Dos quarts i mig d'onze del matí.
Aquí seguim en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
parlant d'altres iniciatives que tenen com a escenari
la ciutat de Tarragona i que s'engeguen aquests dies.
Volem parlar-vos ara d'un curs internacional d'història
i arqueologia cristiana de Tarracó que demà dijous
arrenca aquí a Tarragona i que es perllongarà
durant tot aquest últim trimestre del 2010.
L'impulsen l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
l'Institut de Ciències Religioses en Fructuós
i el Museu Bíblica Tarraconense.
Per donar-nos més dades a aquesta iniciativa,
aquest matí ens acompanya Josep Maria Macías,
que és investigador de l'ICAC,
de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
Josep Maria, molt bon dia.
Bon dia a tothom.
És el primer curs internacional d'aquestes característiques
que es fan aquí a Tarragona?
I sobre aquesta temàtica?
Sobre aquesta temàtica, sí.
Sovint a Tarragona tenim una imatge d'una Tarragona antiga,
d'una Tarragona pagana, monumental,
però realment la Tarragona cristiana
que es dibuixa a partir del segle III
i que es conforma fins al segle VIII
és fonamental per entendre la història del nostre passat.
En aquest sentit, hem volgut oferir un curs intensiu
amb aquesta voluntat.
Oferir una visió interdisciplinar,
història, arqueologia, litúrgia,
sobre aquest aspecte de la ciutat.
El curs està pensat només per gent molt entesa?
Molt entesa ja en el tema?
No, no.
És un curs que plantegem de forma oberta.
Durant l'any, aquestes institucions
ja fan activitats de docents molt específiques.
També hi ha la voluntat de fer seminaris intensius
durant un dia o dos dies,
però en aquest cas hem optat per fer un curs obert
que es fa cada dijous, de 7 a 9 del vespre,
en què pot matricular-se qui vulgui
i que preferentment està dirigit a alumnes d'arqueologia,
alumnes de l'Insaf, professorat de secundària
de formació permanent i qualsevol persona que estigui interessat.
El curs què pretenen línies generals?
Ja deies que amb diferents disciplines, amb diferents perspectives,
però el curs pretén analitzar una qüestió determinada,
diverses qüestions sobre aquell moment de la història de Tàrraco?
El curs té dos objectius.
D'una banda, oferir una activitat docent oberta,
que fins i tot qualsevol persona no matriculada
pot assistir lliurement a alguna de les sessions.
Volem que sigui una activitat que pugui oferir
una imatge complerta de 5 segles de la nostra història
i, sobretot, que pugui aglutinar diferents perspectives,
sensibilitats, bé, gent de món de l'arqueologia,
de la litúrgia, de la història cristiana,
i pretén abordar tots els aspectes
que conformaren la transformació de la ciutat romana
fins als preàmbuls de l'època medieval.
En aquest sentit, podem trobar visions historicistes,
visions liturgístiques i anàlisis puntuals d'alguns aspectes,
com seria la iconografia, el món funerari,
les representacions cristianes amb la numismàtica,
la transformació de la ciutat romana cap a una ciutat medieval
i diferents aspectes que conformen, tot plegat,
una quinzena de sessions docents.
Les sessions comencen demà i, a més, comencen d'una manera especial,
primer perquè es fan el paranimf de la universitat,
la resta de sessions es faran a la sala d'actes del Museu Bíblic de Tarragonesa,
però demà és el paranimf de la universitat
i, a més, ho feu amb una persona convidada molt especial
i jo diria que també molt estimada, fins i tot a Tarragona.
Sí, estimada per la seva vàlua professional i personal,
el professor que és el Foldi de la Universitat de Heidelberg,
que és el gran epigrafista del món clàssic,
que és una persona que va fer la seva tesi sobre la Tarragona,
que és una persona gran defensora de tota l'epigrafia
i de les pròpies inscripcions que encara tenim escampades
per la part alta de la ciutat,
i que ens farà una xerrada sobre la transformació de l'imperi romà
durant els segles II i III,
que és el punt d'inici del curs,
com la societat romana es va anar transformant lentament,
no només a nivell de fe, a nivell d'ideologia,
sinó també a nivell de paràmetres econòmics,
de canvis socials, de ritus i de costums,
de formes d'expressar-se,
i tot això donava peu a un seguit de xerrades
que es n'anirien fent dijous darrere dijous.
