Un quart d'hora, ahir serà ja la una del migdia,
és un quart d'hora que tenim per parlar sobre un acte
que ja podeu apuntar a l'agenda de demà,
si abans, en la Fundació Casal Lamic, al carrer,
us comentàvem que ahir es va celebrar el Dia Mundial
contra l'erradicació, per l'erradicació, de fet, de la pobresa,
demà celebrem un altre Dia Mundial, el del càncer de mama.
Tenim amb nosaltres, per parlar-ne,
tres membres de la Lliga contra el càncer
de les comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre,
el seu director, David Ortega. David, bon dia.
Hola, molt bon dia.
La vicepresidenta, Joana Carrasco, bon dia, Joana.
Bon dia.
I l'Anna Granell, que és voluntària de la Lliga
i també és una pacient, per dir-ho així,
una persona que ha passat el tràngol.
Anna, bon dia.
Bon dia.
Expliqueu-nos, feu-nos cinc cèntims,
us hem entrevistat moltes vegades, jo crec,
però qui sou la Lliga contra el càncer aquí a Tarragona?
Què feu normalment?
Bé, la Lliga és una entitat que està per controlar
i per donar servei, per controlar el càncer
i per donar servei als malalts de càncer.
Aquí, a la ciutat de Tarragona,
actualment tenim diferents vies d'actuació
de cara al malalt, com són els grups d'ajuda mútua,
l'ajuda mútua per a dones amb càncer de mama
i per a persones ostomitzades.
Hi ha dos grups actualment aquí,
on les persones que han estat diagnosticades
i que estan exactament es poden reunir,
totalades per un líder que ha tingut una formació
per a les nostres psicòlegues,
per tal de poder tenir el seu espai,
expressar els seus dubtes, les seves pors,
el que li passa en aquell moment.
Una altra via d'ajuda és l'atenció hospitalària,
el voluntariat hospitalari.
Les nostres voluntàries,
que també han passat una prèvia formació,
van tant a Joan XXIII com a l'Hospital de Santa Dicla,
que els malalts de càncer tinguin aquelles persones
que els puguin acompanyar en certs moments.
o una qüestió que també fem i que ens sentim molt orgullosos
és la primera pròtesi de mama després d'una operació,
una pròtesi de cotó per tal,
que és més un tema psicològic,
la dona també la lliga a tots els malalts,
a totes les malaltes que ens fan una mastectomia.
I a partir d'aquí el que fem és estar a disposició
de tots els malalts, també a la nostra seu,
mitjançant consells de salut,
mitjançant conferències per part de professionals
o mitjançant actes com el de demà,
de recaptació de fons a la ciutat de Tarragona,
que em permeten poder desenvolupar aquesta tasca
no només a la ciutat de Tarragona,
sinó també als 178 municipis
on tenim delegació de la lliga.
Ara parlarem concretament de la càncer de mama,
perquè de fet la lliga contra el càncer és això,
doncs parlaríem de tot tipus de càncer recertat,
potser en alguns més concrets,
que potser són els casos que es donen més a Tarragona.
Ara parlarem de les particularitats del càncer de mama.
Parlem primer de xifres, David,
que tu ara me les comentaves,
a la demarcació de Tarragona,
quina incidència té el càncer de mama?
A veure, la incidència a la demarcació de Tarragona
s'està observant que hi ha una incidència creixent,
cada cop hi ha més casos.
Això, per contra,
té una qüestió positiva,
que és que la mortalitat disminueix
i que la supervivència s'incrementa.
Què vol dir això?
El càncer de mama, per la seva tipologia,
no es pot fer una acció preventiva primària,
sinó que l'acció preventiva és la secundària
amb el programa de detecció per cos.
La seva aparició depèn de qüestions biològiques
i, per tant, el que tenim per dades estadístiques
és que en guany a la demarcació
es detectaran prop de 457 casos.
Com ho sabeu en futur?
