A les 10 del matí ha començat el vestiment de la bota del carnaval
com és tradicional a càrrec de l'Associació per a la Conservació de Figures Festives
i ara a les 12, teòricament, ha començat la presentació del Ninot i la Ninota.
Ja sabeu que tenim allà la nostra unitat mòbil amb Joan Maria Bertran
i Josep Ardila. Pep, hola de nou.
Hola, bon dia, Joana.
Ara ho sentim perfectament.
Sí, si ens sembla que farem és escoltar el que estan explicant ara mateix,
que és la dissenyadora d'aquests dos Ninots i la Ninota, que ens ho explicarà, d'acord?
Molt bé.
Estan molt sèria.
Està sèria perquè, bueno, la història aquesta de la separació no li ha acabat d'agradar.
S'han tornat a trobar avui, aquí mateix, veieu que aquesta petita separació entre ells
encara no s'han acabat d'ajuntar.
Potser tindrem que fer alguna cosa perquè...
Però, bueno, el Ninot m'ha explicat a mi que tots aquests dies allà als Mars del Sur
ha fet unes reflexions.
I les reflexions que ha fet han sigut les següents.
ha pensat que de la concepció es va al creixement.
Del creixement es va al pensament.
Del pensament es va al record.
I del record es va al desig.
Bueno, tot això que és tan filosòfic vol dir que la flama que tenia apagada del seu amor a la Ninot ha tornat a créixer.
Llavors, per donar-li aquesta petita flama, com veieu, porta una flor aquí, que és un nanúfer.
El nanúfer és un simbolisme, és una flor que la podem trobar tant en països d'Europa, en llocs freds, com en països tropicals.
Aquest nanúfer que tenim aquí al rei ens farà un gran favor i li posarà al mig de l'escot, de la Ninota.
El nanúfer és una flor que és ànid.
na afrodisiaca.
És a dir, que no és afrodisiaca.
Quin error, no? Perquè teòricament, si el desig volem que torni, malament.
I es diu que en la seva època, a l'època mitjabal, es feia servir com a remei en els convents,
perquè si les monges o en els convents o en els monestirs tenien moments d'aquests desesperats,
amb una mena d'infusió de nanúfer, calmava.
Però després hi ha l'altra teoria, que si et passaves de calmant de nanúfer,
la cosa s'excitava.
Jo em penso que la intenció del Ninota, en aquest cas,
és que la Ninota torni una altra vegada al desig,
i que tot torni a ser com ha de ser, i sobretot amb aquests carnavals.
Vull dir que la història és aquesta, senzillament,
per què van vestits així?
Van vestits així perquè ell ha anat a la Polinèsia,
colors roses, daurats, flors,
i ella va vestida blava, que el blau és el fred,
i a la vegada és el calor, perquè és el Mediterrani,
i estem aquí al mar Mediterrani i Tarragona.
I aquesta és la conclusió, no us ho explico res més,
perquè a més és el que hi ha.
Gràcies.
Ja ho has sentit, Joan, digue'm.
Quina fila fan.
Perdona?
Que quina fila fan, quin aspecte tenen al Ninota i la Ninota.
Home, fan una mica de por, així vist per la canada.
Home, sempre fan por.
El Ninota i la Ninota sempre fan por.
El que sempre és sorpresa és com els vesteixen.
Sí, és el que ha explicat ella,
els dos estan vestits així amb diversos colors,
amb colors llempans, amb colors daurats.
El Ninot va amb un vestit com a roses,
ja ho has dit, ja ho ha dit la Georgina,
com que venen de la Polinèsia,
doncs, vaja, van vestits de colors diferents.
I escolta una cosa, tu això del nanúfero ho sabies?
No ho sabia, això ha sigut curiós, eh?
No tenia ni idea, fixa't, reprimeix el desig sexual,
si en prens poquet, però si et passes, el fa créixer.
Ja ho veus.
Escolta, escoltem l'alcalde, que ara també està arribat l'alcalde.
