Fem ciutat.
El matí de Tarragona Ràdio.
Les 11 del matí i 11 minuts.
Aquí seguim en directe en aquesta cinquena hora del matí de Tarragona Ràdio,
disposats a parlar ara d'un concert de Nadal molt especial.
Serà extraordinari que demà protagonitzaran la coral de la Universitat a Rovira i Virgili
i l'orquestra Càmera Musicae.
Serà a l'Auditori August del Palau Firal i de Congressos a partir de les 7 de la tarda.
Un concert que tindrà dos directors, la directora de la coral Montserrat Ríos
i el director de Càmera Musicae, Tomàs Grau.
Els podem saludar tots dos en directe a aquesta hora del matí a través del telèfon.
Montserrat Ríos, bon dia.
Hola, bon dia.
Tomàs Grau, bon dia.
Molt bon dia.
Montserrat Ríos, no sé si cal presentar la coral de la Universitat a Rovira i Virgili.
Home, bueno, sí.
Cal fer alguna presentació?
Home, a veure, no sé, sí, bueno, dic que és la coral de la Universitat de Tarragona, no?
Que ja és, bueno, que és coneguda per tots i que aquest any, aquest curs serebrem el 20è aniversari.
Vull dir que això ja és una bona notícia.
Això ja és un bon motiu de celebració.
Sí.
I, Tomàs, Càmera Musicae, com la presentaríem?
Doncs, Càmera Musicae és una orquestra d'aquí del Camp de Tarragona.
Tenim la seu a Riudoms.
Fa cinc anys que vam iniciar la nostra trajectòria.
Vam començar en un principi com a companyia d'òpera,
guanyant el primer premi a la Fira de Tarragona amb l'òpera Bastiana de Moser.
i a partir d'aquí ens vam animar amb l'orquestra de Cambra,
Ensemble també de vegades i l'Orquestra Sinfònica.
I ja és la segona vegada que col·laborem amb la coral de la Universitat.
És a dir, que no és la primera vegada, sinó que ja és el segon concert extraordinari.
Exactament.
I com ha anat aquesta col·laboració Montserrat?
D'on neix la col·laboració entre la coral i l'orquestra?
A veure, la col·laboració neix sobretot d'una amistat
i al mateix temps una relació de molt bona relació, per dir-ho.
Entre l'orquestra i jo, o és el mateix que dient, entre el Tomàs Grau i jo.
Personalment ens coneixem de fa molt de temps.
I jo és un professional que, sent com ells de Barcelona,
ara viu a Vilaseca
i per mi és un recolzament cultural d'amistat i de moltíssimes coses
per la zona geogràfica en què vivim.
Perquè ell és una persona que activa musicalment
i jo també soc una persona que ha fet el mateix
durant molts més anys que ell perquè soc molt més gran que ell.
Llavors, és una relació d'amistat, de respecte i d'admiració
i de qui neix la col·laboració entre una coral i una orquestra.
Una orquestra que s'obre camí, que funciona molt bé
i una coral que ja ho té molt de camí fet i que també funciona bé.
I Tomàs, com neix la idea de fer aquest concert extraordinari
de Nadal aquí a Tarragona demà dissabte?
Doncs mira, nosaltres fa dos anys, o fa dues temporades,
el novembre de fa dues temporades,
vam realitzar junts una producció amb la missa de Berlín d'Arbopart
i és una producció que vam fer tres concerts,
que va funcionar molt, molt, molt bé.
I llavors vam dir, bueno, hem de fer alguna cosa més.
Doncs clar, van passant les temporades, van passant els anys
i fins que vam dir, bé, ens hi posem.
I com que també amb l'orquestra tenim molta relació amb la Marta Mateu,
que cantarà de solista i que també és de Tarragona,
que la Marta Mateu alhora havia estat o és excantaire de la coral de la universitat,
doncs vam lligar totes les coses, no?
Poder col·laborar coral i orquestra i a més a més amb una persona
que ha cantat de solista amb l'orquestra i que ha cantat de solista amb la coral
i també com a integrant de la coral.
El fill d'això últim que comentes, Tomàs, precisament us volia preguntar
pel paper de la jove soprano terranina, la Marta Mateu, que ara comentaves.
