.
Fresqueta, fresqueta, acabava d'arribar aquest matí,
aquí a la ràdio l'hem escoltat com a 3 o 4 vegades només, en una hora,
i la veritat és que no sé si ens atreviríem a cantar-la,
això ja seria un atreviment, però sí que s'enganxa i ens sona.
I cal que identifiqueu aquesta cançó,
perquè és la cançó oficial del primer festival,
la primera mostra de rumba catalana de Tarragona,
Tarrumba, una iniciativa de la curiosa,
i que afortunadament ha comptat amb el suport de gent molt important
vinculada al món de la rumba.
D'una banda, l'associació de foment de la rumba catalana,
l'associació de gitanos de Tarragona,
l'Ajuntament i aquesta casa Tarragona Ràdio,
també altres segells han volgut participar,
com Cerveses en Bars i la Diputació de Tarragona.
La iniciativa parteix de la curiosa, com us dèiem,
i en aquest cas ens acompanya Pau Fort,
que és un dels integrants de la curiosa,
i també integrant de Vergüenza ajena,
que és el grup ja més que conegut de Tarragona,
que han registrat aquest tema oficial de la primera mostra de rumba.
Pau, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Quina gran idea, eh?
Sí, la veritat que sí.
Hem tingut una gran pensada i el moment és l'adequat també,
perquè la rumba està en un moment molt en el punt àlgid
i hi ha molta gent interessada en el tema
i jo crec que hem triat un bon projecte i un bon moment.
I un bon escenari, perquè aquí hi ha història de la rumba.
A Catalunya en general i a Tarragona en particular també.
Sí, sí, la rumba és catalana i és dels catalans.
Hi ha moltíssima afició a Tarragona.
Bé, que t'ho diguin a tu i als companys de Vergüenza ajena, no?
Sí, la veritat que sí, que de moment tenim molta seguida els concerts
i ara que traguem el disco esperem que això s'augmenti.
Aquest mes d'abril.
Sí, el 23, i està programat també dins de la programació del festival
hi ha la presentació del disc de Vergüenza ajena.
I estaran a la Rambla al costat mateix de Tarragona Ràdio,
per tant, compartirem espai i compartirem també rumba.
El projecte està claríssim, posar en valor,
donar a conèixer aquest potencial de la rumba
i així com tenim altres convocatòries festives al carrer,
que és molt propi de Tarragona, afegir-ne una més.
És una primera edició, però la intenció és que n'hi hagi moltes més.
Sí, la veritat que sí, intentarem que aquest any funcioni
i tenim ja pensat un projecte per l'any que ve bastant més ambiciós,
però que si aquest any funciona jo crec que el podem dur a terme
perquè la gent té ganes de col·laborar
i té ganes de participar en això.
Heu trobat una col·laboració, els gitanos de la part alta sobretot,
que de seguida acabau contactar amb ells,
que ja m'imagino que us coneixieu.
No, la veritat que no.
No, el vau contactar per mi de vegada?
Sí, la veritat que sí.
La nostra intenció, o sigui, la meva intenció principal era conèixer-los,
que és una de la meva idea principal era això,
que poguéssim arribar a conèixer aquest ambient, aquesta tradició,
i quan els vam trucar van, des del principi,
van estar molt contents que els convidéssim a participar
i han estat a la nostra disposició des del principi.
O sigui, que molt bé.
En uns moments intentarem ja posar-nos en contacte
amb Charlie Brown d'una banda,
també amb el Paquito d'aquí de Tarragona,
però mentrestant, Lluís, et sembla que punxem alguna cançó d'algú
que també prendrà protagonisme en aquesta primera mostra
de Romba Catalana a Tarragona?
Romba Catalana
Peret serà present?
Serà present.
Finalment vindrà Peret?
Vindrà Peret.
Doncs això, Déu-n'hi-do.
Molt bé.
Vindrà Peret a fer una conferència junt amb el Charlie Brown,
que és el president honorífic de l'Associació Foment de la Romba Catalana
i el Charlie Brown és el president oficial de l'Associació.
