Passen sis minuts a dos quarts d'onze del matí.
Aquí seguim en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Hem parlat d'economia, bàsicament, durant els últims minuts.
I ara canviem absolutament de registre i us volem parlar de fotografia.
Us volem parlar d'un certamen cultural fotogràfic
que arrenca aquesta mateixa setmana
i que es pernyugarà durant pràcticament dos mesos.
De fet, serà fins just després les festes de Nadal.
I és que arriba l'ESCAN Tarragona,
el Festival Internacional de Fotografia que tindrà com a escenari la nostra ciutat.
Hi haurà un munt d'activitats que ja durant els propers dies
us anirem explicant amb un cert detall.
Però avui el que volem fer en aquest inici de setmana,
d'aquesta primera setmana del mes de novembre,
és fer una repassada general a l'ESCAN.
I per això ens acompanya el coordinador del festival, Pep Rigol.
Senyor Rigol, molt bon dia.
Molt bon dia.
Com es presenta aquesta tercera edició de l'ESCAN?
Si l'haguéssim de definir en poques paraules,
com la definiria el seu coordinador?
La consolidació.
Consolidació, perquè és la tercera edició d'un festival nascut a Tarragona
i que converteix Tarragona en capital de la fotografia,
sens dubte, Catalunya,
i que en la mateixa ciutat consolida ESCAN com el festival més important,
jo diria, després de Fot Espanya a Madrid,
el més important de l'estat i un dels més prometedors d'Europa.
perquè té una vocació internacional clara.
Aquesta tercera edició més canvia, ha canviat de dates,
però a més a més canvia d'alguna manera de format,
perquè recordaran molts soients que l'ESCAN s'havia concentrat bàsicament en una setmana
i ara el que ens proposa l'organització és allargar-ho durant unes quantes...
De fet, durant un parell de mesos, no?
Perfectament, en sintonia amb una ciutat que sempre ha estat a favor de la fotografia,
del llenguatge visual,
una ciutat que té una llarga tradició d'exposicions i d'activitats.
Recordeu que la Primavera Fotogràfica, el festival que va néixer l'any 82
i que va ser el certamen de Catalunya en general,
quan va desaparèixer, ara fa uns quatre anys,
en canvi a Tarragona va continuar,
perquè té molt d'impacte la fotografia en aquesta ciutat.
De manera que, efectivament, Talent Latent...
Perdó, Talent Latent és l'activitat principal d'aquest ESCAN,
però ESCAN esdevé un punt d'encontre ineludible ja
de tots els professionals i amateurs de la fotografia,
sobretot fotografia documental, artística,
no tant la professional,
el qual no vol dir que no ens interessi, evidentment,
perquè és el modus vivendi de la majoria d'autors,
però és cert que ESCAN s'ha esdevingut una tribuna
on es poden veure artistes que, amb propostes noves,
amb propostes emergents, amb propostes consolidades també,
perquè ja també hi ha clàssics,
permet, doncs, viure la fotografia com un fet cultural,
com molt bé has dit,
i que, a més a més, va més enllà del que seria solament les exposicions,
perquè també ofereix un ventall d'activitats.
Anem una mica, doncs, entrant en el detall.
la gran cita o el pal de Palleda del festival,
com en l'anterior edició és aquesta exposició Talent Latent,
que es manté, a més, amb aquest nom.
Aquesta és, d'alguna manera, el punt central de l'ESCAN?
Bé, podem dir que sí, ja que és l'exposició més gran.
Té lloc al mercat central,
ocupa molts metres quadrats,
són 13 autors de l'estat espanyol i d'Europa,
en aquesta edició,
que aporten unes mirades noves,
unes obres que podrem considerar, doncs, talentoses,
unes obres, a més a més, que no estan consagrades,
unes aportacions que tenen una part de risc,
però tenen, sobretot, subjectivitat i tenen força personal.
Per tant, és un ventall de mirades,
és un ventall de, diguéssim, de treballs diferents,
per tant, també és cert que nosaltres podrem, doncs,
gaudir més o menys d'ells en base als nostres gustos personals.
Això vol dir que és una exposició molt democràtica,
hi ha de tot, no?
Però realment és interessant de veure
què és el que s'està passant avui a Europa
en matèria de fotografia,
i Talent Latent és aquesta tribuna
que permet a autors, molts d'ells desconeguts,
donar-se de conèixer d'una manera molt, molt atractiva,
amb una exposició molt ben muntada, molt maca,
us recomano la visita al Mercat Central,
entrada lliure, fins al dia 9 de gener,
que, doncs, han estat triats per un comissari
que es diu Jesús Micó,
un professional de belles arts,
un home amb un gran criteri,
i que ha seleccionat, en base al seu propi punt de vista,
aquells autors que tenen una empenta
i un futur més o menys evident o clar, no?
Aleshores són 13 autors amb 13 propostes molt diferents?
Totalment diferents.
Molt diferents?
Sí.
