Estem a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
parlant durant els propers minuts de temes relacionats
amb el món de la cultura, la nostra ciutat i les nostres comarques.
Ahir dilluns, el ple de l'Ajuntament de Tarragona
donava llum verda a la sessió al govern de la Generalitat
de l'espai de la Tabacalera, on s'ubicarà el que s'anomena,
el que es coneix com a centre de classificació i catalogació
de restes arqueològiques de Catalunya.
Aquesta notícia, precisament, ens serveix avui
de punt de partida del repàs a diferents temes, com dèiem,
de l'àmbit de la cultura, que volem fer al matí de Tarragona Ràdio
amb el director dels serveis territorials del Departament de Cultura
de la Generalitat a Tarragona, Adam Anyer.
Adam Anyer, molt bon dia.
Bon dia.
Ahir es donava llum verda al ple de l'Ajuntament a la sessió d'aquest espai.
En què consisteix?
Què és això que anomeneu o que anomenem centre de classificació
i catalogació de restes arqueològiques?
Sí, bé, bon dia a tothom. Gràcies per fer-me aquesta pregunta.
És que som ric perquè de vegades
segons els àmbits acabes parlant com en clau
i la ciutadania no ho acaba entenent.
Per tant, trobo molt pertinent la pregunta del Centre de Classificació
i Catalogació de Materials Arqueològics de Catalunya
i jo li dic SSMH perquè si no és un embolic.
La veritat és que és una molt bona notícia que puguem començar ja a estar pressupostat.
Per tant, immediatament es començaran les obres.
en el món de la cultura hi ha centres de difusió
i hi ha centres de coneixement i recerca, per entendre'ns.
Aleshores, dins d'aquests dos grans àmbits,
a la ciutat de Tarragona hi ha un munt de centres de difusió,
hi ha un munt de centres d'interpretació, per entendre'ns,
però hi ha alguns centres de recerca, com l'ICAC també.
Aquest serà un nou centre de recerca i de generació de coneixement.
Això vol dir un espai, un arxiu de material arqueològic, per entendre'ns.
Aquest espai és un espai que congregarà especialistes de tot arreu,
diguéssim, per aprofundir, per fer monografies,
per aprofundir, per fer recerca a l'entorn dels materials arqueològics.
Fixa't bé, algunes de les peces molt interessants per generació de coneixement
de vegades no estan als museus, justament.
Jo crec que és una oportunitat per la ciutat i per la demarcació,
molt important, perquè algunes de les peces, això que deia,
les peces més espectaculars solen estar en els museus,
els museus són àmbits que tenen un espai delimitat,
però en els arxius, si ho fem al símil llibresc, diguéssim,
en els arxius hi ha aquells originals que un necessita per fer avançar el coneixement.
Bé, doncs, en aquest centre hi haurà l'arxiu,
hi haurà l'emmagatzematge, per entendre'ns, de materials arqueològics,
hi haurà una sala per als estudiosos,
i després, pròpiament dit, el lloc d'emmagatzemans de tota Catalunya.
Per tant, aquest serà un centre, un dels nous centres de generació de coneixement
i de recerca a l'entorn del món arqueològic,
que jo crec que situarà a Tarragona també,
en un lloc central que ja hi és, diguéssim,
però ajudarà a farcir més aquesta centralitat.
El centre va a una part de l'edifici noble, ja de la Tabacalera.
Correcte.
D'alguna manera, ho dic perquè, com que fins ara s'ha parlat sobretot
de l'ocupació de les naus que hi ha al darrere de l'edifici noble,
les naus que aniran, que toquen a l'Avinguda Vidal i Barraquer,
aquí estem parlant ja de l'edifici noble, de l'edifici gran.
Efectivament. Aquesta U, que és l'edifici noble,
en una part de la U, per entendre'ns, vertical de la U, hi anirà.