Diguem-ne que és el que va amunt i avall tot el dia promocionant.
Sí, és el paio que mou a tots els gitanets que hi ha de la zona.
Què és paio? És paio el Charlie?
El Charlie és paio, sí.
A veure, és una altra de les característiques de la Romba,
perquè ja en parlarem, la Romba no és només música,
és una manera d'entendre la vida també, de relacionar-se.
Sí, és un moviment social que gran part l'han aportat els gitanos
amb la seva tradició, que tenen molta alegria per viure la vida
i tenen unes tradicions molt arrelades que no han canviat
en els moments que estem, la globalització,
ells segueixen amb la seva tradició, que això és molt important.
i això més clar-ho amb els catalans,
que som una gent que sap catalitzar molt bé els moviments artístics
i això, doncs, que en aquest moment, doncs, jo crec que la...
No, no, el Peret realment és d'aquelles homes
que no tenen data de caducitat.
Va començar la Romba jo no sé quantes dècades
i continua, doncs, sent un personatge realment important i emblemàtic
i és una icona al nostre país, sense dubte.
Sí, sí, la veritat que tenim la sort que és un estil musical
que s'ha creat al segle passat, als anys 50 o així,
i tenim la sort que encara queden els creadors d'aquest estil,
o sigui, que és una sort poder disfrutar de la seva presència
en aquest festival perquè segurament d'aquí a un temps
ja no podrà ser això, o sigui...
Doncs el president segur que ens pot parlar el Charlie Brown
perquè el tenim... del president honorífic,
ell és el president de l'associació del Foment de la Romba Catalana.
El tenim ja a l'altre costat del fil telefònic.
Charlie Brown, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal, com va tot?
Bé, la veritat és que bé, molt bé.
Amunt i avall tot el dia, ara ho dèiem aquí amb el Pau,
rombamunt, rombavall, fomentant realment la romba en general
i la romba catalana en particular,
perquè és una mica l'objectiu de la vostra entitat, no?
Sí, bé, de fet, és el camí a seguir
i per això ens hem associat,
bé, sí, ens hem associat
i perquè hi ha una necessitat
que passin coses i que s'ha de reactivar.
De fet, ja s'està reactivant sol,
perquè hi ha molts grups fent-ho pel seu compte,
però necessitem, diguéssim, un fil canalitzador
perquè tota aquesta energia no es perdi una altra vegada.
De fet, només cal mirar a l'estiu, per exemple,
mires la llista de concerts, d'actuacions,
que hi ha en festes, no festes,
la quantitat de grups nous que surten,
que adopten, que assumeixen molts ritmes diferents,
la romba sempre està present
amb aquest mestissatge que ja fa temps
que cuinem aquest país
i la veritat és que és gent molt jove
la que s'ha retrobat amb aquesta manera de fer, no?
Vull dir, continuament,
hi ha la gent de tota la vida que li ha agradat la romba,
però s'ha incorporat gent molt jove.
El cas de Vergüenza ajena,
no només com a intèrprets,
però també com a seguidors i espectadors
dels espectacles de romba,
és nombrosíssim.
Sí, la veritat és que a mi també
és una de les coses que m'ha deixat més bogavadat
que en els darrers dos anys,
potser o tres anys,
ha hagut com una nova fornada de bandes
i totes neixen refletint, diguéssim,
el que ells creuen que és un so que ens és propi
amb el qual tenen un signe distintiu per poder exportar.
És a dir, no es dediquen únicament,
com per la majoria de bandes,
a copiar patrons externs,
que seria fer pop, fer rock o fer qualsevol cosa de música exterior,
sinó a intentar endinsar-se en les arrels musicals del nostre país
i la romba que tenen és una música del nostre país
van deixar aquí
i és el tret diferenciador que ha fet que moltes bandes d'aquest país
hagin pogut tenir una relació internacional
com Ojos de Brujo,
ara mateix com Ojos de Brujo
o la troba con fu o el muchachito i el trudis
o el paret mateix,
és a dir, aquest és el mirall que es volen reflexar
totes aquestes bandes que han pres el patro a la romba
com a punt de partida
i han evolucionat cap a mil camins,
però l'altre dia estàvem fent una petita estadística
de les bandes que havien de romba a Catalunya
i ens en sortien 84.
