.
Setmana Santa a Tarragona, el pas de les generacions.
Grans i petits, tots participen a la Setmana Santa de Tarragona.
Generacions de famílies senceres fa anys que estan vinculades
a les diverses confraries i germandats tarragonines.
Una tradició que ha passat de pares a fills
i que encara ara es manté viva.
És el pas de les generacions de la Setmana Santa a Tarragona.
Coneixem dues famílies, els Aguíbal del Gremi de Marejans
i els Ventura del Sant Exeoma.
Per nou Borràs tinc 9 anys.
Porto el panó i a vegades porto el cordó del panó
i també ajuda a muntar el misteri.
Aguíbal, 38 anys, i quan s'ha de fer algun sorgit a les faldilles
o planxar el llençol del salt d'enterrament,
hi vaig sortir la professora.
Jo dic Joan Aguiló, tinc 64 anys, dels 5 anys que vaig a la professora,
no l'he vist mai a la de Tarragona, perquè estic he anat a dins,
i fins ara sempre he sigut vicepresident, sigut a la Junta,
perquè ja fa 4 o 5 anys que vaig a la presó de joventut,
ja me dedico a anar als professors o via cursos i això.
Els xatos, com els anomenen el serrallo,
fa molts anys que estan vinculats al Gremi de Marejans.
Han crescut a la confraria i han vist créixer els seus fills.
diuen que la Setmana Santa està més viva que mai.
Sí, sí, tota la vida, que he pogut,
si no és algun any perfecte de treball, he hagut d'estar fora,
però jo sempre aquí a la Tarragona, sempre he anat a la professora
i no me'n recordo bé l'he vista mai.
Potser de petita, quan hi ha dos o tres anys,
si em portaven, sí, però no.
No sé, perquè com que ja el meu pare, ja ho eren,
hem viscut de prop tota la vida al Gremi de la Gremi,
com aquest xiquet, com que sa mare i jo hem sigut,
doncs ell també ho veu i ho viu, doncs ja està.
Sí, és que és, a veure, el que diem, no és fes,
potser ja no és tant, és més una tradició.
Tota la vida ho he fet, vull dir, i ja, doncs...
És que no...
Allò diu, ah, mira, per Setmana Santa marxem fora.
És que no se m'ho acudiria ni de plantejar-ho ni de dir-ho,
perquè ja no jo, m'uns fills,
primer que diuen ja quan passa carnaval,
que no treus les vestes, que no ens provem les vestes,
que ens van bé, vull dir, que ja és un pas,
vull dir, no ens imaginem una setmana s'entra sortir de la professora.
Penso que sí, que potser falta gent jove,
però clar, és això, això t'ho han d'inclucar des de petit,
perquè si no li tens un afecte, no...
És un rotllo sortir de la professora tantes hores,
no sé què, no sé quantos...
Llavors, clar, si no ho vius, no ho sents, no ho sortiràs.
Home, estic amb ella, el que passa és que, bueno,
i a part de tot, ha d'agradar,
perquè per molt que diguis el xiquet, vine al professor,
si el xiquet no li agrada, no et vindrà.
El que passa és que jo crec que ara ja fa d'uns quants anys cap aquí,
des que van començar ja la tradició d'aquell,
enrere d'aquest plaç, ja van a espatlles i tot això,
jo crec que la gent s'identifica més amb la professora de Tarragona,
i més per la part nostra, pel que és el gremi de marejans,
cada any veiem que els xiquets jovens,
diguéssim, casats de 30, 31 anys,
que tenen uns xiquets de 3 o de 5 anys,
els porten, si no els porten a la nit,
els porten a l'abricus del serrallo,
els porten a la taula recollida,
però ells els porten.
I això ja fa anys que s'està vient que cada any hi ha més.
I això ha tancut des que es van començar a anar tots els passos d'espatlles,
la gent hi ha hagut una miqueta més de carinyo a la professora de Tarragona,
que per això és molt maca.
Muntar el misteri.
Per què?
Perquè després vaig esmorzar.
I on vas a esmorzar?
Al Tòfol.
La meva cosina,
els meus germans,
els meus cosins
i amics,
els preparatius.
Col·laboro.
A vegades juguem a dintre del misteri quan està muntat
i aquest any vam veure unes,
aquelles coses,
on pots petar coses
i juguem allà a dintre a petar-les.
