Dos minuts a tres quarts d'una del migdia
en els diferents moments del sumari del matí de Tarragona Ràdio.
Jo crec que us haurà cridat l'atenció
a aquesta previsió que fèiem des de la ràdio de la ciutat.
Aquest cap de setmana arriba a l'Arxidiósesi de Tarragona
la creu de les Jornades Mundials de Joventut
que es faran a Madrid el mes d'agost de l'any 2011.
Algú pot pensar,
què té a veure l'Arxidiósesi, la ciutat de Tarragona,
amb una creu que és més aviat viatgera,
que ha estat a Madrid?
Tot té la seva lògica
i tot respon a una iniciativa
que comentem tot seguit amb el seu responsable,
que és mossèn Simó Grassa.
mossèn Simó, molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
A vosaltres, a vosaltres.
A veure, a l'agost de 2011
hi ha unes Jornades Mundials de la Joventut.
Expliquem breument què són aquestes jornades.
És interessant, sí.
Explicar-ho perquè segurament allò on s'entendrà perfectament
quin és el motiu que la ciutat de Tarragona
i, per tant, l'Arxidiós de Tarragona
acollir aquest cap de setmana aquesta creu.
Ens hem de remuntar una mica potser a l'any 86,
que és quan comença tot això.
Un any abans havia sigut l'any Mundial de la Joventut
i el papa de llavors, el Joan Pau II,
va pensar que potser fóra interessant
que l'Església Catòlica
convoqués una jornada mundial amb tots els joves.
I a partir de l'any 86, cada dos o tres anys,
s'ha anat convocant en alguna ciutat del món
aquesta trobada mundial de joves.
L'any vinent, el 2011,
que és el que comentava vostè,
hi haurà la Jornada Mundial de la Joventut a Madrid.
I llavors, amb motiu d'això,
el Sant Pare, per animar els joves
a participar,
ja des de l'any 84, 85, 86,
va pensar la possibilitat
que hi hagués una creu de fusta,
que no té res,
però que és una creu que anés,
podríem dir,
pelegrina pels bisbats del país
en el qual encara se realitzés la Jornada Mundial de la Joventut.
Aquesta creu té molts quilòmetres a sobre.
Una miqueta.
Molts quilòmetres i molta història,
perquè en el fons,
com que ha anat tombant per arreu del món,
també podrem dir que ha anat veient,
si es permet el símil,
ha anat veient una mica la manera de viure
com el pas del temps i de la història
dels diferents països,
les diferents circumstàncies polítiques,
socials, etcètera.
Per tant,
Tarragona acull aquesta creu
a raó que l'any vinent hi ha això.
Hi ha una cosa més interessant, també, a més a més.
Però això és a Madrid.
A veure, no, no,
hem d'estar germanats amb tothom, eh?
Tarragona-Madrid,
em sembla perfecte,
però, clar, dius,
600 quilòmetres estaran allà,
què pinta,
si em permets així que et faig la pregunta a Tarragona?
Sí, sí, és una bona pregunta,
perquè ens ho podem formular tots.
Mireu, a Tarragona vam ser agosarats
quan hi ha una Jornada Mundial de la Joventut
que al voltant s'esperen un milió i mig,
dos milions de joves, més o menys.
Llavors, els dies previs,
els dies abans d'aquest esdeveniment,
normalment les diòcesis,
és a dir, els bisbats de prop
d'on se celebra aquesta Jornada Mundial de la Joventut,
es poden oferir, si volen,
per acollir a joves
que no vulguin estar només en aquell país
durant tres dies o quatre dies,
sinó que hi vulguin estar més temps.
El Arquipat de Tarragona de seguida es va oferir
de dir, nosaltres oferim la ciutat
perquè coneguin la nostra realitat,
perquè coneguin el nostre patrimoni,
la nostra cultura, la nostra manera de ser,
i, per tant, si hi ha joves d'arreu del món
que vulguin anar a Madrid
a la Jornada Mundial de la Joventut,
nosaltres oferim que també passin uns dies
a casa nostra perquè ens coneguin.
