Les 10 del matí i 11 minuts, quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Temps per repassar l'actualitat política.
Com dèiem fa moment, en el sumari del matí de Tarragona Ràdio,
avui amb el president de la Federació Intercomarcal
de Convergència Democràtica de Catalunya, Quim Nim.
L'hem convidat, entre d'altres qüestions,
perquè Convergència i Unió diumenge passat
proclama Bartur Mas com a candidat a la presidència de la Generalitat
de cara a les pròximes eleccions al Parlament.
Quim Nim, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ha començat ja la precampanya electoral.
Tenim cita electoral a la vista, segurament a la tardor.
Convergència i Unió proclamava Artur Mas
com a candidat a la presidència de la Generalitat.
Quina és la situació a dia d'avui
i les expectatives electorals que tenen en el territori
que vostè representa aquí a les comarques de Tarragona,
Convergència i Unió?
Quina són la situació i les expectatives?
Bé, nosaltres entenem que les expectatives són bones.
Nosaltres les dades que tenim a nivell de partit
i a nivell de federació dels resultats que pot fer convergència
no només a la demarcació de Tarragona,
incluint les comarques més al nord, junt amb les del sud,
les comarques de l'Ebre,
és millorar els resultats electorals de l'any 2006,
sinó que arreu de Catalunya hi ha una certa onada de canvi,
una certa onada de renovació,
d'intentar passar pàgina d'aquesta experiència
que no ha estat del tot reixida
i que als ulls de molta gent ja està caducada.
El tripartit dona la sensació que està en un procés de descomposició.
Només cal veure les últimes actuacions
per denotar que hi ha un govern sense coordinació
i una mica sembla ser que sigui un salve a ser qui en poden.
A nivell territorial,
la Federació de Convergència i Unió començarà un procés
aviat de proclamació del candidat.
La nostra voluntat és fer-ho públic el mes de febrer.
Tenim previst un acte el dia 21 de febrer, diumenge,
on hi haurà una marató pels tres territoris catalans
que no són Barcelona.
Com molt bé deies,
Artur Mas ja va ser proclamat candidat
per als dos Consells Nacionals de Convergència i Unió
aquest passat diumenge,
al Monestir de Sant Benet de Bages.
I ara el que farem serà, en el mes de febrer,
fer una proclamació a Lleida, a Girona i aquí a Tarragona,
en el mateix dia, el dia 21 de febrer.
Per tant, el dia 31 d'aquest mes de gener
hi ha un acte, festa, que l'hem titulat
Comencem a la Vall d'Hebron.
L'Artur Mas ja anirà explicant detalls
del que serà la proposta electoral
del programa que presentarem a la Tardó.
Però ja entenem nosaltres que hi ha temes
que els hem d'anar explicant
perquè la gent entengui
quina és la nostra voluntat
de liderar els propers anys a Catalunya.
I a nivell territorial, el dia 21 de febrer,
tindrem la proclamació del candidat.
I aquest 21 de febrer
es proclamarà com a candidat,
com a cap de llista de Convergència
i Unió per Tarragona, Josep Poblet?
Bé, el dia 21 de febrer proclamarem
la persona que tindrà més consens
a partir que el mes de...
Passat el dia 31, durant aquella setmana
hi haurà els Consells de Federació
de les Terres de l'Ebre i de les comarques
tarragonines per fer una proposta.
Una vegada hi hagi fet aquesta proposta,
celebrar a la direcció del partit
des del punt de vista que té molt a dir.
També en l'elecció del cap de llista,
el mateix cap de llista a la Generalitat,
l'Artur Mas,
i jo no negaré pas
que Josep Poblet és una de les persones,
un dels grans actius que té el nostre partit
en aquest territori.
Però també és cert que nosaltres
no volem parlar de noms
fins que no hi hagi fet tot el procés.
És a dir, seria una descortesia per part meva
i una petulància venir dir
que el president de federació
diu qui serà el candidat.
