Ja hem repassat en titulars l'actualitat en general del dia,
així que és el moment d'obrir la quarta hora d'aquest matí de Tarragona Ràdio.
De l'edició d'aquest dimecres 27 de gener,
un dia, un matí en què sobretot estem analitzant
la decisió de l'Ajuntament d'Escó
de presentar la seva candidatura per acollir el cementiri nuclear,
aquest magatzem temporal de residus nuclears
que ha provocat aquest ampli debat tan general
a les nostres comarques, però també en el conjunt del país.
Ha estat una notícia que ja hem apuntat en el temps de la tertúlia
i que de seguida en els propers minuts analitzarem
amb la perspectiva, amb les opinions de tres periodistes,
Francesc Domènech, Òscar Maseguer i Sara Sanz,
tres periodistes que segueixen el dia a dia d'aquest tema
o l'han seguit i tenen una certa perspectiva històrica
de la implantació de les centrals nuclears a les nostres comarques.
Amb aquest tema, doncs, li tornarem a dedicar uns minuts,
ara a la quarta hora, però després canviarem absolutament de registre,
perquè aquest matí de dimecres volem parlar de moltes altres qüestions,
algunes d'estrictament locals.
Per exemple, parlarem del programa Veïns Actius
que s'està desenvolupant a Camp Clar
i que avui té una cita, perquè aquesta tarda s'inaugura oficialment
al local d'aquest programa,
que serveix de mediació i assessorament a les juntes d'Escales.
És un servei, un programa, dins del pla integral de Camp Clar
que promou l'Ajuntament de Tarragona.
Avui parlarem d'aquí una estona amb la mediadora Pilar Calvet
perquè ens expliqui l'experiència, tota la feina que han fet fins ara
en aquest servei de mediació a les juntes d'Escales.
Després, a partir de les 11, ens curarem en salut, com cada dimecres,
amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
Avui ens acompanyarà la responsable de les llevadores,
Ana Belén López, i la directora d'Infermeria, Núria Florian,
perquè parlarem de qüestions d'un programa de xerrades
relacionades amb aquest tema dels naixements.
També farem l'espai Un Quart de Català
amb l'Enric Garrigues, una altra de les cites habituals de cada dimecres.
Amb la unitat mòbil anirem fins a la zona de Joan XXIII,
on aquest migdia el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba,
inaugura la nova comandància de la Guàrdia Civil.
I, en fi, tindrem temps per parlar d'una obra artística de dos tarragonins
a mig camí de la literatura i la música.
És una obra titulada Lluna Blava, l'acaba d'editar Arola,
i és un llibre, però també un CD,
un llibre i un CD amb poemes de francès,
valls, calçada i música de Xavier Pied.
Parlarem amb els dos autors a la recta final del matí de Tarragona Ràdio.
Abans parlarem amb una periodista nascuda a Tarragona
i resident a Londres que acaba de publicar un llibre
que presentava l'altre dia aquí a la nostra ciutat.
d'un llibre publicat en anglès i que ara voldria traduir al català o al castellà.
Es diu Elena Moya i també la podrem saludar aquest matí en aquest programa.
Tenim tot això a punt.
Repassarem l'agenda cultural un altre cop.
Us proposarem algunes pincellades musicals per compartir aquest dimecres.
Tindrem l'última hora del nàstic a través del futbolí,
avui amb Jordi Blanc i, en fi, qualsevol altra cosa
que pugui anar passant al llarg de les pròximes 3 hores i mitja de ràdio.
Tot això en aquest matí de dimecres, bàsicament amb sol,
els cels pràcticament destapats, però fred intens.
Aquesta nit i matinada hem tornat a tenir unes temperatures realment molt fredes,
fregant els 0 graus a la ciutat de Tarragona.
Ara només en tenim 3 aquí a l'Avinguda Roma,
a l'exterior dels nostres estudis.
Matí fred, matí de ple hivern,
que seguim compartint aquí a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
Explosión de rebajas en Don Cresillo Torreforta.