Aquesta va ser, podríem dir, l'aposta,
des de Madrid ho van acceptar,
com amb moltes altres bisbats d'Espanya.
Suposaria que amb un nombre indeterminat encara de joves
estarien aquí durant uns dies a Tarragona.
Nosaltres ens movem amb el pronòstic
d'uns 5.000 joves.
Què dius, ara?
Sí, una miqueta, una miqueta.
5.000 joves?
D'entrada és aquest, a tirar llarg,
esperem que ens movem entre això,
que ja ens suposa...
No vol dir que tot quedi englobat
a la ciutat de Tarragona,
també hi intervindrà, evidentment,
les parròquies i la ciutat de Reus,
de Valls, del Vendrell...
Sí, el que és l'Arxidiócesi, sí, clar.
Exacte, tot el que és l'Arxidiócesi de Tarragona
acollirà, doncs, de l'11 d'agost
al 15 d'agost de l'any 2011,
doncs, aquest gruix de joves
que no volíem només que coneguessin
la realitat de Madrid,
sinó que també que ens coneguessin a casa,
que ens agrada molt ensenyar a casa nostra,
perquè pensem que té elements
que poden entusiasmar els joves
que vinguin aquí a l'Estat.
I clar, aleshores, el fet que...
Joan, a veure, amb tots els respectes del món,
però això és una mica com a seus, subseus...
Va per aquí, va per aquí.
Diguem-ne que la dinàmica seria aquesta.
Exacte.
Salven les distàncies, lògicament.
Aleshores, aquesta creu,
jo intueixo que el que fa és anar visitant
cadascun d'aquells llocs
que tindran alguna cosa a veure
amb aquesta trobada de joves.
Exacte.
És a dir, la creu, una és, pel que dèiem,
és a dir, intentant que animi el bisbat
que voldrà acollir joves prèviament,
i per tant, per això nosaltres el tenim
i ho tenen els altres bisats de Catalunya
i Balears, que també acolliran joves.
I nosaltres, quan vam pensar en la gestió de...
Home, doncs ja que tenim el goig
que ens visita aquesta creu, podríem dir així,
preparem un seguit d'actes
que permetin a la ciutat,
que permetin als cristians,
però també als ciutadans,
que coneguin aquesta dimensió,
aquesta espiritualitat que suposa la creu
i tota la història que porta ella mateixa.
A veure, dimensió espiritual,
perquè algú pot pensar,
home, doncs aquesta creu
deu ser una cosa extraordinària,
deu ser una obra d'art tan de filigrana
perquè que es traslladi d'aquesta manera.
La veritat és que és el sentit simbòlic que té,
perquè és una creu absolutament senzilla, bàsica.
És una creu de festa, de fusta, perdó.
És dos màstils de fusta i prou.
Pelats.
Gran, quatre metres d'alçada,
o és una bona creu.
Però la importància i segurament la singularitat
d'aquesta creu és que per ella ha passat,
podríem dir,
per mans de moltes realitats sofrents,
podríem dir,
en altres països amb guerra,
en el qual les persones
hi han pogut, podríem dir,
positar el seu patiment,
el seu dolor,
les seves esperances,
les seves alegries.
Vol dir que és un element simbòlic,
que pels cristians, evidentment,
és altament simbòlic,
però que a més a més recull,
doncs, mira,
el plor i l'alegria,
el petó i la llàgrima
de moltes històries humanes
i, per tant,
podríem dir,
és un símbol
que ens humanitza,
que ens recorda aquest sentit
de comunió universal
de tots els pobles, no?
Aquesta creu, per cert,
que pel que he llegit,
estava a Madrid
i ja va sortir
en un dels enviacrucis
que es van fer a Madrid,
justament.
Va arribar a l'estat espanyol.
I es veu que va causar
una emoció
i una conmoció
entre els joves cristians
molt notable, no?
Per això que deies tu del simbolisme,
que en deu tenir molt
per la comunitat cristiana.
Exacte, exacte.
És a dir, sobretot,
una pel propi sentit
d'una creu.
És a dir,
per nosaltres és un testimoni
de l'amor de Déu,
de la misericòrdia de Déu,
però alhora,
perquè recull
tot aquest sentit
de tantes persones
que hi han dipositat
una mica,
podríem dir,
el seu cor.
