Josep Ardila, fa una estoneta ens portava tota aquesta feina,
aquest treball que ha fet l'aula oberta de l'IES Sant Pere i Sant Pau,
aquest treball, aquest rap, aquest vídeo en solidaritat amb Aití.
Ràpidament ha tornat als carrers de Tarragona,
és gairebé el seu escenari natural,
i s'ha aturat al carrer Reding,
allà està situada la cooperativa Cerca.
Es dedica a ajudar els joves amb dificultats a trobar feina.
Josep Ardila, bon dia de nou.
Hola, bon dia.
Ja estàs al carrer Reding
i em penso que estàs acompanyat de la tècnica del servei,
i la Vivian Cano, si no hi ha hagut un canvi de plans a última hora.
Estava.
Estaves, veus? Hi ha hagut un canvi de plans, doncs.
He parlat ja fa una estona amb ella,
per tant, ho tenim enregistrat, fa res.
Fa aproximadament uns 10 minuts que ha marxat.
Hem pogut parlar amb ella i hem pogut parlar amb ella
perquè, com dèiem, ja fa anys que s'hi dediquen,
però aquests dies, aquest any,
han tingut encara molta més feina per això,
per joves amb dificultats per trobar una feina,
sigui perquè encara no han acabat els estudis
i, per tant, no estan suficientment qualificats,
o sigui perquè s'han quedat a l'atur.
Hi ha els dos perfils de persones.
no només treballen amb joves, també amb dones.
Vaja, que la Vivian Cano, la tècnica d'aquesta cooperativa Cerca,
ens ha explicat una miqueta quina és la seva feina,
quin és l'èxit que aconsegueixen,
és a dir, quants joves aconsegueixen trobar una feina
i quina és una mica la situació actual
del panorama laboral, que és força complicat.
Què et sembla si l'escoltem?
Doncs escoltem la Vivian Cano.
Vivian Cano, bon dia.
Bon dia.
Vosaltres sou una cooperativa que, entre altres coses,
ajudeu a joves amb problemes a trobar feina.
Més que ara són joves que tenen dificultats
per accedir al mercat de treball, sí.
I quin tipus de dificultats?
De quin tipus de joves parlem exactament?
Molts d'ells, la majoria d'ells,
no tenen l'ESO acabada,
no tenen una trajectòria laboral prèvia.
Llavors, les dificultats, doncs, a vegades,
és poder arribar a tenir alguna opció
en el mercat de treball.
Una mica, quina és la vostra feina?
O sigui, quin tipus d'acompanyament feu?
Quines tasques feu?
Nosaltres, la nostra feina és acompanyar-los
en tot aquest procés, perquè, clar,
no deixa de ser un procés molt desencantador
i una mica frustrant.
Són joves que, en aquest moment,
doncs, ho tenen realment molt difícil
per trobar algun espai, algun lloc,
en el mercat de treball.
Llavors, doncs, tot el que suposa una referència
i un acompanyament, doncs, més proper,
suposa el que és la millora de les competències,
tant en habilitats, com la millora de plantejar-se
perspectives de futur diferent
als que tenen quan arriben al projecte.
Amb quines perspectives arriben aquests joves?
És a dir, arriben amb un estat d'ànim,
doncs, que no hi ha manera de trobar feina,
que quin és el seu estat, una miqueta?
Arriben molt amb la sensació de desencant
pel fet de, doncs, això, no?,
que ja tenen trajectòries prèvies
a l'àmbit educatiu, a l'àmbit social,
de fracàs, llavors, arriben amb bastant desencant
i amb expectatives, doncs,
o poc realistes o amb manca d'expectatives
totalment professionals
perquè no coneixen gaire bé la realitat laboral
i ells no veuen com encaixar en tot aquest mercat laboral.
Per tant, veig que també feu una miqueta de psicòlegs, eh?
També hi ha una mica d'això,
una mica de psicologia en tot plegat.
Més que psicologia, poder és un referent positiu,
buscar a cada persona les limitacions,
però també les potencialitats que té i creix i construir
a través de les potencialitats.
