logo

Arxiu/ARXIU 2010/ENTREVISTES 2010/


Transcribed podcasts: 1313
Time transcribed: 17d 17h 13m 33s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Moltes gràcies, senyor president. Bona tarda a tots terragonins, presidència.
Quan has de fer la presentació i llegir el currículum de la pregonera de les nostres festes,
que és a més senadora de la ciutat i coneguda a tot el món mundial, la cosa es complica una mica.
Em fa respecte dir alguna cosa que no sigui prou adient.
Així doncs, vaig creure que el millor que podia fer era demanar a ella que m'expliqués
i que em digués què és el que podia o no podia dir a l'hora de llegir el seu currículum.
Així doncs, el que explicaré ara és una mica collita d'ella i collita meva,
perquè si fos només d'ella ja podria ser ella mateixa qui ens expliqués la seva vida.
Per tant, hi he afegit unes quantes coses que ara els hi explicaré.
Comencem doncs.
La senyora Natàlia Rodríguez Martínez neix a Tarragona el dia 2 de juny de l'any 1979.
Li he demanat permís per dir l'edat, però com que és jove m'ho ha permès.
Va realitzar els seus primers estudis a la nostra ciutat, al Col·legi de la Mare de Déu dels Àngels.
I als seus set anyets la noia va començar a córrer i va començar a demostrar les seves qualitats.
I el seu pare, l'Enrique, que igual que la seva mare, la Juan, i són persones molt amants de l'esport,
van començar a intuir que la cosa anava en sèrio.
I sovint, veient-la córrer, l'Enrique li deia
Ai, mi niña, que vas a ser campeona del mundo.
I ella va seguir corrent i corrent, malgrat que sovint s'enfrontava a la incomprensió i a l'enveja dels seus companys d'escola
que li van treure un mal nom.
Li deien la Llegua.
I ella s'enfadava molt.
I es va enfadar tant que un dia va sortir de l'escola i es va perseguir a tota aquella canalla que li deien la Llegua.
I els va enganxar, com no.
I al mig del carrer, i com ella diu, les agarré i les dip al pelo.
I va seguir corrent i corrent.
I els 11 anyets ja feia curses organitzades per les associacions de veïns durant les festes majors dels barris.
I sempre arribava a la meta la primera.
I això enrabiava, com no sabeu prou, els seus companys de cursa, que quasi sempre eren nois
i no podien suportar que fos una noia qui els hi passés la mapa a la cara.
Més tard, va estudiar Administració a l'Institut Vidal i Barraquer.
Però, com tots vostès podran comprendre, això d'estar vuit hores asseguda en una cadira,
davant d'un ordinador no estava fet per ella, que el que li agradava era córrer.
I va seguir corrent i corrent.
I tota la seva família i ella mateixa van comprendre que el seu futur estava en l'atletisme.
Va estar a l'Escola d'Atletisme del Nàstic i al Dides.
La seva especialitat és al migfondo.
I en l'actualitat posseeix la plusmarca espanyola dels 1.500 metres llisos,
rècord que va fer el 28 d'agost de l'any 2005.
Però abans d'això, en va guanyar un munt de medalles.
I va participar als Jocs Olímpics de Sindel,
al Campionat del Món de l'any 2001, al Campionat d'Europa de Múnica,
al Campionat d'Europa d'Àmster,
al Campionat d'Espanya absoluta dels anys 2000, 2001, 2002, 2003, 2004,
als Jocs Olímpics d'Atenes, al Mundial d'Aletisme de Helsinki.
I deixeu-me que respiri, perquè té tants premis que ja no es poden ni recitar.
Però va ser l'any 2007, quan la Natàlia va guanyar la seva millor medalla.
El dia 10 de novembre d'aquell any va néixer la Lupita,
la seva filla Guadalupe, que és la seva fan més incondicional.
I és qui l'ha acompanyat en els moments més difícils.
