Ara passen vuit minuts de dos quarts d'una del migdia
i se'ns acaben els continguts del matí de Tarragona Ràdio.
Us pensàveu que no tornarem a parlar de Pastorets?
Doncs no.
Tercera entrevista que realitzem pel que fa als Pastorets.
Mireu, vam parlar amb l'associació La Salla.
Aquest matí, fa uns minutets,
hem tingut la companyia a la Golfa
i ara a Teatre de Blanc.
Marc Jornet, bon dia.
Sí, hola, bon dia.
Teresa Valls, bon dia.
Bon dia.
Sí, però llavors, tal com ho planteges,
a mi em venen ganes de parlar del menjar típic,
de Nadal, no?
Carn d'olla, aquestes coses.
Bueno, perquè jo ho plantejo així,
però és que, clar, la gràcia està i la notícia està
en que fem uns Pastorets supertransgressors
que poca cosa tenen a veure amb els tradicionals, no?
Home, a veure, els personatges sí que són,
estan basats en...
Hi ha dos pastors.
Dos pastors.
Un anjo i un dimoni.
Sí, hi ha dos pastors.
Teniu un morro?
Teniu un morro?
Perquè, mira, la Golfa, m'acaben de dir
que eren 30 actors del de l'escenari.
Ah, no, vosaltres un poc.
I vosaltres amb dos us remeteu.
Bé, però són coses diferents, no?
Clar, ja veus que és diferent, no?
Ja veus que és diferent.
Però enganyeu a la gent que li dieu als Pastorets i Ots?
Què dius?
Em va fer molta gràcia perquè al diari de Tarragona
va sortir una notícia, també un macro reportatge de Pastorets.
A veure, és divertit que ens posin sempre dintre,
quan fem els Pastorets, dintre dels reportatges de Pastorets,
perquè, en el fons, nosaltres arribem a fer aquests Pastorets
perquè ja fa anys i pa anys que treballem
el gènere infantil i familiar per Nadal.
I llavors és anar tocant temes de Nadal
i col·lateralment arribem als Pastorets.
Amb l'excusa.
Exacte, no?
Totes són l'excusa.
Però llavors, clar, queda Llamine i ens posen allà.
I llavors el titular era
Tres actores interpreten los Pastorets i no el magatzem.
Com a notícia.
Tres actores solos, eh?
Com ho han fet per resumir.
Home, seria, si us senyéssiu a la versió original,
seria tota una notícia?
Tres actores ho mateixos tot.
No, però a veure, està clar que hi ha Lluquet i Rovalló,
hi ha un Àngel i el Timoni,
que són potser els personatges més importants
dintre dels Pastorets de la Golfa,
o sigui, dintre dels de Folk i Torres.
Sí.
Però a partir d'aquí, aquests Pastorets se'n van...
Se'n van.
Se'n van, se'n van.
Quan vau començar a anar-vos-en, o ja?
Perquè vau començar amb l'esperit més tradicional
i vau marxar,
o ja d'entrada va començar a transgressar, això?
No ho sé.
Ara és bona pregunta, perquè no la sé.
Vam començar...
Aviam, suposo que com tothom...
Clar, aviam, primera cosa...
Com tothom, Marc, no.
No, vull dir, primera cosa,
vull dir la consideració.
Si nosaltres som una companyia de teatre professional,
llavors ens abordem el tema dels espectacles familiars.
Per tant, som molt diferents d'aquests grans projectes
que involucren a nivell social a molta massa
i que tenen com una altra manera de funcionar,
d'un altre sentit, no?
Vosaltres som una petita companyia de teatre familiar.
Bé, no només, però vull dir,
que toquem el tema de teatre familiar, no?
I per això arribem a fer aquesta...
I sou professionals, que és el que dius tu,
llavors no podeu tenir una massa de 30 persones.
Sí, clar, clar.
No, no, ni podem, ni...
Vull dir, clar, és poc artístic dir-ho,
però ensenyim els números.
És a dir, que surtin a compte els bolos
i aquest tipus de coses, no?