El que passa és que el mateix comissari
ha creat una mena de circuit a través de l'exposició
on ell explica el seu lligam, no?, d'alguna manera.
Evidentment, és la tasca del comissari
explicar el per què ha triat aquests autors
i ho fa d'una manera bastant interessant.
O sigui, molts d'ells parlen de si mateixos,
perquè la fotografia el que té ara
és que ja no solament és un reflex de l'exterior,
sinó també, com qualsevol llenguatge artístic,
és autobiogràfica.
Podríem dir que l'autor s'expressa
i es comunica artísticament,
per tant, expressa l'interior.
Altres són més documentalistes,
però tot plegat està molt ben explicat,
molt ben presentat,
i jo crec que podem gaudir
d'una magnífica exposició que s'inaugura
aquest divendres, dia 5,
a les 19.30,
a quarts de vuit del vespre,
al Mercat Central.
És el centre del festival, no?
Però, a part d'això,
hi ha una mirada també intel·lectual
que tindrà en lloc a la universitat,
unes jornades de reflexió
que donen aquesta dimensió també
intel·lectual al festival,
no solament expositiva.
És a dir,
un debat sobre el paper de la fotografia,
en aquest moment,
en què està passant del document,
del que era document,
perquè va néixer pràcticament com a document,
a la mirada personal que abans deia,
o l'obra artística,
a la fotografia artística, no?
I hi ha una batalla, no?
Hi ha gent que defensa que la fotografia
hauria de deixar pas ja definitivament
als transmissants de comunicació
més immediats,
i que el fotògraf ha de ser avui dia
un creador
i que ha de ser un autor,
és a dir,
que darrere de la càmera
hi hagi una mirada artística
o com a mínim intencionada.
De manera que aquesta batalla
i aquest debat
tindrà en lloc
a la Universitat Rovira i Virgili
el dia 27 de novembre
durant tot el dia
amb la presència
de sis grans especialistes
procedents d'Europa,
d'Estats Units i d'Espanya.
Gent que tenen
doncs unes
diferents punts de vista,
però que serà molt interessant
atès que el comissari
d'aquest simpòsiu,
d'aquest seminari,
Jorge Rivalta,
precisament
d'una manera irònica,
irònica,
doncs defensa
la fotografia com a document
ja que és molt més important
avui que mai,
segons ell,
contrarrestant
el títol
d'un famós llibre
que diu
que avui
la fotografia
és més artística
que mai.
En fi,
és una batalla
art i document
que és inherent
a la fotografia
des dels seus indicis.
I aquest seminari
que es farà
a la Universitat
a finals de novembre,
el dissabte,
dia 27,
és un seminari
en el qual
vol centrar-se
en un públic
molt especialitzat,
pretén que,
en fi,
un públic molt divers,
més o menys
interessat
en el món
de la fotografia
es pugui inscriure.
Sí.
Quina és,
d'alguna manera,
la filosofia
d'aquesta jornada
de debat?
El Marc
és universitari
de manera que
els alumnes
hi seran,
hi comptem,
l'any passat
també va ser així,
estava ple d'alumnes,
el que passa
és que és un debat
obert a tothom,
entrada és lliure.
No cal
l'inscripció prèvia?
No cal,
esperem
que no sigui un problema
perquè són moltes hores
i són bastant denses
les sessions
perquè parlarem
de fotografia
i vuit hores diàries
durant un dia
parlant de fotografia
pot ser,
però ve gent
de tota Espanya
i ve gent
que arribaran
només per assistir
a aquest debat
atès que els
François Chabrier,
Steve Edwards,
Rudolf Stenberger,
perdó,
el John Roberts
també i l'artista canadenc
Ian Wallace
és un ventall
d'autors,
de professionals
de primera línia
que atrauen
a molta gent.
Han vingut
perquè el Jorge Rivalta
que és,
si no m'equivoco,
va estar
durant gairebé
sis anys
al càrrec
del MACBA,
de les activitats
culturals
del Museu
d'Art Contemporària
de Barcelona,
doncs com us deia,
Jorge Rivalta
coneix
aquesta gent
i els ha convençut
perquè vinguin
a Tarragona
a fer aquest
debat,
aquest seminari,
aquest simpòsium
sobre la fotografia.
Jo crec que
a part d'això
val la pena destacar
altres activitats.
No sé si...
Sí,
perquè del seminari
en parlarem,
evidentment,
quan s'apropi la data
del 27 de novembre
i, clar,
més enllà del talent latent,
que és la gran exposició
que podrem veure
al Mercat Central,
m'imagino que hi ha
altres activitats
o altres exposicions
que estaran a Tarragona
aquests dies, no?
I molt destacables.
Per exemple,
el dia 4,
el dijous,
s'inaugura
Rafael Sanz Lobato,
que és un clàssic
de la fotografia espanyola,
un home que va néixer
a Sevilla
però que va anar
a parar de seguida
a Madrid,
ara ja és bastant
molt gran,
podem dir,
i el cert és que va
formar part
de l'escola de Madrid,
una escola vinculada
amb la fotografia
de caràcter humanista,
no?
