Ara són dos quarts a dotze del migdia, vuit minuts.
Aquí seguim amb tots vosaltres en directe des de la ràdio de la ciutat
i bona part de l'activitat no només als mitjans de comunicació
i en aquesta casa, que estem parlant de tots els llibres,
novetats de Sant Jordi, estem parlant amb els seus autors,
però és cert que sí, bona part de l'ambient general de la ciutat
està enfocat cara a una diada que és molt especial,
molt particular i molt enfeinada pels llibreters, entre altres coses.
Per això hem convidat avui Pitu Rovira,
que és el president del Gremi de Llibreters de Tarragona.
Pitu, molt bon dia.
Molt bon dia, què tal?
Com ho feu, això? Comenceu a posar llibres a caixes el dia abans?
O traslladeu? O ja els teniu a les caixes que ja us venen de l'editorial
i ho poseu allà?
Explica'ns com munteu Sant Jordi a la Rambla.
Doncs mira, el Sant Jordi a la Rambla,
el més important és a la llibreria.
Sí.
O i tant.
El que passa és que exteriorment el que es veu és la Rambla,
però per una llibreria, un comerç de llibreria que durant tot l'any
traficar en llibres i comercialitzar llibres...
A veure, això de traficar en llibres...
Sí, home, està clar.
És dels millors tràfics que es poden fer.
Sí, no?
El primer que cuida és la llibreria.
El de la parada a la Rambla, en aquest cas a Tarragona, és un apèndix més, no?
I com ens ho muntem?
Doncs home, a partir de Nadal ja comencem a pensar,
ja et comencen a vindre els comercials,
ja et comencen a enviar, avui aprofitant les noves tecnologies,
presumptes novetats que tindran per Sant Jordi.
Això a les editorials grans, no?
Les petites sempre van a última hora, no?
Però les grans ja et comencen a mortificar
amb les novetats que pensen portar.
Tot això ja comença cap al mes de febrer
i durant el mes de febrer i març,
sobretot el març, ja comences a rebre llibres per Sant Jordi.
I els deixes preparats allà.
Sí, ja els vas deixant allí
i com sempre ens coincida i Sant Jordi,
doncs que tenim la Setmana Santa pel mig
i això encara que siguin dos o tres dies de festa,
no més, entorpeix el normal funcionament de tot això, no?
Això amb els anys ja t'hi vas adequant,
ja tens l'experiència acumulada
i saps com...
Amb això no li vull treure la importància
que des de fora se li vulgui donar.
d'això de...
Hosti, com s'ho feu, tot això, no?
Quin daltabaix, home, sí que és un daltabaix.
Però mobilitzeu més gent el dia de Sant Jordi,
lògicament, per treballar-hi.
El dia a dia sí, el mateix dia sí, evidentment,
perquè no podries controlar tot aquest daltabaix
amb el personal que habitualment tens a la llibreria, no?
Però aquí t'aprèvia, que és la feina important,
sí, la fas amb la feina, amb la gent que tens a la llibreria,
perquè són la gent que tenen l'experiència,
i la gent que saben el que han de fer,
com distribuir-ho, com fer-ho i com dissenyar la cosa, no?
Això que dius que la llibreria quasi és més important,
salvant les distàncies, que la parada que es munta a la Rambla,
és que és cert també que molta gent, per Sant Jordi,
no compra novetats i aleshores sap que si vol regalar un llibre
que no és una novetat, ha d'anar generalment cap a la llibreria,
perquè a les parades de la Rambla sí que hi ha racons de literatura,
de llibres en general, que no tenen aquell impacte mediàtic de l'any,
però la majoria, el gruix de llibres que s'exposen a la Rambla
són les novetats.
Evident.
Els mediàtics, les novetats,
però hi ha molta gent que li agrada comprar un llibre en particular.
Sí.
Mira, doncs enguany per Sant Jordi li regalaré jo,
que és l'antologia de Miquel Martí Pol,
que es va editar fa sis anys,
això es fa tota la vida passat, no?
Però això, Iolanda, es nota molt i ja es comença a notar avui.
Això, els dies previs de Sant Jordi, es comença a notar que la gent...