Llavors, quan vam començar,
no ho érem tant de professionals,
quan vam començar a tocar el tema de Nadal.
I per això m'ha sorprès la pregunta,
perquè no me'n recordo ben bé què va ser primer.
Si l'excusa de fer alguna cosa per Nadal
o si l'excusa de fer alguna cosa trencadora.
Suposo que són d'aquestes coses que...
Tota l'hora, no?
Sí, que ve com tot junt.
Potser ja fa 10 anyets,
però avui segur que fem espectacles per Nadal,
com a específics de temporada.
I suposo que és una mica de tot.
Les energies que es creen
amb el grup de gent amb què es treballa,
que tothom...
Ensec el grup sense saber ni com ni per què
agafa un camí determinat, no?
I aquest camí es va transformant en marca d'estil.
I ara diguéssim que aquesta marca d'estil
doncs ja la tenim molt desenvolupada, no?
I en aquest cas els pastorets
són un dels grans...
Bueno, els pastorets i uts, però no...
Són un dels grans...
Diguéssim, els que han sortit més bé.
Perquè han agafat...
Agafen molt bé totes les tradicions,
les més catalanes,
perquè, bueno, parlem dels pastorets,
però col·lateralment parlem del pessebre,
del tió, dels reis mags,
o sigui, totes les tradicions...
Exacte.
El carrer també.
El carrer també.
I té molt d'èxit, el carrer.
I es diguéssim això,
que s'ironitzen, no?
Bueno, és que són tres clowns
que fan els pastorets.
Llavors, clar,
fer els pastorets amb nas...
Amb nas, eh, també.
Clar, és una altra cosa.
És una altra cosa, no?
I llavors això, tot això,
ja desembocca,
ja d'una manera que, bueno,
ja veus per on va.
Potser...
Potser quan comencen dius,
ai, no sé si això,
o si és en sèrio o en broma,
i vas veient que no,
que allò té una línia
i, bueno, i s'acaben.
A mi fa molta gràcia,
em fa molta gràcia el títol,
els pastorets i uts.
Els pastorets i uts, no?
Està ben triat.
Sí, sí.
I després tenen un ingredient
que sempre hem tingut
dels nostres pàctiques de Nadal,
que són les Nadales reversionades, no?
Val, perquè, a veure,
primera característica dels pastorets,
això que se surt de la versió
del Falki Torres,
no us espereu lo convencional.
Segona, que és musicat,
hi ha molta música.
Sí.
Tot, no?
Perquè els tres...
No, els tres actors
són actors cantants
i, per tant,
ells, vull dir,
habitualment canten,
per tant, aquí dintre
també hi ha Nadales populars,
versionades
amb ritmes diferents.
Un dia em sembla
que en parlàvem tu i jo,
que això es pot...
Sí, sí, sí.
Es poden canviar molt,
per tant, aquí estan
pràcticament totes canviades,
hi ha set o vuit o deu,
no recordo ara quantes.
Hi ha diverses peces,
totes catalanes.
Sí, són populars,
vull dir, això que deia el Marc,
de les tradicions d'aquí,
tot està basat
en un humor molt d'aquí,
en tradicions d'aquí
i les cançons també
són tradicionals.
Bé, i el tercer punt
també identificatiu
és que teniu aquesta punteta
d'humor,
no sé si fins i tot
de crítica,
fer una mica de recull
també de les qüestions
de l'any.
una miqueta.
Per damunt.
O sigui, no fem noticiari,
perquè ens entenguem.
No és un d'Amas i Vells
que jo...
Exacte.
No, no, no, no és un noticiari,
és un espectacle
que com que ja fa anys
que es porta
i el que sí que és veritat
és que aquest
és la primera vegada
que es veu al magatzem,
doncs és un espectacle
que com que d'alguna manera
l'hem de recuperar
cada any,
és a dir,
hem d'alguna manera
repassar-lo una miqueta
i és un espectacle
que per si és molt modern,
o sigui, contemporani,
vull dir,
que parla des de la tradició
però parla del nostre món.