Abaix estava, no hi ha res,
ells posen tots els crios dels portants,
i això es posen a lliçotament,
estan fent la xerradeta
i es posen a petar les bufolles dels plàstics.
Els més petits veuen el futur més lluny,
però ja tenen ben clar el que voldran ser.
el més petit de la família dels Aquiló,
diu que ell vol arribar a ser portador.
Jo, portador del misteri,
perquè està el meu pare.
Sí, és com t'he deia abans,
per exemple,
aquest xiquet,
com que el seu pare és portador del gremi,
doncs ell és portador del gremi.
I si encara, per exemple,
no fos portador del gremi,
que fos com a Marioca,
que va a la banda amb l'atxa,
doncs també el portaria i aniria al costat amb l'atxa,
com n'hi ha molts,
que toquen el timbal,
perquè els hi agrada i els hi ha col·locat el timbal
i van al timbal del gremi.
És igual que vagis del timbal,
que siguis portant,
que vagis al costat.
Tot és el gremi.
Hi ha moments de la Setmana Santa
més que són més especials que d'altres.
A més a més,
creuen que la Setmana Santa
té un perfecte estat de salut.
Home, la professora de Venda Sant,
que és el més important per això,
és l'única cosa que s'estim alimentant,
perquè, doncs, clar,
a part de les famílies més iniciatives
són vicos del Serrallo,
però, doncs,
s'ha de reconèixer que el més important
és el divendres Sant la professora,
perquè per això estem,
si no,
ja està,
perquè al migdia,
doncs, allà a la rama,
on tot posem a l'escala,
a l'escala,
després a la tarda,
el posem a la paraula recollida
i tot el dia ja no para,
ja és pum, pum, pum, pum
i ja estan els duetels del migdia que acabem,
doncs,
quan arribes a casa,
arribes penxat.
A mi el que més m'agrada
és l'última pujada,
la pujada del divendres Sant
quan puges,
que és al final,
que potser ja n'hi ha,
que ara som dels últims,
no hi ha gaire gent mirant,
però és la,
és que no es pot explicar,
vull dir,
veus el pas,
que la gent ja està cansada
de portar el pas
i tenen aquell punt de dir
fins dalt, no?
I no sé,
per mi és el més maco
del divendres Sant
de la professora,
la pujada,
la pujada final.
Sí, la professora.
Ara,
ara,
jo penso que,
bo,
el que dèiem mon pare
fa uns anys,
era jo,
que,
a veure,
hi ha molta gent que no li,
a mi, per exemple,
allò que vas caminant
a la professora
i,
Déu,
Déu,
doncs,
te xoca,
no?
Jo, per exemple,
el meu home
no havia sortit mai a la professora,
i llavors ell,
sortia vestit de besta al costat,
bé,
ni de casualitat,
el fet d'anar a dintre,
portant el misteri,
o tapant-la amb la caputxa,
doncs,
diu,
però sí,
així sí.
I, avós,
penso que ara,
la Semana Santa de Tarragona
té un bon moment,
té un bon moment,
hi ha passos nous,
hi ha passos que,
bueno,
el davanyament de la Creu
que han posat
les figures noves,
que veus que hi ha allò,
no?,
que hi ha una,
una regeneració,
i,
jo penso que és molt bona,
a la mateixa Setmana Santa,
a l'Estat.
mira,
això quan anava en rodes
i els passos aquests
anaven en rodes,
tret d'un,
doncs,
i la gent,
no sé,
sí,
anava a mirar
la Santa,
però,
cada dia,
es veia que a cada dia,
dins,
anava menys gent,
menys acompanyants
dels dos passos,
ja t'he dit,
i des que se va
agafar la moda aquesta,
d'anar a tornar
el que abans
se portava,
que eren espatlles,
doncs,
la gent,
sí,
es veu que li havia pres
més emoció
i és més emotiu,
i la joventut
que fer cap,
que és els que
ho han de,
ho han de mantindre,
jo crec que responen
molt bé
en totes les cofredies.
És molt xulo
perquè,
a vegades,
si tu vols,
pots,
si et diuen
de portar el cordó,
si tu vols,
a vegades,
et deixen
dir que
pots portar
l'haixa
o la esperma aquella.
jo em dic
Joan Ventura Rull
i vaig començar
la Setmana Santa,
com suposo,
amb la gran part
dels terragonins,
amb el sentiment
dels 12 o 13 anyets,
vaig anar per primera vegada
amb la Salle
i després,
com ho ha dit el pare,
vam trobar
la seva vesta
en una cleixera
i amb el Francisco
Gomes Masdeus
i la seva família,
vam començar
a sortir
amb l'acció homo.