Avui em deien, no hi ha dret que per carnaval faci tan de fred.
Jo recordo un carnaval desorganitzava jo el meu de plaça,
que nevava, que va nevar justament el dissabte de carnaval,
tu te'n recordes?
Anàvem amb un mono groc, amb topets de colorins i tal,
i va nevar i vam dir, aquest carnaval segur que no surt,
doncs va sortir, va sortir a més, va sortir molt bé,
molt de fred, però va sortir molt bé.
Per tant, en fi, no tenim la sort de tenir la temperatura
de les Canàries o de Brasil, però el nostre carnaval és singular
i, per tant, sortirà peti que peti, passi el que passi.
Felicitats a tota la gent que ho feu possible,
els artistes que ja ens coneixen de fa molts anys,
tenim una trajectòria al darrere,
i a la reina i al rei, sobretot, per estar aquí amb vostès.
Com sempre, vindré, quin dia és? El dijous?
El dijous vindré perquè em poseu verd, eh?
Per tant, en fi, perquè l'alcalde...
El dimecres, dimecres, dimecres a la tarda, això, per la vara.
Per tant, seguint la tradició, vindré perquè em poseu verd.
Que visca el carnaval.
Ja ho veieu, que per carnaval tot s'hi va, a banda.
Això que s'està fent al saló de plens, perquè no...
No, no, s'està fent just a l'entrada de l'Ajuntament.
Ah, l'entrada.
A les portes de l'Ajuntament, sí, perquè com deien,
com que està povent, han decidit no fer-ho a fora,
sinó a l'entrada.
A més a més, hi ha tot el sèquit del rei i la reina, diguem.
Sí, però, escolta, Josep, el sèquit del rei i la reina,
recordem que enguany són les comparses Callo Largo i Som-hi Serem,
però van vestits de paisà, perquè no és fins demà que es vesteixen, no?
Avui van vestits elegants, amb una americana, amb uns pantalons,
van una mica, doncs, amb una...
El rei, per exemple, estic veient que van una mica de purpurina a la cara,
s'estan fent fotos davant d'aquest ninot i a la ninota,
però vaja, avui encara van una mica discretets,
perquè suposo que, clar, s'hauran d'esperar demà
a treure tota la vestimenta, com és ja habitual, per carnaval.
I, escolta, quin aspecte tenen?
Perquè jo, per l'experiència que tenim en els últims anys,
tant el rei com la reina, cada cop, diguem-ne,
que es valora molt que siguin xics i xiques guapes i ben formadetes.
Bueno, bueno.
Antigament, en aquell carnaval que resmentava l'alcalde,
de fa 30 anys, diguem-ne, que hi havia una altra cosa,
però ara es busca molt la cosa, aquesta estètica, no?
Sí, perquè, a més, home, el que estic veient
és que tant el nino com el ninota tenen pits.
Sí, per això tota la vida.
Tots dos, tota la vida, eh?
Jo m'he quedat molt sorpresa perquè no sabia
que hi havia hagut una separació matrimonial pel mig.
Ja veus, eh?
Jo tampoc, això, cada dia se n'aprenen de coses.
Sobretot això del nanúfer, que ens ha fet molta gràcia.
Sí, això del nanúfer és qüestió d'estudiar-ho, eh?
El que intentarem ara és a veure si, com que, clar,
ara és el torn aquest protocolari d'agafar,
fer les fotos davant dels ninots...
I tu fer temps, d'altra banda, no?
Sí, ara sortir, per exemple,
ara sortir davant de la bota, recordem,
la bota està just davant de l'Ajuntament
i enguany la novetat és aquesta,
que hi ha 150 dibuixos, direu,
si està provent, què passarà amb aquests dibuixos?
No, és que ja ho han pensat en tot
i estan tots plastificats,
per tant, no hi ha problema si plou, eh?
T'has pogut acostar, Pep,
i què representen els dibuixos?