És fantàstic perquè s'aprofita el moll de càrrega i descàrrega
de l'antiga Tabacalera, justament perquè aquí hi anirà material
que s'ha de carregar i descarregar, no?
I, per tant, és en aquesta ala, que és l'ala que toca més a mar,
per entendre'ns, que anirà al centre, que, a més a més,
és ideal justament per avestir i desavestir el museu
que tindrà al costat.
És a dir, que de seguida vam pensar...
És a dir, el departament volia situar un centre important
d'emmagatzematge, però ens va venir servit que anés allà, no?
Quan es calcula que duraran les obres?
Això estem parlant d'un projecte de mesos, d'anys?
No, és un projecte de mesos, no és d'anys.
És a dir, nosaltres...
Esclar, hi ha un munt d'imponerables, eh?
Perquè la maquinària, de vegades, és complicada, no?
Però abans que s'acabi l'any, s'hauria de veure fet.
No hi ha un treball molt complex,
el que passa que les obertures estan molt malament,
que és el que pateix un edifici que està en desús.
El terra ha de ser molt fi,
perquè hi han de passar carretilles, etcètera,
s'han de muntar les lleixes,
s'han d'arreglar els espais perquè els estudiosos hi puguin anar,
perquè la persona que controla les entrades i sortides, etcètera, etcètera.
No és una gran complexitat,
és una feina de mesos segur,
ara no em facis dir el detall, no?
Però això ho hem de veure fet...
Et dic finals d'any per cobrir-me les espatlles,
però fins i tot abans, eh?
En qualsevol cas, aquesta sí que serà ja la primera intervenció
que es farà a l'edifici noble de la Tabacalera
durant els propers mesos.
Recordem que allà hi ha d'anar, en el futur,
a mig i llarg termini,
al Museu Nacional Arqueològic de Tarraona.
D'aquest projecte se n'ha parlat moltíssim.
A dia d'avui, a d'amanyer, com està?
En fi, tota la burocràcia,
totes les negociacions,
perquè aquí intervé el govern de la Generalitat,
el govern de l'Estat,
també intervé l'Ajuntament.
Com està tot aquest procés?
Mira, doncs, molt positiu.
El que passa que no puc...
Permetem que no desvelli algunes claus
que se sabran aviat, no?
És a dir, que el Consell Local de Patrimoni
que vam constituir el 2008,
em sembla, aquí a la ciutat,
d'enguany,
que ara ja tocaria,
perquè normalment fem a la primavera,
l'hem endarrerit una miqueta
perquè estem en negociacions amb Madrid, val?
Aquí hi ha una cosa clau,
que és dir, escolta'm,
que l'Estat és titular d'algunes coses
o ens les traspassa o s'hi compromet.
Només hi ha dues maneres.
Sembla que el traspàs,
perquè al Departament de Cultura
també hem vist ja uns quants ministres i ministresses,
diguéssim, de Madrid,
amb la ministra Calvo gairebé estava fet,
amb el ministre Molina no estava fet ni parlar-ne, etcètera, etcètera.
Bé, finalment, jo com tu que posem el juny,
si es pot fer el Consell Local,
hi haurà novetats interessants per a la ciutat i per al patrimoni.
És a dir, que l'espai genera-nos una oportunitat
que només cal que el vegis per adonar-te'n.
I totes les ministres han estat conscients d'això,
són conscients d'això.
Com que no hi hauria traspàs del museu a la Generalitat,
se suposa que el compromís aniria
perquè l'Estat hi posi diners.
Una quantitat important de diners.
Aquesta és la cosa.
Realment, jo crec que és una oportunitat,
diguéssim, els diners ha de posar cadascú els que els toquin,
diguéssim, però al marge d'això,
és una oportunitat tan important que tothom vol aprofitar,
diguéssim, fins aquí és això, no?
Aleshores, doncs, hi ha hagut moviments
sense que hagin estat públics durant aquests mesos,
hem treballat intensament
i permeten que deixem una mica l'impàs
de poder fer el Consell Local, diguéssim,
d'una manera formal perquè hi hagi novetats.