Las rebajas del juego.
Compre un juego de dos sillones y pague uno.
Compre un juego de dos packs motorizados y pague uno.
Compre un juego de dos colchones látex, visco y muelles y pague uno.
Antes de comprar, venga, mira y decida.
Financiación hasta 36 meses sin intereses.
Don Cresillo Torreforta Outlet, la tienda de las gangas.
Imagina que la teva noia et deixa anar al futbol amb els teus amics.
I no, després no cal que vagis amb ella de compres.
Surs un dijous.
I no, no has de llevar-te d'hora el divendres.
Imagina un cotxe que augmenta la seva potència màxima fins a un 35%.
I no, no consumeix més.
I fins i tot contamina menys.
Alfa Romeo Mito amb tecnologia multiair.
Gaudeix sense condicions.
Gama Alfa Romeo Mito des de 13.300 euros.
Motor 23, a l'autovia Tarragona-Reus, urbanització a l'Albada, carrer Caràbia, número 10.
Aquest diumenge torna el futbol al nou estadi i a Tarragona Ràdio.
A partir de les 4 de la tarda viurem en directe el primer partit de la segona volta de la Lliga.
Nàstic, Múrcia.
Amb Jordi Blanc, Quim Pons, els comentaris d'Àngel Garcia i la coordinació de Teresa Ortega.
Participa i opina al llarg de la retransmissió a través del Facebook,
a l'adreça de correu electrònic sempre nàstic arroba tarragonaradio.cat
o envien missatges de telèfon mòbil al 27011 amb la paraula nàstic i el teu comentari.
I no t'oblidis de jugar a la porra i de votar el millor jugador del partit.
Aquest diumenge, a partir de les 4, tarda de futbol, a Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat i des de qualsevol lloc del món a tarragonaradio.cat.
T'imagines viure a un dels barris marítims més importants de Catalunya?
En un pis d'obra nova, totalment equipat, climatitzat i amb una situació envejable
que surts a la terrassa i ja olores el mar?
Promocions Timpai t'ofereix viure al cor del Serrallo,
en un pis de qualitat, ben acabat i a bon preu.
Truca'ns i t'ho ensenyarem.
Promocions Timpai, 977-24-96-70, 24-96-70.
Promocions Timpai, fem Serrallo, fem Tarragona, fem vida.
I ara et donem també la possibilitat de lloguer amb opció de compra.
Promocions Timpai, 977-24-96-70, 24-96-70.
Una aventura, un repte.
A vegades un miratge que s'escapa, altres vegades una conquesta impossible d'oblidar.
Així és la glòria.
Per això, tot i que és difícil arribar-hi, no deixarem mai de perseguir-la.
Aquest és el compromís de Repsol i el dels seus pilots al Mundial de MotoGP.
Equip Repsol.
Perseguim la glòria.
Per compartir-la amb tu.
El matí de Tarragona Ràdio.
Les 10 del matí, pràcticament 11 minuts,
gairebé 24 hores després del ple de l'Ajuntament d'Escó,
que aprovava ahir presentar la seva candidatura per acollir el magatzem temporal de residus nuclears.
Avui, al matí de Tarragona Ràdio, volem analitzar encara durant uns minuts.
Ja ho hem fet fa una estona en el temps de la tertúlia,
però encara volem analitzar durant uns minuts,
amb les veus i amb les opinions de tres periodistes,
la decisió presa ahir per l'Ajuntament d'Escó i el camí que s'obre a partir d'ara.
Per això, avui ens acompanya als estudis de Tarragona Ràdio,
Francesc Domènec, director de Canal Reus Televisió,
amb una àmplia experiència abans en altres mitjans de comunicació
i amb la perspectiva històrica també de la implantació de centrals nuclears a les nostres comarques.
Francesc Domènec, bon dia.
Bon dia.
I a través del telèfon, primer saludem Òscar Maseguer, periodista del diari El Punt.
