Senyor Pallagé, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Avui és un dia d'aquells que per molta gent suposa vacances.
L'estiu el tenim aquí al damunt
i és habitual en els últims anys
que el Departament de Salut faci determinats moviments
o determinats reforços per atendre la població sanitària,
per atendre la demanda sanitària,
especialment a les zones més turístiques,
on, a més, hi ha un canvi en la quantitat de població evident.
Això també es repetirà aquest any?
Preveuen fer algun tipus de reforços d'estiu
en aquestes zones més turístiques de la costa?
Sí, sí, totalment com cada any.
De fet, no tan sols ho preveiem,
sinó que ja estan posats en funcionament
els dispositius de reforç de l'any 2010,
des de fa ja una setmana aproximadament.
En què consisteixen aquests reforços?
Des d'Hospitalet de l'Infant pel sud
fins a Calafell pel nord,
tota la franja costanera,
contemplem un total de 44 metges,
gairebé 40 infermeres
i 35 auxiliars administratius
per reforçar les plantilles
als equips que presten l'assistència habitualment.
Tot això en aquesta línia de la costa
que deia d'Hospitalet de l'Infant fins a Calafell.
Concretament, l'Hospitalet de l'Infant,
Miami, l'Ià Bàsica de Montroig,
Cambrils, Salou, Vilaseca
i Tarragona queda ciutat, em refereixo,
si no al marge queda ja amb un altre concepte
i després hi ha més amunt,
Torre d'Embarra, Calafell i el Vendrell.
La pressió sanitària per l'experiència d'altres anys
és especialment important aquests mesos d'estiu?
Totalment, nosaltres tenim quantificats
de població estacional,
que seria la que ens visita el mes de juliol, agost
i part de setembre,
tota la franja costanera,
únicament, comptant la franja costanera,
180-200.000 persones més
de les que habitualment tenim,
que són 600.000,
més 150.000 de població flotant
que no estan quantificades
des del punt de vista de registre sanitari
perquè tenen el seu sent sanitari
en un altre domicili,
però aquestes 150.000 s'ajunten
a les 200.000 extres,
o sigui que a l'estiu,
el mes de juliol, el mes d'agost,
podem estar perfectament al Camp de Tarragona
a un milió de persones aproximadament.
Déu-n'hi-do.
Aumenta moltíssim la població.
Canvien també una mica les patologies?
És a dir, amb el que es troba el metge
i la infermera en els centres d'atenció primària?
Sí, evidentment l'estiu té unes connotacions
climatològiques i de comportament
inclús de les persones
i les malalties més prevalents
són les de l'aparell digestiu
en forma de gastroenteritis,
problemes digestius,
ferides, lesions,
cremades pel sol,
per l'exposició solar
i altres problemes menors.
L'hivern es caracteritza,
la tardor i la primavera,
per problemes de tipus respiratori
i altres.
Hi ha reforços d'ons,
com dèiem,
especialment en les zones costaneres,
en les zones on hi haurà més turistes
aquests mesos d'estiu.
És evident que, a més a més,
a l'estiu també el personal sanitari,
els metges i les infermeres fan vacances
i per tant això m'imagino que suposa
molt moviment de personal.
I en una ciutat com Tarragona,
això es nota, és a dir,
baixa, tenint en compte que aquesta és una capital
en què també molta gent pot marxar fora de vacances,
encara que arribi gent de fora,
baixa en el nombre d'efectius
en els centres d'atenció primària?
Hi ha un percentatge de substitucions
que intentem que sigui el màxim possible.
El que s'intenta també és fer
de forma esglaonada les vacances,
de forma que els professionals
no coincideixin tots amb el mateix període.
Entre juliol, agost i setembre,
aquests tres mesos,
que són els preferentment utilitzats,
com és obvi,
hi ha un sistema de substitucions
que pràcticament deixa sense reducció
les plantilles.
Això no vol dir que un 10-15%
de la feina que farien els metges
de plantilla habituals
quedi assumida pels companys
que queden cobrint aquell període.
En qualsevol cas,
hi va haver la pregunta
perquè és un tema que a vegades
ens surt en altres àmbits,
les ciutats,
i Tarragona, malgrat la seva vocació costanera
o la seva presència costanera és evident,
també disminueix la demanda de serveis.
Per què?
