Les 10 del matí, gairebé 39 minuts.
Estem en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Girem ara la nostra atenció cap al monestir de Poblet,
perquè us volem parlar de l'arxiu Tarradellas,
que es troba precisament en aquest indret,
en aquest monestir de la Conca de Bàrbara.
I és que la Universitat de Rubí i Bergili,
la Diputació de Tarragona i el propi monestir
han arribat amb un acord per tal de digitalitzar
en els propers anys al fons documental de l'arxiu Tarradellas.
I d'aquest acord, d'aquest pacte signat la setmana passada,
d'aquest conveni signat ara fa uns dies,
en volem tenir més dades conversant amb el secretari general
de la Universitat de Rubí i Bergili,
el senyor Antoni González de Sant Martín.
Senyor González, bon dia.
Bon dia.
Què suposa aquest acord a tres bandes,
entre la Universitat, la Diputació i el propi monestir de Poblet?
Ara, jo diria que és un acord molt positiu,
resultat de tota una tasca d'utaterma al llarg d'un parell d'anys,
i en el qual no solament hi han intervingut la Diputació,
la Universitat i el monestir,
sinó que també hi han intervingut una sèrie d'empreses tecnològiques
aportant-hi tota la infraestructura tecnològica
per poder-ho fer de realitat.
I, per altra banda, voldria remarcar que no és molt normal
que quan ja s'ha signat el conveni,
tota aquesta infraestructura està ja dipositada en el monestir,
està en funcionament,
i, per tant, diguem-ne,
el projecte que és la digitalització d'aquest fons
no es pot iniciar, s'està ja fent.
És a dir, ha començat fins i tot abans que s'assignés el conveni
entre el monestir, la Universitat i la Diputació.
Exactament, vull dir, el qual no és molt normal.
I normal sempre són els convenis per fer coses.
En aquest cas, sí que s'ha de fer tota la digitalització,
però tota la infraestructura,
pensem que estem parlant d'una infraestructura
que representa, com ja vostès saben,
una aportació de 380.000 euros,
dels quals n'hi ha pràcticament 300 que són d'infraestructura
que han aportat entre la Diputació i les empreses,
les empreses han aportat més de 200.000 euros,
doncs des de, per exemple, el que és el servidor,
pensem que estem parlant de dos milions de pàgines
que s'han de digitalitzar,
s'han de digitalitzar, a més a més, en tres formats,
vull dir, amb el que és el màster,
el que és, diguem, alta resolució i el normal,
després parlant de 36.000 fotografies,
i això vol dir 16 terabits,
i deixem-hi, ja no sabrem,
que serien un nombre molt important d'ordinadors
que podrien ser de posar una redata.
Clar, això era un servidor,
que ha sigut una donació de Sun Microsystems,
això després s'ha de parametritzar,
després es necessita un commutador
per poder, diguem-ne, enviar tota aquesta informació,
que com vostès saben, quan es tracta d'imatges,
no és, allò, un mega ni d'idors,
sinó que són molts megas,
i, per últim, hi ha tot el tema del programa,
perquè això representa la digitalització
que s'ha de fer amb un sistema d'etiquetatge,
per tant, amb un sistema de matadades,
que pugui recuperar-se la informació,
i, a més a més, estem parlant de documents,
molts manuscrits,
i els documents manuscrits,
cadascú sap que s'ha de la seva lletra,
per tant, hi ha tot un programa
que permet, diguem-ne, transformar
aquesta lletra manuscrita en lletra d'impremta,
perquè qui ho llegeixi ho pugui llegir
amb tota la facilitat i comunitat.
Evidentment, després pot llegir sempre l'original.
Per tant, és un programa
que aquest programa ha sigut també una aportació
d'una empresa spin-off,
de la Universitat Jaume I de Castelló,
que és l'empresa 4TIC.
I la Universitat, Rubir i Vergili,
de quina manera, per dir-ho d'alguna manera,
participa activament en tot aquest procés
de digitalització del fons documental de l'arxiu?
Mira, i per dir-se'n, de dues maneres.
Una, perquè sempre es parla del fons Tarradies,
i clar, perquè, evidentment,
l'estrella d'aquest projecte
és la digitalització per la importància del fons
i, diguem-ne, per les dimensions.
Però, a més a més, una cosa,
que aquesta ha sigut feta únicament
per l'on sèrbio de Vergili,
que ha estat la incorporació
de tot el fons documental de Poblet,
que supera els 100.000 volums,
els 100.000 documents,
tot aquest fons s'ha incorporat
al catàleg col·lectiu de les universitats catalanes.