En aquesta ciutat, és veritat,
fa la sensació que tot es ralenteix molt.
en aquest cas, doncs, jo també la tinc,
diguéssim, perquè aquests anys ho he viscut de primera mà,
però el tema del Museu Arqueològic
i del tema de la Tabacalera com a Ciutat de la Cultura,
almenys pel que fa al Centre de Materials Arqueològics,
ara ja no s'aturarà
i un pic que hagin fet al Consell Local de Patrimoni,
doncs, que ja et dic que va de poques setmanes,
tampoc no s'aturarà.
Tinc la sensació que ara no es pot aturar.
El complès de la Tabacalera,
que Adamanyer ha qualificat d'això,
de Ciutat de la Cultura,
recordem que hi van molts altres equipaments,
on a més el Departament de Cultura
hi té un peç específic.
Per exemple, recordem que en una de les naus del tercera
hi anirà també el que es coneix com a Centre d'Art Contemporani,
que a dues d'aquelles naus hi anirà la Biblioteca Pública,
que també es gestiona el Govern de la Generalitat.
També les aules del Centre de Normalització Lingüística,
és a dir, hi ha tota una sèrie d'equipaments.
El Centre d'Art Contemporani o la Biblioteca,
més o menys el Departament sap quin ordre
o quin calendari li podem posar a tots aquests tragètes?
Mira,
el Centre d'Art Contemporani
tindrà direcció
abans de l'estiu,
segur, perquè segons m'informa
el licitador, diguéssim,
que és l'Ajuntament,
perquè és un equipament local,
diguéssim, amb una pota nacional,
però vull dir, és un equipament local,
trauran a concurs la direcció ja.
Aleshores hi haurà el mes de presentar-se, etcètera, etcètera.
Jo calculo que abans de l'estiu hi podrà haver direcció.
Totes dues administracions,
tant la Generalitat com l'Ajuntament,
que firmarem un conveni per això,
hem pressupostat bastants diners per això,
150.000 euros cadascun.
És a dir,
ho dic perquè de vegades els artistes dius
aquesta cantarella ja la sé,
sempre estem a punt,
sempre estem a punt, no?
Però aleshores jo els dic,
escolteu,
si en una partida pressupostària hi ha uns diners,
algú se'ls haurà de gastar abans que s'acabi l'any,
perquè si no s'hauran de tornar.
Per tant,
si tot va com ha d'anar i hi ha la direcció a punt,
aquesta direcció haurà presentat un pla
d'acció per a 2010,
i aquest pla d'acció el podrà desenvolupar
perquè tindrà diners.
La part de Totxo,
doncs no la sé tant, diguéssim,
perquè correspon a l'Ajuntament, etcètera,
però jo crec que fins i tot la part de Totxo,
no sé quina...
Al marge de la temporalitat que tingui la part de Totxo,
el fet que hi hagi comandament d'aquest equipament,
hi hagi full de ruta d'aquest comandament,
el full de ruta per presentar-se serà per als propers anys,
diguéssim, no?
Però full de ruta immediat també,
i el fet que alguns hem ofert els espais
de què disposa ara la ciutat
perquè aquest comandament o aquesta direcció del centre
pugui ja actuar al marge que tingui l'espai acabat o no,
jo crec que això s'ha de notar moltíssim, no?
Perquè el centre d'art contemporani podria actuar
de manera provisional, de manera transitoria,
en un dels tinglados que s'havia dit del port de Tarragona?
Nosaltres...
És a dir, aquest era un oferiment.
Nosaltres des dels serveis territorials
també vam oferir els serveis territorials.
És a dir, jo penso que és més conjurar-nos
perquè comenci a caminar aquest equipament.
A Girona ha passat, és a dir,
a Girona ha caminat un any abans de tenir el totxo.