Perquè una part de la població
també fa vacances,
és trasllada potser a un indret,
potser de muntanya o de platja també,
o fa un viatge,
i després que les patologies d'estiu
són de menys importància o rellevància,
de manera que també no hi ha tantes patologies
que demanin ser ateses.
Hi ha un comportament diferenciat clar
entre els usuaris o els ciutadans
dels mesos d'hivern i d'estiu,
en quant a l'hivern i a la primavera sobretot freqüenten més
i quan arriba el bon temps,
doncs algunes malalties afortunadament deixen de donar símptomes.
Els malalts crònics fins i tot a l'estiu
es controlen també una mica millor
i per tant hi ha un descens evident i simptomàtic
i jo diria que rellevant del nombre de visites.
Per tant, entre unes coses i altres,
sí que potser hi ha una mica més de pressió assistencial
amb els professionals que han de cobrir part d'aquesta demanda,
però no és una situació inassumible.
Baixa la demanda a les ciutats
i augmenta moltíssim en les zones turístiques,
que són ja més gent.
Més enllà d'aquestes qüestions,
avui amb el senyor Paias ja volem parlar també
d'equipaments sanitaris, d'obres,
algunes en marxa molt importants,
per exemple les del Servei d'Urgències de l'Hospital Joan XXIII,
unes obres que ja duren fa temps llargament reivindicades
i que per qüestions de calendari
crec que haurien d'estar en la recta final.
És així?
Correcte.
Estem ja a un mes i mig, dos mesos vista,
d'aquest dispositiu,
que és un equipament molt important
i que canviarà substancialment
la manera d'atendre les urgències
a l'Hospital de Referència de tot el Camp de Tarragona,
Joan XXIII,
calculem que a finals d'agost,
màxim setembre,
es pugui posar en funcionament,
de manera que ja el tinguem en ple rendiment
a la tardor.
Què suposarà el nou Servei d'Urgències?
En la pràctica, pels usuaris, pels ciutadans?
Amb més agilitat.
I pels professionals, esclar?
Sí, sí, exacte.
És correcte perquè a vegades parlem molt del ciutadà,
que és l'objectiu, diguéssim, central d'aquest dispositiu
i de tots,
però els professionals també requereixen
una manera de treballar amb un confort
i unes condicions de qualitat
que també els faci, entre cometes,
si es pot dir així,
i perquè no agradable la seva tasca.
pel ciutadà representarà una gran agilitat
a l'hora de resoldre les urgències
perquè l'augment d'espai i d'equipament
permetrà seleccionar millor
les demandes de la població
en el sentit de si el que està consultant
aquella persona en concret,
aquell ciutadà,
és una urgència important
o es pot resoldre d'una manera ràpida
per un dispositiu que nosaltres diem de triatge
i que fa el triatge o la selecció de patologies
en funció de la seva importància o gravetat.
Per tant, hi haurà molta més agilitat,
també es concentraran algunes proves complementàries
en un espai més proper
i això facilitarà també la resolució
més ràpida d'aquell cas concret
i pels professionals
aquesta manera de treballar
també representarà un millor confort
i una millor capacitat de resoldre
amb més seguretat i amb més proximitat.
El servei estarà a punt
entre finals d'agost i setembre.
Correcte.
Això a urgències,
a l'hospital s'estan fent altres obres
en aquests moments
o quines són les previsions
de més obres de remodelació a Joan XXIII?
Sí, a curt termini,
durant aquest mateix estiu
i també és previsible
que estigui enllestit a la tardor,
es farà una remodelació
i una reordenació
de tot l'entorn de l'hospital,
l'urbanització de l'entorn de l'hospital.
Això millorarà substancialment
l'accés i l'accessibilitat
i també la imatge que pugui donar
aquell entorn que ara està en obres
i que està una mica en precari,
per dir-ho d'una manera.
Això d'una banda,
després està prevista
la remodelació de la setena planta,
que és un dispositiu clau
per poder continuar
el procés de remodelació
de tot l'hospital.
Ja s'ha dit altres vegades,
però ho vull recordar,
la inversió del departament
a l'hospital de referències
és al voltant de 130 milions d'euros
durant el període 2004-2012.
Aquest dispositiu de la setena planta
alliberarà espai
quan estigui acabat
i permetrà incloure
dispositius que ara estan
situats en altres indrets
a l'hospital,
la qual cosa alliberarà espai
per poder fer la resta de les obres.
