Les 10 del matí, 12 minuts.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
La setmana passada i aquesta estem centrant bona part
dels nostres continguts en qüestions relacionades amb Santa Tecla,
amb la festa major de la ciutat de Tarragona.
Però, en fi, avui també volem dedicar uns minuts
a altres qüestions que van una mica més enllà en el calendari.
Ens volem centrar en unes jornades que es fan a nivell europeu,
són les jornades europees de patrimoni,
i que a Tarragona se celebren amb diferents activitats
ja des de l'any passat.
En guany, a més, amb tot un seguit de visites guiades
que ara comentarem.
Aquestes jornades es faran l'1, el 2 i el 3 d'octubre.
És a dir, aquest proper cap de setmana no,
sinó l'altre, el primer cap de setmana d'octubre.
De tot això, en pararem durant els propers minuts
amb el director del Museu d'Història de la Ciutat,
el senyor Lluís Valar.
Senyor Valar, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Abans que res, per cert, i parlant de Santa Tecla,
ja que aquests dies la festa major de la ciutat
ens ocupa d'una manera destacada,
sí que val la pena recordar que tenim els monuments
que es gestiona el museu, els tenim gratuïts.
De portes obertes, no?
Sí, sí, l'entrada als recintes del Museu d'Història,
aquesta setmana, des d'avui fins diumenge,
és totalment gratuïta.
Amb horaris d'estiu, amb horaris ja de tardor i hivern?
No, amb horari d'estiu.
L'horari de tardor i hivern no comença fins 1 d'octubre.
És a dir, que des de les 9 del matí a les 9 de la nit
poden visitar-los, excepte diumenge,
que es tanca a les 3 de la tarda.
Però tota aquesta setmana, doncs, tindrem fins i tot el dia de Santa Tecla,
tindrem els monuments.
No, no, el dia de Santa Tecla es tanca.
Molt bé.
A banda d'això, com dèiem, tenim aquestes visites guiades.
Aquest és el segon any, deia el senyor Valar,
que s'organitzen des de Tarragona,
és a dir, que a Tarragona participa en aquestes jornades europees de patrimoni, no?
Sí, és el segon any.
És unes jornades que s'organitzen a partir d'una idea del Consell d'Europa,
després assumit per la Unió Europea
i l'any passat ens hi vam incorporar fent unes visites recintes del museu
que estaven en obres de millora,
explicant què estàvem fent i quin seria el resultat.
I en guany el que fem és mostrar a la gent les darreres excavacions
que s'estan fent, explicar què estan fent els arqueòlegs allí,
o en el cas del Mèdul, ja que l'incendi ha deixat el descobert
tot un front d'explotació que estava allí, però ocult per la vegetació,
aprofitar per veure'l, visitar-lo
i parlar de les tècniques d'extracció de pedra que utilitzaven els romans.
Estem parlant, en guany, doncs, de tres espais
on s'estan fent aquestes tasques.
Una és la pedrera del Mèdul,
una altra és Calagapitu, a la plaça del Palloli,
i després tenim el que s'anomena reserva arqueològica del carrer Eivissa,
que és aquell espai que hi ha al costat de la Casa del Mar
de l'Avinguda Vidal i Barraquer.
Podríem repassar, senyor Valar, una mica l'estat
o el que s'està fent en cadascú dels tres monuments.
Tenim, per exemple, la pedrera del Mèdul,
que segurament, com que és l'espai més allunyat,
no sé si pot ser també l'espai més desconegut en general
per la majoria de terra unins.
A la pedrera del Mèdul què s'hi està fent
i què podrem veure, per tant, el primer cap de setmana d'octubre?
A la pedrera del Mèdul, de moment, no s'està fent res,
es farà una petita neteja
per recuperar una intervenció d'ara fa 10 anys,
que va ser obrir camins
i fer visitable en tota la seva extensió la pedrera.
Com que la vegetació allí té molt d'èxit
i el pla que es va fer en el seu dia ha funcionat,
el que necessitem és netejar una mica
els camins aquests que en el seu dia es van obrir.
Però, bàsicament, el que veurem és la part que es va cremar,
que no és el clot del Mèdul, sinó el voltant,
el que se'n diu el Pla de les Eures.
Allà hi ha altres fons d'explotació de la pedrera
que estaven ocults per la vegetació
i l'incendi permet veure'ls.
Bé, doncs, aprofitarem per a la gent d'aquesta generació,
que ara mateix poden anar a veure,
que visitin aquests fronts d'extracció
i aprofitarem amb un especialista en pedrera romanes
per explicar quines eren les tècniques d'extracció,
com treballaven la pedra,
com tot el procés d'extracció i ús de la pedra.
