Tres minuts, un quart de dues, ja els tenim entre nosaltres.
Vicenç Canyón, en Rosa Gairal,
en director o actriu respectivament de 45 RPM.
Molt bon dia, benvinguts.
Bon dia, bon dia.
Juguen a casa.
Abans que parlàvem de futbol, la veritat és que juguen a casa.
Al teatre, a Metropol, amb una obra que ja van estrenant al seu dia,
en el mateix escenari,
Un misteri, o la morta és darrere de les cortines.
Servidora té un problema
quan parla amb la gent de 45 RPM.
Que diuen, mira, segur que som família,
o li passen alguna cosa,
li passen un sobret a final de mes.
Us asseguro que no, és autèntica passió
per la bona feina,
pel teatre ben fet i per les ganes
i passió, sobretot, que hi posen
en tot allò que toquen.
És com el rei Mides, però al revés.
Agafen un text, una idea
i, escolta, ho converteixen en un parell d'hores
en d'or pur d'entreteniment.
Aquesta obra, per mi, té un problema
que jo l'he vista.
Per tant, si veieu que en passo tres pobles
o només una vila, em talleu.
Tallarem, tallarem.
Sí, no, no.
És fantàstic fer l'entrevista
si no has vist l'obra.
Perquè tu preguntes
i et poden contestar o no.
Com que l'he vist, potser...
I no vull...
No diguis qui és l'assassí.
Clar, home, perquè a més estem parlant
d'una obra de misteri.
D'entrada, no diré ni tan sols
si existeix un assassí
i si existeix un mort.
O un majordom.
O una morta.
O una morta.
En fi, a veure, aquesta obra ja fa una miqueta, no?
Que la vau estrenar.
No, la vam estrenar el dia 7 de juny
del passat any.
El que passa és que
hem tingut la sort de tenir més bolos
amb La vida és un cabaret,
hem anat a concursos,
hem guanyat més premis
i no hem tingut l'oportunitat
de fer-la fins dissabte que ve.
Heu guanyat premis
com a col·lectiu teatral.
Alguna individualitat també ha guanyat algun premi?
Jo, com a dir, millor director,
ella com millor actriu,
Rosa Guirard, sí,
vull dir que Déu-n'hi-do, sí, sí.
A cada concurso que m'ha anat
hem posat un premi.
Hem arreplegat alguna cosa.
És que receu i ompliu el teatre
si sempre queda allò de no queden entrades.
Per cert, em penso que volies regalar alguna avui.
Bueno, sí, un parell.
Regalem dues entrades.
Truqueu quan vulgueu.
977-2447-67
si volíeu anar al teatre.
La primera persona que ens truqui,
el Vicenç farà una pregunta
jo no us puc dir quina
perquè jo no en soc responsable
i si l'encerteu guanyeu
aquestes dues entrades
per anar aquest dissabte a les 8
al Teatre Metropol.
Truqueu quan vulgueu, insisteixo, eh?
977-2447-67
i nosaltres anem fent feina.
Em penso que algú ja ha volgut trucar
però em penso que tenim
alguna cosa a l'altre costat
del fil telefònic.
Doncs mira, sí,
si us poseu els auriculars,
sou a Tarragona Ràdio
que voleu trucant de seguida
perquè tenim dos o tres oients
i trucant.
No tens auriculars, Vicenç?
Ah, sí, sí, sí,
que els tenia amagadets.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Natàlia Segura.
Doncs Natàlia,
et deixo a les mans del director
i l'actriu de 45 RPM
que et faran alguna pregunta.
A veure si hi ha sort
i l'encertes.
Ostres, ostres.
D'acord.
Ets molt joveneta, no?
Sí.
Bueno, a veure,
l'obra té dos títols.
Un és una de misteri
o...
La morta està darrere
de les cortines.
Correcte.
Per favor, molt bé,
molt bé.
és molt bé.
No, jo deia avui aquesta pregunta.
Ai, ai, ai, ai, ai.
Escolta, Natàlia, magnífica.
Jo també visc que era molt joveneta.
Que bé.
I aniràs tu?
Sí, sí, sí.
T'asseguro amb un amic.
Amb un amic.
Us ho passareu d'allò més bé.
Prepara't a riure, eh?
No sé si tens el riure fàcil o no,
però t'asseguro que...
Doncs ja, bé,
et faran fora del teatre,
ja t'ho dic ara.
Si ens has vist mai.
Perdona?
Si ens has vist mai.
No, no, no,
és el primer cop.
Ai, que bé.
Que bé, doncs estarà.
