Les greies estan presents habitualment
durant tots els dies de les festes de Santa Tegla,
però hi ha una jornada particularment greiera, crec jo,
i ara ho comentarem amb els nostres convidats,
perquè la tarda i nit de la Mercè,
en aquest cas també la nit de la Mercè,
ens porta especialment a la plaça dels Sedassos,
com l'espai greier,
amb el cafè concert de la tarda habitual, tradicional,
de les tardes de la Mercè,
i avui amb un altre concert nocturn especial.
En fi, de tot això volem parlar durant els propers minuts
aquí als Estudis, amb la Roser Oliver,
que és la presidenta de la zona graia
i coordinadora de l'Escola Municipal
pel que fa als instruments tradicionals.
Roser, molt bon dia.
Molt bon dia.
I també podem saludar a través del telèfon Jordi Salvador,
un dels components dels greiers dels Bordons.
Jordi, molt bon dia.
Bon dia.
Jordi, tenim aquesta tarda la cita tradicional, no?,
de la Mercè, a la plaça dels Sedassos.
Sí, aquesta tarda tenim el concert que ja ve,
ja fa una pila d'anys que es fa de música,
d'instruments de canya, dels grups locals.
I què suposa per a vosaltres?
Bé, és un moment que acostumem a estrenar alguna peça
o tocar peces que normalment són una miqueta més difícils
i que porten una mica més de compromís de tocar-les en cercaviu.
En el vostre cas, què fareu?
No en tinc ni idea, encara.
No ens ho hem parlat, encara.
Tenim diverses coses pendents d'estrenar,
ja ho veurem, depèn de com ens trobem allí al moment.
El fet d'actuar uns quants grups de greiers
que li dona un caire especial al concert de la tarda?
Bé, és un caire tradicional.
Però allò no ho esperen especialment com a grup?
Bé, és una de les actuacions de compromís dintre de les festes, sí.
I a la Roser, que suposo que també actuarà?
Sí.
A veure, un concert és, diure la paraula,
és una cosa, com ha dit el Jordi,
i és una mica bé, és de...
Allí pots demostrar, realment, el que pots fer.
El que passa és que és l'últim dia, diguéssim,
i estem tots molt xafats,
i llavors, clar, a vegades et dius,
tocarem aquesta peça i estem tan xafats que dius,
bueno, no la podem tocar.
Té molt de compromís.
Però jo també crec que el compromís
l'hem de tenir en el moment del Cercavila,
i és que és molt interessant tocar les músiques ben tocades,
no només el concert aquest.
Nosaltres tocarem, en principi, tocarem dos temes,
una que és una obra d'un compositor tarragoní,
d'Anton Noguera, que està al País Basc,
que és una obra de música contemporània,
que és, diguéssim, una de les peces
que avui podríem dir més desenfrenades,
que és en composió contemporània, no?
I la segona, doncs, tocarem una peça
que va adaptar la Mariel Mar Bonet,
que és l'Àliga Negra,
i està arranjada expressament per gralles,
per un compositor tarragoní com en Conrad Sató.
El concert de gralles de la Tarda a la Marsella en feia forma part de la tradició
a la plaça dels Sedassos, a més amb aquesta varietat de grups,
i en el cas del Jordi, permeten també felicitar-te personalment
com un dels teclés d'honor d'enguany.
Moltes gràcies.
Com ho has portat a aquestes festes? Diferent?
No, no, gairebé fent el mateix.
Més que res, el dia 17, que va ser la celebració,
va ser una miqueta especial i diferent,
també coincidint que el meu pare era el perpetuador
i que, bueno, tots els germans i germanes érem teclés,
doncs ho vam celebrar una miqueta més especial,
però la resta de dies, més o menys, com els d'altres anys.
Suposo, de totes maneres, que la família, en fi, al complert, supersatisfeta.
Sí, sí, molt contents d'aquest reconeixement, sí, molt agraïts.
Com a bordons, alguna cosa més, doncs, Jordi?
No, en principi, desitjar a tothom que tingui un bon final de festa major.
Molt bé, doncs us escoltarem a vosaltres
i a la resta de grups aquesta tarda a partir de dos quarts de sis a la plaça dels Sedassos.
Molt bé.
Gràcies, Jordi i Salvador, i que vagi molt bé aquesta diada de la Mercè.
Moltes gràcies, adeu, adeu.
Gràcies i bon dia.
Mentrestant, aquí amb la Roser volem parlar, en fi, del que suposa aquest concert,
perquè ja forma part molt de la tradició,
i no sé si els grups en graies, és veritat que, com tothom arriba el dia de la Mercè ja molt cansat,
després de tantes jornades, abans ho comentàvem amb una altra activitat
que hi haurà al rotet de Santa Tecla, a la plaça dels Natgerenys,
segurament la tarda de la Mercè reclama un ritme pausat, un ritme tranquil.
Sí, sí, sí. De fet, és d'agrair, no?, la gent seu allí, escoltem,
ja no és allò d'estar dret i amunt i avall, podem seure, escoltar, i, bueno, està, és ideal aquest dia per fer això, sí, sí.