I després ja vindrà l'espai.
Exacte.
Ja condicionarem l'espai.
Exacte.
Treballem amb l'espai que tenim,
que de vegades també és urbà
i de vegades és tancat, etcètera, etcètera.
Aquesta és la idea.
I jo crec que tots els organismes i el sector
estan treballant amb aquesta idea.
Em preguntaves també per la biblioteca,
també de titularitat estatal.
Sí, és com el museu, titularitat estatal
com el Museu Nacional Arqueològic,
però gestionada per la Generalitat.
Sí, en aquesta ciutat tenim el trist privilegi
de ser, em penso,
la que tenim més equipaments
encara amb titularitat estatal de Catalunya.
Però, en fi, les coses són com sonir
s'ha de treballar amb el que tenim, no?
La biblioteca,
l'estat,
el traslladar de la biblioteca,
l'estat també el veu com una oportunitat.
És a dir, que durant aquests anys
és veritat que no ha fet els deures
i això és així perquè
la biblioteca s'ha fet petita
d'una manera...
És a dir, la part de Madrid,
la part de responsabilitat de Madrid
d'adequar la instal·lació que és seva, etcètera,
doncs s'ha desatès
i nosaltres el que hem demanat com a departament
és que regressin aquesta part
i que els donem una oportunitat
de fer-ho d'una manera molt satisfactòria, no?
Que és en un espai com el que tenim.
Per tant, el feeling és bo en aquest sentit.
Això s'ha d'escriure i tal,
però el feeling és bo.
En aquest context, ara fa pocs dies,
hem conegut que Tarragona serà
la capital cultural catalana el 2012
i recordem que Tarragona està
en plena cursa
per ser candidata a capital cultural europea el 2016.
Dels dos esdeveniments,
de fer un fet i una candidatura,
com veu la trajectòria
al Departament de Cultura de la Generalitat?
Home, d'una banda,
jo el que veiem és que
és un sotrac, diguéssim.
És veritat, i tenen raó els que diuen,
que la cultura durant moltes èpoques
no ha sigut una prioritat.
Les coses són així.
Ens estem adonant,
entre tots estem ajudant
a que tothom s'adoni
que la cultura,
tant com a motor econòmic,
com a motor de creixement
i de generació de coneixement,
de circulació d'informació
i com a identificativa, diguéssim,
com a eina identificativa
en un món de la globalització,
és de primer ordre,
és un factor de primer ordre.
De fet, és el factor.
Jo explico l'anècdota de Joan Miró
que ell portava una garrafa a la butxaca
quan estava a París
i sempre deia
si no hagués recordat Montroig,
una garrafa de Montroig,
si no estigués lligat a Montroig,
si no hagués trobat Montroig,
jo seria un surrealista més.
No hauria passat a la història,
seria un surrealista més.
Però ara no.
Tinc aquesta personalitat.
Aleshores,
estem fent un estudi, per exemple,
sobre l'impacte econòmic
dels voluntaris
a l'entorn de la cultura.
És bestial.
És a dir,
si ho haguéssim de costejar,
seria increïble, no?
I ara ja no recordo la pregunta.
El 2016 i el 2012.
O primer el 2012,
que ja s'han fet
i el que pot suposar tenir el 2016.
Per tant,
jo crec que en aquest marc
que entre tots hem ajudat,
en aquest estat de visió
de les coses
que entre tots hem ajudat a construir,
aquestes són dues oportunitats.
L'oportunitat del 2016,
molt clara,
perquè ja és una de les candidatures
que genera més...
De fet,
la candidatura que genera més consens.
No hi ha cap institució.
És a dir,
ara hi ha fins i tot el govern.
A pateixió del Consell de Tracerres,
el govern va donar suport explícit,
va aprovar en Consell de Govern
suport explícit.
El Parlament ja venia d'abans,
que havia estat un Sant Jordi
que li havia donat,
li havia donat com a capital
representant de Catalunya.
