ho continuem fent així
i els valls
com els que entren ara
torcs i cavallets
cerculets, patatufs
també tenen el seu lloc
van molt de pressa
te n'adones Ricard
van a un ritme molt picadet
i nervis també
això de l'aigua pot
bé
cada un dels elements
en el moment de ser recuperat
de manera moderna
doncs s'ha col·locat
en un lloc
aquí sí que hi ha hagut
una adequació total
diguéssim
al que
l'espai permetia
a l'espai
no?
sí, sí
per tant
no es podia fer
de massa altra manera
potser també
s'ha de recordar
que algunes peces
doncs
com per exemple
els turs i cavallets
necessiten
per la seva composició
més espai
que d'altres valls
confonem els elements
de foc
amb els llampecs
que hi ha ara
a la ciutat de Tarragona
sí o no?
de lluny
això ja està
molt
de lluny
de lluny
Ricard tens raó
de lluny
però
en tot cas
però fem via
fem via
fem via
els turs i cavallets
van ser portats
durant molts anys
pel gremi de pagesos
i bracers
i precisament
doncs
aquest és un dels elements
que doncs
més anys
està documentat
a la història
de la ciutat
des del primer cavallet
diguéssim
dels primers cavallets
que hi ha a finals del 14
que és
de les primeres notícies
de cavallets
de tot
els països catalans
fins a
pràcticament
a principis del segle XIX
que continuen en mans
d'aquests pagesos
després aquí els pagesos
assumeixen més el rol
de portar
un dels baig de valencians
que dóna origen
als castells
però van ser
un dels elements
també
més importants
va ser recuperar
posteriorment
per les bars
Santa Tegla
i els cavallets
són obra
del Joan Serramià
que és un dels bons
escultors
que ha tingut
la imatgeria
de la ciutat
al costat
d'altra gent
alguns hi ha desapareguts
com per exemple
no els hem dit tots
perquè és impossible
però
la Montse Canudes
va ser
la fantàstica
escultora
que ens va deixar
del Bou
o
d'altres persones
que encara estan
a nosaltres
com la Dolors Veena
autora del Lleó
per posar-ne
algunes
d'aquesta part artesanal
que hi ha darrere la festa
és a dir
qui cuida
qui pentien els gegants
la Magda Bernaus
per exemple
una persona
que se n'encarrega
d'aquestes feines
més
que passen a l'ombra
i que també
és bo recordar
aquest treball
petit
que ja
com en guany
abans feia referència
el Joan Salvador
que és un fuster
que com a obra
visible
no la té
perquè no són els caps
no són les mans
de res de tot això
però si totes les estructures
internes
de moltes de les figures
que surten a la Santa Tecla Gran
i a la Petita
veiem el Vall de Valencians
en aquest passadís
estret
però en fi
passadís
al cap i a la fe
que s'ha obert
el Pla de la Seu
també veiem de fons
el Vall de Cosis
en fi
els últims elements
de la processó
que també tenen el seu lloc
encara que s'hagin recuperat
per relativament poc temps
no?