I és cert que qui vol comprar el llibre que nosaltres en diem de fons,
aquell llibre que no és d'una novetat especial per Sant Jordi,
i aquesta és l'altra qüestió que hi ha moltes editorials
que hi ha dits especialment per Sant Jordi,
doncs aquest comprador va directament a la llibreria,
on també pot triar i remenar, primer, més còmodament
i més diversitat.
A la llibreria hi ha la diversitat, hi ha tot un món a explorar.
Evidentment, no tan sols el dia de Sant Jordi, no?
També diem-ho tot l'any, no?
Però, evidentment, que hi portes a les parades dels carrers i de les places,
doncs hi portes aquell llibre de més impacte,
aquell llibre que preveus que serà d'una venda pràcticament d'impuls,
d'aquell llibre més reclamat,
d'aquell llibre que ha portat tot un suport mediàtic de publicitat al darrere,
tot això.
També procures portar-hi una miqueta de fons, però menys,
perquè portar fons a les parades externes,
a les parades de la rama, en aquest cas,
seria un daltaballs,
perquè seria portar una quantitat enorme de diversitat de títols
que, diem-ho tot de passada,
no tindrien la sortida en aquell espai.
En canvi, sí que tenen més possibilitats a la llibreria.
Hi ha el comprador, compradora de la novetat editorial,
hi ha el comprador, compradora del llibre de fons,
com deies,
i després hi ha el comprador, compradora de l'autor local,
autor o autora local.
També és un perfil determinat, no?
Sí, però és un sector que l'hauríem de desmitificar,
i és un sector que,
si l'agafem des d'aquest punt que tu dius,
és molt minoritari.
dintre del conjunt de tot, és molt minoritari, no?
I també que hi ha, dintre d'això dels autors que se'n diuen locals,
hi ha una gran diversitat, no?
I és un món, bé, que té la seva importància relativa.
Molts d'ells són autors que,
que ells ja ho saben d'entrada,
que vendran els seus llibres pràcticament entre amics i coneguts,
i no n'hi ha més enllà.
No n'hi ha més enllà, eh?
que potser pot passar que dintre d'un any
aquest llibre tingui un cert èxit,
i sigui una gran qualitat,
i llavors tingui una sortida generalitzada, no?
Però això de l'autor local,
a vegades es queda clavat amb allò,
amb el primer cercle d'amistats, eh?
Hi ha autors locals que se'n van a Barcelona,
lògicament, perquè viuen aquí,
escriuen aquí, però diguem-ne que el seu mercat és molt més àmpli.
És que primer hauríem d'entrar,
primer hauríem d'entrar amb la definició,
amb allò, què és l'autor local?
Vull dir, l'autor local,
tot home és l'autor local,
de quina localitat de la que viu,
de la que hi treballa, no?
El Josep Maria de Ricabres, que és un autor local.
A casa seva.
A casa seva és un autor local,
quan està a casa seva...
Però la venda, el Josep Maria Espinàs.
Efectivament, sí, sí.
És que de vegades mitifiquem
algunes frases mítiques,
i les hauríem de identificar, no?
Pel bé d'aquests mateixos escriptors, no?
Perquè si ens tanquem
que sóc un autor local,
vol dir que només s'ha de vendre els llibres
dintre del teu localisme,
qual cosa no t'obraràs a l'exterior,
no avançaràs mai.
Si tu mateix et poses el sesell d'autor local,
estàs dient que jo estic vivint aquí,
localitzat aquí,
quan avui en dia tot ens porta
a una globalització,
a l'aldea global, no?
I escolta, Pitu,
per conèixer una miqueta
les interioritats del negoci,
les editorials, els comercials,
una mica escenificant,
us venen a veure,
us han de convèncer,
o realment, diguem-ne,
a través del paper que fan
els mitjans de comunicació,
vosaltres teniu clar
què és allò que s'ha de vendre,
com funcionen les relacions comercials
entre editorials i llibreters,
no tant generalment,
sinó encara a Sant Jordi?
Té alguna cosa d'especial,
però no marxa d'una certa normalitat
d'una transferència comercial
entre el fabricant,
el distribuïdor,
si existeix,
i la llibreria, no?