Això va tocar
una miqueta a fondo
per aquelles èpoques,
el pare
ho tenia uns 13 anyets,
i es vam
adreçar
al senyor
Elias Torres
i gràcies a ell
i amb tota la família
que hi ha
del Pere Ramon,
vam poder aixecar
la cofredia
que estava,
la veritat és que
estava molt perduda.
Eren unes èpoques
molt diferents
de les que estem vivint ara,
però des de llavors
que he estat
amb l'acció homo.
Ses Ventura
i l'edat
diuen
que tinc 92 anys.
Em dic
el Ventura Arbós
i tinc 18 anys
i des dels 8 anys
que estic a la banda
toquen el timbal.
Amb 92 anys
Ses Ventura
encara va a totes les assemblees
de la confraria
del Sànex Seomo.
Fa molts anys
que hi participa,
de fet,
és el soci número 1.
Ha contagiat la passió
per la Setmana Santa,
el seu fill
i el seu net.
De fet,
tota la família Ventura
hi participa
any rere any.
Mira,
a Setmana Santa
jo resulta que era
molt amic
de la Matías Aviar.
I clar,
no sé,
molt amic
de la Matías Aviar
i resulta
que
on vivia jo,
vivia
al pis del costat,
un tal dos
que també era
anar a la Seomo
i que se cuidava
de cobrar receburs
i de fet
tot un munt de coses
que era com un delegat,
doncs,
jo l'ajudava
incursament
a la loteria.
i com que jo
amb l'amic,
amb la Matías Aviar
érem mis mis amics,
d'aquella feina
ja vaig,
doncs,
continuar
sent
de...
m'ho vaig fer
quan d'allò
de la Seu
i per cert,
que es van trobar
que un dels cabits
que, per exemple,
anava ja
a Capicaïna
que no va d'allò res,
que vaig deixar jo la...
per si diguéssim...
la Vesta
anem a una calaixera
i el meu fill Joan,
el mitjà,
la van agafar ell
i el Quico Gómez
i van sortir
a la bandera sola
i després ja d'aquella feina
va començar a recar
l'acció a l'altre camí.
Tu quants anys parles d'això,
papa,
que anaves a cobrar
de fa molts anys
parlo.
Molt, molt, molts anys,
doncs.
Ja sé que sóc el soci número 1
és que d'aventures
a la Seu
anem molts
perquè ja hi vaig apuntar
tots els dents
i tot això
i els meus fesos
hi van comptar i tots.
I van al gran
com al mitjà
com al petit.
Ja el francès,
el Joan
i el Jordi Ventura,
aquestes,
ja són d'allòs,
és a dir que
som 7 o 8 ja o 10,
no ho sé.
N'altros som
els dos germans,
el meu germà gran,
el Francisco,
que surt amb la Sari
però és confrer de nostre
i la seva xiqueta,
l'Èngrid,
que és la seva neta,
que ell la va apuntar
i, evidentment,
fins ara li està pagant
perquè voler-li els rebuts.
Igual que amb el meu fill
petitet,
el Leix,
que també té 8 anys
i mon germà Jordi
que és portant,
com jo
i que té la seva xiqueta
que li va posar a Júlia,
memòria la meva mare,
pel descansi,
i que també és cofrada.
És a dir,
n'altros hi estem tots,
que com n'altros
també sabem
que hi ha altres famílies,
el Pere Ramon
i d'altres
que tenen,
són terceres generacions
i a Tarragona
n'hi han,
espero i desitjo
pel bé de tots,
que en continuïn
hi havent moltíssims
perquè companys nostres
sabem que hi tenen els xiquets
i que ja els xiquets
són grandets
i això continuarà.
La Setmana Santa
es converteix en una trobada
de tota la família,
uns dies especials
per una família
molt vinculada
a la confraria
i a la Setmana Santa Tarragonina.
També la meva dona,
l'altre criu petit
també estan amb la banda
i la vivim,
no papa,
la vivim una miqueta de bòlits
perquè clar,
com que tots estem ocupats
doncs es viu de bòlit.
La vivim bé,
ja ho veiem,
vivim amb la il·lusió,
la Setmana Santa,
perquè la fem tan arrelada
que no és allà ja,
que no...
Amb els viacrucis,
no?
