Ara són les 12 del migdia i 10 minuts la canonja s'ha convertit
aquest dijous 15 d'abril de 2010 en municipi independent.
Era minuts abans de les 10 del matí
que el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat
una llei que ho ha fet possible.
Com s'ha viscut al Parlament?
Ho hem pogut anar comprovant a través de la televisió.
També us hem anat informant, lògicament.
Com s'ha viscut a la canonja?
Ho comprovarem immediatament,
perquè Joan Maria Bertran i Josep Pardila ja són allà des de fa una estona.
Per tant, han tingut temps de copsar una miqueta l'ambient que es viu.
Josep Pardila, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal?
Bé, bé, bé. Ja fa una estona.
Primer que fa molt bon temps, per tant, també acompanyava
avui passejar una estona no només per la canonja,
sinó per la ciutat de Tarragona.
Però nosaltres ja fa més d'una hora que estem aquí.
Hem estat tombant una miqueta.
La veritat és que es viu com un dia de treball
perquè la gent ha anat a treballar igualment.
Ara a les 12 han sortit els nens de l'escola Bressol.
ens hi hem acostat i ens han comentat des de l'escola
que aquest matí no han fet res especial,
però sí que quan han fet el repic de campanes,
tots els nens han sortit a fora amb els mestres.
Doncs a veure aquest repic de campanes que s'ha fet avui,
un cop s'aprovava aquesta llei al Parlament de Catalunya.
Com dèiem, avui la canonja es converteix en el municipi 947 de Catalunya
i per tant un nou municipi més en tots els que ja hi ha a Catalunya
s'agrega de Tarragona i per tant és un dia important,
un dia especial per la ciutat, pel municipi també.
El gruís d'actes, Jovanda, es farà a la tarda.
A partir de les 7 hi haurà la tronada.
Clar, és el que dius, la gent està treballant.
Clar, clar, clar.
A partir de les 7, que generalment la gent ja ha sortit a treballar,
està convocada.
Sí que estan convocats tots els habitants de la canonja,
tots els canongins i canongines.
hi haurà aquesta tronada i per tant també hi haurà la cercavila
amb els gegants.
La festa serà aquesta tarda,
però aquest matí doncs sí que encara hi havia una mica d'ambient.
L'ambient es veu a les cases.
Totes, absolutament totes, estan endomeçades.
Hem aquestes banderes del municipi de la canonja
que estan lluint a gairebé totes les balconades de les cases.
També a la balconada del Mar Ricard,
del castell de Mar Ricard de la canonja,
on ara mateix, on actualment,
està l'Ajuntament de la canonja.
Però molta gent, eh?
Ens han comentat, a més a més,
que aquest matí hi havia la possibilitat
de seguir el plenari del Parlament de Catalunya en directe
des d'una pantalla gegant a través del Canal Parlament
i una vuitantena de persones
han estat seguint des de la sala del castell de Mar Ricard,
han estat seguint aquest plenari.
I d'aquestes banderoles se n'han repartit més de mil.
Per tant, molta gent,
ho vèiem l'altre dia quan van venir a veure una mica
si ens arribava totes les senyals,
van venir a inspeccionar una mica el terreny
i ja van veure que hi havia molta gent fent cua demanant aquesta banderola
i avui també hem vist gent sortint de l'Ajuntament
demanant aquestes banderoles per poder-les penjar al seu habitatge.
Penseu que és un municipi de 5.300 habitants.
Per tant, més de 20 banderoles,
no ens arries a fer els càlculs,
però vaja, gairebé una banderola per casa
sí que la podríem veure i tots els carrers estan encalenats.
És com si avui fos festa major.
Sí, sí, exactament igual.
A més a més, hi ha força d'exploatació mediàtica
ara mateix a la plaça que hi ha just al davant
perquè penseu que cap a la una o un quart de dues
aproximadament està previst que arribi a la delegació
que avui des de la Canonga s'ha desplaçat al Parlament,
l'alcalde Roc Muñoz i gent de les entitats canongines.
També hi havia l'alcalde de Tarragona,
Josep Fèlix Ballesteros,
doncs està previst que arribin sobre la una o un quart de dues.
