logo

Arxiu/ARXIU 2010/ENTREVISTES 2010/


Transcribed podcasts: 1313
Time transcribed: 17d 17h 13m 33s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Carles Marqués, molt bon dia.
Molt bon dia. Avui és dilluns?
Avui és dijous, però finalment s'acompleix l'expectativa que Déu-n'hi-do durant setmanes s'havia creat, perquè ho dèiem aquest matí, des que va marxar Alfons Mujà, aquella sala estava orfa, eh?
Sí, tant i tant, és el que passa entre una exposició i l'altra, i més sobretot això s'aconsegueix a principi d'any, que ja l'arrencada d'any ja sempre és lenta a tot arreu, doncs sí, però ja està, ja està, ja engegam de nou.
Què inaugurem, aquesta tarda?
Inaugurem aquesta tarda, per tant, a partir de demà a les 9 del matí ja està oberta l'exposició per qui vulgui, i tothom. I no cal disfressar-se de Chaplin, eh? No és obligat.
En tot cas, diumenge, amb aquella iniciativa que ja en van parlar, doncs sí que poden anar a disfressar-se, però en fi, no és necessari ni de bon tros, el que la veritat és que estem de sort per en doble partida, d'una banda, perquè s'inaugura l'exposició, i d'altra banda, perquè justament avui, com que s'ha presentat, tenim la sort de que ens acompanyi Javier R, que és el responsable del projecte de l'exposició. Javier, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ara diem Charles Chaplin, què hem de dir? Charles Chaplin o Charlotte? Perquè a vegades utilitzem indiscriminadament els dos termes, no?
Això de Charlotte es va inventar a França, i es va imposar una mica per a Europa. De fet, és conegut com a Charles Chaplin tant com a Charlotte, i els dos tenen igual de significació.
I aquell terme a vegades pejoratiu que es dona, això és una xarlotada, vindria de Charlotte?
Sí, justament. I és el que passa, justament, m'agrada que em diguis això. Mira, a Oviedo, quan va estar a aquesta exposició, una persona em va dir,
el meu avi m'ha dit, com us s'ha acut a inaugurar una exposició sobre Chaplin?
Diu aquest home que només va saber fer xarlotades, no?
Que, de fet, exactament en el món del circ, en el món taurí, en l'estat espanyol,
se'n van fer uns espectacles que es deien justament xarlotades.
Justament l'exposició serveix per explicar que Chaplin va molt més enllà d'aquesta xarlotada,
que molta gent gran, perquè només van conèixer una part de la seva filmografia,
perquè justament algunes de les seves pel·lícules van ser censurades en aquest país,
o d'altres no es van arribar a distribuir,
doncs una part de la població, la gent més gran,
tendeix a posar aquesta etiqueta de xarlotada,
de coses simples, d'un mort gruller, barroer,
que és justament el que s'associa a la seva primera etapa.
I, per altra part, tenim la pega, per dir-ho entre cometes,
que hi ha una altra part de la població, la gent jove,
que justament per ser jove, per la seva condició,
que han de descobrir encara moltes coses,
doncs també desconeixen aquest personatge.
Per tant, és una exposició d'un gran i popular actor i director de cinema,
però que en realitat és desconegut.
És molt curiós, això que dius i és veritat.
Tenim aquesta percepció i a vegades penses
com és possible que aquell personatge barroer,
que fins i tot és que no em feia ni gràcia,
personalment, dels primers temps,
sigui el mateix de temps moderns o de la quimera d'or,
o alguna d'aquestes pel·lícules,
no és possible, està disfressat des d'una altra persona, segurament.
Es veu claríssima l'evolució de Charles Chaplin
al llarg de la seva carrera.
Sí, justament ell va anar madurant,
però no tan sols va madurar com a actor
i a poc a poc com a home de cinema,
perquè a poc a poc ell era l'ombra orquestra
que va començar a proposar coses en el guió,
a dirigir, després es va enredar fins i tot composant la música,
va acabar sent el productor.
