Anna Sabater, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
L'Anna és la coordinadora de Creu Roja a la demarcació,
una organització que fa uns dies presentava la seva memòria d'activitats
en els darrers mesos a Catalunya,
on destaca l'increment de serveis a les persones i famílies
en situació, podríem dir, delicada a causa de la crisi.
Amb l'Anna volem conèixer, analitzar les dades que fan referència
al nostre entorn més immediat.
I ara entrarem en les dades, en les xifres,
més que res perquè seran un bon punt de partida
per intentar analitzar quina és la situació d'aquestes necessitats
de les diferents famílies.
Però ara comentàvem amb l'Anna, col·loquialment,
fora del que és la formalitat de les dades,
que tenim una situació realment complicada, no per tothom,
hi ha qui continua treballant, percebent el seu salari,
per tant la seva situació és més psicològica que no pas real de crisi.
Hi ha famílies i persones que realment estan passant
una època molt dura a la seva vida,
que tenen problemes per pagar la hipoteca,
que poden perdre la seva casa,
però que la pobresa, aquesta nova pobresa,
a més que des de les organitzacions, com Creu Roja denuncieu,
no es visibilitza, no es veu.
Si més no, el nostre entorn més immediat.
Jo no sé si tu tens aquesta percepció, Anna.
Bé, nosaltres des de Creu Roja sí que la veiem.
Però imagina't, posa't allò que vas per Tarragona,
surts a la nit, entres, surts, mires les terrasses,
en principi no visibilitzes, no veus allò,
una allau de persones indigents pel carrer,
vull dir que és una situació que caldria analitzar molt i molt,
perquè és real, però sembla que està com amagada.
Sí, com comentava abans, primer als col·lectius més vulnerables,
amb els que sempre hem treballat,
no hi ha dubte que aquest marc de crisi els ha fet encara més vulnerables.
Aquests no són, són els sectors amb els que hem treballat tradicionalment,
i en aquest cas tampoc és la gent que ens trobem.
La pobresa endèmica crònica de tota la vida,
que té un perfil molt concret.
Correcte, són els col·lectius vulnerables,
on hi ha gent gran, hi ha col·lectius d'immigrants,
hi ha persones amb grans discapacitats,
tots aquests col·lectius, diguéssim que tota aquesta situació
ha greujat encara més la seva situació.
I després hi ha, doncs segurament un sector que està bé en una situació precària,
o no precària, però en el límit, diguéssim,
en el límit del que és la pobresa,
que amb aquesta situació de crisi ha passat a ser vulnerable.
Primer hi ha un tema d'autoreconeixement,
que s'està en aquesta situació.
És molt dur per a les famílies o per a les persones
reconèixer que necessiten una ajuda per poder arribar a final de mes,
per poder comprar menjar,
o per poder deixar els seus fills al menjador.
Això és una situació nova que han d'afrontar,
que normalment, com que no ho han patit mai,
no saben quins són els circuits,
i venen a Creu Roixa com a institució de referència,
perquè els hi sona que fem alguna cosa amb les persones vulnerables.
Nosaltres normalment els derivem a serveis socials,
que és amb qui treballem en coordinació,
però han d'adquirir uns hàbits nous
perquè no estan acostumats als circuits dels serveis socials.
I després, encara per sort,
en llocs com Tarragona o els diferents municipis
on tenim activa la xarxa de Creu Roixa,
hi ha els llaços familiars.
Nosaltres sí que hem fet un estudi potser una mica més qualitatiu
de com aquesta situació de crisi està afectant a la gent gran
a la que prestem serveis com el teleassistència o el menjar d'homicili.
I en molts casos són els avis els que s'estan fent càrrec
de tenir els nets mentre els pares busquen feina
o han tornat a tenir a casa seva els seus fills
o els estan ajudant econòmicament.
Per tant, hi ha una xarxa familiar
que en alguna manera està pal·liant
que la gent hagi de sortir a demanar al carrer, per dir-ho així.
Això és el que podem visualitzar,
però les xifres, les dades serveixen justament per això,
per concretar i objectivitzar tot allò
que a vegades ens pot fer perdre el nord
al sentit més emocional.
Per tant, parlem de les dades
i aviam, pel que fa a les persones ateses i participants,
hi ha hagut un increment de l'últim període
respecte a aquest, del 2008 al 2009, no, Anna?
Sí, penseu que les xifres són en global de tots els projectes.