Però tens aquí el llibre aquest
que anem parlant,
Olor de Colònia,
que és un dels llibres
que més s'han venut.
Molt bé, aquest llibre...
Aquest llibre,
el primer dia que no el coneix ningú...
Bé, aquest llibre et ve...
A veure,
d'entrada cal entendre una cosa,
a les llibreries com rebem els llibres?
De dues maneres.
Això ho he explicat diverses vegades,
però no m'encansaré d'explicar-ho,
perquè a més és curiós,
perquè la singularitat
que té el comerç de la llibreria
no el té altre comerç.
No el té altre comerç.
Les llibreries
rebem els llibres de dues maneres.
Una, els que demanem...
No estic parlant de Sant Jordi,
sinó de tota la normalitat.
Els que demanem,
perquè els demanem
perquè et ve el comercial
i te'ls ensenya,
i el que ens envien
sense demanar-los.
Allò que nosaltres,
en el llenguatge
d'aquest tipus de comerç,
de les llibreries,
és el servei de novetats.
Tot el llibre que surt
editat per un editorial
va aparar,
o bé la seva pròpia distribuïdora,
o una externa,
que l'envia a la llibreria
un o dos exemplars,
el que tingui impactat
cada llibreria
amb aquella editorial.
I de tots els llibres que surtin,
tu me n'envies un o dos exemplars.
Després sí que ja te'n demanarem.
Llavors, està clar.
Jo llavors me passa
per les meves mans,
que li correspongui fer aquesta feina,
i tria el que li sembla
que aquell l'ha de reforçar
o no reforçar-lo.
D'acord?
Aquest és un primer trànsit.
El que no li interessa,
doncs,
el pot deixar
el pastatge
o la taula de novetats,
o retornar-lo a l'editorial
o a la distribuïdora.
Aquí ja comencem
amb una singularitat
d'aquest tipus de comerç.
Tu pots tornar al gènere,
si no t'interessa.
Sí, perquè també te l'envien
sense demanar-lo.
És un pacte,
a dues bandes,
tu m'ho envies,
jo m'ho miro,
si m'interessa,
amb el que hi dius,
jo no t'ho torno.
Estem d'acord?
Això, així dit,
d'una manera entenedora.
Quan arriba el dia Sant Jordi,
funciona exactament el mateix.
El que passa és que, esclar,
llavors ja et ve el comercial
i et diu,
nosaltres intuïm
que aquell llibre
tindrà un cert èxit.
Pot ser un autor desconegut,
com veia el cas
de la Colònia
i de la Civil Cantra.
Una autora
totalment desconeguda
que et van vindre,
escolta,
em sembla ser
que això pinta de mi.
De vegades hi ha editorials
que et passen
allò que abans
se'n deia Les Galarades.
Bé,
una maqueta de llibre.
Llegeixo,
a veure què et sembla,
em fan una distribució.
Això normalment
ho fan editorials
entre petites i mitjanes,
no?
Que abans de posar-lo al mercat,
uns mesos abans,
ho envien...
o a fer una previsió
de quants exemplars.
Un dia en una sèrie
de llibreters
que s'ho llegeixen,
no?
I que ell li diuen
escolta,
això pinta bé,
la música és bona,
no?
Llavors juguen o no juguen
a fer-ne una edició
més curta o més llarga.
I llavors hi ha sorpreses
com aquest.
Això ha sigut una sorpresa.
Aquest és un bon llibre,
altament recomanable,
Olor de Colònia
de la Civil Cantra.
Altament recomanable,
no?
I no és una novetat d'avui,
és una novetat
que va sortir
al mes de setembre.
Fa més,
i no està baixant.
És un fenomen,
és un llibre
de degoteig
en aquests moments
i està funcionant
molt bé, no?
Llavors què fas?
Doncs fas una previsió
dels llibres
que a tu et sembla
que pots vendre, no?
De què fas cas?
En primer terme
de l'editor.
Aquest és el primer cas
de fer cas, no?
I ja està.
I a partir d'aquí
una mica de loteria
també hi és.