Quins ponents tindreu, doncs,
durant aquestes 14 sessions restants,
si no m'equivoco.
Sí, exacte.
La lliçó inaugural, el professor Aguès Alfoldi,
la cluenda, càrdac del doctor Antoni Pladavall,
especialista en història de l'església en època medieval,
i entre mig sessions docents de dues hores,
una hora cada sessió, amb diferents professorats.
Començaríem el dijous 21 d'octubre,
que a més a més és el darrer dia per matricular-se,
amb una xerrada del senyor Jaume Massó
sobre els orígens de l'arqueologia cristiana a Tarragona,
des d'una visió historiogràfica,
de com es va anar estenent aquesta pràctica
o aquesta especialització
de la nostra disciplina arqueològica i històrica.
Després, la doctora Diana Gorostidi,
sobre l'epigrafia pelocristiana de Tarragona,
suports epigràfics,
amb visió no només a les tècniques epigràfiques,
sinó del redafons social i ideològic que tenim.
Hem de recordar la pròpia necròpoli espelocristiana,
que és un dels espais d'expressió epigràfica
més importants del món cristià.
I ja el 28 d'octubre,
dues xerrades del doctor Josep Amangual,
un gran especialista en la transformació
de l'església cristiana al segle V,
que ha treballat molt també sobre l'església cristiana de Tarragona.
I el doctor Amangual faria dues hores.
Ja el 4 de novembre ens centraríem una mica en la pròpia ciutat.
Per una banda, la doctora Meritxell Pérez i jo mateix
parlaríem una mica del marc històric, polític i urbanístic
de la ciutat del segle IV, del segle V,
i com es va transformant cap a la ciutat visigòtica.
El 6 de novembre, que és un dissabte,
això no ho havíem dit, fem una visita pel matí
a l'amfiteatre i al mausoleu,
entre cometes, que té dubtes interpretatius,
de la vila romana de Sant Celles.
Anem cap al proper dijous,
a l'11 de novembre,
Meritxell Pérez torna a fer una xerrada
sobre la visió històrica i política
de la Tarragona visigoda
i al mateix temps, després,
el professor Rafael Serra
sobre els textos i la liturgia d'època visigòtica.
El proper dijous,
doncs, el 18 de novembre,
una visió sobre l'arquitectura cristiana
feta des de dos paràmetres.
Per una banda, Cristina Godoy
sobre els ritus i la litúrgia
que es feia a dintre
de les esglésies cristianes visigodes,
i, per una altra banda,
des de l'arquitectura i la simbologia,
la mètrica, la proporció volumètrica,
per part d'en Jordi López
i de Josep Maria Puig.
Ens anem al 20 de novembre,
un altre dissabte,
on visitem el conjunt monumental
de la plaça de l'Ardey a Barcelona.
El proper dijous,
el 25 de novembre,
els ritus funeraris a Tàrraco
sobre la transició
dels paràmetres i dels costums pagans,
com alguns d'aquests costums
encara es perviuen
en tot el ritus funerari cristià
del segle V.
Després, el professor Isabel Ardodà
i Montserrat Claveria
sobre l'art funerari cristià,
mosaics, sarcòfags
i altres expressions.
Ja ens anem al 2 de desembre,
en Déu Muñoz,
sobre la didàctica
de l'arquilogia cristiana,
com podem ensenyar,
com podem difondir,
musealitzar l'arquilogia
i la història del cristianisme.
El 9 de desembre,
el poblament i cristianització
del territori de Tàrraco
per part de Manel Feijó,
que és un doctorant
de la Universitat de Saragossa,
i la segona sessió d'aquest dia,
la iconografia cristiana
amb tota la moneda tarda antiga,
tant d'època romana
com d'època visigoda.
I ja acabem el 16 de desembre.
Amb el que comentaves
del professor Antonio Pla de Vall.
Tot això en aquestes sessions.