És a dir, nosaltres tenim uns òrgans interns
que ens els creiem,
de la mateixa manera que l'Artur Mas
va ser proclamat candidat
després d'una elecció secreta,
votada en el Consell Nacional de Convergència
aquest passat diumenge.
Per tant, la nostra manera de fer
ha de ser aquesta.
Més enllà del cap de llista,
la candidatura de Convergència i Unió
tindrà una important,
una notable renovació
respecte a les eleccions de fa quatre anys?
Bé, d'entrada,
el que sí que és cert
és que la renovació en el cap de llista
hi serà.
És a dir, Joan Miquel Nadal
no ho repetirà.
Joan Miquel Nadal
és un dels grans polítics
que hi ha hagut
per part de...
no de Convergència Democràtica,
que ho sabem,
sinó per part de totes les forces polítiques
en aquesta demarcació
durant molts anys.
Algú algun dia
hauria d'analitzar
el llegat polític
de Joan Miquel Nadal,
encara avui en actiu,
que és un llegat polític,
sent dubte,
que posa un abans i un després
de la seva presència
a la vida pública,
no només a Tarragona,
sinó a tota la demarcació.
Per tant,
hi ha una novetat ja
en el cap de llista,
segura,
i després també hi haurà renovació,
perquè és obvi
que hi haurà renovació
només per una cosa molt senzilla.
Encara que volguéssim fer
la mateixa idèntica llista,
només canviant el cap de llista,
que l'any 2006,
no podríem,
perquè amb bon criteri
hem d'aplicar
la llei de paritat.
Per tant,
la proporció
de sexes
que no poden estar
subrepresentats
el masculí i el femení,
doncs és obvi
que també tindrà un trasllat
en aquestes llistes.
I nosaltres
el que intentarem
serà fer una llista
en la qual hi hagi
alguns elements
de renovació,
però tenint molt clar
quin és el projecte.
És a dir, nosaltres el que fem
és oferir
a les comarques
del camp de Tarragona
i estem en aquest moment
incentivant també
una participació directa
de la gent.
A partir del mes
de febrer
farem una activitat
de carrer,
és a dir,
una presència molt
no mediàtica,
sinó de tocar
de peus a terra,
de tocar
de tu a tu
a tota la ciutadania
que es vulgui apropar
per demanar idees
pel canvi
en el sentit
de recollir
totes aquelles propostes
que sortin
de la gent.
Perquè ens sembla
que els polítics
vivim a vegades
amb una bombolla,
ens ho fem entre nosaltres,
ens discutim entre nosaltres,
però estem allunyats
de la ciutadania,
ho estem comprovant
a diari.
Això s'ha d'acabar,
és a dir,
nosaltres hem de saltar
el taulell
i la nostra manera
de fer-ho és
amb una presència
directa al carrer,
és a dir,
no serà estrany
que en els propers mesos
es vegi
d'una manera física
dirigents de convergència,
militants de convergència,
fent portes a portes,
tenir una presència directa
en els llocs
en els quals es facin
esdeveniments,
és a dir,
perquè ens sembla
que el que hem de fer
és apropar
la ciutadania
a la política,
és a dir,
contra què lluitem,
convergència i unió
en les properes eleccions?
Lluitem,
òbviament,
contra uns rivals polítics,
i això és obvi
en totes les eleccions,
però lluitem contra una cosa
que encara ens sembla
a nosaltres
que ens fa més mal,
que és la desafecció política.
La manera de fer
política
des del punt de vista
del tripartit,
entenem,
la manera frívola
de fer a vegades política
també des del punt de vista
de l'Estat
fa que la gent
cada vegada
tingui un concepte
més dolent de la política.
El que està passant
amb els focs d'horta
de Sant Joan
que estem vivint
dia darrere dia
allunya la gent
de la política.