Obre un tema extens
però que no ens allargarem
gaire
perquè ja que has carregat
en llibres,
com a mínim,
és a dir,
que a l'hora de fer
una selecció
de llibres
fora impossible.
N'ha portat quatre
al Pitu.
Quin paper té el llibre
electrònic
en aquest Sant Jordi
ara que ja comencen
a sovintejar
entre les mans?
Jo em sembla
que aquest Sant Jordi
passarà totalment
desapercebut.
Potser l'altre ja.
No ho sabem.
És una incògnita, eh?
Per molt que es digui
és una incògnita
perquè jo em sembla
que hem d'aprendre
de l'experiència.
Si tu recordes
aquest Nadal
ens van bombardejar
tots els mitjans
de comunicació,
diaris,
ràdios, televisions,
les editorials
que s'hi dedicaven,
que aquest Nadal
seria el taking boom
d'aquest mal dit
llibre electrònic
o llibre digital.
Per entendre's
perquè ja se li ha quedat
el nom, no?
Que seria el gran boom.
Passat totalment...
Ha sigut un fracàs.
Vull dir que ha sigut
un fracàs.
No.
No ha funcionat.
Sigui perquè la maquineta
en qüestió
té un preu
déu-n'hi-do
que per amortitzar-lo...
Un de mitjanets
120, 150 euros,
mitjanets.
Sí, però amb això
no fas res, eh?
Amb els que hi ha
al mercat en 120 euros
no fas res, eh?
No, no, no, no, re.
Just, potser,
t'aumenta la lletra, eh?
Però si te'n vas
d'una certa qualitat...
Ja, te'n vas cap
als 400 euros.
Te'n vas cap als 400 euros, no?
Llavors també és cert
que el volum de llibres
en el qual te'n pots descarregar
no són això.
Alguns sí que hi són.
Però, a veure,
hi ha editorials
que han abocat
gairebé tot el seu fons.
Però són aquells llibres
que si no els has venut
en paper
com els vols vendre.
A veure,
toquem de peus a terra
i siguem honestos.
Si no els has venut
en paper,
difícilment els ho vendràs
en barça electrònica.
Per molt que els hi baixis el preu.
Per què?
Perquè jo tinc la teoria
i com jo la tenim molta gent
i em sembla que és cert,
llegir requereix un esforç.
Estem d'acord
que llegir requereix un esforç?
T'hi has de posar.
No és allò com la televisió
que et poses allà...
Una voluntat de fer-ho, eh?
Sí, però no és com la televisió
que et poses allà
i mira, et va entrant.
Sí, t'ho donen tot fet.
Estem d'acord?
És el mateix esforç
de girar-ho en paper
que en pantalla, no?
Llavors, això,
jo penso que costarà,
costarà d'entrar.
I menys en aquest país,
els índices de lectura
són els que són.
I això encara
ens està costant molt, no?
Però tu dones la possibilitat
de portar part
de la teva biblioteca
sempre a sobre
i en qualsevol moment
si ets un lector,
un lector,
un lector.
Jo em fa la fe
que en guany
passarà desapercebut.
Jo em sembla
que li costarà
uns anys
entrar dins d'aquest món
almenys aquí en aquest país,
li costarà una mica.
Ens quedem amb paper,
amb el llibre de paper
n'has portat quatre llibres.
Per dius,
amb quatre
ens hem de una idea.
Al gust.
Al gust teu.
Està clar,
perquè això
quan també anem a recomanar...
És això el que es busca
en un llibreter
que et recomanin
un bon llibre?
Sí, però de vegades
es fa de mal recomanar
perquè acabes recomanant...
Però un desconegut no,
però tu els teus clients
els coneixes
i saps perfectament
els seus gustos.
Sí, està clar.
Sí, home, sí.
Ola de Colònia,
a qui li agradaria?
No dic noms i cognoms,
dic quin tipus de lector.
Jo diria
que és un llibre
per tots els lectors.
A vegades l'han qualificat
que és un llibre
per les dones.
Això és molt elàstic.
Sí,
és un llibre especialment
que els agrada molt
a les dones.
I per què?
Llavors
no saben respondre
aquesta pregunta, no?
Però jo diria
que és un llibre
per tots els lectors.
La Sílvia Alcántara,
de què va una mica?