Tot això va fer que ell anés madurant
no sols com a actor, sinó també com a home de cinema
i, per suposat, gràcies a les seves inquietuds,
als seus constants viatges per tot el món,
al conèixer a molta gent de gran prestigi intel·lectual,
ell va anar madurant com a persona
i va veure la necessitat que aquell humor havia de ser més subtil
i que també havia d'entrar dins del seu cinema
tots uns condiments que a priori no eren propis de l'humor,
com era la crítica social o la sàtira política, etcètera.
Probablement va ser dels primers personatges de l'època.
El que li podríem atribuir, aquest terme ara tan modern
i a vegades tan utilitzat a la balabalà,
que és que era políticament incorrecte.
Ara és com molt així, però aleshores
ell sí que era políticament incorrecte realment.
Clar, mira...
Era un maleducat, era una persona, com a personatge,
després de la vida personal ja en parlaríem,
que també deu tenir-lo seu,
però com a personatge, en determinats moments de la seva producció,
els personatges el que desprenia
és que a vegades et carregava fins i tot, no?
Sí, l'exposició justament explica els tres moments de la seva filmografia
i aquest primer moment, aquesta primera etapa,
és un personatge gruller,
que és capaç, sense miraments,
de donar-li una petada del cul a la seva promesa, d'acord?
Són unes pel·lícules d'humor del broc gros,
on sempre acabaven persecucions,
guerres de pastissos, etcètera, etcètera.
Després, en la seva segona etapa,
entre tots uns condiments en termes amorosos,
l'aspecte nostàlgic, l'aspecte emotiu, sentimental,
la dona pren un altre protagonisme...
Dóna més emocionalitat a la seva producció.
Exacte, i va saber fer el que poca gent sap fer,
que és fer riure i alhora fer plorar en les seves pel·lícules.
I en una pel·lícula que es deia Concierge de Banco,
va fer una escena que l'acomiadaven, es quedava a l'atur.
I quan es va acabar de registrar aquesta escena,
una persona de l'equip va anar cap allà,
li va donar la mà i va dir,
escolta'm, ets tan capaç de fer-nos riure com de fer plorar.
I a partir d'aquest moment,
ell va començar a apropar-se cap a condiments del drama
i aquests condiments més de reflexió social, política, etcètera.
Has parlat de diferents etapes de Chaplin,
que hi ha diferents àmbits a l'exposició.
Em crida molt l'atenció una que diu la creació de Charlotte,
i és que ens fascina moltíssim com es pot crear,
com es construeix un personatge, aparentment,
amb uns elements molt senzills,
que traspassi el temps i que sigui convertit en una icona universal.
Segurament sigui dels personatges que és conegut a tot arreu
i per totes les edats ha traspassat la barrera del temps.
Amb quatre estris i un gest,
la construcció del personatge de Charlotte
probablement sigui de les coses que més fascinen, no?
Sí, hi ha moltes anècdotes de com va acabant vestint-se d'aquesta manera.
En realitat, la segona pel·lícula que ell va rodar,
estem al 1914, als inicis del cinema,
hi havia moltes coses per inventar
i ell va aportar moltíssimes.
Doncs, en aquest 1914, la seva segona pel·lícula,
el productor li diu
«Basteix-te, agafa qualsevol cosa».
En les presses del rodatge,
les pel·lícules es rodaven en una tarda,
d'una manera bastant precària.
Doncs ell decideix agafar aquest vestuari
que pertany al personatge de l'antiheroi.
I ell coneix perfectament tot aquest món,
perquè ell, els seus orígens humils,
i alhora, també cal recordar,
ell prové del món del teatre,
dels music halls,
de les extra-radis més humils de Londres.
I ell coneixia perfectament aquest públic,
aquest públic que després,
patam, se'l troba al cinema,
el cinema que era un llenguatge
adreçat a les classes treballadores
de les grans ciutats.