I, en paral·lel amb tot això
que estic explicant,
tenim també ja,
en fase de concurs d'idees,
el projecte de les consultes externes,
que és un edifici singular
i emblemàtic,
serà pel centre
que té un cost
al voltant de 30 milions d'euros
que inclourà
totes les consultes externes
i àrees de cirurgia menor,
etcètera.
Tot això,
aquesta última
que acabo de dir,
les consultes externes,
és un projecte
que ara l'estem,
com deia,
en fase de concurs d'idees
i és previsible
que a la tardor
tinguem resolt aquest concurs
i per tant
es pugui ja d'alguna manera
passar al pas següent
que es feia el projecte
i anar desenvolupant
tot el recorregut
i tot el circuit
que obliga
la normativa
que nosaltres
estem d'aplicar
en cada obra pública.
On anirà el...?
És a tocar
de les urgències.
De les urgències.
Sí, sí, sí.
Ha parlat d'edifici singular
o d'instal·lacions singulars
i emblemàtiques
per alguna raó?
Perquè busquem precisament
que arquitectònicament tingui...
Bueno,
encara no sabem
qui és el guanyador
del concurs d'idees,
per tant no podem saber,
però sí que
l'incloure
les consultes externes,
recerca, docència
i altres dispositius,
la singularitat
li vindrà
per la seva condició
funcional.
Si, a més a més,
s'és capaç
que tingui
una singularitat
des del punt de vista
arquitectònic
i estètic,
doncs això
també serà interessant,
però no tenim encara
resolt
el concurs d'idees,
per tant no sabem
quin projecte serà
el que finalment
es posarà a la pràctica.
Amb aquest edifici
de consultes externes
nou,
acabaria,
doncs,
tot aquest procés
de remodelació
de Joan XXIII?
No, encara no,
perquè ja no he dit res,
perquè no crea
expectatives abans de temps,
però hi ha previst
a continuació
el bloc quirúrgic
que inclou
tota l'àrea
de quiròfans
per simplificar
i tota l'atenció
ginecològica
i obstètrica
que serà també
un altre edifici
que anirà a tocar,
serà tot un...
De fet,
estem parlant
d'un model
de parc sanitari
Joan XXIII
que inclou
aquest edifici
que ja dic
està més endarrerit
amb el seu projecte,
el bloc quirúrgic,
i que també inclou
amb la concepció
i la funcionalitat
el que coneixem
com a sociosanitari
i francolí
i el cap terracó
que també està ubicat
a l'àrea
geogràfica
de l'Hospital Joan XXIII.
S'haurà, doncs,
remodelat
pràcticament al 100%?
Pràcticament,
pràcticament.
Només quedaria després
la remodelació
de l'àrea
d'hospitalització,
de l'edifici
d'hospitalització,
que això és un tema
una vegada fet
tot aquest procés
que acabo d'explicar.
Les obres són, en fi,
complexes
i abarquen pràcticament
tot l'hospital,
però ho sap perfectament
el senyor Paella
que hi ha un cert debat
a la ciutat de Tarragona,
un cert sentiment
d'agreuge respecte
a Reus
pel que fa a la construcció
del nou hospital.
No creu-vos-te, sincerament,
també que aquí
hauria resultat
fins i tot més econòmic
haver construït
un nou hospital,
de nova planta?
Bé, aquest és el debat,
diguéssim,
clàssic,
històric,
d'aquest territori.
en el moment
que es va planificar
amb un pla director
que hi van participar
professionals
del propi centre
Joan XXIII
l'any 2005,
si no recordo malament,
2005-2006,
es va plantejar
la remodelació
i la reforma
perquè en aquell moment
es va creure
que aquesta era
la millor condició,
la millor situació
i la millor proposta
perquè aquest centre
havia de seguir treballant.
És a dir,
no es podia fer,
perquè a més,
no podíem
enderrocar un hospital
i fer-ne un de nou
perquè quedàvem
sense hospital.
Per tant,
la proposta
o l'interès
d'alguns professionals,
sobretot del territori,
de fer un nou centre
a Tarragona,
en aquell moment
és evident
que no la podem assumir,
hi ha un projecte
que s'està desenvolupant
i hi ha una inversió
com deia
de 130 milions d'euros,
per tant,
no tenim previst
en cap moment
fer un nou hospital
i el del Greuge
és un tema relatiu
perquè l'hospital de Reus
actual
té 400 anys.
