Les 10 del matí i pràcticament 11 minuts,
som a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com us deia, en fa moment, en el sumari,
en dues parts ben diferenciades a aquesta hora.
La primera, per repassar l'actualitat política,
aprofitant que aquest cap de setmana a Tarragona
se celebrarà l'Escola d'Ivern del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Una trobada que ha de servir segurament per debatre
diferents qüestions d'interès d'actualitat a nivell de Catalunya
i a nivell d'Espanya, des de la crisi econòmica,
l'impacte de la crisi, reformes que planteja el govern central
a fins i tot la mateixa situació del govern tripartit,
del govern de la Generalitat, en la recta final de la legislatura.
Hem de recordar que en els propers mesos
hi haurà eleccions al Parlament.
El director d'aquesta Escola d'Ivern del PSC
és el diputat per Tarragona al Congrés de Madrid,
Francesc Vallès, que aquest matí ens acompanya en directe
als estudis de Tarragona Ràdio.
Senyor Vallès, molt bon dia.
Molt bon dia.
Quin serà l'eixa fonamental de l'Escola d'Ivern?
Si és que n'hi haurà un únic eix de debat.
O seran diverses les qüestions que abordaran en aquesta Escola d'Ivern?
Bé, jo crec que ho ha definit molt bé, la seva presentació.
El títol de l'escola és Liderem el futur.
I està pensat...
És una escola de formació pels quadres mitjors del partit
de tot Catalunya, que serà en aquest cap de setmana amb nosaltres,
però bàsicament el que volem és discutir
sobre quines són les estratègies
i els eixos de creixement futur,
sabent que estem en un moment de dificultat econòmica evident,
volem analitzar quines són les mesures
que els governs, des dels diferents nivells de responsabilitat,
d'Ajuntaments, Generalitat i Estat,
estan duent a terme
per tal de poder sortir reforçats
de la situació econòmica en què estem,
però ha fet des d'un punt de vista reflexiu,
fins i tot crític,
i alhora també fer propostes de futur.
Per tant, sent conscients de la realitat dura que tenim,
volem posar damunt de la taula
aquests models de creixement
amb els quals estem tractant,
de forma que no tornem a passar
per una situació com la que teníem fins ara.
I alhora fer-ho d'una forma sostinguda,
és a dir, volem créixer i sortir de la crisi,
però sense haver de fer front a les renúncies
de tot allò que hem aconseguit
en la construcció de l'estat del benestar.
L'escola la tancarà diumenge,
el primer secretari del PSC,
el president de la Generalitat, José Montilla,
però abans, durant la jornada de dissabte
i del mateix diumenge,
qui participarà?
Quadres, dirigents del Partit, dels Socialistes?
Doncs vindrà molta gent,
efectivament només els que intervindran a l'escola
i inauguració i la clausura
per part del president de la Generalitat,
sinó també aquells que estaran a nosaltres,
que participaran en les taules de debat,
com a càrrecs públics de partit i dirigents,
sinó ara també persones reconeguts i intel·lectuals,
com per exemple l'Eduard Ponset,
que tothom coneixem,
escriptor i divulgador científic.
Tenim el Jesús Caldera,
que havia sigut ministre del govern Zapatero
i ara mateix és el vicepresident de la Fundació Idees,
que precisament està reflexionant sobre aquestes qüestions.
L'Ana Olson, que és la directora de Kairos Future,
és a dir, gent que està efectivament
en els diferents àmbits de responsabilitat,
analitzant aquest tipus d'estratègies,
no només el que s'està fent,
sinó ara també definint cap on s'ha de créixer.
Per tant, jo crec que serà un debat pragmàtic,
perquè evidentment hi haurà persones
que tenen responsabilitats de govern,
però alhora també apuntarem línies de millora
per tal que es puguin incorporar
el que ha de ser el nostre discurs i projecte de país,
en tant que programa electoral de calar també les properes eleccions
al Parlament de Catalunya.
Aquesta escola de formació, per cert,
que es celebra aquest cap de setmana,
no és la primera vegada que es fa a Tarragona.
De fet, en els últims anys s'ha repetit l'experiència
per algun motiu en especial.