Sopant una miqueta
les hores
perquè els viacrucis
els fan tard,
però bueno.
M'agrada molt l'ambient,
que respira,
jo recordo des de petit
que anàvem al carrer Portalet
amb on vivien uns avis
i tota la família
ens ajuntàvem allà
i jo recordo que encara
jo no participava
i doncs es va viure amb,
no sé,
amb molta passió,
diguéssim.
A mi sempre
m'havia agradat
tot el timbal
i des de petit
i mon avi
me l'ensenyava
fins i tot
i doncs
vaig voler,
li vaig dir a mon pare
que si em podia apuntar
i gràcies al Jordi Heredia
doncs vaig entrar a la banda.
Sí,
sí,
perquè hi havia molta demanda
però com que
també la meva senyora
toca el sac de jamex
i va ser una de les primeres,
doncs el Jordi
que sempre fa miracles,
però és el cap de la banda
que la va muntar
i que això
com tothom sap
és molt difícil
començar una cosa
és molt difícil,
aguantar-la
és el que també costa
moltíssim
i ara estem
en aquest punt
i ell
quan va veure el nen
i va,
vinga,
caminarem de posar-lo
i com ha fet
amb altres
fills de portants
també acabant a la banda
perquè ara la banda
és numerosa,
és grandiosa,
gràcies a Déu
tota la cofredia
és molt numerosa.
Espero i desitjo
que la junta
que hi ha ara
i que continuï
molts anys
doncs
faci la feina que fa
per continuar
que es facin grans.
Les llistes nostres
són de molts cofrares
i ens aguantem
dels cofrares.
Espero que això continuï.
Tots tres viuen la Setmana Santa
a la seva manera
i els millors moments
es reserven
a la intimitat
de cadascú
que els viu
de manera molt intensa.
La recollida divendresant
a mi sempre m'ha agradat molt.
Per què?
Per què?
No sé.
És l'hora
després de la recollida
abans que jo participés
ens ajuntava
amb tota la família
a casa de mon avi
allà al carrer Portalet
i després recordo
que passaven els passos
i jo sempre
m'agradava molt
aquell moment.
Quan se'n posa
el nostre
soñor
al temple
del que sigui
llavors és aquest moment
que és quan
adornen
les resultats
i tot això
llavors és el més
el que fa més goig
i tot això
possible
i que tothom
em va visionar.
El que ha dit
mon fill
el Joan
és cert
el moment de la recollida
és un moment especial
però jo per mi
tots els anys
els anys bons
han sigut
quan ens retrobem
amb els portants
en aquest cas
en el primer ensaig
hem tingut
ausències importants
inclús la d'una
arrenclaradora
que el seu pare
era portant
el d'un portant
el vidalet
i no fa gaire
la mort
del padrinet
de la banda
llavors
aquests moments
són difícils
i són els que
et fa recordar
que tots som
un grup important
a nivell
de companyerisme
i amistat.
Crec que
depèn molt
també
de tot això
una miqueta
dels polítics
com a tot
aquí a Tarragona
lamentablement
hi ha moltes ganes
de moltes persones
de fer moltes coses
de continuar-les
però es necessiten
ajuts
ara he llegit
molt el diari
que es portava
a veure
si es podia
tindre un lloc
per poder
posar els misteris
els sants
els passos
fer un museu
hi ha coses
que
potser perquè
sóc una miqueta
justet
hi ha coses
que són incomprensibles
com pot ser
que hi hagi
una casa
dels animalets
de la festa major
i no podem
tindre un lloc
on s'aguarden
talles
que realment
són importants
a tots els nivells
amb unes
amb unes vestidores
que també són
molt importants
i que no es posi
una cosa
d'aquestes
en un lloc
com li pertany
és a dir
a més a més
estic convençut
que com venen
moltes persones
de fora d'Espanya
venen a la professor
i venen els divendres
sants
i venen tota la setmana santa
això els agradaria
es podria vendre
jo crec que això
s'haurien de fer mirar
tots plegats
ja sé que
el tema està molt difícil
però una cosa d'aquestes
que fa molts anys
que s'hi va al darrere
jo crec que s'hauria
de posar-hi a cut
i que es fes
i que es fes
perquè
si ho volen
aquesta setmana santa
no tant solament
per continuar
sinó créixer
per molt i millor
bé
la veig
molt bé
molt apta
i que
la gent