Per qüestió estadística,
apliquem les qüestions...
És a dir, el registre de càncer de Tarragona,
que el gestionem des de la funca,
on la lliga és patrona,
podem fer projeccions de dades
tenint en compte la base poblacional
i les dades que tenim del registre
des de fa...
Doncs ja fa més de...
Possiblement més de 25 anys.
Sí, però veieu que en guany estem parlant de 2010?
En 2010 se diagnosticaran a la demarcació
prop de 457 casos nous de càncer de mama.
La seva prevalença,
és a dir, les persones que conviuen
amb un càncer de mama actualment
a la demarcació superen les dones,
superen les 5.000
i la mortalitat en guany
es preveu al voltant de 100 persones.
Cal dir que actualment
les dades de supervivència del càncer de mama
són espectaculars
en el sentit que fa 10 anys
no ens imaginaríem
que el 85% de dones
que tenen un càncer de mama sobreviuen.
Que això és, deu gràcies,
al programa de detecció per costa de càncer de mama
i als diferents tractaments
que actualment existeixen.
L'Anna, de fet,
l'Anna Granell és un d'aquests casos.
Sí.
Sí.
Però tot i així
és molt esperançador
això que diu el David, no?
Que l'esperança de vida
tot i que et detectin
un càncer de mama
és molt alta,
és més alta que abans,
però tot i així
al cop suposo
que no t'alpara ningú.
Home, sí.
A veure,
en tota dona,
jo crec que en tota persona
que li ha de diagnosticar
un càncer,
el cop és fort.
I en la dona,
en aquest cas,
perdó,
del càncer de mama
pot ser encara més
perquè és una part
molt vistosa
del cos de la dona
i a part que
et poden fer
amb mastectomia radical,
com va ser
en el meu cas,
però
després
penses també
si te'n sortiràs
o no te'n sortiràs.
A part de l'estat
físic,
és també l'emocional,
no?
saber si te'n sortiràs
o no te'n sortiràs
i tot el que comporta
això,
perquè un càncer
quan entra a una casa
i a part del malalt
és tot el que hi ha
al rededor,
no?
També afecta
la família.
Si tens fills petits,
com va ser en el meu cas,
que tenia una nena
de vuit mesos
i clar,
és una mica tot
una mica fort.
Clar,
perquè a més
acabes de ser mare,
no?
Acabes de ser mare,
acabes de donar el pit
i no saps
ni per què ni per què no,
doncs te diagnostiquen
el càncer
i clar,
és una mica fort.
Quanta temps fa,
anar d'això?
Jo, gràcies a Déu,
fa molts anys,
ja fa 20 anys
que em van operar.
Les preguntes,
pel que tu veus,
que suposo que també
de tant en tant
participes en els grups
aquests d'ajuda mutua
i tal,
continuen sent les mateixes?
Les pors són les mateixes?
Les preguntes iguals?
Sí.
Per què a mi,
no?
I per què això?
Primer això,
per què a mi?
Perquè en el meu cas,
per exemple,
jo sempre havia fet
una vida molt sana,
una dieta mediterrània,
no havia fumat mai,
havia donat el pit
als tres fills,
que diu que és un,
una cosa important,
no?,
per en això
i per què?
Doncs mira,
m'hi va tocar,
pel que sigui,
perquè per estadística
m'hi tocava
o jo què sé.
Però una vegada ja
passes això
i passes els primers anys
que després del tractament
i tot el que et passa després
veus que ho vas superant
de mica en mica
i que tot va anant bé,
doncs ho vas superant.
De fet,
jo sempre dic
que si ho saps
portar bé,
és una experiència molt forta
però que t'ensenya molt a la vida.
t'ensenya molt,
pots treure moltes coses positives d'això.
A la malalta
i suposo que també als familiars
perquè com deies tu
és de tot l'entorn,
és proper, no?
Sí, però aquí més a la malalta.