Tarragona sembla que s'hagi convertit en la seu
gairebé permanent de l'escola d'hivern del PSC.
Gairebé ho és, no és la seu permanent,
però efectivament fa molts anys que l'estem celebrant aquí.
De fet, des que jo soc director de l'escola
i que l'executiva nacional em va fer confiança
per tirar endavant els continguts de l'escola,
l'estem celebrant a Tarragona Ciutat.
També es feia abans, també ho he de dir,
excepte en alguna ocasió que no es va poder celebrar
i va ser una mica itinerant,
però jo crec que això demostra també
una aposta per la descentralització
de les activitats del partit.
El partit no és només el partit dels socialistes de Catalunya,
un partit d'incidència estrictament barcelonina
o metropolitana,
sinó que té presència absolutament a tot el país
i el té en compte,
per tant aposta pel territori,
i alhora també jo crec que és un missatge
de cara als ciutadans,
un moment que implicarà que tot un cap de setmana
els màxims dirigents del partit estiguin aquí amb nosaltres.
També vol dir que Tarragona és clau,
Tarragona té moltes coses a dir,
ja fa temps que ho sabem,
i Tarragona és decisiva i serà decisiva per moltes coses,
i especialment també de cara a les properes eleccions
del Parlament de Catalunya.
Aquesta és una gran àrea metropolitana
que està creixent com mai,
que ha de decidir també el seu futur,
que hi ha moltes coses en joc,
i per tant no parlo només en termes estrictament electorals,
com vull dir que és decisiva i serà decisiva,
ho pot ser també en tant que resultats electorals,
però sobretot també per les sinergies
i per les potencialitats de futur,
i l'aposta del partit per poder celebrar aquesta escola
aquí una vegada més jo crec que ho demostra.
Quan ha parlat ara de Tarragona ho feia com a concepte de ciutat
o com a el global de la província?
Com a les dues coses, efectivament fa uns anys jo recordo
que el dia de la presentació de l'escola d'hivern,
en la primera taula de benvinguda,
convidaven el Josep Fèlix Ballesteros
com a candidat a l'alcaldia de Tarragona.
I jo li deia, espero l'any que ve poder tornar a celebrar l'escola aquí
i fer-ho sent tu alcalde i el discurs que ens facis,
ja sigui no com a candidat sinó com a alcalde.
I efectivament parlo com a ciutat,
però parlo també com a territori, efectivament.
Tarragona ha estat clau, hi ha moltes coses en joc,
hi va haver un canvi electoral en les darreres eleccions municipals,
i per tant el PSC ha tornat a governar la ciutat.
Ha estat, jo crec que, decisiva també en les darreres eleccions generals,
amb un resultat jo crec que extraordinari,
amb el bastaldir-ho,
jo crec que segurament no ho hauria de fer en termes personals,
però efectivament de sis diputats en joc a tota la circunscripció,
el PSC en va treure quatre dels 25 a Catalunya
i ara al Parlament de Catalunya estic convençut que també serà així.
No només per l'impuls que pot donar Tarragona a ciutat
pel que s'està fent i pel lideratge del seu alcalde
en termes de mobilització i de participació,
perquè sabem què és el que està en joc,
sinó també pel conjunt del camp de Tarragona
i a l'hora també de les terres de l'any.
Ara tornem de seguida als temes que es poden sorgir
en el debat d'aquest cap de setmana a l'Escola d'Ivern,
però ja que parlem d'aquestes qüestions concretes,
creu que l'alcalde, que un alcalde com el de Tarragona,
hauria d'anar a les llistes al Parlament de Catalunya?
L'alcalde de Tarragona té el suport dels seus ciutadans
d'una forma amplíssima i majoritària,
gairebé va treure l'any.
És un alcalde estimat, és un gran alcalde
i per tant té encara moltes coses a fer
i a dir en política.
Per tant, jo crec que no només pel suport que té,
sinó per la seva formació, per la seva dedicació,
jo crec que és una persona que encara
té moltes coses a dir i a fer en política.
Però les llistes del Parlament, de les pròximes eleccions,
creu que s'heu convenit?
Ho heu dit perquè, per exemple, l'alcalde de Reus
és diputat al Parlament.
