D'aquí sis minuts seran tres quarts d'una del migdia.
Seguim en directe, és la sisena hora del matí de Tarragona Ràdio.
Els oients més fidels, els que ens acompanyen des de primera hora del matí.
Ja sabeu que hem parlat d'àmpliament de les eleccions,
els resultats d'aquest diumenge,
en els comissos del Parlament de Catalunya.
Ho hem fet amb les veus de tots els protagonistes, a primera hora.
Després també amb una anàlisi
amb tres companys periodistes de les nostres comarques.
I ara volem tornar a incidir en el tema de les eleccions,
però des d'un altre punt de vista,
perquè ens acompanya la professora de Comunicació Política
de la Universitat de Rovira i Virgili, Aranxa Capdevila,
amb la qual ja vam parlar ara fa uns dies,
enmig de la campanya electoral,
per analitzar precisament com estaven actuant els partits polítics.
I ja ens vam comprometre en directe que la trucaríem
per parlar després de la jornada electoral.
Aranxa Capdevila, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I a més, ve acompanyada d'un dels estudiants
de Comunicació Política de la Universitat,
el Ricard Domènech.
Ricard, bon dia.
Tot el dia.
perquè alumnes i professora han estat treballant
i estan analitzant aquests set dies
aquestes eleccions i la campanya electoral.
En fi, els resultats ja estan,
ja són definitius, ja els coneixem ampliament.
De seguida parlarem de la campanya,
però en fi, el primer que cal
és segurament analitzar els resultats
de les eleccions d'ahir.
Aranxa, quins titulars periodístics
faríem de la jornada d'ahir?
Bé, crec que els titulars ja estan fets
i el que s'ha vist és que més o menys
el que les enquestes vaticinaven
s'ha anat més o menys complet.
No hi ha hagut cap sorpresa.
El que calia era veure,
se sabia que guanyaria convergència,
se sabia que PSC baixaria.
El que faltava saber era
quina era la pujada,
quina era la baixada del PSC,
d'Esquerra Republicana, d'iniciativa.
I s'ha confirmat una mica el que ja s'esperava.
Si ho governarà amb una majoria suficient,
haurà de fer pactes puntuals
amb diferents forces.
Veurem a veure una mica com s'ho fa.
No té un paper fàcil
ni per la situació
ni per com haurà de governar.
Però ara sembla que estan molt il·lusionats.
Per fi, després de la tercera,
va la vençuda.
I la caiguda d'Esquerra
ha sigut estrepitosa.
Jo crec que ells ni ells mateixos
esperaven una caiguda tan intensa.
És veritat que han perdut,
però també és veritat
que el vot independentista
venia molt dividit,
amb solidaritat, amb reagrupament
i han pagat una mica les conseqüències.
I el PP,
una pujada dels millors resultats
de la seva història.
Jo crec que el PP s'ha de llegir
en clau espanyola,
en clau de les properes eleccions generals
de 2012.
crec que estan contents
el PP,
poden estar contents
perquè això crec que marca
també una mica una tendència,
que marcarà una tendència,
queda un any encara
i hi ha alguna cosa més,
a veure què passa,
però sembla que la tendència
ve per aquí.
I l'entrada de solidaritat,
un Parlament de set grups,
crec que és la vegada
en la història
que hi ha hagut més grups,
això es fragmenta
i també, bueno,
el sistema representatiu
és el que té, no?
Tenim més veus al Parlament,
més maneres d'enfoque a les coses,
a veure com això finalment s'articula.
Això serà interessant,
clar,
veure un Parlament
amb set grups polítics
té coses segurament positives,
d'altres potser no tant.
La pluralitat d'una banda,
però potser també
el funcionament serà complicat,
tot i que el partit majoritari
el que governarà
ho té relativament fàcil
per governar,
però en fi,
set partits en un Parlament
per un país com Catalunya,
en fi,
relativament petit.
