pendents de l'arribada de Ses Majestats, els Reis de l'Orient.
Malció, Gaspar i Baltassar, que si tot va bé,
arribaran just d'aquí sis hores.
Arribaran a un quart de set de la tarda.
Aquesta és l'hora fixada i l'hora prevista
perquè arribin a les escales reials del Moll de Costa del Port de Tarragona.
I a només sis hores de l'arribada dels Reis,
avui hem volgut convidar una de les persones responsables
de la Comissió Organitzadora de la Cavalgada.
És a dir, una de les persones, un d'aquells terronins
que treballen tot l'any perquè avui tot surti perfecte
i la rebuda al Sant Reis vagi sense cap problema.
És el Josep Maria Vega. Josep Maria, molt bon dia.
Bon dia.
Pendent del cel o no?
Bé, sempre. Poc o molt sempre ho hem d'estar pendents.
Però no ens fa massa por, eh?
Estem acostumats a plantar-li cara i si hi ha mal timpo, bona cara.
Això sempre està ben dit.
I si vol ploure, doncs que plogui.
per nosaltres des d'això sortirem.
Altra cosa, després veurem el que fem.
Però de sortir, la cavalcada sortirà.
Sí, perquè, en fi, no es pot contemplar la possibilitat
que no hi hagi cavalcada, per molt que plogui, no?
En principi no.
En principi no.
Estem conscients que portem gent molt joveneta
i, bueno, és una mica més delicat,
però la cavalcada ha de sortir.
És igual que plogui.
Jo abans ja li comentava fora el micròfon
que hem sortit plovent abans i barrals.
Ara, quin determini prendrem un cop hem sortit?
No ho sé, però en principi la cavalcada sortirà.
Això, te'n reconeix, ja ho podeu tenir segur.
Molt bé, doncs estarem molt pendents del cel.
Segur que no plourà, que al final tot s'arreglarà
i tindrem una tarda i una nit màgica,
ben divertida i ben feliç.
Els Reis, com dèiem, Josep Maria,
arriben a un quart de set, no?
Efectivament.
Els Reis desembarcaran a les escales reals
a un quart de set.
En guany, tingueu en compte, que ja sabeu tots,
perquè ja és notòria i públic,
la televisió espanyola estarà aquí
per transmetre en canal tancat per Catalunya.
Aleshores, ens hem d'assenyir moltíssim,
ens han donat sisplau,
perquè, clar, l'esplegament que fan és important
i que ens assenyim molt a l'horari.
Per tant, estem molt obligats a l'horari.
A un quart de set, els Reis estan pujant
a les escales reals i pujar a l'empostissat del port
per començar ja els actes pròpiament.
Vull dir que...
Allà hi haurà la salutació de la regidora de festes.
Efectivament.
Primer, exactament, els hi dona la benvinguda.
Parlen allí la regidora de festes,
el senyor Sandra Coloma,
i a continuació parlarà el rei Gaspar.
El rei Ros.
Ros, que sempre habitualment és el que parla, no?
Sí, sí, sí.
Habitualment el Parlament és el seu allí.
Sembla que sí que és el que ve més despejat
i més fregut per mar,
perquè els nens ja saben que els reis venen
amb un vaixell molt gran,
amb un vaixell que es diu l'Estel d'Orient,
però que és tan gran,
fora tant de joguines,
que mai pot entrar el moll,
per gros que sigui.
El vaixell és molt més gran,
llavors ens portem un vaixell més petit a l'efecte.
Però, efectivament,
el rei Ros és el que farà el Parlament,
junt amb la Consellera de Cultura.
Molt bé, i un cop hàgim parlat el rei Ros
i la regidora de festes,
els reis els portareu, els organitzadors,
cap a la cavalcada, no?
Efectivament, efectivament.
A dos quarts està previst
que mentre parlaments i el Castell de Focs,
que té l'amabilitat de les autoritats portuàries
de posar a la disposició de la cavalcada,
i els parlaments, repeteixo,
baixaran, repartiran uns caramels,
com és costum, baixaran,
pujaran els cotxes reials,
que són els que els conduiran al carrer Reial
per, allí, a la seva vegada,
pujar a les carrosses que ja estan preparades.