Perquè quan la Lupita tenia sis mesos,
i en plena preparació dels Jocs Olímpics de Pequín,
la Natàlia va patir una lesió
i no va poder córrer durant sis setmanes.
Us penseu que es va estar quieta?
Doncs no.
De cap manera.
Sabeu què va fer?
Doncs va preparar la carrera en elíptica al garatge de casa seva,
amb la Lupita dormint a la seva cabasseta
damunt del banc on la Natàlia feia els abdominals.
I al cap de dos mesos i mig d'aquesta lesió,
la Natàlia aconseguia el sisè lloc als Jocs Olímpics de Pequín.
I corrent i corrent, després, n'ha guanyat moltes més de medalles.
En els europeus de Torina el 2009,
el Mundial del Latisme de Berlín també en el mateix 2009,
el Mundial del Latisme de Doha-Katar l'any 2010,
el campionat del Latisme de Barcelona,
i així podem anar seguint.
I tantes i tantes medalles ha aconseguit la senyora Natàlia
que si un dia decideix penjar-se-les totes al coll al mateix temps,
tindrà problemes a les cervicals.
Els hi ben asseguro.
El mes de març de l'any 2005,
el ple d'aquest Ajuntament de Tarragona
li va concedir el mèrit als serveis distingits de la ciutat
per la seva tasca en l'atletisme
i per portar el nom de Tarragona ben alt.
I des del dia de la seva constitució,
la Natàlia és membre del Senat tarragoní
i una tarragonina fidel
que mai, mai ha tingut un no
quan se li ha demanat una col·laboració.
I és per tot el que us he explicat
que el consistori en ple d'aquesta ciutat
li ha demanat que sigui la pregonera
d'aquestes festes de Santa Tecla.
I jo, personalment,
li demano que si li ha plegut la presentació
em deixi ser una de les seves pitxilles.
Amb tots vostès, doncs,
la pregonera de Santa Tecla 2010,
la senyora Natàlia Rodríguez.
La regidora Rosa Roselto
ha fet un repàs a la trajectòria personal,
però també a la trajectòria professional
de la pregonera d'enguany,
de Natàlia Rodríguez,
a punt de començar el pregó,
ha acudit a la cita amb texans,
amb una jaqueta negra
i amb el cabell llis,
sense agafar.
Pren la paraula.
Us enganyaria si no reconegués
que em fa una miqueta de respecte
aquest càrrec que se m'ha designat
pel dia d'avui.
Per un personatge com jo,
que s'ha passat les tres quartes parts
de la seva vida corrents,
no és gens fàcil ser la pregonera
de les festes de Santa Tecla.
Per una banda,
perquè la idea que tenia jo fins ara
del qui dóna la benvinguda
a aquest gran esdeveniment
és adonar ser important,
impactant per a la ciutat,
respectable, seriós,
algú a qui les paraules
li flueixen com respirar,
algú que planta cara a tot
i no surt corrents
després de sentir un,
als seus llocs,
de veu greu i ferma.
I d'altra banda,
perquè és un rete molt gran,
mantenia els pompis
a sobre d'una cadira
més de mitja hora seguida.
Quan porto deu minuts,
noto que els peus comencen a votar
com dient,
Iep, nena,
tens un mal dia o què?
Així que he d'anar negociant
el temps contínuament
amb aquest parell.
Aleshores,
quan ja sembla que la cosa funciona
i sents que la inspiració
s'està fent lloc al teu cap,
és quan puges al nivell 2
de dificultat
i apareix un terratrèmol
petit i ròs dient
«Mama,
què fas?
Què fas?
Vull l'Epi el Blas!
L'Epi el Blas!»
I jo dic
«Déu meu!»
I penso
quan vellis l'àliga,
la cocafera,
la molasseta,
els poques voltes
de l'Epi el Blas
no tindran res a fer.
La veritat és que
a mesura que em faig gran
visc aquestes festes
amb més il·lusió
i expectació
perquè ja sóc conscient
de les activitats que es fan,
del que es pot arribar a gaudir
i sobretot
que passar-ho bé
només depèn d'un mateix
perquè la resta
ja la posa a la nostra ciutat
amb el seu passatge
pre de cultura,
natura
i bona climatologia.
