D'aquí 6 minuts seran 3 quarts d'11 del matí.
Seguim en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
canviant absolutament de registre, de temàtica, d'àmbit.
Hem parlat molt de trànsit i de mobilitat en els últims minuts
i ara volem parlar d'hostaleria, volem parlar de turisme,
perquè avui hem convidat el nou president
de l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria
de la província de Tarragona, el senyor Marc Armengol.
Ja porta uns quants anys en la direcció de l'entitat,
amb diferents càrrecs,
però ara ha assumit la presidència substituint el senyor Josep Martí.
Avui l'hem convidat per parlar precisament dels objectius
que es marca en aquest mandat.
Senyor Armengol, molt bon dia.
Molt bon dia i gràcies.
Felicitats.
Moltes gràcies.
Quins objectius es marquen?
N'hi ha un canvi a partir de la seva arribada a la presidència de l'associació,
un canvi notable pel que fa a definir els objectius
o va en la línia de continuïtat dels darrers anys?
Primer de tot voldria ressaltar la bona tasca que han fet els meus antecessors,
ja sigui el Joan Pedrer, ja sigui el Josep Martí,
i en aquest sentit crec que hi ha molt de fet ja.
L'únic que sigui cert és que ara ens trobem davant d'una situació general,
no només del turisme, que ens planteja molts reptes.
i crec que el nostre sector, la nostra voluntat,
i perquè ho sentim així, creiem que és un sector estratègic pel país
i pel territori, ja que és un sector que és dels pocs que pot tirar endavant
els reptes que tenim per davant,
és el que ens dedicarem de ple a partir d'ara.
Situem l'associació?
A quants empresaris representa?
Quants empresaris hi ha al darrere de l'associació que vostè presideix?
A mi m'agradaria també ressaltar que la nostra associació té uns paràmetres
que són una mica diferents d'altres associacions,
ja que és una associació molt heterogènia,
tant a nivell territorial, perquè anem des del Penedès fins a les Terres de l'Ebre,
podem tindre des d'hotels, a restaurants, a bars,
que segurament tenen objectius diferents,
tipologies també d'establiments molt diferents,
anem des d'hotels urbans com aquí Tarragona o Reus,
a hotels més vacacionals, inclús més hotels d'interior i rurals,
que fan que tinguem a vegades objectius diferents,
el que sí que ens uneix i ens fa la nostra força,
és el fet d'estar implantats en tot el territori
i bàsicament defensant els interessos del turisme.
El que passa és que sí que és veritat que aquestes situacions tan heterogènes
a vegades pot fer més complicat per la direcció de l'associació
i pel seu president marcar una sèrie d'objectius.
Vostè ha parlat de reptes més que d'objectius, pot ser el mateix.
En qualsevol cas, quins reptes creu que té el sector ara mateix,
des d'aquesta heterogeneïtat que comentava?
Correcte. Jo, certament, ho fa més complexa,
l'únic que també aporta més valor,
ja que fa que juntar coses diferents,
al final el resultat, si s'arriben a fer una bona recepta,
parlant en termes culinaris,
aconsegueixes un millor resultat,
perquè l'aportació de diferents aspectes pot resultar en aquest sentit.
Reptes. Els reptes, sense dubtar, ara,
són rellençar el sector
i, sobretot, pensant que és dels pocs sectors
que pot fer-nos sortir d'aquest forat negre en què estem,
ja que en altres sectors és més complicat.
Per això, sens dubte, necessitem
que nosaltres mateixos, el sector, tirem endavant
amb el recolzament de totes les institucions, sens dubte,
i intentem posar-nos-ho el més fàcil possible
perquè nosaltres tinguem la iniciativa
i siguem el prou emprenedors per tirar endavant.
Però com es pot rellençar el sector?
O com s'ha de fer amb una pròpia readaptació de les empreses,
siguin hotels, bars, restaurants,
buscant alternatives al negoci que hi havia fins ara,
o que continua vent-hi ara?