Ell el podem saludar a través del telèfon.
Està viatjant en AVE perquè, trasllada a Madrid,
on aquest migdia se celebra precisament l'Assemblea de la MA,
que és l'associació de municipis amb centrals nuclears,
una assemblea i una entitat a nivell de tot l'estat espanyol.
Òscar Maseguer, també bon dia.
Doncs ja talla la comunicació.
El tren d'alta velocitat té aquestes coses.
De seguida saludarem l'Òscar Maseguer,
que ens explicarà.
Ell va estar a Iascó i avui està ja a Madrid.
Primer que res, Francesc,
com podem analitzar la decisió d'ahir d'Iascó
en un context en què semblava que pràcticament únicament
el ple de l'Ajuntament i la bona part de la població d'Ascó
estava a favor de la candidatura,
en un context potser segurament territorial
i més àmpli a nivell de partits polítics,
més aviat contrari.
Com ho analitzes?
Jo crec que ja es pot analitzar des de diversos punts de vista.
D'entrada, jo crec que el primer
és que hem de centrar-nos en el tema del que estem parlant,
és a dir, aquest magatzem temporal centralitzat
que fa molts anys que està sobre la taula,
de tots els governs aguts i per haver,
des del govern socialista de Felipe González,
després el de l'Aznar i ara el de Zapatero,
que l'ha tirat endavant.
Més enllà del debat nuclear sí i nuclear no,
hem de convenir que el magatzem és absolutament necessari.
És a dir, les entrades nuclears,
potser no ens agraden, però en tot cas existeixen
i com que existeixen generen residus,
aquests residus necessiten un tractament.
Diuen els tècnics que aquesta opció del magatzem temporal centralitzat
és la millor des del punt de vista de la seguretat,
en fi.
Per tant, si convenim que aquest magatzem és necessari
i que amb la construcció del magatzem
el sistema nuclear tot plegat a nivell d'Espanya
és més segur,
endavant en el magatzem.
El que passa és que aquí hi ha l'altre tema,
que és el debat territorial,
que per mi és la clau,
i vista la manifestació del diumenge a Escó,
la concentració d'ahir també davant de l'Ajuntament d'Escó,
i després entraré en el debat polític,
que em sembla que s'ha de dir molt també.
Jo em va sorprendre una mica la fermesa dels arguments
de l'alcalde i els regidors que van votar que sí,
vol dir que ho tenien molt clar.
Suposo que preveien la reacció que han tingut,
potser no tanta,
i suposo que alguna reacció d'alguns partits polítics
no l'acabaven de preveure,
però en tot cas la fermesa
en el sentit que tenien les idees molt clares.
És evident, d'altra banda,
que és una decisió d'un Ajuntament
que afecta tot un entorn,
la mateixa comarca,
i una mica allò,
algunes cròniques de to sociològic
de companys nostres, periodistes,
que coneixen molt bé el territori,
descrivien allò,
una segona versió
del tipus de mobilització social
que va haver-hi quan el trasbassament.
Cosa que em fa pensar
que una mica,
en fi, que l'Ebre,
les Terres de l'Ebre,
continuen estant emprenyades,
continuen sentint-se marginades,
continuen sentint-se agredides.
És a dir,
de les Terres de l'Ebre,
les notícies més importants
que hem rebut els últims mesos
són el tancament de l'EAR,
una fàbrica amb 500 treballadors,
d'aquesta setmana
el tancament d'una altra fàbrica
a Tortosa,
d'Ulleres,
Indó,
i el sabatiri nuclear,
que d'acord d'una activitat econòmica,
això no ho nega ningú,
però que és un estigme
en la imatge
de la comarca.
Per tant,
aquí,
més enllà del debat nuclear,
més enllà del debat
del magatzem,
plau sobre mullat,
en especial a les Terres de l'Ebre,
és la sensació que em dona.