Com la definiria la Montserrat en Rius des de la seva perspectiva de directora de la coral, a la Marta?
Bueno, la Marta és una persona encantadora i excepcional, no?
Ella va començar cantant a la coral de la universitat just quan començava els seus estudis de cant
i nosaltres hem tingut la sort de tenir-la molts anys com a soprano
i és una persona amb moltes qualitats, moltes aptituds
i al mateix temps aquestes actituds i qualitats no són només musicals,
sinó que també són d'empenta, de ganes, d'alegria
i, bueno, és una persona que sempre estem tots molt, molt, molt contents
de tornar a tenir amb nosaltres, amb la coral
i en aquest cas, evidentment, serà també amb la coral i amb l'orquestra, no?
I el Tomàs, com la definiria des del punt de vista de l'orquestra?
Mira, jo amb la Marta em vaig conèixer fa molts anys, tots dos érem molt joves,
teníem 17 i 18 anys, em sembla, vam coincidir en un curs de direcció
i des de llavors que vam portar una amistat, una miqueta en la distància,
ens anàvem trobant, de vegades en un concert, de vegades en un curs de direcció,
de vegades jo anava de públic i ell actuava, o al revés,
i hem anat mantenint l'amistat durant els anys.
I quan tots dos hem tingut cadascú el seu projecte,
jo podríem dir que, juntament amb el David Molina,
l'orquestra que em era musical, i la Marta, el seu projecte personal,
que és cantar com a solista, doncs ja és la tercera vegada
que hem pogut col·laborar junts, plegats fent música a nivell professional,
no com a estudiants, diguéssim.
Ja que hem parlat de la participació de la Marta a Mateu,
podríem afegir Monserrat ara, en fi, qui més participarà,
qui més cantarà amb vosaltres, amb la coral i amb l'orquestra,
en el concert de demà.
Doncs mira, si t'ho explicarà millor el Tomàs,
perquè és l'orquestra que ha fet la selecció dels solistes.
Doncs vinga, Tomàs, explica'ns-ho tu.
Molt bé, doncs mira, de soprano cantarà la Marta, ja ho hem dit,
d'alto, o en aquest cas serà una meja soprano fent el paper d'alto,
serà la Marta Valero, una noia que va estudiar a les MOOC,
on jo també em vaig formar després de passar pel Consolatari de Barcelona i tot això,
i que jo l'any passat vaig fer un amor brujo amb ella i vam quedar molt contents i vam dir
de seguida que puguem farem una altra cosa plegats.
De tenor actuarà l'Albert Casals, que és un noi que va estar a l'Escolania de Montserrat,
una veu excepcional, molt jove, no sé si té 24 o 25 anys, molt jove, però una veu fantàstica.
I de veritat, actuarà el Xavier Mendoza, que actualment és el professor de les MOOC,
o un dels professors de les MOOC de Can.
I em sembla, això no ho podria assegurar, però em sembla que també és exescolanet de Montserrat.
Sí, sí que ho és, sí.
Molt bé, doncs hem sortit de dubtes. Aquesta és la... en fi, els membres que també acompanyaran
a la Coral i a l'orquestra en aquest concert. Parlem, doncs, aleshores del programa Montserrat.
És un programa acordat entre Coral i orquestra. Com ha anat? Què és el que ens oferireu demà a la tarda?
Doncs a veure, mira, primer cantarem el Magnificat de Bach. El Magnificat de Bach és una obra, bueno, extraordinària.
La primera versió data del 1723, però uns 5-6 anys més tard, Bach la va reorganitzar, diguem-ne.
I és una obra, jo crec que és la més popular de les obres de Bach, aquest Magnificat.
Després del Magnificat hi haurà una peça per orquestra a Hindemith, Tomàs?
Sí, fem una suite d'un conte de Nadal que a Hindemith va ser que es diu Tutifengen, que va sobre una titella que es diu Tutifengen.
I en aquest cas no es fa la part teatral, diguéssim, la part de titelles, sinó que es fa la suite de la música.
I acabareu?
I després tenim una suite nadalenca, que són 5 Nadales tradicionals catalanes, amb una orquestració feta per l'Albert Guino Bart.
L'harmonització i l'orquestració feta per l'Albert Guino Bart.