Sí
tenen el lloc estratègic
que cadascú sap perfectament
on s'ha de col·locar
no sé si com al teatre
posen aquells espadres
al terra
però l'encerten
hi ha un croquis
no hi ha les creus
al terra
i curiosament
ara també
hi ha una alteració
de l'ordre
perquè si fixeu
la part de la colla
castellers de Sant Prés
Sant Pau
s'ha avançat
perquè sempre tenen
molts problemes
per entrar
jo crec que han donat
consignes als pilaners
per saltar-se l'ordre
és que recorden
que han d'aixecar els pilars
quan arribi la relíquia
si no recordo malament
Iolanda
vam estar dient
és que no li durarà temps
d'aixecar Sant Prés
Sant Pau
és veritat
no hi seran
no hi seran
i no podran aixecar
de manera simultània
els quatre pilars
molta picardia
per part de la colla
castellers de Sant Prés
Sant Pau
que ha desviat
bé que els pilaners
cap a aquesta posició
ja del pilar
hi ha nervis
és el que toca
és un moment d'aquells
estem tots ja esperant
que hi arribi
aquell moment culminant
arriben els set pecats
capitals també
fan la seva entrada
al pla de la seu
i les anxes de la Muciganga
també es veuen
al final del carrer
el ritme s'està accelerant
de fet la pluja
acostuma
i de fet hi ha el record recent
del dia de Sant Magí
que la cosa va anar
molt apretada
i així vam anar
que va entrar al Sant
tot sota pluja
però vaja
això ja és imparable
ara és allò
que el temps
se t'escapa de veritat
en guany s'han de declarar
fins diumenge
però en aquest moment
ja una mica
la festa s'està escapant
de les mans
jo crec que
és tot molt més ràpid
és a dir
hi ha aquell moment
de brugir
de moment bastant únic
que tenen aquestes entrades
de Santa Tecla
i que d'alguna manera
o altra
fan aquesta cosa màgica
que pràcticament
no passa en cap altre moment
de l'any
que és que tothom
se senti part
d'aquesta cosa
que es diu Tarragona
d'aquesta ciutat
que es diu Tarragona
i d'aquest sentiment
de pertanyència
amb una comunitat
que precisament
les seves batalles
ha passat a l'estèmia
justament això és el que
exalta
una situació
i un acte com el d'avui
el sentit de pertany
a aquell com col·lectiu
no?
Sí, i amb aquest espai
del Pla de la Seu
que ens porta
doncs
molts records històrics
no?
és a dir
aquí
doncs
en aquesta catedral
doncs
s'han defensat
els murs de la ciutat
durant diferents batalles
no?
l'any que ve
es commemorarà
doncs
el bicentenari
del setge de Tarragona
no?
i la ciutat
malgrat el setge
devastador
no?
d'aquella guerra
contra els francesos
va tornar a créixer
precisament
Santatecla
va ser un dels moments
en què es veu ràpidament
si tu computes
entre el 1811
i la descripció
estupenda
de mitjans de segle XIX
del Pini Soler
però fes que la ciutat
descrius un fenomen
similar al que deies abans
després de la
a l'època de la reconquesta
és un fenomen similar
no?
del fet de Santatecla
que sigui un estímul
de creixement
de la ciutat
sí, jo crec que la festa
ho té
i això
es veu en aquests moments
doncs
molt especials
no?
de fet
els espais
no són casuals
sinó que els espais
tenen
tot
un sentit simbòlic
i no és el mateix
fer l'entrada
del braç de Santatecla
aquí
on estem ara
no?
que fer-lo
a la platja de la Rebassada
és evident
que no
no és el mateix
tenim ja tots els elements
col·locats
i només falten
les colles castelleres
encara es queden
en el Sant Ferrer i Sant Pau
que s'han avançat molt
xiquets de Tarragona
que entren ara
entren els xiquets de Tarragona
i a continuació
entraran també
la jove
i els xiquets del Serrallo
s'havia obert
fins i tot
un paraigües
per tapar
un company
càmera
d'atac 12
però ara fins i tot
s'ha plegat el paraigües
perquè realment
el que cau
només són
quatre gotes
mal comptades
i esperem que això
es mantingui així
durant els propers minuts
perquè el moment
culminant de la festa
el moment culminant
de l'entrada del braç
està
a tocar
a tocar
i que es mantingui
perquè després d'aquest esclat
que tu deies
el moment magnífic
és quan totes les bèsties
comencen a ballar
i precisament l'any passat
per culpa de la pluja
aquest moment de després
que és tan magnífic
no el vam poder gaudir
com tots desitjàvem
justament per la pluja
a veure si en guany
jo a Iolanda ja em perdo
no sé si va ser l'any passat
o fa dos anys
jo no sé
jo tampoc no ho recordo
jo diria que la vam acabar sencera
l'any passat
va ser fa dos anys potser
no ho sé
tant se val
el que importa és que la puguem acabar en guany
la Iolanda està aquí
amb els dits creuats
perquè no passi
que això és el més important
no va perquè és un
és un gust poder gaudir
és un cop l'any
i tant de bo que no ens ho perdem
no?