és molt fàcil
que s'incorporin
sensibilitats presents,
però no com una menció directa,
com deies tu,
no, com a temes d'actualitat.
sinó que l'espectacle
traspura aquesta sensació
que ens està parlant a nosaltres.
Ho ha comentat la Teresa
i ahir ens ho va dir
una persona molt interessant,
dir,
és que esteu fent l'humor d'aquí,
o sigui, l'humor català,
m'hi sento reconegut,
i això és maco,
que vingui gent
a acompanyar els nens o no,
però que no es quedi
en aquesta sensació
de, bueno,
he portat el nen
a veure una cosa
que li ha fet gràcia,
sinó jo també surto
fent aquesta catarsi famosa
del teatre,
jo també surto
havent rebut
una mica de crítica social,
una mica de crítica política,
una mica d'aquesta sensació.
I això, doncs,
reconforta
perquè forma molta part
d'aquesta línia ideològica
de la companyia
quan abordem el familiar,
que és que s'ho passi bé el nen,
però també que s'ho passi
molt bé el pare.
Per tant,
a data mínima recomanada?
A partir de...
Sí, quatre anys.
quatre o cinc anys.
Sí, quatre o cinc anys
poden estar perfectament.
Però els grans també,
a tots.
Jo penso que la gent gran
s'ho passa molt bé
i la gent jove,
si que ets adolescents,
que a vegades
és com a complicat
d'inquibir-los
ni en l'infantil,
ni en els adults,
en els poses.
Penso que...
Sí,
perquè és bastant gamberro.
Sí,
és bastant gamberro,
llavors.
Està bé
perquè té aquestes capes
de lectura,
que el nen veu
una història
fàcilment reconeixible
amb bromes del seu nivell
i a partir d'aquí,
diguéssim,
es van densificant
i admet diversos graus
de lectura.
Per cert,
ja que és molt musical,
tenim música en directe?
Tot el que s'interpreteix en directe?
Sí,
les veus són totes en directe.
Sí, sí, sí.
Val,
l'acompanyament musical
enregistrat?
No,
enregistrat.
Per fer-ho una mica,
bueno,
també l'espai límita,
eh?
Sí.
Escolta,
que m'han dit que,
i aquí està la gran notícia,
que heu tingut un èxit
de públic brutal
al teatre Magatzemple
durant totes les representacions
i quantes en portem?
Perquè avui és l'última.
Sí,
en portem dues,
avui és l'última
i tots dos dies
s'han exaurit les entrades.
Per tant,
molt bé.
Contents,
molt contents,
molt agraïts
a la gent que ens ha vingut a veure
i a veure avui com va.
Hi havia una persona
que una vegada,
un professor de teatre
de fa un tres o quatre anys
i deia
com a creador
arriba un moment
que en una societat
tan mediatitzada
i tan fora
de la dimensió humana,
com a creador
un només pot aspirar
a construir el públic,
no?
És a dir,
a construir el seu espai de públic
i que aquest públic
es vagi
com creixent
i retroalimentant
i a nivell directe,
no?
I ha sigut maco
veure que,
bueno,
que sí,
que ha vingut un munt de gent
que no ens esperàvem.
Us ha sorprès?
Perquè hi ha molta diferència
amb l'any passat,
per exemple?
Porteu anys ja fent-ho.
L'any passat què vam fer?
L'any passat vam fer
una altra cosa,
no eren els pastorets.
No?
No.
L'any passat no hi vam fer
temporada del magatzem.
Però vaja,
fa un parell d'anys,
doncs,
perquè...
Sí,
a veure,
fa un parell d'anys abans
sí que hi havíem fet
temporades similars.
No,
l'any passat no.
I vam,
sí que anava venint gent,
sí que ja teníem
molt ben estudiats
quan parlàvem
amb la gent del magatzem
de quins són els dies
que funcionen,
vull dir,
funcionen molt bé els dies
entre festes,
diguéssim,
entre festius
quan la canalla no va al col·le,
però tampoc és un dia assenyalat.
