Doctor Jaume Galcerà, bona tarda.
Bona tarda.
Quines són les principals conclusions d'aquesta trobada
que avui ha plegat a 300 professionals aquí al nou Hospital de Reus?
Bé, en el programa que hem, en la jornada d'avui,
el que hem fet és analitzar els 10 anys de funcionament d'aquest programa
i hem pogut avaluar tots els, diguéssim, beneficis
que aquest programa ja es poden avaluar d'una manera important.
Des del seu inici fins ara portem detectats gairebé 900 casos de càncer de mama
en estadis precoços, que és l'objectiu d'aquest tipus de programa.
Detectar en estadis precoços vol dir que el càncer té més en pronòstic
i, per tant, més possibilitats d'augmentar la supervivència.
I és una mica també el que hem vist.
Hem vist que les dones que participen en el programa
i que se'ls detecta el càncer a través del programa
tenen una supervivència als 5 anys del diagnòstic del 98%.
Qualcosa, doncs, és força bona, no?
Aquest programa d'acció precoç del càncer de mama
en 15 hospitals es porta a terme.
Bé, el programa és un programa oficial de tot Catalunya
i el que passa és que la seva gestió està descentralitzada per regions.
i aquí el que hem analitzat avui és les dades del programa que en diem
de Tarragona a Terres de l'Ebre.
És un programa que portem conjuntament les dues regions sanitàries
i, per tant, des d'aquest territori on hem analitzat totes les dades.
En quina franja d'edat se centra aquest programa de forma exclusiva?
Aquest programa el que fa és convidar a totes les dones
entre 50 i 69 anys d'edat al llarg del temps, cada dos anys.
Per tant, com que és de tot el territori,
hi participen tots els hospitals de les dues regions.
en Joan XXIII, la Tecla, la Vendrell, Valls, Reus, Mora i Tortosa i Emposta.
A partir d'aquí, un cop, diguéssim, es presenten o es parla amb aquestes dones,
a partir d'aquí què passa? Què es fa?
Bé, la dona ve a fer-se la mamografia.
Ja tenim una participació que és equivalent a la que té tot Catalunya,
que és més o menys del 65%.
I llavors la mamografia és llegida per radiòlegs
i en el 90 i molt percent de casos el resultat és de normalitat.
En un petit percentatge de casos es veu alguna imatge sospitosa
i en aquests casos el que es fa és trucar a la dona
que vagi una altra vegada a l'hospital a fer alguna prova complementària
per acabar de descartar que allà en principi no hi ha res
o en el cas negatiu, vull dir, en el cas negatiu seria
ja detectar la presència d'un càncer que llavors passa a ser tractat ràpidament.
Fins a quin punt, doctor, creu que és important la detecció per cos?
Ara parlava d'això de l'increment de la supervivència,
però fins a quin punt és així?
I en qualsevol cas, en qualsevol dona que ens estic escoltant,
en funció de què ha de sotmetre's a un programa d'aquests?
Bé, clar, la participació és voluntària
i llavors el que nosaltres sí que fem
és convidar a totes les dones
perquè puguin accedir a aquesta prova.
Nosaltres entenem que els riscos són molt més positius
que no els possibles efectes adversos,
com per exemple pot ser l'angoixa que crea una prova,
una mamografia d'aquestes optoses que et pot fer,
que et truquin per fer alguna prova adicional.
Aquest és un dels petits efectes indesitjables
que pot tenir aquest tipus de programa,
però el benefici, que és la reducció de la mortalitat
per aquesta malaltia i l'augment de la supervivència
de les dones amb càncer de mama,
nosaltres entenem que és molt superior
no pas a aquests efectes adversos
que hi són,
però que intentem minimitzar al màxim.
Vostè parlava d'una franja d'edat compès
entre els 50 i els 69 anys
que s'ha centrat en aquest programa,
però més enllà d'aquesta franja,
a partir de quan és recomanable
fer-se periòdicament la mamografia?
Bé, la veritat és que nosaltres recomanem
que la mamografia es faci cada dos anys,
ja sigui entre 50 i 69 anys
o fins i tot abans o després d'aquesta edat,
amb les dones que ho vulguin fer
i que van al sistema sanitari.
Només en una petita proporció de dones
és recomanable,
o és més recomanable fer-ho cada any,
que són les dones que per alguna qüestió de genètica
doncs poden tenir un risc més elevat
de tenir el càncer,
de presentar en un moment donat de la seva vida
un càncer de mama.