Després tenim ja el nucli antic de la ciutat,
com dèiem, Cal Agapitu,
que a més s'hi està treballant
en el marc del Pla Integral de la Part Alta.
Què podrem veure, doncs, a Cal Agapitu?
Exactament.
A Cal Agapitu s'ha fet una excavació prèvia
a l'intervenció que es fa d'acord
amb el Pla Integral de la Part Alta.
Aquesta excavació prèvia és en el pati interior
i s'ha anat a buscar els nivells romans,
a veure si es podia trobar el paviment
del que era aquesta gran plaça porticada
del pòrtic perimetral.
Sembla ser que en època medieval
ha estat molt espoliat,
que no està en el bon estat que nosaltres esperàvem,
això ho han d'explicar els arqueòlegs,
jo només parlo de converses que he tingut amb ell
de tipus informal,
però amb el que hem trobat,
amb les restes medievals
i fins a l'antiguitat,
doncs explicaran què hi ha allí,
què hi va haver.
Podrem admirar les pilastres
que hi ha en un lateral,
la lateral exterior de la Volta del Pallol,
em sembla especialment interessant,
perquè són iguals que les que hi ha al pretori
o a la plaça del rei,
i això anirà molt bé per explicar
que era tot un mateix edifici,
un mateix recinte,
i alguna altra cosa que hi ha per dir.
I després tenim el tercer espai,
que aquest està fora del nucli antic,
que està, per dir-ho d'alguna manera,
tocant la zona de la Tabacalera
i de la Necropolis Pallocristre,
que és aquelles excavacions que s'han realitzat,
no sé si han acabat ja,
a la zona del carrer Eivissa,
tocant la Casa del Mar.
Sí, són unes excavacions que estan molt avançades,
que s'ha d'ordenar l'espai aquest,
i el que fan és recuperar part de tot el conjunt
que hi ha allí, que és enorme,
i deixar visible un espai que expliqui
el subúrbi urbà que hi havia allí,
la via romana que passava per allí,
la seva posterior fossilització
com a camí de la Fonteta
i l'ús gairebé fins ara mateix
d'aquesta via de comunicació.
Això són les tres possibilitats.
Aleshores, les visites, com es poden fer?
Les visites, per fer reserves,
ja només queda una possibilitat.
N'hi havia dues,
una per internet i l'altra presencial.
Per internet, ahir es va obrir
i al cap de poques hores d'obrir-se
es van esgotar totes les reserves.
De manera que només quedarà la possibilitat
d'anar a casa Castellarnau
i recollir personalment les invitacions.
això es podrà fer a partir del dia 28,
a les 11 del matí,
es podran recollir.
Les visites es farem durant tres dies,
el divendres dia 1,
el dissabte 2 i el diumenge 3.
Divendres a la tarda, el dia 1,
només es podrà visitar Cala Gapitu
i les excavacions del carrer Eivissa.
El dissabte sí que farem les tres visites,
Cala Gapitu,
les excavacions del carrer Eivissa
i la pedrera romana del Mèdol,
en dues sessions,
una al matí i l'altra a la tarda,
de tots tres llocs.
I el diumenge, el dia 3,
doncs altra vegada es podran visitar
els tres llocs Cala Gapitu,
les excavacions del carrer Eivissa
i la pedrera romana.
Els dos dies a la pedrera romana
es aniran a l'autocar,
i hi haurà un autocar a l'avinguda de Catalunya
i ens desplaçarem fins a un lloc proper
on pot aparcar l'autocar,
una petita excursió a peu
i es podrà visitar la pedrera.
I la resta de les excavacions,
doncs es poden visitar al lloc mateix,
Cala Gapitu,
el lloc de cita és davant de la volta del Pallol,
aproximadament,
i les excavacions del carrer Eivissa
davant del carrer de Robert Gerard.
Com, en fi,
aquestes són totes les possibilitats.
Recordem, doncs,
que per tant,
les persones interessades
poden,
tenen una segona possibilitat
d'aconseguir aquestes places
a partir del dia 28,
és a dir,
a partir del dimarts de la setmana vinent,
a partir de les 11 del matí
a casa Castellarnau, no?
Sí, sí.
Aquesta és l'única possibilitat.
Aquesta és l'única possibilitat.
Per internet s'han esgotat.
Això vol dir que...
Entenem que és un èxit.
Un èxit, sí, sí.
Nosaltres vam estar molt contents
de com va funcionar l'any passat,
i, bueno,
un guany és un èxit.
I aprofito per dir
que aquesta és una línia de treball
que enceta ara el museu
i que esperem aprofundir,
és a dir,
intentar,
quan en sigui possible,
les excavacions que es fan a la ciutat,
mostrar-les,
explicar a la gent
què s'està fent,
quina importància té
i què és el que s'està trobant allí.