Però, bueno,
no teníem plens,
o sigui,
no havíem assolit això.
Suposo que és una mica tot,
no?
Vull dir,
fer aquest temps que no hi anàvem,
aquells pastorets estan molt bé,
que funcionen la bocurella,
coses d'aquestes.
Bueno,
com ho preveieu avui,
l'última tarda,
perquè és a les set de la tarda,
és a les set de la presentació.
Home,
esperem que vagi tan bé com les altres,
vull dir,
si n'és tan bé com les altres
estaríem molt contents.
Sí, sí.
El primer dia diuen
que és el dels nervis,
el que,
llavors per concentració,
tot surt bé.
El segon dia
és el dia de les pitres.
Sí,
és el perillós,
és el segon dia,
però ja ha passat.
I el tercer dia
ja és el de relaxar-se?
Sí,
és que és trampós també,
perquè els actors
se'l tenen molt clar,
llavors és una mica trampós,
perquè van...
Van sobrats?
No,
tampoc.
No,
el que passa és que
estan en un grau de...
És molt maco
veure'ls treballar,
tot sigui dit,
perquè estan en aquell punt
en què l'espectacle
no el pateixen en cap moment,
sinó que el disfruten
tot sencer,
i es nota molt.
Van molt sueltos,
quan es deixen anar.
Home,
els tres entenen molt bé
a l'escenari,
per tant,
s'ho passen molt bé
i això el públic
ho rep,
vull dir...
Quin tipus de públic teniu?
Estem parlant tota l'estona
d'espectacle familiar,
però realment
després respon a la...
Molt barrejat,
molt barrejat,
hi ha gent gran,
hi ha des d'avis
fins als fills,
els pares,
els nets...
Hi ha gent que ve amb els nens,
sí?
I llavors els nens
sempre queden petitets,
no es veuen molt,
perquè són més baixets
i llavors estem a dalt.
Aquelles cadires
que semblen buides.
Sí,
però hi són,
no?
I després hi ha gent gran
que ens ve a veure,
perquè ens ha vist altres anys
i s'ho passat bé
o el que sigui
i bé...
Hi ha gent que ha repetit,
hi ha gent que ha repetit
dels dos dies,
això també en tenim.
És que això...
Del mateix any?
Sí, sí,
va venir el dilluns
i el dimecres.
No m'ho vaig passar
i he tornat.
Ostres!
Però és que això,
pensava,
clar,
aquí el nostre microclima
tarragoní
és un fenomen
que no es dona,
no?
Això de...
La manera de consumir
i d'exhibir teatre
és allò,
una temporada
i petites cosetes.
Avui vells on pega,
avui ve no sé qui.
Llavors,
aquesta cosa
que si es dona
a les grans ciutats
del fenomen
d'estar en temporada,
és a dir,
una oferta cultural
feta diferent
que és el cas de Barcelona,
no?
Tu vas a un teatre
i tens un més sencer
per anar a veure
aquell espectacle
i clar,
la magnitud d'èxit
de públic
es canvia molt,
no?
La percepció
canvia molt
en aquest sentit
i fer aquestes
petites experiències
que estàs una mica
en cartell,
encara que sigui
en un àmbit petit
com és Tarragona,
estan molt bé
perquè funciona diferent,
hi ha el Bocurella,
tu pots prendre-t'ho
amb més tranquil·litat,
arribes a un teatre,
fas la implantació
tècnica ben feta,
no aquesta sensació
sempre de fímer,
de muntar i desmuntar
de bolo,
que fins i tot
hi és
els grans companyers
al metropol,
perquè arriben
i fan el bolo
i marxen,
doncs és una altra manera
de treballar
i és una manera
de treballar
de molta més qualitat,
evidentment no podem
fer un mes
de temporada a Tarragona
perquè no tenim
prou població
perquè sigui viable,
però és interessant
que aquestes petites
experiències es donin
perquè realment
es treballa molt bé.