No, no, ja no ho és.
Ho era, perdó, però hi ha molts altres alcaldes
que són diputats al Parlament.
Sí, en termes estrictament...
I teniu en compte el que deia vostè,
que Tarragona pot ser decisiva en les pròximes eleccions al Parlament.
Per nosaltres, l'important és la participació,
la mobilització i sobretot el projecte
que oferim als ciutadans en un moment de crisi econòmica.
I per nosaltres, les llistes no són importants.
No és la part més important.
L'important és el projecte,
ja està al costat dels ciutadans en un moment de dificultat.
a Espanya hi ha 4 milions d'aturats i això és un drama.
Per tant, nosaltres anirem a treballar en aquesta direcció per millorar això.
I, efectivament, el que és important és que els ciutadans sàpiguen
quin és el nostre projecte i què és el que pretenem fer
per sortir d'aquesta situació.
L'escola d'hivern també va d'això, precisament.
És a dir, com sortir i canviar els pilars de la nostra economia,
del nostre model productiu,
sense que els ciutadans paguin costos per l'estat del benestar.
Per tant, les persones, home, són importants,
però tothom és prescindible aquí.
No hi ha ningú imprescindible.
A diferència del que fan altres partits.
De Convergència i Unió, per exemple,
ara ja sabem qui serà el seu cap de llista
per tercera vegada consecutiva.
S'ha anomenat l'Artur Mas com a cap de llista per Convergència.
Espero que tingui el mateix èxit que les dues anteriors.
I en les darreres setmanes hem vist també
com l'únic que hem fet ha estat
nomenar els seus cap de llista.
Aquest proper diumenge es presentarà el cap de llista
per Tarragona, per part de Convergència.
Per tant, gairebé 10 mesos abans de les eleccions,
l'únic que sabem de Convergència és
qui és el seu cap de llista,
que no és cap novetat per tercera vegada consecutiva,
i quins seran els seus cap de llista territorials.
Després ens explicaran la llista sencera.
Però encara no ens han ofert res, diguéssim.
Per tant, nosaltres les llistes les fem al final,
com sempre hem fet,
i mentrestant anem construint el nostre projecte.
Anem governant,
perquè tenim responsabilitats de govern a la Generalitat de Catalunya,
i anem governant.
I les llistes les farem quan toqui.
No hem anomenat encara el cap de llista
a candidat a la presidència de la Generalitat.
Per tant, jo crec que, com li deia,
i responent a la pregunta que em feia,
l'alcalde de Tarragona té un gran potencial,
és un gran polític,
és estimat pels seus ciutadans,
i té una capacitat mobilitzadora importantíssima.
Per tant, sigui o no sigui a les llistes,
el que ens interessa també és que ens ajudi,
com sempre ha fet, a fer aquesta campanya,
sabent que Tarragona té una gran capacitat,
diguem-ne, de mobilització,
que té moltes coses a dir i moltes coses en joc,
i jo crec que això és l'important.
Però primer, el projecte, i després les llistes.
La trobada d'aquest cap de setmana,
aquesta escola d'hivern del PSC,
arriba a més pocs dies després del debat originat,
del debat i de la polèmica originada
per les declaracions del conseller Ernest Maragall
sobre una suposada fatiga amb el govern tripartit,
de la majoria de la societat catalana,
suposadament amb el govern tripartit,
fins i tot dient que a aquest govern
li falta un projecte integral de país.
D'aquestes qüestions es parlaran a l'escola del PSC?
Jo crec que no, però bueno, si es pot parlar,
el nostre partit, jo crec que és...
Perquè aquesta és una opinió només del conseller Maragall?
Sí, és evident, i a més sobre les ha rectificat,
per tant no pretenia dir això.
Jo crec que els ciutadans,
segurament del que estaven cansats,
eren de 23 anys de govern de Convergència
i de 18 anys de govern de Convergència
a la ciutat de Tarragona.
I van parlar d'una forma clara.
Fa dos anys i mig a Tarragona ciutat,
això és una evidència,
l'esgotament es mostra per aquí.
Per tant, aquestes són unes declaracions
que va fer en el seu moment,
que no ha tingut cap inconvenient a rectificar,
perquè segurament han estat mal interpretades.