Les mentides,
les tergiversacions,
el no assumir responsabilitats,
el no reconèixer les culpes,
el no dir exactament
quan t'has equivocat
que t'has equivocat
i dir-ho des del primer moment,
el tenir consciència
que un polític
no sap mai de tot.
un polític
és humà
i és òpi
que s'equivoca.
Doncs aquest fet
que és tan senzill
com reconeixeu-ho,
el fet de no fer-ho
el que fa és la gent
allunyar-se.
Els escàndols
de les connexions familiars
que a vegades hi ha,
els germans,
els fills,
els parents,
els amics,
l'endollisme
pur i dur,
el carnet a la boca
i aquest entra
perquè és amic meu.
Tot això
el que fa és allunyar
la gent de la política.
Contra això lluitem
en aquestes eleccions.
I què necessitem
per trencar això?
Necessitem que la gent
torni a tenir il·lusió.
Aquest és un país
de grans capacitats.
Aquest és un país,
Catalunya,
i aquestes comarques
també,
d'un gran potencial.
L'hem de posar
al servei
del progrés general
del país,
del progrés
de totes les persones.
Nosaltres
no podem estar discutint
d'una manera,
jo diria fins i tot,
amb un pèl
d'exhibicionisme.
Com hem estat discutint
fa poc
sobre el tema
de les vagaries
quan hi ha milers
i milers de persones
que tenen dificultats
per arribar a final de mes.
Quan veiem
que Càritas,
que la Creu Roja,
que la gent
que està treballant
en el tercer sector
està tenint dificultats
cada vegada més grans.
Quan veiem
que la gent
està intentant
que no perdi
el seu pis,
que no hi ha res més dramàtic
que hagi invertit
durant molts anys
de la seva vida
en poder tenir
una feina
que ha perdut
molt temps
i que ara està
dificultats
per pagar la hipoteca,
nosaltres estem discutint
de coses que semblen
al sexe dels àngels.
La política també és
intentar tocar
de peus a terra
i la voluntat
de Convergència
és aquesta.
De totes maneres,
de totes les activitats,
de la intensa activitat
de càrrec
que ens ha comentat
fa un moment
i del calendari
que també dèiem
al principi de l'entrevista,
està clar que Convergència
i Unió comença
ja amb força aquest 2010
mirant les eleccions.
No comencen
massa aviat
la campanya electoral?
No corren el risc
de cremar-se,
entre cometes?
Bé,
el president Montella
en el discurs de Nadal
mai havíem vist
un discurs de Nadal
electoralista,
és a dir,
aprofitar
aquesta data
per començar
i altres partits polítics
que fa mesos
que han proclamat
el seu candidat.
Nosaltres l'únic que fem
és,
òbviament,
ensenyar
al poble de Catalunya
qui és el nostre líder,
no fem cap descobriment,
és l'artor Mas,
l'home que ha guanyat
les dues darreres eleccions
al Parlament de Catalunya,
l'home que ha arribat
primer a la meta,
l'home que
en uns Jocs Olímpics
tindria la medalla d'ort,
no el segon,
no la suma
de la medalla de plata,
de la medalla de bronzo
i del que ha quedat
en quart lloc,
del diploma olímpic,
sinó el que tindria
la medalla d'ort,
per tant,
aquest és el nostre candidat.
L'home que entenem
que té des del punt de vista
de formació,
de preparació,
d'estima al país,
de valors compartits,
d'estima a la catalanitat,
de la manera de ser,
de recuperar els valors,
el valor de ser
d'aquesta terra,
és a dir,
quins són aquests valors?
Home,
doncs que hi ha una cultura
de l'esforç,
que hi ha una cultura
del treball,
que no hi ha una cultura
de que ens podem fer rics,
és a dir,
els meus avis,
els meus pares
em van ensenyar
que treballant pots viure,
però treballant.
Aquí hem arribat
a que sembla ser
que el que vol
és una societat subsidiada
i això no és el que ens interessa.