Com es rellençar el sector?
Jo crec que el nostre producte,
si parlem ja directament del que tenim entre mans,
el producte que tenim, tenim molt de fet ja,
el que certament necessitem és millorar tots els aspectes
que ja històricament s'han regalat.
de nivell d'infraestructures està clar que tenim un potencial
al territori, la província té un potencial impressionant.
Només retocant alguns aspectes es podria millorar molt,
traient-li més profit a l'AVE, turísticament, per exemple,
que és una infraestructura impressionant que tenim a la província
i segurament no li traiem tot el profit que podríem,
segurament és qüestió d'acabar de definir algun puntet
que no el tenim del tot lligat.
Ara es parla molt de l'A27,
doncs és un altre punt fort que la zona guanyaria
si realment es tirés endavant.
Un altre aspecte que avui en dia està molt al dia,
avui surt a la premsa, el tema de Ryanair.
Com s'ha vist ja en el primer mes,
ja hem perdut capacitat de treure clients a l'aeroport de Reus,
doncs això d'alguna manera...
i torno a un punt que he presentat abans.
El nostre sector el que té bo és que equilibra molt el territori
perquè estem presents en tot el territori.
A nivell sectorial segurament és dels sectors que més pot ajudar
a fer un equilibri territorial important,
i quan no sempre aconseguim aquest respaldo
i les prioritats no són les que entenem que haurien de ser,
doncs passa potser això,
que perdem fuelle, perdem força a nivell turístic
per decisions que s'han de prendre.
Altres aspectes que també hem de cuidar molt,
l'episodi que va haver-hi fa un parell o tres de dies,
al port de Tarragona,
doncs això està clar que pel nostre sector
no és que sigui prioritari,
és que és vital de cara a l'exterior
no projectar potencials paris
que poden tindre per l'atractiu turístic de la zona,
i estic parlant del vessament d'oli de l'altre dia,
això s'hauria de tindre...
A part de tindre molta cura,
tindre les garanties que això no afectarà directament
en el sector perquè ens hi juguem molt.
Ens hi juguem molt, el sector,
i ens hi juguem molt, entenc, també, el territori,
perquè al fi i al cap és, com torno a repetir,
és un sector estratègic per sortir del forat.
Vostè ha citat infraestructures bàsiques,
ha citat també aquest episodi
la importància de la cura del medi ambient,
però aleshores en un context de crisi econòmica
com l'actual, senyor Armengol,
de canvis profuns en la societat a nivell internacional,
el sector necessita també readaptar-se d'alguna manera
als seus propis negocis com a sector,
alguns d'aquests que són tan heterogènes i que vostè representa?
Jo crec que ja s'està fent en part.
Bàsicament passa per,
i crec que la nostra associació en aquest sentit
pot fer una tasca, una labor molt important,
per fer un producte únic,
juntar-lo, perquè, si ens hi fixem,
tenim, bàsicament, tots els elements
que ha de tindre qualsevol producte turístic,
disculpem,
qualsevol producte turístic o destí turístic,
tenim molts elements,
ja som dels destins turístics,
segurament que té més aspectes
dins del seu mateix producte,
ja sigui des del sol de la platja de tota la vida,
ja sigui l'enoturisme,
ja sigui el turisme cultural,
el turisme gastronòmic,
el turisme de maïs, de convencions,
tenim infraestructures, instal·lacions,
i potser sí que el que ens falta
és potser promocionar-ho d'una manera conjunta
i pensar que el destí Costa d'Aurada,
província de Tarragona,
és un sol producte,
fem vindre la gent aquí,
després ja repartirem d'una manera homogènia,
però el que interessa és vendre-ho de cara a l'exterior,
jo, bàsicament, intentant respondre la pregunta,
és més un problema de promoció que de producte,
jo crec que el producte el tenim,
les infraestructures,
jo crec que fent quatre petits retocs,
també milloraríem molt,
però el fort ja ho tenim fet,
l'únic que passa és que potser ens falta aquell últim tram
per acabar que sigui un producte perfecte,
i és més juntar, ja li dic,
tota l'oferta que tenim
per fer-ne un producte realment
amb un valor afegit
i amb una competitivitat comparat
amb altres destins turístics
que facin que al final siguem un destí guanyador.