Clar,
bueno,
el sistema proporcional
és el que té,
com més,
clar,
com més proporcionalitat,
bueno,
és la manera de recollir
totes les sensibilitats.
també és veritat
que potser li facilita
perquè té més partits
per pactar,
és a dir,
CIU pot establir
també sinergies
en alguns aspectes
amb ciutadans,
per exemple,
amb aspectes econòmics
o amb algunes qüestions
i amb solidaritat,
per què no,
segons quins elements.
És a dir,
li dona també
una miqueta més de joc
i no haver-se de recolzar
necessàriament
o amb el PP
o amb Esquerra,
perquè realment
està així,
si no m'equivoco,
de l'absoluta.
per tant,
bueno,
a veure com això és que n'ha dit.
No, bueno,
i que en un Parlament,
amb el que tu comentava,
Ricard,
tan fragmentat,
el llindar
de la majoria absoluta
real
no són el 68.
Com tu deies,
amb una majoria
tan clara
se li fessin literar
molt més les coses
a l'hora de poder governar.
Diferent hauria estat
que la diferència
hagués estat
molt més justa.
A tu et va sorprendre
alguna cosa
de la nit electoral,
dels resultats
de la nit electoral?
Bé,
potser,
tot i que
totes les enquestes,
tot el soroll,
els mitjans de comunicació
ho deien,
em va sorprendre
la caïuda tan forta
i tan forta
del Trivertit
en el seu conjunt,
especialment,
però,
del PSC.
d'esquerra,
doncs,
potser,
per l'ambient,
doncs,
en el que em moc,
la divisió aquesta
del vot independentista
que comentava abans,
l'aranxa,
potser ja estava una mica,
es veia una mica més,
més clar
que estarien castigats.
I bé,
i la força
amb què han tratat
de solidaritat
que,
que vaja,
se'n parlava,
sondeig fins i tot,
ja ho apuntava
a TV3 a les 8,
3, 4,
diutats,
però,
però igualment,
és fort.
Més enllà dels resultats,
el que volem també
és analitzar una mica
les imatges,
el que es va veure,
per exemple,
ahir a la nit,
amb l'aranxa,
cap de vila,
la setmana passada,
comentàvem fa,
ja més d'una setmana
comentàvem la campanya
i podrem tornar a comentar
si la campanya
ha estat important o no
en els resultats finals.
L'aranxa,
que segur que ahir
es va mirar
els líders polítics
i, en fi,
els escenaris
de la nit electoral
d'una manera molt especial,
allò com una experta
que és en el tema,
que és el que més
li va...
li ha quedat
en la memòria.
Les imatges dels líders,
en fi,
Mas,
Montilla,
Puigcercós,
Herrera,
Sánchez Camacho...
A mi el que em va quedar
va ser Montilla.
La imatge de Montilla
era desoladora,
sincerament.
Vull dir,
quan va sortir
la compareixença pública,
estava Xacón darrere,
estava Maragall,
les cares eren d'autèntica...
Vull dir,
no s'esperarien.
Suposo que el cop
se l'esperaven,
però no aquest cop.
I, bueno,
va anunciar
que no es presentaria
una altra vegada
a la reelecció
com a secretari general
i, realment,
era...
aquesta era la creu,
no?
La cara era,
evidentment,
de Ziu, no?
De Ziu,
semblava que, bueno,
que havia...
A més,
una posada en escena
com una mica americana,
no?
Quan al final
va sortir
Mas al Balcó
amb aquella bandera,
aquella senyera,
la bandera catalana,
els papers allí flotant,
la música,
els segadors...
Jo crec que aquí
van construir, no?
Una mica una escenografia...
Ho teníem ja tot
bastant preparat, no?
Sí, sí,
de país,
de...
No governarem
amb soberbia,
sinó amb respecte i tal.
Bueno,
aquí hi ha un discurs...
Ah, ja a la nit,
precisament,
comentant el discurs
d'Artur Mas
a la seu de Convergència
i Unió
en el programa especial
de Tarragona Ràdio,
parlàvem precisament
del to institucional
de president
del guanyador
de les eleccions, no?