Millor, millor.
Escolta, la Natàlia
on ha d'anar a buscar les entrades?
A la mateixa.
A la mateixa taquilla.
Digue'm el seu cognom.
La Natàlia Segura.
Ja està.
Aleshores has d'anar a la taquilla
una miqueta abans que comenci l'obra,
dones el teu nom
i et donaran les dues entrades, Natàlia.
Vale.
Doncs molt bé.
Gràcies per trucar.
A tu, guapa, per trucar.
A tu, per trucar.
Adeu-siau, bon dia.
Que ràpid, no?
Quan el Vicenç ha dit,
la segona part,
jo sí que he dit el títol,
el sumari de tant en tant,
però aviam que la gent
no escolta la ràdio
prenent apunts.
Bé, però...
Ha estat fantàstic, eh?
Molt bé.
I que ràpid he trucat.
És que jo dubtava per fer la...
Quan vaig ficar,
el primer títol que vaig ficar
és una de misteri,
però era massa fred.
Sí, sí.
Vaig pensar, no,
anem a ficar un segon títol.
A veure,
intentaré anar amb compte, eh?
Amb les preguntes.
És que ara estic visualitzant
i m'estic recordant
d'alguns moments de l'obra
i la veritat és que
em venen ganes de riure,
què voleu que us digui.
El que sí que és cert
és que és la primera obra
de text, podríem dir,
que es fa des de 45 RPM.
Ja sabeu que tradicionalment
són obres escrites pel Vicenç.
Elles remenen molt l'olla, també,
i van fent les seves esmenes,
són com les parlamentàries.
Però vaja,
sempre són textos vostres
i en aquest cas també és un text teu,
però dius, no,
deixo de fer els cabarets,
els muntatges d'esquetxos
i vaig a fer una obra teatral allò.
Introducció,
l'únic de ser-la.
Exacte,
sencera,
una obra sencera,
això com tu has dit,
un bodevil.
Un típic bodevil
que només té la missió
de fer passar una estona
agradable al públic
i riure-s una miqueta,
però també hi ha una miqueta
de misteri,
i clar,
perquè si només es riure
no té gràcia,
però hi ha una miqueta
de misteri,
d'algún espantet que hi ha.
Té un punt interessant
perquè a més és d'aquelles obres
que això es presta molt
a l'equí.
El bodevil té això,
dintre de sortides,
equivocacions i això és.
Que el nostre s'ha costat,
pensis que és fàcil això.
Tampoc era fàcil
ballar,
cantar i interpretar
que és el que fèieu
a les altres obres,
només el Vicenç
sap el que li va acusar.
Va de víctima,
però realment s'ho passa molt bé.
Mira quina cara
que va de posar.
Jo el cel ho tinc guanyat ja.
Creu-me.
Jo crec que el primer any
que ja vas estar
amb el 45 de feina
ja tens el bon obús.
De moment tens el bon obús ja.
Sant Pere i jo.
Ja te'l vas guanyar.
Ha donat l'oportunitat
al text
que participeu
més o menys
tot l'elenc artístic
de 45 RPM,
perquè escolta,
sou una pinya.
Heu de ser-hi totes
fent una cosa o una altra,
no?,
dins del que és
el muntatge teatral.
Sí,
sempre hem sortit totes,
amb tot.
Clar,
és que les obres
són fetes a mida.
O sigui,
que ell quan fa l'obra
ja està pensant
en les actrius
i fa el paper
ja fa...
Expressament.
Quan fa el paper
ja rumia
qui farà el paper.
Clar,
però si pot dir això
o pot dir allò.
Elles van a fer teatre.
Clar.
Però també és una teràpia,
perquè quan anem allà
a assajar
hi ha una estona
d'assaig,
evidentment,
però hi ha una altra estona
de parlar,
de riure's,
de fer un recordatori
del que hem fet
durant el dia,
perquè és sobretot
això, no?
Aleshores,
clar,
quan jo faig teatre
he de fer una obra
pensant en quin
farà cada paper,
però penso que també
el que no puc fer
és que,
com als nens petits,
al mono de la classe
al nen llest
li dones més
i a l'altre,
el mestre Pellan
i llavors no,
no trobo llús.
Jo penso que hi ha
que van
i que és una cosa
per gaudir
una estona,
divertició i tal,
doncs de moment
tothom ha de tenir
el seu moment.
I que hi ha talent.
Hi ha talent.
Hi ha talent.
I és que la gent
no ho sap,
però hi ha més artistes
del que sembla,
hi ha molta gent
que és artista,
però només l'has de
burxar una miqueta
perquè surti.