Insisteixo que quan es pot fer,
perquè hi ha un moment determinat
que s'hi pot entrar
i abans no.
I en la mesura
que siguin excavacions
que fa l'Ajuntament
i que, per tant,
el museu pot tenir accés
a aquestes excavacions.
Quantes places posen a disposició,
doncs,
en totes aquestes visites?
Ai, aquí sí que m'ha agafat,
però jo crec que són
aproximadament
unes 50 places
a cada visita,
que és el que es pot
aparcar parlant
així en veu alta,
perquè no tenim mitjans,
no tenim megafonies
ni coses així.
A l'autocar està clar
les places que ofereix l'autocar
i les altres,
doncs,
aproximadament aquestes places
en cadascuna de les visites.
Les visites
duren aproximadament una hora,
una hora i mitja?
Sí, una hora,
aproximadament.
Clar,
la del mèdol,
doncs,
dura més temps
perquè hi ha el desplaçament
amb autocar,
hi ha aquesta petita excursió
a peu
i després de tornada
exactament el mateix
hem de desfer el camí.
Estan pensades
les visites
per un públic
entès
o realment...
No,
les visites
estan pensades
per el públic mig,
perquè puguin comprendre
allò que es fa.
I sí que hem demanat
als directors d'excavació
que facin l'esforç
aquest d'explicació
en la mesura
que poden explicar
perquè cal advertir
que molta gent sap
que les excavacions
arqueològiques
és tant el treball
de camp
de picar
i de passar el pinzell
i la rasqueta
i aquestes coses
com després el treball
de gabinet
analitzant i estudiant
tot allò que s'ha trobat
i donant-li
un sentit
a tot plegat.
Aleshores,
com que són excavacions
que
estan acabades
però no s'ha fet
aquest treball
de gabinet,
el que podran explicar
els directors
de l'excavació
és una primera aproximació.
Aquí hi ha això,
creiem
que la datació
aproximada
és aquesta o l'altra
i ha explicat
genèricament
el que és
però
a un públic
no especialitzat
sinó
la ciutadania
en general.
Són diners públics
els que es gasten
amb això
i la gent
té dret
a saber
en què es gasten
els seus diners
i per què
es gasten els diners
en fer aquestes excavacions.
En aquestes visites
d'uns,
en aquestes tres propostes
els ciutadans
podran veure
què s'ha fet,
l'estat
en què
hi ha les excavacions
si és el cas.
ara li pregunto
senyor Valar
anant
passa a pas
també pels tres espais
quines són les previsions
si s'ha de fer alguna cosa
si es farà alguna cosa
o com quedaran
aquests espais.
A la pedrera del mèdul
s'ha de fer alguna cosa
s'ha de fer alguna intervenció?
A la pedrera del mèdul
que és propietat
de Vertis
ja està fent
una neteja
dels arbres cremats
i de vegetació
potser
demanarem
que en eliminin
algun més
hem d'anar veient
com avancen aquests treballs
de manera
que els fronts
els antics fronts
d'explotació
quedin nets
és a dir
hi ha esquerdes
que amb el temps
s'ha anat omplint
de terra
i allí creixen arbres
aquests arbres
el perill que hi ha
és que amb el seu creixement
les arrels
trenquin la pedra
i malmetin
el que són
els fronts d'explotació
i també aprofitant
que s'ha cremat
potser els demanarem
que eliminin
algun arbre més
que no està previst
si és que no ho fan
hem d'anar seguint
el que es fa
això
el mèdul
Creuen en el cas
del mèdul
concretament
que s'hauria de donar
a conèixer
s'hauria de potenciar
el seu coneixement
s'hauria de millorar
d'alguna manera
l'accessibilitat
a la pedrera
o ja està bé
tal com està?
A veure
aquí hem de combinar
dues dues coses
la realitat
arqueològica
que tenim
i el respecte
del medi ambient
i és complicat
és complicat
doncs perquè
la abundància
de la vegetació
a vegades
no permet veure
en tota la seva
grandiositat
la pedrera
però jo crec
que hem de trobar
un camí intermig
que segurament és
en base
a un informe
un estudi
que es va fer
ara fa 10 anys
a càrrec de biòlegs
i de suòlegs
i botànics
de com preservar això
i la manera
que els recomanaven
era sobretot
obrir aquests camins
que permetin
fer tot el recorregut
aproximar-nos
a les parets
als fons d'explotació
per tocar
el menys possible
tota la vegetació
per tant
intentem fer això
i aquest sí que és
una visita
oportunista
hi ha hagut
la desgràcia
que d'aquí hi ha hagut
un incendi forestal
això mai no és bo
no insisteixo mai
no dins el clot
sinó fora
però aquest incendi forestal
ha permès
posar a la vista
un front d'explotació
que ja sabíem
que existia
que sabíem
que estava allí
però la vegetació
l'ocultava
bé
ara el podem veure
i ara podem entendre
doncs com funcionaven
les pedreres
millor que no pas
amb el clot
que no era una explotació
única
sinó que s'aprofiava
tot el front
que permetia
la roca visible
i que eren llocs
molt amplis
d'extracció de pedra
això pel que fa al mèdol
a Cala Gapitu
s'ha d'intervenir
en el futur?