Un to molt...
Completament.
Molt institucional.
Sembla que la nit electoral
el que toca és
hem guanyat,
som els millors, no?
I realment
va estar molt,
com he dit,
en les seves paraules
i molt...
A partir d'ara
ens toca treballar
amb humilitat
per tirar endavant
això,
amb el recolzament
de tots,
una mica seguint
amb el discurs
de campanya,
que havia anat
per aquí, no?
I se veien guanyadors
i havien començat
el discurs, no?
I a tu, Ricard,
et va sorprendre
alguna imatge
de la nit?
Bé,
com comentava ara
l'aranxa,
sobretot,
més que la desolació,
per dir-ho d'alguna manera,
a la seu socialista,
la reacció
a Convergència i Unió,
que realment
tot el discurs
que havia anat portant
durant la campanya electoral
de combatre
aquesta suposada imatge
de prepotència
de Tormàs,
va resultar
en això,
que va sortir
allò
impecable
i com si estigués
ja governant
i suposo que
en bona part
és pel que ell mateix
va comentant
o ha anat comentant
en diverses ocasions,
aquesta llarga
travessia del desert
d'aquests set anys
que l'han curtit
i que l'han fet pensar,
no ho sé,
amb aquesta idea
més de país
i de governar.
Hi ha altres imatges
de la nit?
No ho sé,
per exemple,
la de Joan Laporta
o la d'Esquerra Republicana
amb Joan Puigcercós
i Ernest Benar
que compareixent
davant de la militància
dels mitjans?
Algún comentari?
Bueno,
és l'esperat,
si estan contents
l'esquerra
ja poden plegar,
estaven assumint
les conseqüències
com el PP
estava celebrant
la victòria.
Joan Laporta
a mi em dóna la sensació
que estava celebrant
la victòria del Barça,
potser és que ja
estàs tan acostumat
a veure en aquest context,
però sí que
feia una cara
d'absoluta felicitat
com una mica en trance,
el vaig veure,
estava ja,
a més,
no sé,
les imatges de B3
estava com molt a prop
de la càmera,
se'l veia,
no sé si,
bueno,
no sé si era el montatge
com ho tenia organitzat,
però la sensació
que complia,
no?,
tota la càmera,
bueno,
és que passar de 0 a 4,
així,
d'entrada,
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
Home,
a veure,
com a imatge puntual,
lamentar,
evidentment,
el que va passar
a la compareixent
a la primera
de Miquel Iceta,
que li van llençar un ou.
Sí,
evidentment,
reprobable.
I després,
no sé comentar
la compareixent,
un cop ja
els resultats
estaven més o menys clars
d'iniciativa
de Joan Herrera,
bastant,
bastant sencer,
bastant,
vaja,
bastant satisfet.
Abans comentàvem
la baixada en bloc
del tripartit,
s'ha comentat bastant
que l'iniciativa
ha aconseguit resistir
bastant,
tot i perdre dos escons,
ha aconseguit resistir
bastant aquesta,
aquesta,
davallada
i ens veiem
prou satisfets.
En qualsevol cas,
el que teníem molt clar
és que ells
tenien la seva idea,
el seu discurs,
la seva ruta
de treball
i que,
en tot cas,
són els altres,
potser,
dos partits
que havien format
el tripartit
els que han de
generar un procés
més d'autocrítica
i de mirar cap endins.
És curiós
perquè,
precisament,
l'iniciativa
havia estat l'únic
soci dels tres
que no havia renegat
de l'obra de govern,
és a dir,
tant PSC com Esquerra,
van començar la campanya
dient,
reneguem d'això,
no tornarem a fer tripartit,
aquest sistema
no ens convé.
Potser que ha estat
un factor
que ha ajudat
el càstig,
no?
És terrible,
no pots renegar
de la teva obra
de govern,
si és que tens un actiu,
has estat durant quatre anys
treballant pel país,
millor o pitjor,
això cadascú ho farà,
però bueno,
tens una obra de govern
que mostra,
no pots renegar d'ella
i dir que això
no tornes a fer.