Imagina't.
Quan penses que hi ha 84 bandes fent això,
moltes, evidentment no totes podran viure,
no totes sobreviuran,
però segurament d'aquí un any
n'hauran sortit 10 més.
És molt bo, és molt viu a part
perquè jo crec que el tret diferencial
del que parlava la romba catalana
a fora del nostre país,
o sigui, el mercat és molt gran,
no és limitat a fer concerts d'ajuntament
o de festa mai o durant tot l'estiu,
sinó que després se'n poden anar amunt i avall.
I dels artistes que t'he parlat,
el que ha estat més a prop ha pogut anar...
L'altre dia s'ha estat a Canadà, a Dinamarca,
l'altre dia ha estat per Alemanya,
l'Algaterra, per Nova York,
el paret perquè no vol viatjar,
però igualment està trucant continuament de fora.
No, no, el paret tothom el crida
perquè continua sent el rei de la romba,
d'això no hi ha dubte, no?
Sí, evidentment, i pel seu bagatge.
És a dir, ell pot fer un concert de dues hores
i cap de les cançons ser desconeguda,
i això no ho pot dir tothom.
I dintre de la música popular del nostre país
és una de les tres persones que jo crec
que poden entrar,
poden trucar a qualsevol porta,
perquè a més això és un dels casos que m'ha sorprès.
Per això el paret funciona a l'associació
com a president honorífic,
i a la vegada és pràcticament
la nostra bandera,
perquè ell es planta a l'Ajuntament de Tarragona
aquesta tarda i trupa la porta i l'hi obren.
Sí, sí, ningú li pregunta qui és, ja ho saben.
Correcte, ni a tu ni a mi ens ho farien,
i això vol dir que el paret és un personatge clau
en l'història musical de la nostra país.
I, Charlie, ja s'ha superat el debat aquell
que a vegades és absolutament estèril i innecessari.
La romba és meva, la romba és teva,
la romba és de tothom, ja, no?
S'ha superat, almenys els que des de l'associació
l'hem intentat superar,
deixant ben clar que res ho ha inventat ningú, mai.
És a dir, en la música no existeix l'invent pur.
Tota la música és una evolució continua
i es retroalimenta,
perquè ningú crea a partir de zero.
Tothom ha de tenir un punt de referència per crear.
Fins i tot les eines de l'anterior.
És a dir, la romba neix amb elements, amb la guitarra i les palmes,
és a dir, elements naturals que ja existien
i neix de la suma d'influències.
El debat aquest, més que de debat,
la gent hauria de fer-se una idea
que el paret el que reclama no és la paternitat ni l'invent,
simplement que se'l reconegui com l'impulsor
i desenvolupador d'aquesta música
que ell ho sintetitza amb la frase del creador de la romba catalana
i realment és el que la va crear,
perquè si no hagués existit la seva figura
potser no estaríem parlant tu i jo.
Però saps que a vegades...
L'origen és el garrotín de Lleida.
No, no, realment aquí qui va impulsar la romba
en un moment determinat va ser Gato Pérez.
Vull dir, jo no sé si això és important
des del punt de vista històric,
per a aquells que han de fer treballs de recerca,
però al final l'essència de la romba
és el que ens ha de quedar, no?
Sí, correcte.
I a part, ningú s'ha posat mai a discutir
si l'Elvis no era el rei del Roc
o si el Marlin no era el rei del reggae.
I cap dels dos va inventar mai res,
però la seva figura va ser essencial
pel desenvolupament del gènere.
I ara a la romba passa el mateix.