Si se n'anem ja, els projectes d'intervenció social,
que són aquells que van adreçats a donar un ajut,
un suport als col·lectius més vulnerables,
han passat de 15.600 persones ateses l'any 2008
a 21.200 l'any 2009.
Això vol dir que en només un any
tenim 6.000 persones més
que han necessitat de la nostra ajuda
i aquest perfil, aquestes 6.000 persones
corresponen a gent que ja
o no havia entrat mai en el circuit de l'ajuda
o bé a través de, per exemple, projectes ocupacionals,
havíem aconseguit que estiguin en el mercat
i que ara han tornat a estar en una situació en precari.
És a dir, els reincidents, podríem dir,
que aquesta situació de crisi ha fet que tornessin a anar en una situació de vulnerabilitat.
Tenim, diguéssim, gent que repeteix amb nosaltres i gent nova,
bàsicament gent nova, no?
Aquesta situació tan canviant i en un període de temps tan curt,
jo no sé fins a quin punt, com a organització de Creu Roja,
us fa modificar una mica els vostres plantejaments.
Ja fa temps que treballeu amb projectes a cur i llarg termini
i havíeu anat perdent mica en mica
o margeant una mica més el que era la tasca assistencial.
Ara, torna a augmentar aquesta tasca assistencial?
Jo m'imagino que per una qüestió bàsicament econòmica i de mitjans
he de renunciar a projectes a llarg termini,
que és el que podria donar una solució més definitiva a aquestes persones.
Més que renunciar a projectes a llarg termini,
que els hem mantingut, el que hem hagut de fer
és un esforç econòmic a la institució i tècnic,
als professionals i, sobretot, als voluntaris que hi treballen,
en donar resposta a totes les persones que s'apropen.
És a dir, si posem un exemple amb els projectes d'ocupació,
que l'any 2008 vam atendre 502 persones,
dintre de projectes que van adreçats a capacitar les persones
i aconseguir la seva inserció laboral,
l'any 2009 hem hagut d'atendre 1.800 persones.
Aquests projectes tenen uns números determinats de participants
i no són efectius perquè fem un seguiment molt individual.
Però, d'alguna manera, primer, les persones que s'apropaven
per intentar buscar feina
no estaven dintre del perfil de col·lectius vulnerables,
els que van adreçats als nostres projectes d'ocupació,
els tradicionalment vulnerables,
i hem hagut de crear recursos alternatius
assumits des de la pròpia institució
per poder-los donar resposta,
com als clubs de feina,
perquè sapiguem buscar una oferta de treball,
i aprenguin a fer un currículum,
però diguéssim que són gent que ni pel perfil entraven dintre del que seria un projecte d'ocupació,
perquè no corresponen a un perfil de col·lectiu vulnerable tradicional,
ni per places que tenim en els nostres projectes.
I tot això ho hem hagut de fer amb els mateixos recursos humans que tenim,
perquè nosaltres també, d'alguna manera retallada,
ens està afectant el finançament dels nostres projectes.
Clar, parlaves d'un augment de 6.000 persones ateses per Creu Roja.
Hi ha hagut un augment d'ingressos per poder donar resposta?
Hem gestionat més projectes que l'any 2008.
L'any 2009 estem parlant de tota la demarcació.
Ens movem un pressupost de més de 8 milions d'euros,
però en els projectes que hem hagut d'incrementar recursos
per atendre a les persones que són, podríem dir, les nouvingudes.
La pobresa ho hem fet sempre amb recursos propis.
És a dir, la institució, de part del seu pressupost,
l'ha adreçat a poder minimitzar els efectes de la crisi
en projectes com ara els dels kits,
que us vaig explicar aquí també una vegada,
que són ajuts amb espècies a les persones que ens deriven a serveis socials.
Com tu deies, una tasca molt assistencial, però que ara ens toca fer.
La sensibilització és una altra de les tasques.
Sensibilitzar la població de la necessitat
que quan venen maldades,
que tots en la nostra mesura i des de la nostra posició
hem de col·laborar.
Socis i voluntaris, com ha anat en aquest últim període?
Amb les dades de socis veiem que no solament ens mantenim,
2008-2009, veurem què passarà el 2010.
Segurament la situació encara s'ha greusat més
per alguns col·lectius que fins ara
no havien tingut problemes per la crisi,
però potser tots amb algunes retallades
que s'estan fent no poden aportar
les mateixes quantitats de creu roja,
però de moment podríem dir que ens han mantingut
fins i tot ha pujat un 0,40%.