Jo crec que d'això
haurien d'haver pres
de la campanya anterior,
el 2006 ja va passar
una mica el mateix,
va ser iniciativa
l'únic
que va mantenir,
diguéssim,
el braç ferm
i va ser l'únic
que no va patir
una baixada,
fins i tot es va mantenir,
Esquerra va baixar
una miqueta
i també PSC,
però bueno,
ara ha estat ja
la debacle per això,
no pots renegar
d'aquesta manera.
Un càstig no només
pel PSC i per Esquerra,
també ho han comentat
molt des d'iniciativa
que també els ha suposat
per ells mateixos
perquè general
de s'encisa
estès entre els votants
d'Esquerra.
L'Aranxa Capdèlia,
com dèiem,
és professora
de comunicació política
amb els seus alumnes,
entre els quals
el Ricard,
aquests dies suposo
que heu estat treballant
en la campanya.
Què hi heu estat,
què esteu fent realment
a classe?
Nosaltres,
bueno,
la classe és de comunicació
política
i una campanya electoral
és la comunicació
política per excel·lència.
És el súmum.
Sí, sí,
és el millor que et pot passar
en una classe
de comunicació política.
I què els hi fas fer
als alumnes?
Els hem posat a treballar,
s'han posat a treballar,
hem dividit en grups
la classe,
cada grup ha seguit
la campanya d'un partit,
som molta gent a classe
i hem pogut seguir
nou partits,
els parlamentaris,
la Cori,
Solidaritat,
Regrupament,
em sembla que han sigut
els tres que s'han seguit
i, bueno,
han de respondre
a una sèrie de qüestions
relatives a la campanya.
Cada grup respondrà
a aquestes qüestions,
quina imatge de Catalunya
es transmet a través
de la comunicació,
en què s'ha basat més
la campanya,
si amb el partit,
amb el candidat,
és a dir,
una sèrie d'ítems
importants o rellevants
en comunicació política.
A partir de dimecres
començaran cada grup
a exposar la campanya,
a treballar,
a parlar en grup,
discutirem
i després,
com tots respondrem
a les mateixes preguntes,
cada alumne farà
una valoració personal
de la campanya
amb la informació
que haurem recollit
entre tots.
A part de que les classes
hem seguit,
hem estat,
jo crec,
bastant atents
i atentes
a el que ha succeit.
I el grup del Ricard Domènech
que ha seguit a?
A la Cori.
A la Cori.
La coordinadora
de Reusenca Independent.
I què tal?
Bé, a veure...
Peculiar,
com a mínim.
Sí, sí,
però més que res,
doncs que, esclar,
és un partit petit,
amb els seus votants arreus,
però, evidentment,
extraparlamentari,
i això fa que
la presència en mitjans
i el desplegament
de recursos
sigui molt inferior
i, esclar,
el seu seguiment
s'acaba limitant,
sobretot,
a la seva pàgina web
on fan bon ús
de les noves tecnologies,
a part també,
doncs,
per la seva facilitat
d'ús
i la seva gratuïtat
i després alguns actes,
però, esclar,
molt residuals.
I al marge de la Cori,
no sé,
els alumnes,
o concretament el Ricard,
que és el qui ens acompanya avui,
coincidiu amb molts comentaris
d'analistes,
d'experts,
dient que aquesta ha estat
una campanya avorrida,
poc original,
que precisament
no ha contribuït
gaire a la participació
de la gent,
tot i que després,
curiosament,
les dades d'ahir
demostren que hi va anar
a votar més gent
que fa quatre anys.
Aquesta sensació,
tu l'has pogut tenir,
també?
Home, a veure,
aquest moment de participació,
relacionat amb aquests comentaris
que tu deies ara,
jo crec que el que demostren
és que moltes vegades
l'opinió pública
es desmarca
del que puguin fer
o deixar de fer
o de gaudir
o deixar de dir
la classe política.