A veure,
aquell llibre explica
la vida quotidiana
amb tots els intríncules
que ens poguéssim imaginar
dintre d'una colònia tèxtil.
Imaginem-nos
que una colònia tèxtil
és una vilaclosa medieval,
on hi ha la fàbrica,
els habitatges dels treballadors,
l'església,
l'escola
i gairebé el cementiri.
És quasi com una comunitat
quàquera, eh?
Bé,
és que això,
les colònies tèxtils
a Catalunya,
sobretot a la conca
del Llobregat,
és una còpia
de les colònies industrials
que hi havia a Anglaterra,
que les van transportar aquí.
No és altra cosa.
Llavors,
la vida quotidiana
dintre d'això,
amb tots els seus problemes,
amb totes les seves friccions,
amb totes les seves amistats,
tot aquest món
l'explica,
i molt ben explicat,
d'una manera trepidant,
que allò
tan tòpic
que t'enganxa,
i és cert,
perquè vols saber
a què li passen
tot aquells...
És una novel·la
molt coral, eh?
Hi ha molt de personatge
aquí al mig, eh?
Des d'aquelles
per gaudir-ne, eh?
Sí,
al principi,
t'has de fer
amb els personatges,
els has de fer teus,
i quan els tens fet temps
i jo,
són les primeres
deu pàgines,
quan els has fet teus,
llavors la cosa ja roda,
i al final
vols saber
com acaba.
Doncs és un llibre
per a tots els públics, eh?
Abans ho he dit,
és altament recomanable,
de la mateixa manera
que en el seu moment
quan van sortir
les veus del Pamano
de Jaume Cabré,
que el van qualificar
d'altament recomanable,
aquest és d'altament recomanable.
Doncs un altre llibre
altament recomanable.
Has portat també
un parell d'autors locals
amb la prevenció
que dèiem abans
d'andar a ser...
O tres.
O tres,
de fet són tres.
I la Sílvia Alcántara
hi té una certa relació
amb Tarragona, eh?
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Mira,
he portat un llibre
de...
dos llibres de novetat
i un altre que ja fa
alguns mesos
que està en el mercat.
L'últim llibre del Pep Blai,
aquest sí que és un tarragoní,
Pretoria,
és una novel·la
que està basada
en tot això
de la corrupció urbanística.
Ai, senyor.
Bé,
el Pep Blai
fa la seva interpretació
i a veure què ens surt.
És novetat,
novetat,
novetat,
tanta novetat
que el volíem presentar
per Sant Jordi
però el presentem...
Sant Jordi no s'acaba al món,
el dia 29
el presentem a la llibreria.
Doncs és d'agrair, eh?
És d'agrair presentar-ho
perquè, clar,
ara hi ha massa presentacions
i és una llàstima
perquè els llibres...
Clar,
i els llibres podrien passar
desapercebuts.
I moltes vegades
es presenten els llibres
aquells
que especialment
es fan per Sant Jordi
perquè es volen vendre
per Sant Jordi
però que es podrien...
es podrien...
sortir al mercat,
doncs,
dintre de quatre mesos
i els hi passaria
exactament el mateix.
Exactament el mateix.
I si enteixes
fer un exemple
un exemple
però un exemple
el llibre que ells va presentar
del mercat
aquell llibre
li era igual...
eres més llibre de Nadal
que no pas de Sant Jordi.
És un llibre de regal
amb unes fotografies magnífiques
de Pep Escoda.
Per Nadal.
Aquest llibre és un llibre de Nadal?
Llibre de regal
objecte, bonic per veure, no?
Sí, sí.
No tant la novel·la...
No és un llibre de Sant Jordi.
Un llibre de Sant Jordi
és una novel·la.
Per Sant Jordi
és el que t'anava a dir.
Per Sant Jordi
novel·la,
alguna antologia poètica,
però narrativa sobretot.
Algun assaig
però la narrativa, clar.
Sí, sí, és el que...
I de narrativa
el Janet Nú
del Joan Giner.
Del Joan Giner
l'últim premi
Pini Soler de novel·la.
Per la gent que l'han acabat
diuen que està força bé
per ser un autor
pràcticament...