Ens interessa una societat
en la qual prevalgui
la gent amb emprenedoria,
la gent que tingui ganes
de muntar empreses.
Hem de recolzar
el sector comercial,
el sector empresarial,
que en aquest moment
està una mica abandonat.
És obvi que hi ha accions
que en aquest moment
s'estan fent
i que intenten
pal·liar tot això,
però entenem
que hi ha una altra manera
de fer,
una manera molt més efectiva
davant de les crisis.
El president Pujol
va governar 23 anys
en situacions també
dramàtiques de crisi.
Només recomano
a tothom
que vulgui tenir
constància de tot això
que repassi
els seus llibres de memòries,
sobretot
aquest segon volum
que va venir a presentar
fa pocs dies
amb un gran èxit
aquí a Tarragona.
En aquest llibre de memòries
t'adones dels problemes
que hi havia
d'indústries que se n'anaven,
de sectors econòmics
estratègics del país
que també perdien
en els anys 80.
Quina era la resposta
del govern?
Acompanyar els empresaris,
donar-los il·lusió
per poder anar
creant llocs de treball.
El país només se'n sortirà
si som capaços
de recuperar la il·lusió
i la il·lusió
no l'ha de recuperar
la política.
La política ha d'estar
il·lusionada
però també ha d'estar
il·lusionada de la societat
i amb això estem ara.
En el seu discurs
de diumenge passat
Artur Mas demanava
al poble de Catalunya
una àmplia majoria
per poder governar
una majoria suficient
o àmplia
crec en recordar
les seves paraules.
Com pot contribuir?
De quina manera
contribuirà
Creu Convergència i Unió
a Tarragona?
Amb quina quantitat
de diputats
hauria de contribuir?
Quin és l'objectiu
dit d'una altra manera
que es marquen
per les eleccions?
Bé, nosaltres
el nostre objectiu
i fa temps
que el tenim fixat
és que hem de millorar
el resultat de Tarragona
des del punt de vista
numèric de diputats.
Ara en tenim set.
Per tant,
l'objectiu
és superar aquesta xifra.
és obvi que no és fàcil.
Per què?
Perquè la societat
és molt plural
però també entenem
que nosaltres
tenim uns elements
des del punt de vista
de discurs
de programa
de persones
de projecte
de gent
de credibilitat
que jo crec
que és el que es mereix
el país
és a dir,
hem de creure
en algunes coses
que siguin possibles
de feina feta
en el passat
de feina feta
en el present
des del punt de vista
d'institucions
en el qual governem
que l'oferim
al servei de la gent
per tornar a recuperar
aquesta il·lusió.
Per tant,
l'objectiu és
almenys
vuit diputats
a les properes eleccions.
I pel que fa
als possibles escenaris
després de les eleccions
és evident
que Convergència i Unió
voldria governar
en solitari.
Si no és possible,
quins serien
els socis preferents
per Quimning
com a president
de la Federació Intercomarcal
de Tarragona?
Jo
respondré
de la mateixa manera
que va respondre
l'Artur Mas.
És a dir,
nosaltres tenim
com a objectiu
eliminar
l'impost de successions.
Molt bé,
doncs si per eliminar
l'impost de successions
l'únic aliat possible
és el Partit Popular,
doncs eliminarem
l'impost de successions
amb el recolzament,
amb el suport
del Partit Popular.
Si es tracta
de defensar l'Estatut
en aquelles coses
més d'autogovern
i trobarem
que en aquest cas concret
tenim Esquerra Republicana
al nostre costat,
doncs ho farem
amb Esquerra Republicana
o amb regrupament
si entra al Parlament
finalment.
També és obvi
que hi haurà coses
des del punt de vista
d'infraestructures
que en aquest moment
el govern
del president Montilla
no pot tirar endavant
perquè està subjecte
als seus aliats,
però que des del punt
de vista del país
entenem que amb els socialistes
podem compartir
algunes iniciatives,
doncs ho farem amb el PSC.