Això comptem que serà, doncs,
de dos quarts de set a les set menys,
menys, menys, menys,
a les set menys pocs minuts,
perquè a les set en punt,
a les set en punt,
s'ha de donar la sortida de la cavalcada.
Comptem a les set sortir,
sabeu que, si voleu,
jo ja us ho explico,
l'itinerari,
perquè sé que me'l preguntareu,
és el mateix dels últims anys,
és el mateix de sempre, hem de dir, quasi.
des de fa molts anys,
carrer Reial,
arrenquem,
carrer Apodaca,
carrer La Unió,
Rambla Nova,
Rambla Nova a la dreta,
cap a Roger de Llúria,
girem per la coca de la part dreta,
baixant cap als espollats,
girem despollats,
tornem fins a Corolla de Sant Agustí,
Sant Agustí i Rambla Vella.
Rambla Vella ja es diversifiquen les carrosses,
perquè allà,
i ses majestats han de baixar,
perquè faran l'entrada a peu,
amb el seu cèquit,
com és natural,
per la plaça de la Font,
fins a anar a l'empostissat
que hi ha davant de l'Ajuntament,
on se dona la benvinguda,
se'ls dona les classes de la ciutat,
i faran els parlaments,
corresponents,
en aquest cas,
un servidor de vostè,
i el justici de l'alcalde,
i després el rei blanc,
o el rei...
Això, com ho veu.
Sí, perquè el rei blanc
és el que parla de la plaça de la Font.
El rei blanc és el rei més vell,
el més antic,
i per tant li hem de donar
aquesta deferència
que parli a la plaça de la Font.
Més enllà de les tres carrosses monumentals
que porten els reis,
clar, amb la cavalcada
hi ha moltíssima altra gent
i altres carrosses
i altres grups que surten.
Quins són aquests?
Perquè jo crec que moltes vegades
els nens i les nenes,
i també els seus pares,
es fixen sobretot en els reis,
que són els protagonistes,
però clar,
al voltant dels reis
hi ha un munt de gent, no?
Efectivament.
No solament els que participen
en la pròpia cavalcada,
que són molts,
que són...
hauríem de parlar...
Mireu, jo sempre dic,
entre pastorets i pastoretes,
ja passem dels 200,
me semblen que en guany
som 215 aproximadament,
215,
més tota la resta de components,
perquè sempre parlem
de les 15, 14, 15 carrosses,
en guany 15 carrosses que surten,
però ara les 15 carrosses,
com tots sabeu,
hi ha altres components,
des de la Guàrdia Urbana
motoritzada,
passant per l'escamot
de cavallistes romans,
etcètera.
Vull dir, inclús vosaltres mateixos,
per nosaltres és un element més,
els propis mitjans de comunicació
que participeu
en un vehicle a la cavalcada.
Per tant,
les 15 carrosses
i en total
seran 40 elements
els que desfilen.
Si afegiu això
a aquests 215,
més o menys,
amb números rodons,
bailets que hi van,
la cavalcada belluga,
el que és pròpia
en la cavalcada belluga
sobre unes 280 persones,
300 persones.
Però després,
hi ha enrere treballant
potser encara
30 o 40 o 50 més.
Sobretot,
jo sempre,
sempre,
faig desment
la gent de la brigada municipal.
La gent de la brigada municipal
fan una feina molt grisa,
molt fosca,
perquè no els veu ningú,
molta gent no ho sap
i, en canvi,
hem de reconèixer
que si no fos per la brigada municipal
tindrien molta feina
perquè sortís de cavalcada.
I què fan,
per exemple?
Ja que és una feina molt grisa,
destaquem-la en un dia com avui.
Començant des del seu cap,
que és el senyor Marc Antillac,
passant pel seu artista,
perquè l'artista de la brigada
és l'Alessandra i Xendri,
fins al senyor Roca,
tots plegats.
Jo no voldria...
Si dius nom,
se'n deixes algun
i pots ofendre.