Són frases desafortunades
que si no es poden explicar
i són fora de context, doncs no s'entenen.
I per tant, jo crec que el debat,
en aquest sentit, ja s'ha acabat.
Evidentment que el PSC té un projecte de país
i el té des de fa més de 30 anys
i que s'ha anat construint des de baix,
principalment des dels ajuntaments del nostre país,
els quals hem tingut la responsabilitat
d'estar governant durant tant i tant de temps,
es construeix també amb les relacions
amb el conjunt d'Espanya
i amb el govern d'Espanya
a través del Congrés dels Diputats i del Senat
i es construeix, òbviament, també
des del govern de la Generalitat de Catalunya
i des que tenim la responsabilitat de fer-ho,
jo crec que ho estem fent,
des de tots aquests àmbits.
Per tant, evidentment que hi ha un projecte de país
i, evidentment, que Catalunya ha prosperat
des del punt de vista de benestar.
És un país, jo crec, més cohesionat socialment
i els ciutadans saben que hem avançat
en tots els punts de vista.
Jo crec que aquest govern,
amb les dues legislatures que porta,
si ho comparem amb els dos governs anteriors
de Convergència i Unió,
ja no dic els tercers perquè seria tirar
molt endarrere en el temps,
fem dues legislatures per dues legislatures,
jo crec que no resisteix comparació possible
des de qualsevol punt per on es miri,
des de, no ho sé, construcció d'escoles,
d'hospitals, d'hospitals lleugers,
de caps, de capis,
de quilòmetres de carreteres licitats,
en definitiva, jo crec que aquest país ha progressat.
Una cosa diferent és que això s'hagi sabut explicar bé
i hagi arribat als ciutadans.
Crec que ha arribat als ciutadans.
Ara, és possible que hi hagi hagut
un cert soroll de fons
que hagi pogut tapar aquesta obra de govern,
que crec que és molta i que és bona,
i que encara li queda molt per fer,
perquè, segons i malgrat que Convergència
ens vulgui situar en un escenari preelectoral imminent,
perquè, com li deia abans,
vam parlar de l'elaboració de les llistes,
el PSC encara no les ha elaborat, les seves llistes,
i Convergència ja les està fent i presentant.
Nosaltres no caurem en aquest parany,
perquè no estem en una etapa preelectoral.
Estem, com a mínim, a 10 mesos de les eleccions,
i en 10 mesos s'han de fer moltes coses,
sobretot estar al costat dels ciutadans,
d'aquells que estan a l'atur,
d'aquelles persones que tenen problemes,
que s'ho estan passant malament,
i aquesta és la prioritat del govern,
i no es distreurà ni un segon d'aquest objectiu.
Però la fórmula tripartita,
la fórmula del govern tripartit,
té vigència de cara a més enllà de les properes eleccions al Parlament?
Vini, no ho sé,
nosaltres ens presentarem a aquestes eleccions,
el PSC no anirà a les eleccions defensant el tripartit,
anirà a les eleccions defensant l'obra d'aquest govern,
i de l'anterior,
perquè és molta i és bona,
però el PSC és un partit majoritàri a Catalunya,
amb voluntat de ser hegemònic.
Des del punt de vista social,
jo crec que ja ho és i des de fa temps,
i ara hem de demostrar que som capaços de ser hegemònics
també des del punt de vista electoral,
sobretot pel que hi ha en joc.
Per tant, aquí no es tracta de tripartit o convergència,
es tracta de si el president és el senyor Montilla o és el senyor Mas.
Aquesta serà la gran decisió que s'haurà de prendre
en les properes eleccions de la tardor d'aquest any.
Per tant, el PSC anirà i es presentarà a les eleccions
amb un projecte de país clar,
amb un projecte social clar,
per seguir avançant en benestar en el nostre país,
per poder posar receptes per sortir de la crisi,
per poder sortir d'una situació de dificultat en la que estem,
perquè no tornem a caure en els errors del passat
pel que fa al nostre model de creixement econòmic,
per tant, posant les bases
perquè tot això no torni a reproduir-se,
i aquesta serà l'aposta de la nostra campanya electoral.