Les Nadales ja existien abans amb piano, i després ell ha fet tot un arranjament, i un particular per a aquesta producció.
Això és un encàrrec també de l'Orquestra Càmera Música, que també el Tomàs t'explicarà com ha anat.
Per què li feu aquest encàrrec, doncs, a l'Albert, a Tomàs?
Doncs mira, l'Albert Guino Bart, que tothom el coneix com a compositor de la música del Maricel, per exemple,
o del Cor de la Ciutat, de l'Issaga de Poder, etcètera, etcètera, és l'artista resident de l'orquestra.
L'artista resident de l'orquestra vol dir que col·laborem junts habitualment.
El que passa que nosaltres volem anar una mica més enllà de només el fet de col·laborar,
perquè l'Albert, a part de compositor, també és un excel·lent pianista.
Llavors, per nosaltres, la col·laboració que fem amb el mestre Guino Bart sempre és que li toquem música seva
i que ell ve a tocar de solista.
Per tant, és com un doble artista resident, com a compositor i com a pianista.
En aquest cas, aquest any, ara per Nadal, li estrenem la suït nadalenca, com ha dit la Montserrat,
i el mes de maig fem un concert per piano i orquestra de Beethoven amb ell com a solista.
Molt bé, doncs hem explicat el programa, hem explicat als cantants, tots els que sortiran a l'escenari.
Tenint en compte que estem parlant de dues formacions, una coral i una orquestra,
amb historials diferents i amb situacions diferents cadascuna,
Montserrat, ha estat complicat l'assaig a previ, la preparació entre vosaltres del concert?
No, no, no, perquè sabem tots qui som i com fem les coses.
Llavors, quan sabem amb qui es col·labora, en principi les coses van rodades, no hi ha problemes.
No hi ha nervis afegits?
No, no, no, home, hi ha evidentment l'acció, l'estrès bo, per dir-ho d'alguna manera,
que ara tenim una oportunitat de col·laborar, de fer uns concerts, d'oferir una música magnífica
i fer-la per Nadal, que ens fa molta alegria a tots i ho fem amb moltes ganes.
Sí, perquè a més, normalment, la coral sempre havia fet algun concert una mica especial per a aquestes èpoques de l'any, no?
Sí, sí, de fet...
Ja forma part de la tradició.
Ah, això mateix, aquest és un, aquest any...
Bueno, nosaltres encara farem un altre concert amb la coral de la universitat, l'orquestra de la universitat,
l'Orfeo i un cor de nens que hem posat en marxa aquest any, farem el 21 de desembre un altre concert
a l'església del Col·legi de les Carmelites, al carrer Estrenes del Figueres.
I en aquest concert, precisament, l'orquestra de la universitat també la dirigeix el Tomàs Grau, no?
Però és una altra formació i és un altre repertori.
I l'orquestra, Tomàs, aquests dies també fareu altres tipus de concerts?
Bé, nosaltres ara fem amb la coral de la universitat aquests tres concerts, que no sé si tu ho has comentat abans,
que és demà a la Palau de Congressos, el dilluns anem tots a l'Auditori de Barcelona
i el diumenge de la setmana vinent, dia 19, al Teatre Fortuny de Reus.
I després nosaltres fem una altra producció amb l'oratori d'anar al de 100-100
en col·laboració amb la coral Santa Rosalia de Torre d'en Barra.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do quanta activitat.
La coral, per cert, Montserrat, tenint en compte que, a vegades ho havíem comentat,
tenint en compte que, en fi, és la coral de la universitat i que pot haver-hi gent que entra i surt,
ara, en fi, en quin moment esteu? Quanta gent canteu a la coral?
I molts ja, o la immensa majoria, doncs, porten molts anys vinculats a l'entitat?
Doncs sí, la majoria porten anys, la majoria porten anys, alguns molts, alguns menys,
però la majoria fa temps.
Aquest any potser han entrat uns 7 o 8 cantaires nous,
ha estat un any bastant excepcional.
I, bueno, doncs, això, nosaltres ara estem a prop dels 50, entre 45 i 50 persones.
I com funciona això d'incorporar 7 o 8 nous membres a la coral en una formació en què,
en fi, hi ha molta gent que porta molts anys, és complicat o no?