Queda clar, queda clar.
Aleshores, en un context, com el que dèiem,
de crisi tan forta,
hi ha algun dels sectors, subsectors,
que vostè representa a través de l'associació
que ho està passant especialment malament?
És a dir, que ha rebut més que els altres
l'impacte de la crisi?
Això ja va per barris, diríem, no?
És a dir, cada un ens afecta
el de cadascú, no?
Però n'hi ha alguns que pateixen més que altres?
Correcte, està clar que en general
el consum ha baixat,
això en tots els sectors i el turisme
no n'és una diferència,
tot i així crec que estem aguantant
prou bé el cop,
o sigui, encara, ja com dic,
és un sector que és fort
i té projecció cap endavant,
i després cadascú dintre les seves peculiaritats
rep més o menys.
Si parlem dels bars,
la llei del tabac, sense dubtar,
és una llei que segurament
deu ser un event social,
l'únic que al final qui paga la factura
són els bars, no?
I si volem evolucionar com a societat,
potser que no carreguem tota la llosa
sobre els bars, no?
Més que res perquè puguin tindre
la seva subsistència, no?
Si parlem d'això, per exemple,
podem parlar de la costa,
si tenim episodis
com els que he mencionat abans
de fa un parell de dies,
sort que va ser després de la temporada,
sort que va ser,
que va haver-hi el temporal
que ho va aclarir una miqueta tot,
però està clar que això ens agafa
en ple mes de juny,
ho hem de gestionar a nivell de comunicació
perquè no ens afecti els nostres mercats,
perquè si no pot ser un cop molt fort, no?
És a dir, tots més o menys reben
les seves problemàtiques.
Per anar acabant,
però recuperant el que parlava abans
de les infraestructures,
vostè ha citat tres com a exemples,
l'A27, l'ABE, que ja el tenim,
i els vols de Ryanair,
és a dir, turistes que arriben per carretera,
que poden arribar en tren
o que poden arribar en avió.
De l'A27, en fi,
depenem de la voluntat política
del govern de l'estat.
Aquí suposo que el que pot fer l'associació,
com altres agents,
és pressionar
perquè no s'aturin les obres.
Reivindicar-ho
i fent explícit
que per nosaltres és prioritari.
Però amb el tema de Ryanair i de l'ABE,
què proposen?
Tenen alguna proposta?
És a dir,
què podem fer amb el tema dels vols?
Buscar alternatives
i què podem fer amb el tema de l'ABE,
que s'ha demostrat, bàsicament,
fins ara,
que no és un mitjà de transport per turisme,
sinó que és, bàsicament,
un mitjà de transport de negocis,
d'empreses.
Tenen propostes, però,
tant pel tren com per l'avió?
Correcte.
Aleshores,
quan l'avió
es va prendre una decisió
d'obrir-li la veda,
diguéssim,
a Ryanair,
al Prat,
i en aquest sentit,
com a empresa privada,
no hi ha res a dir
i pren les seves decisions
i poca cosa, diguéssim...
I nosaltres què podem fer
com a territori?
Quan a Ryanair,
pressionar per intentar
limitar
la trencadissa
al màxim possible,
però molt més tampoc.
Vull dir,
també hem de tindre en compte
que sí,
que som un sector important,
que representa molt,
però aquí està
on nosaltres ens hem de fer sentir
i fer veure
realment a qui pren les decisions
en aquest sentit
que ens hi juguem molt.
I ja dic,
com a sector,
i jo crec,
i perquè ho pensem així,
realment,
que com a sector
ha de ser
un dels motors
que tirin del carro,
s'ha d'intentar facilitar
aplanar el terreny,
no?