Nosaltres som més que conscients
que sense el paret no estaríem tu i jo per anar a la part de la paret.
Segur que no.
Si em permets, Charlie, vaig a saludar el Paquito.
El Paquito és el president de l'Associació de Gitanos de Tarragona.
No sé si us coneixeu, el Charlie.
Paquito, molt bon dia.
Molt bon dia.
Tu coneixes el Charlie Brown? Us coneixeu?
Posa-hi, no, pla.
No, però jo em penso que el tindreu.
Perquè jo m'imagino que el Charlie vindrà a la mostra de romba, no?
Sí, sí, sí.
Espero que sí, així m'ho han comunicat també.
Doncs, Paquito, jo espero que els propers dijous
ens puguem organitzar i puguis venir aquí en directe a la ràdio.
Però sabíem que avui era una mica precipitat
i calla, que ni que sigui testimonialment,
perquè és importantíssim que l'Associació de Gitanos de Tarragona
prenguin protagonisme en aquesta primera mostra de romba, no?
Evidentment, ja que som catalans
i que aquí també fem molta romba,
evidentment que hem de participar
i hem de reconeixer en què es mereixem, no?
Els Gitanos de Tarragona són molts rumberos,
hi ha molt de rumbero, molt de rumbera,
que canten, que ballen i que interpreten, es formen grups.
Ho teniu una miqueta només el que són celebracions més íntimes, familiars?
Sí, aviam, nosaltres celebrem molt el que és les festes nostres, no?
I hi ha nois joves que, bueno, els agrada molt la música
i que participen en altres actes,
que surten una colla de nois
i els agrada, doncs, bueno,
la romba actualitzada d'avui en dia, no?
I van, bueno, van actuar i van fent cosetes,
però sí que nosaltres celebrem molt les festes nostres, no?
I aquí participen moltes noies i sobretot molts nois, no?
I escolta una cosa, Pequito,
què t'ha semblat aquesta iniciativa?
Quan vau entrar una mica en contacte amb la Curiosa
i es va plantejar aquesta primera mostra de rumba,
et va sorprendre, d'entrada,
que es volgués donar aquesta infasi i aquesta importància
que la mereix, la rumba de Tarragona?
Sí, aviam, el que em va sorprendre molt,
aviam, que cada dia la rumba està més actualitzada, no?
Amb Païs i Xizanos, no?
Em va sorprendre, per exemple,
aquest grup d'aquesta associació, no?
I es van vindre a donar a conèixer
i em va agradar molt la seva iniciativa
i, evidentment, promocionar Tarragona,
perquè Tarragona, a nivell de...
o sigui, de l'estat de Catalunya,
ha quedat una mica més apartat
per exemple, com Lleida o com Barcelona, no?
I, evidentment, que aquí hi ha molts gitanos catalans
i d'aquí en surtin moltes persones importants, no?
Ah, i tant.
Doncs sí que em va sorprendre,
però veig que fem una fusió
perquè n'hi ha molta gent que no és de Terrassa i Xizana
que li agrada moltíssim la rumba, no?
I que participen molt amb els gitanos.
I que ara em va fer molt de goig,
molt de goig que aquesta gent,
que estiguessin aquesta iniciativa
i poguessin col·laborar amb naltros
i naltros encantats de la vida
de poder arribar a fer alguna cosa positiva, no?
I, a més, Paquito, a veure,
jo no sé si estaràs d'acord,
tu i el Charlie,
no parlo per mi,
que jo no tinc cap gràcia ni cap salero,
però no caça gitano ni gitana
per cantar bé i ballar bé la rumba.
Aviam.
O tindrem una discussió ara.
No, no, no.
Aviam.
És com tot, aviam,
si em permeteu,
sense ofendre mai a ningú,
però si sempre s'ha reivindicat
el que és el poble gitano,
què porta el poble gitano,
tant sigui el flamenc com la rumba?
Aviam, sí que...