Home, sempre hi ha un moment una mica delicat,
perquè l'adaptació, l'equilibri de veus, doncs, necessita un temps, no?
Però, bueno, com que nosaltres fem unes proves,
la gent que jo deixo, diguem-ne, d'entrar, és gent que estic convençuda
que reaccionaran bé i que s'adaptaran, diguem-ne, bastant ràpid, no?
Malgrat tot, sempre hi ha un temps una mica de prova per les dues parts, no?
Per veure com la persona s'integra, si està a gust, si canta a gust,
perquè la majoria de gent que entra, doncs, molts estan estudiant cant
i, de vegades, les tècniques o les formes de fer poden funcionar més o menys, no?
Però, en general, gairebé que entra, gairebé tothom es queda.
La coral, per ser, ha guanyat diferents premis en diferents moments.
Aquest any, en fi, segons les dades que ens ha facilitat la pròpia universitat,
heu guanyat el primer premi de polifonia, el segon de folclore
i el de millor director en el concurs estatal de Corals de Pamplona, no?
Sí, sí, vam guanyar el mes de març, tot això.
Això que vol dir que esteu esplèndits?
Estem molt bé, a la vegada és que estem molt bé.
Sí, sí, sí. És un moment bo de la coral i, bueno, doncs...
El cor realment sona molt bonic, sona molt bé, sí, sí.
Era, però, de totes maneres, un concurs de corals vinculades a universitats o no?
En general, de corals de tota mena?
No, no, no. Eren corals de tota mena, sí, sí, sí.
Molt bé. Doncs encara té més mèrit, no?
Sí, la veritat és que sí, perquè, a més, és un concurs que van...
Com que era la primera edició d'aquest concurs, van escollir cors que havien cantat,
que havien guanyat altres concursos nacionals, no?
I a nosaltres ens van convidar una mica a última hora, com vulguem dir.
Bueno, va, ens queda un forat, anem a trucar a aquells de Tarragona, que a veure què fan, no?
Carai, doncs, heu-n'hi-do, eh?
I sí, sí, va ser molt divertit, perquè ningú s'esperava que al final nosaltres fóssim els que guanyéssim més premis, no?
I l'orquestra Càmera Música E, Tomàs, hi hagi o no n'hi hagi premis?
Home, de fet, tenir el pianista i compositor Albert Guinovar com a artista recient que ens comentaves,
jo crec que ja és un premi.
Quin és el futur que us plantegeu, tenint en compte que sou una formació relativament nova, jove?
Sí, bueno, et comentava abans, no?, que vam tenir la sort que amb la primera producció que vam fer vam guanyar el primer premi a la Fida de Tarragona,
i això ens va portar a fer més de 40 actuacions d'aquesta òpera Bastia i Bastiana per tota Catalunya i les Illes Balears,
amb la qual cosa això ens va donar, la gent ens va conèixer de seguida, diguéssim, no?
Després, clar, després d'aquest espectacle, els inicis són molt durs, són molt durs perquè portar una formació orquestral i fer pedagogia de la música,
nosaltres sempre hem tingut la idea que està molt bé que a les ciutats pugui haver-hi música, no?
A Barcelona hi ha un auditori fantàstic amb una orquestra fantàstica,
a Tarragona hi ha la Camerata 21, que actua a Tarragona, que actua a Reus, que actua al Vendrell també,
però a part d'actuar aquestes poblacions, que nosaltres hi actuem també habitualment,
ens agrada molt portar la música als pobles i que la gent dels pobles pugui disfrutar d'una formació orquestral en directe.
Òbviament no la podran tenir cada mes, però que una vegada l'any, dues vegades l'any, la puguin tenir, no?
Això el que fa és que estem fent més de 40 concerts anuals, per tant, diguéssim que la difusió de la música amb l'orquestra
és prou bona i l'objectiu nostre seria poder oferir un concert a Tarragona Ciutat de cada producció,
un concert a Barcelona de cada producció i després aquesta gira que ja fem habitualment per Catalunya.
A partir d'aquí, si poguéssim trencar fronteres i expandir-nos una miqueta més, tot és bo.
Però de moment estem molt contents amb el camí aquest que estem seguint.
I el futur de la Coral, Montserrat, per on passa?