Sobre una època, Josep Maria,
que tu creus que és poc coneguda
o fins i tot diria molt desconeguda
més enllà del públic
estrictament entès
pels terraonins i terraonines?
Bé, aquí a Tarragona
desconeixem molts períodes
de la nostra història.
I aquest seria un?
Aquest seria un.
Que a més a més, particularment,
per mi és un dels més interessants,
com tota una expressió homogènia
que és l'imperi i la societat romana
es desmembra
com unes ideologies
que avui considerem paganes
desapareixen
i apareix una nova ideologia
que és el cristianisme
i com arribem a transformar
una societat benestant,
podríem dir des del punt de vista material,
a una societat que cada vegada
es va desmembrant,
es va desurbanitzant
i que sense aquest període
no podem entendre després la Catalunya
o l'Europa medieval.
Actualment,
l'arqueologia
de l'antiguitat tardana,
l'arqueologia del món visigòtic
està molt de moda
en els espais de recerca europeus
i hi ha tendències
que també
busquen paral·lelismes
entre la desmembració
de l'imperi romà
com a gran unitat
econòmica, cultural,
religiosa, lingüística,
amb processos
que puguin entendre
la transformació
que estem patint
en el segle XX
i a veure què passarà
en el segle XXI.
En aquest sentit,
el món romà
va experimentar
una arreculada
que es va conduir
a l'Europa medieval.
Això des del punt de vista
del coneixement
del públic en general,
segurament.
Des del punt de vista
dels investigadors,
dels que estudieu
aquesta període,
i a partir
fins i tot
del que hem comentat,
de les ponències
que hi haurà
en aquest curs,
creieu que el nivell
de coneixement
és ja molt bo?
creus que encara
es poden investigar
molts aspectes
concrets
d'aquella època?
Quina sensació
et fa tot plegat?
És que és difícil
respondre
des de la meva percepció
personal,
no?
O en el meu nivell
d'exigència.
És molt alt.
És molt alt
amb mi mateix
i amb allò
que m'envolta.
Jo crec que
es podria avançar molt,
no?
També crec que
a vegades
ens falta
els professionals
de la recerca,
de la difusió,
de la musealització,
sapiguer
arribar
a la gent,
no?
Un dels exemples,
jo he estat
en el projecte
de les excavacions
a la catedral,
doncs van emdur
a terme
unes jornades
a portes obertes
el primer cap de setmana
d'agost,
agafant,
no sé si
divendres
per la tarda
30 de juliol
i dissabte
31 de juliol
o 1 d'agost
i vam aconseguir
que vinguessin
1.700 persones.
Amb la qual cosa,
creiem que
si oferim
mecanismes
i eines
per poder
aprofundir
en la difusió,
la resposta
és molt més important
del que nosaltres
mateixos ens imaginem.
En aquest sentit,
quin és el nivell
de coneixement
i d'acceptació
o de difusió
d'aquests segles
és la nostra història.
Jo crec que
està en funció
de la nostra capacitat
o és proporcional
a la nostra capacitat
pedagògica
i d'apropar
aquesta realitat.
En qualsevol cas,
home,
hi ha institucions
que ja us hi dediqueu
especialment
amb més o menys mitjans
però com a mínim
ho intenteu.
Sí,
en aquest cas
aquesta experiència
també ens serveix
a part que és un exemple
més
que el treball
en equip
entre diferents institucions
és fructífer,
pot ser complex
però és molt fructífer
i en enriquidor
també és una experiència
més que vol
oferir una visió
històrica,
litúrgica,
espais propis
de l'INSAF,
de l'Institut de Ciències
Superiors
tan fructuós,
una visió arqueològica
que és el nostre espai
propi de l'ICAC
i també una visió
museogràfica
que és la tasca
que està fent
el Museu Bíblic.
Al mateix temps,
triar el Museu Bíblic
com l'espai
per a la docència
també és una forma
que el propi museu
sigui un espai
docent,
sigui un espai
de convivència,
sigui un espai
de trobada
per totes aquelles
persones interessades.
Totes les sessions
com dèiem
es faran
al Museu Bíblic
a la sala d'actes
menys la lliçó inaugural
de demà
que tindrà lloc
al Paranemf
de la Universitat
de Rubí i Virgili.