I em sembla que també es pot,
des del punt de vista polític,
jo crec que s'han de dir
algunes coses,
la reacció dels partits nacionals,
no dels partits en el territori,
parlo d'escor,
la resta del territori sí,
però clar,
per exemple,
jo em sembla que no passa desapercebut
la intensitat
amb la que,
iniciativa per Catalunya,
per exemple,
s'està oposant
a aquesta història
que, clar,
que li ha anat molt bé
des del punt de vista
que ha tret del primer pla
de l'actualitat
tot l'enrenou
de l'incendi
d'Horta de Sant Joan,
curiosament també
a les Terres de l'Ebre,
i que, diguéssim,
ha desviat
l'atenció informativa
o ha contribuït
a desviar
l'atenció informativa
cap a un altre
focus d'atenció.
Convergència Unió,
aquesta posició
de fins i tot
obrir un expedient
a l'alcalde
per haver pres
una posició
diferent
a la que té
el partit polític
a nivell nacional,
clar,
Convergència Unió,
se suposa que ha pres,
va prendre el seu dia
la lliçó
que li va suposar
estar a favor
del transversament
de l'Ebre
amb la qual cosa
i ja sap
el mal que s'hi dona.
Esquerra Republicana
tres quarts del mateix,
Convergència ho va patir,
Esquerra Republicana
se'n va afavorir
i ara aquí
no oblidem
que estem en any electoral,
no oblidem
que estem en any electoral,
aquí hi ha preses
de posició
que diuen
a veure si podem repetir
la història
que no es repeteixi
la història
de fa
4 o 5 anys
per uns
i a veure si podem repetir
la història
de 4 o 5 anys
pels altres.
I després
la PSC
que té un problema
en el sentit
que aquest procés
del magatzem
el comença
el president
de la Generalitat
José Montilla
quan era
ministre d'Indústria
i no pot entrar
en una contradicció
tan flagrant
com oposar-se frontalment
a aquest magatzem.
Ara entrarem
en el detall
a veure si podem saludar
Òscar Messeguer
i Sara Sanz
que estan els dos
camí de Madrid
anant en el tren
d'alta velocitat.
Sara Sanz,
bon dia.
Bon dia.
Què tal?
El viatge a Madrid?
Bé, bé.
Jo ja he arribat.
Ah, perdona,
pensava que estaves
en el viatge.
Qui s'hi va en tren
em sembla que és
Òscar Messeguer.
Òscar, bon dia.
Hola, bon dia.
Començo per tu, Sara.
Breument,
una reflexió breu
del que va passar
a Iascó
i de tot el context
de reaccions
en contra,
la majoria en contra
a la decisió
del ple
d'aquesta localitat
de la Ribera d'Ebre.
Quin comentari et mereix
tot plegat?
Bé,
en el ple d'ahir
va quedar reflexat.
Com a mínim
es van evidenciar
en sis,
perquè el no
és tan difícil
de veure escor
com el sí
a fora d'escor.
Aleshores,
jo,
en el que deia el Quico,
una cosa són les reaccions
del partit
des de Barcelona,
des de Madrid,
i una altra cosa
és a nivell local,
perquè en la tancada
presenta del Consell Comarcal,
dels nou alcaldes
que hi podria haver
de la comarca,
només n'hi havia un,
que és l'alcalde de Flix.
A la manifestació
de diumenge,
que diguéssim
que ha sigut l'acta
on s'ha visualitzat més
el no en el cementiri,
d'alcaldes de la comarca
tampoc no n'hi havia tant.
Hi havia l'alcalde de Flix
i pràcticament cap més.
Les restes eren regidors
i carres directes
els regidors.
Aleshores,
també hauríem de calibrar
realment
aquells recolzaments
que es donen obertament
i els recolzaments
que té l'alcalde,
n'estic segura,
en privat
o que ha anat
tenint durant aquests dies.
I el que passarà avui
a Madrid exactament,
perquè ho entenguin
els oients,
què és?