Però nosaltres hem volgut venir per copsar l'opinió dels veïns.
Què en pensaven els veïns que fa molts anys que viuen aquí,
veïns que van viure aquest procés d'anecció de la Canonga cap a Tarragona
i gent que fa pocs mesos que hi és però que també s'ha sent de la Canonga
i també reivindicava que fos finalment un municipi totalment independent.
Si et sembla, escoltarem totes aquestes veus
que hem recollit durant aquesta estona que hem estat a la Canonga.
Molt bé, doncs endavant.
Montse, bon dia.
Ai, hola, bon dia.
Vostè fa molts anys que viu a la Canonga o no?
Sí, 42.
92 anys, eh?
Sí, sí, sí.
Què suposa per un municipi com la Canonga avui haver recuperat la seva independència?
Doncs tornar a ser el que érem.
Vull dir, era una part nostra, no?, que ens faltava i ara doncs ja la tenim.
Vosaltres sempre us havíeu sentit però Canongins i Canongines.
Sí, sí, evidentment sí, la veritat, sí.
Diria que ha enganxat justament al plenari quan aprovaven aquesta llei.
Sí, casualitat o no de la vida, però ha sigut el moment justament en què votaven
i ha sigut molt emotiu, la veritat.
Participarà avui als actes que es farà una tarda?
Sí, sí, vull dir, ara passaré, m'informaré i tenia que fer unes coses aquí a l'Ajuntament
i ara a la tarda doncs farem el que convingui.
Molt bé, gràcies, Montse.
Gràcies.
Antonia, bon dia.
Bon dia.
Avui la Canongin serà un municipi independent, no sé com se sent.
Hombre, me siento muy agradecido porque es una cosa que se ha estado luchando mucho tiempo
y entonces, aunque no soy de aquí, me considero un Canongin de siempre
y, no lo sé, estoy muy contento y que a ver cómo va la cosa, habrá 100 independientes.
Has seguido el play o has sentit a la ràdio?
Más que nada el play y una revista que solemos recibir en casa, El Estímul.
Te ha notat un poquito el corriente de todo lo que ha ido, toda la cosa.
Avui participarà els actes que es faran avui?
No, porque trabajo.
De trabajo pertenezco a Tarragona.
Un dia històric, però, no?
Vale.
Un dia històric avui, Antonio.
Sí, sí, molt, molt, molt.
La gente muy mayor, pues, muy bien.
Doncs gràcies.
No, res, que vayas bien.
Bon dia.
Bon dia.
Avui la Canongin es convertirà en un municipi independent de Tarragona.
Com ho sentiu?
Molt contenta.
Molt.
Hi ha fa anys que es reclamava això.
Sí.
Sí.
Jo soc canongina d'adopció.
Fa 30 anys que he vist a la Canonga i estic superorgullosa de que sigui poble.
Vostè també, no?
Sí.
Jo hi vaig néixer i, bueno, va...
Conec des d'un principi, quan vam passar a ser de Tarragona i, bueno, tots els anys que s'ha estat lluitant per poder tornar a ser poble.
i tota la vida m'he sentit, i tota la vida m'he sentit de poble, no de... no de barri.
Vostè ha viscut, no?
Doncs ha viscut tot el procés aquest.
Sí, sí, sí, sí, sí, jo vaig néixer aquí, vaig criar pels carrers, pels carrers i, bueno, estudiar a Tarragona i aleshores, bueno, em vaig casar i llavors va ser quan se va començar, va ser l'època que es va començar a moure tot el tema de tornar a ser poble.
Per què creieu que la Canonga es mereix tornar a ser un municipi totalment independent de Tarragona?
Perquè ho havíem sigut i, doncs, uns ho vam prometre i hem lluitat fins a poder-ho aconseguir.
Avui participareu a la tarda, als actes que s'han preparat?
I tant, a tots.
Heu penjat la bandera al balcó?
Sí, sí, totes.
Ja heu vist que tothom heu penjat la bandera al balcó?
Està el poble ple de banderoles. Està molt bonic avui el poble.
Un festa major gairebé?
I tant. D'aquí endavant serà la festa més millor de tot l'any.
Doncs gràcies, que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Josep, bon dia.