Aquest és més vell
que el Joan XXIII.
Vull dir que,
d'alguna manera,
no està previst
per resumir
i tancar,
si no la polèmica,
aquest tema
que sempre surt a debat.
el fet de posar
un hospital
amb una remodelació total,
una reforma
i deixar-lo preparat
per uns quants anys
o bastants anys
és la mateixa fórmula
que s'ha fet exactament
a l'Arnau de Vilanova
de Lleida
i que ja s'està acabant
i, per tant,
està en la línia
del que el departament
i els propis professionals
i el propi hospital
en el seu moment
van planificar.
L'Hospital Joan XXIII
perdrà alguna cartera
de serveis sanitaris
amb l'obertura
de l'Hospital Sant Joan de Reus?
Aquest és un altre tema
que també se'ns planteja
i crec que ja l'hem comentat
anteriorment,
no, no.
L'Hospital de Joan XXIII
mantindrà la seva cartera
de serveis,
és l'hospital de referència,
per tant,
és l'hospital de màxima
capacitat de resolució
i l'entrada
de l'hospital de Reus
al nou hospital de Reus
és un hospital
de substitució,
que el que farà
serà assumir
la mateixa funció
que té actualment
amb unes condicions
evidentment millors
d'espai
i d'infraestructura
i també li permetrà,
entre cometes,
si es pot dir,
millorar la qualitat
i el confort
de la seva capacitat
de resolució.
Però no està previst.
A Tarragona Ciutat
hi ha un projecte
més a llarg termini
de la xarxa de Santa Tecla
de substituir també
les seves instal·lacions
actuals a la Rambla Belli
i fer un nou hospital
a la zona de Llevant de Tarragona.
Aquí, a mig i llarg termini,
hi hauria la possibilitat,
i alguns ho han plantejat ja públicament,
que s'assumessin esforços
la xarxa de Santa Tecla,
Sanitari i Social
de Santa Tecla
i l'ICS,
l'Institut Català de la Salut,
amb Joan XXIII.
Vostè seria partidari
d'aquesta suma d'esforços?
De fet,
la suma d'esforços,
aquest seria un exemple,
però no és una proposta
o una recomanació,
sinó que és una necessitat.
És necessitat
pel propi sistema
perquè,
en el context,
i no perquè estem en crisi únicament,
sinó en el context
de grau de cost
que té el sistema sanitari públic,
tal com l'entenem
i l'estem mantenint.
i les expectatives
i perspectives
a curt i a mig termini
obliguen,
i de fet ho estem fent ja
entre els diferents proveïdors,
entre ells la xarxa
de Santa Tecla
i l'ICS,
treballar plegats
amb el que nosaltres
anomenem precisament
treballar en xarxa,
treballar de coordinació
i de complementaritat,
i per tant,
des del departament,
tot el que sigui
avançant aquesta línia,
sigui perquè des del departament
es promociona
que ho estan fent,
sigui perquè els propis proveïdors
també facin un pas endavant
i vagin en aquesta línia,
nosaltres ho estem,
bueno,
estem totalment d'acord.
Deixem doncs el tema
de Joan XXIII
i dels hospitals,
parlem de l'assistència
més propera al ciutadal,
de l'assistència primària,
per exemple,
temes que són projectes,
projectes d'equipaments sanitaris,
el CAR de Campclar,
el CAR és un centre
d'alta resolució,
que ja ho hem explicat
altres vegades,
que és una mica més
o bastant més
que un centre d'atenció primària,
com està aquest projecte,
senyor Pallajà?
Aquest projecte també està
en una fase ja
relativament avançada,
el projecte executiu
aquest estiu,
probablement durant aquest mes de juliol
que encetem avui,
estarà ja a disposició
i per tant,
el calendari que tenim
damunt la taula,
com que el finançament,
malgrat que la situació
de conjuntura econòmica negativa,
diguem-ho així,
està,
el finançament està garantit,
per tant,
si tot va com ha d'anar
i no ha d'haver cap entrebanc,
estem parlant
que primers de l'any que ve
es podrien iniciar les obres
i amb una execució temporal
d'un parell d'anys aproximadament.
Aquest equipament sanitari,
quina funció tindrà?