Bé,
avui l'associació
de municipis
en àrees nuclears,
que és aquesta associació
que reuneix els municipis
que estan més o menys
a 10 quilòmetres
a la rodona
de cada central d'Espanya,
presentaran els seus candidats
oficials.
Tenint en compte
que el govern,
en la seva ordre
ministerial,
diguéssim,
que estableix les bases,
prioritza els municipis
que ja tinguin nuclears
perquè es considera
que ja tenen
una cultura nuclear,
entre cometes,
més important
que altres municipis
que no poden tenir
aquest tipus d'indústria.
Aleshores,
se suposa que
els municipis
que surtin avui candidat,
un d'aquests municipis
serà qui finalment
tindrà la TC.
De moment,
en coneixem dos,
que aquí en Llebre
i a Esco.
No sé,
podria ser que hi hagués
una sorpresa
perquè,
de fet,
fins al dia 30
es pot celebrar
un ple
i presentar-se
a algú més.
Creus,
Sara,
que té moltes possibilitats
a Esco
de sortir l'escollida?
Home,
ahir va dir l'alcalde
que les possibilitats
eren al 50%.
Avui,
bueno,
us ha parlat
que a Esco
té l'avantatge
que té 300 nuclears
i una desmantellada
relativament a prop,
té tren,
que això és un tema
important
i a veure el que té
és que està més centrada
geogràficament,
en aquest cas
que no disposa de tren.
Jo crec que les coses
ara s'hauran de definir.
No veig que hi hagi
una amb molt més avantatge
que l'altra.
Una última pregunta
per tu,
Sara.
L'autonomia municipal,
fins a quin punt creus
que es respectarà
per part de les altres administracions?
Perquè ahir el govern
de la Generalitat,
en veu del vicepresident
Carot Rovira,
ja va dir que
ells faran tot el que sigui possible
per pressionar davant
del govern espanyol
perquè el cementiri nuclear
no vagi a Catalunya.
Fins a quin punt creus
que tot això és viable?
Sí, hi ha hagut aquestes advertències
però també des de Medi Ambient
ja s'ha dit
que no tenen competències
en el procés,
no?
Perquè no són terrenys protegits,
per tant,
l'estudi d'impacte ambiental
tampoc no correspon
a la Generalitat
sinó que correspon a l'Estat.
Jo crec que això
s'haurà de veure bé.
El que penso
és que quan es van donar
les bases,
quan van sortir les bases
de tot aquest procés,
deixava molt clar
que aquí tenia...
Es deixava tot en mans
d'un ajuntament,
inclús amb un vot a favor
i no regidors
amb abstenció,
s'hagués aprovat
aquella candidatura.
Jo crec que és difícil.
Una altra cosa serà
que en termes polítics
tenint en compte,
com dir aquí,
que aquest any
en eleccions
el president de la Generalitat
pugui fer una sèrie
de pressions
que puguin costar
tot cap a una altra.
Però a nivell legal
tinc els meus dubtes
que es puguin posar
moltes barregues
en aquest procés.
Molt bé, doncs.
Sara Sanz,
delegada de la Vanguardia de Tarragona,
gràcies per atendre
aquesta comunicació en directe
del matí de Tarragona
Ràdio 2 de Madrid.
Que vagi molt bé
la feina avui.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies, Sara.
Bon dia.
Adéu, bon dia.
Com dèiem,
l'Òscar està a camí
de Madrid,
perquè igual que la Sara Sanz,
l'Òscar Messeguer
pel diari El Punt
seguirà la informació
de l'Assemblea de la MAC.
Òscar,
el que va passar
a Iascó,
tu que també ho vas viure
en directe,
quina reflexió
et mereix?
A veure,
era previsible,
el fet
que s'aprovés
la candidatura.