Des del primer a l'últim,
renoven les carrosses,
perquè les carrosses
amb el temps
es van fer molt bé,
perquè els reis són màgics,
però les carrosses
les fem nosaltres,
perquè és el que els donem
la benvinguda.
Aleshores,
com saben tots els nens i nenes,
se'ls ha de lluir,
perquè si no els reis
llavors estarien descontents
i potser no deixarien massa regals.
Les lluïm,
les adrecem,
les netegem,
si s'han de refer,
repintar.
Algunes es fan molt bé
perquè la gent,
quan desfilem,
si a tant s'enmassa,
massa tant que s'hi aferren,
ens fan penjar
algun tros de roba
o alguna cosa.
Aleshores,
fan tota aquesta feina,
recomposar-les,
perquè a part de les carrosses
pròpiament,
hi ha algunes plataformes
que aquesta comissió
no és egoista
i les comparteix
amb altres,
per exemple,
amb la Rua Carnaval
se'n demanen prestades,
els hi hem de deixar,
els hi deixem a molt de gust,
etcètera.
Vull dir,
sempre s'ha de refer.
La càrregada,
per nosaltres,
pràcticament,
sempre és nova.
És nova perquè s'ha de refer
d'un any per l'altre
perquè després,
durant l'any
amb aquest setmanatge,
sempre també pateixen una mica.
Així que tenim la gent
de la Brigada Municipal
treballant-hi
i sortirà la gent
de la Guàrdia Urbana,
sortirà moltíssima gent.
De fet,
quant de temps
estan dies o setmanes
potser preparant
els detalls
del que passarà avui,
del que passarà aquesta tarda?
Mira,
el preparar la cabalgada en si,
o sigui,
el que és físicament la cabalgada,
ja fa ben bé
dos o tres mesos,
un parell de mesos llargs
que s'està preparant.
Aquestes últimes tres setmanes,
no cal dir-ho,
que ja va a mil per hora,
no?
Però la cabalgada
es prepara des d'avui,
des d'allà mateix.
Ja estem parlant
de l'any que ve.
A les últimes reunions
ja hi ha flaquillos,
ja hi ha coses
que, escolta,
l'any que ve,
doncs hem de fer això,
hem de fer allò,
o hem de canviar això altre,
o a veure això com ens va
perquè l'any que ve
ho incorporarem o no.
Vull dir,
hi ha molta gent que creuen,
a vegades m'ho diuen,
jo, cabalgada,
però total,
són 8 o 10 dies a l'any,
un dia que sortiu,
però per sortir aquest dia
que molt bé vostè em pregunta,
és una preparació,
no ho diria aquí intensíssima,
però és una preparació forta
de moltes coses
i de diners, evidentment.
Clar,
i a més els reis ho mereixen,
que la rebuda sigui espectacular,
perquè segurament
si no tinguessin una rebuda
com la que es viurà aquesta tarda,
potser no deixarien
tants regals
ni tantes joguines.
A més,
en guany,
és un any especial
perquè se celebra
el centenari de la cabalgada,
tot això per ser
ha vingut acompanyat
d'alguna altra activitat,
per exemple,
avui mateix encara,
si sou a temps
i voleu,
podeu anar a veure
al vestíbul del Teatre Metropol,
una exposició
de fotografies antigues,
que ha suposat una mica
també per la gent
que està en la comissió
de la cabalgada,
doncs,
recordar vells temps
i organitzar
i recordar d'alguna manera
el centenari de l'acte.
Allò,
primer,
sempre,
el record sempre
és una mica emocionat
perquè
hem de reconèixer
que fa cent anys,
ara fa cent anys,
un grup de tarragonins
valents i esforçats
amb una cosa que,
i més en aquells temps,
no semblava
que hi hagués gaire,
en temps més,
com de menys coses,
de menys esplendor,
en aquestes coses,
i llavors
ells es van agosar
i van començar
a muntar
una cabalgada
que amb els anys
ha anat desdevenint
el que és avui,
més o menys
afortunadament millorada,
esperem que sigui
afortunadament millorada.
Nosaltres,
el centenari,
doncs ens emociona
per això.
Com,
què veurà la gent?
La gent veurà
una sèrie d'actes
més que una cabalgada nova.