Sí,
és un centre d'alta resolució,
el que traduït al dia a dia
implica que aquest centre
tindrà consultes d'especialistes,
tindrà proves complementàries
de radiologia,
ecografia
i proves de diagnòstic
per la imatge,
dit així globalment,
i també serà el centre de referència
de l'atenció continuada
i les urgències
de tota la zona de Bonent,
que vol dir
que hi ha
unes 45-50 mil persones
censades i empadronades
en aquest territori,
en aquesta zona de Tarragona,
que gaudiran
d'aquest servei
i això representa
que seran
usuaris,
ciutadans,
que podran
resoldre
gairebé
el 90%
dels seus problemes
de salut
sense haver de
trasplaçar-se cap a l'hospital
Joan XXIII,
que és el que queda més a prop
i que actualment
està assumint
més del que
potser pot assumir
tenint en compte
el servei d'urgències actual.
Per tant,
coincidirà
unes noves urgències,
a Joan XXIII
estic parlant,
més àgils,
més resolutives
i més,
diguéssim,
de qualitat
i d'aquí un parell d'anys
també
descarregarem
bona part de les urgències
de Joan XXIII
amb aquest dispositiu
a la zona de Ponent.
Més enllà d'aquest centre,
d'aquest CAR de Camp Clar,
hi ha a llarg termini
o a mig termini
previsions
d'algun altre nou equipament sanitari
a Tarragona Ciutat?
Bé,
en aquest moment
si som capaços
i estem en línia
d'aconseguir-ho
tirar endavant aquest projecte,
aquests serien els projectes,
el de Joan XXIII
m'estic referint
i el de Camp Clar,
els de més necessitat
i més urgència
i més prioritat.
Altres que estan
i han sortit
amb anteriors
llistats
de dispositius
assistencials
i equipaments,
hi ha el tema
de Casa Blanca
que és un dispositiu
sociosanitari
en aquest cas
que també
en el seu moment
ens donarà
una prestació de serveis
que complementarà
l'assistència
al territori,
permetrà resoldre més
sense haver de desplaçar-se
a Barcelona
en alguns casos
de malalts
amb problemes
sociosanitaris
importants,
però aquest és un projecte
que com que el finançament
no el tenim
en aquest moment
resolt,
nosaltres no el plantegem
a curt termini
per no crear
unes falses expectatives.
Abans quan parlàvem
de Camp Clar
estava pensant
també en el cap
Torrefort a la Granja
que en els darrers anys
o en els darrers mesos
havia provocat
certes queixes veïnals,
en fi,
perquè suposo
que ha de tindre
una població
molt important
i això
significava
unes llistes d'espera
considerables.
S'han resolt
o s'han pal·liat
en part
aquestes llistes d'espera?
Sí,
sobretot en l'àmbit
d'atenció primària
s'han fet uns
camis
organitzatius
arrel d'aquesta situació
de llista d'espera
per ser atesos
per als metges
i infermers
d'atenció primària
s'ha fet un canvi
organitzatiu
i s'està aconseguint
gairebé
posar al dia
les llistes d'espera
per a l'atenció
de metges
de capçalera
i infermeria.
El tema
de l'especialitzada
que també
està ubicada
físicament
en aquest centre
no està tan resol
sobretot
en algunes especialitats
que tenen
un problema crònic
d'excessiva demanda
en funció
de l'oferta
que podem oferir.
En qualsevol cas
des de l'Hospital
Joan XXIII
que és el centre
que d'alguna manera
subministra
i aporta els professionals
d'especialitzada
al cap de Torrefort
a la Granja
estan fent
un esforç considerable
per simplificar
molt la llista
d'espera
per reduir-la
en el sentit
de també
discriminar
entre pacients
que necessiten
una atenció
més preferent
dels altres
que poden tenir
un control
d'una malaltia crònica
que no
és exigible
un termini curt
de visita.
I aprofito
per dir
que m'ho he descuidat
que quan tinguem
el centre de Camp Clar
en funcionament
remodelarem
el cap de Torrefort
a la Granja
perquè d'alguna manera
també ha quedat obsolet
amb les seves instal·lacions
després de 20 anys
de funcionament
i el dimensionarem
més que dimensionar
l'adaptarem
a les noves
necessitats
de l'atenció primària
que contemplen
uns dispositius
diferents
a la concepció inicial
d'aquest centre
fa 20 anys.