Per què a vegades dieu nenes petitetes
que encara no s'enten a un disco
i comencen a ballar
o comencen a cantar?
Perquè, bueno,
això ho porten a
el que és la cultura nostra
i el gest nostre.
No és que siguem els pioners,
ni molt menys,
però, bueno,
suposo que cadascú
el marca una mica
de la seva cultura pròpia, no?
No, no, és cert que per bé
que es faci aquella cosa
especial i particular,
sí que es troba, és lògic, no?
Home, a tots mateixos dieu
com pot ser que té criatura tan petita
que encara no hi està ballant.
I molta gent,
doncs, bueno,
que queda com una miqueta
com esgarrifat.
O sorprès, no sorprès,
ja si feu la idea
que això ho porta
la raça gitana.
Doncs,
no sé si puc dir,
si em permeteu,
que és una miqueta
la creació del poble gitano,
no?
Però, bueno,
això almenys
ho creiem naltres,
perquè naltros encara no...
naltros tenim criatures
que encara no caminen
i ja els hi cantem,
els hi ballem
i veiem que hi aixecen les mans
i tenen ganes de ballar.
I a vegades
n'estàs en una terrassa
i veus els paies
que s'almenen
i diuen,
bueno,
que té criatura de telèfon.
M'enteneu?
Doncs clar,
ja vol dir que...
ja neixen una miqueta amb això,
no?
Haurem d'assajar,
i molt,
encara a aquest festival,
els que són paios o paies,
perquè al costat vostre
em penso que es notarà la diferència,
però farem el que podrem,
eh?
Farem el que podrem.
No, no.
De totes maneres...
Jo penso que nosaltres aprenem
sempre de tothom,
perquè n'hi ha gent avui,
amb la tecnologia que hi ha,
que molts paies estan molt introduïts,
tant o més
com algun paie,
com algun gitano,
i n'altres sí que necessitem
també moltes ajudes vostres,
però podem participar comunament,
tots dos,
no?
De les dues cultures.
De totes maneres,
sí.
I tant com n'altres,
penso que s'ajudarem a fer,
doncs, bueno,
agafar una miqueta el ritme
del que és la rumba catalana,
però n'altres també depèn molt,
d'espèries que vull estar integrats
amb la rumba.
El prendrem tots plegats
perquè a més tindrem
una bona representació.
Amb el pau de totes maneres,
dèiem que la rumba
és alguna cosa més que música,
és una manera d'entendre's,
de relacionar-se.
Paios i gitanos,
parlem en general.
Sí, sí, sí,
és real, és real, és real.
Sí, perquè la rumba
és una mica pícara,
és una mica que volen dir les coses
amb aquest ritme, no?
I, bueno,
i manifesta alguna cosa, no?
És a dir,
del poble català, no?
i, bueno,
penso que sí que aquí
espero m'ajuda a tots, no?
Molt bé, Paquito,
escolta,
t'hem trucat això
una mica d'urgència,
però insisteixo,
mirarem a les agendes
a veure si pots acostar-te aquí
als estudis de l'Avinguda Roma
i que puguem continuar parlant
en els programes successius
que anirem fent
a les properes setmanes
dedicats a la mostra de rumba
que puguis venir aquí a la ràdio
i ampliar més aquesta xerrada,
et sembla?
A mi seria un ple
vindre aquí
perquè estar amb vostès.
Doncs estarem encantats,
Paquito,
moltíssimes gràcies
per atendre la trucada.
Adéu-siau,
a mi.
Molt bé,
molt agraït.
Adéu.
I tenim el Charlie,
encara,
Charlie,
hem parlat amb el Paquito,
t'hem deixat així
una miqueta
amb aquest parèntesi,
però de totes maneres
tu vindràs,
vindràs amb el paret,
estaràs aquí,
si no ho tinc mal entès,
el dia 1 de maig,
no?
Correcte,
sí,
estaré al 1,
bueno,
estaré normalment
amb tota la gent
que participaran en aquest acte,
és a la curiós,
etcètera,
i sí,
estarem,
estarem,
estarem al paret,
el dia 1.