Cuidado.
La gent veurà
una sèrie d'actes,
ja hem iniciat,
com molt bé diu vostè,
amb l'exposició fotogràfica,
algú ja li ha penjat
alguna llagrimeta,
perquè,
com a la inauguració,
ja algú ja va veure
amb un avi seu,
allà l'avi,
l'avi,
i si era mon avi,
com no sé,
doncs aquesta fotografia,
els companys
que s'han dedicat,
que sempre que jo dic noms
em sap greu
que em puc deixar algú
i jo sempre demano
que no s'ofenguin,
però en principi
el Francesc Virgili,
el Jordi Cortat,
la consellera de Cultura,
la consellera delegada,
Sandra Coloma,
vull dir si s'hi han abocat.
Han digut
que recollir fotografies,
algunes tretes
de l'armari,
deus de saber
quan estaven allà
que ni me'n recordava,
però espera't
que te la deixo,
i és una cosa emocionant.
No és una exposició
molt gran,
perquè les que heu estat
ja l'heu vist,
és un recull important,
no massa gran,
però molt important,
molt important.
I fet,
s'han hagut de buscar
les fotografies més adientes,
perquè de fotos
n'hi ha moltes,
però potser no són tant,
no venen tant al cas.
El Josep Maria Vega,
a més,
hi ha participat,
és a dir,
si ella és membre
de la comissió organitzadora
de la cabalgada,
no és perquè porti aquí
dos dies
o dos anys participant,
i sinó que segur
que també té molts records
personals,
no?,
de l'arribada dels reis
de fa molts i molts anys.
Bueno,
jo en tinc bastants,
n'heig de tenir,
però jo sempre dic
que la cabalgada de Tarragona
m'he veu bastant de nou
perquè no la veig mai.
Sempre estic dintre
o estic al mig?
No ho sé pas,
no?
A vegades m'hi diuen,
escolta,
quan passava l'art de Barà,
si no m'ho diuen els companys
o no ens ho diem
entre els companys de comissió,
jo no sé com va anar
la cabalgada,
ni l'any passat ni l'altre,
però en principi
de records,
són més bé
records pràctics,
records de coses que han fet.
Sí que és veritat
que de les participacions,
a part de formar part
de la comissió,
com molt bé diu,
doncs sí,
tinc records,
ja que parlàvem de la pluja,
doncs haver sortit
plovent abans i barrals
des del que abans
en deien el tramvia,
la gent de Tarragona
coneixia el tramvia
on estava la brigada municipal
que era el carrer Jaume I
i arribar justet al Serrallo
perquè al Serrallo
ja arribàvem
que l'aigua ens queia
per tot arreu,
per exemple,
portàvem les capes,
ja sortia amb l'escamot
de cabellistes romans,
que hi ha sortit més anys,
portàvem les capes
que eren de vellut
les antigues
i allò passava com
amb l'aigua
devien pesar
8 o 10 o 12 quilos,
lligades amb un cordill
se t'ennaven al coll,
no podies,
t'ofegaves
perquè amb els moviments
cada vegada
estigaven enrere
per molt que les arreglessis.
Hi ha moltes coses,
que ara potser
sustos amb els cavalls,
vosaltres surts,
vull dir cavalls
que hem tingut problemes,
animals que s'han espantat,
a mi particularment,
per exemple,
un any arribant
al carrer Sant Agustí,
el cavall
em va relliscar dues vegades,
estava quiet,
parat,
però el nostre es tremolà
i la gent se tira de sobre,
caramera,
aparteu-se que em cau,
aparteu-se,
què diu?
on plegàs el cavall
el puest?