de fet aquest moment
ara d'entrar a les colles
és un moment
dels que els tècnics
de l'Ajuntament
i les entitats
doncs s'han d'esforçar
perquè realment
doncs no és fàcil
i bueno
és difícil avançar
i entrar a la plaça
per part de les colles
tothom vol estar
però jo crec que avui
s'ha de reconèixer
que Castellers de Sant Pere i Sant Pau
han tingut una idea brillant
que és avançar
els pilaners
jo crec que
quedar-se la resta de components
de la colla enrere
i només avançar els pilaners
perquè hi hagi més espai
tothom
bueno
pateixen per allò de l'any passat
jo crec que tothom
doncs
d'alguna manera o altra
clar vol entrar
però és que per fer els pilars
no cal tota la colla
no?
doncs són d'aquelles coses
que un cop passa a la festa
s'ha d'analitzar
i plantejar-ho per l'any vinent
potser
és igual
continuarà sent igual
segurament
perquè forma part de la festa
també
tothom vol estar aquí
i això és així
i té el seu tempo
no?
aquí
doncs les gralles
intenten avançar-se
bueno
és una mica
ja no són quatre
són vuit gotes
ara són vuit gotes
són vuit gotes
i coloració geomètrica
ja no sé
si aquests de Tarragona
es van col·locant
sí, sí
el ventet aquest
que aixeca les banderes
de Tarragona
que són un dels elements
bonics que tenim
a Tarragona
aquesta bandera
amb aquestes zones
no?
comencen a obrir-se
per aigües
aquí
al pla de la seu
i déu-n'hi-do
ara ja no són
quatre gotes
ni vuit
Ricard
ara plou
plou
plenerament
ja plou
plou
per aigües
els xiquets de Tarragona
mentrestant
intenten accelerar el pas
enmig de la multitud
darrere veiem també
les camises
de color lila
de la jove
i darrere
en fi
moltíssima gent
més paraigües
al fons
del carrer
nou del Patriarca
en la imatge general
d'atac 12
podem veure
els primers paraigües
com s'han desplegat
els colors
de les camises
de les colles castelleres
les ratllades
dels matalassers
podem veure també
com
algun dels gegants
els protegeixen
amb un plàstic
jo crec que s'han de fer
uns xubesqueros
arregladets
i els gegants
vells
són extraordinaris
la colla
molt preparada
saben que porten
les peces
i s'estima
les seves peces
i està claríssim
que la seva gent
no deixa que passi
res a les seves peces
Jordi Jolanda
esteu preparats
per retransmetre
una entrada
una mica diferent
del braç
jo diria que
molt accelerada
serà
i també us diré
jo estic segura
que podrà entrar
però en aquest moment
dius com
pot entrar
el braç
en aquest moment
si és que no hi ha
un pas
els gegants
estan entrant
alguns a la catedral
per protegir-se
de la pluja
que s'estan
el braç
ja enfila
el carrer nou
de Patriarca
jo crec que això
ja
ara no té aturador
és a dir
el braç entrarà
i veureu
entrarà
enmig del ball
en aquest cas
també dels paraigües
jo crec que
és evident
i els pilars
de les colles castelleres
poden preveure
els faran
encara que sí
aquesta entrada
ara s'entrarà
com toca
clar
què passa
els músics
per exemple
potser no podrem gaudir
de la part més sonora
d'aquest moment
els músics estan entrant
també
els instruments
s'han de protegir
d'aquí no res
sentiràs la primera salva
de pirotècnia
i ja veuràs
que les salves
aquestes
jo crec que
conjuren
tots els esperits
de la pluja
des d'aquí ja veiem
el braç
com comença
com comença
ja
entrar al pla de la seu
el braç
ja el podem contemplar
des d'aquí
en aquest moment
passant ja
per davant
de la moxiranga
per davant
dels primers valls
per exemple
la moxiranga
està muntada
perfectament
igual que muntaran
també
però escolta
què farem
sense músics
estan entrant
tots a dins
de la catedral
aquest moment
no pot estar
sense música
la cucafera
s'està aixecant
també
les salves
tiren igual