Però els familiars
una vegada passes el tractament
i et veuen bé,
ells passen pàgina, no?
la malalta és una cosa
que tu et mires al mirall
i et veus que estàs operada
i és una cosa molt forta
que t'ha passat
i et canvia totalment la vida.
Vull dir,
el que diuen,
a vegades que ho diuen
a les entrevistes a la tele,
és veritat,
és un tòpic típic.
Sí, sí, sí.
Sí,
que et canvia,
et canvia la vida.
De fet,
no estem explicant res
que no s'hagi explicat
molt de temps
perquè, per desgràcia,
doncs el càncer de mama
que és això,
cada any s'ha de celebrar
el Dia Mundial, no?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Però, bueno,
jo vull transmetre
també aquesta mica d'optimisme
que cada vegada
s'incuren més.
Els tractaments
han avançat moltíssims
perquè quan m'ho vam fer
a mi els tractaments
eren molt durs,
ara hem avançat.
I els pal·liatius
també són més importants
perquè estic pensant
en tot el tema
de cirurgia,
de pròtesis, no?
Sí, també,
en vez de fer
tantes mastectomies
són més tumorectomies,
o sigui,
que a la dona
també li pot ser
que en vez de tallar-li el pit
només sigui
una mica del tumor
i tampoc
ja no sent traumàtic
de veure't.
I després la reconstrucció,
ja em vaig fer
fa dos anys
la reconstrucció,
les reconstruccions
també estan molt millor
que 20 anys enrere,
evidentment.
És important
de tota l'experiència
que has tingut?
Què recomanes
i que no?
Quin seria el màxim
consell?
Per exemple,
per què et vas fer
la reconstrucció?
fa dos anys.
La reconstrucció
me la vaig fer
perquè...
Quan feia molt de temps
que ja se suposa
que comèries.
Jo la reconstrucció
me la vaig fer
perquè ja veia
que les reconstruccions
que es feien
m'agradaven
perquè les del principi
no m'agradaven.
M'hi confiaves.
Sí,
i després la reconstrucció
me feia...
te fa molta por
tornar a entrar
a un quiròfan,
te fa molta por.
I després,
quan veus
que et donen
més confiança
i que la cosa
ja va millor,
és una mica
també per estèrica,
perquè pots posar
un escot,
pots veure...
te veus la regatilla,
vull dir...
No, però escolta,
és que és clar,
és que és important.
És important,
és important.
Te pots posar
sostenidors normals,
que si portes una pròtesi
no ho pots portar.
Vull dir,
una sèrie de coses
que per a la dona
també està bé.
David,
anaves a dir...
No, no,
era una qüestió
també estètica
per estar bé
amb un mateix,
no?
Clar.
Que és important
per a una dona
com havia dit l'Anna,
un càncer de mama
i una mastectomia
per a una dona
és un fet
més important
que no possiblement
un càncer
acostumen a reproduir
aquests tipus de càncer
o hi ha un cop
erradicat?
Depèn.
És que depèn
del...
És el que dèiem abans
de la prevenció,
de fer les mamografies abans.
Si t'ho agafen a temps
és més difícil
que torni a vindre.
Però no n'hi ha massa, eh?
Joana,
la Joana és la vicepresidenta,
recordem,
de la Lliga contra el Càncer.
Què et va impulsar, tu?
A ficar-te en aquesta aventura?
Sí,
doncs el voluntariat.
El voluntariat
vam començar
fa 18 anys.
Vaig començar amb l'Anna
a fer-ho
i vam formar
el grup de Tarragona
de voluntariat
de suport.
Anàvem...
Anem,
vaja,
que encara ho portem.
Anem a acompanyar
els pacients
a Reus,
a la Santa Tecla,
Joan XXIII,
que també
es fa oncologia ara
i és fer suport
a malalts.
Te sents molt bé
de poder-ho fer.
Molt bé.