La nostra voluntat
és tenir una geometria
variable de pactes
que ens permeti
en tot moment
sota un programa
que oferirem
al poble de Catalunya
anar-lo desenvolupant
i òbviament
tenint la possibilitat
de poder ballar
en aquest ball
amb tothom.
Vostè ha citat abans
el tema del debat
de la polèmica
sobre la llei de bageries.
Recordem que Quim Nim
també és vicepresident
de la Diputació de Tarragona,
una institució
que per tant
dona suport
a tots els municipis
del conjunt
de la demarcació
o de la província
de Tarragona.
Convergència Democràtica
de Catalunya
i vostè a nivell personal
seria partidari
que les bageries
substituïssin
les diputacions?
Jo vaig votar
a l'Estatut
de manera afirmativa,
no com alguns
que ara proposen
la llei de bageries
des del govern
i que van votar
que no a l'Estatut.
Jo vaig votar
a l'Estatut
de manera afirmativa.
Vaig fer campanya
a favor del sí
en el meu àmbit,
en el meu poble,
que per cert
va guanyar
d'una manera calparadora.
Per tant,
jo em sento
responsable
del que vaig votar
en aquell dia
i l'organització
del país
diu com ha de ser.
Ara bé,
la substitució
de les bageries
per a les diputacions
s'ha de fer
a partir de
que tinguem
una llei
de governs locals
que digui
quants governs locals
hi té d'haver a Catalunya.
A partir de que tinguem
aquesta llei
de governs locals
hem de dir
quines competències
i de quins recursos
es nodreixen.
I després
hem de fer
la transició
que no es fa
com vam fer amb l'euro
que ens vam anar a dormir
d'una manera
i ens vam llevar
d'una altra.
La transició
de milers de treballadors,
de quilòmetres
de carretera,
d'infraestructures
repartides pel territori
no es fa de venit
al dia
sinó que cal una transició.
I és obvi
que el govern del país
s'ha de sustentar
amb el govern
de la Generalitat
entenent el president
del Parlament
i el govern
amb les bageries
i amb els municipis.
I per tant
tot el que hi hagi
entre mig
ho hem de treure.
Però la funció
que estan fent
les diputacions
l'han d'assumir
les bageries.
Què ha fet,
per exemple,
de manera curiosa
la Diputació
de Barcelona
en algun moment?
Doncs el seu plenari
li diu
Consell de Bequeria
ja ha substituït
automàticament
i ja compleix
l'Estatut.
És una manera
una mica
frívola
de fer-ho.
És obvi
que no pot haver-hi
més administracions.
Jo estic a favor
de si
té d'arribar
les bageries
que, òbviament,
en l'Estatut
ho preveu
i, per tant,
s'hauran d'arribar
a aquest moment,
però s'ha de fer
a partir
que s'hagi fet
tot aquest procés.
Els nostres amics
de l'Ebre
reclamen
una bageria.
Sempre els comento
que la bageria
ha d'arribar
a partir
que tinguin
no ens equivoquem.
No podem
crear administracions
per crear administracions.
I l'altra cosa
que crec jo
que s'ha de fer
alhora,
la desaparació
de les diputacions
ha de ser
automàtica
a tot arreu.
És a dir,
el procés
de transició
s'ha de fer
d'igual manera
a Lleida,
a Tarragona,
a Girona
que a Barcelona.
No hem de començar
per un lloc del territori
i ja anirem fent.
No hi ha ciutadans
ni bageries
de primera
ni de segona.
Per tant,
aquest és un debat
que l'hem de tenir,
l'hem de madurar
i hem d'estar
d'acord
en el territori.
És a dir,
m'ha semblat
que no està ben plantejat
que Tarragona
tingui de fer un acte
per reivindicar
una capitalitat.