jo crec que és una mica
funcionarà igual
ja els veuràs
com el font
mira els castellers
de Sant Pere i Sant Pau
i del Serrallo
ja comencen
a fer la pinya
a aixecar el pilar
que potser és dubte
no no
mira mira mira
comencen a aixecar el pilar
i tant
la relíquia va avançant
amb un pas
realment molt ràpid
perquè la pluja
comença a caure
amb una certa intensitat
veiem també
els diferents elements
però els festers
fixa't-hi
no tenen por
de la pluja
la gent aclama
el braç
de la patrona
de Santa Tecla
que comença
de mica en mica
i en la mesura
del possible
entra per aigua
comença a avançar
cap a l'entrada del pla
l'únic que no farà
perquè és que és impossible
girar-se cap a la sota
no podrà
no podrà
però de moment
està parat
l'àliga
li han posat
el seu plàstic
també
però continua ballant
plastificada
però balla l'àliga
jo crec que porta per aigua
fins i tot el mossèn
el que no
el ball de Valencians
també s'ha aixecat
els pilar
comencen a aixecar-se
i entra el braç
a la catedral
en aquest moment màgic
del dia de Santa Tecla
els diables comencen
a encendre les carretillades
ni pluja ni res
l'europell
ja cau l'europell
Jordi
magnífic l'espectacle
és magnífic
i ara entra
entra al braç
de la patrona
el ball de Valencians
també
amb la torreta aixecada
ens esborronem
i no de l'aigua
que ens cau a sobre
sinó realment
del moment
absolutament emocionant
que estem gaudint
i compartint
amb els oients
de Tarragona Ràdio
i els espectadors
de Taxotxia
i ara a l'aèria
també en aquest cas
de la bibliotècnica
Volcano
que va guanyar
el concurs de focs
també es suprallar
ara no s'hi veu res
tot es veu de fum
els tocs de campanes
és el moment
aquell brillant
i el serrallo
que descarrega
el seu pilar
aquí a l'entrada
de Santa Tecla
la corporació
mullada
la Guàrdia Urbana
mullada
s'estan mullant
els micròfons
Ricard
que és el que toca
en aquest moment
és a dir
que Santa Tecla
es conjura
amb la pluja
i es fa l'entrada
entren les autoritats
municipals
que són els últims
de la processó
entren ara
la processó
i aquest és el so
de la festa
l'alegria
dels tarragonins
i tarragonines
que canten
improvisadament
l'emperito roca
i el ramat
de pirotècnia
també
molt bo
per Paracàs
i a més
amb els trons
de bis finals
també
l'alegria
l'alegria de la festa
de la música
però ja veus que la banda sonora
a capa
no necessitem instruments
l'alegria de la festa
tarragonins i tarragonines
de manera improvisada
quan el braç
ha fet la seva entrada
espectacular
espectacular a l'interior de la catedral
veiem una imatge
una imatge realment fantàstica del pla de la seu
amb centenars
i milers de paraigües
de colors diferents
que li donen realment
una estètica
ara sí que és l'emperito
ara sí
una imatge bastant diferent
a quan no plou
però també
molt bonica
i bueno
desafiant
com pertoca
doncs aquesta pluja
d'aquest 23 de setembre
de l'any 2010
i des del pla
i des de la plaça
de les Cols
amb les escales
de la catedral
veiem ja els elements de foc
a punt de baixar
amb el ritme
de la pel·lícula
però Ricard se l'emporta
sens dubte
el pla
el pla i la gent
que l'emple aquest pla de la seu
els tarragonins i tarragonines
jo crec que ara aquí
ja és igual
els elements
perquè pràcticament
ja ni els veus
jo crec que
és una mica
el moment aquest final
en què
el caos aquest organitzat
que existeix
aquesta sinfonia
de colors
de músiques
de paraigües
que ja serà
amb aquesta baixada
també d'ara del foc
encenen
el ball de Diables
que faran
baixen
amb els portuguesos
que és aquest element
també característic
que es va incorporar
a partir de la presència
de la pirotècnia
Úbeda
ja fa molts anys