correspon
i va bé
això que va haver
una temporada
que la gent
s'ha costat molt
anar fora
i anava de caient
però després va tornar
i ara clar
un es pitjor a l'altre
que us diguéssim
no no no
bueno
algun amic potser
però no en general
els meus amics
participen a la setmana santa
cada cofredia
té molta gent
que participa
i m'agrada
està bé
no m'agradaria
continuar la banda
mon pare
em va dir
que si volia
ser portant més endavant
un dia
m'ho va plantejar
i jo vaig dir que no
que m'agradava
tocar el timbal
i volia seguir fent això
la família Aventura
com tantes d'altres
ja fa setmanes
que treballen
perquè tot surti
a la perfecció
amb els jovenets
ja saps el que passa
quan creixen
la vista s'ha d'estirar
l'Albira se n'enriu
perquè amb ella
també li ha passat
a més a més
els fills també són
de talla
XXXL
i llavors
procurar
com aquesta nit passada
que vam estar
al Via Crucis
dimecres
sortim tots
nosaltres
al Via Crucis
de Sant Joan
i com que
dura tota la setmana
és el que t'he dit abans
és a dir
compaginar
els que treballem
amb els xiquets
ara ja no van al col·le
però fins ara
ja han anat
i han hagut actes
també
i llavors
sobretot
el que va haver
el diumenge
aquest passat
que va haver
la professora Rams
doncs que també
les 4 de la tarda
escolta'm
quasi bé
sense dinar
arregla
puja
no hi ha llocs
per a parquet
i has de pujar
a peu des de casa
però bueno
és una cosa
que ojalà
que duri molts anys
i que hi puguem anar
perquè la il·lusió
aquesta no es perd
és bonic
en una generació familiar
com els Venturon
hi participen
tants i tants membres
tots han après
coses dels altres
la constància
i la passió
per allò que fan
és el que han après
del més gran de la família
de l'avi Francesc
i el que sí
almenys
suposo que els meus germans
dir el mateix
el que ens ha inculcat
és
quan t'impliques
en alguna cosa
fer-ho
a fondo
i no deixar-ho
i amb el tema estem
vam començar
amb la Setmana Santa
ja dic els 13 anyets
l'hem continuada
i l'únic que podem fer
és ensenyar
els crios nostres
per si els agrada
que també puguin fer
el mateix
les coses
quan s'inixen
costen molt
però que s'aguantin
doncs encara
costen el doble
i si a casa
inculques
una miqueta això
suposo
com jo he tingut
amb els dos xiquets
continuïtat
que és el que
crec que s'ha de buscar
que una cosa
és bonica
i es fa a gust
i per convol
hi ha molta gent
que a la meva edat
segurament ja ho ha deixat
però a mi des de petit
doncs em van
ensenyar una mica
que m'agradés
la Setmana Santa
i doncs
a mi m'agrada
i per això hi continuo
en què ens ha influït
un cabellós
ells
va ser
el meu mitjà
que és el que és
ell
que va trobar la Vesta
allà
a Montcalaix
perquè estava ja
a l'acció
mig
perdut
ja
i entre ell
i el Quico
del cap
del motoclub
van començar
fotent la bandera
i d'allí
d'aquella feta
ja va començar
a rodar tot
i van
continuant
tot endavant
i com que ja
porten dintre
doncs
han anat
a pisar
així
ell ens
explicava
la història
aquesta que l'he explicat
a vostè
de com
havien anat
i
per ficar-nos
com a exemple
si comenceu això
no ho deixeu
perquè és una cosa
que ell ha viscut
la seva experiència
amb aquests 93 anys
que farà
l'últim dia
d'aquest mes
doncs
el que ens ha ensenyat
és això
que les coses
no costen refer-les
però quan s'han de mantindre
el carro guanyador
s'hi apunta a tothom
i llavors
ens passen
a vegades
desgràcies
que aquest carro
es va desmuntant
ell ho va viure
amb l'acció
i demana
una continuïtat
a veure
que si hi ha posat
tota la família
doncs veu
que el futur
pot existir
durant molt de temps
i sempre va preguntant
que no hi ha loteria
per vendre
que no hi ha
no s'està sempre
a darrere
perquè no baixem el pistó
Setmana Santa
a Tarragona
el pas de les generacions
a tarragona
a tarragona
el pasor
a tarragona
l'epicacun
śr'an
trà relied
a tarragona
darrere
a tarragona
l'epic yaşar
i
esà Eveirad