El futur de la Coral passa per mantenir-nos i per sempre ampliar la quantitat de cantaires que vagin passant per aquí, no?
Això té una incidència de, diguem, de la qualitat d'educació i de forma de fer,
perquè la majoria de gent que canta a la Coral de la Universitat són realment venen de les comarques de Tarragona,
no només de la ciutat, eh?
Llavors ve gent del Vendrell, de Valls, fins a tot d'Emposta, no?
I, bueno, i això són gent que després són professionals en els seus llocs
i jo crec que és realment una forma d'expansió de la universitat,
de la formació permanent i, bueno, i de continuar la qualitat, no?
Amb això jo ja estic molt, molt, molt contenta, no?
Molt bé, deixeu-me acabar, ja que estem parlant d'això,
en fi, de l'anàlisi i de la radiografia que feu vosaltres,
del panorama pel que fa a la difusió musical en aquesta ciutat i en aquestes comarques.
És per sentir-se satisfet, Tomàs, tot el que fem, entre tots?
Perdó, eh? Però crec que no.
És una feina difícil, és una feina difícil, però,
i més amb la crisi actual que estem vivint, no?
Però la cultura, de vegades, i la música, ens estem trobant,
la Montse, segur que ho hem comentat moltes vegades, no?
Fins i tot la música que moltes vegades fa ser per darrere del teatre, no?
Aquí a Tarragona tenim l'exemple del Teatre Metropol, no?,
que fa una programació fantàstica,
però que podríem mirar la proporció teatre-música o teatre-dansa, fins i tot.
I crec que, com a els que ens dediquem a la música,
podríem encara intentar influir o intentar equiparar, no?, les dues coses.
I després també, quan anem a portar la música fora de la ciutat, no?,
crec que encara hi ha moltes poblacions que es podrien,
crec que és arriscat, no?, la primera vegada,
però que es podrien animar a fer un concert, a veure...
La música en directe no té res a veure amb la música enllaonada,
ni amb un disc, ni amb un DVD, ni amb una ràdio,
poder escoltar aquell concert de música en directe,
i això també faria que després s'animessin a fer moltes més activitats culturals.
I la teva analisi, Montserrat?
Bé, jo començaria per dir que estem millor que mai, bé, això per començar.
Aquí estem millor que mai, però no estem com desitjaríem o com hauríem d'estar.
I aquí a Tarragona tenim el gran impediment del que seria l'espai,
l'espai adient per fer música.
No existeix, en aquesta ciutat no existeix.
I llavors això crec jo que ens priva, no?
És com dir, bueno, no es fan exposicions perquè no hi ha ni una galeria, no?
Sí, es penja en quadres per aquí per allà, però no hi ha una galeria.
Doncs seria una mica la mateixa idea, no?
Per què no la tenim? Això ja no ho sé.
Però jo sé que a mi, amb la meva edat i amb la meva trajectòria, em pesa molt.
Em pesa molt, em produeix gairebé molts moments de pessimisme i de tristesa, no?
És a dir, com és possible que aquí encara no tenim un auditori com cal?
Diràs, home, està el de Vilaseca, que està aquí al costat, està...
Ahir, per exemple, vam estar al Vendrell fent un assat general a l'auditori
de l'Escola de Música Nova de Pau Casals del Vendrell.
I jo em trobo fantàstic, no?
Que el Vendrell i a Vilaseca i a Salou i a tot arreu tinguin espais adients,
però és que en aquesta ciutat això no existeix.
I jo crec que això és un gran problema i espero que en els anys propers que venen
ho puguem arreglar, no?
Doncs amb aquestes anàlisis del Tomàs Grau i de la Montserrat en Rius ens quedem.
Recordem, Montserrat, que el concert és gratuït demà?
Sí, el concert és gratuït a les 7 al Palau de Congressos.
Molt bé, a l'auditori August del Palau de Congressos.
Montserrat en Rius, Tomàs Grau,
directora de la Coral de la Universitat Roviri-Bergili,
director de l'Orquestra Càmera Musicae,
moltes gràcies per atendre aquesta trucada en directe del matí de Tarragona Ràdio.
Que vagi molt bé, que sigui tot un èxit al concert de demà.
Molt bé, gràcies.
Gràcies.
Gràcies. Adéu-siau. Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!