Són dibuixos que han fet 150 nens i nenes de la ciutat, no?
150 nens i nenes, vinga, anem a veure.
Per exemple, estic just davant Carnaval a les escoles,
és com s'estitula a cada un dels dibuixos
i hi ha l'anagrama de la comissió de Carnaval,
per tant, cadascú ha representat com ell viu el Carnaval.
Per exemple, aquí en vec un
que sembla com si estigués amb una...
Sembla la disfressa d'or,
perquè està així com a disfressada de pastís,
una noia, i amb un munt de colorets al voltant,
hi ha una carrossa de Carnaval,
un noi ha dibuixat una màscara
d'aquestes típiques del Carnaval de tota la vida,
un crec que ha dibuixat el ninot,
perquè és com un monstre així estrany,
o és que ella es disfressarà de monstre, vaja.
Però jo crec que les caretes i els colors,
llampants i tot és el que més predomina, eh?
Els nens d'això del Carnaval
és el símbol de color, d'alegria
i de disfressar-se i de...
Per cert, tu recordes l'altre dia
que ens va recomanar la nostra experta
quan van anar a visitar la botiga
que ens havíem de disfressar?
Jo és que no me'n recordo.
Jo és que no me'n recordo, eh?
No me'n recordo.
No, no, és que em mates ara, no em surt, eh?
No, és veritat, eh?
Jo no...
El pas que ni en guany hi ha tants de disfresses.
No, i també podem prendre exemple
perquè no oblidem que avui no ens agradaria
que passés desapercebut
perquè val la pena realment inauguren
a les vuit del vespre
l'exposició retrospectiva
de l'agrupació fotogràfica de Tarragona
a les vuit del vespre avui.
És a dir, totes aquelles fotografies
que es van disparar,
que van ser milers,
lògicament un Carnaval
és l'escenari més atractiu per a un fotògraf,
es poden veure una part,
una selecció naturalment,
a partir d'avui ja,
a la seu de l'agrupació fotogràfica.
Anem d'anar fent més temps?
Sí, tornarem a dins.
Algú per aquí amb qui puguem parlar.
Penseu que la bota es cremarà
el dimarts de do,
com ja és habitual,
i que és la tradició.
Vinga, anem a veure si podem...
Per cert, Josep,
que dijous ve,
perquè m'imagino que aniràs
a la Botifarra amb ou,
la Coca de Llardons,
la part més gastronòmica del Carnaval.
Això ja és tota una tradició
i per tant sí que hi anirem.
Està sent complicat això, eh, Jolanda?
Sí?
Per què?
Bé, doncs mira,
posat-se per parlar,
no, no, farem el que convingui,
no et preocupis,
però això no és per omplir,
i és que realment val la pena...
Parlar amb els protagonistes, eh?
No, ja ho volia dir-li als oients
que per organitzar-se
que val molt la pena
entrar a la plana web del Carnaval.
Sí.
3 B dobles,
Carnaval de Tarragona 2010.
Era una de les novetats d'enguany.
Sí, sí,
i a través de la pàgina de l'Ajuntament
la tenim aquí al davant
i la veritat és que hi ha un dia a dia
que entres molt directament,
l'explicació d'actes, horaris.
Val la pena que hi passeu
si teniu algun dubte
i que a més m'imagino
que tenint en compte
les previsions meteorològiques
que hi ha per als propers dies
ens aniran informant justament
a través de la ràdio, naturalment,
però també a través de la plana web
amb la immediatesa que dona
el fet que si s'ha de fer algun canvi
per les activitats a causa del mal temps.
Clar, clar, gràcies, Carlesa,
que si hi ha algun moviment,
alguna novetat a explicar,
doncs podeu entrar directament allà a la web
i allà us informaran minut a minut
de tots els canvis
que hi pugui haver en aquest Carnaval 2010.
I tu de què ens informes ara?
Pots parlar amb algú, Pep?
Mira, farem una cosa.