Què més podem demanar?
Personalment
és tot un luxe
poder fluir
de la festa gran
en una època tan bonica
com és el setembre
perquè curiosament
és el mes de la tardor,
la meva estació preferida.
Tenint en compte tot allò,
creieu-me quan us dic
que és tot un honor
per mi pregonar
les festes de Santa Tecla
d'enguany
i més encara
quan aquest 25 de maig passat
la Generalitat
li va atorgar
la denominació
de festa patrimonial
d'interès nacional
que la inclou
entre les 10
més populars de Catalunya.
Si a aquesta circumstància
li sumem
que els xiquets de Tarragona
fan 40 anyets
i l'Àliga 25
des de la seva restauració
ja poden estar convençuts
que aquesta Santa Tecla 2010
és més especial que mai.
Per això,
ciutadans i ciutadanes,
us animo
a que us ens sentiu orgullosos
de viure en una ciutat
com aquesta
i tenir l'oportunitat
d'estrenar aquest nou títol
sortint al carrer
i assegurint l'ambient
que ens dispensa Santa Tecla
durant 10 dies
perquè exactament
això és el que faré jo
en la meva petitona.
La veritat
és que em fa especial il·lusió
ja que els quasi 3 anyets
aquestes són
les seves primeres festes.
Jo me n'ocuparé
de que l'Epi i el Blas
se'n vagin de vacances
una bona temporada
perquè crec que la Santa Tecla Petita
ja els queda massa gran.
I sí,
ho haig de reconèixer.
Em moro de ganes
de veure-la participar
a la peonada
perquè està clar
que els pares
el que volem pels seus fills
és que siguin feliços.
Però què carai!
Ara que no ens escolta ningú
que practiqui esport
que és salut
i a més a més
és el que ha fet la seva mare.
I és que com no podia ser
d'altra manera
jo he participat
molts cops a la peonada.
És ben curiós
però realment
se'n posa un nus a l'estómac
només recordant
aquells matins
quan a dos quarts de vuit
em despertava
el soleu de l'espremadora
i un regust àcid
se'n colava pel nas.
Aquell era el ritual
dels diumenges de cursa.
pare matinador
preparant l'elixir de l'èxit
suc de taronja.
Però no era
un suc de taronja qualsevol
no
era molt especial
perquè se suposa
que aquest líquid
havia de substituir
el meu gutet de llet diari
perquè no em fes mal
la panxa.
Doncs bé
no sé com m'ho feia
però sempre acabava deixant
una vomitadeta taronja
al terra de l'arribada.
Vaig necessitar
una desena d'experiències
tan agradables com aquesta
per arribar a la conclusió
que realment
els sucs de taronja matutins
no s'havien inventat per a mi.
Però i què?
quina importància tenia
tota lleu.
Es donava la circumstància
de que petita Natàlia
amb les seses putetes
d'ocellet
ja era feliç
solament per fet
d'haver agafat
la pàjara del segle
a la cursa més esperada
de l'any.
L'esdeveniment atlètic
més important
de la ciutat de Tarragona
la peonada de Santa Tecla.
És que només escoltar el seu nom
les cames s'entremolen.
Si tot el denominat
millor entrenador nacional
d'elettisme 2009
alias Miguel Escalona
la prepara
com a objectiu
de la temporada.
Amb això
que ho dic tot.
No puc amagar
estimats
com a ciutadans
una certa
enyorança
perquè actualment
i des de fa uns anys
per desgràcia
o per sort
segons com es miri
l'atletisme
s'ha convertit
en una cosa
molt i molt avorrida
i cada any
se'm creuen
pel camí
uns europeus
olimpiades
o mundials
que fan malbé
la meva preparació
per la peonada.
Ho podeu creure?
És indignant
i potser
us sona fantasmada
però ho dic
molt seriosament.