sí
Cala Gapitu
està previst
de fer-hi un gran edifici
d'equipaments socials
és a dir
tot aquell conjunt
es rehabilitarà
i tindrà un ús públic
i social
i esperem
que també ajudi
que funcioni millor
la volta del Pallol
en tant que espai musealitzat
per tant
tindrà una gran reforma
serà una edifició
crec que
amb un gran potencial
i
el projecte
el guanyador
és molt respectuós
amb les restes arqueològiques
de manera
que totes
les descobertes
importants
s'integraran
d'una manera harmònica
amb aquests usos actuals
Quan calcula
que podria començar
aquesta intervenció
és a dir
l'aplicació d'aquest projecte
tenint en compte
l'estat actual
de les excavacions?
Les excavacions
pràcticament
s'han acabat
i això
ja li hauria de dir
al senyor Jordi Díaz
que és qui sap
quan s'executarà
Perquè pertany
al pla integral
forma part del pla integral
de la part alta
I el tema del carrer Ibissa
com quedarà?
O ja quedarà tal qual
amb les restes a la vista?
No, no
quedarà amb les restes a la vista
però s'han de condicionar
s'han de
suposo que se li ha de donar
un tractament urbanístic
de tipus
d'engardinament
o una cosa d'aquest tipus
i quedarà com un pas
entre un carrer i l'altre
entre el carrer Ibissa
i l'altre
de manera que
un pas peatonal
la gent podrà circular per allí
i tindrà a la vista
unes restes
que procurarem
senyalitzar
de manera adequada
perquè
s'entenguin
i
serà un espai
de circulació
de passeig
i de gaudi ciutadà
Molt bé
doncs aquests tres espais
són els que es podran veure
el cap de setmana
de l'1, 2 i 3 d'octubre
en aquestes jornades
europees de patrimoni
una iniciativa
de l'Ajuntament de Tarragona
del Museu d'Història
per participar
en el marc
d'aquestes activitats
a nivell europeu
aprofitant però
la presència avui
del senyor Valar
alguna altra intervenció
o algun altre projecte
que estigui en marxa
o a punt de començar
i que afecti
altres espais
que gestiona
que gestiona
el Museu d'Història
estem treballant
en la millora
de diversos espais
intentarem
intervenir
a la volta
del Pallol
millorant
la musealització
que hi ha
incorporant
noves tecnologies
de manera que ajudin
a entendre millor
la ciutat romana
i tenim molt avançat
el projecte
de senyalització
del pretori
i de l'amfiteatre
de manera que
deixaran de ser
espais muts
en el cas del pretori
renovarem
la senyalització
que ja hi havia
doncs
perquè
amb el temps
es degrada
i això
i n'afegirem de més
especialment
estem pensant
a la terrassa superior
posar uns panells
que expliquin
l'amfiteatre
al circ
és a dir
tot allò
que estem veient
des d'allí
i això mateix
anirem fent
a l'amfiteatre
anar posant
uns cartells
que no es torbin
a la vista del conjunt
però sí que expliquin
als visitants
allò que estan veient
els ajudi a comprendre
quines coses
hi ha en aquest espai
tot això
en els propers mesos
sí
molt bé
doncs
així
acabem aquest repàs
a l'actualitat
que s'ha centrat
sobretot
en aquestes visites
guiades als monuments
que es troben
en fase de restauració
i que l'Ajuntament
de Tarrona
convida els ciutadans
a que els puguin visitar
els puguin veure
el cap de setmana
de l'1, 2 i 3 d'octubre
insistim en que les entrades
a través d'internet
a través de la pàgina web
ja s'han exaurit
així que l'única possibilitat
és que si voleu
participar
d'aquestes visites
aneu
el proper dimarts
28 de setembre
a partir de les 11 del matí
a recollir
les vostres invitacions
i a escollir
la visita
que vulgueu fer
a la Casa Castellarnau
al carrer Caballès
a la seu
del Museu d'Història
de la Ciutat
el seu director
Lluís Valar
ens ha acompanyat
aquest matí en directe
als estudis
de Tarragona Ràdio
senyor Valar
moltes gràcies
felicitats per la iniciativa
i en fi
que vagi molt bé
que sigui tot un èxit
moltes gràcies
i gràcies a vostès
i bon dia
bon dia
bon dia