Vosens, Simó,
parlarem immediatament
dels actes
que es volen compartir
amb la ciutadania,
com bé deia,
però, en tot cas,
jo no sé,
per curiositat,
com es trasllada?
Perquè aquesta creu
d'aquestes dimensions,
això es trasllada
amb transport ordinari,
per tren,
amb camió, això?
De manera més senzilla,
té una furgoneta pròpia,
diguéssim,
que és la que ja té la seva...
Exacte,
necessita un transport especial
per les seves dimensions
i, per tant,
bueno...
Translladar,
transportar una creu
que, a més,
ha visitat tants espais sagrats,
que té tota aquesta significació,
no sé,
traslladar en balada,
no en balada,
amb alguna cosa especial...
No, no,
perdoni la meva ignorància,
jo ho pregunto perquè...
Semps dubte,
té...
El valor material,
podríem dir,
com que no en té gaire,
és un avantatge.
És fusta pelada.
És un avantatge.
Té un gran valor
i, per tant,
es trasllada,
però no amb cap ritualitat com a tal,
sinó simplement...
No cal.
Exacte,
no la necessita,
això sí.
I llavors,
el dia abans,
quan arribi a Tarragona,
primer haurà estat a Barcelona
i, doncs,
a nosaltres ens arriba ja
el dia 15 de maig,
que és dissabte.
Doncs aquest dissabte,
justament.
Exacte.
I la seva primera incursió
serà al centre perintensiari
de Tarragona.
Nosaltres,
quan vam pensar una miqueta,
permeten que així ho expliqui una mica,
vam dir,
a veure,
que la creu és significativa
per tothom,
sens dubte,
però també volíem
que arribés
a llocs
on no fos fàcil
que les persones
accedissin a ella.
És a dir,
enteníem
que és molt senzill
per la resta de ciutadans
de poder participar
d'una jornada comuna,
però hi ha unes realitats nostres
que no és fàcil.
I llavors vam pensar
que un dels llocs
que era significatiu
podia ser
el centre penitenciari,
a la presó de Tarragona.
Els hi vam plantejar
la tasca pastoral
que estan fent a la presó
i ho van acollir
amb molt d'entusiasme,
puc dir.
Certament que a altres presons
d'altres llocs
de l'estat espanyol
també s'ha fet aquesta experiència
i, per tant,
dissabte dia 15 al matí,
em sembla que és
a dos quart d'onze del matí,
la creu entrarà
dintre el centre penitenciari
i juntament
amb els residents
del centre
farem una pregària,
un viacrucis,
tot presidit
per l'arquebisbe
que de manera habitual
ja s'ho vint a la presó
per saludar-los,
per estar una estona
amb els presos.
Qui portarà
la creu a la presó?
L'entrada,
clar,
és un lloc
que obliga
un grup reduït de persones,
simplement serà
un grup de joves
que seran
el que faran
aquesta entrada
de la creu
a la presó
sense una voluntat
més espectacular
que aquesta,
és a dir,
és més una pretensió interna
que no pas.
Jo tinc entès
que hi ha experiències
anteriors
de la creu,
aquestes últimes,
des del que porten
últimament
a l'estat espanyol,
que aquells joves,
sobretot,
que senten
que és com un privilegi,
com realment
un honor
poder portar
o tocar
aquesta creu.
Per això
ho preguntava
qui ho portava.
Remetent,
una mica,
és a dir,
com que ho elabora
i tot plegat
organitza
la delegació
de pastoral
de joventut
de l'Arquivitat
de Tarragona,
lògicament...
Que serien joves.
Ah, exacte.
Els joves
que normalment
treballen
a la pastoral
a les parròquies
de la ciutat
de Tarragona,
però de manera
coordinant
una mica
la pastoral
de conjunt,
doncs són aquests
els que agafen
aquesta responsabilitat
de ser els que
traslladen
i acompanyen
la creu
en tots els moments
que anem
aquí a la ciutat
o en altres llocs
del Bisbat.