I per tant,
jo crec que Tarragona
i el Camp de Tarragona
s'han de responsabilitzar,
fixa't bé que et dic,
no només que és una oportunitat seva,
sinó que és una oportunitat
representant Catalunya.
Per tant,
és l'oportunitat
per posar-se al dia,
per construir full de ruta,
per convenir
les coses que han de passar
en els propers anys.
I aquesta parada del 2012
ens va molt bé,
perquè ara l'11 a l'estiu
s'ha de presentar el dossier.
Tardor,
l'Estat acaba dient
quines candidatures van a Europa,
l'Estat i a Europa també,
perquè en aquesta primera fase
ja hi ha Europa.
Per tant,
el 2012
pot ser un assaig,
diguéssim,
posar-se les piles
de cara al 2016
i anar treballant
perquè queden anys.
I el 2016
la candidatura terronina,
creu que li ha faltat
alguna cosa fins ara?
Diners,
infraestructura,
participació
o sentiment generalitzat
dels ciutadans?
O no?
O creu que porta
un bon camí,
de moment?
A veure,
hi ha una fase,
aquí hi ha algunes candidatures
que n'han enlluernat,
n'han enlluernat
molt aviat.
I altres han fet feina interna,
que seria més el cas de Tarragona.
I els altres han fet feina interna
i de,
si m'ho permeteu,
ara que estem en família,
de convenciment també,
eh?
Perquè
un dels problemes que,
un dels problemes que,
és a dir,
de vegades parles amb gent
que veuen coses utòpiques,
no?
I diuen,
això no serà mai,
no serà,
si,
si,
com deia el Nouam Chomsky,
diguéssim,
no?
No hi ha esperança,
si creus que no hi ha esperança,
és que no n'hi haurà d'esperança,
eh?
Per tant,
jo crec que la ciutat,
en aquest temps,
s'ha d'anar creient,
tothom s'ha d'anar creient,
que és possible,
jo crec que és possible,
de vegades hi ha un munt d'imponderables,
però fixa't bé que et dic,
que passi el que passi
en la decisió final
de la comunitat europea,
el trajecte paga la pena,
diguéssim,
no?
És el que deia Cavafis,
que jo vaig,
també citar-ho,
el dia de la inauguració
de la mostra que hi ha a la Rambla
que convido la gent a anar a veure,
no?
Escolta'm,
el trajecte paga la pena
perquè posarem la ciutat del dia
en un camp en què ha de ser forta,
segur,
segur,
no pot no ser-ho,
diguéssim.
Recte final de l'entrevista,
tres coses molt concretes.
Una,
teatre romà,
intervencions,
després de molts anys
s'estan veient coses,
els ciutadans de Terraona
veuen que allà s'hi està fent
alguna cosa
i fins i tot fa poques setmanes
va haver-hi la visita
del conseller Tracerras.
Què s'està fent
i què s'ha de fer
si és que encara hi ha
alguna intervenció més a fer
durant les properes setmanes i mesos?
Sí,
el teatre romà,
la veritat és que
anava a dir,
no sé quina paraula qualificar,
però...
És igual,
tant se val.
És igual,
però gairebé
tenies ganes
de dir-li al visitant
que no existia,
perquè realment
havia estat un equipament
amb molt mala sort,
amb molt mala sort
per tema jurídic,
amb molt mala sort
per moltes coses,
eh?
No,
tampoc...
És per excusar-me,
no?
El fet és que
el que hem fet ara
és situar-lo en el mapa,
és a dir,
obrir-lo,
posar-hi finestres,
posar-hi portes,
posar-hi un mirador,
fer-hi anar a escoles,
netejar-lo,
hi haurà permanentment
una neteja,
és a dir,
un ajardinament,
per entendre'ns,
etcètera.