Recordo
l'edat a límit
d'inscripció
que és el 21 d'octubre,
és a dir,
dijous de la setmana vinent
serà l'últim dia,
és a dir,
el dia de la segona sessió
o de la primera sessió
després de la lliçó inaugural
de demà dijous
i recordem també,
ja ens ho deia
el Josep Maria,
que qualsevol persona
interessada
en assistir
a alguna d'aquestes sessions
per lliure
també ho pot fer.
I una última qüestió
que has comentat abans
en aquestes jornades
de portes obertes
a la catedral
i que tanta expectació
han creat
entre els ciutadans.
Ja les heu acabades?
Sí.
De fet...
I cal fer alguna cosa més?
Sí,
però
primer vam acabar.
es van poder fer
tots els actes previstos
per Santa Tecla,
dintre i fora
de la catedral,
a l'espai de l'excavació,
no sé si dia 14
o el dia 15 de setembre
ja estava enllusat.
I el que estem fent ara
és la difusió
i l'estudi d'això,
no?
Què hi vindrà després?
No és
la nostra reflexió actual.
O sigui,
la nostra reflexió
i objectiu actual
és, per exemple,
el 22 d'octubre
en el marc
de les jornades
de celebració
del desè aniversari
de la declaració.
Fem una conferència
a Tarragona
de la sala
Sarcafot Hipòlit.
Tenim una altra conferència
el 20 de novembre
a Badalona,
les jornades
a Forma Origa.
Farem una altra conferència
aviat a Barcelona
i estem amb l'estudi
i amb la difusió.
Aquest és l'objectiu immediat.
És a dir,
explicar el que heu trobat
que ja és feina.
Que ja és molt.
Hem reengegat
el bloc
de les excavacions
i l'important
a vegades
és també
no mirar
sempre cap endavant
sinó
allò que hem fet
aquest mes de juliol
intens
doncs ara
s'ha de rendibilitzar
diguem-ho
d'aquesta manera
però no tot
acaba amb l'excavació.
Després
ve una feina
que de vegades
i segurament
serà el cas
a nivell
d'hores de dedicació
serà més important
la part d'estudi
i de difusió
que no la pròpia
part d'excavació
que tot plegat
van ser
unes 200
o 250 hores.
Que és el que surt més
a la llum pública
o potser
és el que pot veure
més el públic
en general
però clar
després ja
tota aquesta part
del darrere
Sí
però nosaltres
mantenim el bloc
tot i que no
l'actualitzem
tan constantment
i anirem informant
puntualment
del que convingui
el mateix
aquest mateix
curs d'història
d'arqueologia
per la part
de la meva xerrada
i altres conceptes
veurà una miqueta
dels resultats
d'aquesta campanya
però bé
estem immersos
en aquesta fase.
Molt bé
doncs amb aquest apunt
sobre les excavacions
de la catedral
que tanta expectació
havien creat
això que parlàvem abans
de la difusió
o no difusió
d'aquests estudis
tan especialitzats
doncs així
acabem aquesta conversa
amb Josep Maria Maciès
investigador de l'ICAC
de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica
Alguna cosa més
Josep Maria
per acabar?
No
acomiadar-me
i dir-vos
que segur
està interessat
en inscriure's
només que s'adreci
a l'Institut
Sant Fructuós
que pot trobar
l'adreça
el correu electrònic
i el telèfon
a l'internet
De totes maneres
podem dir que
l'email
és insaf
arroba
arquebisbat
tarragona
punt cat
insaf
arroba
arquebisbat
tarragona
amb totes les lletres
punt cat
aquí trobaran
tota la informació
l'Institut de Ciències Religiösses
de Sant Fructuós
recordeu que està
a l'edifici
del seminari
al carrer Sant Pau
a la part alta
de la ciutat
Josep Maria Maciès
moltes gràcies
en fi
que vagi molt bé
felicitats
per aquesta iniciativa
perquè com deies
també és una iniciativa
conjunta
de tres institucions
i val la pena
donar-li suport
gràcies
i que vagi molt bé
a vosaltres
adeu-siau
bon dia