No es pot comparar
l'ambient festiu
de Germano
i d'Unió
que et sedueix
a la cursa tarragonina
per excel·lència
amb l'atenció
d'un gran campionat
i a més a més
fora de casa.
I ja que comencem
a ficar-nos
en el món
de les sensacions
què us sembla
tarragonins i tarragonines
si parlem dels castells
de tota la gent
que conforma
cada colla
sobren les paraules
però si has de definir
amb una sola
l'ambient que es respira
a la Diada Castellera
del dia 23
aquesta és emoció.
No puc evitar
reviure el meu cap
quan tenia 8 anyets
i anava a veure'ls
a sobre
dels espatges
del meu pare.
Em sentia molt gran
admirant la multitud
expectant
des d'aquella perspectiva
però era sentir
els grellers
i ràpidament
una processó
de figures àgils
s'unien les unes
amb les altres
com si es tractés
d'una gran família
formant una torre altíssima.
Ara
poseu la cançó
de Break Heart
de fons
Déu-n'hi-do
i ara els aplaudiments
de tots els espectadors.
És impressionant.
Mai deixo d'emocionar-me
sempre he sigut
una mica ploranera
però amb una cosa així
ningú se salva
del maleït
que t'oprimés la gol
cada cop que et deixes
emportar
per l'eufòria
d'un gran moment.
Són sensacions
molt boniques
que sincerament
crec que val la pena
experimentar.
És curiós
perquè jo solament
parlo com a espectadora
i si des d'aquesta perspectiva
ja em sembla impactant
no vull imaginar-me
el que es pot arribar
a sentir
formant part de la colla.
I parlant
d'actuacions impactants
tinc una espineta clavada
la baixada de l'àliga.
Sí, ho confesso
no ho he anat a veure mai
i no és per mancar de ganes
ben bé és el contrari.
Degut a motius
desdiversos
a unes servidores
li han passat de llarg
moltes santa tecles
sense poder sentir
aquest subidon
de la baixada.
A més a més
tinc un deute pendent
amb aquest animalot
i és que l'àliga
en commemoració
del seu 25 aniversari
va decidir convertir-se
en Natàlia
a botetes d'ocellet
per un sol dia
participant
a la peonada
diumenge passat.
Malauradament
m'ho vaig perdre
i l'he de compensar
d'alguna manera.
Per això
vull aprofitar
que sou tots aquí
i anunciar-vos
la bona nova
perquè d'aquest any
no passa.
Aquesta nit
senyores i senyors
nens i nenes
us trobaré a la Natàlia
a botetes d'ocellet
dançant entre la multitud
que acompanya l'àliga.
I no s'hi podeu imaginar
l'illusió que em fa.
Això sí
ho gaudiré com ningú
us ho asseguro.
El cas
és que m'agradaria moltíssim
parlar de tots els esdeveniments
però és tan difícil
parlar-ne com viure'ls
ja que hi ha tantíssimes
activitats on participar
que és impossible
arribar al tot.
La clau és tant
saber deixar
s'emportar
per la màgia
de cada acte
que escollim
i assegurir l'ambient
com si fos
el nostre últim dia.
Sentir
com batega la ciutat
més plena de vida
que mai.
En definitiva
sentir-nos
de Tarragona.
Perquè
sabeu?
Jo em sentia
de Tarragona
quan
amb 8 anys
corria la peonada
o quan anàvem
amb els meus pares
i la germaneta
a prendre un gelat
a la sirvent
o quan senzillament
espantava els històrics
anys de la plaça Imperial
tocava els cel·les
bronxadors
del mític parc
del Fortí
o prenia uns tapetes
a la Puda
admirant els valents
cambrers
que havien de fer
l'2001
per sortejar
els cotxes
que passaven pel carrer.
Però també ara
amb 31
em sento tarragonina
i que els tarragonins
són la meva gent.