No s'hi que estimit, va.
Intentaré colar per aquí.
Per aquí o mig, a veure si em deixen.
A veure si em deixen.
Un moment.
Però que hi ha pica-pica.
Potser si hi ha pica-pica
és perquè hi ha tanta gent o...?
És que hi ha força gent, eh?
Hi ha força gent.
A veure si podem parlar amb el Pere,
perquè ara està parlant amb el Calde.
El Pere Estalella és un clàssic
de tota la vida que ha fet el Ninot i la Ninota
d'intervenir, eh?
Ell hi ha intervingut abans explicant una miqueta,
abans que nosaltres entréssim una miqueta,
doncs com sempre, la filosofia
i les novetats de la bota d'enguany.
Ara estan fent això,
totes les fotografies,
el rei i la reina del Som i Seren
i el Cayo Largo.
Hi ha, per exemple,
la reina que s'està fent fotos
amb un nen petit, també.
Per tant, és el moment de fer fotos.
Mira, si et sembla,
parlarem amb la Georgina,
que és la dissenyadora,
la que ens explicava abans una mica
com eren els dissenys d'en Guant.
Georgina, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal?
Com sempre, transgressós, eh?
Bé, s'ha de variar,
perquè si no la cosa és carnaval
i s'ha d'anar més enllà.
Hem trobat molt curiós això del nanúfer.
Ens ha fet molta gràcia, no?
Sí.
Bé, és una...
A mi la meva feia gràcia.
No, perquè, bé,
és una història que, clar,
el nanúfer és una flor
que sempre la veiem en un llac
i molt romàntica
i té aquesta vessant
que, bé,
que totes les plantes
tenen el seu punt medicinal
o les seves propietats.
I llavors,
investigant,
vam descobrir que el nanúfer
tenia aquesta propietat
que no ens ho haguéssim pensat mai
i, bé,
és una anècdota més, no?
Que és una planta
que no és afrodisiaca,
però, clar,
si passes de voltes
es pot considerar
molt afrodisiaca, no?
I per a aquells oients
que ens estiguin escoltant,
explica'ns una miqueta
els colors,
per què heu triat aquestes vestimentes?
Els colors,
que això tampoc no ho he dit,
ara ho explico una mica,
també va basat
en els colors
que l'escarrossa del rei i la reina
van vestits,
que ara no ho puc dir,
d'uns certs personatges
i els colors que utilitza
són aquests,
el vestuari no és igual,
però els colors sillons
sempre ens basem una mica
en els mateixos colors
que anirà a la carrossa
i anirà a la comparsa.
A partir d'aquí
es fa la versió nostra
i la nostra fantasia
i és això,
vull dir,
senzillament és això.
I llavors,
bé,
ens inventem la història
una mica per donar
una mica més d'emoció
a la presentació
del ninot i la ninota.
Tu ets la ideòloga
d'aquesta història?
Sí, clar,
s'ha de donar una mica més de...
Quan has tret aquestes idees?
Bueno, mira,
vas fent
i mentre vas treballant
vas pensant
d'aquest any
que podríem explicar
i vas mirant,
senzillament és buscar
una mica una...
Clar,
jo no em dedico
només a vestir,
vull dir,
jo faig teatre,
em dedico a altres coses
i llavors sempre hi poses
el teu granet
del que tu saps fer.
Doncs moltíssimes gràcies
per haver-nos explicat
amb tots els detalls
el significat
del ninot i la ninota
d'enguany,
tot per cremar-ho
el dimarts que ve.
Sí, sí,
i que es cremi,
que es cremi,
si no malament.
No malament.
Que vagi bé, gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
No, res,
el Carnaval té aquest bunfallero.
Clar, clar, clar, sí, sí.
Que ho cremen tot al final.
Just tanta feina,
però és així.
Sí, el que veig
que serà complicat
parlar de moment
amb el Pere Estadella
perquè està atenent
a l'alcalde
i, vaja,
del moment no,
encara no...