Ara,
jo no,
tants anys d'amistat
i de feina en comú
no us voldrien amistar
vosaltres dos,
ni de bon tros,
però quan el Vicenç
deia que
quan feia l'obra
anava a pensar una mica
en el perfil del personatge
no sé què deu pensar de tu,
Rosa,
amb el personatge
que fas en aquesta obra.
No ho sé.
No sé en quin concepte
deu tenir.
Però què vols que ell digui,
pobre Vicenç?
Podem dir-ne què fas?
No,
no,
never de never.
No,
no ho puc dir?
No.
No ho puc dir
de què fa la Rosa
i una altra de les actrius?
No.
No,
no ho diguis.
És que és molt gran,
eh?
És molt gran,
molt gran,
molt gran.
Primer no pensis,
no ho vaig prendre massa bé.
Ah, no?
Per això t'ho dic,
a veure,
si aquest paper
el Vicenç
l'ha pensat per mi...
Però després no,
després ja ho vam arreglar.
A veure,
la Rosa que té...
T'ha encomanat alguna cosa
del teu personatge?
Ja ho soc una mica.
Sí, no?
Clar,
ja no tinc una mica.
La Rosa és personatge
que agafa...
No,
no podem dir
de què fa,
ja ho d'anar al teatre.
Ella el transforma,
ella agafa qualsevol personatge,
tipus la pulga
amb el cabaret.
Perquè el premi t'han donat
pel número de la pulga,
no?
Sí,
el premi aquest de...
Sí, sí,
la vida és un cabaret.
Com és el premi,
exactament?
Els premis tenen nombrats.
Premi,
actriu de repartiment.
Actriu de repartiment.
I era el numeret
de la pulga del cabaret.
A més,
amb l'esquet que venia
a davant o després,
vull dir que...
És això.
Res a veure,
eh?
No,
ella el proper que agafa,
el transforma,
això ho fa seu
i és, bueno,
és la vida.
Vull dir,
jo no vull
a les demés
treure el mèrit,
però vull dir,
la Rosa té això,
té un ganxo,
té una energia
que arriba.
L'ha costat una mica
més d'esforç
escriure un text
com aquest que...
Tot costa,
ja ho sabem,
tot és feina
i les coses
s'han de fer treballant,
però diferent, no?
Clar,
perquè les altres
eren un sketch,
un sketch que parla
dels homes,
aquest parla de no sé què,
però aquest és tot
una obra sencera.
I jo,
va arribar un moment
que la vaig embolicar tant
que dic,
com sortiré d'aquí?
T'anaves motivant?
Clar,
no,
t'anaves motivant tu sol?
No,
això és massa cursa
d'embolicar una miqueta més,
no,
això és massa cursa
d'embolicar una miqueta més
i, clar,
dura una hora
i deu minuts
més o menys
i, bueno,
depèn d'elles.
Clar,
sí, sí,
perquè allò de la morcilla,
escolta,
o al revés,
o es mengen
tot el colgadero
de morcilles
i en deu minuts
i, bueno,
ja està,
s'ha acabat.
Ja ho han fet alguna vegada
això d'escurçar l'obra?
No,
no,
si els encanta
trepitjar l'escenari.
Aquesta també ha costat més,
eh?
A vosaltres també.
Jo crec que ha costat més
que a les altres.
perquè no permet
tampoc posar tant
molt cinc.
Sí,
alguna ja comencen a ficar.
Quan ha agafat confiança.
Sí, sí, sí.
Però,
tot i així,
jo crec que ha costat més
els assajos
que no pas els altres.
Tot el moviment d'escena
és una obra
amb molt de ritme, no?
Sí,
escenografia,
portem escenografia,
és el primer cop
que portem una segona escenografia.
Portem decorat,
però no havíem portat
clars mai.
Tret de les escales
del cabaret.
I això us facilita
poder-la portar
pels postos?
Perquè la idea
també seria
poder-la representar...
Evidentment,
suposo que sí,
no és fàcil,
es munta fàcil,
pot entrar dins d'un cotxe
o dos,
vull dir,
una furgoneta,
vull dir,
però de moment
la gent encara
està amb el cabaret,
escolta...
I és el cabaret
el que us demanen.
La vida és un cabaret,
sí.
L'heu fet molt, eh?
Sí, sí, sí.
A la pròxima
ja farem aquesta.
Sí, sí,
ho suposo,
espero.
Ah, sí,
a Perafort.
Anem a Perafort.