La creu
continuarà uns dies
a la ciutat
i tothom
qui vulgui
tindrà accés
als diferents
actes litúrgics
que es faran
al voltant
de la creu.
Sí, hem pensat
diferents tipus
d'actes.
Potser el més
multitudinari,
el que pretén
ser més gros,
serà el del dissabte
a les 10 de la nit
a la catedral
de Tarragona.
Amb tot,
hem dit
on anirà a la presó
també visitarà
el convent
de les Carmelites
de la part alta
pensàvem que també
és una realitat
bonica
d'acostar-los
aquest signe
de l'amor de Déu
i llavors
a les 10 de la nit
si a la catedral
presideu per l'arcabisbe
no volíem que fos
una celebració litúrgica
amb un caràcter
més formal
una celebració
de l'eucaristia
no, no ho farem això
sinó que pensàvem
de quina manera
podem acostar
el missatge
de la creu
als joves
d'aquí Tarragona
per tant
entenent
de com són
de quins llenguatges
gasten
de la manera
com vivim
l'espiritualitat
aquí a Tarragona
que a mi és diferent
del que viuen
en una altra part
d'Europa
i per tant
hem muntat
podríem dir
una vetlla
de bregari
evidentment
no pot ser
d'altra manera
però amb un llenguatge
amb un estil
que pugui ser còmode
per tots els joves
i totes les persones
planer
definitiva
exacte
cada tant
també m'ho convenen
jo diria que sí
que tampoc no cal
no cal sempre
cada cosa té el seu moment
exacte
i per tant la creu
em semblava
igual com és senzilla ella
doncs fer un acte senzill
però a motiu
a la catedral de Tarragona
els deudanit
que permetin
que aprofiti
que no convidi
només els joves
sinó a totes les persones
que tinguin ganes
d'acostar-s'hi
de veure què és
de com se desenvolupa
tot això
doncs a la ciutat
a la catedral
els deudanit
avança una mica més
aquest creu
però l'endemà
se'n va cap a Reus
que farà una mica
de periple
perquè anirà a Valls
també
tinc entès
pensàvem que l'Arcabisbat
intentés
anirà al Vendrell
el dissabte a la tarda
primera de la tarda
el diumenge
anirà a Reus
al Santuari de Misericòrdia
anirà a les Clarisses
de Reus
que és un altre monestir
a la tarda
el portem
a la Conca de Barberà
els monestirs
de Vallbona
i de Poblet
altament simbòlics
i importants
per nosaltres
el dilluns
anirà a la ciutat
de Valls
i per tant serà
acollida
per les parròquies
i pels monestirs
de Valls
i acaba
amb un acte central
també important
que és el del dimarts
del matí
aquí a Tarragona
que n'estem
a plegar amb molts joves
d'aquí de la ciutat
Sí
s'ha hagut d'avaluar
una mica
perquè si obrim portes
de les escoles
pot ser una cosa esgarrifosa
en un sentit positiu
de la paraula
Sí, sí, sí
que es desbordi
Exacte
Llavors participaran
segurament
als cursos
de tercer i quart d'esso
dels col·legis
d'entrada
està obert a tothom
però sobretot
dels col·legis
que són religiosos
siguin de congregacions
o siguin diossesans
del bisbet de Tarragona
no només de la ciutat
sinó que hi ha
doncs a Reus
que hi ha el Vendrell
anirem amb aquests adolescents
ens trobarem a la catedral
farem un breu vídeo
explicant el sentit
de la creu
i després anirem
al Camp de Mar
on se'ns ha preparat
un musical
musical ben elaborat
molt ben fet
ho ha fet
el Col·legi Sant Pau
ja ho van preparar
per l'any jubilar
de Sant Fructuós
i bé
hi ha hagut una elaboració
fins i tot professional
perquè les lletres
les músiques
tot plegat
en saben molt
de fer aquestes coses
sí
hi ha gent que això
s'ho treballa
i per tant
han tingut ganes
de tornar a fer
i serà l'acte
podríem dir
de Cluenda
perquè a partir
de les 12 del migdia
que és el Festival Sant Flama
ja marxa la creu
de l'Arcabissat de Tarragona