Home, sí,
a veure,
les campanyes electorals
és difícil
que siguin
gaire
interessants.
interessants.
Hi ha sovint algun,
bueno,
hi poden haver
algun esgarip
com el de Puigcercós
en aquest cas
amb el tema
impostos a Andalusia,
però en general
poca cosa.
Sobretot en aquest cas,
doncs,
que aquesta última campanya
sí que coincidíem
amb que segurament
Artur Mas
com que ja ho tenia
bastant fet,
tot apuntava
que tenia
unes bones perspectives,
s'ha dedicat
més a una campanya
més neutra
per dir-ho d'alguna manera
de no em mullo aquí,
no em mullo allà
i els partits
socialistes,
doncs,
tirar la casa
per la finestra
ja vistes
les expectatives
que els hi donaven
les enquestes.
Aranxa,
la teva anàlisi
de la campanya
ha estat realment
avorrida,
ha servit d'alguna cosa?
Bueno,
la campanya serveix
per reforçar,
això és el que diuen tots,
i per fer
que els indecisos
es decideixin,
ja que en aquesta campanya
hi havia més indecisos
dels que habitualment
hi havia,
per tant,
en aquest sentit
ha fet un servei.
A mi em dóna la sensació
que ha sigut avorrida
o ha semblat avorrida
perquè
qui havia de fer
la campanya
més agressiva
o més activa
era el PSC
i no ho ha fet.
És a dir,
la campanya anterior,
jo recordo que
Ciu era qui s'ho jugava
i va fer una campanya,
podem valorar-la positiva
o negativament,
però va entrar
des del primer moment
marcant el ritme de campanya,
que si el confidència
al cap,
que si em vaig al notari,
que si...
En canvi,
PSC,
que ja ho tenia tot perdut
per les enquestes
i podia fer alguna cosa,
no ha fet una campanya valenta.
Estic aprofitant
el lema d'Esquerra,
però no ha fet
una campanya atrevida.
El cara a cara
no s'havia de plantejar.
El cara a cara
el PSC
l'havia d'haver lluitat
des del primer moment
d'una manera clara i directa
perquè,
bueno,
ja es veia que no...
Si l'haguessin volgut fer.
Si l'haguessin volgut fer,
clar,
aquest és el tema.
Per tant,
no ha sigut valent
a l'hora de prendre
decisions de campanya
i dir,
bueno,
si m'ho estic jugant,
bueno,
m'ho jugo,
bé,
amb totes les condicions
i jo crec que això,
clar,
CIO no necessitava
fer aquest tipus de campanya.
CIO ha fet la campanya
que havia de fer.
Tranquil·litat,
el que tu deies,
no,
mullo gaire,
vaig sortint de...
Perquè la inèrcia
ja em porta cap aquí,
no?
I per acabar,
el paper de les xarxes socials,
d'internet,
en aquesta campanya,
tant es parlava
de les campanyes,
ja 2.0,
creieu que realment
ha tingut un paper
molt important
o és un aspecte
encara molt minoritari?
Home,
sobretot en els partits
extraparlamentaris
que concorrien
en aquestes eleccions.
Com el que comentaves
de la Cori.
Exacte.
O altres per fer-se notar,
no?
Exacte.
Aquí tenien un camp
per córrer
molt extens
i pràcticament
l'únic,
realment amb possibilitats
de créixer.
Pels partits més grans,
home, sí,
esclar que realitzen
algunes accions
i algunes campanyes,
però continuen
centrant els esforços
en la campanya
i en els actes tradicionals.
Aranxa?
Jo crec que els partits
encara no es creuen
molt bé
el de la participació.
Clar,
si s'utilitza
la xarxa social
és que has de participar
i vol dir que
t'hi has de posar
i vol dir que
has d'escoltar
allò que t'estan dient
i tu respondre què és.