Perquè ells ja venen a vegades molt ja deteriorats
en l'àmbit d'autoestima
pel fet que sempre se'ls ha tractat a partir
de limitacions, dèficits,
i llavors, doncs, es tracta de veure potencialitats
i construir,
que als 18 anys cap endavant
han tenen molt que construir.
Perquè quines són les edats que venen,
la majoria d'edats?
Ells venen de 16 a 29 anys aquest any passat.
El 2009 teníem de 16 a 29.
Més joves o més grans, la majoria?
Solen ser més joves,
menors de 22, 23...
És que molt important és això,
intentar aconseguir les seves potencialitats,
explotar-les.
No sé quin és el procés que seguiu per fer això,
és a dir, si teniu un seguit d'entrevistes,
una manera de formació, com ho feu?
En els programes d'acompanyament
és una atenció molt individualitzada,
perquè, bueno, cada persona,
en el que som cadascun de nosaltres,
doncs entenem que per fer, a vegades,
un canvi de plantejament d'expectatives,
d'autoconfiança en un mateix,
i per fer una mica aquests passos endavant
de procés,
doncs són processos que normalment
volen un temps i una interiorització.
Llavors, en sol funcionar molt
el fet que tinguin un referent
estable i que puguin tenir aquest referent,
doncs, per tots aquests alts i baixos
que es poden anar trobant.
Aneu fent entrevistes,
o quines és una mica les tècniques
que aneu seguint
amb aquestes individualitzacions
en cada un d'ells?
En els joves,
nosaltres atinem també a dones amb dificultats.
Les dones sí que és una trajectòria
molt individual perquè la demanda,
i ja s'acullen de seguida
que sigui molt individual.
Als joves els costa una mica més
que sigui un espai molt individual,
perquè això de tanta entrevista individual
i tanto planteamiento
i tanta introspecció,
doncs, no són tan receptius.
Llavors, sí que hi ha un espai individual
al principi,
ni que sigui per a pactar uns fonaments
de pla de treball,
i a partir d'ahir,
a nivell dels àmbits grupals,
de les accions grupals,
ja vas fent un seguiment
de les dificultats que es va trobar
amb els companys,
ja les pràctiques de la formació.
Això, l'objectiu final
és que aquests joves trobin feina.
No sé quin és el tant percent d'èxit.
Nosaltres,
la inserció laboral,
entesa,
els joves que s'incorporen
al mercat laboral
amb un contracte de treball
i els joves que s'incorporen
o reincorporen al circuit formatiu.
Clar, per nosaltres,
aquest perfil de joves
que estan tan desencantats de tots
que acabin decidint
de reintegrar-se
o reincorporar-se
en un àmbit formatiu
i allí encaixin,
per nosaltres també és un èxit
i fins al moment
es considera també
una reinserció,
una inserció laboral.
En quin tipus de feines
acostumen a trobar?
Hi ha un perfil marcat
o ventalles molt amplis?
Clar, la situació
en què es troben actualment
és el perfil
al que poden optar
és un lloc de treball
sense qualificar.
Llavors, sí que realment,
tal com està el mercat laboral,
ara es troben
realment amb molts abusos,
tant de sous
com d'horaris
com de condicions.
I llavors,
doncs clar,
són en principi
els primers receptors
de feines molt precàries.
Un cop han trobat aquesta feina,
vosaltres també feu un seguiment?
O quan ells troben feina
la vostra relació ja s'acaba?
No, després hi ha un manteniment
de l'ocupació,
perquè també,
doncs,
una mica com a ver,
s'incorporen,
que coneguin també
tota la incorporació
al món laboral
a través de contractes,
com funciona la nòmina,
com funcionen
totes aquestes condicions.
I llavors,
a part,
sí que un cop
estan al lloc de treball
els anem fent un seguiment,
ni que sigui telefònic,
ni que ells no puguin
passar-se per l'entitat,
per a veure,
doncs,
si estan trobant
alguna dificultat,
si els companys de feina,
si a l'àmbit laboral
i relacional
que suposa l'àmbit laboral
tenen alguna dificultat.