El que ens crida l'atenció són aquelles trucades
bàsicament de gent gran que ha estat sòcia durant molt de temps
i ens truca per dir que està passant una situació de crisi
i que no pot pagar la seva quota de sòcia,
que ho sent molt i que tan aviat com això es normalitzi
tornar a col·laborar amb creu roja.
Això és una trucada que agraïm perquè la gent no té a vegades,
no té per què donar explicacions de per què deixar de pagar una quota,
però hem rebut trucades d'aquest tipus
i que t'emocionen molt,
de dir, bueno, gent que segurament està en una situació tan apretada,
però que es pren la molèstia...
Que demanaria ajuda a creu roja, en algun cas.
Exacte, que es pren la molèstia de trucar
i explicar que en aquests moments no pot
o que fa un cessament temporal de la seva quota
i que tan aviat pugui tornar a col·laborar.
El tema de voluntaris ha incrementat el número de persones voluntàries,
això per dos motius.
Segurament hi ha una gent que a l'estat l'atur té més temps
i potser no pot dedicar-hi,
no pot destinar-hi recursos econòmics per ajudar a pal·liar la crisi,
perquè aquesta persona mateixa està en una situació,
doncs està patint els efectes de la crisi, però té temps.
I com té temps i experiència,
doncs ve a creu roja a intentar col·laborar amb allò que sabem, no?
I certament estem incrementant el nombre de voluntàries i voluntàries
durant tot aquest 2009 i del que portem de 2010.
Des d'una perspectiva així una miqueta més àmplia,
si mirem aquestes dades que fan referència a la demarcació de Tarragona,
la resta de Catalunya presenta una fotografia similar
a la de la demarcació,
o cada demarcació catalana té una tipologia, una imatge diferent?
De fet, quan veiem les dades en la presentació de la memòria,
segurament ens estem movent amb cifres similars,
el que passa és que la demarcació de Barcelona i Tarragona,
doncs per tenir, la de Barcelona per tenir més concentració als nuclis urbans,
tot això s'està traduint en que hi ha més atencions i més assistències
que ara a la crisi, també tota la zona del cinturó de Barcelona.
Allà han estat afectat, doncs el sector industrial i el sector serveis fonamentalment,
i a Tarragona, jo diria que en segon lloc,
per sobre de Girona i Lleida, que tenen un altre tipus d'activitat econòmica.
I vosaltres heu notat una davallada de demanda d'atenció de població immigrada,
perquè tots els estudis estadístics diuen que hi ha hagut una davallada
de la presència dels immigrants a Catalunya.
Moltes persones han tornat al seu país d'origen
i sembla que s'ha aturat una miqueta aquest flux d'immigració.
S'ha aturat, efectivament, amb el que és la primera acollida.
Recordeu que nosaltres el que estàvem fent és acollir durant un temps
a les persones que venien i havien estat als centres d'internament de Canàries.
Aquest flux es va tallar de manera natural,
perquè no hi havia la necessitat durant tot l'any 2009,
però en canvi estem treballant molt més amb la població que està aquí.
És a dir, el tema de primera acollida, evidentment, ha baixat molt,
hi ha més demanda de retors voluntaris,
però estem treballant més encara amb les persones que estan ubicades aquí.
I que probablement tenien la situació regularitzada, no?
Exacte.
Moltes que tenien la situació regularitzada i que estaven treballant,
doncs ara es troben de cop amb qui ningú de la família treballa, no?
Com qualsevol altra persona d'origen, com si diguéssim, no?
Exacte.
Del país, exactament igual.
Programes que du a terme Creu Roja al llarg de l'any.
Alguna vegada, al llarg d'aquesta temporada, n'hem parlat,
fins i tot ens van donar totes les facilitats des de Creu Roja,
per exemple, per conèixer de prop aquest programa
que atansa el menjar a tot un seguit de persones que ho necessiten.
Aquest programa té un nom, que era un nom surt, Anna, és...
Ah, l'ajutat a domicili o menjar a domicili.
Menjar a domicili.
el programa de Bona Nit, no?
És... no, Somnit?
El Somnit.
El Somnit, perdona.
Bona Nit és un altre programa també que du a terme un altre...
El Somnit, és a dir, que ara per ara, aquí a la ciutat de Terrona,
quins programes dueu a terme?