Crec que no és discutible,
com tampoc
crec que és discutible
el fet
que
en Posta
vulgui també
tenir un paper
en la bageria
de l'Ebre.
És a dir,
és de concepte,
no?
Més enllà
del procés
de les bageries
que en aquest moment
jo crec que està
encallat
en el propi govern,
perquè ja es veu
que van fent convocatòries,
se'ns va dir
que seria
la nit de reis,
de la nit de reis
se'ns va dir
la setmana següent,
la setmana següent,
la següent,
ara ja ens parlen
del següent,
ara ja ens parlen
del febrer.
Jo estic convençut
que el govern
de la Generalitat
actual aprovarà
el projecte
i l'enviarà
al Parlament.
N'estic també convençut
que no hi haurà
l'unanimitat
en aquest moment
per poder-la estirar
endavant,
perquè això
requereix
consens territorials,
que en aquest moment
no hi és.
Però la Diputació
de Tarragona
seria substituïda,
segons aquest esquema,
per dos bageries,
dos consells de bageries,
el de les Terres de l'Ebre
i el de Tarragona.
I segons quin número
de bageries hi hagués,
fins i tot hi hauria
una bageria al Penedès
en una comarca
que també formaria part.
I la bageria d'aquí
seria la bageria de Tarragona
o la del Camp de Tarragona,
segons vostè?
O aquest debat de noms
no hi entra?
Jo crec que
el debat de noms
arriben a les societats opulentes
quan ja ho tenen tot resolt.
El debat de noms
arriben,
i torno a repetir-ho,
a les societats opulentes
que ja ho tenen tot resolt.
Vilallonga del Camp,
la Selva del Camp,
Mombrió del Camp,
de quin camp
estan parlant?
I diguem-ne que són
pobles que tenen
una llarga tradició històrica.
ningú discuteix
que el Camp de Tarragona
és més inclusiu
que no només Tarragona.
Fa pocs dies
he vist companys
d'altres partits
que reivindicaven
d'una manera oberta
que l'únic que hem de fer
és mantenir les províncies.
A la tradició històrica
les províncies
tenen molta més virtualitat
i molta més vida
i molta més força
i molta més potència
que les bageries
des del punt de vista
històric català.
Per tant,
replantegem bé les coses,
pensem-hi.
I això com s'ha de fer?
Doncs amb tranquil·litat.
no esgarrapar-nos uns
amb els altres.
És a dir,
hi va haver un moment
del debat
en aquest Nadal
que alguns directors
de mitjans de comunicació
em trucaven
i em deien personalment
que surt
perquè si no
acabarem
a pedrades
de les gavarres
entre els ganxets
i els pelacanyes.
No pot ser.
No és de rebut
aquest debat.
I entenc
que tots tenen
les potencialitats
que han de tenir
però la suma
és la que donarà
bon resultat.
És a dir,
mai
Tarragona
menys reus
dona més
pel territori.
Sempre la suma
de Tarragona
més reus,
més cambrils,
més al Vendrell,
més Valls,
més Salou,
més Vilaseca
et donarà futur
per aquest territori.
No la suma
excloent,
no l'adrenxerament.
Crec que aquests
són els debats
que no interessen.
I és obvi
que hi ha una gent
que se sent
d'un territori
i que el defensa.
Òbviament,
jo em trencaria
la cara
pel meu poble.
És a dir,
no hi ha res
que em faci més feliç
l'avenç del meu poble.
Com crec que això
és una afirmació
que pot fer
qualsevol ciutadà
del lloc
en el qual és.
No només
on ha nascut,
sinó
on ha anat
a conviure.
És a dir,
que no ha nascut a Tarragona
o que se sent de reus
i no ha nascut a reus.
I això és lo natural
i lo normal,
l'arrelament.
Això és el que hem d'aconseguir
en el futur.
Que tothom se senti arrelat,
ara bé,
en convivència,
no a declaració,
al mitjà de comunicació
ni en autèntiques
exhibicions
de qui la té més llarga.