I a partir d'aquí començarem a parlar.
La Convergència encara només no en sabem res,
sabem els noms i poca cosa més.
A l'escola d'hivern d'aquest cap de setmana,
senyor Vallès, parlant de la llei de vagaries,
de l'avantprojecte de la llei de vagaries?
D'entrada no està suggerit en cap dels...
No està previst.
No està previst, però és possible que surti.
Sàpiga que aquest és un tema que ha estat sobre la taula
o que fins i tot ha estat en algun moment
més polèmic que en altres llocs.
Però jo quan parlo de la llei de vagaries,
que no es diu llei de vagaries,
sinó que es diu llei d'organització territorial de Catalunya,
que no de divisió territorial,
perquè molts utilitzen aquesta expressió,
no és llei d'organització territorial de Catalunya,
podria ser fins i tot que acabés planejant en algun dels debats.
I per què li dic això?
Perquè quan parlem de quins són els eixos de futur
del nostre creixement
i com imaginem i dissenyem el futur
per créixer amb unes bases sòlides,
en part això ho fem
en la mesura que siguem capaços
que l'administració de la Generalitat,
és a dir, que els governs,
puguin prestar els serveis públics
d'una forma més eficaç i més eficient.
Per tant, de què serveix la llei d'organització territorial de Catalunya?
Per mi, l'única justificació que té
fer una llei d'aquestes característiques
és per què el govern l'ha posat damunt de la taula
i la vol convertir en llei.
Home, perquè siguem capaços
d'aproximar el govern de la Generalitat
en el territori
i de prestar serveis públics,
educació, sanitat,
Mossos d'Esquadra,
bombers,
d'una forma més eficient,
més eficaç i més barata.
no per una qüestió d'enfrentament territorial,
no per decidir quantes capitals,
si és que n'hi ha en el nostre territori,
hi ha d'haver.
No, no, estem parlant de com prestem els serveis públics
d'una forma més eficient,
més eficaç i més barata.
I, per tant,
com que també estem parlant d'economia
i de prestació de serveis públics,
és possible que la llei pugui sortir.
I, per tant, és possible que planegi,
però sobretot des d'aquest punt de vista.
Crec que la llei,
o el projecte de llei que ara està en el Parlament,
per la seva discussió,
el que pretén és fer això.
I si hi ha un sentit, diguem-ne,
per fer aquesta nova organització territorial de Catalunya,
que és pendent,
i que tampoc no ha de sorprendre ningú,
perquè fa molts anys que s'està discutint,
i tothom sap el nombre de bagaries que hi hauria d'haver,
l'únic debat, o l'únic motiu,
o sentit que té és precisament per això.
Els ciutadans,
més enllà de debats apassionats o calorats,
i fins i tot de sobretaules,
sobre enfrentaments que pugui haver-hi
entre Capitals, Tarragona, Reus, el Penedès,
a Lleida, etcètera,
més enllà d'això,
que és legítim,
no dic que no s'hagi produït,
tot això són debats més apassionats i subjectius,
el debat real, en el fons,
és com això beneficia el ciutadà.
Per això, vostè que és diputat a Madrid,
això requerirà el canvi,
la reforma d'unes lleis orgàniques de l'Estat.
Vostè que és diputat a Madrid,
vostè creu que hi haurà una majoria qualificada,
ara o més endavant,
a Madrid,
en el Conjunt d'Espanya,
al Congrés dels Diputats,
que permeti aquestes reformes,
i que, per tant, aquesta divisió,
aquesta nova organització territorial de Catalunya,
es pugui aplicar?
Miri, són dues fases diferents.
La majoria qualificada que vostè feia referència,
bàsicament, és una majoria absoluta,
per tant,
és la meitat més un dels vots,
176,
dels presents en el Congrés dels Diputats,
per tant,
és relativament senzill
assolir aquesta majoria,
de fet,
cada setmana la tenim en totes les votacions,
per tant,
això no és difícil.
El problema és,
bé, no és que sigui un problema,
és una qüestió de fases i de temps,
per tant,
el Congrés dels Diputats
no començarà
a tramitar,
és a dir,
no iniciarà una tramitació legislativa sobre això
fins que s'hagi pronunciat abans
el Parlament de Catalunya.