Doncs,
aquells dies et retrobarem
i esperem poder parlar amb tu.
Jo no sé si el Pau,
que és un dels organitzadors,
et vol comentar alguna cosa,
tot i que m'imagino
que prou converses
que tindreu
en els propers dies,
no?
Sí,
bueno,
més que res,
donar les gràcies
a ell i a tota l'associació
de Forcat,
perquè sense ells
seria bastant impossible
dur a terme aquest projecte
amb el pressupost
bastant reduït
que tenim
i que és una sort
que ens hàgim pogut conèixer
i que puguem dur a terme
aquest projecte junts,
que crec que és
una gran oportunitat
pels dos.
Doncs,
Charlie,
continuarem parlant.
Moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada.
Molt bon dia.
Moltes gràcies.
Que vagi molt bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Pau m'he permès
recuperar de l'arxiu
més arxiu
de desempolsar
aquesta cançó
Belén Belén
de Peret
que tu no havies nascut
ni eres projecte.
Aquestes arxeles
que sortia
al Peret
amb els palmeros
que segurament
has vist alguna imatge.
Sí,
el tio Toni.
El tio Toni
i cantaven aquest
Belén Belén
que escolta,
se't posaven els pèls
de la carta gallina,
els pèls de punta
en aquest cas.
Havíem fet
una miqueta
d'aproximació
amb el Charlie Brown
amb el Paquito
que serà un plaer
que estigui aquí
a la ràdio
en els propers programes
però ja necessitem
molta mostra de rumba
però exactament
què és el que ofereix
en aquest cas
la curiosa
la ciutat de Tarragona.
Moltíssimes coses
i un personatge
que no és en real
però estarà present
que és el nano rumbero.
Sí,
el nano rumbero
és la mascota
diguéssim del festival
és el que
també l'ideòleg
perquè tot ha sortit
del nano rumbero
i bueno
que esperem
que tingui una gran rebuda
per tot el...
Està creat per la mostra
especialment.
Com ha anat una mica
la història del nano rumbero?
El vaig crear
per vergüenza ajena
però llavors
l'he reconstruït
per poder fer-lo servir
d'això
perquè hem intentat
que el nano rumbero
sigui un element
que afagi de la rumba
un...
Com que els nanos
és un element tradicional
de la ciutat
i també del país
doncs fer una mescla
d'una metàfora
perquè la rumba
sigui considerada
un element més
de la tradició catalana
i de la cultura catalana.
Molt bé, per tant
és el 30 d'abril
però de fet
prèviament
inaugureu
a la seu
de l'associació gitana
a la part alta
al centre sociocultural
una exposició.
Sí.
És un acte previ
com si diguéssim.
Sí, el dia 22
un noi de Barcelona
que segueix ja fa
3 o 4 anys
a grups de rumba
de rumba catalana
ha muntat
té moltes fotos
i n'ha triat
algunes
que seran
20 fotos
seran 10 fotos
que s'exposaran
a l'associació
al local
de l'associació
dels gitanos
de la part alta
la baixa de peixateria
i l'altra part
de 10 fotos més
serà
al centre sociocultural
de la part alta
que és a la plaça
de l'escorxador
o sigui serà una exposició
així repartida
en dos llocs
ja perquè
fotos de personatges
de la història
de la rumba
de l'Àlex Carmona
sí, de l'Àlex Carmona
és exactament
la mostra
que estarà oberta
al llarg
de tot el cap de setmana
o es perllongar alguns dies
no, alguns dies més
serà a partir del 22
i després una setmana més
perquè sigui
el muntatge
sigui una mica més rentable
diguéssim
però el que és allò
la visualització
de la rumba
de la música
comença el dia 30
sí
el dia 23
també el presentem
al disc
que també està dins
és el 23
clar
ho hem parlat
a l'inici de la conversa
on el presentareu?