I lleig, no?
Que t'hi acostis, lleig,
que t'hi acostis
i parlis amb els dos.
Espera't un moment
perquè crec que ara
ja el tenim gairebé
preparat,
el Pere Estadella.
A veure,
sortirem una mica enrere, Pere,
perquè així ens arribarà
la senyal molt millor
i podrem parlar
tranquil·lament.
Pere Estadella,
bon dia.
Hola, bon dia.
Ara sí,
que estàs aquí parlant
amb l'alcalde
i no et podríem
atendre les autoritats.
Novetats de la vota d'enguany.
Mira,
la novetat que hi ha
és que hem fet una bota
on és un expositor
de diferents quadros,
dibuixos de nens
que hem invitat.
És la Pau del Clos
i la Verge del Carme,
els dos col·legis
que n'hem invitat.
Hi ha uns 150 dibuixos exposats
i és una manera
d'apropar
el que seria
el carnaval
amb els nens.
D'alguna manera
els nens poden vindre
a veure una icona
com la bota
que fa una tradició
de 100 anys
i més de 100 anys
que té aquesta tradició
de plantar la bota
a la platja de la Font
i el dia de cremar la bota
cremar-la.
doncs era una cosa
que feien els adults
i ara en aquest cas
poden vindre
a les seves famílies
amb els seus fills
a veure uns dibuixos
que han plantat aquí.
I com és que heu escollit
aquestes dues escoles
o anireu cada any variant?
No, ha sigut simplement
un projecte que hi havia
no hi caben més.
Clar, més no hi caben.
Totes les escoles
de Tarragona
no ho poden fer.
No ho podien fer
i bueno,
va ser una mica seleccionat aixins
i van ser aquesta
i és una representació
m'imagino
de nens de Tarragona.
Possiblement l'any que ve
no tingui res a veure
amb aquesta idea,
ja tinc una altra idea.
Cada any la bota
va canviant,
depenent com els creadors
són així,
que d'un any a l'altre
se'ns poden plantejar
qualsevol cosa.
A més veig que també
hi ha unes màscares
a la bota.
Sí, les màscares,
si us fixeu en les màscares
aquestes,
les podeu trobar
per la catedral.
Si doneu una volta
per la catedral
totes les gàrgules
que hi ha...
Les gàrgules són aquestes?
Sí, hi ha algunes d'elles
de gàrgules d'aquestes
que estan inspirades
amb aquestes màscares d'aquí.
No n'hi do, eh?
La idea aquesta
que la idea de la bota
era les gàrgules,
no?
El que feien era
foritir ja
amb els esperits
de la bota de vi,
del vi que hi havia a dintre.
I sempre es busca
aquest punt,
com dèiem abans,
amb el Nioti o Manetota també,
aquest punt transgressor,
eh, també?
Sí.
Bueno,
és el que diem,
la tradició...
No, el carnaval.
La tradició no té per què
estar barallada
amb la transgressió
i la tradició no té per què
estar barallada
amb plantejar coses
actualitzades.
I em agradaria
que la bota
algun any
hi hagués un diger
dintre, no?
Posant música,
per exemple.
Per exemple.
I no el cremarem,
no el cremarem,
però...
No el cremarem,
no el cremarem,
tindrem uns dies abans.
Uns dies abans.
Avui us ha plogut,
no sé si us ha sigut
més complicat
muntar la bota o què.
No ens hem mullat
nosaltres una mica,
el que passa
és que la bota
està preparada
perquè plogui.
És una bota
que ha de gastar
una setmana fora,
aquestes dates
pot ploure
i per tant
els dibuixos
estan plastificats
i cap problema,
no patim per la bota.
Cap problema,
doncs que vagi molt bé
el carnaval.
D'acord,
gràcies a vosaltres.
Pere Estadella,
moltíssimes gràcies.
Ara sí,
ja ho hem aconseguit,
a Jovanda.
Ha costat,
però...