Hi ha un full de ruta,
que existia,
però que no s'havia executat,
que s'ha de posar al dia,
i aquest full de ruta
té a veure
amb treure
alguns,
algunes,
és a dir,
fer visibles
algunes parts
que ara no són visibles,
és un monument
que,
d'aquells que,
que et posa la pell de gallina
perquè,
perquè era possible
haver-lo conservat,
no hi ha d'ara
d'uns anys,
però estava dret
abans de la intervenció
de la fàbrica,
és a dir,
que estava dret,
hi havia grades,
no?
Bé,
el fet és que ara
ja està com està,
jo crec que en aquesta primera fase
el que fem és posar-lo en el mapa
i obrir-lo a la ciutat,
que la gent el vagi a veure,
sisplau,
que els col·legs hi vagin.
Però ja es pot anar?
O si podrà anar en poques setmanes?
No, 18 de maig,
sí,
la data que s'ha marcat
és la data del Dia Internacional
dels museus
que estarà acabat.
Ara queda l'obra gran,
diguéssim,
està acabada,
queda el mobiliari,
per entendre'ns,
entre cometes,
el plafó explicatiu,
no sé què,
etcètera,
etcètera,
però vaja,
la gent que s'hi passegi
des del carrer Caputxins
i baixi i tal,
doncs veurà que substancialment
la intervenció és humil,
humil,
200.000 euros,
diguéssim,
és humil,
però el fet és que ara existeix
un monument
i fins ara no hi era.
Primer tema concret,
doncs,
era el teatre romà,
un tema de patrimoni.
Segon tema concret,
fotografia.
Durant les dues primaveres últimes
hi ha hagut el Festival
Internacional de Fotografia
a Scant.
Es tornarà a celebrar
a Tarragona aquest any?
Sí, sí,
no tan sols es celebrarà a Tarragona,
sinó que jo crec que aquest any
hi haurà un canvi important
que és que,
és a dir,
no és normal el que va passar
que el govern situa un festival
d'un volum de 400.000 euros,
que és moltíssim,
en una ciutat,
i fa una intervenció molt gran
en una ciutat,
tenint la ciutat al costat,
però d'una manera molt més humil.
Per tant,
el que hem anat fent aquests anys
és anar demanant a la ciutat
que agafi les regnes d'aquest festival,
que conservi la pota internacional,
perquè ens interessa molt,
de manera global,
però que la pota local
hi ha de ser molt important.
En l'edició de 2010,
i per això està,
no,
no,
s'ha endarrerit una mica
de les dates habituals,
en l'edició de 2010,
aquest tomb s'haurà fet.
I per tant,
sense que ningú no marxi
de l'escan,
per entendre'ns,
i sense que la seva vocació internacional
no sigui molt potent,
perquè és un esdeveniment
que la ciutat,
que la ciutat de Portes Endins
ha viscut
amb una certa expectativa,
és veritat,
ahir també alguns agents
culturals moderns,
ostres,
és que no ho hem viscut,
això que ens expliques,
però us asseguro
que internacionalment
sí que s'ha viscut,
perquè l'exposició principal
que es diu Talent Latent
són antenes de tota Europa
que van seleccionant
les dues o tres persones
d'Europa més interessants
i s'acaba configurant,
no?
Per tant,
hi ha milers de persones
que saben
que els havien seleccionat
per tenir la possibilitat
d'anar a exposar a Tarragona
en el festival Escan,
que és únic
en la seva espècie
a Catalunya, diguéssim,
jo crec que aquest any
si entre tots
ho sabem fer bé
i sobretot
la part local també,
es notarà aquest canvi
i per tant
la gent
se'l trobarà més
se'l trobarà més a prop
sense oblidar el simpòsiu,
sense oblidar la generació
de coneixement,
la recerca, etcètera
i la part expositiva
que la nova direcció
doncs acabarà reordenant,
però nosaltres vam demanar
a la ciutat
una implicació més gran,
ella s'hi sent a gust
justament,
és a dir,
vam demanar,
vam convenir
que fora així
i ens sentim
i per tant
el canvi jo crec
que serà molt positiu.