I aprofitar la infraestructura
de l'aeroport de Reus,
que és importantíssima
i tenim que intentar,
ja us dic,
potser,
Ryanair és una cosa
que serà difícil
de competir en Barcelona,
es pot parlar
del tema de les tasses,
tot i així,
pot arribar a ser complicat,
i aleshores,
aprofitar
l'aeroport de Reus
per
vols charters
de temporada,
però també
vols charters
per,
per exemple,
un segment
de clients
que crec que pot,
i hi ha molt,
i s'ha apostat molt fortament
a nivell d'inversions,
com és el congressual,
un aeroport com el de Reus
ha de ser un element
diferenciador
respecte a un prat.
Aquí sí que tenim
les de guanyar
perquè
organitzadors de congressos
prefereixen
un aeroport com el de Reus,
per exemple,
que no pas un prat,
que segurament
tindrà menys disponibilitat
i menys places.
Quan a l'AVE
i conjuntament
amb l'aeroport de Reus,
doncs està clar,
no està entendre
que
l'AVE
ha de ser un complement
de l'aeroport de Reus
i l'aeroport de Reus
ha de ser un complement
de l'AVE,
en aquest sentit.
I tot el que sigui
vincular les dues
grans infraestructures
que tenim,
doncs ha de ser bo.
A part d'apropar-les també,
que és un neguit territorial
i també del sector,
apropar-ho als grans nuclis
urbans del territori,
les dues infraestructures.
I això pot ser
que l'AVE
sigui un vehiculador
d'aquesta tasca.
Però podem esperar
més turistes
solament a través de l'AVE?
Jo hi crec fortament.
Jo quan es va iniciar
i quan es va executar
i culminar
el projecte de l'AVE,
sempre ho deia,
que l'AVE
feia de Tarragona
la primera platja de Madrid.
Fins ara era
meninidorm per carretera,
però l'AVE
portava
els turistes de Madrid
a la platja.
S'ha vist
que no,
a la pràctica
no s'ha consolidat
així,
però jo crec
que pot arribar a ser-ho,
sens dubte.
Torno
un cop més
en el sector
congressual.
l'AVE és un mitjà
impressionant
pel sector congressual.
Tenim dues potències
que són Madrid i Barcelona
a nivell d'empreses
que poden,
que tenen una facilitat enorme
utilitzant l'AVE
per organitzar
a nivell logístic,
ho facilita molt més
que no anar
per via aèria,
no?
Per apropar també,
per exemple,
el Priorat
o les Terres de l'Ebre
a una ciutat com Madrid,
l'AVE jo crec que ha de ser
un element diferenciador
respecte a altres destins.
Clar,
el problema és que
arribem amb l'AVE
a Perafort
i després,
què fem?
Aquí és on nosaltres
hem de treballar,
el territori ha de treballar
per solucionar
el repte
que la gent
quan arriba a Perafort
pugui fàcilment
arribar a Emposta,
arribar a Falset,
arribar al Vendrell
i aquí és on està,
crec jo,
el que ens falta,
el que deia,
la inversió forta
l'hem feta,
l'AVE la tenim a Tarragona,
a la província,
ara el que hem de fer
és l'últim tram
per arribar al destí
i facilitar la tasca
finalment al turista
que és com va
normalment pel món.
El sector té molts reptes.
En fi,
avui volem parlar
de tot això,
analitzar aquesta situació
amb el nou president
de l'Associació d'Empresaris
d'Hostaleria
de la província de Tarragona,
es diu Marc Armengol
i ens ha acompanyat,
com dèiem,
durant uns minuts
aquest matí en directe
als estudis de Tarragona Ràdio.
Senyor Armengol,
molta sort
que vagi molt bé
a aquesta nova tasca
com a president de l'associació
i en fi,
que li vagi molt bé
en general
a tot el sector
del turisme
de les nostres comarques.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
Bon dia.
Adéu-siau.