I que tenen continuïtat?
Perquè, a més, deies, a la listió, a vegades,
hi havia un parèntes i en determinats programes,
ara estem treballant tot l'any.
Estem treballant sempre, de fet, no tanquem mai per vacances,
però ara ho estem notant molt més, no?
Tenim molta més afluència de gent que ve contínuament.
Sobretot el que estem intentant és reeducar la gent
o orientar la gent de quins són els circuits per demanar ajudes
que moltes vegades, doncs, aquests nous col·lectius els desconeixen
perquè mai han anat a l'assistent social,
no saben res d'aquest món, no?
Perquè no ho han necessitat mai.
Els projectes són els mateixos que hem fet sempre,
però el que passa és que ara sí que amb motiu de la crisi
en aquests projectes, per exemple, el que anomenaves
que és el menjar a domicili,
és un projecte tradicionalment adreçat a gent gran,
en aquests projectes s'estan incorporant perfils
que no són necessàriament de gent gran, no?
Jo recordo que quan vam visitar algunes cases,
gent gran, una persona només,
a la resta hi ha altres problemàtiques.
Exacte, doncs són gent, per exemple,
que són perceptores de la renda mínima
o que els han baixat la pensió per un tema de discapacitat
i tenen dificultats per fer-se'l menjar
i tampoc el poden pagar.
És a dir, sí que s'estan obrint nous perfils
en projectes que tradicionalment anaven adreçats
en un col·lectiu,
per efecte de la crisi estan augmentant.
Estem diversificant aquests col·lectius.
Hi ha gent força jove,
o gent gran que no viu sola,
sinó que viu amb els seus fills
perquè s'han quedat sense casa
i van a viure a casa dels pares,
però aquests pares ja estan en una situació de vulnerabilitat.
A través del que són els nostres projectes
podem veure una mica aquest canvi,
més que amb el que dèiem,
la percepció que tenim a nivell de carrer.
També tots els projectes que fem en infància,
aquí tenim un centre de mediació social,
que és una tasca que fem de reforç escolar
i de sensibilització al col·legi del Serrallo
durant l'any escolar.
Estem veient que hi ha una demanda més de població autòctona.
Inicialment aquest era un recurs
pels nens, diguéssim, nouvinguts, immigrants,
perquè s'adaptessin una mica
al que era Catalunya i a l'idioma.
I ara estem rebent demanda de població autòctona
perquè els pares no es poden fer càrrec
o no poden pagar tenir unes activitats pels seus fills.
Déu-n'hi-do, se us ha girat feina
a vosaltres i a altres entitats.
En aquest sentit, abans comentaves un aspecte
que jo crec que interessant,
que hi ha moltes persones que disortadament
s'han incorporat al que s'anomena nova pobresa,
que no coneixen els circuits.
És a dir, el punt de partida de la persona
que es troba de cop i volta en una situació aquesta
és buscar el seu referent de treballador social.
Exacte.
I a partir d'aquí ens deia, perquè clar,
algú pot dir, me'n vaig a Càritas,
me'n vaig a Creu Roja, me'n vaig a...
És a dir, s'ha de treballar d'una manera coordinada,
perquè sou diferents, no moltes,
però sou diferents a les entitats
que treballeu aquí en matèria social, no?
De fet, bueno, el que sí...
Si alguna cosa bona ens hem d'emportar
o alguna bona pràctica de la crisi
és que hem de millorar el treball en xarxa, no?
I Tarraona és una ciutat petita,
som molt poques entitats
i moltes vegades, com que anem en el dia a dia,
doncs no seiem en una taula,
això està canviant.
No era culpa de ningú,
sinó senzillament un tema de ritme de treball
i no hi ha dubte que si hi ha un treball en xarxa
és tot bastant més fàcil, no?
Fins al punt, doncs, bueno,
que alguna entitat es pot especialitzar més en un col·lectiu,
l'altre amb l'altre,
perquè hi ha feina per tots
i hi ha moltes necessitats per atendre.
A vegades es podria donar que es doblesin serveis
i seria una llàstima o no sé.
Sí, això ho tenim molt controlat
amb serveis socials i amb càritas
que treballem tradicionalment,
però el que sí que és veritat
és que una persona que no coneix els circuits
la primera impressió que té
o la primera idea que té
és apropar-se a alguna entitat,
ja sigui, el Rojo o càritas,
que sap que ajuden els altres,
li són, eh, que fa un tema d'ajut, no?