Tornàs a aixecar,
aixecar-se amb mi sobre,
tornàs a plegar seguit,
vull dir,
coses d'aquestes,
són detalls
que potser no tenen
mas,
però hi ha coses
que n'han passat
a la cavalgada bastantes,
i es podria dir
de terceres persones,
per exemple,
un any,
us ho diré,
la General Maria Ferrer,
que hi ha gent vinculada
a la cavalgada,
ja el coneixerà,
el Joan Maria Ferrer un any,
ja fa molts anys,
un any me'n recordo,
que havien entrat els reis
a la plaça La Font,
estaven esperant,
i ja estaven preparats,
l'han fornitxat per fer el Parlament,
i això hi ha gent,
que hi ha molta gent
que evidentment no coneixerà això,
i es va tancar
tota la plaça La Font,
tota la gent,
havien vuit o deu,
vuit o deu fileres de gent,
i no es podia entrar
perquè volia entrar,
volia entrar,
perquè havia de dir
el primer Parlament,
i ningú el deixava passar,
i tant burxar,
que hi havia un guàrdia urbano,
i li dius,
escolta,
va, vostè es va colar,
va, vostè es va colar,
fora d'aquí, home,
fora d'aquí,
però escolta,
que jo haig d'anar,
de res, home,
això ho diuen tots,
que han d'anar fora d'aquí,
no el deixaven entrar,
és un cas que ell va explicar,
i així m'ha fet molta gràcia,
hi ha moltes anècdotes,
però jo potser ara
no vindrà a explicar-ne més.
En tot cas,
la cavalcada ha canviat molt,
en 30, 40, 50 anys,
o l'essència segur que no ha canviat,
exacte,
però, clar,
sí que les coses més materials,
no?,
les carrosses,
la participació de la gent,
suposo que tampoc ha canviat,
però potser sí que hi ha hagut altres elements
que vostè amb la seva perspectiva
ens pot dir,
sí,
ha canviat molt,
o no,
o no tant.
No, sí, sí, sí,
ha canviat.
M'imagino que de qualitat,
el material que s'utilitza,
no?
Sí,
ha canviat en diferents aspectes,
unes coses potser han anat millor,
les altres potser li hem tret
una mica d'originalitat,
però la cavalcada ha canviat
en diferents sentits.
Primera, que efectivament,
com diuen molt bé,
els mitjans materials han anat millorant,
s'han anat fent més moderns,
han anat incorporant moltes coses,
perquè, clar,
la cavalcada,
el 1910 va començar amb no res,
amb tres cavalls que deixava,
no sé si era l'acartelament de Tarragona,
i tres reis,
quatre patges,
i dos que els acompanyaven.
Després,
han canviat infinitat de coses.
Des de,
jo me'n recordo,
quan sortia,
quan jo tenia,
doncs,
nou,
deu anys,
o onze anys,
sortíem,
clar,
es pintava,
vull dir,
acompanyàvem els reis,
perquè no tot eren patges,
els reis no portaven tants patges
com per fer la cavalcada a dins,
i llavors ens havíem de,
ja m'enteneu,
vull dir,
ens havíem de canviar de color una mica,
no puc dir perquè,
doncs,
tenim aquí un petit,
un petit patge,
un petit futur patge,
que,
bé,
està bé estar distret ara.
Aleshores,
tot això ha anat canviant,
els mitjans,
el colcrem,
moltes coses han anat canviant.
La manera de sortir també,
la gent abans era d'una altra manera,
me'n recordo,
per això dir,
no em vull allargar,
però me'n recordo moltes coses,
me'n recordo un any,
un cosillisme meu,
el Chicho Cirera,
el Celsi Pobret,
era un trebastall per aquestes coses,
i muntava unes festes enormes,
arribar a la plaça,
comandar tot un grup de reis negres,
cosa que no estava prevista
en absolut el protocol,
arribar a la plaça a la Forn
i fer-los aginollar
i adorar el rei negre,
vull dir,
hi havia una certa,
hi havia un jovent
que prenia unes iniciatives,
unes coses que dius,
però què fan ara?
Però qui els ha dit això?
Però ho feien perquè ho volien fer,
tot això s'anarà tornant,
no sé si millor o pitjor,
però amb més serietat,
perquè una de les coses
que volem defensar
de la Cavalgada Reis,
i això sí que aprofito aquest mitjà
per repetir-ho,
sempre aprovo repetir-ho,
la Cavalgada Reis de Tarragona
té fama,
almenys això és el que ens arriba
de ser una de les més sèries d'Espanya,
que no admet,
que no se surt d'un guió,
i nosaltres aquest protocol
el volem mantenir,
el volem defensar,
moltes vegades,
i va la veu,
faig servir la veu pública,
moltes vegades se'ns demana
integrar mitjans de publicitat,
coses de canvi de...