El sento ara
i el sento
quan et trobo
a milers de quilòmetres
amb el coba
tegan com mai
i el peu dret
embotit en una sabatilla
de claus
fent cara
a la línia de sortida
d'un gran campionat.
I ho sento
quan trepitjo
l'arribada en primer lloc
amb el nom
de la meva ciutat
estampat al pit
o quan guanyo
un mundial
i no em deixo
pujar al podi
i també ho sento
quan penge
en una meia
de bronze al coll
i són a l'himne nacional
per una altra companya d'equip.
Però sobretot
ho sento
quan arribo a la meva ciutat
i em trobo de cara
a una multitud anònima
cridant el meu nom
acompanyant la meva família
i amics.
Això, estimats concitadans
no m'ho treu ningú.
És un sentiment únic
no té preu
i per mi
és tot un honor
ser la vostra pregonera
d'enguany
i poder-vos dir
que sou grans
tarragonins i tarragonines
i us toca viure
unes festes úniques
com vosaltres
així que gaudiu
tot el que pugueu
us ho mereixeu.
Visca Tarragona
i visca Santa Tecla.
10 minuts
ha durat
el pregó
de Natàlia Rodríguez
que ara
acompanyen
amb aplaudiments
tots els representants
del públic
de la sala de plens
de l'Ajuntament de Tarragona.
S'ha aixecat
l'atleta tarragonina
donant les gràcies
amb la mà
al cor
girada cap al públic
aquests aplaudiments
que estava rebent
després d'aquest pregó
on ha fet repàs
a la seva vida
ha fet un repàs
també a la seva participació
a la peona
de Santa Tecla
a les llades castelleres
que no havia participat mai
a la baixada
de la Lliga
ha anunciat
que enguany
sí que ho faria.
Ara és l'alcalde
qui parla.
Els que esteu a la sala
els que estan a la sala
i a la rotonda
o a l'altra sala d'actes
que alguns duem
un llaç verd
al vestit
o a la solapa
això és
una iniciativa
per commemorar
recordar
i solidaritzar-nos
amb totes
aquelles persones
malaltes
d'Alzheimer
de la nostra ciutat
de Catalunya
del món
i és una iniciativa
feta conjuntament
amb l'Associació
de Familiars Malalts
de l'Alzheimer
a Tarragona.
Per a ells
que fan una tasca
extraordinària
els demano
un fort aplaudiment.
Gràcies Natàlia
per haver acceptat
en primer lloc
un pregó
ja sabem que
el teu
com dius tu
es corre
i no parlar
però és veritat
que la senyora
Rossell
deia
que no havia tingut
mai un no
per resposta
quan la ciutat
l'ha demanat
i és digne
d'elogi
i sobretot
d'agraïment.
Acabo de descobrir
perquè jo no he guanyat
mai cap cursa
perquè el suc de taronja
em dóna acidesa
i per tant
en fi
segurament
aquest deu ser el motiu
almenys em consolaré
pensant
que és aquest
el motiu.