Perdona,
no és aquest el debat.
Acabem, senyor Nin,
a Tarragona Ciutat.
Avui que és notícia
la conferència
sobre l'estat
de la ciutat
pronunciada
i al vespre
per l'alcalde de Tarragona.
pel grup municipal
de Convergència i Unió
a l'Ajuntament de Tarragona.
El grup ha encapçalat
per Joan Arejo.
Bé, Joan Arejo
té la cintura política
d'entendre
en tot moment
quin és el seu paper
a la ciutat.
Ell és el líder
del grup majoritari
de l'oposició.
Ell és la persona
que moltes vegades
en els debats,
sobretot,
i recomano
a tots els tarragonins,
no que facin cas
del que jo pugui dir,
perquè és obvi
que jo parlaré bé
del Joan Arejo,
sinó que escoltin
els plenaris
de l'Ajuntament,
que vegin el sentit comú.
és un polític
dels d'avui al dia
necessita el país.
Què vull dir amb això?
Vull dir que
el talent,
l'estil,
la preparació,
el màrqueting polític
pot servir
per fer una bona conferència,
pot servir
per una bona declaració,
pot servir
per buscar titulars
de diari,
però el que ve la ciutat
són realitats,
són que el dia a dia
funcioni.
Tarragona avui
és més pobra
que fa dos anys enrere,
només cal parlar
amb la gent
que en aquest moment
està atenent
la gent en dificultats.
Avui hi ha
molt més atur
que no hi havia.
La potenciació
de noves indústries
a Tarragona
s'ha aturat
com a la resta de l'Estat
i és obvi
que l'alcalde
d'aquesta ciutat,
com a l'alcalde
de la majoria
de ciutats,
han d'intentar
il·lusionar la gent
amb projectes
a molt llarg abast,
però s'ha de poder
combinar
el llarg abast
amb el present.
les cortines
de fum
de l'any 2022,
com arribarem
a l'any 2022?
Amb una societat
empobrida?
Amb una societat
on no haurem
ben fet
el trànsit
de la nova
immigració
o de la integració
en el país?
Amb una societat
dividida,
discutint-nos?
Jo crec
que la virtut
que té el Joan Aregio
és que és el polític
de peus a terra,
de sentit comú,
de propostes
constructives,
de denúncia clara
en aquells llocs concrets,
de mà estesa,
és la manera
de fer de convergència.
Confiant en ell
per les eleccions,
per reencapçalar
les eleccions
el 2011?
Joan Aregio
és el nostre
cap de llista avui,
és un gran actiu
pel partit
i també és obvi
que en el futur
tindrà responsabilitats
aquesta
o d'altres
molt importants.
Per què?
Perquè nosaltres
no som
una formació política
que abandonem
a la nostra gent
vàlida.
És a dir,
la gran sort
que tenim ara
i és una
de les riqueses
de Convergència
que ara al futur
és que tenim
tanta gent
preparada
per assumir
reptes importants
com pugui ser
l'alcaldia de Tarragona,
com pugui ser
la presència
de llistes
al Parlament,
com pugui ser
en el futur govern
si és que Convergència
guanya les eleccions
per la confiança
que l'hi torguin
els ciutadans,
doncs que és obvi
que molta gent
podrà jugar
amb els papers.
En fi,
així acabem
aquest ampli repes
que hem fet
a l'actualitat política
avui amb el president
de la Federació Intercomarcal
de Convergència,
aquí a Tarragona,
Quim Nim,
hem parlat
de tot una mica,
del procés intern
ja del partit
encara en les pròximes eleccions
fins a aquestes últimes qüestions
relacionades
amb la política
estrictament local
de la ciutat de Tarragona.
Quim Nim,
moltes gràcies
i fins la propera.
A vosaltres.
Que vagi bé.
Adeu, bon dia.
Gràcies.