I la varietat de grups, està bé que hi hagi també varietat de propostes en un concert d'aquestes característiques?
Sí, jo crec que sí. A veure, tots els grups som els de Tarragona, no?,
hi ha bastant grups nous, amb una mica d'aire diferent, de novetat,
i està bé perquè també els nivells, el nivell musical està pujant,
ja no són, diguéssim, el concert ja no és com passava antigament,
que era musicalment molt justet, i ara, si no, ja es nota que la gent ja s'ha pres la garalla
com un instrument de música, no ha de fer soroll.
Què vols dir, que han millorat tothom, els músics els primers,
en el concepte musical, de l'ús de l'instrument?
Sí, exacte. Avui en dia les gralles sonen millor,
i a més a més els joves que surten, ja surten no com fa 30 anys,
sinó que surten musicalment més preparats, no?,
i això es detecta, aquesta festa major, bàsicament,
els músics que tocaven, doncs, ja tenen un nivell que molt bé.
La plaça dels Sadasos acollirà el concert de tarda, que comença a dos quarts de si,
sí que es perllonga durant un parell d'hores tranquil·lament, o fins i tot més,
però després tindrà una certa continuïtat a partir de quarts d'una de la matinada,
és a dir, passada la mitjanit a la plaça dels Sadasos hi haurà un ball de graies amb els lloros del Negrito.
Primer, Roser, presentem qui sou, qui formeu part dels lloros del Negrito.
Bé, som nou components, músics, som músics professionals, això sí,
i que ens dediquem, bàsicament, a fer aquest espectacle.
És un espectacle, és un ball de graies, però música contemporània,
vull dir, contemporània, que pot ser sentim una rebel·la,
des de la Lady Gaga, bé, la Shakira,
són músiques d'aquestes, que la gent el que vol és ballar, no?,
però ballar, com es balla ara, no anar fent ni balsos ni masurques, no?
Aleshores, aquí anem, nosaltres portem un espectacle,
en cada peça, doncs, fem participar la gent,
i també portem unes gocós.
Tot això és en pla de conya, i, bueno, és el tercer any,
ara per Santa Tegla farà el tercer aniversari, avui, diguéssim,
i ens funciona molt, no?, tant els postos, vull dir, ens lloguen molt.
És a dir, aneu a fer gires com a lloros?
Sí, sí, sí, ens fem, doncs mira,
l'Elèctrica d'Armes ens va fer de taloneros fa poc.
O sigui que...
Déu-n'hi-do.
La Festa Major de Gràcia, la Festa Major de Sants, amb discoteques...
I, aleshores, els components, després, esteu en altres grups d'agraies?
Sí, tots són components de la nostra entitat Zona Gralla,
que Zona Gralla és una entitat que són uns 46 músics o 47,
que l'entitat és de Tarragona,
però els components són de diferents postos de Catalunya,
n'hi ha que són músics professionals, n'hi ha que són amateurs,
i, bueno, i tots toquem en diferents formacions,
tant de ministres, de grellers, de, bueno, de vàries, no?
I llavors, doncs, en aquest cas, doncs, som nou.
I per a l'espectacle d'aquesta nit, doncs, què heu preparat?
Podem avançar una mica els temes, les cançons,
que en versió grellera podrem escoltar a la plaça dels Sedassos?
Doncs mira, des de la...
Aquests dies ja n'hem fet alguna anant,
com també som grellers del sonat,
i anàvem amb els gegants,
hem estrenat cançons de la Lai de Gagà,
sempre toquem la cançó de la cervesa de l'any,
de l'Adam, sempre la toquem,
perquè ja fa molts anys que cada any la traiem,
llavors també hi ha música molt discotequera de l'Agnès,
des del Macaco, el Moving,
bueno, Ava, fem moltes, n'hi ha faltes.
És a dir, les cançons més modernes o més friquis també,
en alguns casos, les passeu, les adapteu amb so de grella.
I us costa molt això?
És realment complex, això,
adaptar al so d'un instrument com la grella,
doncs, temes aquests?
Costa una mica perquè,
tot i que nosaltres anem bastants i podem fer,
normalment fem quatre veus diferents,
costa perquè la grella té una tesitura,
vull dir, un ventall de notes,
no molt extensible, com d'altres instruments,
i llavors fa que, clar,
que quedi tot molt reduït, no?
Però, bueno,
se soluciona bastant bé.
I en el fet dels timbals,
usem, a més a més, dos timbals diferents,
el timbal que n'hi diem tradicional de gralles,
que és el de lleutor,
i llavors un de greu,
i llavors fa que puguis jugar,
i, evidentment,
bueno, sí, sí,
té molts bons resultats, vaja.
Aquest vell de gralles és el tercer any que l'organitzeu,
que forma part ja del programa de Feses a Santa Tegla.
La voluntat per part vostra és consolidar-vos ja com una cita,
igual que tenim el concert de la Tarda de la Mercè,
des de fa una pila d'anys,
aquesta proposta diferent,
contemporània, moderna, alternativa,
la voleu també consolidar?