I quan tens
una experiència
com l'Anna,
quan vas a veure
una dona
que...
una pacient
que li han fet
una mastetomia
o una tumerctomia,
vas a veure-ho
i tu també
t'ho han fet
i com estàs
i ensenyes
i et veus tan animada
perquè la veritat
és que som un grup
molt maco
que hi anem.
Hi ha una companya nostra
que també ho fa
que es diu Lídia
i llavors
tu poder-ho fer
te sents molt bé
i en aquests 18 anys
agafes moltes experiències
però molt bones,
aprens molt
de tot.
Doncs entrem ja
perquè ens queden res
tres minutets.
Joana,
tu mateixa,
si vols,
explica'ns què
muntereu demà
i quina visibilitat
tindreu demà
que és justament
el dia que s'està
anirà molt bé
perquè els tarragonins
són molt solidaris
i penso que demà
ho han de ser
perquè gràcies
a aquest recapte
que fem o a capta
podem donar
les ajudes
a tothom
que necessiten.
La Lliga
està donant ajudes
a gent
i molt l'agradament
cada vegada més
i esperem que demà
la gent sigui molt solidària
amb la recapte.
Tenim set taules.
Set taules
escampades per tot Tarragona.
Escampades per tot Tarragona
en tenim
a 23
a la plaça Imperial Tarragó
Rambla Vella
Rambla Nova
Carrer Rovira Virgili
me'n falten dues
Joan XXIII
i Ramon Icajal
Ramon Icajal
exacte
i a prop de 100 voluntàries
sortiran demà
al carrer
per fer aquesta
sol·licitud
i que per sort
la Lliga
es nodreix
també d'aquesta
aportació dels ciutadans.
No és l'aportació
més important
no és la font d'ingressos
més important
de la Lliga.
Les acaptes
són la font d'ingressos
les acaptes
no només de Tarragona
de totes les delegacions
és la font d'ingressos
més important
de l'entitat.
Podem dir
que la demarcació
suposo que
el seu entitat
que ja fa 18 anys
que estem
que molta gent
ens coneix
malauradament
perquè han estat malalts
la gent confia molt
en nosaltres
i ens dona aquest suport
òbviament
sense aquest suport
i el suport
de les administracions
la Lliga
no podria fer aquesta tasca
perquè com va dir la Joana
cada cop hi ha més
ajuts de malalts
directes
donada a la situació
econòmica
i gràcies
a la gent
que suposo que retorna
a la tasca
feta per la Lliga
podem mantenir
el nostre treball.
Sí, jo crec
que és una manera
que ens sàpiguin
que estem
que sortim al carrer
i la gent
la majoria
no hi ha cap casa
que hagi passat
la malaltia
i t'expliquen
i a vegades
han donat
des del carrer
han pogut ajudar gent
o sigui
que al carrer
hem de sortir.
És el suport
la sensació
que allà de dir
no estic sol
no?
Sé on he de trucar
a la porta
i per això
jo crec que teniu
prou visibilitat.
I és que també
tenim uns números
tots aquests
els 7 grups
tenim 7 grups
de suport
totes portem un telèfon
i està connectat
les 24 hores
del dia
per el que necessitin
vull dir que
estem per ajudar
i bueno
esperem que demà
vagi bé.
I tant que anirà bé
esperem que recapteu
moltíssim
i ja ho sabeu
que us trobareu
per sort
per aquí
per tot Tarragona
bé més que repel centre
escampats
doncs
aquestes voluntàries
de la Lliga
contra el Càncer
de les Comarques
de Tarragona
i Terres de l'Ebre
demanant-vos
que col·laboreu
i també fent consciència
que demà
se celebra el Dia Mundial
del Càncer de Mama.
Avui n'hem parlat
amb la director
i la vicepresidenta
de la Joana Carrasco
David Ortega
moltes gràcies
i l'Anna Granell
una de les voluntàries
una abraçada.
Gràcies a vosaltres.
Arriben els titulars
de Catalunya Informació
la una del migdia.