aquí a Tarragona
i que actualment
ja es fabrica
amb la denominació
de Tarragona
per part de la pirotècnia
igual
de Canyelles
i baixaran darrere
bueno
això ja serà una mica
càmpic
és complicat
perquè rellisca molt
el terra
i a vegades
aquests elements
del seguici
aquestes figures
renuncien
en cas de pluja
perquè és molt perillós
rellisca moltíssim
el paviment
de les escales
en aquest moment
ja es fa el que es pot
l'àliga potser
no baixarà
està protegida
està protegida
per un plàstic
com hem pogut veure
les imatges
que ens ofereix
la televisió
les imatges
de televisió
ens ofereixen
una imatge fantàstica
dels diables
baixant pel carrer
si no m'equivoco
allà
amb la càmera
de TAC12
absolutament foada
pel Quebec
és a dir
perquè
ja està
puntets
amb alguns moments
la pluja
realment Jordi i Jolanda
ara és intensa
ha arribat en el moment
en el moment de l'entrada
ha estat un efecte
que formés part del decorat
ha estat un efecte adicional
que ens ha volgut
de fer regalar Santa Tecla
vull dir
aquest moment
algun dels elements
el bou
em sembla que va
cap a les escales
valent valent
vol baixar
jo crec que la gent
ara també baixarà
la majoria
dels que puguin
la vibria
em sembla
el drac col·locat
hi ha el drac col·locat
per tant
la majoria
d'elements
potser els elements de foc
no sé si són els més atrevetits
per fer
aquesta deixada caòtica
perquè ara estàs aquí dalt
llavors tens dues opcions
o t'amagues
o tires cap a baix
llavors jo crec que és el moment
l'únic que no hem vist
com abans comentàvem la Jolanda
és aquests
sortidors aèris
és veritat
ja és el segon any consecutiu
que els sortidors aèris
no hi són
que creuen
aquest pla de la seu
i que la veritat
li donava molta especularitat
això ens ho comentaven
aquest matí
els companys
de l'administració
de Sant Fèlix
Vilafranca
que és un dels punts
en què una mica
l'entrada de Santa Tecla
guanya clarament
el Sant Fèlix
i bueno
que quedaven una mica
jo crec que
arrodonien
aquesta presència
per contra
crec que avui
l'Oripell
ha estat
molt més ben tirat
que no pas l'any passat
i crec que ha arrodonit
molt també
aquesta entrada
per Aiguera
és el so de la festa
és el so de la festa
malgrat la pluja
el so
la música
el pla de la seu
a la plaça
de les Colts
amb aquestes imatges
espectaculars
dels elements
de foc
alguns han baixat
les escales
veiem com
en fi
faran ara
la seva baixada
a bon ritme
pel carrer
Major
després
d'haver actuat
a la plaça
de les Colts
en fi
en un altre dels moments
més màgics
de la nit
de Santa Tecla
també seria bo
explicar
com va començar
aquesta baixada
perquè
realment
aquesta baixada
no es feia
era de rigorós
pas
pel que seria
el Pare Iglesias
i el que res més seria
i un bon dia
doncs es va decidir
tirar pel recte
i qui va començar
qui ho va decidir
amb els que van al davant
sempre
els diables
que per això
són els primers
i són diables
doncs
ells ho van decidir
es permeten aquestes llicències
és una cosa
que era també
lògica en aquell moment
perquè era una manera
d'agilitzar
la sortida d'aquí
al Pla de la Seu
per exemple
en aquest moment
avui
en una situació
com la que hem viscut
les escales
et donen el joc
evident
de poder marxar
i després
per altra banda
també crec que
és interessant
de veure
com les escales
els elements
recuperats
de la festa
ja han aconseguit
també reinventar-se-les
perquè
les escales
se les devem
doncs
als nostres ancestres
que les van construir
els pilaners
del segle XIX
que es van barallar
entre ells
i van fer aquestes competicions
per pujar-les
però està clar
que la festa
del segle XX
les torna a utilitzar
i se les recrea
cada vegada