Home, jo no ho sé si consolidar-ho,
perquè són projectes que poden passar de moda,
o com a entitat no volem instaurar res,
jo crec que sí, funciona,
i els tècnics de Cultura de l'Ajuntament
ho veuen bé i els hi agrada,
i doncs per nosaltres endavant fer-ho.
Ara potser, jo què sé, d'aquí quatre anys,
tenim un altre projecte i fem una altra cosa
i aquesta no la fem.
Però de moment funciona, us ha funcionat molt bé.
Molt, molt, funciona molt, de tot arreu,
vull dir, a més és que és una allau d'actuacions,
ens venen una allau d'actuacions.
I bueno, jo crec que el ball de gralles,
aquest perquè és així en plan de conya,
però la gent a les dotze de la nit o quarts d'una
el que vol és escoltar aquestes músiques
i clar, a la gent li sobta que això soni en gralla, no?
La gent diu, ostres.
Agrada perquè potser també feu una cosa única,
com a grup?
Sí, sí, sí.
Perquè això no ho fa ningú altre.
No, no ho fa ningú més.
Per això, teniu allà una certa exclusivitat
en aquest tipus d'espectacle,
i per això agrada i sorprèn el públic de Tarragona
i d'altres punts del país?
Sí, sí, sí.
Vaja, que sàpiga que no ho fa ningú.
Ara ja els grups ja comencen a tocar també
un repertori més modern,
ja hi ha encens, així,
però bueno, ni ballen.
Clar, nosaltres tot el rato estem tocant i ballant,
i fem coreografies,
anem disfressats,
i d'aquesta manera no toqui, balla.
L'espectacle va molt més enllà
que tocar les graies i els timbals.
Amb aquesta actuació,
amb aquesta doble actuació a la plaça dels Sedassos,
està encara d'alguna manera
tota la panoràmica graiera
de les festes de Santa Tecla.
Crec que ja no hi ha res més al cap de setmana, no?
Tanqueu vosaltres aquesta nit
a partir de dos quarts d'una de la matinada.
Unes festes intenses,
la Roseli Bé i molts altres músics
heu estat presents aquests dies.
Algun comentari, algun balanç
de com ha anat tot plegat?
Ahir amb la processó,
amb aquella entrada del braç,
allò una mica corre cuita
perquè arribava la pluja,
la cercavila, en fi,
tots els actes, com han anat?
Jo, sincerament, ho veig
que està molt ben organitzat,
des de dintre, eh?
No he tingut cap cosa que anés malament,
trobo molt, molt...
Potser ja fa tants anys que funciona
que la gent que estem dintre
bàsicament no hi ha cap problema.
Allò de la pluja,
jo anava tocant amb el braç de Santa Tegla
amb els ministres
i vam, bueno,
va ser, es va ficar a ploure abans d'entrar
i no, no,
bueno, tot correcte, molt bé, sincerament.
I crec que és...
Jo feia la valoració molt positiva.
Sí, sí, sí.
La Roser participa
de moltíssimes d'aquestes activitats,
des de la sortida de la processó
però també en moltes altres,
el toc de crida,
en fi,
les parts segurament més tradicionals
i més solemnes,
m'atreviria a dir de la festa.
N'hi ha algun moment
que particularment li agradi
i l'emocioni
a la Roser Oliver,
allò com a...
En fi, a nivell individual,
a nivell personal.
A nivell individual,
a veure,
quan entres amb els ministres
en el braç
i peten l'orga,
allò amb els gojos,
ara, bueno,
ahir no es va sentir,
però allò és brutal,
allò és...
I peta tot,
castells i foc.
Això és molt maco,
això és...
A més,
quan ve algú de fora
i li dic
poseu-se aquí a la porta,
que és...
I l'altre,
el que m'agrada a mi,
el que m'agrada molt
és que fa anys
que no ho faig,
és tocar la Moxiganga,
ja que la música és meva,
no?
Tocant la Moxiganga
hi ha moments
que la música
s'ha d'interpretar,
és una música
pensada per interpretar-la
i hi ha moments
que quan tu toques
i veus que fan la figura,
a mi m'emociona bastant.
Doncs aquests són els gustos personals
de la Rosé Oliver,
la presidenta de Zona Graia
i la coordinadora també
de les aules
d'instruments musicals
dins de l'Escola Municipal de Música,
dels instruments tradicionals
dins de l'Escola Municipal de Música
de l'Ajuntament de Tarraona.
La Rosé Oliver,
com a graiera,
avui ha vingut a parlar-nos
d'aquesta doble actuació,
especialment de la nocturna,
a partir de dos quarts d'una,
entre altres coses perquè és diferent
i perquè és molt recomanable
perquè hi ha gent
que potser s'hagi perdut
les dues edicions anteriors.
El grup es diuen
els Lloros del Negritu,
actuaran a partir de dos quarts
d'una de la matina
a la plaça dels Sadasos
amb unes propostes divertides,
diferents, modernes,
de plena actualitat,
que passaran pel Sadas
del so de la graia.
I prèviament, a la tarda,
el concert més tradicional
amb tots els grups de graies
de la ciutat de Tarraona.
Rosé Oliver, moltes gràcies
i bon final de festa.
Igualment, moltes gràcies.
Que vagi bé.
Adéu, bon dia.