Bon dia.
Avui s'ha aprovat aquesta llei al Parlament que finalment la Canonga serà un municipi independent de Tarragona.
Què en pensa vostè?
Bé, home, eh? Bé. Tornem com abans.
Vostè va viure tot aquest procés d'anecció a Tarragona?
Sí, home, és el que sí.
S'ho has de pensar que jo sou un xaval.
Vaig anar tota la guerra, home.
La guerra espanyola va i ha anat a tot allà arreu.
I mira, visco aquí.
I per què creu que la Canonga es mereixia recuperar la seva, bueno, el seu títol de poble?
Home, perquè sempre hem estat igual aquí, home.
Els futbolets és molt diferent.
Ara mateix aquí hem vingut a la mà de castellans i gent, i gent.
Doncs bueno, tots benvinguts siguin.
No, s'ha vingut a tot arreu.
Sí, benvinguts siguin a tot arreu.
Sí, home, mire, no res.
Estem en poblet que hi ha molt de tranquil·litat.
Si no hagués sigut ara fotut a vindre...
Que sé jo.
Pues molt bé, gràcies.
Res, chiquet.
De la última quinta que se va a tallar en Barc el Pobre, el Ayuntament de la Canonga,
va a ser la última quinta que se va a tallar en Barc el Pobre.
La meva quinta, va a ser la última.
El señor Jimeno, no, Jimeno, sí, que va a estar de secretari, el señor Pataté,
el antigo carrer que había, que es el que va a vendre al poble, a la Tarragona,
por la intención que sigue, no lo sabemos ningú, pero va a vendre.
O lo va a pasar, no sé, eso no lo sabemos ningú, cómo va a ser.
Qué va a ser, quan va a vindre tota la industria,
porque entonces va a vindre tota la industria que lo que interesaba a llavos de Tarragona.
com el carrer de la Canonga, el señor Pataté,
llavors va a ser el següent tenent del carrer de Tarragona,
la va a interessar i el poble va a donar pel sac, en una paraula.
Ja s'ha recuperat aquesta dignitat de poble, ja, eh?
No, me sembla que sí, el millor que ha pogut ser era un poble de morcells
i ha de tornar a ser el que és, un poble que és tranquil i cèntric,
a prop de Tarragona, a prop d'arreu.
És un poble que, per a mi, és el millor que ha pogut ser fet,
és el que ha passat.
Molt bé, gràcies.
Eh, vale.
Maria Pivà, bon dia.
Bon dia.
Avui heu recuperat la vostra independència.
Com ho veus, això?
Home, jo ho veig molt bé.
Sempre que faig millores, perquè, claro, necessito molt la Canonga.
necessito algun parque, necessito, no ho sé, moltes coses.
Necessito una bona plaça, jo què sé, un bon centre, metge.
Bueno, sempre que sigui per bé, m'assembla molt bé, això, a mi.
Però vostè fa molts anys que viu a la Canonga?
Doncs jo tenia 22 anys, jo no soc d'aquí, soc de Ribarroja d'Ebre.
i aquell poble és més petit que este, però té alguna cosa, té molts jardins, té moltes coses.
Sí, la Canonga està molt bé, però li falta un punt.
Un punt de dir, mira, anem allí, que hi ha allò a la Canonga.
No l'hi veig.
Doncs molt bé, gràcies.
Vale.
Andreu, bon dia.
Bon dia.
Avui la Canonga torna a ser un municipi independent.
Com ho veu, això?
Bé, encara que jo soc veí de fa dos mesos.
Dos mesos, eh?
Aquí dins de la Canonga, sí.
Però bé, bé, bé, ho trobo molt bé.
I què ve deia la gent?
No sé si ja ho havia sentit a comentar, això, o no?
Sí, precisament jo treballava a Tarragona amb un canongí,
i l'altre dia que vaig anar jo treballava al Departament d'Ensenyament,
i ja em vaig jubilar, i ell va vindre, ell m'ho va dir,
diu, escolta, diu, tal dia ja, el Parlament tindrà l'última paraula, diem.
I tot això, bé, jo tot el que sigui tornar, crec que és a les arrels que hi havia abans, no?