Home,
és que no es pot punxar,
tants anys de carnaval
la conversa,
ni que sigui breu,
amb el Pere i la Jordina
ha de ser-hi.
Molta gent diu,
suposo que són
de les comparses,
el rei i la reina,
continuen amb les fotos?
Imparables o...?
El rei ja ho tenim aquí.
Què tal?
Molt bé,
molt nerviós.
Jo crec que m'esperava...
Nerviós, sí?
Sí, molt, molt.
Més que res pel temps,
perquè com ens plogui demà
ens farà una mica la guitza.
A veure què,
vam parlar ja fa uns dies
quan vau fer la presentació
i com deies,
avui ja deu ser nervi total.
Sí, exacte,
molt nerviós,
molt nerviós.
Ja està tot preparat,
tot a punt,
però clar,
estem una mica
neguit per el temps.
Perquè clar,
després de tota la preparació,
demà,
que és el discurs
que hi ha a la plaça de la Font,
doncs clar,
si ens plou,
la veritat és que seria
una mica...
Després de tot l'esforç,
de tant el treball,
no sé,
però bueno.
Esperem que no plogui,
que no...
Esperem que no plogui.
Suposo que també aquests dies
la gent deu estar ocupadíssima,
eh?
Sí,
jo...
Mira,
ahir mateix vam estar assajant
fins a les dues de la matinada,
per exemple,
vaig arribar a casa a les tres,
ens hem llevat a les vuit
per arreglar-nos una miqueta,
vindre cap aquí a l'Ajuntament
a fer la presentació
i bueno,
tota la setmana,
més o menys,
la portem així de bòlit,
perquè clar,
són molts actes
i tot ha de sortir perfecte.
Suposo que no pots avançar res,
però sí que sempre
una mica ens explicava la Georgina
que els colors del Nidot i Benidot
tenen una mica a veure
amb les vostres carrosses.
Exacte,
sí,
nosaltres,
per exemple,
amb el tratge,
més que res,
nosaltres,
per exemple,
o jo,
vaig de color rosa,
d'aurat i platejat
i llavors,
clar,
al Nidot li han ficat
aquest tot rosa,
aquest tot d'aurat
per tal d'anar una mica conjunt,
per dir-ho d'alguna manera.
Demà ja descobrirem,
a veure què...
Exacte,
sí,
jo ja he dit alguna cosa,
els colors ja estan dits.
Demà a les 7 de la tarda,
eh?
Sí,
a les 7 de la tarda
es fa l'arribada
a la porta del Metropol,
llavors pujarem a la rua
fins aquí,
pel carrer Sant Agustí,
fins aquí a la plaça de la Font
on es farà el pregó.
Molt bé,
gràcies,
el rei d'en Guany,
gràcies.
Merci.
Doncs bueno,
jo crec que em guarda
gairebé amb tots els protagonistes
i ara no plou,
a més.
La reina no has parlat.
És veritat,
és que la reina és la que
s'estava fent més fotos.
No sé, eh,
Josep,
una mica caòtic això,
eh?
Avui està de una mica caòtic,
eh?
És el que té mani
en un acte que s'està fent
en directe i vaja.
I és el carnaval.
Escolta,
ho deixem aquí en tot cas,
perquè després de l'UNAM
incidirem en un altre aspecte
del carnaval,
demà també sortirem,
en dijous,
lògicament haurem de fer
el carnaval gastronòmic,
que és molt agraït,
eh?
Som a tot per tu.
I a menjar la coca de llardons,
i tant.
I al Joan Maria també,
que li agrada tant el carnaval,
que tots ho sabem.
ho deixem aquí en tot cas,
perquè ara deixarem el carnaval de banda,
esperem la nostra epidemióloga,
de fet acaba d'arribar ja,
i parlarem de la percepció
del risc que tenim,
personal i col·lectiva.
Gràcies, Pep,
fins ara.
De res,
que vagi bé,
adeu-siau.