És a dir, de forma que, en aquest moment,
qualsevol ciutadà,
des de qualsevol ordinador,
si entra en el catàleg col·lectiu
de les universitats catalanes,
el que correspon al Consorci de la Universitat Socialista de Catalunya,
i el Facebook, podrà veure exactament
tota la documentació que existeix a Poblet,
si està en préstec, si no està en préstec,
com es pot consultar, etcètera.
Per tant, aquest ha sigut,
i per això s'ha hagut de fer un programa
que ha pogut, diguem-ne,
passar tot el catàleg que ells tenien
amb un sistema completament obsolet
al sistema actual,
que és el sistema Millennium,
que utilitza el Facebook.
I tot aquest programa de transformació
i tota la incorporació,
tot això ho ha fet,
ha sigut, diguem-ne,
potenciat per la Universitat Rovira Virgili
i, a més a més,
amb tot el seu servei de biblioteca.
Per tant,
què hi aporta la Universitat Rovira Virgili?
Doncs mira,
la Universitat Rovira Virgili
primer hi ha portat aquest programa
per poder incorporar el catàleg de Poblet
al catàleg col·lectiu
de les universitats catalanes.
Dos,
hi ha portat tot el personal,
diguem-ne,
de la biblioteca
per poder fer això en realitat,
des del punt de vista de formació,
des del punt de vista de suport tècnic,
i tercer,
amb el tema de l'arxiu Terradellas,
tota la infraestructura també informàtica,
és a dir,
tot el servei d'informàtica nostre
està al servei de tot aquest projecte,
des d'hostetjant tota la informació,
que també l'hostetgem nosaltres,
mantenint tota la línia de connexió
entre el monestir i l'URB,
i per tant nosaltres vehiculitzant-me a sortida
de tota aquesta informació cap a, diguem-ne,
al món mundial, per dir-ho,
aquesta manera i així col·loquial.
Tenint en compte les dimensions
d'aquest arxiu Terradellas,
dos milions de pàgines,
per dir una xifra,
n'hi hauria moltíssimes més,
perquè, en fi,
aquí hi ha cartes, fotografies,
una quantitat de documents,
en fi, espectacular,
amb unes xifres que, en fi,
fan marejar què suposa per la Universitat
la Rubí i Virgili
fer front a aquest projecte.
És veritat que l'arxiu
està en un monestir
situat a les nostres comarques,
però també és veritat
que una altra universitat
podria haver fet aquest paper
i, finalment,
ho fa la Rubí i Virgili
des d'aquest punt de vista
que representa.
A veure, miri,
per nosaltres,
Poblet és una icona
i Poblet és una referència
dins del nostre terreny-regió.
Vostè sap que amb la Diputació
des de fa uns anys
hem decidit
perquè els dos tenim
tant la Universitat
com la Diputació
tenim el mateix àmbit d'actuació
que són les comarques tarragonines
i els dos,
des del fet temps,
hem decidit, junts,
potenciar el desenvolupament
de tota aquesta regió
mitjançant el que hem anomenat
la regió del coneixement
que ha estat presentat
ja tant pel president de la Diputació
com per la nostra rectora.
Bé, dins d'aquesta regió del coneixement
i dins d'aquest desenvolupament
d'aquesta regió del coneixement
també hi ha l'aspecte cultural
i per tant
nosaltres considerem
que Poblet
és una referència
dins d'aquest àmbit
i per tant
és un punt
que havíem de potenciar al màxim
i per tant
és nosaltres
completament prioritari.
I no s'acaba únicament
amb el tema
de l'arxiu terreny-regi,
no s'acaba únicament
amb el tema
de la incorporació
del fons documental
al catàleg de biblioteques
i per tant
a tots els ciutadans,
a tota la ciutadania,
sinó que a més a més
nosaltres hi donàvem el suport,
s'ha fet una cosa molt important
gràcies a això
a la Diputació
i també a la Universitat
des del punt de vista informàtic,
que és que Poblet
no tenia banda ampla
i el primer que vam fer
per poder tirar endavant
aquest projecte
va ser
posar una banda ampla
i això, diguem-ne,
ha sigut difícil
perquè ja no hi ha fibra òptica,
no hi arriba fibra òptica,
per tant s'han hagut de buscar
sistemes alternatius
per poder obtenir
aquesta banda ampla
que ja avui en dia
existeix.