Perquè jo no tinc mal entès, ja ho era poble, i pels decrets d'aquell temps, per escomptar,
doncs hi trobo molt bé.
Com és que vas decidir venir a viure la Canonga?
Perquè jo, diguéssim, vivia al Departament d'Ensenyament,
i tenia vivenda pròpia, al jubilar, a bons marxes.
Jo soc de Valls, per això, esclar, tornar,
la meva filla s'ha fet gran aquí a la Canonga,
a Tarragona, perquè hi he viscut 13 o 14 anys,
sí, 14 anys, i vam decidir, perquè la meva dona treballa,
i el meu cunyat, que viu amb nosaltres, treballa a Port Aventura,
vam decidir d'un lloc on tinguessin més facilitats
per poder anar a treballar.
A Canonga està al costat.
A Canonga està al costat, i hi ha molt bones comunicacions
que m'han dit que això no es perdrà,
que les comunicacions amb els autobusos de Tarragona
també hi hagi un acord, o sigui, molt bé.
Participarà aquesta tarda dels actes que s'han previst?
És que si ara hi ha sortit precisament una miqueta,
és per assabentar-me una miqueta més dels actes i tot això,
perquè no ho tinc molt clar,
perquè ens van enviar un bando,
però bé, no, tampoc no...
A la tronada, el matí, això sí,
però no sé ben bé què faran,
i per això dic, sí, aquí participaré.
Molt bé, gràcies i bon dia.
Vinga, bon dia.
Doncs ja heu sentit algunes de les veus,
alguns dels veïns que aquest matí han excitat a parlar amb nosaltres,
que hem parlat amb ells,
per conèixer la seva opinió,
per veure què pensaven que avui finalment
la Canonga era independent.
Bé, s'ha aprovat aquesta llei que permetrà,
doncs en un màxim aproximadament de sis mesos,
ja finalment oficialitzar aquesta segregació de Tarragona.
Cal recordar, en tot cas, en Josep,
que s'ha aprovat per unanimitat al Parlament,
que tothom estava d'acord,
la qual cosa és doble satisfacció també.
No sé si ve, 126 vots a favor, no?
Sí, efectivament, cap en contra.
Cap en contra, per tant, també és de destacar.
Si et sembla, repassarem ràpidament els actes
que hi haurà per aquesta tarda.
Molt bé.
Començaran a les 7 de la tarda,
amb la tronada, a la Rambla de les Garrigues,
el repartiment d'aquest mocador commemoratiu
que han editat especialment per l'ocasió
i a continuació hi haurà tota l'anada
de la comitiva de l'Ajuntament
i part de la Corporació Municipal,
també els gegants Vià i Esperança,
el grup de carallers de l'Orfeo Canongi
i tots els canongins i canonginers
que desitgin participar-hi.
Es farà aquesta cerca viva
fins al balcó de l'Ajuntament
on l'alcalde Roc Muñoz
oferirà unes paraules a tots els ciutadans,
a tots els vilatans,
i després hi haurà una mica d'episcolaris.
Per tant, una mica el programa esperat per avui.
Com dèiem, hi ha força expectació.
Penseu que cap a l'1 aproximadament
està prevista que arribi tota aquesta delegació
de canongins i canonginers
que han anat avui al Parlament de Catalunya.
Per tant, la cosa està a l'espera.
Doncs ho seguirem,
tota aquesta activitat de prop,
ampliarem tota aquesta informació
al Tarragona Actualitat,
però com deia el Pep,
el que volíem en aquest punt del matí
de Tarragona Ràdio
era escoltar la veu dels veïns
i realment han pogut escoltar,
jo diria d'una manera molt general,
opinions de canongins de tota la vida,
de persones que han vingut de lluny,
de persones que són originàries
d'altres ciutats de Tarragona,
i molt interessant també recollir
aquests testimonis de persones molt grans
que van viure el procés
quan van aneccionar la canonga
a la ciutat de Tarragona.
Molt bé, Josep, doncs ens retrobem
d'aquí una estoneta.
Moltíssimes gràcies.
Que vagi bé, adeu-siau.
Adeu-siau.
Cinc minuts en dos quarts d'una,
una petita pausa
i us presentarem la Irene Martí.