Són dones que normalment van
a el que se'n diu
una unitat de consell genètic de càncer
i són dones que per les presentacions familiars
o fins i tot per la demostració
d'alguna alteració genètica específica
sabem que el seu risc de càncer de mama
és molt elevat
i en aquests casos sí que és recomanable
que la mamografia sigui cada any.
Si no, la majoria de científics
entenem que el més recomanable
és fer-ho cada dos anys.
Hi ha alguna manera de saber-ho?
És a dir, sense fer-se la mamografia,
avisa d'alguna manera el càncer de mama o no?
El càncer de mama, clar,
si no es fa alguna mamografia
o alguna altra prova d'imatge
és molt difícil detectar.
fins a que no apareix un nòdul
palpable que tu te'l puguis tocar, no?
Clar, si el nòdul és molt superficial,
molt a prop de la pell, és més fàcil,
si està més interioritzat,
la mama és molt gran, etc.,
doncs és molt més difícil.
Per tant, el que és més recomanable
és fer la mamografia
perquè la mamografia permet detectar
lesions realment molt, molt, molt petites
i molt més precoces
que no pas la pròpia autoexploració mamària.
Avui veig...
Pagò, encara que l'autoexploració mamària
també és molt recomanable, no?
I es segueix recomanant,
a més a més, en la mamografia.
Anava a dir,
a vegades hi ha temor
quan algú detecta, doncs,
que té, una dona detecta,
que té, doncs,
algun bulto, per entendre'ns,
a la mama
i es pensa que pot patir, això,
aquesta malaltia.
No sempre és així, no?
No, hi ha la majoria de casos
on una dona, de sobte,
doncs, nota un petit nòdul,
doncs, normalment,
són inflamacions,
són quistos,
són ganglis que no m'hem donat,
doncs,
representen un xerricament de volum
per a alguna infecció o el que sigui,
però la gran majoria,
o lesions benignes, moltes vegades,
però la minoria de casos
només són càncer.
Per tant,
el més recomanable
quan tenim un nòdul d'aquests,
quan detectem un nòdul d'aquests
és anar al metge ràpid
perquè faci el diagnòstic definitiu
de si és maligne o no
i llavors,
en el cas de ser maligne,
doncs, ràpidament
a fer el tractament.
Ja anem acabant.
Parlem amb en Jaume Algal Saran,
director de la Fundació Lliga
per a la Investigació i Prevenció del Càncer,
la Funca.
Avui, doncs,
en organització de trobada
de més de 300 experts
aquí al nou hospital
de Sant Joana a Reus,
una darrera qüestió,
doctor,
avui hem parlat,
veig,
han abordat la tècnica
de l'homenata
glangui sentinela.
En què consisteix?
Bé,
fins fa pocs anys,
quan hi apareixia
un càncer de mama,
com que el càncer de mama
quan es comença a escampar
normalment va
per la via linfàtica
i la gran majoria de vegades
que pels glanguis de l'aixella,
doncs,
el que es feia
era estirpar el tumor
i estirpar
el glanguis de l'aixella
per tal d'evitar
que s'escampessi
i havia arribat allà.
El problema
d'aquesta actuació
quirúrgica
és que
provoca
que una part de les dones
que se'n fa
això,
que se'n diu
linfodemectomia,
doncs,
tinguin problemes
importants en el braç
d'acúmul
de líquid linfàtic
amb tot el que això representa
de pèl de mobilitat,
de possibles infeccions,
etcètera.
Per tant,
el que
el que s'ha d'intentar
és intentar
no fer
aquesta
obstipació
dels glanguis
si realment
no estan afectats
i llavors
el tècnic
del glanguis
sentineli
el que fa
és intentar
treure només
un glangli
que seria el primer
que s'hauria
d'haver
d'haver
afectat
en el cas
d'aquí
d'un tumor
i si aquest
glangli
està afectat
llavors sí
que vas a fer
l'obstipació
de la resta
però si no
evites
ja aquesta
obstipació
de la resta
de glanglis
i això
el que ha fet
el que està fent
és que
estem disminuint
d'alguna manera
els efectes secundaris
d'aquest tractament
que abans es feia
de manera
pràcticament sistemàtica.
Molt bé,
doctor Jaume Galceran
moltes gràcies
per atendre
la trucada
a Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé.
Molt bé,
moltíssimes gràcies
a vosaltres.
Adéu-siau,
bona tarda.
Adéu-siau.