i avui en dia
la baixada
doncs
totes les baixades
que té la festa
la baixada
de la nit del XXI
la d'ara
la tarda
la de demà
al migdia
els pilars
totes aquestes baixades
de les escales
de la catedral
són un moment especial
i aquests
20 esglaons
que té
les escales
aquesta grada natural
una mica
ens recorda
aquesta manera especial
que té
aquesta plaça
de les cols
que només
penso que
només és comparable
a la plaça
de la Patum de Berga
aquest anfiteatre natural
que tenim
a les Tarragones
i els Tarragones
i que li dona
aquest caire
absolutament distintiu
aquest moment
després de l'entrada
del braç
és realment
impressionant
però tinc la sensació
Jordi i Holanda
que avui la pluja
a última hora
ha contribuït
que ara
la gent
encara
estigui més contenta
i tingui més ganes
de ballar
i de cantar
l'emperito roca
que és l'himne
d'alguna manera
de Santa Tecla
perquè és un no parar
tot i que
l'àliga s'ha quedat
al mig del pla
amb el seu plàstic
ben protegida
i també veiem
la molassa
amb un altre plàstic
que la cobreix totalment
aquí veiem
sentim
els aplaudiments
de fons
de la gent
mentre la víbria
baixa
per les escales
de
per les escales
del pla
de la plaça
de les cols
i del pla de la seu
el pla de la seu
ja
ja fa olor
també a pluja
crec jo
en aquest moment
barrejat
amb aquesta
amb aquesta
pirotècnia
dels grups
de foc
amb les armes
de la pòlvora
de les armes
del Serrallonga
amb la música
que se'n va escapant
i bueno
i ara
una mica
amb aquesta baixada
en què
veiem des d'aquí
els tècnics
de l'Ajuntament
concentrats
davant de la porta
de la catedral
en què
jo crec que hi ha un moment
que se t'escapa tot
i que
els grups van
una mica
com poden
i que l'organització
fa el que pot
perquè això
vagi funcionant
però ja
penso que fins i tot
els mateixos elements
fan més ja
del que habitualment
i el que deia el Ricard
la pluja no fa que la gent
s'acobardeixi
el plou
no no
la gent continua la festa
i Déu-n'hi-do
perquè encara la festa
aquesta nit segueix
hi ha focs
actuacions
és a dir
la festa de Santa Tic
la continua
i aquest any més que mai
perquè recordem que les festes
oficialment no s'acabaran
fins al proper diumenge
i torna
i torna
malgrat la pluja
ara ha baixat
una mica
la intensitat
de la pluja
però torna
la música
de les bandes
enmig dels paraigües
moltíssima gent
al pla de la seu
i en fi
amb tots els elements
de foc
ara també
amb el ball de Sarrallonga
baixant per les escales
fins a la plaça
de les Cols
més música
és l'emparito roca
és la música
de la festa
de la festa
quina millor manera
que acabar la retransmissió
que
és una sintonia perfecta
amb l'emparito roca
de fons
una manera
ideal
perfecta
per acomiadar
els nostres comentaristes
Jordi Bertran
i Yolanda García
gestor cultural
periodista
respectivament
tarragonins
tarragonines
que avui ens han acompanyat
per fer
aquesta processó
i l'entrada
del braç de Santa Tecla
a través de Tarragona Ràdio
en directe
i de TAC12
en diferit
alguna cosa
per acabar
Jordi
Yolanda
home
no ho hem dit
en tota la retransmissió
visca Santa Tecla
i visca Tarragona
i tant
visca
visca Santa Tecla
visca Tarragona
Yolanda
Jordi
gràcies
i fins la propera
ha estat un plaer
gràcies a vosaltres
ha estat un plaer
compartir aquesta retransmissió
amb Jordi Bertran
i amb Yolanda García
transmissió en directe
a través de Tarragona Ràdio
transmissió
en diferit
a través de
TAC12
des d'aquest punt
del Pla de la Seu
amb les imatges
de la plaça de l'Escolzi
al carrer Major
i amb el so
de l'emparito roca
tanquem
aquesta retransmissió
de la processó
de Santa Tecla
des d'aquests micròfons
molt bona festa
Major a tothom