Aquesta que després
ha donat lloc
a Cristina García Rodero,
per exemple,
que també la tenim
al fastidial.
Aquesta al Caixa Fòrum.
Efectivament.
Doncs,
Rafael Sanz Lobato
a la Fundació Fòrum
a la Casa Canals
de Tarragona.
O el Ricky Dávila,
en aquest altre magnífic
escenari
que és el Tinglado 2
del Port,
no?
o el Gerbacio Sánchez,
també,
un gran fotògraf,
molt amic de Tarragona
i que exposa
també a Caixa Fòrum.
La Tenit Plana,
també,
amb el seu xou,
perquè serà
un autèntic xou.
El de les núvies.
El de les núvies,
eh?
Volem moltes núvies
pel carrer,
vestides de núvia,
no?
Però moltes vegades
seran ja,
potser,
maduretes,
podríem dir.
Clar,
perquè això es convertirà
en una exposició fotogràfica.
Efectivament.
El projecte ens ho va explicar
ja mateixa fa uns dies,
que es farà aquí
a la Plaça Imperial,
però, clar,
el resultat final
ha de ser una exposició
que també formarà part
de l'ESCAN.
Que s'hi inaugura
el dia,
si no m'equivoco,
el dia 2 de desembre
a Caixa Fòrum,
també.
Efectivament.
Després,
el grup Eplec,
que realment
és molt dinàmic,
aquest grup
que porta amb l'Ai Mesa
i que exerceix
una tasca
molt important
d'ajudar
a la gent jove
de les arts visuals
i que,
amb propostes
molt,
molt interessants,
programen
tot un minifestival
dins el festival.
És a dir,
estem parlant
d'un programa
molt dens
d'activitats.
Més coses,
doncs,
fotografies al carrer,
per exemple,
però en procediments
primitius,
no?
Càmeres antigues
que seran
protagonistes
a la plaça
de la Font
i al davant
del Museu Arqueològic
d'uns tallers
oberts al públic
perquè vegin
com es revelava abans
en una fotografia
del segle XIX,
no?
Inclús la gent
podrà participar
posant
com a model
d'aquests fotògrafs
que es diuen
Atelier Retaguardia
i que,
doncs,
es podran emportar,
la gent
que participi
com a model
podrà emportar-se
a casa seva
una fotografia
com aquelles
que tenen
els nostres avis
a casa seva
o els meus avis,
aquelles fotos
metàl·liques
que pensen
a casa nostra.
I així,
doncs,
un seguit d'activitats.
no podem oblidar
tampoc
l'Scan-off
que tindrà lloc
a la plaça
del Fòrum
en un centre
que serà també
el Meeting Point
del festival
que és
el bar
Les Creixes
on durant hores
hi haurà
projeccions
continuades
d'autors
que vulguin
mostrar la seva obra
sense cap tipus
de limitació,
sense cap tipus
de problema,
treballs
desconeguts
de gent jove
o no tan jove
però que tinguin
ganes de mostrar-les.
I així,
no sé,
un ventall
de fins a 14 exposicions
a la ciutat,
l'Agrupació Fotogràfica
de Catalunya,
no sé si em deixo
alguna activitat
important,
però el programa
i, a més a més,
hi haurà un catàleg
i a la pàgina web
que, per cert,
es diu
escan.tarragona.cat
ofereix
la informació completa
amb tot el calendari
i informació detallada
de totes les activitats
d'aquest escan.tarragona
organitzat, per cert,
per l'Ajuntament de Tarragona,
tot sigui dit,
que és molt important,
amb la col·laboració
del Departament de Cultura
i Mitjans de Comunicació
de la Generalitat de Catalunya.
Tota la gestió
la porta la Fundació
Fòrum
i la informació,
doncs, ja dic,
està a la pàgina web
i els punts
informatius
de les ciutats.
Perfecte.
Doncs,
el festival,
de fet,
arrenca aquest dijous,
entre dijous i divendres,
que ja s'inauguren
les primeres exposicions
i, com dèiem,
també al principi
de l'entrevista,
la nostra intenció
és,
a mesura que,
doncs,
es vagin produint
totes aquestes activitats
i exposicions,
és anar parlant
amb un cert detall.
Avui el que hem volgut fer,
però,
és una panoràmica general
amb el coordinador
del festival,
Pep Rigol,
perquè ens expliqui,
això,
el talent latent,
les altres exposicions
i el seminari
que es preveu
pel 27 de novembre.
I del detall
ja anirem parlant
els propers dies.
Senyor Pep Rigol,
coordinador de l'Escanta Raona,
moltes gràcies,
felicitats per la feina feta
i que vagi molt bé,
que sigui tot un èxit.
Moltes gràcies,
igualment.
Adéu-siau,
bon dia.