Perquè una part
de la població
que ara va al cap
Torrefort
a la Granja
podrà anar
al centre
de resolució
de Camp Clar
i també
en aquest cas
disminuirà
la pressió
de demanda.
Per anar acabant
ha fet diverses referències
al llarg de l'entrevista
a qüestions
de finançament
de diners
en un context
de crisi econòmica
com aquest
debats
aquests
que surten
i desapareixen
apareixen
i desapareixen
de l'àmbit
de la política
de l'administració
i dels mitjans
de comunicació
del copagament
o d'altres sistemes
perquè el ciutadà
realment
se n'adoni
del que costa
el servei de sanitat.
Realment
a nivell
de Departament de Salut
de Conselleria
s'estan plantejant
alguna qüestió
en aquesta línia?
Bé,
el copagament
és un concepte
molt ampli
que de fet
estem copagant
perquè la farmàcia
pels no pensionistes
ja té un cost
i de fet
estem finançant
els ciutadans
al sistema sanitari
públic
amb els nostres impostos
per tant
el copagament
seria afegir
potser no és una expressió
però és igual
ens entenem
quan diem
el mot copagament
tots entenem
el que volem dir
vol dir
fer pagar
encara que sigui
alguna cosa simpòlica
per una visita
tot i que la consellera
i també és conegut
i tant a Catalunya
com a la resta de l'estat
ha estat una defensora
i és una defensora
del copagament
en aquest moment
el departament
no té cap fórmula
damunt la taula
que contempli
aquesta opció
entre altres motius
perquè en un context
de crisi econòmica
precisament
en què els ciutadans
algun sector
sobretot de la població
està patint
algunes retallades
a nivell
d'economia domèstica
doncs no hi ha
una proposta
en ferm
que tinguin
en la taula
per aplicar
altra qüestió
és que
hi fan referència
al que deia
del cost
que representa els serveis
això sí que s'està
preparant
i crec que serà
efectible
a no massa
en llarg termini
és
sobretot
amb hospitalitzacions
a l'alta
això s'havia fet
a l'alta
donar una factura
informativa
del cost
de l'estada
d'aquella persona
d'aquell ciutadà
al centre corresponent
en funció dels dies
dels procediments
etc.
això es va deixar de fer
en aquella època
jo no estava
en primera línia
per tant
desconec el motiu
per què es va deixar de fer
i es vol recuperar
a títol informatiu
i perquè tots
em prenguem consciència
de què costa
els serveis de salut
al nostre país
seria però
per ingressos hospitalaris
només
en principi sí
hi ha una altra proposta
que jo la veig
molt més endarrerida
que és
donar a final d'any
per exemple
a tot el ciutadà
el seu cost
durant tot aquell any
en farmàcia
en visites
que ha fet
el metge de capçalera
a infermeria
perquè això
informàticament
avui dia
tenim la possibilitat
de recollir-ho
però ja dic
aquest segon tema
que s'ha plantejat
i que sembla
que també pot
posar-se damunt la taula
en un cert moment
encara està més verd
i ens haurem d'esperar
tema recepta electrònica
que en fi
s'havia instaurat
de manera molt ràpida
en quin moment es troba
ara
ja fa mig any llarg
8 mesos
des d'octubre
de l'any passat
que ho tenim
a l'atenció primària
al 100% dels centres
d'atenció primària
les 74 àrees bàsiques
de la demarcació
i el percentatge
dates
de dades
vull dir
de fa 8 dies
el percentatge
de receptes electròniques
sobre la total
de receptes
que es fan
a l'atenció primària
està al voltant
del 55%
el qual xifra
ja és una dada
prou
en aquest moment
podem dir
que la màxima
rendibilitat
del projecte
en quant a eficàcia
seguretat
pel pacient
qualitat
de la prescripció
amb aquestes xifres
que estic dient
de 55-60%
ja podem dir
que estem entrant
en la fase
d'èixer òptima
del projecte
molt bé
parlant de la recepta
electrònica
acabem
aquest ampli repàs
que hem fet
a qüestions sanitàries
avui amb el director
dels serveis territorials
del Departament de Salut
de la Generalitat
a Tarragona
Joaquim Paiesa
senyor Paiesa
moltes gràcies
moltes gràcies
i que vagi bé l'estiu
bon estiu
i bona salut
molt bé
doncs gràcies
fins la propera
bon dia