a la Rambla
a la Rambla mateix
al costat de Tarragona Ràdio
estarem tot el dia
muntarem un xeringuit
al costat
farem alguna rombeta de regal
pels veïns de Tarragona Ràdio
que esteu allà
no només unes quantes
en farem unes quantes
clar que sí
per anar ambientant
una diada a Sant Jordi
i bueno
estarem allí fent promoció
del festival
i també del disc
llavors el dia 28
com ja és tradició
la DJ La punxa el cau
que vam parlar amb ella
i també va estar contenta
que li diguéssim
el dia 29
a la sala 0
vindran uns quarts
i jo que ells
que formen part
del Rumba Club
i de l'associació
Forcat també
i sí
el dia 30
ja
l'acte
serà
dels primers actes
així importants
del festival
que serà
el 30 i l'ús
serà el cos
del festival
i a les 5
de la tarda
des de diferents punts
de la ciutat
de Tarragona
hem contactat
amb 6 bandes
que són de Tarragona
i Rodalies
que faran
un cercavila
o sigui
cada banda
sortirà d'un lloc
diferent de la ciutat
i aniran a buscar
el nano rumbero
a la plaça La Font
no sé si a l'Ajuntament
si ens cedeixen
la porta
a veure si us deixen
o en una casa
que ens deixin
té portant
el nano rumbero
té un portant
té portant
és un formant
de la nostra associació
ja m'imagino
i que suposo
que haurà de ballar
no podeu posar qualsevol
li encanta ballar
vull dir que això
no és cap problema
per tant
el nano rumbero
presideix aquesta cercavila
que sortirà
de la plaça
dels Sedassos
no
quan arribi
de l'Ajuntament
anirà cap a la plaça
dels Sedassos
i llavors
cada grup
que això també
és una part important
del projecte
que és intentar
dinamitzar
els grups tarragonins
ja portem
tota la
tota la música
de Barcelona
però intentem
que els grups tarragonins
s'involucrin
en el projecte
també
i entre tots
farem un cercavila
i farem gresca
perquè comenci
el festival
amb molta
energia
la presentació
la feu al conservatori
sí
llavors
cada grup
arribarà a passar
els Sedassos
i cada grup
tindrà uns 20 minuts
per tocar
llavors
quan acabin
de tocar
hi haurà
una votació
popular
i qui guanyi
aquesta votació
tindrà dret
a tocar
el dia següent
a la plaça
d'escorxador
com a teloners
del grup
llavors a les 8 i mitja
de la tarda
hi haurà
la inauguració
del festival
que ahir
amb la reunió
que vam tenir
amb els del Forcat
vam aconseguir
que el
Joni Tarradellas
i el
Rafalito
Salazar
apadrinin el festival
i vindran
ells dos
a inaugurar
suposo que tocaran
alguna coseta
i projectarem
el documental
Romba Tomba
que parla més o menys
de la història
de la romba
dels creadors
hi ha diferents monogràfics
de diferents artistes
que hi han fet
un compendi
de tots els monogràfics
i és un resum
de tots aquests
molt bé
ara que l'1 de maig
celebrarem la festa
del treball
com cal
ballant des de primera hora
del matí
com ha de ser
heu preparat classes magistrals
en ball
en dinars
concerts
hi ha de tot
podríem esmentar-ho una mica
la veritat que sí
doncs el de matí
a la primera hora
bueno primera hora
pels rumberos
que són les 11
un matí
anar molt per un rumbero
però en fi
doncs hi haurà
una classe
de guitarra rumbera
una que la impartiran
el Johnny Tarradellas
i el Rogeli
dels Manolos
després hi haurà
una classe
de percussió rumbera
també
que la farà
el Rafalito Salazar
i el Jack Tarradellas
i després
hi ha una
a les 11
també hi ha un espectacle
pels nens
el David Torres
i uns companys seus
tenen un projecte
muntat
per a
per a introduir
la rumba
els
els
els
els personatges
ai
al sector infantil
diguéssim