Tot aquest públic
se sentia identificat amb aquest rogamont.
Amb aquest rogamont...
La imatge del perdedor.
Exacte.
Segurament.
I els cents, en aquella època i en totes,
sempre hi ha hagut més perdedors que triomfadors, segurament.
Exacte.
La imatge del perdedor,
però també la imatge de...
diríem, d'aquesta,
com es diu al llarg de l'exposició,
d'aquest personatge
que té una astúcia pròpia del pagès,
aquesta astúcia per sobreviure a qualsevol situació.
Ja, vaja, sabies antiga.
Com?
Aquella sabiesa que ve d'antig, no?
Exacte.
I, alhora,
justament,
perdona, ara m'he...
No, no, ja t'he interromput,
perdona'm tu a mi, disculpa'm,
perquè t'he interromput amb la passió de la conversa.
Estàvem comentant de com havia anat construint, no?
Que reflectia una miqueta
aquella imatge de les classes populars de l'època.
Exacte, això és el que et volia dir.
Mira, justament hi ha una cosa també molt interessant,
que ell, tot i ser un antiheroi,
provint de la zona més desprotegida de la societat,
també era capaç de donar-li una petada al policia,
d'enriure-se de l'autoritat, d'acord?
Això era el que tot aquest públic se sentia identificat.
I tota aquesta energia rebel va ser el que va ajudar
a que triomfés i que fos tan popular
i que arribés a ser l'home més famós del moment.
A la seva època, cap actor, cap artista,
representava aquesta rebeldia, també?
O no d'una manera tan explícita, segurament?
Aviam, en el món del cinema còmic,
per suposat que hi ha paral·lelismes molt propers amb ell, d'acord?
És a dir, aquest personatge, l'antiheroi,
ja ve des de la comedia de l'art,
el personatge de l'Arlequí, del Trofaldí, dels Anis,
que són els avis d'en Chaplin, d'acord?
Doncs aquests antiherois
són els que després també es veuen, respiren,
en moltes pel·lícules del cinema còmic
i que són protagonitzades per altra gent
que no són el mateix Chaplin.
Tituleu un altre partit les coreografies de Charlotte.
Estem parlant del seu moviment tan característic?
No estem parlant que fes un ball allà,
sinó estem parlant d'aquell moviment,
d'aquella manera de caminar.
Clar, ell era el mestre,
ell ho havia reconegut amb la seva autobiografia,
que era el mestre de la pantomima.
Clar, ell es va formar al Music Hall anglès
que justament a causa de la prohibició política,
perquè era perillosa,
el Music Hall era políticament incorrecte,
es va prohibir la paraula.
I per això a Londres, a Anglaterra,
tenia tanta importància els números de pantomima.
Ell va aprendre de tot aquest coneixement
i, evidentment, en va fer la seva eina de treball.
De fet, va trigar nou anys
a passar-se al món del cinema sonor,
perquè ell sabia que amb l'expressió corporal i facial
ja en tenia prou per explicar milions de històries.
Justament, per exemple, Nijinsky,
el gran ballerí de l'època,
li va llançar, com diuen els castellans,
un piropo fabulós, immillorable.
El gran ballerí de l'època li va dir un dia
que va anar a un rodatge seu,
li va donar la mà i li va dir
Chabrin, tu sí que ets un gran ballerí.
Ja veus qui ho diria, no?
Des de fora, vull dir,
aquesta concepció que tenim d'aquelles maneres de fer,
de moure's.
El cineasta, les seves coreografies,
també hi ha un apartat que és
Charlot i les avantguardes.
Va tenir un paper importantíssim en aquest moment històric.
Clar, és un senyor
que com els grans creadors
o com alguns grans creadors
sap seduir tant a la massa,
al gran públic,
com també al racó més exquisit
que pertany a les avantguardes artístiques.