No, mireu,
mentre puguem,
la Cavalgada de Tarragona,
sense volguer molestar a ningú,
no admetrà mai cap cosa
que pugui representar
ni publicitat,
comercial ja està claríssim,
ni publicitat per segons què.
La Cavalcada de Reis
és per donar la benvinguda
i acompanyar a la recepció
els reis,
els magistrats,
els reis mags d'Orient.
I a partir d'aquí
nosaltres ho volem conservar així.
I assistem.
I escolti,
aquest any suposo
que el fet que surti
la televisió,
que vingui la televisió
a retransmetre la Cavalcada,
per vostès
deu ser també
un orgull, no?,
i un honor
poder mostrar a tot Catalunya
com és la Cavalcada,
aquesta Cavalcada de Tarragona.
Molt bé.
És un orgull i un honor
en aquests moments
estar en aquests micròfonos també,
però per Tarragona,
la meva humil veu
no és suficient per Tarragona,
evidentment,
per Tarragona
ens agrada
que es publiciti
el que és Tarragona
a través d'una televisió pública.
Això és interessant
i molt important.
Per això dic que
en guany,
per això quan parlàvem
dels horaris,
s'haurà d'esmerar molt.
Anem manats,
anem manats
perquè els hem de complir.
Ells, evidentment,
no interfereixen,
han estat molt amables,
han dit que nosaltres
hem de fer
el que tinguem que fer,
però que ens procurem
i, evidentment,
procurarem adaptar-nos,
però sí,
no podem despreciar
aquesta publicitat
i aquesta imatge de Tarragona.
És una gran oportunitat
per ensenyar Tarragona
a tot Catalunya.
Com fa uns anys
ja va venir la TV3 també,
la televisió de Catalunya
va venir també
i també igual, sí, sí.
A veure,
qüestions concretes
ja per acabar,
a les 6 i quart
a les escales
del Moïl Reial,
a les 7 de la tarda
a Sassur
del carrer Reial,
ja en seran,
no sé si són 7 o 8 tones
de caramels.
8 tones.
8 tones de caramels.
Segurament passem
de les 8 tones,
però bueno,
diguem que 8 tones,
perquè no ens diguin
que...
I alguna cosa més pràctica,
alguna recomanació
als pares,
sobretot als pares
i a les manes
que portin els nens
que vagin en compte,
suposo,
en el tema de l'espai,
quan passin les carrosses.
Li dic,
i ja que em dóna
l'oportunitat,
li agraeixo,
li diré.
Perquè a vegades
els nens esgencen
massa al damunt.
Molt bé,
li diré un parell de coses.
Mira,
una d'elles,
per a tothom
que participa
des de fora.
Exacte,
jo els hi prego
sempre als tarragonins
i tarragonines
que respectin
les mesures
de seguretat
que prenem,
que portem voluntaris
que sense més interès
que aquest
participen a l'alcalegada
i es molesten
en fer tota la desfilada
per procurar
que no hi hagi
cap accident.
Que la gent petita
i la gent,
alguna gent gran,
estirint a sobre
de les carrosses
que algun any
hem trepitjat
la punta del dit d'algú
i algun any
hem tret algun nano
de sota les rodes,
de sota les rodes
concretament,
fa dos anys
m'han tret de sota les rodes
amb un xiquet
quan arribàvem
amb la Rambla Nova
pujant pel carrer
de la Unió.
Això sisplau
sí que faig una crida
que respecti una miqueta
les mesures de seguretat,
la distància
que els caramels
en 8 tones
n'hi ha per tots
i molts jo crec
que se'ls hi fan molt bé
inclús d'un any
els que es recolleixen.