Gràcies per haver fet
aquest pregó
tan planet
tan directe
tan sentit
i tan viscut
és
tota espontaneïtat
estar la teva vivència
fins i tot
el teu repte
si baixar
si baixar l'àliga
aquesta nit
és un dels reptes
que tens
és un repte
meravellós
aquesta sala
t'ha acollit
en moltes ocasions
en una concretament
per desgreujar-te
d'aquell mundial
que vas guanyar
i que et van treure
en fi
en moltes altres ocasions
quan vas rebre
quan vas rebre el guardó
del mèrit de
diploma de serveis distingits
o quan t'hem anat a veure
a l'estació
de l'AVE
a l'aeroport
allà on sigui
quan arribes amb la medalla
efectivament
en els darrers anys
hi ha algú
que té el cor robat
que és la teva filla
i de seguit
la busques amb la mirada
allà on t'estiguis
sabem que és molt important
per tu
la teva filla
els teus pares també
els teus amics
aquí a Tarragona
a Torreforta
allà on t'han vist
créixer
i néixer
i t'agraïm de veritat
aquest esforç
i que hagis fet
un petit forat
al teu calendari atlètic
moltíssimes gràcies
campiona
Felicitats també
la senyora Maria Antònia Ferrer
pel merescut guardó
jo ara l'idea
jo tinc dos fills
que han anat al PACS
per tant
gràcies a tu
i a gent com tu
van poder aprofitar
algunes famílies
aquest espai
de llibertat
de catalanitat
fins i tot
d'educació alternativa
que s'ha posat en marxa
de la nostra ciutat
i ara l'idea
al meu despatx
dic
tinc el teu llibre
que me l'he llegit
i ara te l'has llegit
després de tants anys
com es va publicar
dic no, no, no
me l'he llegit
quan el vas presentar
al pretori
i el vaig rellegint
capítol a capítol
perquè és un llibre
un dels millors llibres
per no dir
el millor
perquè hi ha un altre
que em té també
el corrobat
que és la història de Tarragona
en Josep Maria Requesens
incomplet
és un llibre fantàstic
d'història de Tarragona
que fa un extraordinari
esforç de síntesi
molt complicat
i que tot ell
diu
que tot el llibre
relata que la història
de Tarragona
està entre dos pilars
fonamentals
el port i la muralla
la muralla i el port
és un llibre d'Arola
no és publicitat
és publicitat en tot cas gratuïta
tradicions
arola
que recomano
fermament
i a més a més
els lleis
de debò
molt bé
felicitats
per tant
per aquest guardó
permeteu que en guany
tingui una dedicatòria especial
una dedicatòria
especial
a l'alcalde
de la Canonja
l'alcalde
de la Canonja
poble
ciutat
vila
com li vulgueu dir
el poble
el municipi
947
és que no me'n recordo
és 947
de Catalunya
que serà efectiu
ja ho és
de fet
però serà efectiu
a partir de principis
de novembre
gràcies
per acompanyar-nos
un any més
en guany
ja
amb la qualitat legal
d'alcalde
de la Canonja
sempre t'hi hem considerat
tu saps
i estem molt contents
pels tarragonins
i pels canongins
i les canongines
moltes gràcies
per acompanyar-nos
de nou
gràcies
per haver-me invitat
també
a fer el pregó
l'any passat
no aquest any
va ser tot un honor
i era
el preludi
del que havia de ser
que és
el retorn
d'una injustícia
d'època franquista
per tant
moltíssimes gràcies
felicitats
felicitats
els canongins i canongines
i que per molts anys
que ho pugueu celebrar
i disfrutar
al costat nostre
amb un exemple
de germanor
de bona harmonia
i d'objectius conjunts
tenim molts reptes conjunts
tenim la clara
voluntat de seguir col·laborant
com dues ciutats
com dos municipis
propers
fronterers
i germans
moltíssimes gràcies
per la teva presència
felicitats
les festes de Tarragona
són
en ple procés
de revolució

de feliç
revolució
ahir ho pensava
mentre veia
el correfoc petit
mentre fa anys
els nens
veiem
com a espectadors
els actes
més tradicionals
representats
i fets
els adults
ara som
en moltes ocasions
els adults
els que mirem
com els nens
ens ofereixen
la festa
amb actes
com la cercavila petita
el correfoc
d'ahir la nit
la baixadeta
o la posta en escena
dels nanos
petits
de la ciutat
feta ahir al vespre
també
i això és meravellós