També era previsible
més o menys
la magnitud
de la manifestació
en contra,
però jo crec
que no només
el que va passar
a Iascó,
sinó que a mi
la reflexió
que faria
és que el procés,
diguéssim,
que el dat
de tot aquest procés
és una qüestió
dels criteris
en el procés
de selecció,
pel fet
que sigui només
un ajuntament
el que pugui
concretar
una candidatura,
però sobretot
pel fet
que això
s'ha volgut
enllestir
en quatre mesos
en la convocatòria
coincidint
amb les festes
de Nadal
i estem parlant
que a altres països
com a Holanda
el procés
per escollir
la seu
magasen
ha durat
quasi dues dècades.
Això
te permet
obrir
un procés
participatiu
i democràtic
en què
s'acabin
trobant
punts de trobada
de posicions
que estan
molt
diferenciades
i que al final
s'hi pugui
fer un consens.
Naturalment,
ara,
el consens
és impossible.
Per molt
que hi apeli,
per exemple,
el Zapatero
que vaig sentir
ahir
tornava a dir
que es faria
per consens
i una mica
agafant la línia
del que hi havia
ara dit
dos o tres dies
abans
la vicepresidenta
del govern espanyol.
I fins a quin punt
creus,
en la línia
que li preguntava
a la Sara Sanz,
fins a quin punt
creus,
Òscar,
que les institucions
com el Consell Comarcal
de la Ribera d'Ebre
o el mateix
Govern de la Generalitat
han de respectar
aquesta decisió
de l'Ajuntament
d'Escó
apel·lant
això que estem
anomenant tant
aquests dies
de l'autonomia municipal?
A veure,
la decisió
de l'Ajuntament
d'Escó
és respectable
des del punt
de vista
que ells
s'han agafat
des de la convocatòria
i han fet
el que havien de fer,
no?
El que passa
és que naturalment
això
no encaixa
dins del model
de consens
que tothom
sembla que volia
apel·lar,
no?
Llavors,
el que tampoc
creuen
és massa marge
de maniobra,
no?
Perquè,
bueno,
a banda de fer
pressió
des del discurs,
no?
Igual que el govern
de la Generalitat,
no?
Diu que farà pressió.
Bueno,
l'única manera
de fer pressió
és demanar
al govern
de l'Estat
que no
triï
Escó,
no?
Però és que el govern
de l'Ajuntament
de Castellà-La Manxa
farà el mateix
amb la candidatura
de Llebre,
no?
Aleshores,
no crec que hi hagi
més recursos legals,
no?
Perquè si la Generalitat
ha de fer
algun tipus d'informe
de compatibilitat,
sigui urbanística
o sigui d'un altre tipus,
aquests informes
els ha de fer
segons raons objectives,
no?
No pot dir,
bueno,
com que no ho volem,
farem un informe negatiu,
no?
Ahir,
Quico,
el vicepresident Carles Rovira
anunciava que el govern
utilitzarà
tots els recursos legals
al seu abast
per impedir
davant del govern
de l'Estat
que Esco acolli
aquestes instal·lacions.
Tu què opines
sobre aquestes possibilitats
o aquesta manera
de topar,
de rebutjar clarament
la decisió
de l'Ajuntament?
De respectar,
però de rebutjar alhora
la decisió
del plenari d'Escó.
Hi ha la qüestió jurídica,
ara ho apuntaven
tant la Sara
com l'Òscar,
és a dir,
poden prejionar,
però,
és a dir,
faran declaracions
i poca cosa més,
perquè és que
la Generalitat
no és competent
en aquesta història,
és una decisió
de l'Estat,
és una competència
de l'Estat
que ha passat
la pilota
descaradament
als Ajuntaments
en hores d'aquest procés
de participació
i considerant
que el vot
d'un ple de l'Ajuntament
ja és
un...
és a dir,
ja reflecteix,
diguéssim,
el sentiment popular
que jurídicament és cert,
però,
vistes
les protestes
que hi ha hagut,
doncs no...
és evident que no,
més enllà de la reflexió
que feia la Sara
que és tan difícil
trobar el sí
fora d'escó
com el no
dins d'escó,
no?