Aquest és un tema
i l'altre tema
va molt dirigit
especialment
als pares
de les criatures
que participen,
els pares
els que faran
pastorets i pastoretes
que quan arribem
a la cruïlla
de Rambla Vella
quan la cabalgada
ja es comença
a desintegrar
que no recolleixin
els fills
hasta que la carrossa
que els porta
estigui al seu lloc
se'l van evidentment
un cas excepcional
que pogués haver
però vull dir
de gravetat
però les carrosses
tenen un destí
on han de parar
i hasta que no paren
els responsables
no estan autoritzats
a entregar als fills
el titular
que els ha portat
o la persona que demòstria
és responsable
això
sobretot pares
tingueu-ho en compte
perquè si no
resulta que ens comencen
a agafar els xiquets
només la carrossa
surt de Sant Agustí
i entra a la Rambla Nova
no la deixen ni girar
que ja comencen a avançar
i agafar els xiquets
amb la qual cosa
ens desfan
tota la cabalgada
perquè l'horari
no el podem complir
no aquest any
inclús la tributació
i la resta d'anys
una carrossa es para
l'altra no pot arrencar
ja està ple de gent
l'altre que el nen
ja no el troben
perquè els nens
se n'han esbarat
i comencen a baixar
per l'altra banda
està a la dreta
i baix amb l'esquerra
això si us plau
veieu
m'ha desganyit
i tot dient-ho
veieu
sisplau
respecteu
anireu a buscar
i se'ls donarà per ordre
al lloc on pari
la carrossa corresponent
recordeu-se'n sisplau
molt bé
doncs amb aquestes recomanacions
anem acabant
però avui el Josep Maria Vega
com a membre
de la comissió organitzadora
ha vingut molt ben acompanyat
a veure si aquest nen
tan guapo
ens vol dir alguna cosa
hola
m'he pres la llibertat
de portar el meu net gran
a veure com et dius
Javier Vega
i quants anys tens
set
i què?
el que els has demanat
als Reis
el joc de les caix
el joc del desafió
a Verest
i
no me'n recordo
de res
dos coses només
o has demanat més coses
que ara no te'n recordes
més coses
més coses
i què creus?
que t'ho portaran tot
o què?
no ho sé
no ho sé
et conformes
amb
dos o tres coses?
sí
és que
això no es sap
si t'ho porten tot
ja
però per això
que si demà veus
que només t'han portat
tres coses
ja estaràs content?
estaràs conforme?
sí
ja veurem
no?
a quin col·legi vas?
al Seipau del Clos
i ets bon estudiant?
t'agrada estudiar?
sí
escolta
i el dels tres raïs
quin és el que més t'agrada?
perquè això sempre ho preguntem
a tots els nens i nenes
i els pares també els fem
i preguntem
a tu quin és el que més t'agrada?
el negre
el negre
per què?
creus tu
mira
no saps per què?
perquè et cau més simpàtic?
creus?
o per què és negre?
sí
perquè és simpàtic
i m'agrada
molt bé
doncs
t'aniràs a dormir aviat avui?
no ho saps
no ho saps encara
estàs una mica nerviós o no?
sí
sí no?
perquè és molt important avui
eh?
el dia
sí
doncs escolta Javier
que et portin moltes coses al final
si no t'ho porten tot
fer que et portin unes quantes coses
i que vagi molt bé
que t'ho passis molt bé
vale?
vale
Javier
que vagi bé
apa
adeu
adeu
el Javier
que és net del José María Vega
un dels membres
que en fi
porta més anys
sortint a la cavalcada de Reis
i que forma part
de la comissió organitzadora
José María
que vagi molt bé
que no plourà segur?
segur que no
segur que no
com els Reis estan esmonyint
les nubles ara
perquè no ploï després
gaudirem tots plegats
a través de la televisió
podreu veure
si no podeu anar
a través de la ràdio
el podreu escoltar
si no podeu anar
pel que sigui
estarem allà
les escales reials
falten menys de 6 hores
compta amb el rellotge
que a més
aquest any especialment
s'ha de ser molt puntual
a les 6 i quart
tots al moll de costa
i després
a partir de les 7
tots pel recorregut habitual
José María
que vagi molt bé
moltes gràcies
en nom de la comissió de treball
per donar-nos aquesta oportunitat
bona cavalcada
adeu
bon dia