Però,
a cert,
que no només treballeu
amb joves?
No,
també treballem amb dones,
que també,
algunes d'elles
tenen dificultats
per accés al mercat laboral,
i també treballem
amb col·lectiu ordinari,
i col·lectiu ordinari
refereix a tota persona
que està a l'atur
i està buscant feina.
Suposo que aquest any 2009
ha sigut una mica
l'any de les persones
que han vingut
perquè estaven en atur.
Suposo que la majoria
de perfils
tenen persones en atur.
Sí,
aquest any realment
la gent que ens arriba
de l'atur
ha canviat molt el perfil
perquè són gent
que portava 30 anys
treballant d'una mateixa feina,
no s'havien trobat mai
amb la situació
d'haver de buscar una feina
i saber passar una entrevista
de treball,
fer un currículum,
conèixer totes aquestes eines
perquè sempre havíem treballat
i ens diuen
que no havia hagut de buscar mai feina.
Llavors,
si realment
des de l'atur
ens arriben perfils molt diferents.
Perquè,
per exemple,
és això que dius,
és important vendre's bé
al currículum,
a les entrevistes,
quines són les claus
que us hi doneu
per això?
Perquè aquell currículum
el llegeixis
i diguis
val la pena
i que l'entrevista
ens doni la persona
que hi vagi
i doni seguretat.
Clar,
el prioritari
és el vendre's bé,
saber-se vendre's bé,
que a vegades
això a la gent
del carrer ens costa,
saber-me vendre bé,
què vols dir?
Llavors,
a part de vendre't bé
és la impressió
que pots causar
quan vas a portar
un currículum.
Són coses molt sutils
que una persona
que no ha buscat
no ha hagut de buscar mai feina,
una persona
que s'acabi d'incorporar
a la recerca
ho troba una mica
com va de situant,
però és que en aquest moment
el que està donant resposta
ja que els requisits laborals
per qualsevol feina
et demanen estudis superiors
que requereixen
pel perfil de lloc de treball
o tenir carnet,
clar,
els requisits
han augmentat moltíssim
a l'estat
amb la generatura.
Llavors,
clar,
alguns dels requisits
no tenen molta lògica
pel perfil laboral
que estan demanant.
Llavors,
nosaltres sí que és el fet
de reforçar l'actitud
i la impressió
que pots donar
amb una empresa.
A més a més,
a l'hora de fer el currículum
suposo que depèn
de l'empresa
que ho han vist
has de fer un currículum
o un altre
o sempre s'ha de seguir
el mateix patró.
Què aconsegueu en aquest sentit?
És a dir,
si vas a una empresa
doncs intentar potenciar
allò
amb què tu podries treballar
en aquella empresa?
Amb molts dels usuaris
el que fem
és fer un currículum genèric
on s'englobi
tota la trajectòria laboral,
tota la potencialitat
a nivell global
com a agent laboral
i en uns altres
i després també especificem
doncs hi ha gent
que ha treballat
molts anys en construcció
i molts anys
no ho sé,
doncs de dependent
o no és...
Té diversos perfils
professionals.
Llavors,
doncs sí que ho fem
una mica a mida
doncs quan anem
amb aquesta empresa
i vas a buscar
dependent
presentem aquest.
Aquest el presentem
en català,
aquest en castellà.
Bueno,
és una mica paranoia
però és que avui en dia
és l'única manera
que es pot...
Tot compta, no?
Sí, a més ja partim
de la idea
de anem a aconseguir
una entrevista, no?
No anem a aconseguir
un treball
sinó molts cops
ja anem a aconseguir
una entrevista de treball.
Perquè moltes coses
deixes el currículum
però allà es queda, no?
I el llenç
i totes aquestes coses.
Hi ha gent
i empreses
que són honestes
i diuen
no el deixis
perquè no necessitem a ningú.
Però, bueno,
costa menys
agafar-lo i tirar-lo
i moltes empreses
doncs, bueno.