és una revolució
extraordinària
ja ho han dit
moltes vegades
això és símptoma
de vitalitat
de la festa
de reglament
de la festa
de garantia
de futur
per la nostra
Santa Tecla
felicitats
també
a tots aquells
que feu anys
enguany
entitats
del seguici
també a
dames i vells
que ens posen
a caldo
com diuen
ara els joves
i a l'àliga
que ha estat
protagonista
aquest any
pels seus respectius
aniversaris
a Tarragona
malgrat la pluja
hem viscut
moments de gran
participació
dissabte
diumenge
o ahir mateix
amb el correfoc
petit
o els més
de 1.500
gelats
repartits
amb xertrés
i sorbet
o xerruc
de mandarina
tots els actes
sense cap
incident
remarcable
per tant
és una
bona mostra
del civisme
i de la
maduresa
tarragonina
el bon
decurs
de la festa
que vivim
no ens fa
però
oblidar l'emoció
perquè
en Carles
Llurac
no és
amb nosaltres
així com
altres
il·lustres
teclers
i tarragonís
que l'han
acompanyat
i que ens han
acompanyat
per a tot ells
per a tots ells
i per a les seves famílies
el suport
i agraïment
més sincer
perquè han donat
el bo
i millor
de si mateixos
per la nostra ciutat
tampoc podem
oblidar
Maciè
Enfú
conseller
de l'Ajuntament
de Vinyó
que morí
fa molt poc
en representació
de la seva ciutat
a la germana
ciutat de Siena
Maciè Enfú
era una persona
entranyable
simpàtica
que portava
més de 30 anys
venint
a gaudir
de les festes
de Santa Tecla
les seves segones festes
com ell deia
amb nosaltres
el trobarem a faltar
ell ha portat
més d'un any
la bandera de Tarragona
a l'ofici
no ha fallat
jo crec que mai
i l'any vinent
quan
puguem tornar
a acollir
les ciutats
i les germanades
li farem
un petit recordatori
en el pati
de Jaume I
Maciè Enfú
t'estimem
Tarragona
ha rebut
del govern
de Catalunya
un guardó
merescut
i molt preuat
per ser declarada
la nostra celebració
com a festa
patrimonial
d'interès nacional
és un reconeixement
que recull
i remarca
la molta
i molt bona feina
feta per tanta gent
al llarg
d'aquests darrers
30 anys
Santa Tecla
és patrimoni
doncs
de tots els catalans
i senyal
d'identitat
de Catalunya
mereixer
aquest reconeixement
nacional
ha estat possible
perquè gent
com en Joan Salvador
en Genó
perpetuador
d'enguany
de les festes
ha donat
bona part
de la seva vida
per la nostra cultura
no només
per les festes
també per la sardana
també per la música
també per l'artesania
i ha tremès
aquesta passió
i aquesta dedicació
a les generacions futures
els seus fills
i els seus nets
tradició
doncs
cultura
treball continuat
treball altruista
gresca
esport
religiositat
i devoció
són ingredients
d'aquest còctel
triomfador
que fa de Tarragona
una capital
on
emmirallar-se
i compartir
valors positius
dels quals
la societat
del segle XXI
no és
sobrada
és per això
que l'autoestima
i l'orgull
dels tarragonins
ens desborda
arreu
aquests dies
desitgem
a les nostres
colles castelleres
una bona
diada
de festa major
també
una bona
baixada
dels pilars
el dia de la Mercè
i que ens regalin
un bon concurs
el primer diumenge
d'octubre
vull tant mateix
que les meves
darreres paraules
d'aquest any
siguin
per la molta gent
que pensa
i es dedica
als altres
per aquells
que fan
la festa
encara més gran
amb l'ànima
i el cor
generosos
dedico els darrers mots
del pregó d'enguany
de la festa
del pregó d'enguany
a felicitar
els organitzadors
de la marató
de donació
de sang
que es va fer
al Metropol
havent superat
els mil
més de mil
cent vuitanta
donants
ha suposat
un rècord
també
els voluntaris
de la Santa Tecla
per tothom
que fan possible
que els discapacitats
visquin amb normalitat
aquests dies
eufòrics
com els altres
ciutadans
i ciutadanes
també
el gremi
de pastissers
que fa possible
que els nens
i nenes
celíacs
puguin menjar
igual que els altres
el pastís
ric
del braç de nata
i ara
per cloure
aquest acte solemne
us demaneu
que crideu en mi
visca Santa Tecla
i visca Tarragona
visca