se'n va cap a Terrassa
segons veig aquí
al programa
farà Girona
la seu d'Urgell
Lleida
Solsona
Vic
Tortosa
Mallorca
i després ja cap a la resta
de l'estat
exacte
a Barcelona ens ve
és a dir
ve de Burgos
que se'n va a Barcelona
el dia 14
el dia 15
ens ve nosaltres
i va anar seguint
i anar continuant
a la resta de bisbats
que en el fons
tots ens hem animat
perquè l'any que ve
tothom vol
que hi hagi joves
al seu bisbat
que coneguin
la seva realitat
i una mica
també estimulin
la realitat juvenil
de l'església
de casa nostra
avui dia
sempre es parla
sobretot
des de la institució
de la manca
de gent jove
que s'acosta
ja no parlem
de vocacions
que es veu
que el tema està fatal
i permetim l'expressió
i que cal estimular
una miqueta
soc el delegat
de vocacions
vull que ho conec
una mica
ah doncs
aleshores
està fatal
o no està fatal
mira tot és equivalent
a raó de la quantitat
de joves que hi pugui haver
lògicament
doncs hi ha el tant percent
en relació
de les vocacions
que hi ha
no podem
no podríem dir
que tots els joves
que tenim el bisat
de Tarragona
han de ser
ni monjos
ni capellans
només faltaria
per tant
en el tant percent
que ens movem
doncs sí
és baix
però igualment
respecte anys enrere
clar
ha baixat
i si ho comparem
amb èpoques
de 30 anys enrere
és esgarrifós
si ho comparem
potser abans
de 70 anys enrere
és a dir
abans de la guerra
doncs potser
no és tant
el desgavell
de quantitat
de vocacions
que hi ha
per tant sí
tenim voluntat
que estimuli
una mica
la pastoral nostra
home és que
això té conseqüències
després en el dia a dia
importants
tots som coneixedors
de vegades
en pobles
però que no cal anar-se'n
lluny
sinó pobles
aquí del Tarragonès
que veus
moscens
que estan en dos o tres localitats
que aneu amunt
i avall
tot el dia
perquè no doneu a l'abast
això no aniria així
si hi haguéssim més capellans
però no n'hi ha
sens dubte
això no és una feina qualsevol
no es pot anar contractant gent
ah no
exacte
per això mateix
però creiem que no
les coses
es podrà girar
i permetim l'expressió
es podrà girar la truita
si som capaços
de transmetre el missatge
amb entusiasme
des de l'alegria
des del convenciment
per tant
tots aquests actes que fem
tenen també
l'objectiu
de mostrar-nos
i més a més
en un moment
que no ens està sent fàcil
com a Església
és un moment
que s'alviren canvis
realment
mostrar l'Església
de casa nostra
els mossens de casa
el bisbet de casa
explicar
que fem coses
que estem actius
que tenim il·lusió
que tenim moltes ganes
de treballar
que creiem
que el missatge
que estem explicant
que el Crist té moltes coses
a dir
que Déu té molt a dir
a les persones
i com que ens ho creiem
doncs hem de
motivar-ho
i aquesta és la voluntat
doncs ja veieu
darrere
aquesta creu
que sembla
de conglomerat
que és senzillet
que no té més
aparentment
Déu-n'hi-do
tot el que hi ha
al darrere
ho podrem compartir
si ho desitgeu
aquí a la ciutat
de Tarragona
i properament
en altres punts
i també
que ara aquest 2011
on més d'un milió
de joves
de tot el món
s'ha plegat
estaran a la capital
de l'estat
i una part
també
vindran aquí
a la ciutat
de Tarragona
mossèn Simogras
moltíssimes gràcies
ha estat un plaer
ah doncs
hem coincidit
igualment
espero explicar-los
amb més detall
tot el que hi haurà
a la Jornada Mundial
de Joventut
i que afecti Tarragona
que penso que
per la ciutat
també és important
mostrar-se
als joves
que tenim una ciutat
que val la pena
conèixer
i una història preciosa
doncs aquesta porta
sempre està oberta
gràcies
adéu-siau