I per el que esteu veient
amb altres
ara mateix
al dia a dia
que és els qui ho viviu
i els qui ho viviu més
quina perspectiva creieu
que hi ha cap a aquest 2010?
És a dir,
si hi haurà
encara més atur
o com ho esteu veient
vosaltres?
Clar, nosaltres
en comparació
amb com estaven les coses
fa un any i mig
és que no té res a veure
perquè ara és una
situació molt saturant, no?
Has girat feina, eh?
Es troben amb les ofertes
de treball aquelles
i clar, tu saps
el que hi ha allí
i saps que
hi ha perfils de persones
que és una situació frustrant
perquè pot trobar una oferta
entre tot aquell totxo
i llavors
que la truquin
no la truquin
arribi, no arribi
llavors la sensació
que tenim
ja fa uns mesos
és aquesta, eh?
de frustració
i de saturació
davant d'aquest
volum d'ofertes
de treball
i sí que el que veiem
l'opció
doncs, bueno
el que funciona més
és el contacte amb empreses
el que passa
que hi ha col·lectius
com joves
que costa molt
que les empreses
siguin receptives
a...
que facilites
aquesta mediació
fa un temps sí
perquè els hi fes
com una preselecció
d'alguna manera
dels joves
però ara
com estan tan saturats
de gent
amb més trajectòria
amb més formació
són molt pocs receptius
a dedicar un esforç
amb això
i a nivell personal
quina és la satisfacció
de fer aquesta feina
Vivian?
la satisfacció
de fer aquesta feina
és que
les persones
que venen aquí
facin
una mica
un procés
per tirar endavant
i no estar
en aquesta situació
tan estampall
i de pou
i de...
no estic en lloc
no?
i només que
bueno
ja
és el fet
que n'hi ha persones
que venen
i al cap de dos anys
tornen a venir
amb una situació
doncs una mica
més endavant
i tornen a fer
un altre pas endavant
no?
és que clar
una persona
no fa un procés
ni en dos dies
ni en un mes
ni en tres
ni molt menys
llavors jo crec
que la nostra feina
és també una mica
obrir una mica
alguna porta
alguna expectativa
i alguna oportunitat
de tenir
tu alguna possibilitat
de fer-hi alguna cosa
amb la teva situació
no?
que no
no té
coses
de l'entorn
ni d'on he nascut
i com
sinó que
jo també hi puc fer
alguna cosa
Vivian Cano
tècnica de la cooperativa Cerca
moltíssimes gràcies
per haver-nos atès
que teniu la gent
de molt apretadíssima
i ens heu fet
un petit forat
per poder parlar
gràcies i bon dia
moltes gràcies a vosaltres
doncs la Vivian Cano
de la cooperativa Cerca
que ens ha explicat
ampliament
doncs una mica
quin és el procés
que segueixen
totes aquestes persones
i requeriments importants
ja ho sentíeu
intentar vendre's bé
el currículum
que estigui ben explicat
i intentar doncs
potenciar
i explotar
les potencialitats
i valgui
la redundància
una mica
de cada una de les
de cada una de les persones
no i molt valuosa
el paper de la Vivian
d'explicar-nos tot això
perquè ells sí que tenen
un coneixement
sobre el terreny
del dia a dia
més enllà de les estadístiques
les xifres
i els estudis que es puguin fer
i recordem que està
en el carrer Redding
i que si voleu entrar
a la seva pàgina web
és cercascsl.com
3BW punt
cercascsl.com
i aquí doncs
trobareu una mica
la informació
i com us podeu adreçar
amb ells
molt bé Josep
doncs ja de tornada
cap a casa
Déu-n'hi-do
no hi ha racó
que resisteixi
a la unitat mòbil
del matí de Tarragona Ràdio
tot i tenir el carrer
com a manobres
sí sí
i si has pogut arribar
i tot plegat
ja veurem on anirem demà
bé ja ho tenim vist
però ja en parlarem
cap a casa
fins ara Josep
adeu fins ara
que vagi bé
gràcies
3 minuts i mig
i serà la una del migdia