I el manteniment
d'aquesta banda ampla
i la connexió
es fa
des de la Universitat
Rovira Virgili.
Però és que a més a més
el centre Rovira Virgili
vostès saben que Poblet
té un altre projecte
que és la creació
d'un repositori
de ciència,
filosofia i teologia
juntament
amb tota una sèrie
de biblioteca
i perdó
de universitats pontificis
de Roma
que els que ho fan
aquí a Espanya
és Poblet
bé, doncs tot aquest repositori
tota la informació
tota aquesta documentació
també estarà hostatjada
amb repositoris
de la Universitat
Rovira Virgili.
I el gran últim projecte
és que nosaltres
per exemple
també volem potenciar
l'organització
sobretot que ara
a partir del mes de juny
sembla que hi ha
l'hosteria
que hi ha a Poblet
serà una realitat
l'organització
de jornades
de cursos estiu
a Poblet.
Per tant,
nosaltres volem
en aquest sentit
que Poblet
sigui un àmbit més
universitari
dins de les comarques
de Tarragona.
Queda clar.
Una última qüestió
senyor González
ja ens ha explicat
que aquest catàleg
de la Biblioteca del Monestir
es pot consultar
a través del catàleg
col·lectiu
de les universitats catalanes
i a l'arxiu
Tarradellas
a les hores
quan estigui
totalment digitalitzat
a través també
de la universitat
es podrà consultar
quin access tindrà
tot això ja està contemplat?
A veure,
a l'arxiu Tarradellas
en principi
nosaltres preveiem
que també
evidentment
sempre tot el que es pugui
consultar de Poblet
sempre es farà
a través
de la Universitat
de la Universitat
perquè la xarxa
la mantenim
és a dir,
és una xarxa
particular
entre
la Universitat
de Poblet
i Monestir de Poblet
per tant
la sortida
cap a l'exterior
sempre es farà
a través de la Universitat
de la Universitat
de Poblet
de Poblet
Perdoni,
què m'ha preguntat?
No,
li preguntava
que quan estigui
digitalitzat
quan s'hagi acabat
tot el procés
que es calcula
d'aquí 3-4 anys
es podrà consultar
a través de la pròpia
Universitat
Exactament,
perdoni que
m'ha enviat
amb el tema primer
havia perdut el seu
A veure,
nosaltres tenim previst
evidentment
que el que es digitalitzi
es pugui arribar
a consultar
el procés
de digitalització
està previst
en uns 4 anys
perquè
poden entendre
que tot aquest
volum
de documentació
és difícil
està calculat
fer
digitalitzar
600 documents diaris
però
això
té un temps
aleshores
aquesta documentació
l'objectiu
és que es pugui
arribar a consultar
diguem-ne
digitalment
i per tant
o no presencialment
el que passa
és que tots aquests
fons
o documents
del president
de Radellas
tenen
diguem-ne
unes limitacions
el president
de Radellas
quan va fer el donatiu
va establir
que hi havia
una sèrie documentació
concretament
una documentació
que el president
Terraté
es va lliurar
en el president
Pujol
i després
una altra documentació
referent a tot
el que eren
delegacions
durant l'època
de la guerra
que aquesta
diguem-ne
aquesta documentació
va establir
que fins 15 anys
després
de la mort
diguem-ne
d'últim
dels membres
de la família
de la família
en referia
el president
la seva esposa
i la filla
no podrien ser consultats
però això
s'acaba
el 2016
per tant
jo crec que
de moment
el primer
que es podria intentar
posar
de consulta
a distància
o digitalment
seria per exemple
totes les fotografies
hi ha una col·lecció
de 36.000 fotografies
excel·lents
magnífiques
impressionants
sobre
la república
i sobre la guerra
que crec que són documents
o testimonis
importantíssims
de tota una època
doncs
queda clar
per aquestes explicacions
que estem davant
d'un fet
d'un conveni
d'un acord
entre la Diputació
la Universitat
i el Monestir
de Poblet
de Gran Transcendència
i que a més
veurà la llum
en els propers mesos i anys
i que tindrà realment
una gran importància
no només pels historiadors
i pels entesos
sinó segurament
també pel conjunt
de ciutadans
senyor Antonio González
de Sant Martí
secretari general
de la Universitat
Rovira i Brasil
li agraïm aquestes explicacions
en directe
avui al matí
de Tarragona Ràdio
gràcies i felicitats
per la iniciativa
moltíssimes gràcies a vostès
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
bon dia