I em sembla que,
és a dir,
més enllà de l'àmbit polític,
poca pressió,
poca força jurídica
es pot fer
des del govern de Catalunya.
Altra cosa és
si ens agrada això,
que el govern de Catalunya
no pugui fer pressió
en un tema com aquest.
Aquest és un altre tema.
Òscar,
tu creus,
i acabo també
aquesta connexió
amb el tren d'alta velocitat,
tu creus que Escote
té molts números
per sortir?
Jo crec que sí.
Jo crec que sí,
perquè
sembla ser,
bueno,
s'acaba el termini
dissabte
per presentar candidatures,
sembla ser que
només hi haurà
les dues candidatures
d'àrees nuclears,
diguéssim,
que els pocs municipis
de fora de les zones nuclears
que s'havien plantejat
finalment
no faran el pas,
i entre les dues candidatures
que avui
oficialitzarà
l'associació de municipis
jo crec que la que té
més números,
si agafes les bases
de la convocatòria
és Escó,
per un tema
sobretot d'infraestructures.
El tren,
el tren per mi
és determinant.
La qüestió del tren
és determinant.
La qüestió del tren
és la que marca
la diferència
en relació
a la candidatura de Llebre,
tot i que ahir
el director general
d'Energia
deia que,
bueno,
com que
el procés de construcció
pot durar
5, 6, 7 anys,
que hi havia temps
per afegir
alguna infraestructura.
Des del punt de partida,
a priori,
jo crec que
Escó té més possibilitats.
Fins a quin punt
creus, Òscar,
que tot el moviment
de rebuig
que hi ha hagut,
amb el que comentava
abans també el Quico,
el que ha passat
els últims mesos
i anys a les Terres de l'Ebre,
amb el tema
del transbassament
i altres episodis
que hi ha hagut
en aquestes comarques,
cap a on creus
que pot evolucionar
aquest moviment
de protesta
en les properes setmanes?
Pot ser un altre referent
al tema d'Escó
en aquesta rebifalla
de les quatre comarques
de les Terres de l'Ebre
amb aquest sentiment
d'una certa discriminació
respecte a la resta del país?
Jo crec que no és equiparable
al moviment
sense precedents
que hi va haver
contra el ple hidrològic.
Jo crec que
que en aquest cas
no és equiparable
en magnitud
i fins i tot
en consens territorial
tampoc,
perquè crec que
aquesta oposició
s'ha articulat molt
especialment
potser des de les comarques
que estan més allunyades
de l'Escó,
que seria una mica
el Montsià
i el Baix Ebre
i el que sí que és veritat
és que
mentalment
els partits polítics
sí que els ha tornat
els ha fet reviure
diguéssim
el fantasma
d'aquella immobilització
no sobretot
de Convergència i Unió
sinó tampoc
no s'entén massa
la contundència
amb la que
han amenaçat
els seus regidors
d'Escó
Òscar Messegueu
deixem aquí
gràcies per atendre
també aquesta comunicació
sempre hi ha una certa dificultat
això de
de connectar amb el telèfon mòbil
quan es viatja
en el tren d'alta velocitat
que vagi molt bé
també avui la feina
a Madrid
Òscar tapa't
que deu fer fred a Madrid
deu fer fred a Madrid
tapa't diem
em sembla que no ens escolta
Òscar Messegueu
el company del diàli
a puny
per experiència
altres vegades
ja sabem que
a vegades la comunicació
quan es viatja
en alta velocitat
és una mica complicada
el fill d'això últim
que li comentava l'Òscar
Quico, tu com creus
que pot evolucionar
precisament aquest moviment
perquè en fi
ara s'obre un panorama
en què tant
la societat civil
de les Terres de l'Ebre
com el que deies
el comportament
de totes les forces polítiques
segurament amb dues forces
clarament identificades
contra el cementiri
com són
Esquerra Republicana i Iniciativa
però amb els dos partits grans
a Catalunya
amb una situació
incòmoda
incomoda
compromesa
Convergència i l'UPSC
en fi
el paper dels partits polítics
i de la societat civil
com creus que pot evolucionar?