No cal un mes,
només que siguin tres dies
com ara el vostre cas,
i segurament,
jo què sé,
segur que ara
estic parlant
del nostre cas,
però la Trona,
per exemple,
sempre fa dues sessions,
em sembla que m'enviu
dels espectacles,
petites experiències
d'aquestes
que jo crec
que són molt interessants
perquè enriqueixen molt.
Què tal està
el públic infantil,
vosaltres que us dediqueu
a això,
com a teatre blanc,
aquí a Tarragona?
Hi ha públic
per a teatre familiar?
Sí,
clar que n'hi ha.
La prova està
que habitualment
hi ha llocs
que programen
cada cap de setmana,
pràcticament.
De fet,
hi ha més oferta
que no hi havia.
No sé si llavors
a nivell de públic
hi ha prou públic
per respondre a tot
o hi ha massa espectacles
que dius,
potser no caldria tant.
No,
jo penso que massa espectacles
no.
El que passa és que,
bueno,
hi ha moments
en què sí que s'han de coordinar
coses i potser
aquí,
però vaja.
és un lloc
que encara ni està clar
si hi ha d'haver
una coordinació pública
de tots els espais,
cosa que és una possibilitat
que es pogués articular
des de l'Ajuntament
o des d'un Consell Comarcal
o coses d'aquestes,
ni tampoc està clar
la rentabilitat
d'iniciatives
estrictament privades,
no?
Llavors,
que vagi augmentant
l'oferta,
bueno,
és bo perquè suposo
que el fet
d'anar pollint l'olla
acabarà articulant
els fenomenos d'alguna manera.
de la quantitat
et diuen no.
Sí, sí.
No, però ja
la que està en l'olitori
de la Caixa de Tarragona
com a Caixa Fòrum
programen habitualment
els caps de setmana
i a Trono també
s'hi ha posat.
A Trono també,
per tant, vull dir,
hi ha gent,
segur que hi ha públic,
segur.
És una mica
per l'espectacle estrella
aquests pastorets i huts
de la companyia Teatre Blanc
pel que fa a espectacles infantils
o no?
Bueno,
no t'ho sé,
arriba un moment
que la lectura
que fem nosaltres
en clau interna
no és tant d'espectacle.
a veure,
hi ha dies
que la cagues
i mira,
aquest no ens ha sortit bé
i la trajectòria pròpia
del grup
apren a acceptar-ho
perquè li passa a tothom
i treballar d'això
implica estar exhibit.
Per tant,
els errors són públics
i en el moment
en què aprens
a no fer-te'n
massa sang
és en el moment
en què madures
com a professional,
com a companyia
i com a tot.
I veia espectacles
que surten a panyadets
i aquest en principi
avui,
aquest any
està molt bé,
realment està molt bé
i estem molt contents.
Ara,
també la lectura
que hem fet
és més a nivell transversal,
no?
A nivell com...
Clar,
a nivell de grup
això és un...
És una cosa més,
que evidentment
et fa créixer
com a grup
i com a manera
de treballar
i, bueno,
això que dèiem
de poder fer
tres dies seguits
pràcticament
en un mateix lloc
és una cosa
molt interessant
perquè, clar,
quan fas un dia aquí
i un dia allà
doncs depèn
d'on t'estàs,
doncs l'espai
et condiciona
moltes coses
i perquè
aquell espai sona més bé,
està més ben acondicionat
o no,
perquè hi ha més material
o no,
però el fet
de poder-te plantar
en un lloc
i de dir, bueno,
aquí faig
i ho monto tot i tal,
això és molt interessant
com a grup.
Bueno, sí,
o sigui,
realment per Nadal
aquest està molt bé
i després tenim
el cabaret de les Bèsties
que està en cartell
com a espectacle familiar
que ja portem un munt d'anys
anant-ho fent
i que també està molt bé
i a nivell adult
a l'espectacle
que es va haver
presentat i clar,
els juglars vinguin
que de casa ens regueren,
la veritat és que també
n'estem molt contents
que vam sortir premiats
al concurs de juglars
de Montblanc
i aquell també,
però són,
vull dir,
estem molt contents
de com estem treballant,
i hi ha moments,
clar,
és que ja portem bastants anys
i hi ha anys que dius
costa,
no ens estem entenent,
això no funciona
i la veritat és que
portem una època
que estem treballant,
de cara a fora no ho sé,
però de cara a dintre
estem treballant tan a gust
i tan rigorosament
que suposo
que els resultats
s'extrapolen a fora
i la veritat és
que estem satisfets.