I em dóna la sensació
que els partits grans
encara,
les estructures de partits
són encara poc àgils
i no estan encara
molt adaptades
a aquest sistema.
pels extreparlamentaris
és fonamental.
Si no,
no existirien.
Han existit poc,
els mitjans convencionals,
però sense la xarxa
realment ho tindrien
molt més complicat.
Clar,
però aquestes xarxes socials,
per exemple,
han funcionat
el dia de reflexió
i han funcionat
la mateixa jornada
de reflexió
ahir filtrant-se,
per exemple,
a través del Twitter
l'enquesta de TV3.
Clar,
davant d'això,
és legal,
és il·legal,
què hem de fer?
En fi,
les coordenades
que situen ara
doncs unes eleccions
amb una sèrie
de característiques,
que hi hagi
una jornada de reflexió,
que no es puguin
anunciar resultats
fins que no tanquin
les urnes.
Reformar la llei electoral,
però clarament,
és a dir,
la llei electoral
en aquest aspecte
i en nosaltres,
però això per un altre dia,
si voleu,
s'ha de reformar
perquè evidentment
no s'adapten,
està feta la llei electoral
per als antics mitjans,
per als mitjans tradicionals,
però no per les noves tecnologies,
que aleshores,
és clar,
és molt fàcil
esquivar
o anar al marge
d'aquestes prohibicions
perquè realment
ja no s'adiuen.
Caldria que la llei electoral
tingués en compte això
o no,
ja està bé així,
i no cal que entri
a regular un sector
que és de difícil regulació.
No sé com la xarxa
respondria a un intent
de la Junta Electoral
o dels partits
de controlar
l'espai aquest.
Perquè la decisió
per ser,
ja que parlem
de la Junta Electoral,
de prohibir el cara a cara
perquè, en fi,
no hi havia cinc dies
de marge d'antelació,
es pot entendre,
es pot explicar.
Legalment,
segurament sí,
es complia la llei,
però s'hauria de ser
més flexible?
Probablement sí,
probablement sí,
perquè està bé
que hi hagi una normativa
que d'alguna manera
et marqui el terreny de joc
i que no pugui haver abusos,
però és veritat també
que comunicativament
la campanya agafa
a vegades
unes dinàmiques pròpies
i si la coartem tant
podem perdre moments.
Segurament es va fer
per garantir
que els altres partits
no se sentissin perjudicats,
m'imagino.
Hauria estat el gran espectacle,
un cara a cara?
Sí, segur, segur i a més a més
potser hauria contribuït
a rellençar aquesta campanya
que com dèiem abans
havia estat avorrida,
però això que comentaves tu
dels altres partits,
a veure,
compensacions,
el que es diu compensacions
de presència als mitjans,
ja n'hi havia hagut,
ni podia haver hagut més,
fins i tot,
jo el que no voldria
és ara que
que s'anés
o se taqués el tema
de la reforma de la llei electoral
o de l'acció
de la Junta Electoral
en aquest cas
per batar el cara a cara
sense pensar
en el paper
que hi han de jugar
els partits polítics,
perquè és el que comentàvem abans,
si el cara a cara
es planteja
en el final d'aquell debat
és perquè se sap
que la Junta Electoral
no el podrà permetre.
Els partits
sabien perfectament
que calia fer-ho
amb molts més dies d'antelació.
En fi,
aquests són alguns dels aspectes
que havíem volgut comentar
des d'una altra perspectiva,
més enllà de la dels periodistes
o la d'altres analistes
que hem volgut comentar
amb la professora
de Comunicació Política
de la URB
l'Aranxa Capdevila
i un dels seus alumnes,
el Ricard Domènech,
que han seguit, evidentment,
i encara han de seguir
perquè han de treballar
i han d'exposar
les seves conclusions
en un treball a classe
durant els propers dies.
Ricard,
moltes gràcies,
que vagi molt bé.
i a l'Aranxa Capdevila,
moltes gràcies per haver vingut
en directe als Estudis
de Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Fins la propera.
Bon dia.
Adéu.