És la seva primera novel·la.
Ja havia fet molta poesia
però no era...
No sempre hi ha una primera novel·la.
La novel·la de la Sibbe Alcàndra
és la seva primera novel·la.
I ja veus
400.000 exemplars
que porten...
Al cap de l'Alice Fon
era la seva primera novel·la
per adults.
Va triomfar
l'ombra del vent
el joc de l'Àngel
no tant.
Ara està...
Està desaparegut?
Desaparegut.
Bueno, aquest home no viu aquí.
No viu a Nova York, no?
Viu a les Estats Units
i llavors va...
Suposo que va a la seva bola, no?
Però diuen que és la seva primera novel·la
i ha triomfat.
Bé, doncs mira,
fantàstic, no?
Sembla una primera vegada.
No vol dir que la primera vegada
t'hagi de sortir de la novel·la.
A vegades hi ha uns que fan una novel·la
i es queden allà
i ha sigut un gran èxit, no?
Pilars de la Terra, eh?
És veritat?
Fixa't, eh?
I que es continua venent
i segur que se'n venen per Sant Jordi,
les Pilars de la Terra.
I en canvi, la continuació
que va treure fa pocs mesos
doncs ha passat d'aquella manera, no?
I a vegades això...
Hi ha moltes variables, eh?
Moltes, moltes.
Moltes variables.
Com les matemàtiques que no són...
No és una ciència exacta.
No és exacta,
doncs amb això passa el mateix.
I després la Posada de les Almes
de la Luisa González
que és una tarragonina d'adopció,
porta molts anys aquí,
però que és una autora
que en el seu...
a l'anterior llibre d'aquest
que es deia...
El buscador de Guacas
va sorprendre
perquè era una autora
totalment desconeguda,
allò que dèiem.
No era la seva primera cosa
que editava,
però sí que mai se li havia fet cas
i amb aquell llibre
va tindre un èxit editorial
importantíssim, no?
Tant que l'editorial Edassa
doncs li va proposar
que anés fent alguna altra cosa més,
a veure què tenia,
perquè és una escriptora d'aquestes...
És tant escriptora com lectora
i que han fet
la posada de les almes
i que s'està movent
i que...
I és un llibre que, evidentment,
no tan sols es ve de Tarragona,
que dèiem de les autors locals,
publicat per un editorial
d'abast estatal
i que l'està venent aquí,
a Càdic i a la Corolla.
Està venent a tot arreu,
però el dia de Sant Jordi
estarà a la parada de la Capona,
signant exemplars, no?
Tindreu diferents...
Tenia allò per aquí?
I que el van presentar
fa uns mesos
a la llibreria, aquest llibre.
A més, explica una història real,
aquest llibre.
Ah, sí?
Sí, explica la història d'un poble
que es va negar
per la construcció d'una...
De fet, ara aquí estic pensant,
els quatre llibres aquests
estan basats en història real.
La posada de les almes
explica la història d'un poble
que va quedar negat
per la construcció d'una presa.
El Ginet Nú
explica la història
d'un brigadista
de la Batalla de l'Ebre.
Pretòria no cal parlar-ne,
tota aquesta història
de la corregulació urbanística.
I l'Oledo Colònia
ho hem explicat,
la vida novel·lada
de la vida dintre d'una colònia tèxtil.
Doncs aquests eren alguns dels llibres
que veureu a les parades
i a les llibreries
aquest Sant Jordi.
Calla, que anirà a la llibreria
que estaré més tranquil·la.
No, no, perquè les llibreries
també afortunadament
s'omplen aquell dia.
I jo no tinc cap ganes
de preguntar-te allò de...
és el dia de més impacte econòmic
perquè és evident
i el que és desitjable
és que es venguin molts llibres
perquè això significarà...
Tot l'any.
Tot l'any.
Que llegim molts llibres.
Tot l'any.
El món no s'acaba en Sant Jordi.
Pitu Rovira, moltíssimes gràcies.
Ens retrobarem el divendres
a la Rambla,
tots plegats allà.
Sí, i a les llibreries.
Que tinguis un bon Sant Jordi.
Adéu-siau.
Adéu-siau.