I la tercera
i última qüestió
molt concreta,
en fi,
fa relació aquesta setmana,
divendres serà Sant Jordi,
avui precisament
el Departament de Cultura
aquí a Tarragona
fa la presentació
d'algunes activitats,
hi haurà alguna novetat
sense voler desvetllar
el contingut
de la roda de premsa
que hi haurà
d'aquí una estona?
Sí, mira,
si em permets,
dues coses,
estem molt...
bueno,
és que m'heu enganxat
un dia molt positiu,
diguéssim,
que normalment
intento ser-ho,
hi ha dues novetats,
una que no és estrictament
de Sant Jordi
però que també us la comento
perquè em fa molta il·lusió
perquè està tenint
una acollida molt important.
I està relacionada
amb la literatura.
I està relacionada
amb la literatura
que es diu
Amb gust de lletra,
que és un projecte
que s'allargarà
fins al maig,
que va començar
a mig abril,
que és portar
en els col·legis
tres escriptores,
la Fina Anglès,
la Montserrat Parra
i la Noemi Bagès,
compte a comptes també,
que fan un compte expressament
per l'hora de baranar
en els col·legis
de la demarcació.
I aleshores,
el dia concret de Sant Jordi,
això ho deia
perquè
ja hem tingut
un resultat
molt interessant
i se'n marca
dins del pla de foment
de la lectura,
diguéssim,
però és una activitat pròpia
des dels serveis territorials
de cultura
amb la complicitat
d'educació.
I pel que fa a aquest Sant Jordi,
fixeu-vos,
nosaltres vam començar
l'activitat de Sant Jordi
per nosaltres
és emblemàtica
i volem ser-hi
i per tant
cada any
estem intentant
fer alguna cosa
que sigui original
i que pensem
que acosti
la literatura
en un dia
tan important
com el dia de Sant Jordi.
Vam passar
del 2007
que vam
omplir
la ciutat d'enganxines
en els autobusos
i en els botigues
i tal
d'autors
del Camp de Tarragona,
després vam fer
un homenatge
a Montserrat a Balló
el següent any
que després
del nostre homenatge
van acabar donant-li
un munt de premis
és a dir
que
vam estar molt satisfets
i ella va estar molt contenta
i va passar molta gent
a recitar-la
després vam fer
diguem que llegeixes
és a dir
vam demanar
a famosos
de proximitat
el següent any
en un empostissat
a la Rambla
també
que ens diguessin
els llibres principals
de la seva vida
i va estar molt bé
perquè hi va haver
gent de l'esport
etcètera
i en guany
fem una cosa
que fa molts anys
que ens ronda pel cap
i finalment
podem materialitzar
que és una cosa
que l'hem titulada
l'hem titulada
La veu amb frisa
que és un trosset
d'un vers
de Montserrat a Balló
també
La veu amb frisa
que és portar la poesia
als qui no poden sortir
per Sant Jordi
a rebre-la
o a comprar llibres
etcètera
i aleshores
en aquest cas
farem llars
llars d'avis
i tenim uns quants
grups
de recitadors
que aniran per als llars
però en fi
ho comentarem
a la raó de prisa
Ja ho explicarem
després
als diferents espais informatius
i al mateix dia
de Sant Jordi
us ho farem arribar
Així acabem aquest repàs
alguns dels temes
n'hi ha moltíssims més
però hem apuntat
alguns que afecten directament
a la ciutat de Tarragona
en matèria cultural
i que són competència
més del govern
Aquest matí
ens ha acompanyat
durant una estona
el director
dels serveis territorials
de cultura a Tarragona
Adam Manya
Adam, moltes gràcies
que vagi molt bé
i fins la propera
Molt bé, gràcies a vosaltres
Adéu-sia, bon dia