Bueno,
doncs si no heu vist mai
els pastorets i ulls,
escolta,
l'any de gràcia
del Teatre Lar,
la mena que ja...
El baixa de l'any de gràcia.
Però passa que aquesta tarda
ja és l'última,
a les 7 al Teatre Magatzem,
on aconseguim les entrades?
Allà mateix?
Doncs allà mateix
una hora abans
i em sembla
que hi ha una adreça
per internet
que també es poden provar.
El mateix dia
no sé si encara
estan disponibles,
però en tot cas
cal provar-ho,
em sembla que és
musicfromtemarit
i allí es venen
les anticipades
musicfromtemarit.com
m'assembla
i allí es venen
les anticipades
del Teatre Magatzem
ara mateix
i funciona bastant bé
aquesta mena anticipada.
Sí?
Sí, sí, sí.
Així que ens espavilem,
més val no arriscar-nos
a taquilla.
Escolteu,
quines novetats
trobarem
si anem enguany
respecte a fa dos anys?
La gent que ja us hagi vist,
val la pena
que repeteixin?
Bé, clar,
què heu de dir, no?
Però justifiquem-ho.
Jo t'ho diré molt bé.
Jo ja vols
que faig el passe tècnic,
diguéssim,
i ric molt
i l'he vist
totes les vegades
i l'he vist
tots els resultatges,
per tant.
Mai és igual.
Mai és igual.
S'assembla molt,
però mai és igual.
Si no dieu-li
amb aquesta persona
que ja us ha vingut.
Sí.
Primer dia i el segon dia
que tornaran a...
No, el que tenia més d'una.
Això val la pena
dir-ho, no?
Clar,
és un espectacle de clau.
Nosaltres tenim
una estructura,
una escaleta,
però no un guió.
Va,
doncs val la pena
dir-ho, això sí.
Ho dic perquè
és allò que nosaltres
ja ho tenim com a tan clar
que de vegades
no ho expliquem.
Clar,
quan estem dient
parlem dels pastorets,
sempre tothom s'imagina
el text de Maria Folquitorres
i per tant aquell text
és d'aquella manera
que sí que s'hi poden
incorporar unes petites
variacions cada any,
però no és això.
El text no és
de Folquitorres.
El procés
pel qual hem arribat
a això
no és una escriptura,
sinó és un treball
d'improvisacions
que ens permet
tancar una estructura
que sabem
que sempre dura
una hora,
una hora i cinc minuts,
però a partir d'aquí
depèn de com respiri,
ells tenen tota llibertat
per portar-ho
per on vulguin.
I hi ha dies
que un gag
que s'allarga més
i depèn de com
estigui reaccionant la gent.
És molt permeable
en aquest sentit.
Avui per ser el tercer dia
que és allò
que tothom va més suelto
jo prevec que...
L'últim dia
és perillós.
Impressionant això avui.
Doncs ja està,
vaja,
que es diu pastorets,
pastorets i utzi.
El terme pastorets
està posat aquí
pel tema tradicional
i pel tema nadalenc,
però que ningú s'equivoqui.
Això no són uns pastorets normals.
No.
No són els de Folquitorres.
Molta música
i una proposta ben frescota
que repetireu l'any que ve
o fareu això via anual?
No ho sé,
de moment ho estàvem fent via anual.
L'any que ve ja arribarà.
Com que tenim molta feina
abans d'arribar a Nadal del 2011,
ja ens ho pensarem.
Tenim un programa una mica espès.
Ja ens ho pensarem.
Marc Jornet, Teresa Valls,
Teatre Blanc.
Molta merda
aquesta tarda a les 7 al magatzem.
Gràcies.