I a partir d'aquí, doncs,
moltes vegades els hem de redreçar
als serveis socials
que també estan, bueno,
en una fase de saturació
perquè cada vegada truquen més gent a la seva porta
i, bueno,
és treballar també perquè coneguin el circuit.
El punt de partida, doncs,
l'inici d'aquest itinerari
fora serveis socials a l'Ajuntament de Tarragona
i a partir d'aquí, doncs, ja anirien derivant
cap a aquelles entitats o organitzacions
que poguessin donar resposta a la demanda.
Així seria.
A partir d'aquí, doncs,
en funció de les necessitats
i de la situació que d'aquesta persona
se li informarien o el derivarien
a les entitats, doncs,
que estan prestant aquest ajut.
Mal moment per demanar diners,
mal moment per demanar
la col·laboració material i econòmica
de la ciutadania,
no perquè no es pugui,
sinó perquè també hi ha una part psicològica
d'aquesta crisi
que fa que aquelles persones
que conserven la feina
i que conserven el seu patrimoni
també estiguin nervioses en aquest sentit.
Per el tema del voluntariat,
necessiteu gent que us doni un cop de mà?
És a dir, diners no.
Dicen, escolta, jo diners no puc donar,
però puc donar el meu temps.
Encara necessiteu gent?
Sempre necessitem gent, sempre.
I ara, potser més que mai, no?
Perquè tot el tema de l'ajuda
que fem més assistencial
també requereix, doncs,
pensem que un valor afegit,
que és la proximitat
que dona un voluntari o voluntària
quan està amb la persona
que té la necessitat, no?
Aleshores, per sort,
som una institució
que tothom ens identifica
amb el voluntariat.
Els nostres voluntaris,
fixa't que els nostres voluntaris de socors
o que tradicionalment s'identifica
molt amb el tema de les ambulàncies,
també són els que estan donant suport
en un tema d'emergència social,
que podríem dir ara,
no és una emergència sanitària,
és una emergència social,
però ens estem movent molt bé
amb els voluntaris i voluntàries
en aquest camp més assistencial
i qualsevol persona
que tingui temps,
no molt,
el temps que pugui dedicar i ganes,
doncs, estarem encantats
de poder comptar amb la seva col·laboració.
I què podran fer?
Què podran fer?
Quina serà la seva tasca?
Bé, el primer que farem
és explicar-los on necessitem
voluntaris i voluntàries,
després passem a fer
una formació molt bàsica
amb el que és la institució,
perquè tothom conegui
on està prestant el seu ajut.
I en funció
de les seves preferències
o coneixements,
pot fer des de visitar
la gent gran que està sola,
que aquest és un problema
que també s'agraeix
amb la crisi,
el tema de la solitud.
Tothom anem de bòlit
i estem en una fase
com a més estressats
i no tenim temps
per anar a veure els avis,
per exemple.
Que poden passar en dies sols.
Molts dies sols
i que l'única visita
moltes vegades que tenen
és la del nostre voluntari
quan els hi porta el menjar
o quan li fa la trucada
de l'assistència.
Doncs des d'això
fins a poder ajudar-nos
a col·locar bolquers
per fer el repartiment
a les persones
que ho necessiten
o ajudar
les persones
que estan buscant feina
amb el club de feina
de com buscar pàgines web,
com fer un currículum,
etcètera,
per millorar la seva feina.
Vull dir que
n'hi ha moltes possibilitats
d'ajudar.
Qualsevol coneixement
que tinguem
o qualsevol talent
o habilitat
el podem compartir
a través del voluntariat
i el compromís
doncs el que un volia dir
jo només tinc una hora
o una hora
en tinc cinc-cinc, no?
No hi ha un límit.
No, no, no hi ha cap límit.
En cap cas.
Anna Sabater,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Recordem que és
la coordinadora
de Creu Roja
a la demarcació
de Tarragona.
L'hem convidat
perquè es presentaven
les xifres referents
a Catalunya
i a la demarcació
de Tarragona també
i a banda de conèixer
les xifres
doncs era interessant
també recordar-nos
quina és la situació
dins del que també
és un dels objectius
d'entitats
com a Creu Roja
sensibilitza
la resta de la ciutadania
d'aquesta situació actual.
Gràcies Anna,
bon estiu.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.