Ell omplia els seus cinemes,
fins i tot hi ha anècdotes molt divertides,
com que el sostre del cinema,
els propietaris,
algun propietari d'algun cinema dels Estats Units,
enviava un missatge dient
Escolteu,
amb aquestes pel·lícules de Chaplin
s'estan sorrant el sostre
perquè la gent pica de peus a terra
i això és un desastre,
però és un èxit alhora, no?
Tant podria seduir aquesta gran massa de públic
com a gent com Ferdinand Ledger,
sobretot, especialment,
els surrealistes
que veien com Chaplin,
amb tota la seva imaginació
i sobretot en aquelles escenes de somni,
somni, perquè li agradava molt jugar amb el somni,
un somni que sempre tenia un dolorós despertar,
perquè tots els rodamons,
l'únic que els queda és somiar,
per més que després es despertin de petac,
amb la realitat,
doncs tota aquesta part de somni
i sobretot els seus guions
que aconseguia sempre uns girs sorprenents,
que sorprendent el seu públic
per el girabol que donava la història,
doncs va seduir els artistes de l'avantguarda,
com en Ledger,
i que es pot veure justament en l'exposició
un fragment de la pel·lícula d'animació
que va realitzar entorn al personatge Chaplin.
Un altre aspecte importantíssim,
capaç de seduir les classes populars
i les élits intel·lectuals,
que això és bastant difícil
i força inversemblant,
i ell ho va aconseguir.
De la fama a l'exili,
Chaplin parla,
Charlotte Moore,
cadascun d'aquests àmbits.
Estem parlant sobretot
de materials fotogràfics,
de cartells que són de l'arxiu,
personal de la seva família,
tot aquest material que exposeu,
quin és l'origen?
Mira, principalment,
l'exposició es forma
d'unes 200 imatges,
la majoria són fotografies,
i també bona part,
atenció,
fragments de les seves pel·lícules.
Jo convido la gent
que es vulgui apropar
que vinguin amb temps,
sense pressa,
perquè n'hi ha tantes
i de tan divertides
que t'has de prendre
una bona estona
per disfrutar-les.
La major part d'aquest material
prové de l'arxiu Chaplin
i després també hi ha una part
important
de col·leccionistes privats
d'Europa.
També s'ha de dir
que hi ha un material
que és inèdit,
no s'ha vist mai,
fragments de pel·lícules
que van quedar abandonats.
Però que es van estrenant
al seu dia?
O on hi ha això?
No, que són fragments
que Chaplin va decidir
prescindir
perquè allargaven
la pel·lícula excessivament,
però que són fragments
molt brillants.
O, per exemple,
per als més tafaners
de Tarragona
hi ha pel·lícules
privades
de quan ella
s'exilia
a Suïssa,
fragments molt divertits
que se'l veu
amb tota la seva família
fent roqueries
a casa,
etcètera, etcètera.
Però també tenim
unes imatges
importants
com quan va estar
rodant
la pel·lícula
El gran dictador
i el seu germà
doncs en va fer
com un reportatge
darrere de les càmeres
i podem veure
aquest director
de cinema
obsessionat
pel màxim detall
aquest director
que es va permetre
estar
més d'un any
per enregistrar
una pel·lícula
i es va permetre
una escena
que durava un minut
doncs enregistrar-la
rodar-la
en dues setmanes
perquè aconseguís
la perfecció
que volia
i justament
les imatges fixes
de l'exposició
les fotografies
demostren aquest domini
que ell tenia
per crear imatges
perquè era un home
de la imatge
Si no ho saps tot
jo intueixo
que ho saps
gairebé tot
de Chaplin
o en saps molt
Carles
a veure
això no s'estudia
abans
de fer la presentació
de l'exposició
i la passió
en qualsevol cas
no s'estudia
per això
a veure
de Chaplin
del que és
la seva dimensió humana
ha estat molt controvertida
també
com a totes les persones
que han transcendit
a la història
tu com t'imagines
amb tota la informació
que tens
com era
el Chaplin
fora del que era
la seva creació artística
si és que es pot separar
que suposo
que és difícil
Mira
l'exposició
justament
no vol
subratllar
aquesta faceta
jo reconec
que tots
tenim
la necessitat
de forgar
la vida
dels grans genis
i això
ens passa sovint
però justament
l'exposició
no vol tocar
aquests aspectes
més biogràfics
molt polèmics
hi ha moltes històries
per explicar-ne
algunes són
legendàries
són certes
són veritat
són tal
tal tal
justament
l'exposició
el que vol
subratllar
és aquest
gran creador
que no tan sols
va aportar
tant
en el món
del cinema
sinó que va ser
un autèntic
per què no
dir-ho
sense por
un pensador
que va aportar
a la cultura
del segle XX
i a la cultura
de la humanitat
ja et veig aquí
en la documentació
que ens heu portat
i ho he vist de casualitat
però potser per això
val la pena
que també ho esmentem
ja ho veuran
els oients
quan vagin a visitar-la
per primera vegada
s'exhibeix l'àlbum
Canstone
és important
segurament
no?