En la línia del que comentava l'Òscar
jo em sembla que tinc la sensació
i una mica des d'una certa distància
perquè cap de la fi
estem parlant des del camp de Tarragona
diria que el moviment
contra el pla ideològic
va ser un moviment
de societat civil
en el qual
els ecologistes militants
van pujar al carro
i aquesta vegada és al revés
és un moviment
que encapçalen les entitats ecologistes
que intenten que la societat civil
pugi al carro
i hi ha una diferència
el tema de l'aigua
forma part de l'ADN identitari
de la gent de les Terres de l'Ebre
el tema nuclear
és una altra història
el que apuntava la diferència
de percepció que hi ha
al Baix Ebre i al Montsià
i el que hi ha per exemple
a la Ribera d'Ebre
fins i tot diria
el Priorat
i la Terra Alta
potser no tant
però
clar, hi ha gent que hi viu d'això
i segur que hi ha gent
que hi està a favor
o que està en una actitud
diguéssim
una mica més
no militant
és a dir
que estan escoltant
pros i contres
però que en el fons
no els hi fa res
i quan es té informació
de què és un magatzem
d'aquestes característiques
com funciona
què serà físicament
com serà físicament
potser pensen
que no n'hi ha per tant
més enllà de l'estigma
de la paraula
i de l'estigma
que suposa
el debat nuclear
que és un debat
que en el fons
és un acte de fe
perquè estem parlant
d'una cosa invisible
que és la cosa invisible
és la més difícil
d'explicar
i la més difícil
de comunicar
i aquí hi ha
la base
una mica
de tot plegat
que estem parlant
d'una energia
que està absolutament
estigmatitzada
i que el sector nuclear
tot i que ha fet esforços
no ha fet prou esforços
per fer la pedagogia necessària
per explicar bé
què coi és l'energia nuclear
en l'àmbit estrictament polític
creus que el tema
pot tenir incidència
en la campanya
de les eleccions
al Parlament
perquè si es compleixen els terminis
el govern espanyol
ha de prendre la decisió
d'aquí 3 o 4 mesos
i ara sí que sembla
que de debò
la prendrà
tant Llebre
candidatura de Llebre
com candidatura d'Escó
pot tenir això
incidència
creus?
jo crec que s'ha de veure
una mica com evolucionen
les coses
del que acabi impactant
en privat
perquè hi ha moltes converses
en privat
és a dir
dirigents polítics
en privat
han dit una cosa
l'alcalde d'Escó
l'alcalde d'Escó
ho explicava ahir
i en public
n'estan dient un altre
en fi
s'haurà de veure
una mica com evoluciona
tot plegat
jo crec que
per alguns partits
sí que en faran bandera
d'altres
no els interessarà
fer-ne bandera
per tant
és a dir
sortirà en campanya
sí
però bandera
allò
principal
ja veurem
entre altres coses
perquè d'aquí
a les eleccions
per exemple
han de passar coses
tan poc importants
i faig broma
com la sentència
a l'Estatut
en fi
hi ha molt de camí
per recórrer
sens dubte
Francesc Domènech
director de Canal Reus
Televisió
gràcies també
per venir aquest matí
en directe
a Tarragona Ràdio
i ajudar-nos a analitzar
amb un cert detall
i amb una certa tranquil·litat
després de la tensió
viscuda
i de la intensitat
de la jornada d'ahir
per analitzar
la decisió d'Escó
i el panorama
que sobra
amb ell
i amb dos companys
periodistes
que avui estan a Madrid
seguint
l'assemblea
de l'associació
de municipis
amb àrees nuclears
d'Espanya
que es uneix
a la capital espanyola
per donar el vistiplau
com dèiem
a la candidatura d'Escó
i també a la candidatura de Llebre
a la província de Guadalajara
Francesc
gràcies i fins la propera
a vosaltres
adeu-siau
bon dia