Per tant,
el govern ha fet la seva feina,
que és fer un projecte de llei,
d'organització territorial,
amb els objectius que li deia abans,
és a dir,
que els ciutadans sàpiguen
que el govern de la Generalitat
és més a prop,
és més eficient,
és més eficaç
i més barat,
que les escoles funcionin millor,
que els hospitals siguin més a prop,
que la gent faci menys cues als hospitals
i tingui més llistes d'esperes,
que els Mossos d'Esquadra funcionin millor,
que els bombers fins i tot
siguin més efectius
i estiguin ben desplegants en el territori.
D'això estem parlant.
Això és en el Parlament,
s'ha de convertir en llei
i quan s'hagi provat
que confio que s'aprovi
abans que s'acabi la legislatura
i per tant,
per això,
apelo també
a la responsabilitat de país
de Convergència i Unió
que amb una llei com aquesta
acabi finalment validant-la
en el Parlament de Catalunya
i després el Congrés dels Diputats
ja dirà el que hagi de dir.
Però abans
segurament no pot parlar.
Jo crec que hi ha temes de país
que no es poden defugir
i darrerament estem veient
alguns que no acabo d'entendre
per què es fa.
Els ciutadans estan reclamant
des de fa molt de temps
una reforma de la llei electoral.
Tothom parla del descrèdit
de la política
i fins i tot dels polítics.
La llei electoral a Catalunya,
que fixis,
també parlem d'autogovern
i de sobiranisme
i no sé què més,
però Catalunya és l'únic país,
perdó,
l'única comunitat autònoma
en termes estrictament jurídics
que no té una llei electoral pròpia
a Espanya
i això depèn de nosaltres,
això no depèn de Madrid,
depèn de nosaltres.
I home,
el procés per a l'elaboració
d'una llei electoral
ha fracassat,
entre altres coses,
perquè Convergència
no s'hi ha volgut sumar.
Això sí que requereix
una majoria qualificada
i sense Convergència
és impossible fer-ho.
I per què ha bloquejat
el procés Convergència?
Doncs home,
perquè Convergència
per dues vegades
consecutives,
tenint menys vots
en unes eleccions
al Parlament de Catalunya,
ha tingut més diputats.
i esclar,
això no és,
des del punt de vista democràtic,
no és aquell principi
que diu una persona
un vot.
La llei electoral
provoca que amb menys vots
puguis tenir més diputats
i això a Convergència
li ha passat
dues vegades seguides.
I per tant,
en un escenari com aquest,
no ha facilitat
el canvi de la llei,
més ben dit,
l'ha bloquejat.
i amb la llei de Valgaria
es pot passar exactament
el mateix,
que amb una qüestió
de país
s'hi acabi oposant.
Per tant,
jo crec que,
malgrat creguin
que estem en un escenari
preelectoral,
encara queden
moltes coses per fer
que van més enllà
dels partits polítics,
estrictament dels interessos
electorals,
excepte
que entengui Convergència
que d'aquí
a final de legislatura
la posició
que adopti
sobre qualsevol llei,
encara que sigui
en benefici dels ciutadans,
encara que sigui
per prestigiar
la dignitat
de la política
o de la classe política
s'hi acabi oposant
estrictament
perquè cregui
que això els pugui
beneficiar electoralment.
Segur que la futura
organització territorial
de Catalunya
planejarà
en els debats
de l'escola del PSC.
D'aquests i d'altres temes,
en fi,
ja anirem veient
al llarg del cap de setmana
en les ponències
i en els diferents debats
i amb el tancament
que farà
el primer secretari del PSC
i president de la Generalitat,
José Montilla,
el proper diumenge
i us ho anirem explicant
aquí a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Aquest repàs de l'actualitat política
en clau de previsió
parlant d'aquesta escola d'hivern
avui amb el seu director
i també diputat
per Tarragona a Madrid,
Francesc Vallès.
Senyor Vallès,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Que siguin profitosos
els debats del cap de setmana.
Espero que sí.
Intensos ho seran.
Gràcies i que vagi molt bé.
Fins la propera.
Adéu.
Adéu-siau, bon dia.