aquest material

mira justament
ell com que
tenia molt clar
estava obsessionat
per la pròpia imatge
quan va muntar
la primera productora
el primer que va fer
doncs va obrir
un departament de premsa
i en aquest departament
recollien
totes les notícies
que sortien
a tots els diaris
del món
perquè recordem-ho
atenció
poca broma
va ser el primer
famós
de la història
la seva filla
la Geraldine
la setmana passada
escrivia
un reportatge
molt bonic
en un diari
important
d'aquest país
i explicava
justament
és que el meu pare
va ser el primer
famós
de la història
és impressionant
quan ho penses
doncs
aquesta obsessió
de Chaplin
que tenia
per la pròpia imatge
el va fer
que
el seu departament
fes una mena
d'àlbums
en el qual
recollien
les diferents escenes
fotogrames
de tota la pel·lícula
i a sota
s'explicava
l'acció
que succeïa
un recull
realment
que demostra
la seva obsessió
per dominar
tots els aspectes
de la seva
carrera
la veritat
és que
tot el que ens està
explicant el Javier
en l'exposició
així a Porta Freda
tot i que ja tenim
molta informació
en gaudiria molt
però amb tot el que ha explicat
és que encara
traurem més profit
i en aquest sentit
jo m'imagino
Carles
que hi ha possibilitat
de tallers
de visites
tot allò que feu habitualment
que fem habitualment
que ja sabeu
que és una de les línies
de l'obra social
de la casa
i per tant
de Caixa Fòrum Terrona
però en aquest cas
usaria dir
que és especialment
important
l'aspecte
pedagògic
tant en els
tallers educatius
per escoles
per escolars
com en els tallers
familiars
el cap de setmana
que recordem
que el primer
és el dia
14
aquest diumenge
a les 12 del migdia
a més coincidint
amb Carnaval
per tant farem
una mena de
happening
trobada de xarlots
al qual esteu tots
convidats
i a més té premi
perquè el premi
és quedar-se
el mateix
taller familiar
de forma gratuïta
i unes entrades
per l'espectacle
mites
amors
mitològics
que aniria

els previs
els històrics
abans de la comedia
de l'art i tot
i escolta
a veure
no cal anar disfressats
si aneu millor
però allà
trobareu material
i estris
per poder-vos
doncs avillar una mica
com anava
Charles Chaplin
javier
et quedaràs el diumenge
per fer també
formar part
d'aquest happening
clar que sí
ha estat un plaer
de veritat
moltíssimes gràcies
per tota la informació
que ens has proporcionat
i enhorabona
per la feina feta
a vosaltres
gràcies
adeu-siau
Carles
ens retrobem dilluns
en horari dia
queixa fòrum

i tornem a parlar
de l'exposició
de Charles Chaplin
moltes gràcies
adeu-siau