Clar,
i escolta,
com que ja l'heu representat
aquí a Tarraona,
hi havia molta expectació
en els vostres seguidors
que són àmplies majories
de veure,
a veure com serà,
no teniu una miqueta
la recança
que quedessin,
prèviament,
que quedessin una mica decebuts
per no veure allò,
els numerets,
allò...
I a veure què...
I no, no,
la gent va sortir contenta,
jo recordo que tothom
estava molt content
després de veure l'obra.
Però és que ja havien,
amb el cabaret,
ja havien tocat sostre,
vull dir,
ja havien fet,
i és que havien,
amb les peixines,
el cabaret,
amb el teatro,
i, de fet,
les dones-dones
han fet sempre
número musical.
Hi ha arribat un moment
que dius,
prou,
prou,
perquè elles
se van emprenyar molt amb mi
perquè volien fer un rap
i vaig dir,
ni rap,
ni calamars o les romanes.
És que nosaltres volíem
acabar amb un rap
i no,
no se'l va deixar fer.
Elles sí que se sobremotiven,
eh?
El món del rap
i de...
Bueno, bueno, bueno.
No,
la gent sortia contenta
i deien allò que diu tothom.
Ni millor ni pitjor,
diferent.
Diferent.
Diferent.
És bueno,
així és diferent.
ni torneu la propera vegada.
És diferent.
Vosaltres,
de totes maneres,
ara quan aneu a actuar,
perquè aneu a molts puestos,
hi ha projectes d'anar
més enllà de casa,
però no en parlarem
perquè encara s'ha de tancar
o que no m'enconvingui,
o si voleu,
però en principi
més enllà del país,
fent les vostres obres.
En principi,
què oferteu?
El repertori sencer o...?
No,
només tenim ara mateix
tres,
que són
la vida és un cabaret,
les petxines
i aquesta del misteri,
les que portem més rodada.
Home,
si surt un bolo,
o un contracte de fet
durant tres dies
o alguna cosa,
doncs el dones-dones
o a mandar,
no?
Clar.
I de moment estem en...
I aquesta és la que us entusiasma.
A veure,
no podem dir de què fa la Rosa,
jo no puc explicar res,
no puc...
Només és,
argument,
argument.
És el que t'han de dir,
fes-me la síntesi.
Argument.
Però síntesi,
eh?
Exacte.
Deixi el que s'estava animant,
Rosa, deixa-la.
Una jove escriptora
de novel·les de misteri
està en un moment
d'un buit creatiu,
d'aquests que li passa
els escriptors que tenen
que allò que es queden en blanc.
I la seva gent literària,
que és la que guanya diners
amb la venda i tal,
la porta a una casa
apartada de tot arreu,
amb un xalet o què sigui,
perquè ella es pugui concentrar.
Però, vull dir,
sense veïn,
sense internet,
sense res de res,
perquè ni telèfon mòbil
perquè no truque...
Aïllada completament.
Aïllada completament
perquè en un mes
o una setmana
tingui temps
d'escriure
la novel·la de misteri
millor de totes.
I a partir d'aquí,
em sembla tot normal,
però arriba
una escultura,
un regal,
que és una escultura
a aquesta noia
que ningú s'ho espera.
I a partir d'aquí
es comença
com lia la troca,
la troca
i una criada
que és sorda,
l'altra que és muda
i l'altra que no sé què...
Prou, prou, prou ja.
Ja està co de leer.
No, no,
però imagineu-se,
amb això que ha explicat el Vicenç,
jo ho anava representant
i no em faig la xula,
sinó que us faré
una miqueta d'enveja
perquè ja l'he vista a l'obra
i és veritat
que ho anava explicant
i parlava
de les criades sordes,
de la muda,
de la figureta
i us asseguro
que ho visualitzava
i és divertidíssim.
Si voleu riure,
de veritat,
passar-ho bé
una bona estona
de dissabte
a les 8 del vespre
al Teatre Metropol.
Queden entrades?
Queden entrades, sí.
Per tant,
ai, no,
mira,
tanta gent,
sí que hi vagi,
ni tant,
només faltaria
que el 45 RPM
sempre omplen,
però queden entrades,
per tant,
val la pena
que gaudiu
d'aquest espectacle.
Enhorabona
per la feina,
pels premis,
per la futura gira
fins i tot
a lo millor
per l'estranger,
més a saber
i de veritat
després d'aquesta
de misteri
o la mort
és darrere les cortines
no pareu de fer coses
perquè feu falta,
eh?
Gràcies.
Moltíssimes gràcies
i molta merda, nois.
Adéu-siau.
Adéu-siau.