que esperem
que vinguin molts nens
a disfrutar
que els ensenyaran
a ballar
els ensenyaran
els ritmes bàsics
de la rumba
i això
que és
molt divertit
després
hi ha una classe de ball
que l'empartirà
la tia Pepi
que és una gitanneta
molt
bastant gran
de Barcelona
que és molt carinyosa
i ens farà classe
els que no tenim ni idea
serà una classe oberta
serà una classe oberta
a tothom
que vagi allà
serà la plaça d'escorxador
ella farà
quatre passos
i ensenyarà
i tocarà
amb un grup en directe
que tocarà
per ella
és que m'ho estic imaginant
l'ambient
i a sobre farà bo
serà magnífic
aquest cap de setmana
i llavors
després de la classe
de ball
tindrem ja
la xerrada
que impartiran
el Peret
i el Charlie Brown
que farà mig
de moderador
del Peret
s'ajudaran un a l'altre
i
que això estarà
amenitzat
amb el còctel
del senyor Boada
que no sé si el coneixeu
però
el Tascamant Boada
és un clàssic
i com que
és una persona
molt col·laboradora
també estarà
al festival
i després
hem programat
un dinar
que serà
una paella popular
que
esperem que hi assisteixi
molta gent
perquè hem intentat
que no parin
els actes
perquè la gent
no marxo
és a dir
és plantar-nos
a la plaça
de l'escorxador
i un acte
darrere l'altre
des de les 11 del matí
xerrada
tallers
classes obertes
dinem allà mateix
fem el cafè
allà mateix
hi ha rumba
sobre taula
també
això vol dir
que després de dinar
sortiran guitarres
per tot arreu
intentarem
que la gent
que hagi participat
dels tallers
els artistes
i això
que era la nostra
intenció
també del festival
no fer un festival
d'anar
només lúdic
que és un festival
més de relació social
i que els artistes
més o menys famosos
i els inicians
i tot això
que es mesclin
i hi hagi allí
una comunió
de gent
que nosaltres
trobem
el més interessant
això
tot i que també
heu previst
fer concerts
diguem-ne
més convencionals
una mica
per tancar
el que és la jornada
concerts
després de la rumba
sobre taula
ja que estiguin
totes les proves
de so fetes
i tot
hi haurà el concert
del guanyador
del concurs
de la mostra
del dia abans
o sigui
un dels grups
tarragonins
que participin
i que tindran
un ratet
per tocar
i després
hi haurà
un concert
muntat
muntarem un grup
per part dels professors
que han impartit
les classes
i
clar
nosaltres vam
triar uns quants músics
perquè no podíem
triar tots els músics
de Forcat
però vull dir
també
ells hi vam avisar
amb ells
que estaven tots convidats
i que podíem vindre
a tocar
o sigui
serà un format
tipus jam
amb el que podran
participar
tota la gent
que estigui
que estigui allí
doncs escolta
cal que ens prenem
en calma
el mes d'abril
perquè
per tancar el mes
i inaugurar
el mes de maig
del 30 d'abril
a l'1 de maig
amb actes previs
com ens ha comentat el Pau
se celebra
la primera mostra
de rumba
catalana
de Tarragona
iniciativa
de la curiosa
de rumba
és la primera edició
però esperem
que no sigui
l'última
i des d'aquesta
sintonia
ple suport
no només diguem-ne
moralment
que el teniu tots
sinó que aquí
al matí de Tarragona
a ràdio
però també
alge tardes
us anirem ampliant
i donant
més detalls
Pau
moltíssimes gràcies
no hem parlat
del disc
de Vergüenza ajena
perquè ens reservem
sí
no mesclem coses
que si no
per això
no avancem
esdeveniments
el que sí
és cert
és que
Vergüenza ajena
són els protagonistes
de la cançó
de l'himne
a la banda sonora
del festival
de Tarrumba
Pau
enhorabona
gràcies per venir
moltes gràcies
i encantat
fins al proper programa